Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Accent prosòdic

Índex Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

118 les relacions: Accent, Accent agut, Accent protoindoeuropeu, Accentuació del lituà, Accentuació en català, Ait Seghroucheni, Alemany suís, Alfabet guaraní, Alfabet lituà, Amfíbrac, Antic Egipte, Aristòfanes de Bizanci, Aspiració (fonètica), Assimilació cultural, Astèrix, , , , , , , , , , , , , , , , , , , Breu, Camp accentual, Català, Catalunya, Dístic, Desenvolupament fonològic, Deuterotònic, Diftong, Dionisíaques, Domari, Epífora (retòrica), Eslovac, Eslovè, Esperanto, Eupiti, Fijià, Finès, ..., Fonema, Fonologia de l'esperanto, Fonologia del català, Francès, Francità, Glosa (llengua auxiliar), Gramàtica del grec modern, Groenlandès, Hermann Hirt, Hexàmetre, Hidatsa, Història de la llengua castellana, Iambe, Iestonians, IJ (lletra), Interglossa, Irlandès de l'Ulster, Irlandès de Munster, Italià, Jan Neruda, Kimwani, Konkow, Latino sine flexione, Lingüística general, Lingua Franca Nova, Lleis de Grimm i Verner, Llengües uralianes, Llengua zuni, Llenguatge verbal, Lojban, Mètode comparatiu, Mètrica catalana, Neuma, Nez percé, Normes del Puig, Ortografia del castellà, Ortografia del català, Paixtu, Paraula, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Peu (unitat mètrica), Pronom feble, Prosòdia, Protoesperanto, Protonòrdic, Província d'Ivano-Frankivsk, Puntuació, Q'eqchi', Regles d'accentuació del castellà, Rima, Saramacca, Síl·laba, Síl·laba àtona, Senyal de la creu, Seri, Sonoritat aspirada, Suec, Tònica, Teclat d'ordinador, Transcripció dels romanistes, Tret suprasegmental, Tswana, Ucraïnès, Vers, Vocal tònica, .cat. Ampliar l'índex (68 més) »

Accent

*Accent prosòdic, prominència d'una síl·laba sobre les síl·labes adjacents en una seqüència fònica.

Nou!!: Accent prosòdic і Accent · Veure més »

Accent agut

L'accent agut (´) és un signe diacrític consistent en una breu línia inclinada, que baixa de dreta a esquerra, i que es col·loca damunt una lletra, normalment una vocal.

Nou!!: Accent prosòdic і Accent agut · Veure més »

Accent protoindoeuropeu

L'accent protoindoeuropeu fa referència al sistema accentual del llenguatge protoindoeuropeu.

Nou!!: Accent prosòdic і Accent protoindoeuropeu · Veure més »

Accentuació del lituà

L'accent és un aparticularitat molt important del lituà: fa una funció distintiva.

Nou!!: Accent prosòdic і Accentuació del lituà · Veure més »

Accentuació en català

L'accentuació en català incideix sobre tota la síl·laba d'una paraula; l'accent de mot atorga prominència a una síl·laba dins d'un mot i l'accent de frase, a una síl·laba dins d'una seqüència de mots.

Nou!!: Accent prosòdic і Accentuació en català · Veure més »

Ait Seghroucheni

|nom.

Nou!!: Accent prosòdic і Ait Seghroucheni · Veure més »

Alemany suís

L'alamànic suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndard; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa.

Nou!!: Accent prosòdic і Alemany suís · Veure més »

Alfabet guaraní

L'alfabet guaraní (achegety) és una variant de l'alfabet llatí utilitzada per escriure el guaraní, una llengua parlada majoritàriament al Paraguai i als països del voltant.

Nou!!: Accent prosòdic і Alfabet guaraní · Veure més »

Alfabet lituà

L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà.

Nou!!: Accent prosòdic і Alfabet lituà · Veure més »

Amfíbrac

L'amfíbrac (en grec "igual dels braços") és un peu mètric de clàusules trisíl·labes, on la central és una síl·laba tònica i les altres dues síl·labes àtones en les mètriques basades en l'accentuació.

Nou!!: Accent prosòdic і Amfíbrac · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Accent prosòdic і Antic Egipte · Veure més »

Aristòfanes de Bizanci

Aristòfanes de Bizanci fou un escriptor grec, fill d'Apel·les.

Nou!!: Accent prosòdic і Aristòfanes de Bizanci · Veure més »

Aspiració (fonètica)

A la fonètica, l'aspiració és un dels fenòmens fonètics que afecten el mode d'articulació de les consonants oclusives.

Nou!!: Accent prosòdic і Aspiració (fonètica) · Veure més »

Assimilació cultural

Assimilació cultural és com s'anomena al procés d'integració d'un grup etno-cultural tal com els immigrants, grups ètnics minoritaris i altres dins del que es té establert com el comú a una comunitat més gran o dominant.

Nou!!: Accent prosòdic і Assimilació cultural · Veure més »

Astèrix

Astèrix el gal (escrit Asterix en les primeres edicions) és un personatge de còmic creat pel dibuixant Albert Uderzo i el guionista René Goscinny.

Nou!!: Accent prosòdic і Astèrix · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics た (hiragana) i タ (katakana) ocupen la 16a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre そ i ち; i el 16è en el poema iroha, entre よ i れ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a l'esquerra), s'hi troba en la tercera columna (a la que dóna nom, た行, "columna TA") i la primera fila (あ段, "fila A"). El caràcter た prové del kanji 太, mentre que タ prové de 多. Poden dur l'accent dakuten: だ, ダ.

Nou!!: Accent prosòdic і た · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics き (hiragana) i キ (katakana) ocupen el setè lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre か i く; i el 38è en el poema iroha, entre さ i ゆ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (か行, "columna KA") i la segona fila (い段, "fila I"). Tant き com キ provenen del kanji 幾. Poden dur l'accent dakuten: ぎ, ギ.

Nou!!: Accent prosòdic і き · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o amb més propietat, moraics) く (hiragana) i ク (katakana) ocupen el vuitè lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre き i け; i el 28è en el poema iroha, entre お i や. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (か行, "columna KA") i la tercera fila (う段, "fila U").

Nou!!: Accent prosòdic і く · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o amb més propietat, moràïcs) そ (hiragana) i ソ (katakana) ocupen la 15a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre せ i た; i el 18è en el poema iroha, entre れ i つ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, "columna SA") i a la cinquena fila (お段, "fila O").

Nou!!: Accent prosòdic і そ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics て (hiragana) i テ (katakana) ocupen la 19a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre つ i と; i el 35è en el poema iroha, entre l'え i l'あ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (た行, "columna TA") i la quarta fila (え段, "fila E"). Tant て com テ provenen del kanji 天. Poden dur l'accent dakuten: で, デ. Existeix una versió hentaigana de て, que prové del kanji 帝.

Nou!!: Accent prosòdic і て · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) と (hiragana) i ト (katakana) ocupen la 20a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre て i な; i el setè en el poema iroha, entre へ i ち. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (た行, "columna TA") i la cinquena fila (お段, "fila O").

Nou!!: Accent prosòdic і と · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) は (hiragana) i ハ (katakana) ocupen la 26a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre の i ひ; i el tercer en el poema iroha, entre ろ i に. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (a la que dóna nom: は行, "columna HA") i la primera fila (あ段, "fila A").

Nou!!: Accent prosòdic і は · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) ひ (hiragana) i ヒ (katakana) ocupen la 27a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre は i ふ; i el 44è en el poema iroha, entre ゑ i も. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, "columna HA") i la segona fila (い段, "fila I").

Nou!!: Accent prosòdic і ひ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) へ (hiragana) i ヘ (katakana) ocupen la 29a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ふ i ほ; i el sisè en el poema iroha, entre ほ i と. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, "columna HA") i la quarta fila (え段, "fila E").

Nou!!: Accent prosòdic і へ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) ほ (hiragana) i ホ (katakana) ocupen la 30a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre の i ひ; i el cinquè en el poema iroha, entre へ i ま. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, "columna HA") i la cinquena fila (お段, "fila O").

Nou!!: Accent prosòdic і ほ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) ふ (hiragana) i フ (katakana) ocupen la 28a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ひ i へ; i el 32è en el poema iroha, entre け i こ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (は行, "columna HA") i la tercera fila (う段, "fila U").

Nou!!: Accent prosòdic і ふ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics け (hiragana) i ケ (katakana) ocupen la novena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre く i こ; i el 31è en el poema iroha, entre ま i ふ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (か行, "columna KA") i la quarta fila (え段, "fila E"). El caràcter け prové del kanji 計, mentre que ケ prové de 介. Poden dur l'accent dakuten: げ, ゲ. No s'ha de confondre ケ amb el contador ヶ, ja que tenen funcions i pronunciacions diferents.

Nou!!: Accent prosòdic і け · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) こ (hiragana) i コ (katakana) ocupen la desena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre け i さ; i el 33è en el poema iroha, entre ふ i え. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (か行, "columna KA") i la cinquena fila (お段, "fila O").

Nou!!: Accent prosòdic і こ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) う (hiragana) i ウ (katakana) ocupen el tercer lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre い i え; i el 24è en el poema iroha, entre む i ゐ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ行, "columna A") i a la tercera fila (a la que li dóna nom: う段, "fila U").

Nou!!: Accent prosòdic і う · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics さ (hiragana) i サ (katakana) ocupen l'11a. posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre こ i し; i el 37è en el poema iroha, entre あ i き. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a l'esquerra), s'hi troba en la tercera columna (a la que dóna nom, さ行, "columna SA") i la primera fila (あ段, "fila A"). El caràcter さ prové del kanji 左, mentre que サ prové de 散. Poden dur l'accent dakuten: ざ, ザ.

Nou!!: Accent prosòdic і さ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics) か (hiragana) i カ (katakana) ocupen el sisè lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre l'お i el き; i el 14è en el poema iroha, entre わ i よ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (a la que dóna nom: か行, "columna KA") i la primera fila (あ段, "fila A").

Nou!!: Accent prosòdic і か · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o, amb més propietat, moraics せ (hiragana) i セ (katakana) ocupen la 14a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre す i そ; i el 46è en el poema iroha, entre も i す. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, "columna SA") i la quarta fila (え段, "fila E"). Tant せ com セ provenen del kanji 世. Poden dur l'accent dakuten: ぜ, ゼ.

Nou!!: Accent prosòdic і せ · Veure més »

En l'escriptura japonesa, els caràcters sil·làbics (o amb més propietat, moraics) す (hiragana) i ス (katakana) ocupen la tretzena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre し i せ; i el 47è i últim en el poema iroha, després de せ. En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, "columna SA") i la tercera fila (う段, "fila U").

Nou!!: Accent prosòdic і す · Veure més »

Breu

El breu és un signe diacrític que es representa amb mitja circumferència que es col·loca sobre la vocal.

Nou!!: Accent prosòdic і Breu · Veure més »

Camp accentual

El camp accentual és la part de cada paraula que pot rebre un accent, tant pel que fa a la natura dels sons que el formen com pel que fa a la seva posició.

Nou!!: Accent prosòdic і Camp accentual · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Accent prosòdic і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Accent prosòdic і Catalunya · Veure més »

Dístic

Un dístic és una estrofa de dos versos que té un sentit temàtic complet, procedent de la poesia clàssica grega i llatina.

Nou!!: Accent prosòdic і Dístic · Veure més »

Desenvolupament fonològic

El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.

Nou!!: Accent prosòdic і Desenvolupament fonològic · Veure més »

Deuterotònic

Un mot deuterotònic (Del grec. δεύτερος 'segon' i tònic) és aquell que té l'accent tònic (accent prosòdic) o l'accent d'intensitat a la segona síl·laba (comptant des del principi de la paraula), mentre que els mots prototònics ho tenen a la primera síl·laba.

Nou!!: Accent prosòdic і Deuterotònic · Veure més »

Diftong

Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba.

Nou!!: Accent prosòdic і Diftong · Veure més »

Dionisíaques

Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.

Nou!!: Accent prosòdic і Dionisíaques · Veure més »

Domari

El domari és una llengua del grup de les llengües indoàries parlada a diverses regions del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Nou!!: Accent prosòdic і Domari · Veure més »

Epífora (retòrica)

L'epífora (del grec ἐπιστροφή, "retornar") és el recurs literari oposat a l'anàfora.

Nou!!: Accent prosòdic і Epífora (retòrica) · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Accent prosòdic і Eslovac · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Accent prosòdic і Eslovè · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Accent prosòdic і Esperanto · Veure més »

Eupiti

Eupiti (Eupithius, Εὐπίθιος) fou un escriptor i poeta grec autor d'un epigrama a l'antologia grega.

Nou!!: Accent prosòdic і Eupiti · Veure més »

Fijià

El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones.

Nou!!: Accent prosòdic і Fijià · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Accent prosòdic і Finès · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Accent prosòdic і Fonema · Veure més »

Fonologia de l'esperanto

L. L. Zamenhof parlant en 1909 al Congrés Universal d'Esperanto de Barcelona Aquest és un articles sobre la fonologia de l'esperanto.

Nou!!: Accent prosòdic і Fonologia de l'esperanto · Veure més »

Fonologia del català

La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.

Nou!!: Accent prosòdic і Fonologia del català · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Accent prosòdic і Francès · Veure més »

Francità

El francità (occità:, francès: francitan) és una varietat híbrida entre francès (varietat dominant) i occità (varietat dominada) que representa de fet l'estadi intermediari, i gairebé final, d'assimilació lingüística dels occitanòfons.

Nou!!: Accent prosòdic і Francità · Veure més »

Glosa (llengua auxiliar)

Glosa és una llengua auxiliar internacional basada en la llengua auxiliar Interglossa.

Nou!!: Accent prosòdic і Glosa (llengua auxiliar) · Veure més »

Gramàtica del grec modern

La gramàtica del grec modern estàndard, com es parla actualment a Grècia i Xipre, és bàsicament la del grec demòtic, encara que ha assimilat alguns elements de la katharévussa, la varietat arcaica i llibresca que imitava les formes del grec clàssic, que va ser la llengua oficial de l'estat grec durant la major part dels segles 19 i 20.

Nou!!: Accent prosòdic і Gramàtica del grec modern · Veure més »

Groenlandès

El groenlandès, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada a Groenlàndia i l'única llengua oficial del país des de 2008.

Nou!!: Accent prosòdic і Groenlandès · Veure més »

Hermann Hirt

Hermann Alfred Hirt, nascut el 19 desembre de 1865 a Magdeburg i va morir el 12 de setembre de 1936 a Giessen era filòleg i indoeuropeísta alemany.

Nou!!: Accent prosòdic і Hermann Hirt · Veure més »

Hexàmetre

Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.

Nou!!: Accent prosòdic і Hexàmetre · Veure més »

Hidatsa

Hidatsa és una llengua sioux amenaçada, força relacionada amb el crow.

Nou!!: Accent prosòdic і Hidatsa · Veure més »

Història de la llengua castellana

Mapa cronològic que mostra l'expansió territorial del castellà. La història de la llengua castellana mostra l'evolució del castellà al llarg dels segles del seu naixement del llatí vulgar fins a l'actualitat, un procés en què ha incorporat canvis d'estructura morfosintàctica, evolució fonètica i lèxica, així com una expansió geogràfica.

Nou!!: Accent prosòdic і Història de la llengua castellana · Veure més »

Iambe

El iambe és un peu de mètrica constituït per una síl·laba breu i una altra de llarga.

Nou!!: Accent prosòdic і Iambe · Veure més »

Iestonians

Iestonians (estonià jeestlased, jeestlane) fou l'epítet despectiu per als estonians vinguts des de Rússia a Estònia després de la Segona Guerra Mundial per fornir de quadres dirigents lleials les estructures polítiques de l'Estònia soviètica.

Nou!!: Accent prosòdic і Iestonians · Veure més »

IJ (lletra)

L'IJ és una lletra emprada en escriure en llengua neerlandesa que suplementa l'alfabet llatí habitual i representa el so o quan és tònica i quan és àtona.

Nou!!: Accent prosòdic і IJ (lletra) · Veure més »

Interglossa

Interglossa (ISO 639-3: igs) és una llengua auxiliar internacional dissenyada pel científic Lancelot Hogben durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Accent prosòdic і Interglossa · Veure més »

Irlandès de l'Ulster

Les Gaeltachtaí Percentatge de població en cada àrea administrativa a l'Ulster amb habilitat per parlar irlandès. (Comtats de la República d'Irlanda i districtes d'Irlanda del Nord.) L'irlandès de l'Ulster (en gaèlic irlandès Ghaeilge Uladh) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de l'Ulster.

Nou!!: Accent prosòdic і Irlandès de l'Ulster · Veure més »

Irlandès de Munster

Les Gaeltachtaí L'irlandès de Munster (en gaèlic irlandès Ghaeilge na Mumhan) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de Munster.

Nou!!: Accent prosòdic і Irlandès de Munster · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Accent prosòdic і Italià · Veure més »

Jan Neruda

Jan Nepomuk Neruda (pronunciaciat ˈjan ˈnɛpomuk ˈnɛruda) (Praga, 9 de juliol de 1834 – 22 d'agost de 1891) fou un escriptor (poeta, narrador, novel·lista i dramaturg) i periodista txec.

Nou!!: Accent prosòdic і Jan Neruda · Veure més »

Kimwani

El mwani, o kimwani (pronunciat), és una llengua parlada a la costa de la província de Cabo Delgado a Moçambic, incloses les illes Querimba.

Nou!!: Accent prosòdic і Kimwani · Veure més »

Konkow

El konkow (també anomenat concow-maidu, maidu del Nord-oest o Koyoomk'awi, en la seva pròpia llengua) és una llengua que forma part del grup de les llengües maidu.

Nou!!: Accent prosòdic і Konkow · Veure més »

Latino sine flexione

Bandera del latino sine flexione Latino sine flexione (llatí sense flexió, abreujat LSF), també anomenat Interlingua de Peano (abreujat IL), és una llengua auxiliar presentada pel matemàtic italià Giuseppe Peano l'any 1903.

Nou!!: Accent prosòdic і Latino sine flexione · Veure més »

Lingüística general

La lingüística general és la part de la lingüística que se centra en l'estudi dels conceptes generals d'aquesta ciència de manera genèrica, sense basar-los a cap llengua en concret (mirant tendències a diversos idiomes), o analitzant el que es denomina universal lingüístic, present a totes les llengües.

Nou!!: Accent prosòdic і Lingüística general · Veure més »

Lingua Franca Nova

Bandera de Lingua Franca Nova La Lingua Franca Nova (LFN o elefen) és una llengua auxiliar artificial creada pel doctor en psicologia C. George Boeree de la Universitat de Shippensburg, Pennsylvania.

Nou!!: Accent prosòdic і Lingua Franca Nova · Veure més »

Lleis de Grimm i Verner

Les lleis de Grimm i Verner són una sèrie de lleis fonètiques que estudien la correspondència fonètica entre els fonemes de les llengües que es relacionen entre si, cosa que suposa que un determinat so es comporta sempre de la mateixa manera sota idèntiques condicions en qualsevol llengua del mateix grup.

Nou!!: Accent prosòdic і Lleis de Grimm i Verner · Veure més »

Llengües uralianes

Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) estan formades per una família d’unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.

Nou!!: Accent prosòdic і Llengües uralianes · Veure més »

Llengua zuni

La llengua zuni és la llengua parlada pel poble zuni al sud-oest dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Accent prosòdic і Llengua zuni · Veure més »

Llenguatge verbal

Dues dones usant el llenguatge verbal El llenguatge verbal és un procediment de comunicació que usa símbols associats per regles, ambdós arbitraris i per conveni, per a codificar informació i descriure significats.

Nou!!: Accent prosòdic і Llenguatge verbal · Veure més »

Lojban

Logotip del lojban La llengua planificada lojban (pronunciat, nom oficial Lojban: a realization of Loglan) va ser creada pel Logical Language Group el 1987 basant-se en l'anterior loglan, amb la intenció de fer-ne una llengua més completa, usable i lliure de copyrights.

Nou!!: Accent prosòdic і Lojban · Veure més »

Mètode comparatiu

El mètode comparatiu en lingüística comparativa és una tècnica emprada pels lingüistes per demostrar les relacions genètiques entre llengües.

Nou!!: Accent prosòdic і Mètode comparatiu · Veure més »

Mètrica catalana

La mètrica catalana és la disciplina que s'ocupa d'allò relacionat amb l'estructura i el ritme dels versos, així com de la creació, en poesia en llengua catalana.

Nou!!: Accent prosòdic і Mètrica catalana · Veure més »

Neuma

Fragment d'un manuscrit medieval amb notació neumàtica aquitana adiastemàtica Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l'edat mitjana.

Nou!!: Accent prosòdic і Neuma · Veure més »

Nez percé

El nez percé o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin.

Nou!!: Accent prosòdic і Nez percé · Veure més »

Normes del Puig

Les Normes del Puig són unes normes ortogràfiques per al valencià elaborades el 1979 article de Voro López i Verdejo amb motiu del 25 aniversari de les normes per la Secció de Llengua i Lliteratura (sic) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana amb l'objectiu d'oferir una ortografia diferenciada respecte a les Normes de Castelló, oficials i de caràcter unitarista amb el català.

Nou!!: Accent prosòdic і Normes del Puig · Veure més »

Ortografia del castellà

L'ortografia del castellà resumeix les regles per a l'escriptura del castellà en els casos on no hi ha correspondència entre so i grafia.

Nou!!: Accent prosòdic і Ortografia del castellà · Veure més »

Ortografia del català

L'ortografia catalana recull les normes d'escriptura del català, tant de les paraules com dels altres signes gràfics.

Nou!!: Accent prosòdic і Ortografia del català · Veure més »

Paixtu

Llengües iràniques; paixtu en taronja. El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle XVI.

Nou!!: Accent prosòdic і Paixtu · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Accent prosòdic і Paraula · Veure més »

Paraula aguda

Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).

Nou!!: Accent prosòdic і Paraula aguda · Veure més »

Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior.

Nou!!: Accent prosòdic і Paraula esdrúixola · Veure més »

Paraula plana

Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la tonicitat en la penúltima síl·laba.

Nou!!: Accent prosòdic і Paraula plana · Veure més »

Peu (unitat mètrica)

El peu és la unitat de mesura del vers grec o llatí, format per un nombre reduït de síl·labes llargues i breus (de dues a quatre).

Nou!!: Accent prosòdic і Peu (unitat mètrica) · Veure més »

Pronom feble

Els pronoms febles són aquells pronoms que es fan servir per substituir un complement o una expressió.

Nou!!: Accent prosòdic і Pronom feble · Veure més »

Prosòdia

La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l'expressió oral, com ara l'accent, els tons i l'entonació.

Nou!!: Accent prosòdic і Prosòdia · Veure més »

Protoesperanto

Protoesperanto (o pra-Esperanto en esperanto) és el terme actual per definir qualsevol de les anteriors etapes de desenvolupament de la llengua construïda per Ludwik Lejzer Zamenhof prèvies a la publicació de l'Unua Libro el 1887.

Nou!!: Accent prosòdic і Protoesperanto · Veure més »

Protonòrdic

El protonòrdic (també anomenat nòrdic primitiu, escandinau antic, germànic protonòrdic i protoescandinau) fou una llengua indoeuropea parlada a Escandinàvia.

Nou!!: Accent prosòdic і Protonòrdic · Veure més »

Província d'Ivano-Frankivsk

La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.

Nou!!: Accent prosòdic і Província d'Ivano-Frankivsk · Veure més »

Puntuació

La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.

Nou!!: Accent prosòdic і Puntuació · Veure més »

Q'eqchi'

El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché.

Nou!!: Accent prosòdic і Q'eqchi' · Veure més »

Regles d'accentuació del castellà

Heus ací el principis d'accentuació del castellà.

Nou!!: Accent prosòdic і Regles d'accentuació del castellà · Veure més »

Rima

La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat.

Nou!!: Accent prosòdic і Rima · Veure més »

Saramacca

|nomnadiu.

Nou!!: Accent prosòdic і Saramacca · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Accent prosòdic і Síl·laba · Veure més »

Síl·laba àtona

La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.

Nou!!: Accent prosòdic і Síl·laba àtona · Veure més »

Senyal de la creu

Persones fent el senyal de la creu El senyal de la creu és un gest ritual sacramental utilitzat per catòlics i altres cristians amb diversos propòsits: Com a inici i tancament de les seves oracions i actes religiosos, fórmula d'invocació de la divinitat, salutació a imatges i llocs considerats sants, senyal de benedicció sobre persones o coses i per conjurar de la hipotètica presència del mal en una situació, idea o lloc.

Nou!!: Accent prosòdic і Senyal de la creu · Veure més »

Seri

Distribució de la llengua seri El seri és una llengua indígena americana parlada pels seris, un poble indígena que viu a la costa de Sonora, al nord-oest de Mèxic. La comunitat lingüística seri és reduïda; no sobrepassava els 800 individus l'any 2010 (segons el cens oficial), per la qual cosa es tracta d'una llengua en risc. No obstant això, gairebé tota la comunitat seri, inclosos els nens, parla la llengua. Per tant, és una de les llengües indígenes a Mèxic que segueix sent forta en el seu ús dins de la comunitat; el poble seri l'usa orgullosament. En 1950 hi havia menys de 250 membres del grup.

Nou!!: Accent prosòdic і Seri · Veure més »

Sonoritat aspirada

La sonorització aspirada (també anomenada sonorització murmurada, murmuri o remor) és una fonació en la qual les cordes vocals vibren, tal com fan a la sonorització (modal) normal, però es mantenen més separades, de manera que escapa un volum més gran d'aire entre elles.

Nou!!: Accent prosòdic і Sonoritat aspirada · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Accent prosòdic і Suec · Veure més »

Tònica

* Aliments: Tònica o aigua tònica, beguda lleugerament amargant feta amb aigua carbonatada i diversos extractes.

Nou!!: Accent prosòdic і Tònica · Veure més »

Teclat d'ordinador

Teclat d'ordinador En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure.

Nou!!: Accent prosòdic і Teclat d'ordinador · Veure més »

Transcripció dels romanistes

La transcripció dels romanistes (o alfabet dels romanistes) és un conjunt de símbols (lletres diacrítiques de l'alfabet llatí) de transcripció fonètica i sobretot fonològic que foren usats per a transcriure la pronunciació de diverses llengües romàniques i les seues varietats dialectals.

Nou!!: Accent prosòdic і Transcripció dels romanistes · Veure més »

Tret suprasegmental

Un tret suprasegmental és aquella característica fonètica que afecta a més d'un fonema, com ara l'accent o l'entonació.

Nou!!: Accent prosòdic і Tret suprasegmental · Veure més »

Tswana

80–100% El tswana (el setswana en llengua tswana), és la llengua bantu de l'ètnia del mateix nom.

Nou!!: Accent prosòdic і Tswana · Veure més »

Ucraïnès

L’ucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Accent prosòdic і Ucraïnès · Veure més »

Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

Nou!!: Accent prosòdic і Vers · Veure més »

Vocal tònica

La vocal tònica és aquella vocal on recau l'accent o força d'una paraula.

Nou!!: Accent prosòdic і Vocal tònica · Veure més »

.cat

El domini.cat és el domini de primer nivell patrocinat (sponsored TLD en anglès) d'Internet per a la llengua i cultura catalanes.

Nou!!: Accent prosòdic і .cat · Veure més »

Redirigeix aquí:

Accent (lingüística), Accent tònic, Síl.laba tònica, Síl·laba tònica, Síl•laba tònica, Síŀlaba tònica.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »