84 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Mutí, Abu Fudayk, Abu Harb Salm ibn Ziyad, Al-Barà ibn Àzib, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Alcorà, Arabissos, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rouen, Aydın, Ègica, Àfrica (província romana), Batalla de Banat Kain, Batalla de Karbala, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Auxerre, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bixr ibn Marwan, Bixri, Brescia, Brumàlia, Bukayr ibn Wixah, Califat Omeia, Celibat, Colosses, Concili de Trullo, Dinar, Dinastia Tang, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Església Ortodoxa de Xipre, Fèlix de Toledo, Fortriu, Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient, Guerres arabo-romanes, Història d'Aràbia, Història de l'Aràbia Saudita, Història de la civilització islàmica, Història del Iemen, Història del papat, ..., Ibn al-Àixath, Iraq (província del Califat), Isaac d'Alexandria, Justinià II Rinotmet, Kaba, Kaixgar, Kàhina, Kharigisme, Khildesinda, Kutxa (reialme), Lleonci (emperador), Llista d'anys, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Makuria, Malik ibn Misma, Marwan II, Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, Najdat, Patriarca Copte d'Alexandria, Pau III de Constantinoble, Primers set concilis ecumènics, Qaraixahr, Rawh ibn Zinbà, Sant Sergi I, Santuari d'Ise, Sòlid (moneda), Segona fitna, Setge de Constantinoble (717-718), Setge de la Meca (692), Simeó I d'Alexandria, Sisbert, Suniefred, Zile, 624. Ampliar l'índex (34 més) »
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Nou!!: 692 і Abd-al-Màlik ibn Marwan · Veure més »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: 692 і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí
ʿAbd Al·lāh ibn Khāzim as-Sulamī —— (mort en 692) fou el governador omeia de Khurassan entre el 662–665 i el 683/84, abans d'esdevenir el governador nominal zubàyrida de la mateixa província entre el 684 i fins a la seva mort.
Nou!!: 692 і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Mutí
Abd-Al·lah ibn Mutí ibn al-Àswad al-Adawí, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Mutí, fou juntament amb Abd-Al·lah ibn Hàndhala un dels caps militars de la revolta de Medina contra el califa Yazid I el 682.
Nou!!: 692 і Abd-Al·lah ibn Mutí · Veure més »
Abu Fudayk
Abd-Al·lah ibn Thawr, més conegut com a Abu-Fudayk (mort en 693) fou un revolucionari kharigita, membre del clan àrab dels Banu Qays ibn Thalaba.
Nou!!: 692 і Abu Fudayk · Veure més »
Abu Harb Salm ibn Ziyad
Abu Harb Salm ibn Ziyad ibn Abihi (? - 692) fou un militar i governador omeia, de la branca sufyànida però bastard, un dels nombrosos fills de Ziyad ibn Abihi (que era fill il·legítim d'Abu Sufyan ibn Harb).
Nou!!: 692 і Abu Harb Salm ibn Ziyad · Veure més »
Al-Barà ibn Àzib
Al-Barà ibn Àzib ibn al-Hàrith al-Awsí al-Ansarí, més conegut simplement com al-Barà ibn Àzib, fou un company del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 692 і Al-Barà ibn Àzib · Veure més »
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Nou!!: 692 і Al-Hajjaj ibn Yússuf · Veure més »
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Nou!!: 692 і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Nou!!: 692 і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: 692 і Alcorà · Veure més »
Arabissos
Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.
Nou!!: 692 і Arabissos · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 692 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 692 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Corint
Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 692 і Arquebisbat de Corint · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 692 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 692 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 692 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Aydın
Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).
Nou!!: 692 і Aydın · Veure més »
Ègica
Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.
Nou!!: 692 і Ègica · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: 692 і Àfrica (província romana) · Veure més »
Batalla de Banat Kain
Després de la mort de Yazid I, durant la Segona guerra civil islàmica, els Banu Kalb van lluitar a favor dels omeies i els kaysites van donar suport a Abd Allah ibn al-Zubayr.
Nou!!: 692 і Batalla de Banat Kain · Veure més »
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Nou!!: 692 і Batalla de Karbala · Veure més »
Bisbat antic de Lincoln
El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 692 і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 692 і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 692 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 692 і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina · Veure més »
Bixr ibn Marwan
Abu-Marwan Bixr ibn Marwan ibn al-Hàkam al-Umawí ——, conegut senzillament com a Bixr ibn Marwan fou un príncep omeia fill del califa Marwan (I) ibn al-Hàkam (684–685) i de Qutayya bint Bixr.
Nou!!: 692 і Bixr ibn Marwan · Veure més »
Bixri
Bixri o Jabal al-Bixri és una muntanya a Síria oriental, al sud-oest de Raqqa (a la riba de l'Eufrates).
Nou!!: 692 і Bixri · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: 692 і Brescia · Veure més »
Brumàlia
Les Brumals o la Brumàlia (en llatí Brumalia) eren les festes del solstici d'hivern instituïdes per Ròmul en honor de Líber o Bacus (Dionís), al costat de Saturn (Cronos) i Ops (Demèter) i celebrades pels romans.
Nou!!: 692 і Brumàlia · Veure més »
Bukayr ibn Wixah
Bukayr ibn Wixah (en àrab Bukayr b. Wixāḥ) fou governador omeia del Khurasan (692-696).
Nou!!: 692 і Bukayr ibn Wixah · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: 692 і Califat Omeia · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: 692 і Celibat · Veure més »
Colosses
s Colosses (en grec antic: Κολοσσαί, Kolossaí; en llatí: Colossae) era una antiga ciutat de Frígia travessada pel riu Licos, un afluent del Meandre.
Nou!!: 692 і Colosses · Veure més »
Concili de Trullo
El concili de Trullo o concili in Trullo, pel lloc on es va celebrar, o Concili Quintisext fou un concili que es va celebrar a Constantinoble el 692.
Nou!!: 692 і Concili de Trullo · Veure més »
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Nou!!: 692 і Dinar · Veure més »
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Nou!!: 692 і Dinastia Tang · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 692 і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: 692 і Ducat de Gascunya · Veure més »
Església Ortodoxa de Xipre
LEsglésia Ortodoxa de Xipre, que té el nom històric d'Església de Xipre, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Nou!!: 692 і Església Ortodoxa de Xipre · Veure més »
Fèlix de Toledo
Fèlix de Toledo o Fèlix de Sevilla (? - c. 700), va ser bisbe de Sevilla de finals del segle VII.
Nou!!: 692 і Fèlix de Toledo · Veure més »
Fortriu
Fortriu és el nom donat pels historiadors a l'antic regne dels pictes, que sovint s'utilitza també com a sinònim de «regne dels pictes» en general.
Nou!!: 692 і Fortriu · Veure més »
Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient
La història de Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient coincideix principalment amb la de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 692 і Grècia sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: 692 і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Nou!!: 692 і Història d'Aràbia · Veure més »
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Nou!!: 692 і Història de l'Aràbia Saudita · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: 692 і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 692 і Història del Iemen · Veure més »
Història del papat
Sant Pere. La història del papat, el càrrec ocupat pel papa com a cap de l'Església catòlica romana, d'acord amb la doctrina catòlica, s'estén des de l'època de Simó Pere fins a l'actualitat.
Nou!!: 692 і Història del papat · Veure més »
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Nou!!: 692 і Ibn al-Àixath · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: 692 і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Isaac d'Alexandria
Isaac d'Alexandria (en copte Ⲓⲥⲁⲁⲕ) va ser patriarca Copte d'Alexandria de l'any 690 fins al 692, quan va morir.
Nou!!: 692 і Isaac d'Alexandria · Veure més »
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Nou!!: 692 і Justinià II Rinotmet · Veure més »
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Nou!!: 692 і Kaba · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: 692 і Kaixgar · Veure més »
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Nou!!: 692 і Kàhina · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: 692 і Kharigisme · Veure més »
Khildesinda
Khildesinda fou una suposada princesa merovíngia filla del rei de Nèustria Khilperic I (539- 584) i de la reina Audovera (533- 580). Personatge introduït el 727 pel Liber Historiae Francorum, Khildesinda forma part de l'epopeia coneguda sota el nom de Khilperic repudia Audovera.
Nou!!: 692 і Khildesinda · Veure més »
Kutxa (reialme)
Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).
Nou!!: 692 і Kutxa (reialme) · Veure més »
Lleonci (emperador)
Lleonci (nom original:, Leontios), o simplement Lleó fou emperador romà d'Orient del 695 al 698.
Nou!!: 692 і Lleonci (emperador) · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 692 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 692 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Makuria
Mapa de Makuria i altres regnes cristians de Núbia Makuria (nubià antic:;;; o) fou un regne de la part central de Núbia entre Nobàtia i Aloa.
Nou!!: 692 і Makuria · Veure més »
Malik ibn Misma
Màlik ibn Misma fou el principal personatge de la família Massàmia de Bàssora.
Nou!!: 692 і Malik ibn Misma · Veure més »
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Nou!!: 692 і Marwan II · Veure més »
Muhàmmad ibn al-Hanafiyya
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Talib al-Haiximí al-Quraixí, més conegut com Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Khawla, de la tribu dels Banu Hanifa.
Nou!!: 692 і Muhàmmad ibn al-Hanafiyya · Veure més »
Najdat
Najdat fou una branca kharigita fundada per Najda ibn Àmir al-Hanafí —en àrab نجدة بن عامر الحنفي— que es va desenvolupar al a les regions de Yamama i Bahrayn, i un grup al Sistan.
Nou!!: 692 і Najdat · Veure més »
Patriarca Copte d'Alexandria
El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.
Nou!!: 692 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »
Pau III de Constantinoble
Pau III (en Παύλος Γ΄) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 687 al 693.
Nou!!: 692 і Pau III de Constantinoble · Veure més »
Primers set concilis ecumènics
Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.
Nou!!: 692 і Primers set concilis ecumènics · Veure més »
Qaraixahr
Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.
Nou!!: 692 і Qaraixahr · Veure més »
Rawh ibn Zinbà
Rawh ibn Zinbà al-Judhamí o, més senzillament, Rawh ibn Zinbà (?-703), fou un cap tribal àrab partidari dels omeies contra els zubàyrides durant la segona guerra civil (683-692).
Nou!!: 692 і Rawh ibn Zinbà · Veure més »
Sant Sergi I
Sergi I (Palerm, Sicília, s. VII - Roma, 8 de setembre de 701) fou Papa de 687 a 701.
Nou!!: 692 і Sant Sergi I · Veure més »
Santuari d'Ise
El Santuari d'Ise (en japonès: 伊勢神宮, Ise-jingū), també conegut com el Gran Santuari d'Ise (伊勢大神宮, Ise-Daijingū) i oficialment com El Santuari (神宮, Jingū), és el santuari del xintoisme més important del Japó, considerat el lloc més sagrat d'aquesta religió.
Nou!!: 692 і Santuari d'Ise · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: 692 і Sòlid (moneda) · Veure més »
Segona fitna
La segona fitna o segona guerra civil islàmica fou un període de desordre polític i militar amb una sèrie de conflictes que aparentment no estaven connectats directament entre si que van envoltar al món islàmic durant el govern dels omeies arran de la mort del califa Muàwiya I.
Nou!!: 692 і Segona fitna · Veure més »
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Nou!!: 692 і Setge de Constantinoble (717-718) · Veure més »
Setge de la Meca (692)
El setge de la Meca del 692 formà part de la Segona guerra civil islàmica.
Nou!!: 692 і Setge de la Meca (692) · Veure més »
Simeó I d'Alexandria
Simeó I d'Alexandria (en copte Ⲥⲩⲙⲉⲱⲛ, en àrab سيماؤن?) va ser el 42è Papa d'Alexandria i Patriarca de la Seu de Sant Marc entre l'any 692 i el 700, quan va morir.
Nou!!: 692 і Simeó I d'Alexandria · Veure més »
Sisbert
Sisbert o Sisebert fou arquebisbe metropolità de Toledo elegit després de la mort de Julià II de Toledo el 6 de març del 690 i fins al 693.
Nou!!: 692 і Sisbert · Veure més »
Suniefred
Suniefred o Sunifred fou rei visigot del Regne de Toledo del 692 al 693.
Nou!!: 692 і Suniefred · Veure més »
Zile
Zile, és un poble i un districte de la província de Tokat, a Turquia.
Nou!!: 692 і Zile · Veure més »
624
Sense descripció.
Nou!!: 692 і 624 · Veure més »