Comunicació

516 les relacions: Abadal (abat), Abadessa, Abadia, Abadia (desambiguació), Abadia d'Echternach, Abadia de Cava, Abadia de Cîteaux, Abadia de Clervaux, Abadia de Corbie, Abadia de Heisterbach, Abadia de Himmerod, Abadia de Hovedøya, Abadia de Morimond, Abadia de Pannonhalma, Abadia de Sainte-Marie du Rivet, Abadia de Sant Geli, Abadia de Sant Tomàs de Brno, Abadia de Whitby, Abadia del Mont Saint-Michel, Abadia imperial, Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore, Abadia territorial de Montecassino, Abadia territorial de Montevergine, Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata, Abadia territorial de Subiaco, Abat Oliba, Abó de Fleury, Acadèmia Palatina, Adelelm de Burgos, Adriano Banchieri, Aeci (bisbe de Barcelona), Aelfric d'Eynsham, Agnès de Montepulciano, Agostino Agazzari, Agustí Valls, Alfons de Castre, Alfric d'Abingdon, Amadeu de Lausana, Amaro el Pelegrí, Amat de Remiremont, Ambròs Autpert, Amerigo Vespucci, Amiens, Anastasi de Sant Eutimi, Anastasi el Bibliotecari, Angilbert, Anna Abrikóssova, Annals irlandesos, Anselm de Nonantola, Anselm Maria Albareda i Ramoneda, ..., Anselmo Petite, Anticlericalisme a Espanya, Antonio Canova, Armans Ar C'halvez, Arnau Campredon, Arnau de Pàdua, Arnau de Soissons, Arnulf de Vic, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Saragossa, Arqueta de Sant Cugat, Arquitectura carolíngia, Arquitectura longobarda, Arquitectura neoclàssica, Arsenie Boca, Art cistercenc, Art del Japó, Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Ató d'Oña, Atos, Ausiàs Despuig, Èracli, Èutiques de Constantinoble, Énnec d'Oña, Àngela Margarida Prat, Baba Rampuri, Baronia de Gironella, Bartolomeo della Scala (bisbe), Basil Hume, Baudri de Borgueil, Bàcul pastoral, Bé nacional, Beatus de Girona, Beda, Benedetto Accolti el jove, Benedicció, Benet Biscop, Benet d'Aniana, Benet de Sala i de Caramany, Benet Maria de Moixó i de Francolí, Benifairó de la Valldigna, Berenguer d'Erill i de Pallars, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Maçanet, Bernardo de Sedirac, Bernardo Ximénez de Cascante, Bernat Boïl, Bernat de Claravall, Bernat Guerau, Bernó de Borgonya, Berta d'Holanda, Berta de Blangy, Bertrand-Sévère Laurence, Biga de Cruïlles, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat de Fulda, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nottingham, Bisbat de Patti, Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto, Blanca de Mèdici, Blathmac, Blau, Bohemond I d'Antioquia, Bonacolso Bonacolsi, Bonaventura de Gayolà i de Vilosa, Cacera de bruixes als Països Catalans, Cafè, Camauro, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Cant beneventà, Capel, Carballeda de Valdeorras, Carlemany, Carles Borromeo, Carles el Calb, Carles I de Borbó (cardenal), Casa de la Contractació d'Índies, Casa del Delme (Fortià), Casa-torre dels Calderón de la Barca, Castell de Claramunt, Castell de la Pedra, Castell de Tèrme, Catedral de Monza, Catedral de San Salvador d'Oviedo, Catedral de Toledo, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, Cessari d'Heisterbach, Charles-Michel de l'Épée, Chögyam Trungpa, Chronicon Scotorum, Ciril d'Escitòpolis, Cleopa Ilie, Clones (Irlanda), Col·legiata, Columba Marmion, Comanador (religiós), Comtat de Zülpich, Comtats catalans, Comunidades de Villa y Tierra, Conclave de 1823, Congregació (Catolicisme), Congregació de Feuillant, Congregacions de l'Orde de Sant Benet, Convent de Santa Clara de Gandia, Corona d'Aragó, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cristianisme cèltic, Dalmau Climent de Rocabertí, Daniel Finestres i de Monsalvo, Dècada del 1060, Denis Diderot, Derfel Gadarn, Didier de La Cour, Dissolució dels monestirs, Dones a l'edat mitjana a Escòcia, Drogó de Metz, Durand de Sanch-Inhan, Eadmer, Ealdred de York, Eata, Edat mitjana, Edmon Maria Garreta i Olivella, Eimeric d'Usall, Ekbert de Schönau, Ekkehard, Elred de Rievaulx, Els principis de la filosofia, Emeri de Banyoles, Emma de Barcelona, Enric de Borgonya i de Semur, Enric de Marcy, Ermessenda (minisèrie), Ermita de Sant Onofre (Montserrat), Ernest de Neresheim, Ernest de Zwiefalten, Església (arquitectura), Església de San Salvatore (Brescia), Estaments, Estat nació, Esteve Droc, Eteri d'Osma, Eudes I de Blois, Eugènia de Roma, Eusebi d'Antioquia, Eustaquio de Azara y Perera, Eutropi de València, Família benedictina, Faraïlda de Gant, Fótios Kóndoglu, Felip I de França, Felip II de Savoia, Festa de l'Estendard, Feudalisme a Catalunya, Figura (heràldica), Fonètica, Foulques de Neuilly, François-Timoléon de Choisy, Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, Francesc d'Erill i de Sentmenat, Francesc de Borja (cardenal), Francesc de Cordelles i Ramanyer, Francesc de Montpalau i de Solanell, Francesc de Sentjust i de Castre, Francesc Pastor i Descatllar, Franz Liszt, Galceran de Besora i de Cartellà, Galeotto Malatesta de Sogliano, Garí de Sion, García Jiménez de Cisneros, Garcia d'Arlanza, Gastó II de Bearn, Gerald de Corbie, Gerard Sagredo, Germà de Grandval, Gertrudis de la Santíssima Trinitat Navarro de Alzamora Cabrera, Gesta Pontificum Anglorum, Giambattista Bodoni, Gil de Casaio, Gil l'Eremita, Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia), Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç, Gotard de Hildesheim, Gregori d'Antioquia, Gregori VII, Gregori XVI, Guillem d'Agulló, Guillem de Volpiano, Guinidilda d'Empúries, Hegumen, Hidulf de Trèveris, Hipòlit d'Este, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història del cristianisme, Historiografia, Hug (fill de Carlemany), Hug de Cluny, Hug I de Borgonya, Hug I de França, Hugues de Flavigny, Hugues de Fouilloy, Hugues de Poitiers, Humbert II de Savoia, Iconografia dels sants, Ignazio Boncompagni Ludovisi, Incardinació i excardinació, Innocent del Gavaldà, Isarn de Sant Víctor, Iu Pascual i Rodés, Iverni, Jaspert de Botonac i de Castellnou, Jaume Pallarès, Jaume Pasqual, Jaume Valls, Jerarquia de l'Església Catòlica, Jeroni Lloret, Jeroni Martorell i Terrats, Joan Clímac, Joan de Meda, Joan de Safont i de Ferrer, Joan Francesc de Masdéu i de Montero, Joan Gualbert, Joan Maurici de Ribes, Joan Nepomucè, Joan Pérez García de Oliván, Joaquim de Fiore, Jofre de Foixà, Jordi d'Egmond, José Sáenz de Aguirre, Josep de Llupià i Roger, Josep Martí (abat), Juan Payo Coello, Judit, Juli II, Justí de Jerusalem, Justinià de València, Kūkai, L'Arboç, La abadía del crimen, La Baronia de Rialb, La Font de la Gràcia, Lambert de Lió, Les Petits Chanteurs à la Croix de Bois, Lievin-Bonaventure Proyart, Lioba de Tauberbischofsheim, Lit de justice, Liutberga, Llibre de Judit, Llista d'abats de Santa Maria de Gerri, Llista de membres de la missió gregoriana, Llista de monestirs femenins catalans, Lluís de Ponts i d'Esquerrer, Lluís VI de França, Lluís VII de França, Llupenci de Javols, Luciano Serrano y Pineda, Lupus Servatus, Mabel de Bury St. Edmunds, Magí Sivillà i Magoles, Maiol de Cluny, Malaquies d'Armagh, Malatesta Malatesta de Gaggio, Mallum, Marí II, Marie-Anne Pierrette Paulze, Marina el Monjo, Marquès de Sade, Mas el Pou (la Quar), Mas monàstic, Mateu Barberà, Mateu Fletxa el Jove, Matrull de Barcelona, Maur abat, Maur Esteva i Alsina, Maurici de Savoia, Maurus Wolter, Música medieval, Mediatització i secularització, Melitó de Canterbury, Mikhmas, Miquel d'Oms i de Sentmenat, Miquel de Cortiada, Miquel Despuig i Vacarte, Miquel Mai, Mitra, Mlada, Monestir, Monestir de Bieti, Monestir de Piedra, Monestir de Rila, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Monestir de Sant Pere de la Portella, Monestir de Santa María de Huerta, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Monestir Sera, Monges Benedictines, Monjo, Mugardos, Musseta, Neòfit Rilski, Neula, Nicó Abat, Nil de Rossano, Octavi Vilà i Mayo, Odó de Cluny, Odet de Coligny, Odiló de Cluny, Odoard de Parma (cardenal), Oliba I de Carcassona, Onofre d'Alentorn i de Botella, Ordalia, Orde de Fontevrault, Orde de Sant Columbà, Orde del Cister, Orlhac (Alvèrnia), Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otmar de Sankt Gallen, Pacomi de Tabenna, Palau d'Aquisgrà, Palau Episcopal de Solsona, Papa Hormisdes, Patriarca Níkon, Pedro de Mendoza, Pere (abat de Sant Quirze, 1250-1264), Pere de Courtenay, Pere el Venerable (Cluny), Pere Igni, Pere Noguers, Perfgau, Pierre de Brantòsme, Pierre de Celle, Pietro della Scala, Pius VII, Pius-Ramon Tragan i Colilles, Plàcid de Subiaco, Ponç Andreu de Vilar, Ponç de Copons, Ponç IV d'Empúries, Porta (abat), Prelat, Primat (eclesiàstic), Principat de Salm-Salm, Prior, Priorat (religió), Procés de Burgos, Procés de Galileo Galilei, Querol, Raban Maur, Radegunda, Ramon d'Escales, Ramon d'Usall, Ramon de Bianya (Abat de Sant Quirze), Ramon de Torroella, Ramon Descatllar, Regla de sant Benet, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Retaule de Sant Domènec de Silos, Rictruda de Marchiennes, Ridícul (pel·lícula), Robert d'Arbrissel, Robert de Lenoncourt, Robert de Matallana, Robert de Molesme, Robert de Newminster, Romànic llombard, Romuald de Ravenna, Rossend de Celanova, Sacerdot de Llemotges, Sala capitular, San Lourenzo de Carboeiro, San Pedro de Cardeña, Sant Bernat Calvó, Sant Columba, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Llorenç prop Bagà, Santa Agnès de Poitiers, Santa Eugènia de Ter, Santa María de Valbuena, Santa Maria de la Real (Perpinyà), Santa Maria de Vallsera, Santa Maria de Vilabertran, Sever d'Agde, Shi Yan Ming, Shoin-zukuri, Sibil·la de Barcelona, Sigeric el Seriós, Silvestre Guzzolini, Simó Trilla, Simeó el Nou Teòleg, Simeone Tagliavia d'Aragona, Sisebut de Cardeña, Sor Verònica, Suger, Sunifred (abat), Tàngara alagroga, Teodofred, Teodor Abbas, Teodor de Tabenna, Teodor Estudita, Teodoric de Treyden, Terra Sancti Benedicti, Tomàs d'Aquino, Torre de Rassef, Tropea, Vala de Corbie, Valeric de Leuconay, Vassallatge, Veremon d'Iratxe, Vicariat apostòlic, Victorià d'Assan, Vidal de Savigny, Vil·la romana, Virila de Leire, Vot religiós, Waldo de Reichenau, Westmalle (cervesa), Willibald d'Eichstätt, Witenagemot, Yvonne Vieslet, Zòsim (abat), (974) Lioba, 10 de juliol, 1064, 1115, 14 de novembre, 1542, 1681, 1732, 1736, 1804, 1806, 19 de setembre, 23 de juny, 24 de setembre, 3 d'agost, 314, 4 de gener, 480, 500, 547, 561, 597, 618, 651, 667, 696, 751, 772, 786, 885, 942, 951, 994. Ampliar l'índex (466 més) » « Shrink índex

Abadal (abat)

Abadal és la paraula que s'aplica a tot el relatiu a la jurisdicció dels abats o de les abadesses, tant quan tenien poder temporal com si no en tenien.

Nou!!: Abat і Abadal (abat) · Veure més »

Abadessa

En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.

Nou!!: Abat і Abadessa · Veure més »

Abadia

El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

Nou!!: Abat і Abadia · Veure més »

Abadia (desambiguació)

* Abadia, monestir cristià dirigit per un abat.

Nou!!: Abat і Abadia (desambiguació) · Veure més »

Abadia d'Echternach

LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.

Nou!!: Abat і Abadia d'Echternach · Veure més »

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: Abat і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia de Cîteaux

Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.

Nou!!: Abat і Abadia de Cîteaux · Veure més »

Abadia de Clervaux

Abadia de Clervaux L'Abadia de St.

Nou!!: Abat і Abadia de Clervaux · Veure més »

Abadia de Corbie

L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.

Nou!!: Abat і Abadia de Corbie · Veure més »

Abadia de Heisterbach

L'abadia de Heisterbach (Kloster Heisterbach, també coneguda com a Petersthal i anteriorment Petersberg) va ser un monestir cistercenc situat a Siebengebirge, prop d'Oberdollendorf a Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya).

Nou!!: Abat і Abadia de Heisterbach · Veure més »

Abadia de Himmerod

L'abadia de Himmerod (Kloster Himmerod) és un monestir cistercenc que es troba al municipi de Großlittgen al Verbandsgemeinde de Manderscheid, al districte de Bernkastel-Wittlich, Renània-Palatinat (Alemanya), situada a la regió d'Eifel, a la vall del Salm.

Nou!!: Abat і Abadia de Himmerod · Veure més »

Abadia de Hovedøya

Hovedøya Abbey (en noruec, Hovedøya kloster) era un monestir cistercenc d'època medieval situat a l'illa de Hovedøya, a l'Oslofjord, als afores d'Oslo, Noruega.

Nou!!: Abat і Abadia de Hovedøya · Veure més »

Abadia de Morimond

LAbadia de Morimond està situada en territori de l'actual Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió del Gran Est, a França.

Nou!!: Abat і Abadia de Morimond · Veure més »

Abadia de Pannonhalma

Labadia de Pannonhalma situada a Pannonhalma, Hongria (construïda l'any 996), està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1996: «mostra de manera excepcional l'estructura i l'organització d'un monestir cristià en constant evolució des de fa milers d'anys».

Nou!!: Abat і Abadia de Pannonhalma · Veure més »

Abadia de Sainte-Marie du Rivet

L'abadia de Sainte-Marie du Rivet o abadia de Notre-Dame du Rivet és una abadia cistercenca situada en la comuna d'Auròs, en el departament de Gironda (França).

Nou!!: Abat і Abadia de Sainte-Marie du Rivet · Veure més »

Abadia de Sant Geli

L'abadia de Sant Geli (en francès Saint-Gilles) és al centre de la població francesa de Sant Geli (municipi del Gard), a la regió d'Occitània.

Nou!!: Abat і Abadia de Sant Geli · Veure més »

Abadia de Sant Tomàs de Brno

L'abadia de Sant Tomàs és un monestir de l'Orde de Sant Agustí, situat a Brno, a la República Txeca.

Nou!!: Abat і Abadia de Sant Tomàs de Brno · Veure més »

Abadia de Whitby

Labadia de Whitby, coneguda en el període anglosaxó com Streoneshalh, va ser fundada l'any 657.

Nou!!: Abat і Abadia de Whitby · Veure més »

Abadia del Mont Saint-Michel

Labadia del Mont-Sant-Michel està situada a la localitat francesa de Mont-Saint-Michel,L'article específic dedicat a la geografia del lloc (el Mont Saint-Michel) apareix a l'article Mont Saint-Michel, el relatiu al municipi,a Le Mont-Saint-Michel, i el de la seva badia en l'article Badia del Mont Saint-Michel segons la nomenclatura oficial de l'INSEE). en el departament de Manche a la regió de Normandia. L'abadia està classificada com a monument històric francès, segons la llista de 1862. El lloc figura des de 1979 a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO al bé titulat «Mont Saint-Michel i la seva badia». Està gestionat pel Centre de Monuments Nacionals. Amb més de 1.355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels principals llocs culturals visitats a França.

Nou!!: Abat і Abadia del Mont Saint-Michel · Veure més »

Abadia imperial

Una abadia imperial (Reichsabtei) o monestir imperial (Reichskloster) era aquella jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formades per una abadia centrada en un monestir; el seu abat era el Reichsabt, literalment, 'abat imperial' o 'abat de l'Imperi'.

Nou!!: Abat і Abadia imperial · Veure més »

Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore

LAbadia territorial de Monte Oliveto Maggiore (italià: Abbazia territoriale di Monte Oliveto Maggiore; llatí: Abbatia Territorialis Sanctae Mariae Montis Oliveti Maioris) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Abat і Abadia territorial de Monte Oliveto Maggiore · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Abat і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abadia territorial de Montevergine

Labadia territorial de Montevergine (italià: abbazia territoriale di Montevergine; llatí: Abbatia Territorialis Montisvirginis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: Abat і Abadia territorial de Montevergine · Veure més »

Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata

Labadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata (italià: abbazia territoriale di Santa Maria di Grottaferrata; llatí: abbatia territorialis B. Mariae Cryptaeferratae), també coneguda com a "abadia de Sant Nil" (dedicada a Nil de Rossano), és una seu particular de ritu oriental de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Abat і Abadia territorial de Santa Maria di Grottaferrata · Veure més »

Abadia territorial de Subiaco

Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: Abat і Abadia territorial de Subiaco · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Abat і Abat Oliba · Veure més »

Abó de Fleury

en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).

Nou!!: Abat і Abó de Fleury · Veure més »

Acadèmia Palatina

Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.

Nou!!: Abat і Acadèmia Palatina · Veure més »

Adelelm de Burgos

Adelelm de Burgos (en castellà antic: Adelhem, Adelelme o Lesmes; en francès: Aleaume) o Adelelm abat (Loudun, Poitou, ca. 1035 - Burgos, 30 de gener de 1097) va ser un monjo francès, bisbe de Burgos.

Nou!!: Abat і Adelelm de Burgos · Veure més »

Adriano Banchieri

Adriano Banchieri (Bolonya, 3 de setembre de 1568 - Bolonya, 1634), de nom de naixement Tomaso Banchieri, va ser un benedictí compositor, organista, teòric de la música i poeta italià de finals del Renaixement i principis del Barroc.

Nou!!: Abat і Adriano Banchieri · Veure més »

Aeci (bisbe de Barcelona)

Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives.

Nou!!: Abat і Aeci (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Aelfric d'Eynsham

s, Museu Britànic, Londres. Aelfric, Elfric, Alfric o Aelfric d'Eynsham (Ælfric d'Eynsham), anomenat també Aelfricus Grammaticus o Aelfric Gramàtic) (vers 955 – vers 1010/1022), va ser un abat anglès d'Eynsham, prop d'Oxford, i un prolífic escriptor en anglès antic. També se'l coneix com a Ælfric Grammaticus, Ælfric de Cerne i Ælfric el de les homilies. No s'ha de confondre amb Ælfric, arquebisbe de Canterbury, mort el 16 de novembre del 1005).

Nou!!: Abat і Aelfric d'Eynsham · Veure més »

Agnès de Montepulciano

Agnès Segni de Montepulciano (Gracciano, "frazione" de Montepulciano, ca. 1268 - Montepulciano, 20 d'abril de 1317) fou una religiosa italiana, del Segon Orde de Sant Domènec.

Nou!!: Abat і Agnès de Montepulciano · Veure més »

Agostino Agazzari

Agostino Agazzari (Siena, 2 de desembre de 1578 – Siena, 10 d'abril de 1640) fou un compositor italià de música religiosa.

Nou!!: Abat і Agostino Agazzari · Veure més »

Agustí Valls

Agustí Valls (Tortosa, ? - 1652) fou un prelat cistercenc català.

Nou!!: Abat і Agustí Valls · Veure més »

Alfons de Castre

Alfons fou un religiós occità, abat de Castres i conseller de Carles Martell.

Nou!!: Abat і Alfons de Castre · Veure més »

Alfric d'Abingdon

Alfric d'Abingdon (Kent?, s. X - Canterbury, 16 de novembre de 1005) fou un religiós anglès, esdevingut 28è arquebisbe de Canterbury.

Nou!!: Abat і Alfric d'Abingdon · Veure més »

Amadeu de Lausana

Amadeu de Lausana (Castell de Chatte, Delfinat, avui Val-d'Isère, 21 de gener de 1110 - Lausana, Suïssa, 27 d'agost de 1159) fou un monjo cistercenc, bisbe de Lausana.

Nou!!: Abat і Amadeu de Lausana · Veure més »

Amaro el Pelegrí

Amaro conegut com el Pelegrí, va ésser un abat i navegant que, segons la llegenda, va fer un viatge que el condugué al Paradís terrenal.

Nou!!: Abat і Amaro el Pelegrí · Veure més »

Amat de Remiremont

Amat de Remiremont o Aimat, en francès Amé o Aimé (Grenoble, ~560 - Remiremont, ~628) fou un monjo, fundador de l'abadia de Remiremont a l'actual departament dels Vosges). És venerat com a sant per unes confessions cristianes que accepten aquesta opció. No s'ha de confondre amb sant Amat de Sion, també monjo d'Agaunum i amb dies natalis (festa) el mateix dia 13 de setembre.

Nou!!: Abat і Amat de Remiremont · Veure més »

Ambròs Autpert

Ambròs Autpert, Ambroise Autpert o Ambrosius Autpertus (ca. 730, Provença - 30 de gener de 784) fou un monjo benedictí franc.

Nou!!: Abat і Ambròs Autpert · Veure més »

Amerigo Vespucci

Amerigo Vespucci (a.me.ɾ'i.ɡo ves.p'ut.t͡ʃi) (9 de març de 1454, Florència - 22 de febrer de 1512, Sevilla, Corona de Castella) va ser un navegant florentí que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella.

Nou!!: Abat і Amerigo Vespucci · Veure més »

Amiens

Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Abat і Amiens · Veure més »

Anastasi de Sant Eutimi

Anastasi de Sant Eutimi (en llatí Anastasius st. Eothymium, en grec antic Ἀναστάσιος) va ser un religiós grec, abat del monestir de Sant Eutimi a Palestina l'any 714.

Nou!!: Abat і Anastasi de Sant Eutimi · Veure més »

Anastasi el Bibliotecari

Anastasi el Bibliotecari, religiós de l'Església Catòlica Romana, identificat també com a antipapa Anastasi III.

Nou!!: Abat і Anastasi el Bibliotecari · Veure més »

Angilbert

Angilbert (- 18 de febrer del 814) fou un franc servidor de la cort de Carlemany, a qui auxilià com a diplomàtic, abat i poeta.

Nou!!: Abat і Angilbert · Veure més »

Anna Abrikóssova

Anna Ivànovna Abrikóssova А́нна Ива́новна Абрико́сова (mare Caterina); (23 de gener de 1882, Kitai-gorod, Moscou, Imperi Rus — 23 de juliol de 1936 presó de Butirka, Moscou, Unió Soviètica) — fou una monja catòlica russa, traductora literària i víctima de la repressió exercida durant el govern de Ióssif Stalin.

Nou!!: Abat і Anna Abrikóssova · Veure més »

Annals irlandesos

Els annals irlandesos són un grup de diverses obres medievals que van ser compilades després del final de la Irlanda gaèlica, al.

Nou!!: Abat і Annals irlandesos · Veure més »

Anselm de Nonantola

Anselm de Friuli o Anselm de Nonantola (Cividale, vers 723 - Nonantola, vers 803) va ser un duc llombard que es va fer monjo i va esdevenir abat de Nonantola.

Nou!!: Abat і Anselm de Nonantola · Veure més »

Anselm Maria Albareda i Ramoneda

Anselm Maria Albareda i Ramoneda, O.S.B. (Barcelona, 16 de febrer de 1892 - 20 de juliol de 1966) monjo, historiador, bibliotecari, arxivista i cardenal català.

Nou!!: Abat і Anselm Maria Albareda i Ramoneda · Veure més »

Anselmo Petite

Anselmo Petite (7 d'abril de 1744, Villalpando - † ?) fou un abat benedictí del monestir de San Millán de la Cogolla i un dels primers traductors dels Evangelis al castellà.

Nou!!: Abat і Anselmo Petite · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Abat і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antonio Canova

Antonio Canova (Possagno, Vèneto, 1 de novembre de 1757 - Venècia, 13 d'octubre de 1822) va ser un escultor venecià.

Nou!!: Abat і Antonio Canova · Veure més »

Armans Ar C'halvez

Armañs ar C'halvez, de nom francès Armand Le Calvez, (Quemper-Guézennec, 1921-1972) era un abat bretó, director de la revista d'estudis pedagògics en bretó Skol) i també fundador i director de la primera escola d'ensenyament en bretó, l'escola catòlica "Skol Sant-Erwan" que funcionà entre 1958 i 1961, a Plouézec, entre Saint-Brieuc i Paimpol. L'abat hagué de renunciar a l'empresa a causa de les noves lleis que reglamentaven les relacions entre les escoles privades i l'Estat a partir de 1962: no tenien pas llibertat d'escollir el seu programa d'ensenyament. També va crear una revista per a infants, Wanig ha Wenig, que ha sobreviscut a la seva mort; i una organització jovenil, Breuriezh Sant Erwan.

Nou!!: Abat і Armans Ar C'halvez · Veure més »

Arnau Campredon

Arqueta de Sant Cugat, obra de Arnau Campredon i Joan de Gènova Arnau Campredon (Perpinyà, - Illes Balears?), escultor i orfebre documentat en Perpinyà a començaments del i també a Palma com aprenent de l'escultor francès Pierre de Guines.

Nou!!: Abat і Arnau Campredon · Veure més »

Arnau de Pàdua

Arnau de Pàdua o Arnaldo de' Cattanei (Limena, província de Pàdua, 1185 - Asolo, província de Treviso, 10 de febrer de 1255) fou un monjo benedictí, abat de Santa Giustina de Pàdua.

Nou!!: Abat і Arnau de Pàdua · Veure més »

Arnau de Soissons

Arnau de Soissons o Arnold o Arnulf d'Oudenburg (Tiegem, ~1040 - Oudenburg, 1087) fou un monjo benedictí, prevere i bisbe de Soissons.

Nou!!: Abat і Arnau de Soissons · Veure més »

Arnulf de Vic

Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.

Nou!!: Abat і Arnulf de Vic · Veure més »

Arquebisbat d'Acerenza

Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Abat і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Nou!!: Abat і Arquebisbat de Gènova · Veure més »

Arquebisbat de Lucca

L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Abat і Arquebisbat de Lucca · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: Abat і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Abat і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Abat і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.

Nou!!: Abat і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »

Arqueta de Sant Cugat

LArqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria de principi del.

Nou!!: Abat і Arqueta de Sant Cugat · Veure més »

Arquitectura carolíngia

Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).

Nou!!: Abat і Arquitectura carolíngia · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Abat і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Nou!!: Abat і Arquitectura neoclàssica · Veure més »

Arsenie Boca

Arsenie Boca (Vața de Sus, Hunedora, 29 de setembre de 1910 - Sinaia, 28 de novembre de 1989), sacerdot ortodox romanès, teòleg i artista (muralista).

Nou!!: Abat і Arsenie Boca · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Abat і Art cistercenc · Veure més »

Art del Japó

''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.

Nou!!: Abat і Art del Japó · Veure més »

Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià és l'arxiu format pel fons documental de Josep Tarradellas i Joan, President de la Generalitat de Catalunya a l'exili, i altres fons personals donats al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Nou!!: Abat і Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià · Veure més »

Ató d'Oña

Ató d'Oña o Adó, en llatí Atto o Attus i en castellà Atón (Aragó o Catalunya, segona meitat del s. X - Oña, Burgos, ca. 1044) va ser un bisbe aragonès, retirat com a eremita al monestir de San Salvador d'Oña.

Nou!!: Abat і Ató d'Oña · Veure més »

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Nou!!: Abat і Atos · Veure més »

Ausiàs Despuig

Ausiàs Despuig (Xàtiva, 1423 - Roma, 2 de setembre de 1483) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic valencià.

Nou!!: Abat і Ausiàs Despuig · Veure més »

Èracli

Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.

Nou!!: Abat і Èracli · Veure més »

Èutiques de Constantinoble

Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.

Nou!!: Abat і Èutiques de Constantinoble · Veure més »

Énnec d'Oña

Énnec d'Oña, en llatí Ennecus o Innicus i en castellà Íñigo (Calataiud, Saragossa, ca. 1000 - Oña, Burgos, 1 de juny de 1068 o 1071) va ser un monjo benedictí aragonès, abat del monestir de San Salvador d'Oña.

Nou!!: Abat і Énnec d'Oña · Veure més »

Àngela Margarida Prat

Sor Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina i amb el nom popular de Mare Serafina per haver estat casada amb Francesc Serafí (Manresa, 26 d'octubre de 1543 - Barcelona, 24 de desembre 1608), va ser la fundadora de les clarisses caputxines al protomonestir de Santa Margarida la Reial, a Sarrià (1599).

Nou!!: Abat і Àngela Margarida Prat · Veure més »

Baba Rampuri

, també conegut com a William A. Gans, és un Sadhu americà.

Nou!!: Abat і Baba Rampuri · Veure més »

Baronia de Gironella

La Baronia de Gironella fou una jurisdicció senyorial de la qual és té notícia per primera vegada en un pergamí datat de l'any 1405.

Nou!!: Abat і Baronia de Gironella · Veure més »

Bartolomeo della Scala (bisbe)

Bartolomeo della Scala va ser un bisbe italià al.

Nou!!: Abat і Bartolomeo della Scala (bisbe) · Veure més »

Basil Hume

George Basil Hume OSB, OM (2 de març de 1923 – 17 de juny de 1999) va ser un monjo del monestir benedictí de l'Abadia d'Ampleforth i durant 13 anys en va ser l'abat, fins al seu nomenament com a Arquebisbe de Westminster el 1976.

Nou!!: Abat і Basil Hume · Veure més »

Baudri de Borgueil

Baudri de Bourgueil o Balderic fou un cronista francès, nascut a Meung-sur-Loire vers el 1060 i mort el 1130, fou abat de Bourgueil, més tard bisbe de Dol-de-Bretagne el 1107.

Nou!!: Abat і Baudri de Borgueil · Veure més »

Bàcul pastoral

Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.

Nou!!: Abat і Bàcul pastoral · Veure més »

Bé nacional

Carignan Els béns nacionals (en francès, biens nationaux) o dominis nacionals (en francès, domaines nationaux) són els dominis i les possessions de l'Església (edificis, objectes, terres de conreu i boscos) que van ser confiscats durant la Revolució Francesa, en virtut del decret de 2 de novembre de 1789.

Nou!!: Abat і Bé nacional · Veure més »

Beatus de Girona

Il·lustració del ''Beatus'' de Távara El Beatus de Girona és un manuscrit miniat, obra de la monja Ende, ajudada dels miniaturist Emeteri i el copista Sènior; fou acabat l'any 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona.

Nou!!: Abat і Beatus de Girona · Veure més »

Beda

Beda (Comtat de Durham, Northumbria, 672/673 – Monestir de Jarrow, 25 de maig de 735), conegut també com a Beda el Venerable, va ser un monjo benedictí als monestirs de Wearmouth i Jarrow (comtat de Durham).

Nou!!: Abat і Beda · Veure més »

Benedetto Accolti el jove

Benedetto Accolti "el jove" (Arezzo 29 d'octubre de 1497-Florència 21 de novembre de 1549), patrici d'Arezzo.

Nou!!: Abat і Benedetto Accolti el jove · Veure més »

Benedicció

Una benedicció és l'expressió d'un desig benigne dirigit cap a una persona o grup d'elles que, en virtut del poder màgic del llenguatge, s'espera que ajudi a aconseguir que aquest desig es compleixi.

Nou!!: Abat і Benedicció · Veure més »

Benet Biscop

Benet Biscop (Northumbria, 628 - 12 de gener de 690) fou un monjo benedictí britànic.

Nou!!: Abat і Benet Biscop · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Abat і Benet d'Aniana · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: Abat і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Benet Maria de Moixó i de Francolí

Benet Maria de Moixó i de Francolí (Cervera, diòcesi de Solsona, 10 d'abril del 1763 - Salta, 1816) fou un monjo benedictí cerverí que el 1805 fou nomenat arquebisbe de Charcas - avui dia arxidiòcesi de Sucre - al Virregnat del Riu de la Plata, llavors territori colonial espanyol.

Nou!!: Abat і Benet Maria de Moixó i de Francolí · Veure més »

Benifairó de la Valldigna

Casa consistorial del municipi Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Abat і Benifairó de la Valldigna · Veure més »

Berenguer d'Erill i de Pallars

Berenguer d'Erill i de Pallars (? — Roma, 1388) fou un religiós que fou bisbe de Barcelona i bisbe d'Urgell (i copríncep d'Andorra).

Nou!!: Abat і Berenguer d'Erill i de Pallars · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: Abat і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Berenguer de Maçanet

Berenguer de Maçanet (segle XIII) fou abat de Sant Quirze de Colera entre 1208 i el 1223.

Nou!!: Abat і Berenguer de Maçanet · Veure més »

Bernardo de Sedirac

Bernardo de Sedirac o de Sauvetat, Bernardo de Cluny o Bernardo de Toledo (Agen,? - Toledo, abril de 1128), monjo de Cluny i arquebisbe de Toledo.

Nou!!: Abat і Bernardo de Sedirac · Veure més »

Bernardo Ximénez de Cascante

Bernardo Ximénez de Cascante y Martín (Cascante, 20 de novembre de 1669 - 13 de desembre de 1730) fou un religiós espanyol, bisbe de Barcelona entre 1725 i 1730.

Nou!!: Abat і Bernardo Ximénez de Cascante · Veure més »

Bernat Boïl

Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.

Nou!!: Abat і Bernat Boïl · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Abat і Bernat de Claravall · Veure més »

Bernat Guerau

Bernat Guerau (també Berenguer Gerald) (segle XIII) fou abat de Sant Quirze de Colera entre 1223 i el 1242.

Nou!!: Abat і Bernat Guerau · Veure més »

Bernó de Borgonya

Bernó de Cluny o de Baume o de Borgonya va ser un monjo benedictí francès, cofundador i primer abat de Cluny.

Nou!!: Abat і Bernó de Borgonya · Veure més »

Berta d'Holanda

Berta d'Holanda (~1055 - Montreuil-sur-Mer, Regne de França, 30 de juliol de 1093) fou reina consort de França (1072-1092).

Nou!!: Abat і Berta d'Holanda · Veure més »

Berta de Blangy

Berta de Blangy (Artois, mitjans - Blangy-sur-Ternoise, 4 de juliol de 725) va ser una abadessa de sang noble franca i anglosaxona.

Nou!!: Abat і Berta de Blangy · Veure més »

Bertrand-Sévère Laurence

Bertrand-Sévère Laurence (Auroish, 7 de setembre de 1790 - Roma, 30 de gener de 1870), va ser un prelat catòlic francès, bisbe de Tarba de 1845 fins a la seva mort.

Nou!!: Abat і Bertrand-Sévère Laurence · Veure més »

Biga de Cruïlles

La Biga de Cruïlles és una biga romànica procedent del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà, Catalunya) que actualment s'exposa al Museu d'Art de Girona.

Nou!!: Abat і Biga de Cruïlles · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Abat і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: Abat і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: Abat і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat de Fulda

El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.

Nou!!: Abat і Bisbat de Fulda · Veure més »

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.

Nou!!: Abat і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: Abat і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Abat і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Nottingham

El bisbat de Nottingham (anglès: Diocese of Nottingham, llatí: Dioecesis Nottinghamensis) és una seu de l'Església Catòlica a Anglaterra, sufragània de l'arquebisbat de Westminster.

Nou!!: Abat і Bisbat de Nottingham · Veure més »

Bisbat de Patti

L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: Abat і Bisbat de Patti · Veure més »

Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto

El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: Abat і Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto · Veure més »

Blanca de Mèdici

Blanca de Mèdici (Florència, República de Florència 1446 - ? abril del 1488) fou una noble italiana membre dels Mèdici.

Nou!!: Abat і Blanca de Mèdici · Veure més »

Blathmac

Blatmac (c.750 - † c.825) fou un monjo irlandès de l'edat mitjana.

Nou!!: Abat і Blathmac · Veure més »

Blau

El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).

Nou!!: Abat і Blau · Veure més »

Bohemond I d'Antioquia

'' Bohemond de Tàrent sol davant els murs d'Antioquia '', en una pintura de Gustave Doré. Bohemond I de Tàrent o Bohemond I d'Antioquia (San Marco Argentaro, 1058 - Canosa di Puglia, 3 de març de 1111), príncep de Tàrent i després príncep d'Antioquia.

Nou!!: Abat і Bohemond I d'Antioquia · Veure més »

Bonacolso Bonacolsi

Bonacolso Bonacolsi fou fill presumptament de Rinald Bonacolsi.

Nou!!: Abat і Bonacolso Bonacolsi · Veure més »

Bonaventura de Gayolà i de Vilosa

fou un eclesiàstic català.

Nou!!: Abat і Bonaventura de Gayolà i de Vilosa · Veure més »

Cacera de bruixes als Països Catalans

La cacera de bruixes als Països Catalans fou un conjunt de mesures empreses majoritàriament per tribunals civils (i no inquisitorials com resa el tòpic) contra persones sospitoses de bruixeria, a les terres de parla catalana.

Nou!!: Abat і Cacera de bruixes als Països Catalans · Veure més »

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Nou!!: Abat і Cafè · Veure més »

Camauro

El Papa Benet XVI portant el camauro El camauro (del llatí camelaucum, i a l'hora del grec kamelauchion, que significa 'lligadura de pell de camell') és un casquet tradicionalment portat pel Papa de l'Església Catòlica.

Nou!!: Abat і Camauro · Veure més »

Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats

L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.

Nou!!: Abat і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats · Veure més »

Cant beneventà

La façana de l'església de Montecassino El Cant beneventà és un repertori litúrgic de cant pla de l'Església catòlica, utilitzat principalment en l'òrbita dels centres eclesiàstics de Benevent i Montecassino del sud d'Itàlia.

Nou!!: Abat і Cant beneventà · Veure més »

Capel

L'arquebisbe Giovanni Colombo portant un capel amb deu borles verdes a cada costat. El capel també anomenat galero (plural galeri; del llatí: galerum), és un barret d'ala ampla amb uns cordons acabats en borles que queien sobre el pit que els clergues de l'Església Catòlica feien servir.

Nou!!: Abat і Capel · Veure més »

Carballeda de Valdeorras

Carballeda de Valdeorras és un municipi de la Província d'Ourense a Galícia.

Nou!!: Abat і Carballeda de Valdeorras · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Abat і Carlemany · Veure més »

Carles Borromeo

Carles Borromeo (Arona, província de Novara, Piemont, 2 d'octubre de 1538 – Milà, 3 de novembre de 1584) va ser un arquebisbe de Milà i cardenal, proclamat sant en 1610 i venerat per l'Església catòlica.

Nou!!: Abat і Carles Borromeo · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Abat і Carles el Calb · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: Abat і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Casa de la Contractació d'Índies

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que es va establir el 1503.

Nou!!: Abat і Casa de la Contractació d'Índies · Veure més »

Casa del Delme (Fortià)

La coneguda com a casa del Delme, antiga casa de la Pabordia de Fortià de Sant Pere de Rodes, és un edifici del municipi de Fortià (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Abat і Casa del Delme (Fortià) · Veure més »

Casa-torre dels Calderón de la Barca

La casa-torre dels Calderón de la Barca o casa-torre de Viveda, està situada en Viveda, al municipi de Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya).

Nou!!: Abat і Casa-torre dels Calderón de la Barca · Veure més »

Castell de Claramunt

El castell de la Pobla de Claramunt és un castell medieval d'estil romànic del situat a la Serra de la Guàrdia dominant el municipi de la Pobla de Claramunt, al marge dret del riu Anoia on forma l'entrada al congost de Capellades, marcant l'entrada a la Conca d'Òdena.

Nou!!: Abat і Castell de Claramunt · Veure més »

Castell de la Pedra

El Castell de la Pedra és un castell de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord (Solsonès), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Abat і Castell de la Pedra · Veure més »

Castell de Tèrme

Vestigis del castell de Tèrme. El castell de Tèrme és un castell dels anomenats càtars situat a la comuna francesa de Tèrme, pertanyent al departament de l'Aude, a mig camí entre Carcassona i Perpinyà.

Nou!!: Abat і Castell de Tèrme · Veure més »

Catedral de Monza

La Catedral de Monza - Duomo di Monza - dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia).

Nou!!: Abat і Catedral de Monza · Veure més »

Catedral de San Salvador d'Oviedo

La Santa Església Basílica Catedral Metropolitana de San Salvador d'Oviedo és una catedral d'estil gòtic que es troba a la ciutat d'Oviedo (Principat d'Astúries, Espanya).

Nou!!: Abat і Catedral de San Salvador d'Oviedo · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Abat і Catedral de Toledo · Veure més »

Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals

El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.

Nou!!: Abat і Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals · Veure més »

Cessari d'Heisterbach

Cessari d'Heisterbach, també conegut com a Caesarius de Heisterbacensis (Colònia 1170 - †Heisterbach 1240), fou un abat i escriptor alemany, de l'antiga abadia cistercenca d'Heisterbach (actualment Siebengebirge), prop de la petita ciutat de Oberdollendorf.

Nou!!: Abat і Cessari d'Heisterbach · Veure més »

Charles-Michel de l'Épée

L'abat Charles-Michel de l'Épée (Versalles, 24 de novembre de 1712 - París, 23 de desembre de 1789) va ser un educador filantròpic de la França del, que va ser conegut com el «Pare dels sords».

Nou!!: Abat і Charles-Michel de l'Épée · Veure més »

Chögyam Trungpa

Chogyam Trungpa Rinpoche Chögyam Trungpa (en transliteració Wylie: Chos rgyam Drung pa) (Nangchen, Kham, Tibet, 5 de març de 1939 – Halifax, Canadà, 4 d'abril de 1987) va ser un mestre tibetà de meditació budista i titular dels llinatges Kagyu i Nyingma del budisme tibetà, l'onzè del llinatge Tulku Trungpa, abat suprem dels monestirs Surmang, intel·lectual, professor, poeta, artista, i artífex d'una reelaboració dels ensenyaments budistes tibetans i el mite de Shambhala com una societat il·lustrada que més tard es va anomenar budisme Shambhala.

Nou!!: Abat і Chögyam Trungpa · Veure més »

Chronicon Scotorum

Chronicon Scotorum és una crònica medieval d'Irlanda.

Nou!!: Abat і Chronicon Scotorum · Veure més »

Ciril d'Escitòpolis

Ciril d'Escitòpolis (vers 524-558), fou un monjo palestí del nascut a Escitòpolis.

Nou!!: Abat і Ciril d'Escitòpolis · Veure més »

Cleopa Ilie

Father Cleopa Ilie (pronunciat en romanès: ; 10 d'abril de 1912 – 2 de desembre de 1998) va ser un abat del monestir de Sihastria.

Nou!!: Abat і Cleopa Ilie · Veure més »

Clones (Irlanda)

Clones (en gaèlic irlandès Cluain Eois) és una vila d'Irlanda, al comtat de Monaghan, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Abat і Clones (Irlanda) · Veure més »

Col·legiata

Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.

Nou!!: Abat і Col·legiata · Veure més »

Columba Marmion

El beat Columba Marmion nom de naixement Joseph Aloysius Marmion (Dublín, 1 d'abril de 1858 - Bèlgica, 1923) va ser monjo, sacerdot i tercer abat del Monestir de Maredsous.

Nou!!: Abat і Columba Marmion · Veure més »

Comanador (religiós)

El comanador (en llatí medieval: commendator), en l'entorn religiós, era una dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós, als ordes de l'Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni Abat es deia “preceptor”.

Nou!!: Abat і Comanador (religiós) · Veure més »

Comtat de Zülpich

El comtat de Zülpich fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la regió de la Ripuària (la regió del Rin).

Nou!!: Abat і Comtat de Zülpich · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Abat і Comtats catalans · Veure més »

Comunidades de Villa y Tierra

Comunidades de villa y tierra de l'Extremadura castellana La primera repoblació de la conca del riu Duero, que es realitza entre els anys 850 i 975, partint de la base cantàbrica, del baluard defensiu creat per Alfons I d'Astúries (739-757), va a seguir una pauta organitzativa uniforme, el mateix en la zona lleonesa que en la castellana.

Nou!!: Abat і Comunidades de Villa y Tierra · Veure més »

Conclave de 1823

El conclave de 1823 va ser convocat després de la mort del Papa Pius VII, que va tenir lloc el 20 d'agost de 1823.

Nou!!: Abat і Conclave de 1823 · Veure més »

Congregació (Catolicisme)

El terme congregació a l'Església Catòlica es fa servir per anomenar les juntes administratives de la Cúria Pontifícia, alguns instituts religiosos que comparteixen un mateix superior i el conjunt de tots els fidels catòlics o congregació de tots els fidels.

Nou!!: Abat і Congregació (Catolicisme) · Veure més »

Congregació de Feuillant

La Congregació de Feuillant, en llatí Congregatio Fuliensis, va ésser una reforma observant de l'Orde del Cister nascuda a l'abadia de Notre-Dame de Feuillant, prop de Tolosa de Llenguadoc, sota l'impuls del venerable Jean de La Barrière en 1577.

Nou!!: Abat і Congregació de Feuillant · Veure més »

Congregacions de l'Orde de Sant Benet

Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc.

Nou!!: Abat і Congregacions de l'Orde de Sant Benet · Veure més »

Convent de Santa Clara de Gandia

El Convent de Santa Clara és un convent de clausura situat a la ciutat valenciana de Gandia (La Safor).

Nou!!: Abat і Convent de Santa Clara de Gandia · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Abat і Corona d'Aragó · Veure més »

Cristianisme a l'Imperi Romà

Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.

Nou!!: Abat і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »

Cristianisme cèltic

Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.

Nou!!: Abat і Cristianisme cèltic · Veure més »

Dalmau Climent de Rocabertí

Dalmau Climent de Rocabertí era germà del vescomte Jofre VII de Rocabertí i fou l'únic familiar que donà li donà suport, lluitant contra els seus parents els Rocabertí de Cabrenys i fins i tot contra el seu germanastre Martí Joan de Rocabertí durant la Guerra Civil (1462-1472).

Nou!!: Abat і Dalmau Climent de Rocabertí · Veure més »

Daniel Finestres i de Monsalvo

Daniel Finestres i de Monsalvo (Barcelona, 6 de desembre de 1702 - Cervera, Segarra, 6 de gener de 1744) fou un religiós premonstratenc, arxiver, paleògraf i historiador català.

Nou!!: Abat і Daniel Finestres i de Monsalvo · Veure més »

Dècada del 1060

Sense descripció.

Nou!!: Abat і Dècada del 1060 · Veure més »

Denis Diderot

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.

Nou!!: Abat і Denis Diderot · Veure més »

Derfel Gadarn

Derfel, també conegut com a Sant Derfel o Derfel Gadarn (adarn: "poderós, valent, fort", c. 566 - 6 d'abril de 660), va ser un monjo cristià celta del, considerat un sant a Gal·les.

Nou!!: Abat і Derfel Gadarn · Veure més »

Didier de La Cour

Didier de La Cour de La Vallée (Montzéville, Ducat de Lorena, desembre de 1550 - Verdun, 1623) fou un monjo benedictí, fundador de la Congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe en 1604.

Nou!!: Abat і Didier de La Cour · Veure més »

Dissolució dels monestirs

Restes de l'Abadia de Glastonbury La dissolució dels monestirs (referida per escriptors catòlics com la supressió dels monestirs) va ser el procés formal que va tenir lloc entre 1536 i 1540, pel qual el rei Enric VIII d'Anglaterra va confiscar la propietat de les institucions de l'Església Catòlica a Anglaterra, i en va prendre el control com a nou cap de l'Església Anglicana.

Nou!!: Abat і Dissolució dels monestirs · Veure més »

Dones a l'edat mitjana a Escòcia

Les dones a l'Escòcia medieval inclou tots els aspectes de la vida i l'estatus social de la dona entre la sortida dels romans del nord de Britània al fins a la introducció del Renaixement i la reforma a principis del.

Nou!!: Abat і Dones a l'edat mitjana a Escòcia · Veure més »

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Nou!!: Abat і Drogó de Metz · Veure més »

Durand de Sanch-Inhan

Durand fou el fundador del monestir de Sanch-Inhan (després abadia de Sanch-Inhan, en francès Saint-Chinian).

Nou!!: Abat і Durand de Sanch-Inhan · Veure més »

Eadmer

Eadmer o Edmer (c. 1060 -c. 1124) fou un escriptor, teòleg i eclesiàstic anglès.

Nou!!: Abat і Eadmer · Veure més »

Ealdred de York

va ser abat de Tavistock, bisbe de Worcester i arquebisbe de York a l'Anglaterra anglosaxona.

Nou!!: Abat і Ealdred de York · Veure més »

Eata

Eata (mort el 26 d'octubre de 686), també conegut com a Eata de Lindisfarne, va ser bisbe d'Hexham des del 678 fins al 681,Fryde, et al.

Nou!!: Abat і Eata · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Abat і Edat mitjana · Veure més »

Edmon Maria Garreta i Olivella

Edmon Maria Garreta (Barcelona, 15 de gener de 1921 - Solius, 1 de maig de 2017) era monjo cistercenc, abat emèrit de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà), d'on fou prior president de 1953-1954 i abat de 1954-1967; i va ser prior de Santa Maria de Solius (Baix Empordà) de 1967 a 1999, en què el va succeir el pare Enric Benito.

Nou!!: Abat і Edmon Maria Garreta i Olivella · Veure més »

Eimeric d'Usall

Eimeric d'Usall (Banyoles, 1267-1335) va ser un agent secret i ambaixador del rei Jaume el Just i confrare templer català.

Nou!!: Abat і Eimeric d'Usall · Veure més »

Ekbert de Schönau

Ekbert de Schönau, Abat de Schönau, nascut a la primera part del en una família distingida de vall del Roine; mort 28 de març, de 1184, a l'Abadia de Schönau.

Nou!!: Abat і Ekbert de Schönau · Veure més »

Ekkehard

Ekkehard I (910-973) fou un monjo del monestir suís de Sant Gall autor de l'obra de Poesia Narrativa Medieval, escrita a finals del, el Waltharius.

Nou!!: Abat і Ekkehard · Veure més »

Elred de Rievaulx

Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.

Nou!!: Abat і Elred de Rievaulx · Veure més »

Els principis de la filosofia

La il·lustració del moviment d'objectes treta de l'obraPrincipia philosophiae (Principis de filosofia) és una obra de René Descartes.

Nou!!: Abat і Els principis de la filosofia · Veure més »

Emeri de Banyoles

Emeri, Emer, Amer o Mer (Narbona, s. VIII – Sant Esteve de Guialbes, entre 800 i 827) va ésser un monjo benedictí, llegendari fundador i abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Nou!!: Abat і Emeri de Banyoles · Veure més »

Emma de Barcelona

Emma de Barcelona (880 - Sant Joan de les Abadesses, 942) va ser la primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Nou!!: Abat і Emma de Barcelona · Veure més »

Enric de Borgonya i de Semur

Enric de Borgonya (1035 - v 1074), infant de Borgonya.

Nou!!: Abat і Enric de Borgonya i de Semur · Veure més »

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Nou!!: Abat і Enric de Marcy · Veure més »

Ermessenda (minisèrie)

Ermessenda és una minisèrie de ficció històrica de 2010, basada en la biografia d'Ermessenda de Carcassona i dividida en dos capítols, emesos originalment a TV3 els dies 21 i 22 de març de 2011.

Nou!!: Abat і Ermessenda (minisèrie) · Veure més »

Ermita de Sant Onofre (Montserrat)

LErmita de Sant Onofre és una ermita situada a la zona de Tebes, al massís de Montserrat.

Nou!!: Abat і Ermita de Sant Onofre (Montserrat) · Veure més »

Ernest de Neresheim

Ernest de Neresheim és un sant llegendari, que no correspon a cap persona real, suposat primer abat de l'abadia benedictina de Neresheim (Suàbia, Alemanya, en l'actual Baden-Württemberg).

Nou!!: Abat і Ernest de Neresheim · Veure més »

Ernest de Zwiefalten

Ernest (mort el 1148) va ésser abat de l'abadia benedictina de Zwiefalten (Ducat de Suàbia, Sacre Imperi Romanogermànic, en l'actual Baden-Württemberg).

Nou!!: Abat і Ernest de Zwiefalten · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Abat і Església (arquitectura) · Veure més »

Església de San Salvatore (Brescia)

San Salvatore és una església a l'interior del complex conventual de Santa Giulia a la ciutat italiana de Brescia.

Nou!!: Abat і Església de San Salvatore (Brescia) · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Abat і Estaments · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Abat і Estat nació · Veure més »

Esteve Droc

Esteve Droc o Esteve II Droc va ser un abat del Monestir de Poblet durant els anys 1181 i 1185, i un escrivà experimentat.

Nou!!: Abat і Esteve Droc · Veure més »

Eteri d'Osma

Eteri (en llatí Etherius), també citat com Heteri, va ser un bisbe titular d'Osma a finals de segle VIII.

Nou!!: Abat і Eteri d'Osma · Veure més »

Eudes I de Blois

Eudes I de Blois (950 – 995 o 12 de març de 996, fou comte de Blois, de Tours, de Châteaudun, de Chartres, de Beauvais i de Dreux i senyor de Chion i Saumur, successor del seu pare Teobald I el Trampós, i un dels més poderosos senyors del temps d'Hug Capet. Era el fill de Teobald I de Blois i de Luitgarda de Vermandois, filla d'Heribert II de Vermandois. Cap a 978/980, es va casar amb Berta de Borgonya, filla de Conrad III dit el Pacífic, rei de Borgonya. Després del conflicte que va oposar al seu pare a l'arquebisbe de Reims sobre el castell de Coucy, va rebre el 965 aquest castell però «en precari» de l'arquebisbe. En els anys 970, en els conflictes per al ducat de Bretanya, va sostenir al comte de Rennes, Conan, i va consolidar la influència de la seva família en aquest territori. Va rebre del rei carolingi Lotari I de França el títol de comte palatí que es quedarà en la seva família. No va trigar, amb els seus cosins herbertians, a esdevenir fidel dels carolingis contra els robertians. El 988, va ajudar a Carles de Baixa Lotaríngia en la seva presa de Laon, que havia pertangut al seu pare Teobald el Trampós. El 991, abandona el partit del lorenès contra la ciutat de Dreux. Però a la meitat del 991 va ntentar apoderar-se de Melun que pertanyia a Bucard el Venerable, el fidel entre els fidels d'Hug Capet, i va veure com es formava contra ell una aliança comprenent Hug Capet, Ricard I de Normandia i el comte d'Anjou, Folc III Nerra, gendre de Bucard. Va rebre d'Hug Capet el títol d'abat laic de Saint-Martin de Tours i de Marmoutier que va esdevenir la necròpoli dinàstica dels comtes de Blois. Tanmateix, a la primavera del 993, el comte Eudes I de Blois, decebut que Hug Capet i el seu fill s'haguessin negat a conferir-li el títol de duc dels francs, va imaginar, en aliança amb Adalberó de Laon un pla per fer-los capturar en el moment d'una trobada projectada a Metz entre els Capets i l'emperador Otó III i de col·locar al tron a Lluís de Baixa Lotaríngia, fill del duc Carles de Baixa Lotaríngia. Eudes I de Blois s'hauria proclamat llavors duc dels Francs i Adalberó bisbe de Reims. Hug Capet i el seu fill previnguts, van fer fracassar aquesta temptativa. Vers el 995, va entrar en guerra contra el comte d'Anjou, Folc III Nerra, ja en conflicte sobre la seva frontera al Chartres amb Conan I de Bretanya. Eudes I va crear una aliança que reunia el seu cunyat, el duc d'Aquitània, Guillem II de Poitiers (IV d'Aquitània), el comte de Flandes Balduí IV el Barbut, i fins i tot el seu antic enemic, el duc de Normandia, Ricard I. En el transcurs de l'hivern del 995-996, van posar setge davant el castell de Langeais on s'havia refugiat Folc III, però l'arribada del rei Hug Capet al socors de l'angeví va posar fi a la seva empresa. Malalt poc després, Eudes I de Blois va entrar a l'abadia de Marmoutier de Tours on va morir el dijous 12 març de 996. La seva vídua, Berta de Borgonya es va casar de nou amb el rei de França, Robert, el fill d'Hug Capet del qual la mort el 24 d'octubre de 996 va permetre aquest matrimoni al qual el rei difunt era oposat de manera radical.

Nou!!: Abat і Eudes I de Blois · Veure més »

Eugènia de Roma

Eugènia de Roma († 258) va ser una dels primers màrtirs cristians romans.

Nou!!: Abat і Eugènia de Roma · Veure més »

Eusebi d'Antioquia

Eusebi d'Antioquia fou un religiós grec de Síria nascut probablement a Antioquia, nebot de l'abat Marí, que va fundar el monestir de Corifa, entre Antioquia i Berea.

Nou!!: Abat і Eusebi d'Antioquia · Veure més »

Eustaquio de Azara y Perera

fou un eclesiàstic espanyol.

Nou!!: Abat і Eustaquio de Azara y Perera · Veure més »

Eutropi de València

Eutropi de València (València, s. VI - ca. 609) fou un abat, bisbe de València cap a les acaballes del.

Nou!!: Abat і Eutropi de València · Veure més »

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Nou!!: Abat і Família benedictina · Veure més »

Faraïlda de Gant

Farailda o Faraildis —Veerle en neerlandès, Pharaïlde en francès— (650, nord de la Gàl·lia; fou una santa que va viure de 650 a 740, el que és en tot cas una excepció per a l'època; va néixer a l'actual Brabant Flamenc i va viure a Steenokkerzeel a Bèlgica, passant una bona part de la seva vida a la ciutat de Bruay-sur-l'Escaut al nord de França; se li atribueixen tres miracles.

Nou!!: Abat і Faraïlda de Gant · Veure més »

Fótios Kóndoglu

Casa de Fótios Kóndoglua Atenes Fótios Kóndoglu (en grec: Φώτιος Κόντογλου, també conegut pel pseudònim Φώτης Κόντογλους (Photis Kontoglous); Ayvalık, actual Turquia, 8 de novembre de 1895 - Atenes, 13 de juliol 1965) va ser un escriptor i pintor grec.

Nou!!: Abat і Fótios Kóndoglu · Veure més »

Felip I de França

Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).

Nou!!: Abat і Felip I de França · Veure més »

Felip II de Savoia

Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.

Nou!!: Abat і Felip II de Savoia · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Abat і Festa de l'Estendard · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Abat і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Figura (heràldica)

Una figura, en la ciència heràldica, és qualsevol de les càrregues o objectes que apareixen dins l'escut d'armes.

Nou!!: Abat і Figura (heràldica) · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Abat і Fonètica · Veure més »

Foulques de Neuilly

Foulques de Neully (?-mort el 1201) fou un sacerdot de Neuilly-sur-Marne, (França).

Nou!!: Abat і Foulques de Neuilly · Veure més »

François-Timoléon de Choisy

François-Timoléon de Choisy, Abbé de Choisy, (16 d'agost de 1644, a París – 2 d'octubre de 1724, a París) fou un abat i escriptor francès que és conegut també per la seva pràctica del transvestisme, al que probablement l'abocà la seva mare.

Nou!!: Abat і François-Timoléon de Choisy · Veure més »

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.

Nou!!: Abat і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà · Veure més »

Francesc d'Erill i de Sentmenat

Francesc d'Erill i de Sentmenat (? - Barcelona, 6 de gener del 1640), comte d'Erill i eclesiàstic.

Nou!!: Abat і Francesc d'Erill i de Sentmenat · Veure més »

Francesc de Borja (cardenal)

Francesc de Borja (1441 - 4 de novembre, 1511) fou un cardenal valencià, i el setè dels deu cardenal nepots creats per Alexandre VI.

Nou!!: Abat і Francesc de Borja (cardenal) · Veure més »

Francesc de Cordelles i Ramanyer

Francesc de Cordelles i Ramanyer (Barcelona, 1650 – Gerri, 1739),Pau Colom, pàg.43-45 abat del Monestir de Gerri, fou un destacat austriacista.

Nou!!: Abat і Francesc de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Francesc de Montpalau i de Solanell

Francesc de Montpalau i de Solanell (Castell d'Argelaguer, 27 de gener de 1600 – Sant Miquel de Cuixà, 4 de maig de 1674) va ser un abat benedictí i ambaixador de la Generalitat.

Nou!!: Abat і Francesc de Montpalau i de Solanell · Veure més »

Francesc de Sentjust i de Castre

Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc.

Nou!!: Abat і Francesc de Sentjust i de Castre · Veure més »

Francesc Pastor i Descatllar

fou un teòleg i religiós català.

Nou!!: Abat і Francesc Pastor i Descatllar · Veure més »

Franz Liszt

, fou un compositor i pianista hongarès.

Nou!!: Abat і Franz Liszt · Veure més »

Galceran de Besora i de Cartellà

Galceran de Besora i de Cartellà, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1377-1378, nomenat per les Corts de Barcelona (1377).

Nou!!: Abat і Galceran de Besora i de Cartellà · Veure més »

Galeotto Malatesta de Sogliano

Galeotto Malatesta de Sogliano fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano.

Nou!!: Abat і Galeotto Malatesta de Sogliano · Veure més »

Garí de Sion

Garí de Sion (1065, Pont-à-Mousson - 27 d'agost de 1150, Aulps) fou un bisbe de Sion.

Nou!!: Abat і Garí de Sion · Veure més »

García Jiménez de Cisneros

Abadia de Montserrat des de Sant Joan García Jiménez (o Ximénez) de Cisneros (Cisneros, 1455 o 1456 - Montserrat, 27 de novembre de 1510), conegut com a abat Cisneros, va ser un reformador benedictí, autor ascètic i prior (1493-1499) i abat (1499-1510) del monestir de Montserrat.

Nou!!: Abat і García Jiménez de Cisneros · Veure més »

Garcia d'Arlanza

Garcia d'Arlanza (Quintanilla San García, La Bureba, Burgos, final del – San Pedro de Arlanza, Hortigüela, Burgos, 1073) fou un monjo benedictí castellà, abat del monestir de San Pedro de Arlanza i conseller dels reis Ferran I de Castella i Sanç II de Castella.

Nou!!: Abat і Garcia d'Arlanza · Veure més »

Gastó II de Bearn

Gastó II Cèntul (circa 951 – 1012) fou vescomte de Bearn fins a 996 fins a la seua mort.

Nou!!: Abat і Gastó II de Bearn · Veure més »

Gerald de Corbie

Gerald de Corbie o Sant Gerald (c. 1025 - 1095) fou un abat benedictí francès.

Nou!!: Abat і Gerald de Corbie · Veure més »

Gerard Sagredo

Gerard Sagredo (Venècia, 23 d'abril de 980 - Buda, 24 de setembre de 1046) fou bisbe venecià, evangelitzador a Hongria.

Nou!!: Abat і Gerard Sagredo · Veure més »

Germà de Grandval

Moutier-Grandval amb la col·legiata de Saint-Germain Germà de Rauràcia o Germà de Granfelden o de Grandval (Trèveris, ca. 612 - Prop de Moutier, Berna, Suïssa, 675) fou un monjo, primer abat del monestir de Moutier-Grandval, a la regió del bisbat de Basilea.

Nou!!: Abat і Germà de Grandval · Veure més »

Gertrudis de la Santíssima Trinitat Navarro de Alzamora Cabrera

Gertrudis de la Santíssima Trinitat Navarro de Alzamora Cabrera (Elx, 23 de maig de 1660 - 3 de juny de 1734) fou una abadessa valenciana.

Nou!!: Abat і Gertrudis de la Santíssima Trinitat Navarro de Alzamora Cabrera · Veure més »

Gesta Pontificum Anglorum

La Gesta Pontificum Anglorum (del llatí, "Fets dels bisbes"), originalment coneguda com a De Gestis Pontificum Anglorum ("Sobre els fets dels bisbes de l'anglès") i, a vegades, anglificada com o és una història eclesiàstica d'Anglaterra escrita per William of Malmesbury a principis del.

Nou!!: Abat і Gesta Pontificum Anglorum · Veure més »

Giambattista Bodoni

Giovanni Battista (Giambattista) Bodoni (Saluzzo, 26 de febrer de 1740 - Parma, 30 de novembre de 1813) fou un gravador, impressor, editor i tipògraf italià, considerat com el pare de la tipografia moderna.

Nou!!: Abat і Giambattista Bodoni · Veure més »

Gil de Casaio

Gil de Casaio (Bierzo?, ~1170 - Casaio, Carballeda de Valdeorras, ~1250) fou un monjo benedictí, abat de San Martin de Castañeda.

Nou!!: Abat і Gil de Casaio · Veure més »

Gil l'Eremita

Gil (Atenes, Grècia, ca. 640 - Sant Geli, Comtat de Provença, ca. 720) va ser un eremita i abat d'origen grec que va viure en el segle VII.

Nou!!: Abat і Gil l'Eremita · Veure més »

Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia)

Gisela de Borgonya (c.1075 - c.1133) va ser comtessa consort de Savoia i posteriorment marquesa consort de Montferrat.

Nou!!: Abat і Gisela de Borgonya (comtessa de Savoia) · Veure més »

Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç

Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç, abat de Sant Pere de Galligants (1639-1654).

Nou!!: Abat і Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Veure més »

Gotard de Hildesheim

Estàtua de Sant Gotard a Hildesheim. Timpà representant Crist, Sant Gotard i Sant Epifani de Pàvia a la basílica de Sant Godehard, a Hildesheim. Gotard de Hildesheim (c. 960, Reichersdorf, Baixa Baviera - 5 de maig de 1038, Hildesheim) fou bisbe de Hildesheim.

Nou!!: Abat і Gotard de Hildesheim · Veure més »

Gregori d'Antioquia

Gregori d'Antioquia fou un patriarca de l'església ortodoxa d'Antioquia del 571 al 593.

Nou!!: Abat і Gregori d'Antioquia · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.

Nou!!: Abat і Gregori VII · Veure més »

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Nou!!: Abat і Gregori XVI · Veure més »

Guillem d'Agulló

Guillem d'Agulló (?,? - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà,1393) fou abat de Poblet entre 1361 i 1393.

Nou!!: Abat і Guillem d'Agulló · Veure més »

Guillem de Volpiano

Guillem de Volpiano, de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ~960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un monjo benedicti, reformador litúrgic, compositor i arquitecte piemontès.

Nou!!: Abat і Guillem de Volpiano · Veure més »

Guinidilda d'Empúries

Guinidilda d'Empúries també coneguda com a Guinedilda, Guinedell, Guidenella o GunildaSoldevila, Ferran: Prosper de Bofarull y Mascaré: (? - Cabanes, 900) casada amb Guifré el Pilós, comte de Barcelona, l'any 877.

Nou!!: Abat і Guinidilda d'Empúries · Veure més »

Hegumen

Un hegumen o higumen és el superior d'un monestir ortodox.

Nou!!: Abat і Hegumen · Veure més »

Hidulf de Trèveris

Hidulf de Trèveris (612 - 11 de juliol de 707) fou un abat benedictí, fundador de l'Abadia de Moyenmoutier, bisbe de Trèveris.

Nou!!: Abat і Hidulf de Trèveris · Veure més »

Hipòlit d'Este

Hipòlit d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1479 - Ferrara, 3 de setembre de 1520) membre de la Dinastia Este, fou un príncep dels Ducats de Ferrara i Màntua que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Abat і Hipòlit d'Este · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Abat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Abat і Història del cristianisme · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Abat і Historiografia · Veure més »

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Nou!!: Abat і Hug (fill de Carlemany) · Veure més »

Hug de Cluny

Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.

Nou!!: Abat і Hug de Cluny · Veure més »

Hug I de Borgonya

Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).

Nou!!: Abat і Hug I de Borgonya · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Abat і Hug I de França · Veure més »

Hugues de Flavigny

Hugues de Flavigny —Hugo Flaviniacensis — (1064-1115) fou un historiador i monjo benedictí francès, abat de Flavigny entre el 1097 i el 1100.

Nou!!: Abat і Hugues de Flavigny · Veure més »

Hugues de Fouilloy

Hugues de Fouilloy (c. 1100 - 7 de setembre de 1174), va ser canonge i teòleg del.

Nou!!: Abat і Hugues de Fouilloy · Veure més »

Hugues de Poitiers

Hugues de Poitiers (mort el 1167) fou un monjo benedictí i cronista de l'Abadia de Vézelay.

Nou!!: Abat і Hugues de Poitiers · Veure més »

Humbert II de Savoia

Humbert II de Savoia, conegut amb el sobrenom de El Gras, (Carignano, Savoia v 1065 - 1103) fou el comte de Savoia entre 1080 i 1103.

Nou!!: Abat і Humbert II de Savoia · Veure més »

Iconografia dels sants

''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.

Nou!!: Abat і Iconografia dels sants · Veure més »

Ignazio Boncompagni Ludovisi

Ignazio Gaetano Boncompagni Ludovisi (Roma, 18 de juny de 1743 – Bagni di Lucca, 9 d'agost de 1790) va ser un cardenal italià de l'Església Catòlica, que ocupà el càrrec de Cardenal Secretari d'Estat.

Nou!!: Abat і Ignazio Boncompagni Ludovisi · Veure més »

Incardinació i excardinació

A l'Església Catòlica, incardinació es refereix a la situació d'un membre del clergat que està situat sota la jurisdicció d'un bisbe particular o un altre superior.

Nou!!: Abat і Incardinació i excardinació · Veure més »

Innocent del Gavaldà

Innocent del Gavaldà fou comte de Gavaldà per compte de Khildebert II d'Austràsia als darrers anys del.

Nou!!: Abat і Innocent del Gavaldà · Veure més »

Isarn de Sant Víctor

Isarn de Sant Víctor o Isarn de Marsella (Tolosa?, final del - Marsella, 24 de setembre de 1048) va ser un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Sant Víctor.

Nou!!: Abat і Isarn de Sant Víctor · Veure més »

Iu Pascual i Rodés

va ser un pintor paisatgista català.

Nou!!: Abat і Iu Pascual i Rodés · Veure més »

Iverni

Els iverni (grec Ἰούερνοι, Iouernoi) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda que foren esmenats per primer cop en la Geographia de Claudi Ptolemeu que habitaren a l'extrem sud-oest de l'illa.

Nou!!: Abat і Iverni · Veure més »

Jaspert de Botonac i de Castellnou

Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.

Nou!!: Abat і Jaspert de Botonac i de Castellnou · Veure més »

Jaume Pallarès

Jaume Pallarès (La Selva del Camp, Baix Camp, 1590 - El Vilosell, Les Garrigues, 1648).

Nou!!: Abat і Jaume Pallarès · Veure més »

Jaume Pasqual

Jaume Pasqual Coromines (Esparreguera, bisbat de Barcelona, 23 de juny de 1736 - 24 de setembre de 1804) fou doctor en dret canònic i civil, canonge regular premonstratenc al monestir de Bellpuig de les Avellanes on hi fou abat i més tard prior, i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».

Nou!!: Abat і Jaume Pasqual · Veure més »

Jaume Valls

Jaume Valls (?. - Monestir de Santes Creus, Alt Camp, Tarragona, 23 de desembre de 1560) fou un abat i diputat de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Abat і Jaume Valls · Veure més »

Jerarquia de l'Església Catòlica

El terme de jerarquia de l'Església Catòlica es fa servir per referir-se als membres de l'Església Catòlica Romana que desenvolupen la funció de governar en la fe i guiar en les qüestions morals i de vida cristiana als fidels catòlica.

Nou!!: Abat і Jerarquia de l'Església Catòlica · Veure més »

Jeroni Lloret

Jeroni Lloret, també conegut com a Hieronymus Lauretus (Cervera, Segarra, ? — Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571) va ser un monjo benedictí català.

Nou!!: Abat і Jeroni Lloret · Veure més »

Jeroni Martorell i Terrats

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 - 1951) fou un arquitecte català format a la vora de grans arquitectes modernistes com Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Abat і Jeroni Martorell i Terrats · Veure més »

Joan Clímac

Joan Clímac (‘Joan el de l'Escala’), de renom l'Entès o l'Escolàstic (Síria, ca. 525 - Mont Sinaí, 606) fou un monjo basilià i escriptor romà d'Orient del.

Nou!!: Abat і Joan Clímac · Veure més »

Joan de Meda

Joan de Meda o Giovanni Oldrati (Meda, c. 1100 - Rondineto, 26 de setembre de 1159) fou un prevere i monjo benedictí, reformador i fundador de l'Orde dels Humiliats.

Nou!!: Abat і Joan de Meda · Veure més »

Joan de Safont i de Ferrer

Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 15 de juliol de 1789 - Barcelona, 23 de febrer de 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.

Nou!!: Abat і Joan de Safont i de Ferrer · Veure més »

Joan Francesc de Masdéu i de Montero

va ser un jesuïta català, malgrat que nascut a Sicília, historiador i historiador de la literatura.

Nou!!: Abat і Joan Francesc de Masdéu i de Montero · Veure més »

Joan Gualbert

Joan Gualbert (Tavarnelle Val di Pesa, Toscana, 999 - 12 de juliol de 1073), també conegut com a Giovanni Gualbert o Gualberto, fou un monjo italià, abat de Vallombrosa i fundador de l'Orde de Vallombrosa.

Nou!!: Abat і Joan Gualbert · Veure més »

Joan Maurici de Ribes

Joan Maurici de Ribes va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1473 i 1476, nomenat el 18 de desembre de 1473.

Nou!!: Abat і Joan Maurici de Ribes · Veure més »

Joan Nepomucè

Joan Nepomucè o Joan de Nepomuk (Pomuk, abans de 1349-Praga, 16 de maig de 1393) va ser un prevere de Bohèmia, canonge de la catedral de Praga i predicador a la cort del rei Venceslau, que el va fer matar llençant-lo al riu i ofegant-lo.

Nou!!: Abat і Joan Nepomucè · Veure més »

Joan Pérez García de Oliván

Joan Pérez García de Oliván nascut com Juan Pérez García de Oliván (Aragó, ? — la Seu d'Urgell (probable), 23 de setembre de 1560) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: Abat і Joan Pérez García de Oliván · Veure més »

Joaquim de Fiore

Joaquim de Fiore (Celico, Calàbria, 1130 - Monestir de San Martino di Canale, Calàbria, 1202) fou un teòleg, escriptor i filòsof calabrès.

Nou!!: Abat і Joaquim de Fiore · Veure més »

Jofre de Foixà

Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.

Nou!!: Abat і Jofre de Foixà · Veure més »

Jordi d'Egmond

Jordi d'Egmond o Joris van Egmont (Egmond, circa 1504 - Saint-Amand-les-Eaux, 26 de setembre de 1559) va ser bisbe d'Utrecht entre 1534 i 1559.

Nou!!: Abat і Jordi d'Egmond · Veure més »

José Sáenz de Aguirre

José Saenz d'Aguirre, OSB (Logronyo, 24 de març de 1630 – Roma, 19 d'agost 1699) va ser un clergue i intel·lectual castellà, de l'orde benedictí, que va arribar a ser cardenal.

Nou!!: Abat і José Sáenz de Aguirre · Veure més »

Josep de Llupià i Roger

fou un eclesiàstic català.

Nou!!: Abat і Josep de Llupià i Roger · Veure més »

Josep Martí (abat)

Josep Martí (Barcelona, 19 de setembre de 1732 - Bellpuig de les Avellanes, 3 d'agost de 1806) fou un frare premonstratenc que fou abat del reial monestir de Bellpuig de les Avellanes en dues ocasions (1795 i 1804), tot i que és recordat per la seva contribució en l'estudi de la història que junt a Caresmar i Pasqual, companys coetanis d'aquesta abadia.

Nou!!: Abat і Josep Martí (abat) · Veure més »

Juan Payo Coello

Juan Payo Coello (Zamora, ? - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 1505), president de la Generalitat de Catalunya en el període 1488-1491, fou directament escollit per Ferran II després d'haver suspès el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488.

Nou!!: Abat і Juan Payo Coello · Veure més »

Judit

Judit (en hebreu: יהודית, "jueva") és un personatge bíblic, protagonista del Llibre de Judit, relat deuterocanònic de l'Antic Testament del cànon bíblic catòlic i ortodox.

Nou!!: Abat і Judit · Veure més »

Juli II

Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.

Nou!!: Abat і Juli II · Veure més »

Justí de Jerusalem

Justí de Jerusalem fou un abat del monestir de Sant Anastasi a uns 6 km de Jerusalem, que vivia vers el 620.

Nou!!: Abat і Justí de Jerusalem · Veure més »

Justinià de València

Justinià fou el primer bisbe de València del qual hom té constància històrica i que visqué en temps de Teudis rei dels visigots.

Nou!!: Abat і Justinià de València · Veure més »

Kūkai

Kūkai (en japonès: 空海; Zentsūji, Shikoku, 774 – 835), també conegut de manera postuma com a Kōbō-Daishi (弘法大師, en català: «gran mestre que difon el budisme») fou un monjo budista, funcionari, estudiós, poeta i artista japonès, i fundador del budisme Shingon o «mantra», de la branca Vajrayana o esotèrica.

Nou!!: Abat і Kūkai · Veure més »

L'Arboç

L'Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: Abat і L'Arboç · Veure més »

La abadía del crimen

La abadía del crimen (L'abadia del crim), fou un videojoc comercialitzat per Ópera Soft en 1988 basat en el llibre d'Umberto Eco El nom de la rosa.

Nou!!: Abat і La abadía del crimen · Veure més »

La Baronia de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).

Nou!!: Abat і La Baronia de Rialb · Veure més »

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Nou!!: Abat і La Font de la Gràcia · Veure més »

Lambert de Lió

Lambert o Lantbert de Lió o de Fontenelle (Quernes (Pas de Calais), França, ca. 625 - Lió, 688) fou abat de Fontenelle i bisbe de Lió.

Nou!!: Abat і Lambert de Lió · Veure més »

Les Petits Chanteurs à la Croix de Bois

Les Petits Chanteurs à la Croix de Bois (PCCB; traduït al català, els Petits Cantors de la Creu de Fusta) és un cor juvenil procedent de París que des de 2014 però té la seua seu a Autun (Borgonya) a França.

Nou!!: Abat і Les Petits Chanteurs à la Croix de Bois · Veure més »

Lievin-Bonaventure Proyart

L'abat Lievin-Bonaventure Proyart (1743-1808) va ser un escriptor i religiós francès catòlic, monàrquic, contrarevolucionari i antimaçònic.

Nou!!: Abat і Lievin-Bonaventure Proyart · Veure més »

Lioba de Tauberbischofsheim

Lioba de Tauberbischofsheim, més coneguda com a Lioba (Wessex, Anglaterra, 710- Schornsheim, Alemanya, 782), fou una monja que va formar part de la missió de Bonifaci i una santa anglosaxona.

Nou!!: Abat і Lioba de Tauberbischofsheim · Veure més »

Lit de justice

Carles VII, el 1450, al Parlament de París El Lit de justice (literalment en català Llit de justícia) era en el Regne de França durant l'Antic Règim una sessió extraordinària del Parlament de París, presidida pel rei per al registre obligatori dels edictes reals.

Nou!!: Abat і Lit de justice · Veure més »

Liutberga

Liutberga (m. h. 870), també anomenada Liutbirg i Liutbirga, va ser una influent monja saxona del, que va acabar la seva vida com anacoreta en un monestir de Wendhausen (o Windenhausen), prop de Hildesheim (antiga Saxònia).

Nou!!: Abat і Liutberga · Veure més »

Llibre de Judit

El Llibre de Judit (יהודית, ‘La jueva’) és un llibre deuterocanònic inclòs a la Bíblia dels Setanta (LXX), així com a l'Antic Testament catòlic i ortodox, protagonitzat per l'heroïna del mateix nom.

Nou!!: Abat і Llibre de Judit · Veure més »

Llista d'abats de Santa Maria de Gerri

La Llista d'abats de Santa Maria de Gerri enumera tots els abats del monestir benedictí de Santa Maria de Gerri.

Nou!!: Abat і Llista d'abats de Santa Maria de Gerri · Veure més »

Llista de membres de la missió gregoriana

Estàtua d'Agustí de Canterbury a la catedral de Canterbury La missió gregoriana estigué integrada per un grup de sacerdots i monjos italians enviats pel papa Gregori el Gran (Roma, 540 - 12 de març de 604) a Gran Bretanya a finals del i principis del amb l'objectiu de convertir els anglosaxons al cristianisme.

Nou!!: Abat і Llista de membres de la missió gregoriana · Veure més »

Llista de monestirs femenins catalans

Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.

Nou!!: Abat і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »

Lluís de Ponts i d'Esquerrer

Lluís de Ponts i d'Esquerrer (Montclar, diòcesi d'Urgell ? - Solsona, 4 de gener del 1681) fou el vuitè bisbe de Solsona.

Nou!!: Abat і Lluís de Ponts i d'Esquerrer · Veure més »

Lluís VI de França

Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.

Nou!!: Abat і Lluís VI de França · Veure més »

Lluís VII de França

Lluís VII de França, dit el Jove (en francès Louis le Jeune) (1120 - París, 1180) fou rei de França entre 1137 i 1180.

Nou!!: Abat і Lluís VII de França · Veure més »

Llupenci de Javols

Llupenci (Lupentius, en francès Lupien i Louvent) (Bòsc del Mont, Javols, Gavaldà, ca. 540 - Xampanya, 584) fou abat del monestir de Sant Privat de Javols (Gabalitanae urbis), aleshores capital del comtat de Gavaldà, al darrer terç del.

Nou!!: Abat і Llupenci de Javols · Veure més »

Luciano Serrano y Pineda

Fray Luciano Serrano y Pineda O.S.B., (Castroceniza, 1879 - Burgos, 17 de juliol de 1944) va ser un clergue i migevalista burgalès, membre de l'Orde Benedictí, abat del monestir de Santo Domingo de Silos, destacat investigador de l'edat mitjana castellana i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Abat і Luciano Serrano y Pineda · Veure més »

Lupus Servatus

Lupus Servatus o Lopis de Ferrières (c. 805 - 862) fou un eclesiàstic franc, abat de l'Abadia de Sant Pere i Sant Pau a Ferrières-en-Gâtinais, França.

Nou!!: Abat і Lupus Servatus · Veure més »

Mabel de Bury St. Edmunds

Mabel de Bury St.

Nou!!: Abat і Mabel de Bury St. Edmunds · Veure més »

Magí Sivillà i Magoles

Magí Sivillà i Magoles, escrit també Magí Sevilla (Santa Coloma de Queralt, 26 d'octubre de 1597 - París, 1656 o 1657) va ser un historiador català, doctor en teologia i cronista.

Nou!!: Abat і Magí Sivillà i Magoles · Veure més »

Maiol de Cluny

Maiol de Cluny (Avinyó (Valclusa) o Valençòla, ca. 906 - Souvigny, 11 de maig de 994) va ser un monjo benedictí provençal, quart abat de Cluny entre i 994.

Nou!!: Abat і Maiol de Cluny · Veure més »

Malaquies d'Armagh

Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh.

Nou!!: Abat і Malaquies d'Armagh · Veure més »

Malatesta Malatesta de Gaggio

família Malatesta. Malatesta Malatesta de Gaggio o Malatesta Malatesta de Montecodruzzo fou fill natural de Carlo I Malatesta de Sogliano amb Pierina da Talamello, i fou legitimat per butlla papal de 1485.

Nou!!: Abat і Malatesta Malatesta de Gaggio · Veure més »

Mallum

Mallum (també mallum publicum) era el lloc on se celebraven les assemblees generals a l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Abat і Mallum · Veure més »

Marí II

Marí II (Roma, ? - 946) va ser Papa de l'Església Catòlica de 942 a 946.

Nou!!: Abat і Marí II · Veure més »

Marie-Anne Pierrette Paulze

Marie-Anne-Pierrette Paulze (Montbrison, 20 de gener de 1758 - París, 10 de febrer de 1836), també coneguda pel seu nom de casada, Marie-Anne Lavoisier, va ser una química francesa, sovint anomenada "la mare de la química moderna" pels seus assoliments científics en aquest camp.

Nou!!: Abat і Marie-Anne Pierrette Paulze · Veure més »

Marina el Monjo

Marina el Monjo o Marí (Bitínia, ~460 o 725 - Qannoubine, Síria, 508 o 765) fou una dona, que va viure com a monjo en un monestir masculí del Líban.

Nou!!: Abat і Marina el Monjo · Veure més »

Marquès de Sade

Donatien Alphonse François de Sade, conegut pel seu títol de marquès de Sade (París, 2 de juny de 1740 – Charenton-Saint-Maurice, 2 de desembre de 1814), va ser un escriptor francès, autor de Justine o les dissorts de la virtut, Història d'Aline i Valcour i altres nombroses novel·les, contes i peces de teatre.

Nou!!: Abat і Marquès de Sade · Veure més »

Mas el Pou (la Quar)

El mas el Pou és una masia ubicada al terme municipal de la Quar, al Berguedà.

Nou!!: Abat і Mas el Pou (la Quar) · Veure més »

Mas monàstic

L'Abbey Barn de Yeovil, a Somerset (Regne Unit). Un mas monàstic (usualment anomenat granja monàstica) era un domini perifèric sovint agrícola (i de vegades també dedicat a la ramaderia o a l'explotació forestal) que pertanyia a un monestir i era emprat per a la producció de menjar a la Gran Bretanya, Irlanda o Àustria.

Nou!!: Abat і Mas monàstic · Veure més »

Mateu Barberà

Mateu Barberà (?-1566) fou un compositor renaixentista català i va arribar a ser abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Nou!!: Abat і Mateu Barberà · Veure més »

Mateu Fletxa el Jove

Portada de les ''Ensaladas'' publicades per '''Mateu Fletxa el Jove''' Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604) fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell Prengué l'hàbit carmelita a València.

Nou!!: Abat і Mateu Fletxa el Jove · Veure més »

Matrull de Barcelona

Madruina, Matrull o Madrona (morta a Barcelona, 999) va ésser una monja benedictina, suposada abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Nou!!: Abat і Matrull de Barcelona · Veure més »

Maur abat

Maur abat –o Maure o Mur; del llatí Maurus– (Itàlia, s. VI) va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde.

Nou!!: Abat і Maur abat · Veure més »

Maur Esteva i Alsina

Maur Esteva i Alsina (nat amb el nom de Daniel; Viladomiu Nou, Gironella, 10 de juliol de 1933 - Monestir de Poblet, 14 de novembre de 2014) fou un monjo cistercenc català.

Nou!!: Abat і Maur Esteva i Alsina · Veure més »

Maurici de Savoia

Maurici de Savoia (Torí, 10 de gener de 1593 – 4 d'octubre de 1657) va ser un Príncep de Savoia i un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: Abat і Maurici de Savoia · Veure més »

Maurus Wolter

Maurus Wolter (Bonn, 1825 — Beuron, 1890) va ser un liturgista i sacerdot benedictí alemany.

Nou!!: Abat і Maurus Wolter · Veure més »

Música medieval

La música medieval és la música escrita durant l'edat mitjana.

Nou!!: Abat і Música medieval · Veure més »

Mediatització i secularització

Mediatització i secularització són dos processos que es van fer servir en els Estats Imperials del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1795 i 1814, un període marcat pel final de la Revolució Francesa, el naixement i la desaparició del Primer Imperi Francès i la descomposició del Sacre Imperi Romanogermànic (causada per la victòria de l'Imperi Francès sobre Àustria), que va tenir com a conseqüència la creació i desaparició de la Confederació del Rin.

Nou!!: Abat і Mediatització i secularització · Veure més »

Melitó de Canterbury

Mel·lit o Mel·lit de Canterbury, també anomenat Mel·litó, o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons.

Nou!!: Abat і Melitó de Canterbury · Veure més »

Mikhmas

Mikhmas, també Mukhmas és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord-est de Jerusalem.

Nou!!: Abat і Mikhmas · Veure més »

Miquel d'Oms i de Sentmenat

Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).

Nou!!: Abat і Miquel d'Oms i de Sentmenat · Veure més »

Miquel de Cortiada

Frontis del tom IV de les ''Decisiones,'' edició del 1714. Miquel de Cortiada (Lleida, ? - Barcelona, 1691) fou un jurisconsult català.

Nou!!: Abat і Miquel de Cortiada · Veure més »

Miquel Despuig i Vacarte

Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).

Nou!!: Abat і Miquel Despuig i Vacarte · Veure més »

Miquel Mai

fou un polític català, que exercí de vicecanceller de la Corona d'Aragó des de 1533 fins a la seva mort.

Nou!!: Abat і Miquel Mai · Veure més »

Mitra

Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.

Nou!!: Abat і Mitra · Veure més »

Mlada

Mlada va ser una abadessa benedictina i fundadora del primer monestir a Bohèmia.

Nou!!: Abat і Mlada · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Abat і Monestir · Veure més »

Monestir de Bieti

El monestir de Bieti (en georgià: ბიეთის მონასტერი) és un monestir de l'Església ortodoxa georgiana medieval en ruïnes, situat a la històrica regió de Xida Kartli, a prop del poble de Bieti, a l'actual territori en disputa d'Ossètia del Sud.

Nou!!: Abat і Monestir de Bieti · Veure més »

Monestir de Piedra

Ruïnes de l'església del monestir La zona es plena de l'aigua del riu Piedra El Monasterio de Piedra és actualment una zona turística situada en un paratge solitari i feréstec que ocupa la zona dominada per un antic monestir a la Comunitat de Calataiud, Aragó.

Nou!!: Abat і Monestir de Piedra · Veure més »

Monestir de Rila

El monestir de Rila o monestir de Sant Joan de Rila (en búlgar: Рилски Манастир, Rilski Manastir), és el monestir més important de Bulgària.

Nou!!: Abat і Monestir de Rila · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: Abat і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Abat і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Nou!!: Abat і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Monestir de Sant Pere de la Portella

El Monestir de Sant Pere de la Portella és un monestir del terme de la Quar (Berguedà).

Nou!!: Abat і Monestir de Sant Pere de la Portella · Veure més »

Monestir de Santa María de Huerta

Santa María de Huerta és un monestir cistercenc situat a la localitat de Santa María de Huerta a la província de Sòria.

Nou!!: Abat і Monestir de Santa María de Huerta · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Abat і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Abat і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Abat і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Monestir Sera

El Monestir Sera (tibetà: སེ་ར་དགོན་པ) és un dels «tres grans» gompa gelugs —universitats monàstiques— del Tibet, situat a 2 quilòmetres al nord de Lhasa i al voltant de 5 quilòmetres al nord del Temple de Jokhang.

Nou!!: Abat і Monestir Sera · Veure més »

Monges Benedictines

Les monges benedictines són religioses de vots solemnes, que formen part d'un orde monàstic dedicat a la vida contemplativa i que forma la branca femenina de l'Orde de Sant Benet.

Nou!!: Abat і Monges Benedictines · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Abat і Monjo · Veure més »

Mugardos

Mugardos és un municipi de la província de la Corunya a Galícia.

Nou!!: Abat і Mugardos · Veure més »

Musseta

El bisbe Wim Eijk i diversos canonges portant mussetes La musseta és una capa que cobreix des de les espatlles i fins als colzes i que està botonada sobre el pit.

Nou!!: Abat і Musseta · Veure més »

Neòfit Rilski

Làpida de Neòfit Rilski al monestir de Rila (Bulgària) o Neòfit de Rila, nascut com a Nikola Poppetrov Bènin (en búlgar Никола Поппетров Бенин), va ser un monjo, professor i artista búlgar del i un important exponent del denominat Renaixement nacional búlgar o Renaixement búlgar.

Nou!!: Abat і Neòfit Rilski · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Abat і Neula · Veure més »

Nicó Abat

Nicó (en Nicon, en Νίκων) va ser un abat armeni del.

Nou!!: Abat і Nicó Abat · Veure més »

Nil de Rossano

Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Túsculum, 26 de setembre de 1004) va ser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de Grottaferrata.

Nou!!: Abat і Nil de Rossano · Veure més »

Octavi Vilà i Mayo

Octavi Vilà i Mayo (Tarragona, 1961) és un monjo de l'orde del Cister.

Nou!!: Abat і Octavi Vilà i Mayo · Veure més »

Odó de Cluny

Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.

Nou!!: Abat і Odó de Cluny · Veure més »

Odet de Coligny

'''Odet de Coligny''' Odet de Coligny (Châtillon-Coligny, 10 de juliol de 1517 - † Southampton, 14 de febrer de 1571), va ser un cardenal de la Santa Església Romana (cardinalis Sanctae Romanae Ecclesiæ); anomenat com cardenal de Chastillon (o Châtillon).

Nou!!: Abat і Odet de Coligny · Veure més »

Odiló de Cluny

Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.

Nou!!: Abat і Odiló de Cluny · Veure més »

Odoard de Parma (cardenal)

Retrat d'Odoard realitzat per Annibale Carracci. Odoard Farnese o Odoard de Parma (Parma, Ducat de Parma 1573 - íd. 1626) fou un príncep del Ducat de Parma que va esdevenir cardenal i que fou regent de Parma entre 1622 i 1626.

Nou!!: Abat і Odoard de Parma (cardenal) · Veure més »

Oliba I de Carcassona

Oliba I de Carcassona (? - 837) fou comte de Carcassona (821-837).

Nou!!: Abat і Oliba I de Carcassona · Veure més »

Onofre d'Alentorn i de Botella

Onofre d'Alentorn i de Botella, fou canonge de Lleida, ardiaca de Benasc i president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Abat і Onofre d'Alentorn i de Botella · Veure més »

Ordalia

Enric II, que va ser acusada d'adulteri. Baix relleu de la Catedral de Bamberg. L' ordalia o judici de Déu va ser una institució jurídica vigent fins a finals de l'Edat Mitjana a Europa.

Nou!!: Abat і Ordalia · Veure més »

Orde de Fontevrault

LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.

Nou!!: Abat і Orde de Fontevrault · Veure més »

Orde de Sant Columbà

L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.

Nou!!: Abat і Orde de Sant Columbà · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Abat і Orde del Cister · Veure més »

Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Nou!!: Abat і Orlhac (Alvèrnia) · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Abat і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Otmar de Sankt Gallen

Otmar de Sankt Gallen (Sankt Gallen?, ca. 689 - Werd, llac Constança, ca. 759) va ser un monjo benedictí, primer abat de l'abadia de Sant Gal.

Nou!!: Abat і Otmar de Sankt Gallen · Veure més »

Pacomi de Tabenna

Pacomi o Pacumi de Tabenna (o) (Tebes, actual Luxor, Egipte, 292 - Pbow, 9 de maig de 348) va ésser un anacoreta i monjo egipci, considerat el fundador del monaquisme cenobític. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes.

Nou!!: Abat і Pacomi de Tabenna · Veure més »

Palau d'Aquisgrà

1.

Nou!!: Abat і Palau d'Aquisgrà · Veure més »

Palau Episcopal de Solsona

El Palau Episcopal de Solsona, adossat a la catedral, és un edifici de finals del d'estil neoclàssic a la capital del Solsonès.

Nou!!: Abat і Palau Episcopal de Solsona · Veure més »

Papa Hormisdes

Hormisdes (Frosinone? - Roma 523) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 514 i el 523.

Nou!!: Abat і Papa Hormisdes · Veure més »

Patriarca Níkon

Nikita Mínov o Nikita Minin, més conegut com a Níkon (Valdemànovo, Rússia, 7 de maig de 1605 - Iaroslavl, 17 d'agost de 1681), va ser el setè patriarca de l'Església Ortodoxa Russa.

Nou!!: Abat і Patriarca Níkon · Veure més »

Pedro de Mendoza

Pedro de Mendoza o Pere de Mendoça segons algunes fonts, (?-1519) fou abat de Santes Creus des del 1479 fins a la seva mort i president de la Diputació del General en el trienni 1497-1500.

Nou!!: Abat і Pedro de Mendoza · Veure més »

Pere (abat de Sant Quirze, 1250-1264)

Pere fou abat de Sant Quirze de Colera (actualment al municipi de Rabós) entre el 1250 i el 1264.

Nou!!: Abat і Pere (abat de Sant Quirze, 1250-1264) · Veure més »

Pere de Courtenay

Pierre de Courtenay adopta les armes de son épouse: d'or à trois tourteaux de gueules Pere de Courtenay (~1126 - 10 de març de 1180 /10 d'abril de 1183) fou senyor de Courtenay, Montargis, Champignelles Châteaurenard, Tanlay, Charny i Chantecoq.

Nou!!: Abat і Pere de Courtenay · Veure més »

Pere el Venerable (Cluny)

Pere de Montboissier o Pere el Venerable (Alvèrnia, França, 1092-1094 - Cluny, 25 de desembre de 1156) va ser un monjo benedictí francès, novè abat de Cluny des de 1122.

Nou!!: Abat і Pere el Venerable (Cluny) · Veure més »

Pere Igni

Pere Igni o Petrus Igneus, nascut com a Pietro Aldobrandeschi di Sovana (Siena o Florència, - Albano Laziale, ca. 1089), va ser un monjo benedictí de la Congregació de Vallombrosa, cardenal arquebisbe d'Albano Laziale.

Nou!!: Abat і Pere Igni · Veure més »

Pere Noguers

Pere Noguers (Reus, 1551 - Santes Creus, 1608) va ser un abat cistercenc del Monestir de Santes Creus.

Nou!!: Abat і Pere Noguers · Veure més »

Perfgau

El Perfgau (pagus Pernaffa) fou un territori històric d'Alemanya a l'època medieval a l'àrea del Hessen i Renània del Nord-Westfàlia.

Nou!!: Abat і Perfgau · Veure més »

Pierre de Brantòsme

Pierre de Bordelha, senyor de Brantòsme Pierre de Bordelha, abat i senyor de Brantòsme (Bordelha, Perigord, cap a 1540 – castell de Richmont, Sent Crespin de Richmont, 15 de juliol de 1614), va ser un historiador i biògraf francès, aventurer i galant.

Nou!!: Abat і Pierre de Brantòsme · Veure més »

Pierre de Celle

Pierre de Celle, en llatí Petrus Cellensis, (c. 1115, Troyes - 20 de febrer de 1183, Chartres) fou un monjo, bisbe i teòleg benedictí francès.

Nou!!: Abat і Pierre de Celle · Veure més »

Pietro della Scala

Pietro della Scala fou fill natural de Mastino I della Scala.

Nou!!: Abat і Pietro della Scala · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Abat і Pius VII · Veure més »

Pius-Ramon Tragan i Colilles

va ser un monjo, biblista i teòleg català.

Nou!!: Abat і Pius-Ramon Tragan i Colilles · Veure més »

Plàcid de Subiaco

Sant Plàcid (Itàlia, s. VI), va ser un dels primers i principals deixebles de sant Benet de Núrsia junt amb sant Maure.

Nou!!: Abat і Plàcid de Subiaco · Veure més »

Ponç Andreu de Vilar

Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).

Nou!!: Abat і Ponç Andreu de Vilar · Veure més »

Ponç de Copons

Ponç de Copons (? - Poblet, Conca de Barberà, 1348) fou abat del Monestir de Benifassà (1311-1316) i del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (1316-1348).

Nou!!: Abat і Ponç de Copons · Veure més »

Ponç IV d'Empúries

Ponç IV d'Empúries o Ponç Hug III d'Empúries (c. 1205 - 1269) fou comte d'Empúries (1230-1269).

Nou!!: Abat і Ponç IV d'Empúries · Veure més »

Porta (abat)

Labat Porta (Andreu Porta), va ser un abat i erudit medieval nascut a Reus en una data desconeguda del i mort al monestir de Santes Creus el 1404.

Nou!!: Abat і Porta (abat) · Veure més »

Prelat

Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.

Nou!!: Abat і Prelat · Veure més »

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Nou!!: Abat і Primat (eclesiàstic) · Veure més »

Principat de Salm-Salm

El principat de Salm-Salm fou un estat sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Abat і Principat de Salm-Salm · Veure més »

Prior

El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.

Nou!!: Abat і Prior · Veure més »

Priorat (religió)

Antic priorat de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló (Catalunya Nord) Un priorat (etimològicament, 'el monjo primer') és un monestir o casa religiosa, normalment depenent d'una abadia més important, regit per un prior, aquest també subordinat a un abat més important.

Nou!!: Abat і Priorat (religió) · Veure més »

Procés de Burgos

L'anomenat procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme.

Nou!!: Abat і Procés de Burgos · Veure més »

Procés de Galileo Galilei

XIX per Joseph-Nicolas Robert-Fleury El procés de Galileo Galilei fou una sèrie d'esdeveniments al voltant del 1610, que culminà amb el judici i condemna de Galileo Galilei per la Inquisició Catòlica Romana el 1633 per la seua defensa de l'heliocentrisme.

Nou!!: Abat і Procés de Galileo Galilei · Veure més »

Querol

Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.

Nou!!: Abat і Querol · Veure més »

Raban Maur

Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.

Nou!!: Abat і Raban Maur · Veure més »

Radegunda

Radegunda (Turíngia, 518-Poitiers, 13 d'agost de 587) va ser la segona esposa del rei merovingi Clotari I i, per tant, reina consort del regne franc de Soissons.

Nou!!: Abat і Radegunda · Veure més »

Ramon d'Escales

Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.

Nou!!: Abat і Ramon d'Escales · Veure més »

Ramon d'Usall

Ramon d'Usall va ser el trenta-quatrè bisbe de Girona (1179-1196).

Nou!!: Abat і Ramon d'Usall · Veure més »

Ramon de Bianya (Abat de Sant Quirze)

Ramon de Bianya fou abat de Sant Quirze de Colera entre 1270 i el 5 de novembre de 1296.

Nou!!: Abat і Ramon de Bianya (Abat de Sant Quirze) · Veure més »

Ramon de Torroella

Ramon de Torroella (Torroella de Montgrí, 1213 — Mallorca, 11 de juny de 1266) fou el primer bisbe efectiu de Mallorca.

Nou!!: Abat і Ramon de Torroella · Veure més »

Ramon Descatllar

Ramon Descatllar (? - València, 5 de març de 1415) fou bisbe de Girona.

Nou!!: Abat і Ramon Descatllar · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Abat і Regla de sant Benet · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Abat і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Retaule de Sant Domènec de Silos

El retaule de Sant Domènec de Silos és un retaule obra del pintor Bartolomé Bermejo per a l'església parroquial de Santo Domingo de Silos, a Daroca.

Nou!!: Abat і Retaule de Sant Domènec de Silos · Veure més »

Rictruda de Marchiennes

Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).

Nou!!: Abat і Rictruda de Marchiennes · Veure més »

Ridícul (pel·lícula)

Ridícul (títol original en francès Ridicule) és una pel·lícula francesa dirigida per Patrice Leconte el 1996, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i guanyadora de diversos premis.

Nou!!: Abat і Ridícul (pel·lícula) · Veure més »

Robert d'Arbrissel

Robert d'Arbrissel (Arbrissel, Illa i Vilaine, 1047 - Orsan, Berry, 1116) fou un religiós bretó, predicador i anacoreta.

Nou!!: Abat і Robert d'Arbrissel · Veure més »

Robert de Lenoncourt

Robert Lenoncourt, 1510 - 2 de febrer de 1561, va ser bisbe de Châlons-en-Champagne i Metz, arquebisbe d'Embrun, Auxerre, Sabine, Arles i Tolosa.

Nou!!: Abat і Robert de Lenoncourt · Veure més »

Robert de Matallana

Robert de Matallana (Borgonya?, França, començament del - Matallana, abans de 1198) fou un monjo cistercenc, primer abat del monestir de Matallana (municipi de Villalba de los Alcores, província de Valladolid).

Nou!!: Abat і Robert de Matallana · Veure més »

Robert de Molesme

Robert de Molesme (Troyes, Xampanya, vers 1028 - Abadia de Molesme, 17 d'abril de 1111) va ser un monjo benedictí, primer abat de Cîteaux i considerat primer cofundador de l'Orde del Cister.

Nou!!: Abat і Robert de Molesme · Veure més »

Robert de Newminster

Robert de Newminster (nascut vers el 1100 a Gargrave, North Yorkshire, Anglaterra; i mort el 7 de juny de 1159 a l'Abadia de Newminster, Morpeth, Northumberland) va ser un sacerdot, abat i sant (no canonitzat) de l'Església Catòlica.

Nou!!: Abat і Robert de Newminster · Veure més »

Romànic llombard

Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.

Nou!!: Abat і Romànic llombard · Veure més »

Romuald de Ravenna

Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Nou!!: Abat і Romuald de Ravenna · Veure més »

Rossend de Celanova

Rossend (Rudesind, en llatí Rudesindus, en gallec i castellà Rosendo) (Celas o Valdesalas, 26 de novembre de 907 — Monestir de Celanova, 1 de març de 977) va ser un abat i bisbe gallec.

Nou!!: Abat і Rossend de Celanova · Veure més »

Sacerdot de Llemotges

Sacerdot (Sarlat la Caneda, Aquitània, ca. 670 - Llemotges, ca. 720), també anomenat Sacerdot de Calviac, Sardot o Sardou, fou un monjo, abat i després bisbe de Llemotges.

Nou!!: Abat і Sacerdot de Llemotges · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Nou!!: Abat і Sala capitular · Veure més »

San Lourenzo de Carboeiro

San Lourenzo de Carboeiro és un antic monestir benedictí actualment abandonat i en procés de restauració a la vora del riu Deza, a la parròquia de Santa María de Carboeiro, (municipi de Silleda, província de Pontevedra, Galícia).

Nou!!: Abat і San Lourenzo de Carboeiro · Veure més »

San Pedro de Cardeña

El San Pedro de Cardeña és una abadia trapense al terme municipal de Castrillo del Val, a 10 km del centre de Burgos (Espanya), catalogat declarat Monument històric-artístic pertanyent al Tresor Artístic Nacional mitjançant decret de 3 de juny de 1931). avui dia rep la figura de protecció com a bé d'interès cultural (BIC). El monestir probablement es fundà abans de l'any 902, quan el comte de Lantarón i de Cerezo de Río Tirón, Gonzalo Téllez i la seva muller Flámula van realitzar la primera donació documentada al cenobi el 24 de setembre d'aquell any d'una serna a Pedernales i unes eres de sal.

Nou!!: Abat і San Pedro de Cardeña · Veure més »

Sant Bernat Calvó

Bernat Calvó (també escrit Calbó durant molt de temps, tot i que segons l'IEC ha de ser Calvó) (Mas Calvó, Camp de Taragona, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un jurista, buròcrata, soldat i religiós cistercenc, bisbe de Vic venerat com a sant per l'Església catòlica.

Nou!!: Abat і Sant Bernat Calvó · Veure més »

Sant Columba

Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles. És el patró de Derry. Va ser molt apreciat tant pels gaels de Dál Riata com pels pictes, i és recordat avui com un sant catòlic i un dels Dotze apòstols d'Irlanda. A Irlanda, se'l coneix comunament com Colmcille. És conegut també com a Columba de Luxeuil, Columba de Bobbio o Columba el Vell. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columba de Iona. Columba va estudiar amb algunes de les figures eclesials més importants d'Irlanda i va fundar diversos monestirs al país. Cap al 563, ell i els seus dotze companys van creuar cap a Dunaverty, a prop de Southend, Argyll, a Kintyre abans d'establir-se a Iona, a Escòcia, llavors part del regne de Dál Riata, a l'Ulster, on van fundar una nova abadia com a base per difondre el cristianisme celta entre els regnes pictes del nord que eren pagans. Va romandre actiu en la política irlandesa, tot i que va passar la major part de la seva vida a Escòcia. Se li poden atribuir tres himnes llatins de la primera edat medieval supervivents.

Nou!!: Abat і Sant Columba · Veure més »

Sant Llorenç d'Hortons

Sant Llorenç d'Hortons és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, de 2.419 habitants.

Nou!!: Abat і Sant Llorenç d'Hortons · Veure més »

Sant Llorenç prop Bagà

Sant Llorenç prop Bagà és un conjunt monàstic del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Abat і Sant Llorenç prop Bagà · Veure més »

Santa Agnès de Poitiers

Agnès de Poitiers (Gàl·lia, primera meitat del - Poitiers, 588) va ésser una religiosa merovíngia, primera abadessa de l'Abadia de la Santa Creu de Poitiers, la més antiga comunitat monàstica femenina documentada a la Gàl·lia.

Nou!!: Abat і Santa Agnès de Poitiers · Veure més »

Santa Eugènia de Ter

Santa Eugènia de Ter és un antic municipi del Gironès que fou annexionat a Girona el 1963.

Nou!!: Abat і Santa Eugènia de Ter · Veure més »

Santa María de Valbuena

Santa María de Valbuena és un monestir cistercenc al municipi de Valbuena de Duero, a la província de Valladolid de la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Abat і Santa María de Valbuena · Veure més »

Santa Maria de la Real (Perpinyà)

Santa Maria de la Real, o Santa Maria la Real, és l'església parroquial del barri de la Real, de la vila vella de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Abat і Santa Maria de la Real (Perpinyà) · Veure més »

Santa Maria de Vallsera

Santa Maria de Vallsera fou una església, tal vegada parroquial, del poble, ara desaparegut, de Vallsera, del terme comunal dels Angles, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Abat і Santa Maria de Vallsera · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: Abat і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Sever d'Agde

Sever d'Agde (Síria, s. V - Agde, Erau, ca. 500) fou un religiós d'Agde, abat del monestir de Sant Andreu.

Nou!!: Abat і Sever d'Agde · Veure més »

Shi Yan Ming

Shi Yan Ming (nascut com Duan Gen Shan el 13 de febrer de 1964) és un Monjo Shaolin de la 34a generació, mestre i actor, més conegut per ser el fundador del Temple Shaolin als Estats Units.

Nou!!: Abat і Shi Yan Ming · Veure més »

Shoin-zukuri

Tōgu-dō de Ginkaku-ji és l'exemple més antic de ''shoin-zukuri'' és un estil d'arquitectura residencial japonés usat en les mansions dels militars, sales d'invitats, i cambres de l'abat Zen del període Azuchi-Momoyama (1568-1600) i el període Edo (1600-1868).

Nou!!: Abat і Shoin-zukuri · Veure més »

Sibil·la de Barcelona

Sibil·la de Barcelona (1035 - 1074) fou infanta de Barcelona.

Nou!!: Abat і Sibil·la de Barcelona · Veure més »

Sigeric el Seriós

Sigeric el Seriós (?-28 d'octubre de 994) fou un religiós anglosaxó, 27è. Arquebisbe de Canterbury.

Nou!!: Abat і Sigeric el Seriós · Veure més »

Silvestre Guzzolini

Silvestro Guzzolini (Osimo, ca. 1177 - Fabriano, 26 de novembre de 1267) va ser un eremita i abat italià benedictí, fundador de la Congregació Benedictina dels Silvestrins.

Nou!!: Abat і Silvestre Guzzolini · Veure més »

Simó Trilla

Vista parcial del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, d'on '''Simó Trilla''' en fou l'últim abat perpetu Simó Trilla (Castellserà, a mitjan segle XVI - Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, 10 de maig de 1623) fou l'últim abat perpetu del Monestir.

Nou!!: Abat і Simó Trilla · Veure més »

Simeó el Nou Teòleg

Simeó el Nou Teòleg (Symeon o Simeon Novus Theologus o Theologus Junior) (Paflagònia, 949 - Crisòpolis, Propòntida, 1022) va ser un religiós romà d'Orient, i un eminent teòleg.

Nou!!: Abat і Simeó el Nou Teòleg · Veure més »

Simeone Tagliavia d'Aragona

Simeone Tagliavia d'Aragona (Veziano, 20 de maig de 1550 – Roma, 20 de maig de 1604) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Abat і Simeone Tagliavia d'Aragona · Veure més »

Sisebut de Cardeña

Sisebut de Cardeña (mort el 1086 a Cardeña) va ser un monjo benedictí castellà, abat del monestir de San Pedro de Cardeña.

Nou!!: Abat і Sisebut de Cardeña · Veure més »

Sor Verònica

María José Berzosa Martínez, coneguda com a Sor Verònica (Aranda de Duero, Burgos, 27 d'agost de 1965) és una religiosa catòlica espanyola, fundadora de l'institut religiós contemplatiu Iesu Communio.

Nou!!: Abat і Sor Verònica · Veure més »

Suger

'''Suger de Saint-Denis''' en un vitrall medieval Suger (c. 1081 – 13 de gener, 1151) va ser un eclesiàstic francès, personatge polític i historiador, procedent d'una família pobra de cavallers de Flandes.

Nou!!: Abat і Suger · Veure més »

Sunifred (abat)

Sunifred (?- 890/891) fou un noble amb origen de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Abat і Sunifred (abat) · Veure més »

Tàngara alagroga

La tàngara alagroga (Thraupis abbas) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels mímids.

Nou!!: Abat і Tàngara alagroga · Veure més »

Teodofred

Teodofred (en francès Théofroy, i en llatí Theodofredus Corbeiensis) de Corbie o d'Albi (m. Abadia de Corbie, Picardia, 690), fou un monjo de l'Abadia de Luxeuil que esdevingué el primer abat de Corbie a partir de 662.

Nou!!: Abat і Teodofred · Veure més »

Teodor Abbas

Teodor Abbas (en llatí Theodorus abbas et philosophus, en grec) fou un eclesiàstic, probablement abat, i filòsof grec de l'època romana d'Orient, de finals del i començament del.

Nou!!: Abat і Teodor Abbas · Veure més »

Teodor de Tabenna

Teodor de Tabenna (en Theodorus Tabennensis, en Θεόδωρος) (Latòpolis, Tebaida, 314 - Tabenna, 27 d'abril del 367) va ser un eclesiàstic grecoegipci, monjo al monestir de Tabenna.

Nou!!: Abat і Teodor de Tabenna · Veure més »

Teodor Estudita

Teodor Estudita (Constantinoble, 759 - Chalcite, Bitínia, 11 de novembre de 826) fou un abat del Monestir de Studios (Studium).

Nou!!: Abat і Teodor Estudita · Veure més »

Teodoric de Treyden

Teorodic de Treyden o Theoderich va ser el segon missioner conegut de Livònia després de Meinhard de Holstein, el primer Bisbe de Livònia.

Nou!!: Abat і Teodoric de Treyden · Veure més »

Terra Sancti Benedicti

Panorama de la campinya de Cassino (Montecassino a la dreta) del monestir de Casalucense La Terra Sancti Benedicti (Terra de Sant Benet) era el territori secular, o seignory, de la poderosa Abadia de Montecassino, el monestir més important del Mezzogiorno i un dels primers monestirs occidentals: va ser fundat pel mateix Benet de Núrsia, i d'allà prové el nom de les seves possessions.

Nou!!: Abat і Terra Sancti Benedicti · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Abat і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Torre de Rassef

La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: Abat і Torre de Rassef · Veure més »

Tropea

Tropea (Trapeia en llatí i Τράπεια en grec antic, en català medieval Turpia) és una ciutat italiana de 6.212 habitants (31/12/2019) situada a la província de Vibo Valentia, a Calàbria, un dels municipis més petits d'Itàlia en superfície terrestre.

Nou!!: Abat і Tropea · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Abat і Vala de Corbie · Veure més »

Valeric de Leuconay

Valeric de Leuconay o Valeri -del llatí Walaricus o Galaricus- (Alvèrnia, ~565 - Saint-Valery-sur-Somme, 12 de desembre de 622) fou un monjo i abat columbanià.

Nou!!: Abat і Valeric de Leuconay · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Abat і Vassallatge · Veure més »

Veremon d'Iratxe

Veremon, en basc Bermudo Iratxekoa i Veremundo (Arellano o Villatuerta, Navarra, ca. 1020 - Iratxe, Ayegui, Navarra, 1092 o 1099) va ser un monjo benedictí, abat del monestir d'Iratxe (Navarra) entre 1052 i 1092.

Nou!!: Abat і Veremon d'Iratxe · Veure més »

Vicariat apostòlic

El vicariat apostòlic és un tipus de jurisdicció territorial (església particular) de l'Església catòlica establerta en regions de missió que encara no s'han constituït com a prelatura.

Nou!!: Abat і Vicariat apostòlic · Veure més »

Victorià d'Assan

Victorià d'Assan (Itàlia, final del - Assan, Osca, ca. 561) va ésser un monjo d'origen italià que, establert al Pirineu aragonès, va ésser abat del monestir de Sant Martí d'Assan.

Nou!!: Abat і Victorià d'Assan · Veure més »

Vidal de Savigny

Vidal de Savigny, de Mortain o de Tierceville (Tierceville, Normandia, ca. 1050 - Savigny, 1119 o 1122) va ésser un religiós normand, fundador de l'Orde de Savigny, orde monàstic de la família benedictina.

Nou!!: Abat і Vidal de Savigny · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Abat і Vil·la romana · Veure més »

Virila de Leire

Virila va ser un monjo benedictí, abat del monestir de San Salvador de Leire (Navarra) (consta com a tal en un document de 928) que podria haver mort cap a l'any 950.

Nou!!: Abat і Virila de Leire · Veure més »

Vot religiós

Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.

Nou!!: Abat і Vot religiós · Veure més »

Waldo de Reichenau

Waldo de Reichenau (740, Wetterau - 814, París) fou un abat i bisbe francoalemany.

Nou!!: Abat і Waldo de Reichenau · Veure més »

Westmalle (cervesa)

Les dues cerveses Westmalle: Dubbel i Tripel Got de la cervesa Westmalle en forma de calze. Les tres varietats. Westmalle és un tipus de cervesa trapista produïda a la Cerveseria Westmalle (Brouwerij der Trappisten van Westmalle) dins dels murs de l'Abadia de Westmalle, a Bèlgica.

Nou!!: Abat і Westmalle (cervesa) · Veure més »

Willibald d'Eichstätt

Willibald (Wessex, ca. 700 - Eichstätt, Baviera, ca. 786) fou un bisbe anglosaxó d'Eichstätt (Baviera).

Nou!!: Abat і Willibald d'Eichstätt · Veure més »

Witenagemot

XI) El Witenagemot (també anomenat Witan, títol dels seus membres) fou una institució política de l'Anglaterra anglosaxona que funcionà entre el i el.

Nou!!: Abat і Witenagemot · Veure més »

Yvonne Vieslet

Yvonne Vieslet (Monceau-sur-Sambre, 8 de juny de 1908 - Marchienne-au-Pont, 12 d'octubre de 1918), coneguda com «la petita màrtir belga», va ser una noia belga de deu anys que va ser morta per una sentinella alemanya durant la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Abat і Yvonne Vieslet · Veure més »

Zòsim (abat)

Zòsim (Zosimus) fou un religiós grec.

Nou!!: Abat і Zòsim (abat) · Veure més »

(974) Lioba

(974) Lioba és un asteroide del cinturó principal descobert per l'astrònom Karl Wilhelm Reinmuth en 1922 des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya.

Nou!!: Abat і (974) Lioba · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abat і 10 de juliol · Veure més »

1064

El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Abat і 1064 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 1115 · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abat і 14 de novembre · Veure més »

1542

;Països Catalans.

Nou!!: Abat і 1542 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 1681 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 1732 · Veure més »

1736

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abat і 1736 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abat і 1804 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Abat і 1806 · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abat і 19 de setembre · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abat і 23 de juny · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abat і 24 de setembre · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abat і 3 d'agost · Veure més »

314

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 314 · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Abat і 4 de gener · Veure més »

480

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 480 · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 500 · Veure més »

547

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 547 · Veure més »

561

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 561 · Veure més »

597

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 597 · Veure més »

618

El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Abat і 618 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 651 · Veure més »

667

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 667 · Veure més »

696

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 696 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 751 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 772 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 786 · Veure més »

885

El 885 (DCCCLXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Abat і 885 · Veure més »

942

El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Abat і 942 · Veure més »

951

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 951 · Veure més »

994

Sense descripció.

Nou!!: Abat і 994 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abadesses, Abat mitrat.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant