Taula de continguts
14 les relacions: Aixot II de Tao, Bagrat I d'Abkhàzia, Bagratuní, Constantí III d'Abkhàzia, David I d'Ibèria, David II d'Ibèria, David III d'Ibèria, Gurguèn d'Ibèria, Ibèria Bagràtida, Narsès d'Ibèria, Principat d'Ibèria, Sembat I el Màrtir, Sumbat d'Ibèria, Taoklardjètia.
Aixot II de Tao
Baix-relleu d'Opiza. Aixot II de Tao (mort l'any 954) fou un duc de Tao de la dinastia Bagrationi, regnant del 941 al 954.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Aixot II de Tao
Bagrat I d'Abkhàzia
Bagrat I d'Abkhàzia (en georgià: ბაგრატ I; mort vers 894) fou un rei d'Abkhàzia de la dinastia d'Antxabadze de 882 al 894 (o 887 a 899 segons Toumanoff).
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Bagrat I d'Abkhàzia
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Bagratuní
Constantí III d'Abkhàzia
Constantí III d'Abkhàzia (mort el 923) fou rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 894 a 923 (segons Cyril Toumanoff de 899 a 915/916 i segons Marie-Félicité Brosset de 906 a 921).
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Constantí III d'Abkhàzia
David I d'Ibèria
David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і David I d'Ibèria
David II d'Ibèria
David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і David II d'Ibèria
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і David III d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Gurguèn d'Ibèria
Ibèria Bagràtida
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Ibèria Bagràtida
Narsès d'Ibèria
Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Narsès d'Ibèria
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Principat d'Ibèria
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Sembat I el Màrtir
Sumbat d'Ibèria
Sumbat (mort l'any 958) fou el tercer rei dels Kartvels, posició equivalent a aquella de sobirà d'Ibèria, de la dinastia Bagrationi.
Veure Adarnases IV d'Ibèria і Sumbat d'Ibèria
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.