Accés més ràpid que el navegador!
96 les relacions: A-che-na Cho-eul, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abd-Al·lah ibn Àmir, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Abraha, Abu-Mussa al-Aixarí, Adarnases II d'Ibèria, Adimir, Al-Àhnaf ibn Qays, Alcorà, Amand de Maastricht, Amanung, Anastàsia (consort de Constantí IV), Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Tours, Ascaric, Bayhak, Bàssora, Beat de Tui, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Chalon, Bisbat de Chartres, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Digne, Bisbat de Gap, Bisbat de Grassa, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Lieja, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Metz, Bisbat de Nantes, Bisbat de Nimes, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, ..., Bisbat de Sion, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Winchester, Bust (Sistan), Caors, Castell Desvern, Clodoveu II, Comtat d'Alsàcia, Dècada del 650, Ellora, Emirat d'Armènia, Era japonesa, Escultures rupestres de Dazu, Esteve II d'Ibèria, Eustoqui d'Àvila, Faraïlda de Gant, Fausta (emperadriu), Fermí, Aule, Eumaqui i Longí de Vivièrs, Firuzabad, Funningur, Gèrmia de Galàcia, Ghurian, Gorgan (ciutat), Història antiga del Iemen, Història de Sèrbia, Ildefons de Toledo, Islam a la Xina, Itil, Khàzars, Khildebert l'Adoptat, Landeric de París, Løgting, Literatura persa, Llibre de Durrow, Llista d'anys, Mahoma, Mamikonian, Maraix, Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib, Palestina, Papa Sisini, Plectruda, Taula de Maragda, Teodolinda, Teotihuacan, Uthman ibn Affan. Ampliar l'índex (46 més) »
A-che-na Cho-eul
A-che-na Cho-eul fou un general turc al servei de la dinastia Tang.
Nou!!: 650 і A-che-na Cho-eul · Veure més »
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr
Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.
Nou!!: 650 і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Àmir
Abu-Abd-ar-Rahman Abd-Al·lah ibn Àmir ibn Qurayx, més conegut simplement com a Abd-Al·lah ibn Àmir (la Meca, 626-680) fou un general àrab del clan dels Abd-Xams, parent del califa Uthman ibn Affan.
Nou!!: 650 і Abd-Al·lah ibn Àmir · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí
ʿAbd Al·lāh ibn Khāzim as-Sulamī —— (mort en 692) fou el governador omeia de Khurassan entre el 662–665 i el 683/84, abans d'esdevenir el governador nominal zubàyrida de la mateixa província entre el 684 i fins a la seva mort.
Nou!!: 650 і Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí · Veure més »
Abraha
Abraha (mort després del 553 potser vers 570) fou un rei cristià del sud-oest d'Aràbia (vers 525—570) conegut també com a Abraha al-Ashram (en àrab أبرهة الأشرم) o Abraha ben as-Saba'h.
Nou!!: 650 і Abraha · Veure més »
Abu-Mussa al-Aixarí
Abd-Al·lah ibn Qays ibn Salim, més conegut com a Abu-Mussa al-Aixarí (Iemen, 614Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «(al-)Aʿarī, Abū Mūsā». - la Meca?, vers 662) fou un company del profeta Muhàmmad i un general i governador musulmà.
Nou!!: 650 і Abu-Mussa al-Aixarí · Veure més »
Adarnases II d'Ibèria
Adarnases II de Kakhètia (en georgià: ადარნასე I) o Adrnerseh (ადრნერსე, igualment traduït com Atrnerseh) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 650 al 685 segons la cronologia de Cyril Toumanoff.
Nou!!: 650 і Adarnases II d'Ibèria · Veure més »
Adimir
Adimir, o Ademir segons alguns còdexs, va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 643 i 650.
Nou!!: 650 і Adimir · Veure més »
Al-Àhnaf ibn Qays
Abu-Bahr Sakhr ibn Qays ibn Muàwiya at-Tamimí as-Sadí, més conegut com a Al-Àhnaf ibn Qays, fou un notable tamimita de Bàssora nascut en època preislàmica vers 610 i mort, musulmà, en 687.
Nou!!: 650 і Al-Àhnaf ibn Qays · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: 650 і Alcorà · Veure més »
Amand de Maastricht
Amand de Maastricht, (Nantes circa 584 - Elnon o Elnone, moderna Abadia de Saint-Amand, 679) va un religiós franc, eremita, missioner a Flandes i bisbe de Tongres i Maastricht; és considerat l'introductor del cristianisme a Bèlgica.
Nou!!: 650 і Amand de Maastricht · Veure més »
Amanung
Amanung, o també citat erròniament com Amanur, fou un religiós hispanovisigot, bisbe d'Àvila aproximadament entre 650 i 660.
Nou!!: 650 і Amanung · Veure més »
Anastàsia (consort de Constantí IV)
Anastàsia, nascuda cap a l'any 650 i morta després del 711, va ser una emperadriu romana d'Orient casada amb l'emperador romà d'Orient Constantí IV.
Nou!!: 650 і Anastàsia (consort de Constantí IV) · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: 650 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Clarmont
Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »
Arquebisbat de Dublín
Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 650 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Ascaric
Ascaric o Ascari, també anomenat Fascari i Astarig, va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència consagrat vers l'any 650 i mort en una data desconeguda.
Nou!!: 650 і Ascaric · Veure més »
Bayhak
Bayhak fou un antic districte del Gran Khorasan a l'oest de Nishapur.
Nou!!: 650 і Bayhak · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: 650 і Bàssora · Veure més »
Beat de Tui
Beat va ser un religiós hispanovisigot, bisbe de Tui aproximadament entre els anys 650 i 656.
Nou!!: 650 і Beat de Tui · Veure més »
Bisbat d'Amiens
L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 650 і Bisbat d'Amiens · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 650 і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat d'Évreux
Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 650 і Bisbat d'Évreux · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 650 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 650 і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 650 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 650 і Bisbat de Carpentràs · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 650 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Chartres
Porta occidental de la catedral de Chartres. VII. XII. XVIII, que va ser la residència episcopal fins al 1905, avui allotja el museu de Belles Arts de la ciutat. El bisbat de Chartres (francès: Diocèse de Chartres, llatí: Dioecesis Carnutensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 650 і Bisbat de Chartres · Veure més »
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Nou!!: 650 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 650 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 650 і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 650 і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 650 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 650 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: 650 і Bisbat de Lieja · Veure més »
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 650 і Bisbat de Llemotges · Veure més »
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 650 і Bisbat de Mâcon · Veure més »
Bisbat de Metz
VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 650 і Bisbat de Metz · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 650 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Nimes
L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.
Nou!!: 650 і Bisbat de Nimes · Veure més »
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Nou!!: 650 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 650 і Bisbat de Sion · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 650 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Winchester
XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 650 і Bisbat de Winchester · Veure més »
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Nou!!: 650 і Bust (Sistan) · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: 650 і Caors · Veure més »
Castell Desvern
La Torre Desvern o Torre Desbach és una obra de Celrà (Gironès) situada a prop del castell dels Escala (o de Celrà), encara que més enlairada.
Nou!!: 650 і Castell Desvern · Veure més »
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Nou!!: 650 і Clodoveu II · Veure més »
Comtat d'Alsàcia
Alsàcia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alsàcia.
Nou!!: 650 і Comtat d'Alsàcia · Veure més »
Dècada del 650
La dècada del 650 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 650 fins al 31 de desembre del 659.
Nou!!: 650 і Dècada del 650 · Veure més »
Ellora
Ellora (en marathi: वेरूळ Ellorā) és una localitat de l'Índia, antigament coneguda com a Elapurā, a 30 km de la ciutat d'Aurangabad (Maharashtra).
Nou!!: 650 і Ellora · Veure més »
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Nou!!: 650 і Emirat d'Armènia · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 650 і Era japonesa · Veure més »
Escultures rupestres de Dazu
Les escultures rupestres de Dazu, situades al comtat de Dazu prop de la ciutat xinesa de Chongqing, a la província de Sichuan, formen una sèrie d'excepcionals escultures religioses, datades principalment del segle VII al XIV, construïdes entre finals de la Dinastia Tang i principis de la Dinastia Song.
Nou!!: 650 і Escultures rupestres de Dazu · Veure més »
Esteve II d'Ibèria
Esteve II o Stephanos II (en georgià: სტეფანოზ II, Step'anoz II) fou un príncep-primat d'Ibèria i eristavi hereditari de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides que regna de 637/642 a 650 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Nou!!: 650 і Esteve II d'Ibèria · Veure més »
Eustoqui d'Àvila
Eustoqui o Eustoci va ser un religiós hispanovisigot, bisbe d'Àvila, aproximadament entre 642 i 650, successor de Teodogi.
Nou!!: 650 і Eustoqui d'Àvila · Veure més »
Faraïlda de Gant
Farailda o Faraildis —Veerle en neerlandès, Pharaïlde en francès— (650, nord de la Gàl·lia; fou una santa que va viure de 650 a 740, el que és en tot cas una excepció per a l'època; va néixer a l'actual Brabant Flamenc i va viure a Steenokkerzeel a Bèlgica, passant una bona part de la seva vida a la ciutat de Bruay-sur-l'Escaut al nord de França; se li atribueixen tres miracles.
Nou!!: 650 і Faraïlda de Gant · Veure més »
Fausta (emperadriu)
Fausta va ser una emperadriu romana d'Orient, consort de l'emperador romà d'Orient Constant II.
Nou!!: 650 і Fausta (emperadriu) · Veure més »
Fermí, Aule, Eumaqui i Longí de Vivièrs
Fermí de Viviers (Viviers?, s. V - començament del s. VI), el seu fill Aule i els seus successors Eumaqui i Longí (mort ca. 680) foren bisbes de Viviers al final del i durant els tres primers terços del VII.
Nou!!: 650 і Fermí, Aule, Eumaqui i Longí de Vivièrs · Veure més »
Firuzabad
Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.
Nou!!: 650 і Firuzabad · Veure més »
Funningur
Funningur, és una localitat situada a l'illa d'Eysturoy, a les Illes Fèroe.
Nou!!: 650 і Funningur · Veure més »
Gèrmia de Galàcia
Gèrmia (en llatí Germia) era una ciutat de Galàcia entre Pessinus i Ancyra.
Nou!!: 650 і Gèrmia de Galàcia · Veure més »
Ghurian
Ghurian (Ghūrīān, Ghoryan, Ġūrīān) és una ciutat i el centre administratiu del districte de Ghurian a la província d'Herat, Afganistan.
Nou!!: 650 і Ghurian · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: 650 і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Història antiga del Iemen
Inscripció sabea adreçada al al deu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, segle VII aC. Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.
Nou!!: 650 і Història antiga del Iemen · Veure més »
Història de Sèrbia
La història de Sèrbia es pot considerar que comença amb el primer estat serbi, Raška, que va ser fundat al per la casa de Vlastimirović; es va desenvolupar dins del Regne i l'Imperi serbi sota la casa de Nemanjić.
Nou!!: 650 і Història de Sèrbia · Veure més »
Ildefons de Toledo
Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.
Nou!!: 650 і Ildefons de Toledo · Veure més »
Islam a la Xina
Lislam a la Xina (xinès: 伊斯兰教, pinyin yīsīlán jiào, "ensenyament de l'islam") hi va arribar, segons la tradició, l'any 650 quan Sad ibn Abi-Waqqàs va ser enviat pel califa Uthman com a representant davant l'emperador Tang Gaozong.
Nou!!: 650 і Islam a la Xina · Veure més »
Itil
Mapa Itil (àrab Atil o Atil-Khazaran o Khazaran-Atil) fou la capital del kanat dels khàzars (Kanat Khàzar).
Nou!!: 650 і Itil · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: 650 і Khàzars · Veure més »
Khildebert l'Adoptat
Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.
Nou!!: 650 і Khildebert l'Adoptat · Veure més »
Landeric de París
Landeric de París, en francès Landry (París?, s. VII - París, 656 o 661) fou un religiós franc, bisbe de París.
Nou!!: 650 і Landeric de París · Veure més »
Løgting
El Løgting, pronunciat ˈlœktɪŋɡ en feroès, és el parlament unicameral autònom de les Illes Fèroe.
Nou!!: 650 і Løgting · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: 650 і Literatura persa · Veure més »
Llibre de Durrow
El Llibre de Durrow (en anglès, Book of Durrow) és el llibre d'evangelis més antic conservat a Europa Occidental.
Nou!!: 650 і Llibre de Durrow · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 650 і Llista d'anys · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: 650 і Mahoma · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: 650 і Mamikonian · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: 650 і Maraix · Veure més »
Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib
Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib al-Haiximí al-Quraixí (vers 650-setembre de 680) fou un guerrer àrab partidari d'al-Hussayn ibn Alí.
Nou!!: 650 і Múslim ibn Aqil ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: 650 і Palestina · Veure més »
Papa Sisini
Sisini (Síria, 650 - Roma, 4 de febrer de 708) va ser Papa de l'Església Catòlica durant tres setmanes el 708 a causa de la seva mort per gota.
Nou!!: 650 і Papa Sisini · Veure més »
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Nou!!: 650 і Plectruda · Veure més »
Taula de Maragda
Edició del text en llatí de Chrysogonus Polydorus, Nuremberg 1541. La Taula de Maragda és un text, atribuït al mític Hermes Trismegist, de caràcter curt i críptic, amb el propòsit de revelar el secret de la substància primordial i les seves transmutacions.
Nou!!: 650 і Taula de Maragda · Veure més »
Teodolinda
Teodolinda o Teodelinda (Ratisbona?, 570–Monza, 22 gener 627) fou reina consort dels longobards i d'Itàlia entre el 589 i el 616, i regenta del 616 al 624 durant la minoria d'edat del seu fill Adaloald.
Nou!!: 650 і Teodolinda · Veure més »
Teotihuacan
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.
Nou!!: 650 і Teotihuacan · Veure més »
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 650 і Uthman ibn Affan · Veure més »
