Accés més ràpid que el navegador!
157 les relacions: Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí, Adalard el Senescal, Adalbert I de Toscana, Al-Madaïní, Alaric I d'Empúries, Amauri de Nantes, Andorra, Apolaffar, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Tessalònica, Ènnec (pare d'Ènnec Aritza), Ènnec Aritza, Àrgila de Rasès, Bardas, Barghawata, Bernat de Septimània, Bernat II el Poiteví, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Chalon, Bisbat de Como, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Nantes, Bisbat de Nola, Bisbat de Sulmona-Valva, Bridei VII, Capadòcia, Caríntia, Carlemany, Carles el Calb, Carsiànon, Catedral de Nantes, Ciniod II, Comtat d'Eifel, Comtat d'Empúries, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Herbauges, Comtat de Bassigny, Comtat de Cambrai, Comtat de Maasgau, Comtat de Nantes, Comtat de Porcien, ..., Crònica de Nantes, Cronologia de la història de França, Dainagon, Dalmàcia (tema), Dieta de Coulaines (843), Dinastia, Dinastia carolíngia, Drungari de la flota, Ducat de Baviera, Ducat de Borgonya, Ducat de Lorena, Ducat de Saxònia, Eberard de Friül, Ebroí de Poitiers, Emenó de Poitiers, Emma de Baviera, Erispoe, Església de Sant Martí d'Empúries, Esteve V, Estrímon (tema), França, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francs, Frèdol de Tolosa, Fulcrad de Provença, Gaeta, Gallo di Ramperto, Garcia Ènnec, Garcia I d'Aragó, Gòtia, Girard del Rosselló, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Guiu I de Spoleto, Hasting, Hervé d'Herbauges, Història d'Alemanya, Història de França, Història del Comtat d'Urgell, Iconòdul, Iconoclàstia, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Orient, Joan el Gramàtic, Judit de Baviera, Kanat Uigur, Konkan, Lambert II de Nantes, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Escòcia, Llista de reis de França, Llista de reis dels francs, Llista de reis germànics, Llista de tractats, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lotari I, Marca de Bretanya, Metodi I de Constantinoble, Miquel III l'Embriac, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Nèustria, Númers, Nibelung IV, Nominoe, Notó d'Arle, Països Baixos (regió històrica), Palau d'Aquisgrà, Pareatge d'Andorra de 1278, Pareatge d'Andorra de 1288, Pascasi Radbert, Paulicianisme, Perpètua i Felicitat, Prada, Principat d'Ibèria, Rainulf I de Poitiers, Regne d'Aquitània, Regne d'Escòcia, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de França, Regne de Provença, Regne Franc, Reis de Mide, Renald d'Herbauges, Revolta de Bernat de Septimània, Sacre emperador romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic, Sadaijin, Silahara, Taktikon Uspenski, Taoklardjètia, Tema de la Mar Egea, Teodora l'Armènia, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Turíngia, Unròquides, Verona, 19 d'abril. Ampliar l'índex (107 més) »
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Nou!!: 843 і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »
Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí
Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí (Bitrawj, Fahs al-Bal·lut, ? - Creta, ?) fou un líder musulmà i emir de Creta.
Nou!!: 843 і Abu-Hafs Úmar ibn Xuayb al-Bal·lutí · Veure més »
Adalard el Senescal
Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.
Nou!!: 843 і Adalard el Senescal · Veure més »
Adalbert I de Toscana
Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).
Nou!!: 843 і Adalbert I de Toscana · Veure més »
Al-Madaïní
Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abi-Sayf al-Madaïní o, més senzillament, al-Madaïní (Bàssora 752- Bagdad? 843) fou un historiador àrab.
Nou!!: 843 і Al-Madaïní · Veure més »
Alaric I d'Empúries
Alaric I d'Empúries fou comte d'Empúries i de Rosselló (843-844).
Nou!!: 843 і Alaric I d'Empúries · Veure més »
Amauri de Nantes
Amauri (Amaury) fou un comte franc de Nantes, d'origen incert.
Nou!!: 843 і Amauri de Nantes · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: 843 і Andorra · Veure més »
Apolaffar
Apolaffar (Abu-Jàfar?) fou un emir musulmà de Tàrent.
Nou!!: 843 і Apolaffar · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Besançon
Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Tessalònica
Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 843 і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »
Ènnec (pare d'Ènnec Aritza)
Ènnec (m. ca. 780) és considerat l'avantpassat epònim de la dinastia Ènnega, fundadora del regne de Pamplona.
Nou!!: 843 і Ènnec (pare d'Ènnec Aritza) · Veure més »
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Nou!!: 843 і Ènnec Aritza · Veure més »
Àrgila de Rasès
Àrgila (? - ca. 845) va ser comte de Rasès i de Conflent (844-846).
Nou!!: 843 і Àrgila de Rasès · Veure més »
Bardas
Bardas, en grec medieval Βάρδας, mort el 21 d'abril de l'any 866, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient i ministre d'alt rang.
Nou!!: 843 і Bardas · Veure més »
Barghawata
Territori dels Barghawata (744-1058) Els barghawata o també Barghwata o Berghouata foren una confederació amaziga del grup dels Masmuda, establerts a la província de Tamasma a la costa atlàntica del Marroc entre Sale i Safi del al.
Nou!!: 843 і Barghawata · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: 843 і Bernat de Septimània · Veure més »
Bernat II el Poiteví
Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.
Nou!!: 843 і Bernat II el Poiteví · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 843 і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 843 і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 843 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 843 і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 843 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 843 і Bisbat de Llemotges · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 843 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 843 і Bisbat de Nola · Veure més »
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 843 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »
Bridei VII
Bridei VII, també conegut amb el nom de Bridei mac Fokel, va ser rei dels pictes del 843 al 845.
Nou!!: 843 і Bridei VII · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: 843 і Capadòcia · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: 843 і Caríntia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: 843 і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: 843 і Carles el Calb · Veure més »
Carsiànon
El tema de Carsiànon, en grec medieval Χαρσιανόν, Kharsianon, fou creat vers la meitat del.
Nou!!: 843 і Carsiànon · Veure més »
Catedral de Nantes
La catedral de Sant Pere i Sant Pau de la ciutat bretona de Nantes (França) va ser iniciada, sota la seva forma actual,l'any 1434, no donant-se fi a les obres fins a 1891.
Nou!!: 843 і Catedral de Nantes · Veure més »
Ciniod II
Ciniod II, també conegut amb el nom de Ciniod mac Uurad, va ser rei dels pictes del 842 al 843 Era el segon fill d'Uurad mac Bargoit.
Nou!!: 843 і Ciniod II · Veure més »
Comtat d'Eifel
El comtat d'Eifel fou una jurisdicció feudal d'Alemanya (Germània) situat a la Ripuària.
Nou!!: 843 і Comtat d'Eifel · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 843 і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: 843 і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Herbauges
El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.
Nou!!: 843 і Comtat d'Herbauges · Veure més »
Comtat de Bassigny
Els ''pagi'' borgonyons al segle IX El «Pagus Bassianensis», que formava part de la Civitas Lingonum (territori dels lingons que correspon grosso modo a la diòcesi de langres) ja era conegut en temps de Juli Cèsar, com a lloc de passatge natural segur cap a Germània, i com a zona fèrtil on instal·lar un campament militar.
Nou!!: 843 і Comtat de Bassigny · Veure més »
Comtat de Cambrai
El comtat de Cambrai fou una jurisdicció feudal del regne dels Francs centrada a Cambrai.
Nou!!: 843 і Comtat de Cambrai · Veure més »
Comtat de Maasgau
El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).
Nou!!: 843 і Comtat de Maasgau · Veure més »
Comtat de Nantes
El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.
Nou!!: 843 і Comtat de Nantes · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: 843 і Comtat de Porcien · Veure més »
Crònica de Nantes
La Crònica de Nantes és un recull de relats històrics referits a la història de la vila i el comtat de Nantes entre 570 i 1050, realitzat al en llatí (Chronicon Namnetense) i àmpliament utilitzat al final del per Pierre Le Baud, un dels primers historiadors de Bretanya.
Nou!!: 843 і Crònica de Nantes · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: 843 і Cronologia de la història de França · Veure més »
Dainagon
, a vegades traduït com 'gran conseller', era un càrrec governamental en el sistema feudal japonés o ritsuryô.
Nou!!: 843 і Dainagon · Veure més »
Dalmàcia (tema)
El tema de Dalmàcia, en grec medieval θέμα Δαλματίας/Δελματίας, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situat a la costa de la Mar Adriàtica, que en bona part corresponia a la província romana homònima, centrada al voltant de les principals ciutats de Spalaton (actual Split, a Croàcia) i Ragusa (actual Dubrovnik, a Croàcia).
Nou!!: 843 і Dalmàcia (tema) · Veure més »
Dieta de Coulaines (843)
La dieta de Coulaines fou una reunió general del regne Franc Occidental celebrada a Coulaine al Maine el setembre del 843.
Nou!!: 843 і Dieta de Coulaines (843) · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: 843 і Dinastia · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: 843 і Dinastia carolíngia · Veure més »
Drungari de la flota
El Drungari de la flota, en grec medieval δρουγγάριος τοῦ πλοΐμου/τῶν πλοΐμων (droungarios tou ploimou/tōn ploimōn), anomenat a partir del δρουγγάριος τοῦ στόλου(drungàrios tu stolu) era el comandant de la flota imperial, l'element central de la marina romana d'Orient, estacionada a Constantinoble.
Nou!!: 843 і Drungari de la flota · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: 843 і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: 843 і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: 843 і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: 843 і Ducat de Saxònia · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: 843 і Eberard de Friül · Veure més »
Ebroí de Poitiers
Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.
Nou!!: 843 і Ebroí de Poitiers · Veure més »
Emenó de Poitiers
Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).
Nou!!: 843 і Emenó de Poitiers · Veure més »
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Nou!!: 843 і Emma de Baviera · Veure més »
Erispoe
Erispoe (francès Erispoë o Erispoé) fou rei de Bretanya del 851 al 857, successor del seu pare, Nominoe.
Nou!!: 843 і Erispoe · Veure més »
Església de Sant Martí d'Empúries
Església de Sant Martí d'Empúries és al municipi de l'Escala protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: 843 і Església de Sant Martí d'Empúries · Veure més »
Esteve V
Esteve V (Roma, ? – 14 de setembre de 891) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 885 fins al 891.
Nou!!: 843 і Esteve V · Veure més »
Estrímon (tema)
El tema de l'Estrímon (en grec medieval θέμα Στρυμόνος) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat en la zona que correspondria a l'actual Macedònia grega.
Nou!!: 843 і Estrímon (tema) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: 843 і França · Veure més »
França Mitjana
Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).
Nou!!: 843 і França Mitjana · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: 843 і França Occidental · Veure més »
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Nou!!: 843 і França Oriental · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: 843 і Francs · Veure més »
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Nou!!: 843 і Frèdol de Tolosa · Veure més »
Fulcrad de Provença
Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.
Nou!!: 843 і Fulcrad de Provença · Veure més »
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Nou!!: 843 і Gaeta · Veure més »
Gallo di Ramperto
El gall de Ramperto està fet en làmina de coure originàriament daurada i argentada, realitzat en l'any 820 o 830 sobre comissió del bisbe Ramperto per adornar el cim del campanar de l'església dels Sants Faustino i Giovita a Brescia.
Nou!!: 843 і Gallo di Ramperto · Veure més »
Garcia Ènnec
Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).
Nou!!: 843 і Garcia Ènnec · Veure més »
Garcia I d'Aragó
Garcia I d'Aragó, dit el Dolent (? - 843), fou comte d'Aragó (820-833).
Nou!!: 843 і Garcia I d'Aragó · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: 843 і Gòtia · Veure més »
Girard del Rosselló
Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).
Nou!!: 843 і Girard del Rosselló · Veure més »
Gisela (filla de Lluís el Pietós)
Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.
Nou!!: 843 і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »
Guerí de Provença
Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.
Nou!!: 843 і Guerí de Provença · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: 843 і Guerra civil franca · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: 843 і Guifré el Pilós · Veure més »
Guiu I de Spoleto
Guiu I de Spoleto —Vito di Spoleto— fou duc de Spoleto des del 843 fins al 860.
Nou!!: 843 і Guiu I de Spoleto · Veure més »
Hasting
Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.
Nou!!: 843 і Hasting · Veure més »
Hervé d'Herbauges
Hervé fou comte d'Herbauges a l'entorn d'un any, del 843 al 844.
Nou!!: 843 і Hervé d'Herbauges · Veure més »
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Nou!!: 843 і Història d'Alemanya · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: 843 і Història de França · Veure més »
Història del Comtat d'Urgell
La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: 843 і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »
Iconòdul
'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.
Nou!!: 843 і Iconòdul · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: 843 і Iconoclàstia · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: 843 і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: 843 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Joan el Gramàtic
Joan VII de Constantinoble o Joan el Gramàtic (en Ιωάννης Ζ΄ Γραμματικός) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 837 al 843.
Nou!!: 843 і Joan el Gramàtic · Veure més »
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Nou!!: 843 і Judit de Baviera · Veure més »
Kanat Uigur
El kanat Uigur com estat es va fundar després del 744, quan Kutlugh Bilgä va assolir el poder al kanat dels Turcs Orientals.
Nou!!: 843 і Kanat Uigur · Veure més »
Konkan
Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.
Nou!!: 843 і Konkan · Veure més »
Lambert II de Nantes
Lambert II de Nantes fou comte de Nantes, comte de Rennes i comte d'Anjou, de la família franca dels Widònides que controlava des de feia mig segle la Marca de Bretanya i el comtat de Nantes que n'era el centre.
Nou!!: 843 і Lambert II de Nantes · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 843 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: 843 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: 843 і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 843 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: 843 і Llista de monarques britànics · Veure més »
Llista de reis d'Escòcia
Escut tradicional del Regne d'Escòcia.
Nou!!: 843 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: 843 і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Nou!!: 843 і Llista de reis dels francs · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: 843 і Llista de reis germànics · Veure més »
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Nou!!: 843 і Llista de tractats · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: 843 і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: 843 і Lluís el Pietós · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: 843 і Lotari I · Veure més »
Marca de Bretanya
La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.
Nou!!: 843 і Marca de Bretanya · Veure més »
Metodi I de Constantinoble
Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor va ser patriarca de Constantinoble de l'any 843 al 846.
Nou!!: 843 і Metodi I de Constantinoble · Veure més »
Miquel III l'Embriac
Miquel III l'Embriac (Mikhaïl III o Méthussos) (Constantinoble, 19 de gener de 840 - 23/24 de setembre de 867) fou emperador romà d'Orient del 842 al 867.
Nou!!: 843 і Miquel III l'Embriac · Veure més »
Mussa ibn Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.
Nou!!: 843 і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: 843 і Nèustria · Veure més »
Númers
Els númers (en grec medieval Νούμεροι, en plural masculí, o Nούμερα en femení, totes dues paraules procedents del llatí numerus o "nombre" en el sentit de "regiment" o "unitat militar"), va ser una unitat d'infanteria de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 843 і Númers · Veure més »
Nibelung IV
Nibelung IV fou un comte de Vexin al segle IX de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung III.
Nou!!: 843 і Nibelung IV · Veure més »
Nominoe
Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).
Nou!!: 843 і Nominoe · Veure més »
Notó d'Arle
Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle.
Nou!!: 843 і Notó d'Arle · Veure més »
Països Baixos (regió històrica)
Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.
Nou!!: 843 і Països Baixos (regió històrica) · Veure més »
Palau d'Aquisgrà
1.
Nou!!: 843 і Palau d'Aquisgrà · Veure més »
Pareatge d'Andorra de 1278
El pareatge d'Andorra de 1278 o primer pareatge d'Andorra fou una carta feudal signada a Lleida el 8 de setembre de 1278.
Nou!!: 843 і Pareatge d'Andorra de 1278 · Veure més »
Pareatge d'Andorra de 1288
El pareatge d'Andorra de 1288 o segon pareatge d'Andorra recollí el pareatge de 1278 i a més en regulà altres obligacions.
Nou!!: 843 і Pareatge d'Andorra de 1288 · Veure més »
Pascasi Radbert
Pascasi Radbert (Soissons, Aisne, Picardia, ca. 792 - Corbie, 26 d'abril de 865) fou un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Corbie i important autor eclesiàstic.
Nou!!: 843 і Pascasi Radbert · Veure més »
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Nou!!: 843 і Paulicianisme · Veure més »
Perpètua i Felicitat
Perpètua i Felicitat (mort a Cartago, 7 de març de 203) eren dues noies cristianes que van morir màrtir sota l'imperi de Septimi Sever (193 - 211) juntament amb Satur, Revocat, Sadurní i Secundí.
Nou!!: 843 і Perpètua i Felicitat · Veure més »
Prada
Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.
Nou!!: 843 і Prada · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 843 і Principat d'Ibèria · Veure més »
Rainulf I de Poitiers
Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.
Nou!!: 843 і Rainulf I de Poitiers · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: 843 і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Nou!!: 843 і Regne d'Escòcia · Veure més »
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Nou!!: 843 і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: 843 і Regne de França · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: 843 і Regne de Provença · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: 843 і Regne Franc · Veure més »
Reis de Mide
La bandera de Mide En la Irlanda medieval els Reis de Mide eren del Clann Cholmáin, una branca dels Uí Néill.
Nou!!: 843 і Reis de Mide · Veure més »
Renald d'Herbauges
Renald (francès Renaud, llatí Rainaldus) fou un noble francès originari d'Aquitània (genere Aquitanicus), que fou comte d'Herbauges.
Nou!!: 843 і Renald d'Herbauges · Veure més »
Revolta de Bernat de Septimània
La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.
Nou!!: 843 і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »
Sacre emperador romanogermànic
Emblema de l'imperi germànic El sacre emperador romanogermànic era el governant del Sacre Imperi Romanogermànic, origen de nombrosos països principalment d'Europa central.
Nou!!: 843 і Sacre emperador romanogermànic · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: 843 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Nou!!: 843 і Sadaijin · Veure més »
Silahara
Els silahares foren una dinastia que va governar a Maharashtra, especialment el Konkan, entre el segle VIII i el sense interrupció.
Nou!!: 843 і Silahara · Veure més »
Taktikon Uspenski
El Taktikon Uspenski és el nom que habitualment es dona a un tractat sobre les funcions civils, militars i eclesiàstiques de l'Imperi Romà d'Orient, que indica també el protocol i l'ordre jeràrquic que s'havia de seguir a la cort.
Nou!!: 843 і Taktikon Uspenski · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: 843 і Taoklardjètia · Veure més »
Tema de la Mar Egea
El tema de la Mar Egea, en grec medieval θέμα τοῦ ΑἰγαίουΠελάγους, va ser un tema o província de l'Imperi Romà d'Orient situada a la part nord de la mar Egea i creat a mitjans del.
Nou!!: 843 і Tema de la Mar Egea · Veure més »
Teodora l'Armènia
Teodora l'Armènia (Paflagònia, 805/810 - Constantinoble, 867) fou una emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teòfil i mare de Miquel III, de qui fou regent entre el gener de 842 i març de 856.
Nou!!: 843 і Teodora l'Armènia · Veure més »
Tractat de Meerssen
Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.
Nou!!: 843 і Tractat de Meerssen · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: 843 і Tractat de Verdun · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: 843 і Turíngia · Veure més »
Unròquides
Els Unròquides o Hunròquides (Francés Unrochides; Alemany Unruochinger; Anglés Unruochings) foren una família de nobles francs que es van establir a Itàlia.
Nou!!: 843 і Unròquides · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: 843 і Verona · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: 843 і 19 d'abril · Veure més »
