Taula de continguts
194 les relacions: Al Cel, Alexandre de Riquer i Ynglada, Amadeu Cristià i Rotches, Amadeu Mariné i Vadalaco, Amics del Teatre (Reus), Antònia Baró i Sanz, Antoni Nicolau i Parera, Art de Catalunya, Art Jove, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Associació Wagneriana de Barcelona, Avel·lí Galceran i Calbetó, Àgata (personatge literari), Balneari Blancafort, Barcinógrafo, Blancaflor, Canigó (poema), Carlota de Mena i Zamora, Carme Fortuny, Carme Jarque, Cartellisme modernista català, Casa Lleó i Morera, Català contemporani, Catalunya Teatral, Celestí Galceran i Carrer, Cementiri de Montjuïc, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, Cinema mut, Cipriano de Rivas Cherif, Club de Divulgació Literària, Coliseu Pompeia, Colla del Safrà, Commedia dell'arte, Companyia de teatre, Concurs anual d'edificis artístics, Coralina Colom i Canillas, De tots colors, Diccionari de la traducció catalana, Direcció escènica, Domènec Ceret i Vilà, Drama rural, Dramatúrgia, Eduard Toldrà i Soler, El alcalde de Zalamea (pel·lícula de 1914), El camí (Pahissa), El comte Arnau (Morera), El comte Arnau (Pedrell), El jardí abandonat, El Nostre Teatre, El Teatre Català, ... Ampliar l'índex (144 més) »
Al Cel
El poema ''Ales'', un dels darrers del poemari, van ser una de les obres que van propiciar la mitificació de Verdaguer que es va traduir amb un multitudinari enterrament. Al Cel és un llibre poemes de Jacint Verdaguer escrit el 1896 i publicat pòstumament el 1903.
Veure Adrià Gual i Queralt і Al Cel
Alexandre de Riquer i Ynglada
Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.
Veure Adrià Gual i Queralt і Alexandre de Riquer i Ynglada
Amadeu Cristià i Rotches
Amadeu Cristià i Rotches (Gràcia, 28 de desembre de 1876 — Barcelona, 7 d’agost de 1924) fou un pianista, director d’orquestra, concertador, compositor i pedagog de cant, piano, solfeig i tècnica musical.
Veure Adrià Gual i Queralt і Amadeu Cristià i Rotches
Amadeu Mariné i Vadalaco
Margarida Xirgu fotografiada per Amadeu Mariné. Amadeu Mariné i Vadalaco (Barcelona, 1878-1935) fou un fotògraf català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Amadeu Mariné i Vadalaco
Amics del Teatre (Reus)
Amics del Teatre, va ser una entitat cultural creada a Reus el 1930 per una iniciativa de Josep Miquel i Pàmies i Josep Banús i Sans, membres tots dos de la Secció de Lletres del Centre de Lectura, preocupats per l'absència d'obres de teatre de qualitat a la ciutat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Amics del Teatre (Reus)
Antònia Baró i Sanz
Antònia Baró i Sanz (Barcelona, 23 d'agost de 1870 - 1947) va ser una actriu de l'escena teatral catalana en els anys de final del i les primeres dècades del XX.
Veure Adrià Gual i Queralt і Antònia Baró i Sanz
Antoni Nicolau i Parera
Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 En la inscripció del registre el cognom de la mare apareix com a Perera. - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.
Veure Adrià Gual i Queralt і Antoni Nicolau i Parera
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Veure Adrià Gual i Queralt і Art de Catalunya
Art Jove
Art Jove va ser una revista cultural, artística i literària dirigida per Sebastià Xanxo.
Veure Adrià Gual i Queralt і Art Jove
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
LArxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) és un òrgan dedicat a la recollida, conservació, organització i difusió dels fons i col·leccions fotogràfiques d'interès per a la història de la ciutat i per a la història de la fotografia.
Veure Adrià Gual i Queralt і Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Associació Wagneriana de Barcelona
Associació Wagneriana de Barcelona L'Associació Wagneriana de Barcelona és la primera entitat associativa no coral que va néixer a l'entorn de la fascinació que a Catalunya provocava el compositor i teòric Richard Wagner.
Veure Adrià Gual i Queralt і Associació Wagneriana de Barcelona
Avel·lí Galceran i Calbetó
Avel·lí (o Evelí) Galceran i Calbetó (Barcelona, 9 d'octubre de 1879 - Barcelona, març de 1949, als 69 anys) va ser un actor català molt popular abans de la Guerra Civil (1936-1939).
Veure Adrià Gual i Queralt і Avel·lí Galceran i Calbetó
Àgata (personatge literari)
Àgata és un personatge literari, protagonista de l'obra La filla del mar d'Àngel Guimerà, estrenada en castellà el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, i en català el 6 d'abril de 1900 al Teatre Romea de Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Àgata (personatge literari)
Balneari Blancafort
El Balneari Blancafort és un balneari del municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
Veure Adrià Gual i Queralt і Balneari Blancafort
Barcinógrafo
Barcinógrafo, S.A. (1913-1918) va ser una productora cinematogràfica fundada a Barcelona el 1913, situada al carrer València, núm.
Veure Adrià Gual i Queralt і Barcinógrafo
Blancaflor
Blancaflor és un drama líric en un acte, amb música d'Enric Granados sobre un text d'Adrià Gual, estrenat el 30 de gener de 1899 al Teatre Líric de Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Blancaflor
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Canigó (poema)
Carlota de Mena i Zamora
Carlota de Mena i Zamora (Tortosa, Baix Ebre, 13 de febrer de 1845 - Manresa, 29 de desembre de 1902) va ser una actriu catalana de la segona meitat del.
Veure Adrià Gual i Queralt і Carlota de Mena i Zamora
Carme Fortuny
Carme Fortuny (Barcelona) és una actriu catalana de teatre i televisió, neboda de Josep Maria de Sagarra i vídua del també actor Enric Arredondo.
Veure Adrià Gual i Queralt і Carme Fortuny
Carme Jarque
va ser una primera actriu de teatre catalana de la primera meitat del, documentada especialment durant la primera dècada del segle.
Veure Adrià Gual i Queralt і Carme Jarque
Cartellisme modernista català
Ramon Casas, cartell per a l'espectacle "Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs" (Barcelona, 1898) El cartellisme modernista català va ser una de les disciplines artístiques més reeixides durant l'època modernista, iniciada vers l'any 1896.
Veure Adrià Gual i Queralt і Cartellisme modernista català
Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Adrià Gual i Queralt і Casa Lleó i Morera
Català contemporani
El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.
Veure Adrià Gual i Queralt і Català contemporani
Catalunya Teatral
Catalunya Teatral - Periòdic quinzenal d'obres escèniques, va ser una publicació quinzenal d'obres de teatre originària de l'any 1932 al 1937.
Veure Adrià Gual i Queralt і Catalunya Teatral
Celestí Galceran i Carrer
MNAC). Celestí Galceran i Carrer (Igualada, Anoia, 1863 — Barcelona, 1936) fou dibuixant català de tendència política anarquista.
Veure Adrià Gual i Queralt і Celestí Galceran i Carrer
Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Cementiri de Montjuïc
Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre (MAE) és una institució museística de Barcelona, que pertany a l'Institut del Teatre i que està especialitzada en teatre, dansa, òpera, sarsuela, varietats, màgia, circ i manifestacions parateatrals.
Veure Adrià Gual i Queralt і Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Cinema mut
''The kid'', 1921 El cinema mut és el tipus de cinema que no té so pregravat i sincronitzat, especialment pel que fa als diàlegs parlats, que sí que poden aparèixer en forma de subtítols.
Veure Adrià Gual i Queralt і Cinema mut
Cipriano de Rivas Cherif
Cipriano de Rivas Cherif (Madrid, 1891-Ciutat de Mèxic, 1967) fou un dramaturg, director de teatre, crític teatral, traductor i poeta.
Veure Adrià Gual i Queralt і Cipriano de Rivas Cherif
Club de Divulgació Literària
El Club de Divulgació Literària fou una empresa cultural, fundada per Maria Dolors Orriols a principis de la dècada de 1950, per a la promoció de la cultura catalana sota el règim franquista, que tenia per objecte la venda de llibres a crèditPrat - 2005, pàg.
Veure Adrià Gual i Queralt і Club de Divulgació Literària
Coliseu Pompeia
miniatura El Coliseu Pompeia (també conegut com a Teatre Pompeia), antic Teatre Modern, va ser una sala d'espectacles de Barcelona, edificada el 1903 a la Travessera de Gràcia, 8-10, i, des de 1909, propietat dels frares caputxins del proper Convent Santuari de Santa Maria de Pompeia.
Veure Adrià Gual i Queralt і Coliseu Pompeia
Colla del Safrà
''Paisatge de Sant Martí'', Isidre Nonell, 1896, col·lecció particular. La colla del Safrà o colla de Sant Martí fou un grup d'artistes barcelonins integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir i Trinxet, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Veure Adrià Gual i Queralt і Colla del Safrà
Commedia dell'arte
Espectacle de comèdia de l'art Il·lustració de la comèdia de l'art, segle XIX Commedia dell'arte va ser el nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino —que esdevindria el Pierrot francès— i el pantalone.
Veure Adrià Gual i Queralt і Commedia dell'arte
Companyia de teatre
Companyia de teatre flamenca Toneelkring Sint Rembert. Una companyia de teatre és un grup de persones que es dedica professionalment al teatre.
Veure Adrià Gual i Queralt і Companyia de teatre
Concurs anual d'edificis artístics
Placa commemorativa d'edifici guanyador. En aquest cas de l'edició del 1909 al Palau de la Música Catalana Placa commemorativa d'edifici amb diploma d'honor. En aquest cas de l'edició del 1907, concedit a la casa Enric Llorens El concurs anual d'edificis artístics de la ciutat de Barcelona va ser instaurat per l'Ajuntament de Barcelona el 23 de juny de 1899 per premiar el millor edifici construït anualment a la ciutat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Concurs anual d'edificis artístics
Coralina Colom i Canillas
Coralina Colom i Canillas (i no Carolina Colom com consta a la premsa en més d'una ocasió), nascuda a Barcelona el 26 de gener de 1936, va ser una actriu i, posteriorment, una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors.
Veure Adrià Gual i Queralt і Coralina Colom i Canillas
De tots colors
De tots colors: revista popular va ser una revista popular la qual tractava temes culturals i teatrals, de periodicitat setmanal i publicada a Barcelona entre els anys 1908 i 1913.
Veure Adrià Gual i Queralt і De tots colors
Diccionari de la traducció catalana
El Diccionari de la traducció catalana és una obra de caràcter enciclopèdic,Pujol 2013 publicada en paper el 2011, conjuntament, per Eumo-Universitat de Vic, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la Universitat Jaume I. Consta de 1.030 entrades, la immensa majoria de les quals versen sobre traductors que han traduït al català, des de l'edat mitjana fins als nostres dies.
Veure Adrià Gual i Queralt і Diccionari de la traducció catalana
Direcció escènica
De peu, una directora escènica entre altres membres del seu equip, durant un assaig El director d'escena és la persona responsable que en l'àmbit de les arts escèniques (principalment teatre i òpera) sigui supervisada i dirigida l'escenificació d'una obra, unificant criteris i conductes de variats esforços i aspectes de la producció, com els decorats, els vestidors, els efectes especials, la il·luminació, els moviments dels actors i a vegades fins les coreografies quan aquestes no tenen ja un coreògraf que s'ocupa d'elles.
Veure Adrià Gual i Queralt і Direcció escènica
Domènec Ceret i Vilà
Domènec Ceret i Vilà (o Domènec Seret o Saret) (Sabadell, 27 de febrer de 1865 − Barcelona, 27 de novembre de 1922), conegut com a Domingo Ceret, fou un actor i director de cinema sabadellenc.
Veure Adrià Gual i Queralt і Domènec Ceret i Vilà
Drama rural
El drama rural és un subgènere teatral, cinematogràfic o novel·lístic l'acció del qual es desenvolupa lluny de la ciutat i que utilitza el camp, el poble o la casa pairal com a contrapunt al progrés urbà, mostrant comportaments irracionals i permetent evidenciar valors o prejudicis presents en el conjunt de la societat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Drama rural
Dramatúrgia
La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.
Veure Adrià Gual i Queralt і Dramatúrgia
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.
Veure Adrià Gual i Queralt і Eduard Toldrà i Soler
El alcalde de Zalamea (pel·lícula de 1914)
El alcalde de Zalamea és una pel·lícula muda dramàtica de Pedro Calderón de la Barca dirigida per Adrià Gual i pel director de fotografia Juan Solà Mestres.
Veure Adrià Gual i Queralt і El alcalde de Zalamea (pel·lícula de 1914)
El camí (Pahissa)
El camí, poema simfònic de Jaume Pahissa, és una de les obres musicals més importants del modernisme català.
Veure Adrià Gual i Queralt і El camí (Pahissa)
El comte Arnau (Morera)
El comte Arnau, estrenat sota el títol de El Comte l'Arnau, visió llegendària, és un poema líric en un acte i quatre quadres amb música d'Enric Morera sobre un poema de Josep Carner, estrenat al Teatre Principal de Barcelona el dia 12 d'octubre de 1905, dins de la temporada dels Espectacles i Audicions Graner (1905-1908) de l'empresari i pintor Lluís Graner.
Veure Adrià Gual i Queralt і El comte Arnau (Morera)
El comte Arnau (Pedrell)
El comte Arnau és un cicle d'òpera de Felip Pedrell amb textos de Joan Maragall, que va ser publicat a Barcelona l'any 1904.
Veure Adrià Gual i Queralt і El comte Arnau (Pedrell)
El jardí abandonat
El jardí abandonat és una obra de teatre de Santiago Rusiñol publicada l’any 1900, amb aplicacions musicals de Joan Gay.
Veure Adrià Gual i Queralt і El jardí abandonat
El Nostre Teatre
El Nostre Teatre va ser una publicació quinzenal d'obres escèniques i d'informació teatral, que es va publicar entre els anys 1934 i 1937, amb un total de 68 números.
Veure Adrià Gual i Queralt і El Nostre Teatre
El Teatre Català
El Teatre Català fou un setmanari català d'informació teatral.
Veure Adrià Gual i Queralt і El Teatre Català
Elena Jordi
Montserrat Casals i Baqué, més coneguda com a Elena Jordi (Cercs, Berguedà, 20 de novembre de 1882 - Barcelona, 5 de desembre de 1945), fou una actriu i empresària teatral de vodevil catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Elena Jordi
Els teixidors
Els teixidors (en alemany, Die Weber; i en alemany silesià, De Waber) és una obra de teatre de Gerhart Hauptmann publicada el 1892 i estrenada el 1893 a Berlín.
Veure Adrià Gual i Queralt і Els teixidors
Elvira Fremont i Verdier
Elvira Fremont i Verdier (Barcelona, 29 d'agost de 1881 - Barcelona, 19 de novembre de 1956) va ser una actriu catalana, filla de la també actriu Antònia Verdier.
Veure Adrià Gual i Queralt і Elvira Fremont i Verdier
Emília Baró i Sanz
Emília Baró i Sanz (Barcelona, 22 de juny de 1884 - 2 de novembre de 1964) fou una actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional, que estigué casada amb el periodista, actor i traductor Carles Capdevila.
Veure Adrià Gual i Queralt і Emília Baró i Sanz
Emili Vendrell i Ibars
Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, Barcelonès, 23 de gener de 1893Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1962) fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes i sarsueles.
Veure Adrià Gual i Queralt і Emili Vendrell i Ibars
Emma Cohen
Emmanuela Beltran i Rahola, més coneguda pel nom artístic d'Emma Cohen, (Barcelona, 21 de novembre de 1946 - Madrid, 11 de juliol de 2016) fou una actriu, periodista, escriptora i directora de cinema catalana, que visqué durant molts anys a Madrid.
Veure Adrià Gual i Queralt і Emma Cohen
Englantina d'or
Englantina d'or a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Francesc Matheu L'Englantina d'or era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb la Viola d'or i d'argent i la Flor Natural.
Veure Adrià Gual i Queralt і Englantina d'or
Enric Fernàndez i Gual
Enric Fernández i Gual (Barcelona, 1907 – Ciutat de Mèxic, 17 de juliol de 1973) fou un crític d'art català, exiliat a Mèxic.
Veure Adrià Gual i Queralt і Enric Fernàndez i Gual
Enric Giménez i Lloberas
Enric Giménez i Lloberas (Barcelona, 3 de gener de 1868 - 26 de maig de 1939) fou actor, productor, escenògraf i home de teatre català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Enric Giménez i Lloberas
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Enric Granados i Campiña
Ernestina Corma i de Centellas
Ernestina Corma de Centellas, coneguda també com a Ernestina Corma de Kussrow (Barcelona, 1896 — Buenos Aires, 1960) fou mestra i pedagoga, pianista, professora de música, sindicalista i activista política.
Veure Adrià Gual i Queralt і Ernestina Corma i de Centellas
Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual
LEscola d'Art Dramàtic Adrià Gual o EADAG fou una escola de teatre fundada el 1960 per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany com a secció teatral del Foment de les Arts Decoratives (FAD).
Veure Adrià Gual i Queralt і Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual
Escoles històriques de Barcelona
Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Escoles històriques de Barcelona
Fàbrica Pujol i Bausis
La Fàbrica Pujol i Bausis, coneguda popularment com La Rajoleta, fou un dels centres més importats de producció ceràmica industrial de Catalunya en la segona meitat del i començaments del.
Veure Adrià Gual i Queralt і Fàbrica Pujol i Bausis
Felip Pedrell i Sabaté
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.
Veure Adrià Gual i Queralt і Felip Pedrell i Sabaté
Filmoteca de Catalunya
Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).
Veure Adrià Gual i Queralt і Filmoteca de Catalunya
Foc Nou: literatura
Foc Nou va ser una revista literària que va sortir a Reus els anys 1910 i 1911.
Veure Adrià Gual i Queralt і Foc Nou: literatura
Francesc Cabanas i Alibau
Francesc Cabanas i Alibau (Barcelona, 12 octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 1985) fou un pintor i dramaturg català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Francesc Cabanas i Alibau
Francesc Mas i Abril
Teatre del Patronat Social Premianenc on Mas i Abril va actuar i presentar alguna de les seves obres. Francesc Mas i Abril (Vilassar de Dalt, 1880 - Barcelona, 1960) fou un poeta, actor i escriptor de teatre català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Francesc Mas i Abril
Fructuós Gelabert i Badiella
Fructuós Gelabert i Badiella (Vila de Gràcia, 15 de gener de 1874 - barri de Sants, Barcelona, 25 de febrer de 1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Fructuós Gelabert i Badiella
Gabriele d'Annunzio
fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
Veure Adrià Gual i Queralt і Gabriele d'Annunzio
Garba (revista)
Garba fou una revista setmanal d'Art, Literatura y Actualitats publicada entre 1905 i el 1906, quan va ser suspesa pel delicte d'assemblar-se massa a Cu-cut!.
Veure Adrià Gual i Queralt і Garba (revista)
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història de Barcelona
Història de la ciència-ficció
''Science Fiction League'' va ser una de les primeres associacions de fans de ciència-ficció creada el 1934 per Hugo Gernsback al qual se li atribueix la popularitzacio del terme ciència-ficció. La història de la ciència-ficció ens parla de l'evolució d'un gènere literari de ficció especulativa que sol tractar els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, com ara ciència i tecnologia avançades, exploració espacial, viatges en el temps, universos paral·lels i vida extraterrestre.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història de la ciència-ficció
Història de la pintura
La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història de la pintura
Història del cinema
Encara que no sigui gaire clar on començà realment la història del cinema, la primera exhibició d'un film es dugué a terme al Saló Índia del Grand Café de París el 28 de desembre de 1895.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història del cinema
Història del cinema català
La història del cinema català fa referència a tot aquell tipus de cinema dirigit o produït a Catalunya, independentment de la temàtica, gènere o llengua en què aquest hagi estat rodat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història del cinema català
Història del teatre
''La comèdia dels errors'' presentada l'any 2002 al teatre ''The Globe'' de William Shakespeare La història de teatre és la història del conjunt de produccions teatrals.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història del teatre
Història del teatre català
Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Història del teatre català
Hodonímia de Barcelona
XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Hodonímia de Barcelona
Il·lustració gràfica
hongarès József Faragó. La il·lustració gràfica és un mitjà de comunicació que, mitjançant una imatge o una col·lecció d'imatges, ajuda a fer entenedor un missatge.
Veure Adrià Gual i Queralt і Il·lustració gràfica
Institut del Teatre
LInstitut del Teatre és un centre superior públic, dedicat a la formació, la creació, la recerca, la conservació i la difusió de patrimoni en el camp de les arts escèniques.
Veure Adrià Gual i Queralt і Institut del Teatre
Isidre Bravo i Pijoan
Isidre Bravo i Pijoan (Barcelona, 29 de juny de 1940 - Ibidem, 12 de juliol de 2011) va ser un estudiós de l'escenografia teatral i, en concret, de la història de l'escenografia catalana, tot publicant l'any 1986 un complet i rigorós volum sobre aquesta.
Veure Adrià Gual i Queralt і Isidre Bravo i Pijoan
Isidre Nonell i Monturiol
fou un pintor i dibuixant català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Isidre Nonell i Monturiol
Jacinto Benavente Martínez
Jacinto Benavente Martínez (Madrid, 1866 - Galapagar, 1954) fou un dramaturg, guionista, director de cinema i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1922.
Veure Adrià Gual i Queralt і Jacinto Benavente Martínez
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Jaume Pahissa i Jo
Joan Brull i Vinyoles
Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 25 de gener de 1863 - 3 de febrer de 1912) fou un pintor català de finals del, representant del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià Gual, Josep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer.
Veure Adrià Gual i Queralt і Joan Brull i Vinyoles
Joan Maria Gual i Dalmau
és un director teatral i gestor cultural català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Joan Maria Gual i Dalmau
Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Joan Puig i Ferreter
Joan Subatella i Mumbrú
fou un actor català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Joan Subatella i Mumbrú
Joaquim Mir i Trinxet
Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona, 7 de gener de 1873Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, 27 d'abril de 1940) fou un pintor català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Joaquim Mir i Trinxet
Jordi Coca i Villalonga
és un escriptor i dramaturg català i doctor en Arts Escèniques.
Veure Adrià Gual i Queralt і Jordi Coca i Villalonga
Josep Morató i Grau
Pàgina dels Jocs Florals de Barcelona amb l'obra premiada ''El fill de la nit''. Josep Morató i Grau (Girona, el 17 de desembre de 1875 - Barcelona, el 16 d'octubre de 1918) va ser un periodista i escriptor català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Josep Morató i Grau
Josep Pujol i Brull
La casa Pere Carreras i Robert, a Sitges Josep Pujol i Brull (Cornellà de Llobregat, 1871 - Alella, 14 de setembre del 1936) va ser un arquitecte, pintor i intel·lectual polifacètic de començaments del.
Veure Adrià Gual i Queralt і Josep Pujol i Brull
Josep Santpere i Pei
Josep Santpere i Pey (Barcelona, 1875 - 8 de setembre de 1939), conegut com a Josep Santpere, va ser un actor i empresari teatral, de llarga trajectòria artística, especialitzat en l'opereta i el vodevil.
Veure Adrià Gual i Queralt і Josep Santpere i Pei
Joventut (revista)
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.
Veure Adrià Gual i Queralt і Joventut (revista)
Juli Vallmitjana i Colomines
Juli Vallmitjana i Colomines (o Colominas) (Barcelona, 1873 - gener del 1937) va ser un orfebre, escriptor i dramaturg català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Juli Vallmitjana i Colomines
Julià de Jòdar i Muñoz
Julià de Jòdar i Muñoz (Badalona, 28 de desembre de 1942) és un escriptor català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Julià de Jòdar i Muñoz
L'alegria que passa
L'alegria que passa és una obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol.
Veure Adrià Gual i Queralt і L'alegria que passa
L'auca del senyor Esteve
Santiago Rusiñol, versió teatral, comèdia en cinc actes i deu quadres, publicada a Barcelona cap a l'any 1920 L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 de la qual l'autor feu posteriorment una versió teatral que s'estrenà amb gran èxit de públic i de crítica el 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і L'auca del senyor Esteve
La dama enamorada
La dama enamorada és un drama original de Joan Puig i Ferreter, estrenat al teatre Novetats de Barcelona, la vetlla del 25 de novembre de 1908, per la Nova Empresa del Teatre Català, sota la direcció artística d'Adrià Gual.
Veure Adrià Gual i Queralt і La dama enamorada
La Ilustración Ibérica
La Ilustración Ibérica va ser una revista editada entre el 1883 i el 1898.
Veure Adrià Gual i Queralt і La Ilustración Ibérica
La matinada
La matinada, quadre de naturalesa és una composició lírica en un acte estrenada el 27 d'octubre de 1905 al Teatre Principal de Barcelona, amb música de Felip Pedrell sobre un text d'Adrià Gual, en un muntatge de Lluís Graner.
Veure Adrià Gual i Queralt і La matinada
La presó de Lleida (Pahissa)
La presó de Lleida és un drama líric en un acte i cinc quadres, amb música de Jaume Pahissa sobre un text d'Adrià Gual, estrenat el 14 de març de 1899 al Teatre Principal de Barcelona, basat en la cançó popular La presó de Lleida.
Veure Adrià Gual i Queralt і La presó de Lleida (Pahissa)
La princesa Margarida
La Princesa Magarida és una òpera en 3 actes i 5 quadres amb música de Jaume Pahissa sobre un llibret d'Adrià Gual, estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 8 de febrer de 1928.
Veure Adrià Gual i Queralt і La princesa Margarida
La Verneda i la Pau
La Verneda i la Pau és un dels barris que conformen el districte barceloní de Sant Martí.
Veure Adrià Gual i Queralt і La Verneda i la Pau
La viola d'or
Ventall distribuït al públic al Teatre de la Naturalesa de la Garriga, en ocasió de l'estrena de ''La viola d'or'', el 30 d'agost de 1914. La viola d'or és una obra teatral musicada per a cobla, coral i solistes.
Veure Adrià Gual i Queralt і La viola d'or
Les millors obres de la literatura catalana
Les millors obres de la literatura catalana és una col·lecció de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas.
Veure Adrià Gual i Queralt і Les millors obres de la literatura catalana
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Veure Adrià Gual i Queralt і Literatura catalana
Literatura modernista
Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.
Veure Adrià Gual i Queralt і Literatura modernista
Llista d'artistes amb obra al MNAC
Llista no exhaustiva amb el nom dels artistes amb una o més obres en la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) o en els seus fons.
Veure Adrià Gual i Queralt і Llista d'artistes amb obra al MNAC
Llista d'escriptors en llengua catalana
Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.
Veure Adrià Gual i Queralt і Llista d'escriptors en llengua catalana
Lluís Duran i Ventosa
Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.
Veure Adrià Gual i Queralt і Lluís Duran i Ventosa
Lluís Graner i Arrufí
Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 5 de febrer de 1863 - Barcelona, 7 de maig de 1929) fou un pintor realista català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Lluís Graner i Arrufí
Lluís Masriera i Rosés
Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral, va ser el membre més rellevant de la nissaga Masriera, ja que va donar notorietat i fama internacional a la firma.
Veure Adrià Gual i Queralt і Lluís Masriera i Rosés
Lourdes Jiménez Fernández
Lourdes Jiménez Fernández (Màlaga, 23 d'abril de 1971) és una historiadora de l'art.
Veure Adrià Gual i Queralt і Lourdes Jiménez Fernández
Luz (revista)
Luz fou una revista publicada entre els anys 1897 i 1898.
Veure Adrià Gual i Queralt і Luz (revista)
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Adrià Gual i Queralt і Mancomunitat de Catalunya
María Martínez Sierra
María de la O Lejárraga García (San Millán de la Cogolla, La Rioja, 1874-Buenos Aires, 1974) fou una escriptora i feminista espanyola.
Veure Adrià Gual i Queralt і María Martínez Sierra
María Rodríguez Soto
Maria Rodríguez Soto (Barcelona, 1986) és una actriu de cinema i de televisió barcelonina.
Veure Adrià Gual i Queralt і María Rodríguez Soto
Maria Muntadas i Pujol
Maria del Dulce Nombre Muntadas i Pujol, coneguda també com a Maria Muntadas de Caparà, (Barcelona, 1890 – 30 de març de 1965) va ser una pintora, poetessa i concertista catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Maria Muntadas i Pujol
Marià Pidelaserra i Brias
Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877- 7 d'octubre de 1946) fou un pintor català, un dels màxims representants de l'impressionisme a Catalunya.
Veure Adrià Gual i Queralt і Marià Pidelaserra i Brias
Marina Lee
Marina Gubònina (per matrimoni, Marina Lie o Lee i, en el món artístic, Marina Noreg), ballarina, mestra de ball i coreògrafa, va néixer a Sant Petersburg el 27 de juny de 1902 i va morir a Barcelona el 22 de desembre del 1976.
Veure Adrià Gual i Queralt і Marina Lee
Marina Torres i Buxadé
Marina Torres i Buxadé (Sant Vicenç de Castellet, 31 de juliol de 1894 – Madrid, 12 d'abril de 1967) va ser una actriu de cinema mut i de doblatge catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Marina Torres i Buxadé
Maurici Vilomara i Virgili
Maurici Vilomara i Virgili (Barcelona, 28 d'abril de 1848 - Barcelona, 21 de juny de 1930) va ser un escenògraf català, considerat el darrer supervivent sense claudicacions de l'escola barcelonina d'escenografia.
Veure Adrià Gual i Queralt і Maurici Vilomara i Virgili
Mercè Nicolau i Cosson
Mercè Nicolau i Cosson (Barcelona, 1 de gener de 1889 - 18 de juny de 1968) va ser una actriu de teatre catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Mercè Nicolau i Cosson
Mercè Rodoreda i Gurguí
fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.
Veure Adrià Gual i Queralt і Mercè Rodoreda i Gurguí
Mireia (adaptació escènica)
Mireia és una obra teatral d'Ambrosi Carrion, consistent en l'adaptació escènica en quatre actes, en català, del poema occità Mirèio (Mireia) de Frederic Mistral.
Veure Adrià Gual i Queralt і Mireia (adaptació escènica)
Misteri de dolor
Misteri de dolor és una obra de teatre escrita per Adrià Gual l'any 1904.
Veure Adrià Gual i Queralt і Misteri de dolor
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Adrià Gual i Queralt і Modernisme
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Modernisme català
Montmartre (Pierre Frondaie)
Montmatre és una comèdia dramàtica en quatre actes de Pierre Frondaie, traduïda al català per Salvador Vilaregut.
Veure Adrià Gual i Queralt і Montmartre (Pierre Frondaie)
Nausica (Joan Maragall)
Nausica és l'obra pòstuma Joan Maragall, escrita entre 1908 i 1911.
Veure Adrià Gual i Queralt і Nausica (Joan Maragall)
Nova Empresa del Teatre Català
La Nova Empresa de Teatre Català fou una companyia de teatre creada l'any 1908, entorn de la figura d'Adrià Gual.
Veure Adrià Gual i Queralt і Nova Empresa del Teatre Català
Oleguer Junyent i Sans
Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876 – 1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Oleguer Junyent i Sans
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Orfeó Català
Oriol Morales i Pujolar
Oriol Morales i Pujolar (Figueres 1990) és un autor i director teatral català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Oriol Morales i Pujolar
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Veure Adrià Gual i Queralt і Palau de la Música Catalana
Parc del Laberint d'Horta
El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Parc del Laberint d'Horta
Pau Audouard i Deglaire
Pau Audouard i Deglaire (l'Havana, 16 de novembre de 1856 – Barcelona, 12 d'octubre de 1918), fou un fotògraf i retratista que desenvolupà la seva activitat a Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Pau Audouard i Deglaire
Pep Torrents
Josep Torrents i Garcia, conegut artísticament com a Pep Torrents (Sabadell, 2 de desembre de 1943 - Barcelona, 3 de març del 2011), fou un actor català de teatre, televisió i cinema, amb una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge.
Veure Adrià Gual i Queralt і Pep Torrents
Pepeta Fornés
Josepa Fornés i Rabascall, coneguda amb el nom artístic de Josefina Fornés, Pepeta Fornés o Pepita Fornés (Barcelona, 24 de novembre de 1894 - Hospital-Residència de Sant Pere de Ribes, 24 de maig de 1977) fou una actriu catalana de llarga trajectòria teatral.
Veure Adrià Gual i Queralt і Pepeta Fornés
Pere Borrell del Caso
Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, la Cerdanya, circa 13 de desembre de 1835 – Barcelona, 16 de maig del 1910) fou un pintor català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Pere Borrell del Caso
Pius Daví i Segalés
Pius Daví i Segalés (Moià, 25 d'abril de 1891 – Barcelona, 23 d'agost de 1956) va ser un actor i director teatral, deixeble de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
Veure Adrià Gual i Queralt і Pius Daví i Segalés
Portada/efemèride desembre 21
21.
Veure Adrià Gual i Queralt і Portada/efemèride desembre 21
Postimpressionisme
El postimpressionisme és el conjunt d'estils pictòrics de finals del i principis del XX que sorgiren després de l'impressionisme.
Veure Adrià Gual i Queralt і Postimpressionisme
Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca
Ramon Pichot i Gironès
Ramon Pichot i Gironès (Barcelona, 9 d'agost de 1872 - París, 1 de març de 1925) fou un pintor català, membre de la colla del Safrà, juntament amb Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Veure Adrià Gual i Queralt і Ramon Pichot i Gironès
Ramon Tor i Deseures
va ser un actor, dramaturg i poeta català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Ramon Tor i Deseures
Ricard Opisso i Sala
fou un dibuixant i caricaturista català considerat com un dels millors cronistes gràfics de la societat barcelonina del seu temps.
Veure Adrià Gual i Queralt і Ricard Opisso i Sala
Ricard Salvat i Ferré
Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009) fou un escriptor, director teatral i professor universitari català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Ricard Salvat i Ferré
Rosa Cotó i Xifreu
Rosa Cotó i Xifreu, coneguda com a Rosita Cotó (Barcelona, 25 d'octubre de 1892 – ?, 1967) fou una actriu de teatre i pionera de la ràdio.
Veure Adrià Gual i Queralt і Rosa Cotó i Xifreu
Rosa Novell i Clausells
va ser una actriu i directora escènica catalana.
Veure Adrià Gual i Queralt і Rosa Novell i Clausells
Roser Coscolla i Ferrer
Roser Coscolla i Ferrer (Barcelona, 1903 - Granollers, 26 desembre 1991), coneguda com a Frèsia, fou una actriu catalana de dilatada trajectòria teatral que actuà, sobretot al teatre Romea des dels anys 20 als anys 70 del segle passat.
Veure Adrià Gual i Queralt і Roser Coscolla i Ferrer
Rudolf Jan Slaby
Rudolf Jan Slaby (Černošice, Bohèmia, 25 de gener de 1885 - Praga, 2 de juliol de 1957) fou un lingüista i traductor txec.
Veure Adrià Gual i Queralt і Rudolf Jan Slaby
Sainet trist
Sainet trist és un sainet en tres actes, original d'Àngel Guimerà, estrenat per primera vegada al Teatre Romea de Barcelona, per la companyia de Teatre Català, la vetlla del 14 d'abril de 1910.
Veure Adrià Gual i Queralt і Sainet trist
Sala Mercè (Barcelona)
La Sala Mercè va ser un local d'espectacles creat per Lluís Graner i ubicat a la Rambla dels Estudis, 4 (actualment Rambla, 122) de Barcelona (vegeu casa Dolors de Perramon).
Veure Adrià Gual i Queralt і Sala Mercè (Barcelona)
Sala Mozart (Barcelona)
La Sala Mozart fou una sala de concerts i cinema de Barcelona, situada al carrer de Bertrellans, 2, i de la Canuda, núm.
Veure Adrià Gual i Queralt і Sala Mozart (Barcelona)
Salvador Alarma i Tastàs
Salvador Alarma i Tastàs (Barcelona, 18 de novembre de 1870 - ibídem, 26 de març de 1941) va ser un decorador i escenògraf modernista.
Veure Adrià Gual i Queralt і Salvador Alarma i Tastàs
Salvador Vilaregut i Martí
Salvador Vilaregut i Martí (Barcelona, 24 de gener de 1872 - 5 de juliol de 1937) va ser un autor dramàtic i traductor d'obres de teatre català Encara que va estudiar Dret i va treballar com a periodista per diversos diaris i revistes (com El sol, La Renaixensa, Pèl & ploma i Joventut), destaca sobretot per ser el primer traductor al català de les aventures de Sherlock Holmes.
Veure Adrià Gual i Queralt і Salvador Vilaregut i Martí
Scherzo (Pous i Pagès)
Scherzo és la primera comèdia escrita per Josep Pous i Pagès, en un acte, i estrenada al teatre Principal de Barcelona en 1905.
Veure Adrià Gual i Queralt і Scherzo (Pous i Pagès)
Sebastià Rafart i Llatas
Sebastià Rafart i Llatas (Barcelona, 8 de juliol de 1870 - Barcelona, 16 de gener de 1941) va ser un pianista, compositor i director català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Sebastià Rafart i Llatas
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Adrià Gual i Queralt і Setmana Tràgica
Simbolisme a Catalunya
El Simbolisme a Catalunya va ser l'adaptació catalana del moviment artístic de les darreries del conegut com a simbolisme, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
Veure Adrià Gual i Queralt і Simbolisme a Catalunya
Societat Catalana de Concerts
La Societat Catalana de Concerts va ser fundada el 1891 com a resposta a la demanda d'una societat avesada als nous corrents musicals provinents d'Europa, que s'allunyaven de la tradició del teatre líric italià i francès.
Veure Adrià Gual i Queralt і Societat Catalana de Concerts
Solness el constructor
Solness el constructor (en noruec Bygmester Solness) és una obra de teatre del dramaturg noruec Henrik Ibsen.
Veure Adrià Gual i Queralt і Solness el constructor
Somni (Joan Brull)
Somni és un quadre de Joan Brull i Vinyoles dipositat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), el qual fou pintat l'any 1906.
Veure Adrià Gual i Queralt і Somni (Joan Brull)
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre
Teatre Íntim
Cartell d'estrena al Teatre Íntim de l'obra ''La Culpable'' d'Adrià Gual l'any 1899 El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar nous aires al teatre català de l'època.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Íntim
Teatre d'avantguarda
Titella de Pare Ubú al Museu Internacional de Titelles d'Albaida El teatre d'avantguarda són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a avantguarda, al primer terç del.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre d'avantguarda
Teatre de la Naturalesa
El Teatre de la Naturalesa (o anomenat també, Teatre de la Natura) va ser unes representacions teatrals organitzades els anys 1911 i 1914 al bosc de Can Terrers de la Garriga, situat al sud de la capella romànica de la Mare de Déu del Camí.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre de la Naturalesa
Teatre de les Arts
El Teatre de les Arts va ser un espai escènic ubicat al carrer Casanova, números 1 i 3, cantonada amb el carrer de Floridablanca, número 139, de Barcelona; on des de finals del, s'hi van donar cita diverses societats recreatives: Cercle Artístic Recreatiu, La Serpentina, La Modernista, Sport Patín,...; així com altres moltes activitats de tipus lúdic.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre de les Arts
Teatre de Santiago Rusiñol
Santiago Rusiñol retratat per Ramon Casas El teatre de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) és una part cabdal de la seva creació literària de l'autor.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre de Santiago Rusiñol
Teatre infantil i juvenil a Catalunya
El teatre infantil i juvenil té una llarga tradició a Catalunya.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre infantil i juvenil a Catalunya
Teatre Líric (Barcelona)
El Teatre Líric, també anomenat Teatro Lírico-Sala Beethoven, fou un teatre de Barcelona situat a la cantonada dels carrers Mallorca i de Pau Claris.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Líric (Barcelona)
Teatre Líric Català
Enric Morera i Viura El Teatre Líric Català (1894-1908) va ser un projecte d'Enric Morera i Viura, que va comptar amb la col·laboració d'altres compositors, per exemple Enric Granados i Jaume Pahissa i Jo, que sorgí durant el modernisme amb la voluntat de plantejar una alternativa lírica a la sarsuela, present en la totalitat dels teatres catalans, i formar una nova sensibilitat basada en models literaris i plàstics propis, de manera que estableix una interrelació de les arts, concretament amb la literatura, l'escenografia, el disseny i la creació lírica, que concorda amb la teoria wagneriana de l'obra d'art total.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Líric Català
Teatre modernista
El teatre modernista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a modernisme català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre modernista
Teatre Novedades (Barcelona)
El Teatre Novedades va ser un teatre i cinema situat al carrer de Casp de Barcelona.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Novedades (Barcelona)
Teatre Principal (Barcelona)
El Teatre Principal és un edifici situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Principal (Barcelona)
Teatre Romea (Barcelona)
La façana del teatre cap al 1914 L'interior del teatre cap al 1914 Frederic Soler "Pitarra" va ser empresari del Romea i hi va estrenar un gran nombre d'obres Àngel Guimerà va estrenar moltes de les seves grans obres al Teatre Romea El Teatre Romea és una sala d'espectacles dedicada principalment a funcions teatrals, situada al carrer de l'Hospital, 51 del Raval de Barcelona i catalogada com a bé cultural d'interès local.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Romea (Barcelona)
Teatre Tívoli (Barcelona)
El Teatre Tívoli és una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, núm.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teatre Tívoli (Barcelona)
Temporada 1934-1935 del Liceu
La temporada 1934-1935 del Liceu va comptar amb un fet curiós, la nova òpera El Estudiante de Salamanca, basada en el celebrat poema de José de Espronceda i musicada per Joan Gaig, que va haver d'escoltar-se enmig de les immortals produccions de Wagner i de Mozart (l'estrena escaigué el 15 de gener), causà un ben pobre efecte.
Veure Adrià Gual i Queralt і Temporada 1934-1935 del Liceu
Temporada 1939-1940 del Liceu
Categoria:Temporades del Gran Teatre del Liceu Categoria:1939 a Catalunya Categoria:1940 a Catalunya.
Veure Adrià Gual i Queralt і Temporada 1939-1940 del Liceu
Teodor Garriga i Osca
Teodor Garriga i Osca (Barcelona, 9 de juny de 1909 - Tiana, 10 de juny de 2008) va ser un locutor de ràdio català.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teodor Garriga i Osca
Teresa Cunillé i Rovira
Teresa Cunillé i Rovira (Sabadell, 22 d'octubre de 1924) és una actriu catalana amb una carrera llarga i prolífica.
Veure Adrià Gual i Queralt і Teresa Cunillé i Rovira
Tuset Street
Tuset Street és una pel·lícula musical espanyola estrenada el 1968 dirigida inicialment per Jordi Grau i Solà i finalment per Lluís Marquina i Pichot.
Veure Adrià Gual i Queralt і Tuset Street
Una vella, coneguda olor
Una vella, coneguda olor és una obra de teatre, original de Josep Maria Benet i Jornet, estrenada la nit del 30 de setembre de 1964, dintre del VII Cicle de Teatre Llatí, al teatre Romea de Barcelona, per la Companyia Catalana de Comèdies.
Veure Adrià Gual i Queralt і Una vella, coneguda olor
Vell i nou
Vell i nou és una revista d'art que es va publicar per primer cop el març de 1915.
Veure Adrià Gual i Queralt і Vell i nou
Victorien Sardou
Victorien Sardou (París, 5 de setembre de 1831 - París, 8 de novembre de 1908) va ser un dramaturg francès.
Veure Adrià Gual i Queralt і Victorien Sardou
Viola d'or i d'argent
Viola d'or i argent de l'any 1869. Fons del Museu d'Història de Barcelona. La Viola d'or i d'argent era un dels tres premis ordinaris dels Jocs Florals de Barcelona junt amb l'Englantina d'or i la Flor Natural.
Veure Adrià Gual i Queralt і Viola d'or i d'argent
1913
;Països Catalans.
Veure Adrià Gual i Queralt і 1913
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Adrià Gual i Queralt і 21 de desembre
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Adrià Gual i Queralt і 25 de novembre
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Adrià Gual i Queralt і 8 de desembre
També conegut com Adrià Gual, Adrià Gual Queralt.