Accés més ràpid que el navegador!
92 les relacions: Abu-s-Saraya aix-Xaybaní, Adopcionisme, Al-Kindí, Alcohol, Alt Penedès, Alta Mesopotàmia, Anscari de Bremen, Argantzun, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Art romànic a Catalunya, Ègara, Ènnec Aritza, Bahlul ibn Marzuq, Batalla de Conchas de Arganzón, Batalla de Pancorbo, Berà I, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Imola, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Würzburg, Borrell I d'Urgell-Cerdanya, Carlemany, Casal de Barcelona, Castell japonès, Català antic, Chronicon Barcinonenses II, Chronicon Barcinonenses III, Colosseu, Comtat de Barcelona, Comtat de Conflent, Comtat de Rasès, Comtats catalans, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta feudal hispànica, Cronicó de Skokloster, Cronologia de la història de Catalunya, Dieta de Tolosa (798), Dominació musulmana de Catalunya, Ducat de Gascunya, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Ermessenda de Carcassona, Església de Sant Donat de Zadar, Església dels Sants Just i Pastor, Fassina, Frederic d'Utrecht, ..., Frodoí, Gòtia, Guifré el Pilós, Guillem I de Tolosa, Hamadan, Harun, Harun ar-Raixid, Hispània Tarraconense, Història de la llengua catalana, Història dels Pirineus, Ignasi I, Irene d'Atenes, Khuzayma ibn Khàzim, Lesbos, Liebulf, Llista d'anys, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Girona, Llista de valís de Barcelona, Lluís el Pietós, Macedònia (tema), Nicèfor I el Logoteta, Odalric, Odiló, Oriol d'Aragó, Phil Manzanera, Pirineus, Raban Maur, Rostany, Sanç I Llop, Sant Martí de Provençals, Septimània, Setge de Turtuixa (804), Setge de Turtuixa (808), Setge de Turtuixa (809), Terrassa, Vescomtat de Narbona, Xaibànides, Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní, 28 de desembre, 3 d'abril. Ampliar l'índex (42 més) »
Abu-s-Saraya aix-Xaybaní
Abu-s-Saraya as-Sarí ibn Mansur aix-Xaybaní o, més senzillament, Abu-s-Saraya aix-Xaybaní (? - 815) fou un rebel alida.
Nou!!: 801 і Abu-s-Saraya aix-Xaybaní · Veure més »
Adopcionisme
Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.
Nou!!: 801 і Adopcionisme · Veure més »
Al-Kindí
Abu-Yússuf Yaqub ibn Ishaq as-Sabbah al-Kindí, més conegut com a al-Kindí (Kufa o Basra, actual Iraq, 801 - Bagdad, 873), va ser un erudit àrab considerat el pare de la filosofia islàmica, la fàlsafa, que recupera la metodologia i el racionalisme dels filòsofs grecs per aplicar-la a l'estudi alcorànic.
Nou!!: 801 і Al-Kindí · Veure més »
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Nou!!: 801 і Alcohol · Veure més »
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Nou!!: 801 і Alt Penedès · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: 801 і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Anscari de Bremen
Òscar, Anscari o Ansgari (Amiens, Picardia, 8 de setembre de 801 - Bremen, 3 de febrer de 865) va ser un monjo francès, bisbe d'Hamburg i Bremen i evangelitzador de Dinamarca i Suècia.
Nou!!: 801 і Anscari de Bremen · Veure més »
Argantzun
Argantzun (en castellà i oficialment, La Puebla de Arganzón) és un municipi de la província de Burgos el qual juntament amb el municipi de Comtat de Treviño forma l'enclavament de Treviño, ja que es troba envoltat per la província d'Àlaba.
Nou!!: 801 і Argantzun · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 801 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 801 і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Spoleto-Norcia
Sense descripció.
Nou!!: 801 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: 801 і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Ègara
Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Nou!!: 801 і Ègara · Veure més »
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Nou!!: 801 і Ènnec Aritza · Veure més »
Bahlul ibn Marzuq
Bahlul ibn Marzuq (La Puebla de Castro, Osca, ?-el Pallars, vers 802) fou valí de Waixqa (Osca).
Nou!!: 801 і Bahlul ibn Marzuq · Veure més »
Batalla de Conchas de Arganzón
La batalla de Conchas de Arganzón es va lliurar entre setembre i octubre del 801 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I, dirigit per Muawiya, suposat germà d'al-Hàkam, van intentar creuar el pas de les Conchas, situades prop de la Puebla de Arganzón, província de Burgos, Castella.
Nou!!: 801 і Batalla de Conchas de Arganzón · Veure més »
Batalla de Pancorbo
La batalla de Pancorbo es va lliurar el 816 quan l'exèrcit àrab enviat al nord per l'emir al-Hàkam I i dirigit per Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit va intentar creuar el pas de Pancorbo.
Nou!!: 801 і Batalla de Pancorbo · Veure més »
Berà I
Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).
Nou!!: 801 і Berà I · Veure més »
Bisbat d'Alba
El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 801 і Bisbat d'Alba · Veure més »
Bisbat d'Eichstätt
El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: 801 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 801 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat de Pistoia
El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 801 і Bisbat de Pistoia · Veure més »
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: 801 і Bisbat de Würzburg · Veure més »
Borrell I d'Urgell-Cerdanya
Borrell I d'Urgell-Cerdanya o Borrell I d'Osona (? - 820) fou un noble visigot que esdevingué comte d'Urgell i de Cerdanya (788/798-820) i d'Osona (c. 799-820).
Nou!!: 801 і Borrell I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: 801 і Carlemany · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 801 і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell japonès
Els eren fortaleses compostes principalment de pedra i fusta.
Nou!!: 801 і Castell japonès · Veure més »
Català antic
Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.
Nou!!: 801 і Català antic · Veure més »
Chronicon Barcinonenses II
El Chronicons Barcinonenses II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Nou!!: 801 і Chronicon Barcinonenses II · Veure més »
Chronicon Barcinonenses III
El Chronicons Barcinonenses III és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Nou!!: 801 і Chronicon Barcinonenses III · Veure més »
Colosseu
El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.
Nou!!: 801 і Colosseu · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 801 і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: 801 і Comtat de Conflent · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: 801 і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: 801 і Comtats catalans · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: 801 і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta de Barxiluna
La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.
Nou!!: 801 і Conquesta de Barxiluna · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 801 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Cronicó de Skokloster
El Cronicó de Skokloster (anomenat així en honor del Monestir de Sko, "Sko kloster", Suècia) és el primer de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, redactats en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Nou!!: 801 і Cronicó de Skokloster · Veure més »
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Nou!!: 801 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »
Dieta de Tolosa (798)
La Dieta de Tolosa del 798 fou la segona dieta o assemblea general del regne d'Aquitània celebrada a Tolosa el 798 quan Lluís el Pietós tornà del Regne de Germània segurament després de passar per la frontera oriental amb l'emirat de Còrdova.
Nou!!: 801 і Dieta de Tolosa (798) · Veure més »
Dominació musulmana de Catalunya
La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.
Nou!!: 801 і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: 801 і Ducat de Gascunya · Veure més »
Edat mitjana als Països Catalans
L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 801 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: 801 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: 801 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Església de Sant Donat de Zadar
L'església de Sant Donat de Zadar, Croàcia, és un monument d'estil preromànic de principis del considerat el més important del seu període conservat a Dalmàcia.
Nou!!: 801 і Església de Sant Donat de Zadar · Veure més »
Església dels Sants Just i Pastor
L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.
Nou!!: 801 і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »
Fassina
Alambí del Museu de la Fassina Balanyà Una fassina, també escrit fessina, era una fàbrica artesanal on es destil·lava l'esperit de vi per a obtenir aiguardent.
Nou!!: 801 і Fassina · Veure més »
Frederic d'Utrecht
Frederic (mort a l'illa de Walcheren, 18 de juliol de 838) va ser bisbe d'Utrecht des del 820 fins a la seva mort.
Nou!!: 801 і Frederic d'Utrecht · Veure més »
Frodoí
Frodoí fou bisbe de Barcelona (861-890) d'origen franc o germànic.
Nou!!: 801 і Frodoí · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: 801 і Gòtia · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: 801 і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: 801 і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: 801 і Hamadan · Veure més »
Harun
Harun al-Barxaluní —— va ser l'últim valí musulmà de Barcelona, del 800 al 801.
Nou!!: 801 і Harun · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: 801 і Harun ar-Raixid · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: 801 і Hispània Tarraconense · Veure més »
Història de la llengua catalana
Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.
Nou!!: 801 і Història de la llengua catalana · Veure més »
Història dels Pirineus
Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.
Nou!!: 801 і Història dels Pirineus · Veure més »
Ignasi I
Ignasi de Constantinoble (en Ignatius, en Ἰγνάτιος) que va viure al, potser de l'any801 fins al 877) va ser un eclesiàstic grec, competidor amb Foci pel patriarcat de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Nou!!: 801 і Ignasi I · Veure més »
Irene d'Atenes
Irene fou una emperadriu romana d'Orient (797-802) nascuda a Atenes vers 752 i morta a Constantinoble el 9 d'agost de 803.
Nou!!: 801 і Irene d'Atenes · Veure més »
Khuzayma ibn Khàzim
Khuzayma ibn Khàzim ibn Khuzayma at-Tamimí, també conegut senzillament com a Khuzayma ibn Khàzim, fou ostikan d'Armènia vers el 785-786 i 801-802.
Nou!!: 801 і Khuzayma ibn Khàzim · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: 801 і Lesbos · Veure més »
Liebulf
Liebulf (?- † després de 829 o 835) fou comte de Besiers i de Narbona (aquí successor d'Ademar).
Nou!!: 801 і Liebulf · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 801 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: 801 і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 801 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Girona
Aquesta llista de comtes de Girona inclou una relació cronològica dels titulars del comtat de Girona, des de la seva creació el 785.
Nou!!: 801 і Llista de comtes de Girona · Veure més »
Llista de valís de Barcelona
Llista dels valís de Barcelona des de la conquesta de la ciutat per al-Hurr ath-Thaqafí (717/718) fins a la seva conquesta pels francs en 801.
Nou!!: 801 і Llista de valís de Barcelona · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: 801 і Lluís el Pietós · Veure més »
Macedònia (tema)
El tema de Macedònia (en grec medieval θέμα Μακεδονίας) era un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient fundada cap al 790.
Nou!!: 801 і Macedònia (tema) · Veure més »
Nicèfor I el Logoteta
Nicèfor I el Logoteta (en grec:, Nikiforos) fou un ministre de finances que va ser entronitzat emperador romà d'Orient (801 al 811), escollit per altres oficials de la cort, en la «revolta dels eunucs».
Nou!!: 801 і Nicèfor I el Logoteta · Veure més »
Odalric
Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).
Nou!!: 801 і Odalric · Veure més »
Odiló
Odiló (? - ?) fou el segon comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i Empúries) d'una data posterior al 801 a una d'anterior al 817.
Nou!!: 801 і Odiló · Veure més »
Oriol d'Aragó
Oriol d'Aragó o Aureolus (? - 809) fou comte d'Aragó (ca. 802-809).
Nou!!: 801 і Oriol d'Aragó · Veure més »
Phil Manzanera
Phil Manzanera és el nom artístic de Philip Geoffrey Targett-Adams, nascut el 31 de gener de 1949 a Londres (Anglaterra), guitarrista i productor discogràfic, fill de pare anglès i mare colombiana.
Nou!!: 801 і Phil Manzanera · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: 801 і Pirineus · Veure més »
Raban Maur
Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.
Nou!!: 801 і Raban Maur · Veure més »
Rostany
Rostany (en llatí Rostagnus, en francès Rostaing) fou el primer comte de Girona (que llavors incloïa els pagi de Besalú i d'Empúries) del 785 a una data entre el 801 i el 811.
Nou!!: 801 і Rostany · Veure més »
Sanç I Llop
Sanç I Llop (basc: Antxo Otxoa) fou duc de Gasconya, efectiu vers el 801 al 816.
Nou!!: 801 і Sanç I Llop · Veure més »
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 801 і Sant Martí de Provençals · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: 801 і Septimània · Veure més »
Setge de Turtuixa (804)
El Setge de Turtuixa de 804-807 fou una de les batalles de la Conquesta carolíngia de la Marca hispànica.
Nou!!: 801 і Setge de Turtuixa (804) · Veure més »
Setge de Turtuixa (808)
El setge de Turtuixa de 808 va ser un intent fracassat d'atac a la ciutat de Tortosa per part de les tropes de Lluís el Pietós, amb el suport del seu llegat Ingobert i els comandants Berà i Ademar de Narbona.
Nou!!: 801 і Setge de Turtuixa (808) · Veure més »
Setge de Turtuixa (809)
El setge de Turtuixa de 809 va ser part d'un intent de conquerir les ciutats de Tarragona i Tortosa per part del fill de Carlemany, Lluís el Pietós.
Nou!!: 801 і Setge de Turtuixa (809) · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: 801 і Terrassa · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: 801 і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Nou!!: 801 і Xaibànides · Veure més »
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní
Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní fou ostikan d'Armènia vers el 787-788.
Nou!!: 801 і Yazid ibn Màzyad aix-Xaybaní · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: 801 і 28 de desembre · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: 801 і 3 d'abril · Veure més »
