Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Abbas Mirza, Abu l-Fath Khan Zand, Adel Xa Afxar, Agà, Akbar Khan Zand, Ali Kuli Khan Qadjar, Ali Murad Khan Zand, Allahyar Khan Qeliči, Art persa, Asurada, Bam, Behxahr, Caterina II de Rússia, Comtat de Gorgan, Dinastia afxàrida, Dinastia Qajar, Fatali Khan, Fat·h-Alí Xah Qajar, Gorgan (ciutat), Guerra russo-persa (1804-1813), Història d'Isfahan, Història de Geòrgia, Història de l'Azerbaidjan, Història de Xiraz, Imperi Qajar, Isfahan, Kanat de Gilan, Kanat de Karabagh, Kanat de Karadagh, Kanat de Khoy, Kanat de Nakhitxevan, Kara Gözlüler, Karbala, Karim Khan Zand, Kirman, Laridjan, Lutf Ali Khan Zand, Mashad, Muhammad Hasan Khan, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Najaf, Nakhtxivan, Naxçıvan, Pont Vermell (frontera), Província de Fars, Província de Qazvín, Sari (Iran), Saveh, Simko, Tabriz, ..., Tractat de Gueórguievsk, Tres-cents aragvians, Xah Murad. Ampliar l'índex (3 més) »
Abbas Mirza
fou príncep de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Abbas Mirza · Veure més »
Abu l-Fath Khan Zand
Abu l-Fath Khan Zand (1755/1756-1787) fou el fill gran de Karim Khan Zand wakil de llinatge inak dels Zand.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Abu l-Fath Khan Zand · Veure més »
Adel Xa Afxar
Adil-Xah Afxar (mort 1749) fou el títol reial dAli Quli-Khan (1747-1748), nebot i successor de Nàdir-Xah.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Adel Xa Afxar · Veure més »
Agà
Agà (del turc, escrit en caràcters aràbics, o, i en persa; en noms propis sovint es transcriu Agha) és un qualificatiu utilitzat pels turcs.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Agà · Veure més »
Akbar Khan Zand
Akbar Khan Zand (? - 1782) fou un príncep persa, fill de Zaki Khan Zand cap del llinatge budaq del zand.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Akbar Khan Zand · Veure més »
Ali Kuli Khan Qadjar
Ali Kuli Khan Qadjar (Astarabad, 1755/1756 - Teheran, 1824/1825) fou el més jove dels nou fills de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germanastre d'Agha Muhàmmad Khan Qajar.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Ali Kuli Khan Qadjar · Veure més »
Ali Murad Khan Zand
Ali Murad Khan Zand (Malayer, 1979 — Xiraz, febrer de 1785) fou el quart xa de la dinastia Zand de Pèrsia (1781-1785).
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Ali Murad Khan Zand · Veure més »
Allahyar Khan Qeliči
Allahyar Khan Qeliči (1735/1736- després del 1802) fou kan dels Qelīča, un petita tribu del nord de Khurasan i governant de Sabzawar al començament del.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Allahyar Khan Qeliči · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Art persa · Veure més »
Asurada
Asurada (Āšūrʾāda o Āšūrāda) foren (fins al 1930) tres illes de la mar Càspia i després part de la península de Miankala (que separava la mar Càspia de la badia d'Astarabad) a la que van quedar unides per la baixada del nivell de la mar.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Asurada · Veure més »
Bam
Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Bam · Veure més »
Behxahr
Behxahr (en persa, بهشهر, també Behshar, antigament Àixraf o Àixraf ol Belād) és una ciutat de l'Iran, de la província de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Càspia i propera a la capital provincial Sari (56 km).
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Behxahr · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Caterina II de Rússia · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Comtat de Gorgan · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Dinastia Qajar · Veure més »
Fatali Khan
Fatali Khan o Fath Ali Khan (o) (1736 - 29 de març de 1789) fou un governant prominent i home d'estat del Kanat de Quba (1758–1789) al.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Fatali Khan · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Guerra russo-persa (1804-1813)
La Guerra russo-persa de 1804-1813, una de les moltes guerres entre l'Imperi persa i la Rússia Imperial, va començar, de la mateixa manera que molts altres conflictes, com una disputa territorial.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Guerra russo-persa (1804-1813) · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Geòrgia
Escut de Geòrgia adoptat l'1 d'octubre del 2004 La història de Geòrgia comença al paleolític; des d'aquell moment la zona va estar habitada constantment.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Història de Geòrgia · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Història de Xiraz · Veure més »
Imperi Qajar
LImperi Qajar també conegut com la Pèrsia Qajar, va ser un imperi iranià governat per la dinastia Qajar, que era d'origen turc,Cyrus Ghani.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Imperi Qajar · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Isfahan · Veure més »
Kanat de Gilan
El Kanat de Gilan fou un estat virtualment independent de Pèrsia que va existir al Gilan després del 1749 i fins al 1787.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kanat de Gilan · Veure més »
Kanat de Karabagh
El kanat de Karabagh (Azeri: Qarabağ xanlığı) fou un estat que va existir entre 1606 i 1822 a la regió del Karabakh.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kanat de Karabagh · Veure més »
Kanat de Karadagh
El kanat de Karadagh fou un kanat de l'Azerbaijan persa al.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kanat de Karadagh · Veure més »
Kanat de Khoy
El Kanat de Khoy fou un kanat iranià de la província de l'Azerbaitjan.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kanat de Khoy · Veure més »
Kanat de Nakhitxevan
Kanats d'Erevan, de Nakhitxevam i veïns El Kanat de Nakhitxevan (en persa خانات نخجوان) fou un petit Estat que es va constituir al sud-est de l'Armènia històrica sota sobirania feudal iraniana.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kanat de Nakhitxevan · Veure més »
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kara Gözlüler · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Karbala · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Karim Khan Zand · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kirman · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Laridjan · Veure més »
Lutf Ali Khan Zand
Lutf Ali Khan Zand o Loft Ali Khan (1769-1794) fou el darrer sobirà de la dinastia persa dels zand.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Lutf Ali Khan Zand · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Mashad · Veure més »
Muhammad Hasan Khan
Muhammad Hasan Khan fou un kan dels qadjars, fill de Fath Ali Khan.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Muhammad Hasan Khan · Veure més »
Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Muhàmmad Sadik Khan Zand · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Najaf · Veure més »
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Nakhtxivan · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Naxçıvan · Veure més »
Pont Vermell (frontera)
El Pont Vermell (en àzeri: Qırmızı Körpü; en georgià:წითელი ხიდი), és un pont de carretera transfronterer entre Geòrgia i l'Azerbaidjan, que connecta Tbilissi amb Ganja.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Pont Vermell (frontera) · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Província de Fars · Veure més »
Província de Qazvín
Comtats de Qazvin La província de Qazvín (Qazvīn) és una divisió administrativa de l'Iran al nord-oest del país.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Província de Qazvín · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Sari (Iran) · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Saveh · Veure més »
Simko
Simko (centre) Simko Shikak també Ismail Agha Shikak, (conegut a l'Iran com Simitquh, una deformació d'Ismail Agha que després va donar el nom kurd "Simqoh" o "Simko") fou un prominent senyor de la guerra i cabdill de la poderosa confederació tribal kurda dels shakaks.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Simko · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Tabriz · Veure més »
Tractat de Gueórguievsk
Medalla commemorativa del Tractat, de 1790. El Tractat de Gueórguievsk (en rus, Георгиевский трактат, en georgià: გეორგიევსკის ტრაქტატი) va ser un tractat bilateral signat entre l'Imperi Rus i el regne georgià oriental de Kartli-Kakhètia el 24 de juliol de 1783.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Tractat de Gueórguievsk · Veure més »
Tres-cents aragvians
Els Tres-cents Aragvians (en georgià: სამასი არაგველი, romanitzat: samasi aragveli) és el nom amb què la historiografia georgiana es refereix a un destacament dels altiplans de la vall d'Aragvi que van lluitar a l'última posició a la batalla de Krtsanisi, defensant Tbilissi contra l'exèrcit de Qajar el 1795.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Tres-cents aragvians · Veure més »
Xah Murad
Xah Murad fou atalik de Bukharà del 1785 a 1789 i emir de Bukharà de 1789 a 1799.
Nou!!: Agha Muhàmmad Khan Qajar і Xah Murad · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aga Muhammad Khan, Aga Muhammad Shah, Aga Muhàmmad Khan Qajar, Agha Muhammad Khan, Agha Muhammad Khan Qajar, Agha Muhammad Shah, Agha Muhammad Xah.
