Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Índex Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Taula de continguts

  1. 78 les relacions: Abbàs ibn Firnàs, Abbàs ibn Nàssih, Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Abd-ar-Rahman, Al-Àndalus, Al-Hàkam I, Alcassaba de Mèrida, Almoradí, Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, Art emiral i califal, Úbeda, Atacs musulmans a les Illes Balears, Ausejo, Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Ènnec Aritza, Baena, Baeza, Batalla de Clavijo, Batalla de Guadalacete, Batalla del Jándula, Berà I, Bernat de Septimània, Clavijo, Conquesta carolíngia d'Hispània, Contraparada, Cora de Todmir, Edat mitjana als Països Catalans, Emirat de Qúrtuba, Eulogi de Còrdova, Expedició normanda de 844, Flora i Maria de Còrdova, Garcia Ènnec, Gòtia, Gharb al-Àndalus, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guifré el Pilós, Guillem de Septimània, Gumesind i Servodeu de Còrdova, Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní, Història de les Illes Balears, Història de Mallorca, Ibn Hayyan, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Jaén, Leocàdia de Toledo, Llista d'apòstates de l'islam, Llop ibn Mussa ibn Mussa, Llorca, ... Ampliar l'índex (28 més) »

Abbàs ibn Firnàs

Abu-l-Qàssin Abbàs ibn Firnàs ibn Wardús, més conegut simplement com a Abbàs ibn Firnàs, (810 – 887) fou un erudit andalusí a la cort dels emirs al-Hàkam I, Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Era un mawla amazic de la regió de Takurunna (Ronda).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Abbàs ibn Firnàs

Abbàs ibn Nàssih

Abu-l-Alà Abbàs ibn Nàssih ath-Thaqafí al-Jazarí fou un poeta de l'Àndalus del.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Abbàs ibn Nàssih

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, conegut també com a Ubayd-Al·lah Abu-Marwan o el Valencià (mort el 823), fou un príncep omeia andalusí, fill de l'emir de Qúrtuba Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, que serví com a general i governador el seu germà l'emir Hixam I, el seu nebot al-Hàkam I i el seu besnebot Abd-ar-Rahman II.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí

Abd-ar-Rahman

Abd-ar-Rahman forma part del nom de molts personatges.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Abd-ar-Rahman

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Al-Àndalus

Al-Hàkam I

miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Al-Hàkam I

Alcassaba de Mèrida

Lalcassaba àrab de Mèrida és la fortificació musulmana més antiga de la península Ibèrica, construïda el a la ciutat de Mèrida (Espanya) al costat del pont romà sobre el riu Guadiana. Està declarada com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO dins el Conjunt arqueològic de Mèrida.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Alcassaba de Mèrida

Almoradí

Almoradí és una localitat del País Valencià situada a la comarca del Baix Segura.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Almoradí

Arquebisbat de Mèrida-Badajoz

L'arxidiòcesi de Mèrida-Badajoz és la seu episcopal principal d'Extremadura, a Espanya.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Arquebisbat de Mèrida-Badajoz

Art emiral i califal

Lart emiral i califal és l'art que aparegué a l'Àndalus en les seues primeres etapes de consolidació, l'emirat de Còrdova i el califat de Còrdova.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Art emiral i califal

Úbeda

Úbeda és un municipi de la província de Jaén (Andalusia).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Úbeda

Atacs musulmans a les Illes Balears

Al llarg dels segles  i hi hagué diversos atacs musulmans a les Illes Balears, sense que, fins a l'any 903, arribassin a suposar l'ocupació efectiva del territori, tot i que la documentació existent permet deduir que hi hagué relacions de submissió, segurament concretada amb tributs, i actes de resistència a aquesta dependència.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Atacs musulmans a les Illes Balears

Ausejo

Ausejo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ausejo

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí al-Qudaí, més conegut com a Ayxun o Aissó (segles -), era probablement fill del valí de Barcelona Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ènnec Aritza

Baena

Baena és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Baena

Baeza

Font de Santa Maria i catedral de Baeza La ciutat de Baeza es troba en el centre geogràfic de la província de Jaén, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Baeza

Batalla de Clavijo

Castell de Clavijo. La batalla de Clavijo és un enfrontament llegendari que es va considerar durant molt temps una de les més cèlebres batalles de la Reconquesta, dirigida pel rei Ramir I d'Astúries contra els musulmans.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Batalla de Clavijo

Batalla de Guadalacete

La batalla de Guadalacete, de Guadacelete o de Guazalete va enfrontar, l'any 854, a la unió conjunta dels regnes astur i pamplonès unida a la població revoltada de Toledo en contra de les tropes de l'emir Muhammad I de Còrdova.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Batalla de Guadalacete

Batalla del Jándula

Enfront la minoria àrab que controlava al-Àndalus es va formar una coalició de muladís, mossàrabs i amazics.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Batalla del Jándula

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Berà I

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Bernat de Septimània

Clavijo

Clavijo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Clavijo

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Conquesta carolíngia d'Hispània

Contraparada

La Contraparada o assut Major, és un assut construït entre els segles i, durant la dominació musulmana de la península Ibèrica.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Contraparada

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Cora de Todmir

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Edat mitjana als Països Catalans

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Emirat de Qúrtuba

Eulogi de Còrdova

Sant Eulogi de Còrdova (Còrdova, ~819 - 11 de març de 859) va ésser un prevere mossàrab de Còrdova, que va morir màrtir per no voler renunciar a la seva fe cristiana durant l'emirat d'Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Venerat com a sant, és un dels Màrtirs de Còrdova.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Eulogi de Còrdova

Expedició normanda de 844

L'Expedició normanda de 844 fou un atac dels normands al regne d'Astúries i l'emirat de Qúrtuba El 844 les naus normandes o vikingues (urdumaniyyun o madjus), procedents d'una incursió pel Garona, foren dispersades per una tempesta en direcció a la costa cantàbrica i arribaren a Gijon, que reconegueren però no atacaren, i seguiren en direcció a Galícia, on foren derrotades i les 54 naus van passar per Lisboa que van saquejar durant 13 dies entre l'agost i el setembre, fins que un exèrcit musulmà es va apropar per combatre'ls, i es van desplaçar cap a l'Algarve i el golf de Cadis.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Expedició normanda de 844

Flora i Maria de Còrdova

Les santes Flora i Maria (Còrdova, s. IX - 20 de novembre de 851) van ésser dues cristianes mossàrabs, mortes per no renunciar a la seva fe en 851.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Flora i Maria de Còrdova

Garcia Ènnec

Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Garcia Ènnec

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Gòtia

Gharb al-Àndalus

Gharb al-Àndalus, literalment ‘l'Occident de l'Àndalus', també conegut simplement com a al-Gharb, ‘l'Occident’ fou el nom donat pels àrabs a una regió i emirat de l'Àndalus que es correspondria amb la regió de Lusitània durant l'administració visigòtica i que contemporàniament correspondria a l'actual regió de l'Algarve i la comunitat autònoma d'Extremadura, en general al centre i sud de Portugal per sota del Tajo.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Gharb al-Àndalus

Guadalajara (Castella - la Manxa)

Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Guadalajara (Castella - la Manxa)

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Guifré el Pilós

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Guillem de Septimània

Gumesind i Servodeu de Còrdova

Gumesind o Gómez (Toledo, s. IX - Còrdova, 13 de gener de 852) i Servodeu (Còrdova?) van ésser dos cristians mossàrabs, morts per no renunciar a la seva fe en 852.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Gumesind i Servodeu de Còrdova

Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní

Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní (en àrab Ḥabīb b. ʿAbd al-Malik al-Quraxī al-Marwānī) fou un besnet del califa Walid I. A la caiguda de la dinastia omeia (749/750) va fugir a l'Àndalus, on va arribar abans que el seu cosí Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya (futur Abd-ar-Rahman I de Qúrtuba) i quan va arribar aquest li va donar suport.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Història de les Illes Balears

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Història de Mallorca

Ibn Hayyan

Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ibn Hayyan

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Illes Balears

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Illes Orientals d'al-Àndalus

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Jaén

Leocàdia de Toledo

Leocàdia o Llogaia (en francès, Locaie) va ser una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Leocàdia de Toledo

Llista d'apòstates de l'islam

Aquesta llista d'apòstates de l'islam identifica persones famoses que, durant un període de la seva vida, han estat musulmans però que després han abandonat l'islam sia per convertir-se a una altra religió o bé per adoptar actituds irreligioses.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Llista d'apòstates de l'islam

Llop ibn Mussa ibn Mussa

Llop ibn Mussa, de nom complet Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun, (v. 820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Llop ibn Mussa ibn Mussa

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Llorca

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Manresa

Màrtirs de Còrdova

Els Màrtirs de Còrdova és el nom col·lectiu donat als cristians mossàrabs (cristians que vivien al territori musulmà de la península Ibèrica conservant les seves creences i costums) que, durant els emirats d'Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I van ésser condemnats a mort acusats d'ofendre l'islam i de fer proselitisme públic del cristianisme.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Màrtirs de Còrdova

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Múrcia

Mesquita de Còrdova

La mesquita de Còrdova, convertida des del  en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Mesquita de Còrdova

Morón de la Frontera

Morón de la Frontera és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Morón de la Frontera

Muhàmmad I

Muhàmmad I o Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (Còrdova, 823 - 886) fou el cinquè emir de Qúrtuba (852-886), fill i successor d'Abd-ar-Rahman II, ambdós de la dinastia omeia.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Muhàmmad I

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Normands

Omeies

Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Omeies

Ortigosa de Cameros

Ortigosa de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ortigosa de Cameros

Ràtzia de 825

La Ràtzia de 825, consultat el 9 de setembre de 2016.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ràtzia de 825

Ràtzia de 842

La ràtzia de 842 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ràtzia de 842

Ràtzia de 845

La ràtzia de 845 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Ràtzia de 845

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Regne de Múrcia

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Revolta d'Aissó

Revolta de Mussa ibn Mussa

La Revolta de Mussa ibn Mussa fou una revolta del Mussa ibn Mussa contra l'emir de Còrdova Abd al-Rahman II.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Revolta de Mussa ibn Mussa

Roderic i Salomó de Còrdova

Roderic (Cabra, s. IX - Còrdova, 13 de març de 857) i Salomó van ésser dos cristians mossàrabs, morts per no renunciar a la seva fe en 857.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Roderic i Salomó de Còrdova

Setge de Barcelona (827)

El setge de Barcelona del 827 fou un conflicte armat durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs al comtat de Barcelona durant el.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Setge de Barcelona (827)

Setge de Girona de 827

El setge de Girona de 827 fou un conflicte armat al comtat de Girona durant la Revolta d'Aissó entre els comtes autòctons i els francs.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Setge de Girona de 827

Setge de Turtuixa (804)

El Setge de Turtuixa de 804-807 fou una de les batalles de la Conquesta carolíngia de la Marca hispànica.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Setge de Turtuixa (804)

Setge de Turtuixa (809)

El setge de Turtuixa de 809 va ser part d'un intent de conquerir les ciutats de Tarragona i Tortosa per part del fill de Carlemany, Lluís el Pietós.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Setge de Turtuixa (809)

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Sevilla

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Trahamunda de Poio

Trahamunda de Poio (Poio, Pontevedra, segle VIII o IX) fou un personatge llegendari, una monja gallega que és venerada com a santa popular.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Trahamunda de Poio

Tribut de les cent donzelles

El tribut de les cent donzelles és una llegenda que hauria consistit en el reconeixement per part del Regne d'Astúries de la supremacia de l'Emirat de Còrdova.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Tribut de les cent donzelles

Xaltix

Xaltix, Shaltish, en castellà Saltés és una antiga localitat de l'Àndalus enfront de Huelva, a l'illa Saltés a les maresmes de la desembocadura dels rius Tinto i Odiel.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Xaltix

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і 23 de maig

822

El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і 822

També conegut com 'Abd al-Rahmān II de Còrdova, Abd al Rahman II, Abd al-Rahman II, Abd ar-Rahman II, Abd-al Rahman II, Abd-ar-Rahman II.

, Manresa, Màrtirs de Còrdova, Múrcia, Mesquita de Còrdova, Morón de la Frontera, Muhàmmad I, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Normands, Omeies, Ortigosa de Cameros, Ràtzia de 825, Ràtzia de 842, Ràtzia de 845, Regne de Múrcia, Revolta d'Aissó, Revolta de Mussa ibn Mussa, Roderic i Salomó de Còrdova, Setge de Barcelona (827), Setge de Girona de 827, Setge de Turtuixa (804), Setge de Turtuixa (809), Sevilla, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Trahamunda de Poio, Tribut de les cent donzelles, Xaltix, 23 de maig, 822.