Accés més ràpid que el navegador!
86 les relacions: Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman, Abd-ar-Rahman III, Abu-l-Hàssan Àhmad ibn al-Mudàbbir, Adarnases IV d'Ibèria, Aguilar de la Frontera, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Anscari d'Ivrea, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Tours, Art asturià, Art romànic de la Baixa Cerdanya, Arxiu Diocesà de Girona, Úmar ibn Hafsun, Àhmad ibn Tulun, Basileopàtor, Batalla de Badjdjana, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Chartres, Bisbat de Constança, Bisbat de Nevers, Bisbat de Nitra, Bisbat de Novara, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Butlla del papa Formós, Castell de Pollestres, Clan Fujiwara, Comtat d'Empúries, Comtat de Gorgan, Comtat de Lovaina, Comtat de Mayenfeld, Comtat de Saintois, Comtat de Toul, Dainagon, Dinastia carolíngia, Dinastia Guideschi, Djustànides, Ducat de Spoleto, Ducs i marquesos del Friül, Esteve V, Estilià Zaützes, Formós, ..., Guiu III de Spoleto, Gurguèn d'Ibèria, Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, Història de Sèrbia, Hug el Negre, Ismaïl ibn Àhmad, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Jaén, Jàfar al-Mufàwwad, Lleó VI el Filòsof, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Marina de guerra catalana, Mossul, Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq, Pechina, Principat d'Ibèria, Qasr-i Xirin, Quierzy, Rei d'Itàlia, Ricard I de Borgonya, Rustam I ibn Surkhab, Sant Andreu de Baltarga, Santa Llúcia de l'Arboç, Santa Maria de Talló, Senyoria de Sainte Suzanne, Sunifred (abat), Tahírides del Khorasan, Talha al-Muwàffaq, Taoklardjètia, Tema de Longobàrdia, Udaijin, Zeila, 7 de gener, 961. Ampliar l'índex (36 més) »
Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman
Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (844-912), també conegut com a Abd-Al·lah I de Còrdova, fou el setè emir omeia de Còrdova.
Nou!!: 891 і Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: 891 і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Abu-l-Hàssan Àhmad ibn al-Mudàbbir
Abu-l-Hàssan Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Mudàbbir, més conegut com a Abu-l-Hàssan Àhmad ibn al-Mudàbbir (833 o 834-després de 878) fou un alt funcionari abbàssida que va servir a Iraq, Síria i Egipte.
Nou!!: 891 і Abu-l-Hàssan Àhmad ibn al-Mudàbbir · Veure més »
Adarnases IV d'Ibèria
Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.
Nou!!: 891 і Adarnases IV d'Ibèria · Veure més »
Aguilar de la Frontera
Aguilar de la Frontera és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.
Nou!!: 891 і Aguilar de la Frontera · Veure més »
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí
Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.
Nou!!: 891 і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »
Anscari d'Ivrea
Anscari d'Ivrea fou un senyor feudal que es va convertir en marquès d'Ivrea vers el 891.
Nou!!: 891 і Anscari d'Ivrea · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 891 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Clarmont
Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »
Arquebisbat de Pisa
Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Pisa · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 891 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Art asturià
Església de Santa María del Naranco L'art asturià o preromànic asturià és un estil artístic englobat dins el preromànic, localitzat a la península Ibèrica a la zona adjacent a la mar Cantàbrica que va quedar lliure de l'ocupació musulmana a finals del.
Nou!!: 891 і Art asturià · Veure més »
Art romànic de la Baixa Cerdanya
Santa Maria de Talló Lart romànic de la Baixa Cerdanya es dona principalment en l'arquitectura religiosa de les seves esglésies.
Nou!!: 891 і Art romànic de la Baixa Cerdanya · Veure més »
Arxiu Diocesà de Girona
LArxiu Diocesà de Girona (ADG) és un arxiu eclesiàstic de titularitat privada que forma part del conjunt d'arxius històrics de CatalunyaGuía de los Archivos de la Iglesia en España.
Nou!!: 891 і Arxiu Diocesà de Girona · Veure més »
Úmar ibn Hafsun
Ruïnes de Bobastro Úmar ibn Hafs ibn Jàfar, més conegut pel malnom Ibn Hafsun o com a Úmar ibn Hafsun (mort el 918) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880-918) contra l'emirat omeia de Córdova.
Nou!!: 891 і Úmar ibn Hafsun · Veure més »
Àhmad ibn Tulun
Àhmad ibn Tulun (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del Califat Abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.
Nou!!: 891 і Àhmad ibn Tulun · Veure més »
Basileopàtor
Basileopàtor, en grec medieval βασιλεοπάτωρ, literalment 'pare del basileu' (emperador) va ser un dels títols més elevats de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 891 і Basileopàtor · Veure més »
Batalla de Badjdjana
La batalla de Badjdjana o batalla de Bayyana fou un atac de més forces del comtat d'Empúries contra la república de Badjdjana el 891.
Nou!!: 891 і Batalla de Badjdjana · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 891 і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 891 і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 891 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 891 і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 891 і Bisbat de Nevers · Veure més »
Bisbat de Nitra
El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.
Nou!!: 891 і Bisbat de Nitra · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 891 і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Ratisbona
El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.
Nou!!: 891 і Bisbat de Ratisbona · Veure més »
Bisbat de Teramo-Atri
Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 891 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 891 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Butlla del papa Formós
La butlla del papa Formós és una butlla papal de papir de l'any 891/892 atorgada pel papa Formós a petició de Servus Dei, llavors bisbe de Girona, que anà a Roma a demanar-la.
Nou!!: 891 і Butlla del papa Formós · Veure més »
Castell de Pollestres
Façanes nord i oest del castell El Castell de Pollestres és un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Pollestres, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: 891 і Castell de Pollestres · Veure més »
Clan Fujiwara
''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.
Nou!!: 891 і Clan Fujiwara · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 891 і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: 891 і Comtat de Gorgan · Veure més »
Comtat de Lovaina
El comtat de Lovaina fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la població de Lovaina a la part occidental del país d'Haspengouw (llatí Hasbania) del que formava part a la meitat del segle IX.
Nou!!: 891 і Comtat de Lovaina · Veure més »
Comtat de Mayenfeld
El comtat de Mayenfeld fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir entre els segles IX i X, per acabar finalment en mans de l'arquebisbe de Trèveris.
Nou!!: 891 і Comtat de Mayenfeld · Veure més »
Comtat de Saintois
El comtat de Saintois fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al sud de Toul, a l'est del Soulossois i a l'oest del Chaumontois.
Nou!!: 891 і Comtat de Saintois · Veure més »
Comtat de Toul
El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.
Nou!!: 891 і Comtat de Toul · Veure més »
Dainagon
, a vegades traduït com 'gran conseller', era un càrrec governamental en el sistema feudal japonés o ritsuryô.
Nou!!: 891 і Dainagon · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: 891 і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia Guideschi
Els Guideschi, o Guidoni (Llatins: Vitton, Francès: Widonides, Alemany: Guidonen o Widonen, italià Guideschi/Guidoni o Vitone, català Guidònides) van ser una família italiana nobiliària d'origen franc que fou prominent al.
Nou!!: 891 і Dinastia Guideschi · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: 891 і Djustànides · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: 891 і Ducat de Spoleto · Veure més »
Ducs i marquesos del Friül
Els ducs i marquesos del Friül van ser governants del Ducat i la Marca de Friül durant l'edat mitjana.
Nou!!: 891 і Ducs i marquesos del Friül · Veure més »
Esteve V
Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.
Nou!!: 891 і Esteve V · Veure més »
Estilià Zaützes
Estilià Zaützes, en grec antic Στυλιανὸς Ζαούτζης, va ser un estadista bizantí de finals del, primer ministre de l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof durant els primers anys del seu regnat.
Nou!!: 891 і Estilià Zaützes · Veure més »
Formós
Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.
Nou!!: 891 і Formós · Veure més »
Guiu III de Spoleto
Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.
Nou!!: 891 і Guiu III de Spoleto · Veure més »
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Nou!!: 891 і Gurguèn d'Ibèria · Veure més »
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath
Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, més conegut simplement com a Hamdan Qàrmat (desaparegut vers 900) fou daï dels ismaïlites de Kufa, que pel seu nom foren coneguts com a càrmates.
Nou!!: 891 і Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath · Veure més »
Història de Sèrbia
La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.
Nou!!: 891 і Història de Sèrbia · Veure més »
Hug el Negre
Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.
Nou!!: 891 і Hug el Negre · Veure més »
Ismaïl ibn Àhmad
Abu-Ibrahim Ismaïl ibn Àhmad as-Samaní, més conegut com a Ismaïl ibn Àhmad o Ismaïl I, així com pels sobrenoms al-Amir al-Madí i al-Amir al-Àdil (849-907) fou emir samànida de Ma Warà an-Nahr o Transoxiana (891-907).
Nou!!: 891 і Ismaïl ibn Àhmad · Veure més »
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Nou!!: 891 і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní · Veure més »
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Nou!!: 891 і Jaén · Veure més »
Jàfar al-Mufàwwad
Jàfar al-Mufàwwad fou un príncep abbàssida, fill del califa al-Mútadid.
Nou!!: 891 і Jàfar al-Mufàwwad · Veure més »
Lleó VI el Filòsof
Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.
Nou!!: 891 і Lleó VI el Filòsof · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 891 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: 891 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 891 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Marina de guerra catalana
Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.
Nou!!: 891 і Marina de guerra catalana · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: 891 і Mossul · Veure més »
Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq
Muhàmmad ibn Zayd ibn Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq o, més senzillament, Muhàmmad ibn Zayd fou imam alida —es considerava descendent d'Ali ibn Abi-Tàlib— del Tabaristan.
Nou!!: 891 і Muhàmmad ad-Daï as-Saghir al-Qàïm ilà-l-Haqq · Veure més »
Pechina
Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Nou!!: 891 і Pechina · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 891 і Principat d'Ibèria · Veure més »
Qasr-i Xirin
Qasr-i Xirin (-Castell de Xirin- també coneguda com a Qasr-e Shirin (kurd: Qesri Shírín, قهسرشیرین, farsi قصرشيرين); també romanitzada com a Qaşr-e Shīrīn, Ghasr-ī-shīrīn, Ghasr-shīrīn, i Qasr-ī-Shīrīn) és una ciutat situada al Kurdistan, a la riba dreta del Hulwand Rud, prop de la muntanya Agh Dagh.
Nou!!: 891 і Qasr-i Xirin · Veure més »
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Nou!!: 891 і Quierzy · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: 891 і Rei d'Itàlia · Veure més »
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.
Nou!!: 891 і Ricard I de Borgonya · Veure més »
Rustam I ibn Surkhab
Rustam I ibn Surkhab fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: 891 і Rustam I ibn Surkhab · Veure més »
Sant Andreu de Baltarga
Sant Andreu de Baltarga és una església romànica de la població de Baltarga, municipi de Bellver de Cerdanya.
Nou!!: 891 і Sant Andreu de Baltarga · Veure més »
Santa Llúcia de l'Arboç
Santa Llúcia de l'Arboç, abans Sant Nazari de la Ganga, és una ermita del municipi de la Bisbal d'Empordà, situada a la Serra dels Perduts, a les Gavarres, a uns dos quilòmetres del poble de Sant Pol.
Nou!!: 891 і Santa Llúcia de l'Arboç · Veure més »
Santa Maria de Talló
L'església de Santa Maria de Talló, es troba a la pedania de Talló, en el terme municipal de Bellver de Cerdanya, a la ribera esquerra del riu Segre dintre de la comarca de la Baixa Cerdanya.
Nou!!: 891 і Santa Maria de Talló · Veure més »
Senyoria de Sainte Suzanne
La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.
Nou!!: 891 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »
Sunifred (abat)
Sunifred (?- 890/891) fou un noble amb origen de la dinastia carolíngia.
Nou!!: 891 і Sunifred (abat) · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: 891 і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Talha al-Muwàffaq
Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.
Nou!!: 891 і Talha al-Muwàffaq · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: 891 і Taoklardjètia · Veure més »
Tema de Longobàrdia
Longobàrdia (en grec medieval Λογγοβαρδία o Λογγιβαρδία Longobardia o Longibardia, o també Λαγουβαρδία Lagubardia) era el nom que s'utilitzava a l'Imperi Romà d'Orient per designar els territoris controlats pels longobards a Itàlia.
Nou!!: 891 і Tema de Longobàrdia · Veure més »
Udaijin
El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.
Nou!!: 891 і Udaijin · Veure més »
Zeila
Ruïnes de la vella Zeila Zeila (somali: Saylac o Zaylac) és un port de Somalilàndia a la costa del golf d'Aden, a la regió anomenada Awdal, propera a la frontera amb Djibouti.
Nou!!: 891 і Zeila · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 891 і 7 de gener · Veure més »
961
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 891 і 961 · Veure més »
