Taula de continguts
68 les relacions: Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC), Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC), Callidia de Metello, Capena, Cesó Fabi Vibulà, Espuri Carvili Màxim Ruga, Espuri Icili, Espuri Tori Balb, Fabia agraria, Flaminia, Flavia agraria, Gai Cosconi (pretor 63 aC), Gai Fanni (tribú el 59 aC), Gai Flamini (cònsol), Gai Mari, Gai Semproni Tudità (cònsol), Gens Càssia, Gneu Genuci, Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC), Icilia de Aventino monte, Julia agraria, Lex Mamilia de limitibus, Licinia Sextia de agrorum, Livia de decemviris, Llista de lleis romanes, Luci Antoni, Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Luci Cecili Rufus, Luci Emili Mamerc, Luci Flavi (tribú), Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC), Luci Icili, Luci Marci Filip (cònsol 91 aC), Luci Publici Mal·leol, Luci Sicini (tribú de la plebs), Marc Duili (tribú de la plebs 471 aC), Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Livi Emilià Drus, Marc Meni (tribú de la plebs), Marc Publici Mal·leol, Martia agraria, Peducaea de limitibus, Plotia agraria, Pròcul Virgini Tricost Rútil, Primer Triumvirat, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Publi Curiaci, Publi Servili Rul·lus, Quint Cecili Metel Cèler, ... Ampliar l'índex (18 més) »
Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC)
Api Claudi Sabí (Appius Claudius App.) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Api Claudi Sabí (cònsol 471 aC)
Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)
Api Claudi Sabí Regil·lensis (Appius Claudius Sabinus Regillensis) va ser un sabí de la ciutat de Regillum anomenat inicialment Attus Clausus o Atta Claudius.
Veure Agrariae і Api Claudi Sabí Regil·lensis (cònsol 495 aC)
Callidia de Metello
Callidia de Metello va ser una llei romana proposada pel tribú Quint Cal·lidi per la qual s'aixecava el desterrament al senador Quint Cecili Metel Numídic.
Veure Agrariae і Callidia de Metello
Capena
Capena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.
Veure Agrariae і Capena
Cesó Fabi Vibulà
Cesó Fabi Vibulà (en llatí Kaeso Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Agrariae і Cesó Fabi Vibulà
Espuri Carvili Màxim Ruga
Espuri Carvili Màxim Ruga (en llatí Spurius Carvilius Sp. F. C. N. Maximus Ruga) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Espuri Carvili Màxim Ruga
Espuri Icili
Espuri Icili (en llatí Spurius Icilius) va ser un polític romà, representant dels plebeus durant l'anomenada secessió del Mons Sacer, per tractar amb el senat l'any 494 aC.
Veure Agrariae і Espuri Icili
Espuri Tori Balb
Espuri Tori Balb va ser un tribú de la plebs al voltant de l'any 111 aC.
Veure Agrariae і Espuri Tori Balb
Fabia agraria
Fabia Agraria va ser una antiga llei agrària romana, d'origen discutit.
Veure Agrariae і Fabia agraria
Flaminia
Flaminia o Flaminia agraria va ser el nom d'una llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agràries, establerta pel tribú de la plebs, Gai Flamini, l'any 232 aC segons Polibi o bé el 228 aC segons Ciceró, amb Marc Emili Lèpid i Marc Publici Mal·leol com a cònsols.
Veure Agrariae і Flaminia
Flavia agraria
Flavia Agraria va ser una llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agràries, presentada l'any 60 aC, que determinava la distribució de terres en favor dels soldats veterans de Gneu Pompeu Magne.
Veure Agrariae і Flavia agraria
Gai Cosconi (pretor 63 aC)
Gai Cosconi (en Gaius Cosconius) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Gai Cosconi (pretor 63 aC)
Gai Fanni (tribú el 59 aC)
Gai Fanni (en llatí Caius Fannius) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Gai Fanni (tribú el 59 aC)
Gai Flamini (cònsol)
Gai Flamini - Caius Flaminius -fill d'un Gai Flamini desconegut, va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Gai Flamini (cònsol)
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Agrariae і Gai Mari
Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gens Càssia
La gens Càssia (gens Cassia) va ser una gens patrícia de l'antiga Roma, més tard una gens plebea.
Veure Agrariae і Gens Càssia
Gneu Genuci
Gneu Genuci (en llatí Cnaeus Genucius) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Gneu Genuci
Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC)
Gneu Manli Vulsó (en llatí Cnaeus Manlius Vulso) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Agrariae і Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC)
Icilia de Aventino monte
Icilia de Aventino monte va ser una llei romana de les anomenades lleis agràries, aprovada a proposta del tribú de la plebs Luci Icili l'any 456 aC quan eren cònsols Marc Valeri Màxim i Espuri Virgini Tricost.
Veure Agrariae і Icilia de Aventino monte
Julia agraria
Julia agraria va ser un antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta per Juli Cèsar al seu primer consolat amb Marc Calpurni Bíbul l'any 59 aC.
Veure Agrariae і Julia agraria
Lex Mamilia de limitibus
La lex Mamilia de limitibus, també anomenada Mamilia finium regundorum o Mamilia agraria o Mamilia de coloniis, va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta a proposta de Gai Mamili tribú de la plebs l'any 164 aC, quan eren cònsols Tit Manli Torquat i Gneu Octavi.
Veure Agrariae і Lex Mamilia de limitibus
Licinia Sextia de agrorum
Licinia Sextia de agrorum modo va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta l'any 376 aC a proposta dels tribuns de la plebs Gai Licini i Luci Sexti Sextí Laterà, quan eren Tribuns militars amb poder consular Luci Emili Mamercí, Servi Sulpici Pretextat, Publi Valeri Potit, Luci Quint Cincinnat, Gai Veturi Cras Cicurí i Gai Quint Cincinnat.
Veure Agrariae і Licinia Sextia de agrorum
Livia de decemviris
Livia de decemviris va ser una antiga llei romana de les denominades Agrariae establerta a proposta del tribú de la plebs Marc Livi Drus.
Veure Agrariae і Livia de decemviris
Llista de lleis romanes
Llista de les lleis romanes més representatives, s'anomenen, normalment, pels personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llatí.
Veure Agrariae і Llista de lleis romanes
Luci Antoni
Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.
Veure Agrariae і Luci Antoni
Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.
Veure Agrariae і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)
Luci Cecili Rufus
Luci Cecili Rufus (Lucius Cæcilius Rufus) va ser un magistrat romà, germà de la mateixa mare, però no del mateix pare, de Publi Corneli Sul·la.
Veure Agrariae і Luci Cecili Rufus
Luci Emili Mamerc
Luci Emili Mamerc (en Lucius Aemilius Mam.) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Luci Emili Mamerc
Luci Flavi (tribú)
Luci Flavi (en llatí Lucius Flavius) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Luci Flavi (tribú)
Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC)
Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC)
Luci Icili
Luci Icili (Lucius Icilius) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Luci Icili
Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)
Luci Marci Filip (en Lucius Marcius Q. f. Q. n. Philippus) va ser un magistrat romà dels segles II - I aC.
Veure Agrariae і Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)
Luci Publici Mal·leol
Luci Publici Mal·leol (en llatí Lucius Publicius L. F. L. N. Malleolus) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Luci Publici Mal·leol
Luci Sicini (tribú de la plebs)
Luci Sicini (en Lucius Sicinius) va ser un polític romà del.
Veure Agrariae і Luci Sicini (tribú de la plebs)
Marc Duili (tribú de la plebs 471 aC)
Marc Duili (en Marcus Duilius) va ser tribú de la plebs l'any quan per primer cops els tribuns es van elegir als comicis tribunats.
Veure Agrariae і Marc Duili (tribú de la plebs 471 aC)
Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC)
Marc Fabi Vibulà (en llatí Marcus Fabius K. F. Vibulanus) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Marc Fabi Vibulà (cònsol 483 aC)
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Agrariae і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Livi Emilià Drus
Marc Livi Emilià Drus (Marcus Livius C. F. M. Aemiliani Drusus) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Marc Livi Emilià Drus
Marc Meni (tribú de la plebs)
Marc Meni (en Marcus Maenius) va ser un magistrat romà, tribú de la plebs l'any.
Veure Agrariae і Marc Meni (tribú de la plebs)
Marc Publici Mal·leol
Marc Publici Mal·leol (en llatí Marcus Publicius L. F. L. N. Malleolus) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Marc Publici Mal·leol
Martia agraria
La llei Martia agraria va ser una llei proposada per Luci Marci Filip l'any 104 aC quan era tribú de la plebs.
Veure Agrariae і Martia agraria
Peducaea de limitibus
La llei Peducaea de limitibus va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae de data i autor desconeguts.
Veure Agrariae і Peducaea de limitibus
Plotia agraria
La Plotia agraria va ser una antiga llei romana de data incerta que pel que se sap ratificava la llei Flavia agraria.
Veure Agrariae і Plotia agraria
Pròcul Virgini Tricost Rútil
Pròcul Virgini Tricost Rútil (Proculus Verginius Tricostus Rutilus) va ser un magistrat romà.
Veure Agrariae і Pròcul Virgini Tricost Rútil
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Veure Agrariae і Primer Triumvirat
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Agrariae і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Curiaci
Publi Curiaci (en llatí Publius Curiatius) va ser un magistrat i polític romà del.
Veure Agrariae і Publi Curiaci
Publi Servili Rul·lus
Publi Servili Rul·lus (Publius Servilus Rullus) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Publi Servili Rul·lus
Quint Cecili Metel Cèler
Quint Cecili Metel Cèler (Quintus Caecilius Q. f. Q. n. Metellus Celer) va ser un magistrat romà fill probablement de Quint Cecili Metel Nepot.
Veure Agrariae і Quint Cecili Metel Cèler
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L.
Veure Agrariae і Quint Cecili Metel Pius
Quint Considi
Quint Considi (en llatí Quintus Considius) va ser tribú de la plebs l'any 476 aC junt amb Tit Genuci.
Veure Agrariae і Quint Considi
Reforma agrària
Grangers manifestant-se a favor de la '''reforma agrària''' a Indonèsia. Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.
Veure Agrariae і Reforma agrària
Rubrica
La lex Rubrica (també 'Rubia') va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae, publicada després de la conquesta de Cartago que sembla que ordenava el repartiment de les terres d'Àfrica i la creació dels corresponents decemvirs (Decemviri agris dandis adsignandis).
Veure Agrariae і Rubrica
Scribonia de usucapionibus
Scribonia de usucapionibus va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae, establerta potser l'any 34 aC sota els cònsols Luci Escriboni Libó i Marc Antoni.
Veure Agrariae і Scribonia de usucapionibus
Scribonia viaria
Scribonia viaria va ser una antiga llei romana establerta l'any 49 aC sota els cònsols Luci Emili Paule i Gai Claudi Marcel a proposta del tribú de la plebs Luci Escriboni.
Veure Agrariae і Scribonia viaria
Sempronia agraria
La llei Sempronia agraria va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae, proposada per Tiberi Semproni Grac quan eren cònsols Tit Quinti Flaminí i Quint Cecili Metel Baleàric l'any 123 aC.
Veure Agrariae і Sempronia agraria
Sempronia de limitibus
La lex Sempronia de limitibus va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae proposada per Tiberi Semproni Grac l'any 133 aC, quan eren cònsols Publi Muci Escevola i Luci Calpurni Pisó Frugi.
Veure Agrariae і Sempronia de limitibus
Sempronia de viis muniendis
La lex Sempronia de viis muniendis va ser una llei aprovada l'any 123 aC a proposta de Gai Semproni Grac, el tribú de la plebs.
Veure Agrariae і Sempronia de viis muniendis
Servilia agraria
La lex Servilia agraria va ser una antiga llei romana proposada pel tribú de la plebs Publi Servili Rul·le l'any 63 aC quan eren cònsols Marc Tul·li Ciceró i Gai Antoni Hibrida.
Veure Agrariae і Servilia agraria
Sextia Licinia agraria
La lex Sextia Licinia agraria va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae establerta l'any 368 aC sota diversos tribuns amb potestat consular i a proposta dels tribuns de la plebs Gai Licini Calvus Estoló i Luci Sexti Sextí Laterà.
Veure Agrariae і Sextia Licinia agraria
Thoria
La lex Thoria o Thoria agraria va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae proposada pel tribú de la plebs Espuri Tori Balb (Spurius Thorius Balbus) quan era cònsols Marc Aureli Escaure i Gai Mari l'any 107 aC.
Veure Agrariae і Thoria
Tiberi Emili Mamerc
Tiberi Emili Mamerc (en llatí Tiberius Aemilius L. F. Mam. N. Mamercus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Emili Mamerc, que va ser cònsol tres vegades.
Veure Agrariae і Tiberi Emili Mamerc
Tiberi Pontifici
Tiberi Pontifici (en llatí Tiberius Pontificus) va ser elegit tribú de la plebs l'any 480 aC i va intentar introduir una llei agrària.
Veure Agrariae і Tiberi Pontifici
Tit Genuci
Tit Genuci (en llatí Titus Genucius) va ser un magistrat romà del.
Veure Agrariae і Tit Genuci
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Agrariae і Tribú de la plebs
Viaria
La lex Viaria va ser una antiga llei romana de les anomenades Agrariae proposada l'any 60 aC quan eren cònsols Gai Claudi Marcel Menor i Luci Emili Paule pel tribú de la plebs Gai Asini Pol·lió, un partidari de Juli Cèsar.
Veure Agrariae і Viaria
410 aC
El 410 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Veure Agrariae і 410 aC
També conegut com Llei agrària.