Accés més ràpid que el navegador!
87 les relacions: Ahwaz, Al-Aziz (fatimita), Alí ibn Abi-Tàlib, At-Tàï (abbàssida), Bagdad, Balutxis, Bam, Bardas Escler, Batiha, Bàssora, Bimaristan, Biyabanak, Buwàyhides, Cristià, Daylamites, Diyarbakır, Egipte, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Iranica, Fakhr-ad-Dawla, Gorgan, Hamadan, Hamdànides, Hasanwàyhida, Imad-ad-Dawla, Imran ibn Xahin, Iraq, Isfahan, Istakhr, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jibal, Kirman, Muàyyid-ad-Dawla, Muïzz al-Dawla, Najaf, Nihawand, Nixapur, Nom àrab, Nuh II ibn Mansur, Província de Fars, Qabus ibn Wuixmaguir, Qazvín, Rayy, Regió de Makran, Rukn-ad-Dawla, Samarra, Samànides, Síria, Sistan, Tabaristan, ..., Visir, Wasit, Xiisme, Xiraz, Ziyàrides, 1 de juliol, 12 de març, 13 de desembre, 16 de setembre, 24 de setembre, 26 de març, 29 de maig, 30 de gener, 31 de gener, 8 de gener, 936, 949, 959, 960, 962, 967, 968, 970, 971, 972, 973, 974, 975, 976, 977, 978, 979, 980, 981, 982, 983, 991. Ampliar l'índex (37 més) »
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ahwaz · Veure més »
Al-Aziz (fatimita)
Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bagdad · Veure més »
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Balutxis · Veure més »
Bam
Bam és una ciutat de l'Iran a la província de Kerman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman, a uns 1.100 metres sobre el nivell de la mar.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bam · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bardas Escler · Veure més »
Batiha
La Batiha o al-Batiha (literalment ‘la Maresma’) és una depressió ocupada per praderes humides, inundades regularment.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Batiha · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bàssora · Veure més »
Bimaristan
Un bimaristan és una instal·lació mèdica pròpia del món musulmà medieval que actuava com a hospital.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bimaristan · Veure més »
Biyabanak
Biyabanak és una zona del desert central de l'Iran (Dasht-i Kawir) amb una dotzena d'oasis.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Biyabanak · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Cristià · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Daylamites · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Diyarbakır · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Egipte · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Gorgan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hamadan · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hamdànides · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hasanwàyhida · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Imran ibn Xahin
Imran ibn Xahin Muïn-ad-Dawla fou emir de la Batiha.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Imran ibn Xahin · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Iraq · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Istakhr · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Jibal · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Kirman · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Najaf · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Nihawand · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Nixapur · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Nom àrab · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Província de Fars · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Rayy · Veure més »
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Regió de Makran · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Samarra
Samarra és una ciutat de l'Iraq de la governació de Salah ad-Din.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Samarra · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Samànides · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Síria · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Sistan · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Tabaristan · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Visir · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Wasit · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Xiisme · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Xiraz · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 1 de juliol · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 12 de març · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 13 de desembre · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 16 de setembre · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 24 de setembre · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 26 de març · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 29 de maig · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 30 de gener · Veure més »
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 31 de gener · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 8 de gener · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 936 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 949 · Veure més »
959
El 959 (CMLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 959 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 960 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 962 · Veure més »
967
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 967 · Veure més »
968
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 968 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 970 · Veure més »
971
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 971 · Veure més »
972
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 972 · Veure més »
973
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 973 · Veure més »
974
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 974 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 975 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 976 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 977 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 978 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 979 · Veure més »
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 980 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 981 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 982 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 983 · Veure més »
991
Sense descripció.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і 991 · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Adud al-Dawla, Adud al-Dawla, Adud-ad-Dawla.
