Accés més ràpid que el navegador!
12 les relacions: Accent agut, Accent diacrític, Accent prosòdic, Deuterotònic, Fonologia del català, Gramàtica del català, Isíldur, Joaquim Pons i Cardona, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Penjat.
Accent agut
Laccent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.
Nou!!: Accentuació en català і Accent agut · Veure més »
Accent diacrític
Els accents diacrítics formen una subcategoria dels signes diacrítics, que s'afegeixen a una lletra en l'escriptura de moltes llengües per alterar la pronúncia d'una paraula o per distingir-la entre paraules similars.
Nou!!: Accentuació en català і Accent diacrític · Veure més »
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Accentuació en català і Accent prosòdic · Veure més »
Deuterotònic
Un mot deuterotònic (del grec. δεύτερος 'segon' i tònic) és aquell que té l'accent tònic (accent prosòdic) o l'accent d'intensitat a la segona síl·laba (comptant des del principi de la paraula), mentre que els mots prototònics el tenen a la primera síl·laba.
Nou!!: Accentuació en català і Deuterotònic · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Accentuació en català і Fonologia del català · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Accentuació en català і Gramàtica del català · Veure més »
Isíldur
En els escrits de J.R.R. Tolkien, n'Isíldur (o Ísildur en la traducció de Francesc Parcerisas dEl Senyor dels Anells) era un dúnadan de Númenor, fill gran de n'Eléndil i (breument) Alt Rei d'Àrnor i Góndor.
Nou!!: Accentuació en català і Isíldur · Veure més »
Joaquim Pons i Cardona
Joaquim Pons i Cardona (Maó, Menorca, 1780 – 1839) va ser un gramàtic català que destaca per l'elaboració d'un dels primers tractats gramaticals Principis de la lectura menorquina (1804) de la llengua catalana després de la Gramàtica catalana de Josep Ullastre (1743) i la de Joan Petit (1796–1829).
Nou!!: Accentuació en català і Joaquim Pons i Cardona · Veure més »
Paraula aguda
Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).
Nou!!: Accentuació en català і Paraula aguda · Veure més »
Paraula esdrúixola
Una paraula esdrúixola o paraula proparoxítona té l'accent de mot a l'antepenúltima síl·laba (exemples: bàdminton, bòbila, dàrsena, fórmula, góndola, llúdriga, magnètiques, mànager, màquina, màrfega, òpera, Àfrica, Fàtima, Sòcrates, Gènova).
Nou!!: Accentuació en català і Paraula esdrúixola · Veure més »
Paraula plana
Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la accent prosòdic en la penúltima síl·laba.
Nou!!: Accentuació en català і Paraula plana · Veure més »
Penjat
El penjat és un joc de mots per a dues persones o més.
Nou!!: Accentuació en català і Penjat · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regles d'accentuació del català, Regles d’accentuació del català.
