Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Abadia de Claravall

Índex Abadia de Claravall

L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.

43 les relacions: Abadia de Cîteaux, Abadia de Fontenay, Abadia de Himmerod, Abadia de la Gran Selva, Abadia de Morimond, Abadia de Tre Fontane, Agnès de Beaujeu, Amadeu de Lausana, Arquebisbat d'Armagh, Arquitectura romànica, Bernat de Claravall, Catarisme, Célestin Lainé, Congregacions de l'Orde del Cister, Croada Albigesa, Elred de Rievaulx, Enric de França i de Savoia, Enric de Marcy, Eskil (Arquebisbe de Lund), Everard des Barres, Fèlix de Valois, Felip d'Alsàcia, Garí de Sion, Gaston Leval, Gerard de Claravall, Gunnari I de Torres, Ilich Ramírez Sánchez, Jean Baptiste François Pierre Bulliard, Jutjat de Torres, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Malaquies d'Armagh, Martirologi d'Usuard, Monestir, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Nivard de Claravall, Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, Orde del Cister, Ordes de Cadonh i Dalon, Ramon Ros, Reforma gregoriana, Retaule de la Mare de Déu de Canapost, 1153, 20 d'agost.

Abadia de Cîteaux

Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.

Nou!!: Abadia de Claravall і Abadia de Cîteaux · Veure més »

Abadia de Fontenay

Fontenay és un monestir al municipi de Marmagne (Costa d'Or), a la regió de la Borgonya-Franc Comtat, a França.

Nou!!: Abadia de Claravall і Abadia de Fontenay · Veure més »

Abadia de Himmerod

L'abadia de Himmerod (Kloster Himmerod) és un monestir cistercenc que es troba al municipi de Großlittgen al Verbandsgemeinde de Manderscheid, al districte de Bernkastel-Wittlich, Renània-Palatinat (Alemanya), situada a la regió d'Eifel, a la vall del Salm.

Nou!!: Abadia de Claravall і Abadia de Himmerod · Veure més »

Abadia de la Gran Selva

L'Abadia de la Gran Selva (en Occità: Grand Selva, Abbaye de Notre-Dame de Grandselve) era un monestir del Cister situat a Bolhac (Tarn i Garona), a prop de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Abadia de Claravall і Abadia de la Gran Selva · Veure més »

Abadia de Morimond

LAbadia de Morimond està situada en territori de l'actual Parnoy-en-Bassigny, al departament de l'Alt Marne, a la regió del Gran Est, a França.

Nou!!: Abadia de Claravall і Abadia de Morimond · Veure més »

Abadia de Tre Fontane

Labadia de Tre Fontane (italià: Abbazia delle Tre Fontane, traduït com a abadia de les tres fonts) és l'únic complex religiós administrat a Roma pels cistercencs que té el títol d'abadia.

Nou!!: Abadia de Claravall і Abadia de Tre Fontane · Veure més »

Agnès de Beaujeu

Agnès de Beaujeu (? - † 11 de juliol de 1231) és una filla de Guichard IV de Beaujeu i Sibylle de Hainaut.

Nou!!: Abadia de Claravall і Agnès de Beaujeu · Veure més »

Amadeu de Lausana

Amadeu de Lausana (Castell de Chatte, Delfinat, avui Val-d'Isère, 21 de gener de 1110 - Lausana, Suïssa, 27 d'agost de 1159) fou un monjo cistercenc, bisbe de Lausana.

Nou!!: Abadia de Claravall і Amadeu de Lausana · Veure més »

Arquebisbat d'Armagh

L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.

Nou!!: Abadia de Claravall і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Abadia de Claravall і Arquitectura romànica · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Abadia de Claravall і Bernat de Claravall · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Abadia de Claravall і Catarisme · Veure més »

Célestin Lainé

Célestin Lainé (Nantes, 1908 - comtat de Galway, 1983) fou un militant nacionalista bretó, també conegut com a Neven Henaff.

Nou!!: Abadia de Claravall і Célestin Lainé · Veure més »

Congregacions de l'Orde del Cister

L'orde cistercenc s'organitza en congregacions monastiques i en alguns monestir autònoms, sense lligam amb cap congregació.

Nou!!: Abadia de Claravall і Congregacions de l'Orde del Cister · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Abadia de Claravall і Croada Albigesa · Veure més »

Elred de Rievaulx

Elred de Rievaulx (o Rievall) fou un monjo i abat cistercenc anglès del, teòleg i escriptor.

Nou!!: Abadia de Claravall і Elred de Rievaulx · Veure més »

Enric de França i de Savoia

Enric de França i de Savoia (1121 - 1175), príncep de França, bisbe de Beauvais (1149-1162) i arquebisbe de Reims (1162-1175).

Nou!!: Abadia de Claravall і Enric de França i de Savoia · Veure més »

Enric de Marcy

Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).

Nou!!: Abadia de Claravall і Enric de Marcy · Veure més »

Eskil (Arquebisbe de Lund)

Eskil, Arquebisbe de Lund (Lund, Escandinàvia vers el 1100 - Abadia de Claravall, 1181) fou el segon arquebisbe de Lund.

Nou!!: Abadia de Claravall і Eskil (Arquebisbe de Lund) · Veure més »

Everard des Barres

Evrard des Barrès (Meaux, 1113 — Abadia de Claravall, 1174) també conegut com a Everard von Barres o Eberhard De Bären, fou el tercer gran mestre dels templers i governa l'ordre des de març de 1147 al 1151.

Nou!!: Abadia de Claravall і Everard des Barres · Veure més »

Fèlix de Valois

Fèlix de Valois (Comtat de Valois?, 9 d'abril de 1127 - Cerfroid, Aisne, Picardia, 4 de novembre de 1212) era considerat com el cofundador, amb sant Joan de Mata, de l'Orde dels Trinitaris i, després, com el seu primer col·laborador.

Nou!!: Abadia de Claravall і Fèlix de Valois · Veure més »

Felip d'Alsàcia

Felip I de Flandes conegut com a Felip d'Alsàcia (1143 - Sant Joan d'Acre, 1 de juny de 1191), fill del comte de Flandes Teodoric d'Alsàcia i de Sibil·la d'Anjou († 1165), fou Comte de Flandes de 1157 a 1191 i comte de Vermandois per matrimoni de 1167 a 1185, i després a títol vitalici de 1186 a 1191.

Nou!!: Abadia de Claravall і Felip d'Alsàcia · Veure més »

Garí de Sion

Garí de Sion (1065, Pont-à-Mousson - 27 d'agost de 1150, Aulps) fou un bisbe de Sion.

Nou!!: Abadia de Claravall і Garí de Sion · Veure més »

Gaston Leval

Gaston Leval, nom de guerra de Robert Pillar (Saint-Denis, 20 d'octubre de 1895 - Saint-Cloud, 8 d'abril de 1978), fou un anarcosindicalista francès, combatent i historiador de la Revolució social espanyola de 1936.

Nou!!: Abadia de Claravall і Gaston Leval · Veure més »

Gerard de Claravall

Gerard de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, abans de 1090, - Abadia de Claravall, 1138) va ésser un monjo cistercenc, germà gran de sant Bernat de Claravall.

Nou!!: Abadia de Claravall і Gerard de Claravall · Veure més »

Gunnari I de Torres

Gunnari I de Torres (vers 1110-1155) fou fill de Constantí I de Torres.

Nou!!: Abadia de Claravall і Gunnari I de Torres · Veure més »

Ilich Ramírez Sánchez

Ilich Ramírez Sánchez, més conegut com a Carlos «el Xacal» (nascut a Michelena, estat Táchira, Veneçuela, el 12 d'octubre de 1949), és un militant revolucionari classificat sovint de terrorista.

Nou!!: Abadia de Claravall і Ilich Ramírez Sánchez · Veure més »

Jean Baptiste François Pierre Bulliard

Il·lustració de ''Lycoperdon hyemale'', num 72, de ''"Champignon de la France"'' Jean Baptiste François Pierre Bulliard també conegut com a Pierre Bulliard (24 de novembre de 1752, Aubepierre-sur-Aube, Alt Marne - 26 de setembre de 1793, París), fou un metge i botànic francès.

Nou!!: Abadia de Claravall і Jean Baptiste François Pierre Bulliard · Veure més »

Jutjat de Torres

Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: Abadia de Claravall і Jutjat de Torres · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Abadia de Claravall і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Malaquies d'Armagh

Malaquies (Armagh, Irlanda, 2 de novembre de 1094 - Claravall, 1148), en gaèlic antic Máel Máedóc Ua Morgair i en gaèlic modern Maelmhaedhoc Ó Morgair fou arquebisbe d'Armagh.

Nou!!: Abadia de Claravall і Malaquies d'Armagh · Veure més »

Martirologi d'Usuard

El Martirologi d'Usuard és un manuscrit datat entorn del 1450, originari dels tallers reials de Bohèmia (actual Praga), per encàrrec del rei Venceslau I d'Alemanya (Venceslau IV de Bohèmia).

Nou!!: Abadia de Claravall і Martirologi d'Usuard · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Abadia de Claravall і Monestir · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Abadia de Claravall і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Nivard de Claravall

, fou un monjo cistercenc, germà petit de Bernat de Claravall.

Nou!!: Abadia de Claravall і Nivard de Claravall · Veure més »

Orde Cistercenc de l'Estricta Observança

L’Orde Cistercenc de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiæ, és un orde monàstic catòlic, sorgit d'una reforma observant de l'Orde del Cister iniciada per Armand Jean Le Bouthillier de Rancé a mitjan.

Nou!!: Abadia de Claravall і Orde Cistercenc de l'Estricta Observança · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Abadia de Claravall і Orde del Cister · Veure més »

Ordes de Cadonh i Dalon

L'Orde de Cadonh o Orde de la Gran Selva (en llatí Ordo Caduini) i l’Orde de Dalon, foren dos ordes monàstics fundats el 1114 com a reforma de l'Orde de Sant Benet, formats pels monestirs dependents, respectivament, de l'Abadia de Cadonh (Dordonya, Aquitània) i l'Abadia de Dalon (Sent Trían, Dordonya). Els dos foren fundats per Gerard de Sales. El primer va subsistir fins al 1160, quan els últims monestirs de l'orde, com Vieux Châtelliers, s'integraren a l'Orde del Cister, procés que havia començat el 1119, quan Cadonh mateix ho va fer. Tots els monestirs de l’Orde de Dalon passaren al Cister en 1162.

Nou!!: Abadia de Claravall і Ordes de Cadonh i Dalon · Veure més »

Ramon Ros

Ramon Ros (segle XIV) fou un mercedari, natural de Tàrrega, que el 1320 va escriure diverses obres en català i en traduí del llatí altres.

Nou!!: Abadia de Claravall і Ramon Ros · Veure més »

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Nou!!: Abadia de Claravall і Reforma gregoriana · Veure més »

Retaule de la Mare de Déu de Canapost

El Retaule de la Mare de Déu de Canapost, també conegut com a Retaule de la Verge de la Llet, és un retaule de fusta pintada que prové d'una petita església romànica situada a Sant Esteve de Canapost, a l'Empordà.

Nou!!: Abadia de Claravall і Retaule de la Mare de Déu de Canapost · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Abadia de Claravall і 1153 · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Abadia de Claravall і 20 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Clairvaux, Claravall.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »