Taula de continguts
140 les relacions: Acció d'Ademús, Ademús, Administració electoral d'Espanya, Alpont, Angelina Ferriz Aguilar, Arquitectura del Racó d'Ademús, Arturo Pablo Ros Murgadas, Arxidiòcesi de València, Autovia de la Mediterrània, Avinguda de les Corts Valencianes, À Punt FM, Barraques de pedra (Racó d'Ademús), Batalla de Las Navas de Tolosa, Bétera, Benaixeve, Benissanó, Bertomeu Baró, Boïlgues, Burjassot, Calles, Cambra Vella del Forment d'Ademús, Carreteres nacionals, Casa de la Vila d'Ademús, Casa senyorial dels Garcés de Marcilla, Cases Altes, Cases Baixes, Castell d'Ademús, Castell de Sesga, Castellà del País Valencià, Castellfabib, Coca de gaspatxo, Comarques del País Valencià, Confit, Consell de la Generalitat Valenciana a la IX Legislatura, Corts de Castelló (1367), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de València (1292), Corts de València (1301-1302), Corts de València (1314), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1342), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), ... Ampliar l'índex (90 més) »
Acció d'Ademús
L'acció d'Ademús van ser un dels combats de la primera guerra carlina.
Veure Ademús і Acció d'Ademús
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Veure Ademús і Ademús
Administració electoral d'Espanya
meses electorals són l'escalafó més baix de l'administració electoral. LAdministració electoral d'Espanya és l'organisme que vetlla per la transparència i l'objectivitat dels processos electorals espanyols, i per garantir el principi d'igualtat.
Veure Ademús і Administració electoral d'Espanya
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Ademús і Alpont
Angelina Ferriz Aguilar
Angelina Ferriz Aguilar (Ademús, 1919 - Mislata, 1999) va ser una obrera, llibertària, sindicalista i anarquista valenciana.
Veure Ademús і Angelina Ferriz Aguilar
Arquitectura del Racó d'Ademús
Detall d'arquitectura tradicional a Torre Baixa (Racó d'Ademús), amb maçoneria i tàpia a la part baixa i encofrat de lloses en l'alta (foto: any 2003) Detall d'arquitectura tradicional al Mas del Olmo, Racó d'Ademús, amb la parroquial al fons Detall d'arquitectura tradicional a Cases Altes (Racó d'Ademús, foto: any 2003) Vista d'arquitectura tradicional a las Casas de la Balsa (Racó d'Ademús), amb detall de diferents elements constructius Larquitectura del Racó d'Ademus és la pròpia d'aquesta comarca del ponent del País Valencià.
Veure Ademús і Arquitectura del Racó d'Ademús
Arturo Pablo Ros Murgadas
Arturo Pablo Ros Murgadas (nascut a Vinalesa, 10 de juny de 1964) es un religiós valencià.
Veure Ademús і Arturo Pablo Ros Murgadas
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Veure Ademús і Arxidiòcesi de València
Autovia de la Mediterrània
Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Veure Ademús і Autovia de la Mediterrània
Avinguda de les Corts Valencianes
L'avinguda de les Corts Valencianes és una gran avinguda de la ciutat de València situada al nord-oest de la ciutat.
Veure Ademús і Avinguda de les Corts Valencianes
À Punt FM
À Punt FM (també anomenada La ràdio d'À Punt o, simplement, À Punt Ràdio) és l'emissora de ràdio de l'empresa pública valenciana de mitjans de comunicació À Punt Mèdia.
Veure Ademús і À Punt FM
Barraques de pedra (Racó d'Ademús)
Les barraques de pedra són unes construccions de pedra seca singulars existents en diferents paratges del Racó d'Ademús (País Valencià).
Veure Ademús і Barraques de pedra (Racó d'Ademús)
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Ademús і Batalla de Las Navas de Tolosa
Bétera
Bétera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, sent el segon més gran de la comarca.
Veure Ademús і Bétera
Benaixeve
Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Ademús і Benaixeve
Benissanó
Benissanó és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Veure Ademús і Benissanó
Bertomeu Baró
''Mare de Déu de la Llet amb donant''. Segle XVI. Església Arxiprestal d'Ademús. Bertomeu Baró va ser un pintor actiu a la ciutat de València, documentat entre 1468, quan cobra per unes pintures fetes per a la catedral, i 1480.
Veure Ademús і Bertomeu Baró
Boïlgues
El riu Boïlgues (en castellà Bohilgues) és un afluent del riu Túria.
Veure Ademús і Boïlgues
Burjassot
Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.
Veure Ademús і Burjassot
Calles
Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Veure Ademús і Calles
Cambra Vella del Forment d'Ademús
La Cambra Vella del Forment és un edifici civil situat a la vila d'Ademús, País Valencià.
Veure Ademús і Cambra Vella del Forment d'Ademús
Carreteres nacionals
Origen de les carreteres radials, en la Puerta del Sol, Madrid. Sistema adoptat pel Pla General d'Obres Públiques de 1940 (Pla Peña) per a la nomenclatura de la Xarxa de carreteres d'Espanya. Les carreteres nacionals a Espanya són les vies de titularitat de l'Administració General de l'Estat, generalment de calçada única, gestionades pel Ministeri de Foment i que formen, juntament amb les autovies i autopistes de l'Estat, la denominada xarxa de carreteres de l'Estat.
Veure Ademús і Carreteres nacionals
Casa de la Vila d'Ademús
La Casa de la Vila o ajuntament és un edifici civil, que es troba a la vila d'Ademús, País Valencià.
Veure Ademús і Casa de la Vila d'Ademús
Casa senyorial dels Garcés de Marcilla
La Casa senyorial dels Garcés de Marcilla és un edifici en la localitat de Torre Alta, en el terme de Torre Baixa, Racó d'Ademús (País Valencià).
Veure Ademús і Casa senyorial dels Garcés de Marcilla
Cases Altes
Cases Altes (en castellà i oficialment Casas Altas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Cases Altes
Cases Baixes
Cases Baixes (en castellà i oficialment, Casas Bajas) és un municipi del País Valencià a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Cases Baixes
Castell d'Ademús
El Castell d'Ademús o Castell de Santa Bàrbara és una fortalesa situada a la vila d'Ademús, capital del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Castell d'Ademús
Castell de Sesga
El castell de Sesga, també conegut com a castell dels moros, és un castell situat dins el terme municipal d'Ademús (Racó d'Ademús, País Valencià).
Veure Ademús і Castell de Sesga
Castellà del País Valencià
El castellà del País Valencià és el conjunt de varietats lingüístiques parlades a l'oest, sud-oest i sud (amb algunes illes lingüístiques dins del domini lingüístic del valencià), que presenta una sèrie de trets comuns o compartits amb les regions frontereres d'Aragó, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia.
Veure Ademús і Castellà del País Valencià
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Veure Ademús і Castellfabib
Coca de gaspatxo
La coca de gaspatxo és una coca rodona i plana feta amb farina de blat i aigua sense llevat.
Veure Ademús і Coca de gaspatxo
Comarques del País Valencià
Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.
Veure Ademús і Comarques del País Valencià
Confit
Confits El confit és una ametlla amb dolç típic del País Valencià que se serveix sovint en un plat en les ocasions nadalenques o bateigs així com en altres festivitats, sovint d'arrel religiosa.
Veure Ademús і Confit
Consell de la Generalitat Valenciana a la IX Legislatura
El Consell de la Generalitat Valenciana corresponent al període 2015-2019 correspon a la IX legislatura del període democràtic.
Veure Ademús і Consell de la Generalitat Valenciana a la IX Legislatura
Corts de Castelló (1367)
Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.
Veure Ademús і Corts de Castelló (1367)
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Veure Ademús і Corts de Montsó (1362-1363)
Corts de Montsó (1376)
Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.
Veure Ademús і Corts de Montsó (1376)
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Veure Ademús і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p.
Veure Ademús і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Veure Ademús і Corts de Sogorb-Castelló-València
Corts de València (1292)
Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.
Veure Ademús і Corts de València (1292)
Corts de València (1301-1302)
Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.
Veure Ademús і Corts de València (1301-1302)
Corts de València (1314)
Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314.
Veure Ademús і Corts de València (1314)
Corts de València (1325)
Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.
Veure Ademús і Corts de València (1325)
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Veure Ademús і Corts de València (1329-1330)
Corts de València (1336-1337)
Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.
Veure Ademús і Corts de València (1336-1337)
Corts de València (1339)
Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.
Veure Ademús і Corts de València (1339)
Corts de València (1342)
Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.
Veure Ademús і Corts de València (1342)
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Veure Ademús і Corts de València (1354)
Corts de València (1357-1358)
Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Veure Ademús і Corts de València (1357-1358)
Corts de València (1360)
Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Veure Ademús і Corts de València (1360)
Corts de València (1417-1418)
Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.
Veure Ademús і Corts de València (1417-1418)
Corts de València (1419)
Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.
Veure Ademús і Corts de València (1419)
Corts de València (1443-1446)
Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.
Veure Ademús і Corts de València (1443-1446)
Corts de València (1604)
Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.
Veure Ademús і Corts de València (1604)
Corts de València-Morvedre
Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.
Veure Ademús і Corts de València-Morvedre
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Ademús і Corts forals valencianes
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Veure Ademús і Corts Valencianes
CV-35
CV-35 al seu pas per Burjassot. La carretera CV-35 o Autovia de Llíria, també coneguda com a Pista d'Ademús, comunica la ciutat de València amb la N-330, a Santa Cruz de Moya.
Veure Ademús і CV-35
CV-50
La CV-50 pertany a la Xarxa de Carreteres del País Valencià.
Veure Ademús і CV-50
Domenyo
Domenyo (en castellà i oficialment, Domeño, i en la parla xurra, Dumeño) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans i al Camp de Túria.
Veure Ademús і Domenyo
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Veure Ademús і Edat mitjana al País Valencià
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Veure Ademús і Edat mitjana als Països Catalans
El Villar
El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo, i en la parla xurra El Villar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.
Veure Ademús і El Villar
Eleccions municipals al País Valencià de 2019
Les eleccions municipals de l'any 2019 al País Valencià són els comicis celebrats el 26 de maig de 2019 per a l'elecció de la configuració dels diferents ajuntaments i indirectament de les tres diputacions provincials que configuren el País Valencià.
Veure Ademús і Eleccions municipals al País Valencià de 2019
Eleccions municipals al País Valencià de 2023
Les eleccions municipals de l'any 2023 al País Valencià són els comicis celebrats el 28 de maig de 2023 per a l'elecció de la configuració dels diferents ajuntaments i indirectament de les tres diputacions provincials que configuren el País Valencià.
Veure Ademús і Eleccions municipals al País Valencià de 2023
Eleccions municipals al País Valencià del 2007
Les eleccions municipals al País Valencià del 2007 van ser uns comicis celebrats el 27 de maig d'aquell any per renovar els alcaldes del País Valencià.
Veure Ademús і Eleccions municipals al País Valencià del 2007
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús
L'Ermita de la Mare de Déu de l'Horta està situada a la vora del riu Túria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila d'Ademús, al Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús
Ermita de la Mare de Déu del Rosell d'Ademús
L'ermita de la Mare de Déu del Rosell és un temple catòlic situat a la vila d'Ademús, a la comarca del Racó d'Ademús, País Valencià.
Veure Ademús і Ermita de la Mare de Déu del Rosell d'Ademús
Ermita de Sant Joaquim d'Ademús
L'Ermita de Sant Joaquim d'Ademús és l'antiga capella de l'Hospital de Pobres de Santa Anna de la vil·la d'Ademús, al Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Ermita de Sant Joaquim d'Ademús
Ermita de Santa Bàrbara d'Ademús
L'ermita de Santa Bárbara del Castell és un temple catòlic situat a la vila d'Ademús, capital del Racó d'Ademús, comarca del País Valencià.
Veure Ademús і Ermita de Santa Bàrbara d'Ademús
Escut d'Ademús
L'escut d'Ademús és un símbol representatiu oficial d'Ademús, municipi del País Valencià i vila reial, a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Escut d'Ademús
Escut de Vallanca
L'escut de Vallanca és un símbol representatiu oficial de Vallanca, municipi del País Valencià, a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Escut de Vallanca
Escuts i banderes del Racó d'Ademús
Escut de la Mancomunitat del Racó d'Ademús Els escuts i banderes del Racó d'Ademús són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Veure Ademús і Escuts i banderes del Racó d'Ademús
Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús
L'església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús (Racó d'Ademús, País Valencià) va substituir l'antiga parroquial de Sant Pere Intramurs, fundada dins el castell al.
Veure Ademús і Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús
Església de Sant Pere i Sant Pau
* Catalunya.
Veure Ademús і Església de Sant Pere i Sant Pau
Església de Sant Pere Intramurs d'Ademús
L'Església de sant Pere Intramurs d'Ademús és una església desapareguda de la vila d'Ademús, País Valencià.
Veure Ademús і Església de Sant Pere Intramurs d'Ademús
Església parroquial de Santa Bàrbara
L'Església de santa Bàrbara de Mas del Olmo va ser l'últim dels eremitoris dels llogarets d'Ademús en construir-se.
Veure Ademús і Església parroquial de Santa Bàrbara
Eusebio Cañas
Eusebio Cañas va ser un jesuïta nascut a la vila d'Ademús, País Valencià, que va viure a la segona meitat del.
Veure Ademús і Eusebio Cañas
Fosses de Paterna
Les fosses de Paterna són un conjunt de fosses comunes ubicades al cementeri de Paterna, a l'Horta Nord (País Valencià).
Veure Ademús і Fosses de Paterna
Gachas
Zona aproximada del consum tradicional de ''gachas''. Les gachas o gatxes són un plat a base de farina amb aigua.
Veure Ademús і Gachas
Gòtic valencià
Detall de columna i volta de la Llotja de València. Vista de l'ull de bou del sostre de la Sala de les Columnes de la Llotja de València. Catedral d'Oriola. Basílica de Santa Maria, a Alacant. església Arxiprestal de Sant Jaume, a Villena. Façana de la Catedral de Sogorb.
Veure Ademús і Gòtic valencià
Gilet
Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Ademús і Gilet
Història del País Valencià
citació.
Veure Ademús і Història del País Valencià
Jaume Ruiz de Castellblanch
Jaume Ruiz de Castellblach (Torre Baixa, 1595 - Madrid, 1672) va ser un acreditat bandoler que va actuar a la comarca valenciana del Racó d'Ademús i terres del voltant a mitjan.
Veure Ademús і Jaume Ruiz de Castellblanch
José Ríos
* José Rios Ortega (Premià de Dalt, 1974), atleta català.
Veure Ademús і José Ríos
José Ríos y Tortajada
José Ríos y Tortajada (Ademús, País Valencià, ? – Cullera, 1777) va ser sacerdot, col·leccionista d'antiguitats i escriptor.
Veure Ademús і José Ríos y Tortajada
La Pobla de Sant Miquel
La Pobla de Sant Miquel (en castellà i oficialment, Puebla de San Miguel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і La Pobla de Sant Miquel
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Veure Ademús і Llíria
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Veure Ademús і Llista d'escuts del País Valencià
Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
Vet aquí una llista de les capitals de comarca dels Països Catalans, ordenades alfabèticament, amb la comarca a la qual corresponen indicada al costat de cadascuna.
Veure Ademús і Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
Llista de les comarques dels Països Catalans
Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Països Catalans, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).
Veure Ademús і Llista de les comarques dels Països Catalans
Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Veure Ademús і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades
Llista de microreserves de flora de la província de València
Llista de microreserves de flora de la província de València declarades per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana.
Veure Ademús і Llista de microreserves de flora de la província de València
Llista de municipis de la província de València
Llista dels municipis de la província de València: Significat de cada camp de dades.
Veure Ademús і Llista de municipis de la província de València
Llista de municipis valencians per població
El llistat de municipis valencians segons la seua població a 1 de gener de 2022 (INE), classificats de la següent manera.
Veure Ademús і Llista de municipis valencians per població
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Veure Ademús і Llista de societats musicals del País Valencià
Llista de viles dels Països Catalans
En aquesta llista de viles dels Països Catalans figuren les poblacions que actualment ostenten aquest títol, d'acord amb l'Enciclopèdia Catalana en línia, o, en algun cas, d'acord amb altres obres que se citen en el lloc on cal.
Veure Ademús і Llista de viles dels Països Catalans
Llista dels municipis del País Valencià
Llista dels municipis del País Valencià incloent, per a cadascun, les seues denominacions oficial, en valencià i en castellà, el nombre d'habitants, l'extensió, la densitat de població, l'altura, el número d'entitats territorials, les coordenades geogràfiques, l'idioma dominant, la comarca i la província.
Veure Ademús і Llista dels municipis del País Valencià
Mancomunitat del Racó d'Ademús
La Mancomunitat del Racó d'Ademús és una mancomunitat de municipis que engloba tots els que constitueixen la comarca del mateix nom.
Veure Ademús і Mancomunitat del Racó d'Ademús
Mare de Déu de la Candela
XVIII que representa a la Verge al costat dels guanxes i al mencey (rei) Acaimo de Güímar. Presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem (origen de la iconografia de la Candelaria). La Mare de Déu de la Candela és l'advocació de la Verge Maria que està relacionada amb la "candela" (o espelma) que simbolitza el concepte cristià de la Llum divina, que guia cap al bon camí i fa créixer la fe en Déu.
Veure Ademús і Mare de Déu de la Candela
Mas de los Mudos
Mas de los Mudos (en castellà), també conegut popularment com la Masadica, és un llogaret del municipi de Castellfabib, a la comarca del Racó (País Valencià).
Veure Ademús і Mas de los Mudos
Mas del Olmo
Mas del Olmo és un llogaret pertanyent al terme general de la vila d'Ademús, en la comarca del Racó d'Ademús (País Valencià, Espanya).
Veure Ademús і Mas del Olmo
Moya (Conca)
Moya és un municipi a la província de Conca a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Ademús і Moya (Conca)
Museu del Pa (Mas del Olmo)
Foto del pa durant les festes de Santa Bàrbara. El Museu del Pa és un edifici situat a Mas del Olmo, a Ademús.
Veure Ademús і Museu del Pa (Mas del Olmo)
N-330
La N-330 és la carretera que enllaça Alacant amb França, passant per l'Aragó.
Veure Ademús і N-330
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Veure Ademús і Orde de Montesa
Orde de Sant Jordi d'Alfama
Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Ademús і Orde de Sant Jordi d'Alfama
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Ademús і País Valencià
Partits judicials del País Valencià
El País Valencià es divideix en 36 partits judicials.
Veure Ademús і Partits judicials del País Valencià
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Ademús і Paterna
Pere d'Ambuesa
Pere d'Ambuesa va ser un arquitecte actiu en la primera meitat del a la ciutat de València.
Veure Ademús і Pere d'Ambuesa
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Ademús і Pere el Catòlic
Pizza
La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.
Veure Ademús і Pizza
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure Ademús і Plana d'Utiel
Poblat ibèric de la Celadilla
El Poblat ibèric de la Celadilla a Ademús fou una aldea ibera que ocupa mitja hectàrea i que disposa d'una muralla de 5,5 metres de gruix i una gran torre de 6,5 por 9 metres.
Veure Ademús і Poblat ibèric de la Celadilla
Presó Municipal d'Ademús
La Presó Municipal és un edifici civil situat a la vila d'Ademús, País Valencià.
Veure Ademús і Presó Municipal d'Ademús
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Veure Ademús і Província de València
Racó d'Ademús
El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.
Veure Ademús і Racó d'Ademús
Rafael Martí de Viciana
''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno'', 1564 Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502 - València, 1582) fou, juntament amb Pere Antoni Beuter, l'historiador i cronista valencià més conegut del.
Veure Ademús і Rafael Martí de Viciana
Raier
''Rais'' d'Alexey Savrasov, 1873 L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall.
Veure Ademús і Raier
Riu Ebrón
El riu Ebrón és un afluent del Túria que naix al pic Jabalón, en el municipi de Jabaloyas (Serra d'Albarrasí, Aragó), al sud dels Monts Universals.
Veure Ademús і Riu Ebrón
Sant Antoni de Benaixeve
Sant Antoni de Benaixeve (en castellà i oficialment San Antonio de Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Veure Ademús і Sant Antoni de Benaixeve
Santa Generosa
Santa Generosa va ser una màrtir cristiana de l'època romana, venerada com a santa juntament amb onze companys màrtirs que moriren amb ella.
Veure Ademús і Santa Generosa
Sesga
Sesga és un llogaret del terme general de la vila d'Ademús en la comarca valenciana del Racó d'Ademús (País Valencià, Espanya).
Veure Ademús і Sesga
Setge d'al-Dāmūs
El setge d'Al-Dāmūs de 1210 fou un moment clau de la conquesta cristiana perquè empenyé els almohades a una ofensiva que culminà amb la seva derrota en la Batalla de Las Navas de Tolosa, el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Ademús і Setge d'al-Dāmūs
Setge de Benicarló (1837)
El Setge de Benicarló de 1837 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.
Veure Ademús і Setge de Benicarló (1837)
Setge de Menerba
El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.
Veure Ademús і Setge de Menerba
Setge de Terol (1363)
El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.
Veure Ademús і Setge de Terol (1363)
Setge de València (1363)
El Setge de València de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.
Veure Ademús і Setge de València (1363)
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Ademús і Túria
Torrebaixa
Torrebaixa (en castellà i oficialment, Torrebaja) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Torrebaixa
Val de la Sabina
El Val de la Sabina és un llogaret pertanyent al terme municipal de la vila d'Ademús, en la comarca valenciana del Racó d'Ademús (País Valencià, Espanya).
Veure Ademús і Val de la Sabina
Vallanca
Vallanca és un municipi valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús.
Veure Ademús і Vallanca
Vera del Vallès
Olives vera del Vallès en procés de maduració. Imatge cedida gentilment per la Cooperativa Agrària del Vallès (Llerona - les Franqueses, Sabadell i Vilanova) Olivera tipus vera del Vallès, la Sagrera, Sentmenat (Vallès Occidental) La vera del Vallès és una varietat d'olivera que es troba, majoritàriament i dispersa, al Vallès Oriental i, en menor mesura, a l'Occidental.
Veure Ademús і Vera del Vallès
Xelva
Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.
Veure Ademús і Xelva
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ademús і 12 d'agost
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Ademús і 19 d'abril
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Ademús і 19 de març
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Ademús і 25 de novembre
També conegut com Ademusser, Ademussera, Ademuz, Al-Dāmūs.