Accés més ràpid que el navegador!
115 les relacions: Abadia de Sant Denís, Abbó de Provença, Abu Muhàmmad Madikarib ibn Kays al-Àixath, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Sufyan ibn Harb, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Adalbert I d'Ostrevent, Adí ibn Hàtim, Aighí, Al-Aqra ibn Habis, Al-Àhnaf ibn Qays, Al-Àswad, Al-Djulanda, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, Al-Qaqà ibn Amr, Alí ibn Abi-Tàlib, Alcorà, Amand de Gascunya, Amr ibn al-As, Anaza, Arquebisbat de Sens, Arquitectura islàmica, Asbadhites, Úmar ibn al-Khattab, Astianene, Azd, Íkrima ibn Abi-Jahl, Àïxa bint Abi-Bakr, Bahrain, Bakr ibn Wàïl, Banu Ghifar, Banu Hamdan, Banu Hanifa, Banu Hilal, Banu-l-Hàrith, Batalla d'Aqraba, Batalla de Buzakha, Bisbat d'Imola, Bisbat de Constança, Bisbat de Laon, Bisbat de Llemotges, Califa, Califat, Caribert II, Corrents de l'islam, Cronologia de la història de França, Dagobert I, Dinastia merovíngia, Districte de Multan, Ducat de Gascunya, ..., Elionor Caterina de Zweibrücken, Eloi de Noyon, Erzurum, Eusebi de Tarragona, Expansió de l'islam, Fadak, Fàtima az-Zahrà, Frederic de Hessen Eschwege, Gassànides, Gnuní, Guerres de la Ridda, Hawazin, Hiccila, Història d'Oman, Història de la civilització islàmica, Història del Iemen, Ildefons de Toledo, Imam xiïta, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Islam, Iudila, Jàbala (VI) ibn al-Àiham, Judicael de Domnònia, Kaixgar, Khawlan, Khàlid ibn Saïd ibn al-As, Khilperic d'Aquitània, Llista d'anys, Llista de reis dels francs, Llista de reis sassànides, Madhhidj, Mahoma, Mahoma en l'islam, Màriya al-Qibtiyya, Medina, Mjej II Gnuní, Muharib, Muhàmmad ibn Abi-Bakr, Musàylima, Najd, Patriarca Ortodox de Jerusalem, Primer califat, Primer Imperi Búlgar, Qaraixahr, Qatif, Rajouli, Regne d'Aquitània, Regne de Khotan, Rei de Northúmbria, Remacle, Rictruda de Marchiennes, Sisenand, Successió de Mahoma, Sunnisme, Textos sagrats de l'islam, Tulayha, Xiisme, Yezdegerd III, 11 d'agost, 20 d'abril, 26 d'abril, 570, 571, 8 de juny. Ampliar l'índex (65 més) »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: 632 і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.
Nou!!: 632 і Abbó de Provença · Veure més »
Abu Muhàmmad Madikarib ibn Kays al-Àixath
Abu Muhàmmad Madikarib ibn Kays al-Àixath (nom complet Abu Muhàmmad Madikarib ibn Kays ibn Madikarib al-Àixath), també anomenat al-Aixadj (L'apunyalat) i Urf al-Nar (el traïdor, en dialecte d'Aràbia del Sud) fou un cap dels Kinda de Hadramaut, del clan d'al-Harith.
Nou!!: 632 і Abu Muhàmmad Madikarib ibn Kays al-Àixath · Veure més »
Abu-Bakr as-Siddiq
Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.
Nou!!: 632 і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »
Abu-Sufyan ibn Harb
Sakhr ibn Harb ibn Umayya ibn Abd-Xams ibn Abd-Manaf, més conegut com a Abu-Sufyan o Abu-Sufyan ibn Harb (vers 565-653) fou un capitost de la Meca, mercader i financer, conegut també per la kunya Abu-Hàndhala.
Nou!!: 632 і Abu-Sufyan ibn Harb · Veure més »
Abu-Ubayda ibn al-Jarrah
Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.
Nou!!: 632 і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »
Adalbert I d'Ostrevent
Adalbert I o Adalbald d'Ostrevent († 642) fou un comte de Douai en començar el segle VII.
Nou!!: 632 і Adalbert I d'Ostrevent · Veure més »
Adí ibn Hàtim
Adí ibn Hàtim (572-687/688) fou un company del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 632 і Adí ibn Hàtim · Veure més »
Aighí
Aighí (Aighinanus, Agnianus, Anianus, Aighyna, Aeghyna, Aegyna, Aigino, Aichina, Aighinus, Ainandus, Aimandus, Amandus) fou un suposat duc de Gascunya que hauria exercit suposadament entre 628 i 638 o 645.
Nou!!: 632 і Aighí · Veure més »
Al-Aqra ibn Habis
Al-Aqra ibn Habis ibn Iqal ibn Muhàmmad ibn Sufyan ibn Mujaixi ibn Dàrim at-Tamimí, més conegut senzillament com al-Aqra ibn Habis fou un general tamimita musulmà.
Nou!!: 632 і Al-Aqra ibn Habis · Veure més »
Al-Àhnaf ibn Qays
Abu-Bahr Sakhr ibn Qays ibn Muàwiya at-Tamimí as-Sadí, més conegut com a Al-Àhnaf ibn Qays, fou un notable tamimita de Bàssora nascut en època preislàmica vers 610 i mort, musulmà, en 687.
Nou!!: 632 і Al-Àhnaf ibn Qays · Veure més »
Al-Àswad
Al-Àswad ibn Kab al-Ansí fou el cap de la primera rida (apostasia) al Iemen.
Nou!!: 632 і Al-Àswad · Veure més »
Al-Djulanda
Els Al al-Julanda o Banu l-Julanda (o) fou una dinastia que va governar l'Imamat ibadita d'Oman.
Nou!!: 632 і Al-Djulanda · Veure més »
Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra
Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí o, més senzillament, Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra (Tawwaj, 632 - Merv, vers 702) fou un general àrab del, epònim dels muhal·làbides.
Nou!!: 632 і Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra · Veure més »
Al-Qaqà ibn Amr
Al-Qaqà ibn Amr ibn Màlik at-Tamimí o, més senzillament, al-Qaqà ibn Amr fou un company del profeta Muhàmmad que participà en les primeres conquestes islàmiques.
Nou!!: 632 і Al-Qaqà ibn Amr · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: 632 і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: 632 і Alcorà · Veure més »
Amand de Gascunya
Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.
Nou!!: 632 і Amand de Gascunya · Veure més »
Amr ibn al-As
Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As (c.672-663), fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Nou!!: 632 і Amr ibn al-As · Veure més »
Anaza
Anaza és una tribu àrab, antiga però encara existent.
Nou!!: 632 і Anaza · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: 632 і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquitectura islàmica
La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.
Nou!!: 632 і Arquitectura islàmica · Veure més »
Asbadhites
Els asbadhites era la comunitat de perses instal·la a la regió d'Oman i a la de Bahrayn (Aràbia Oriental després al-Ahsa) dels quals no es coneix el seu poder polític i econòmic.
Nou!!: 632 і Asbadhites · Veure més »
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Nou!!: 632 і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »
Astianene
Astianene, en armeni Hashteanq era una regió de l'oest d'Armènia, al sud-est de la Khorzene i a l'est de la Balabitene.
Nou!!: 632 і Astianene · Veure més »
Azd
Azd o Asd són dues confederacions tribals d'Aràbia a l'antiguitat, a l'Asir (Azd Sarat) i a l'Oman (Azd Uman) que es van fusionar a l'època islàmica a Bàssora i el Khorasan.
Nou!!: 632 і Azd · Veure més »
Íkrima ibn Abi-Jahl
Íkrima ibn Abi-Jahl —en àrab عكرمة بن أبي جهل, ʿIkrima b. Abī Jahl— fou cap del clan quraixita dels Banu Makhzum, que va assolir la direcció del grup el gener del 630.
Nou!!: 632 і Íkrima ibn Abi-Jahl · Veure més »
Àïxa bint Abi-Bakr
Àïxa bint Abi-Bakr (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 632 і Àïxa bint Abi-Bakr · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: 632 і Bahrain · Veure més »
Bakr ibn Wàïl
Bakr ibn Wàïl o Banu Bakr (o) és el nom d'un antic grup de tribus del centre, de l'est i més tard del nord de la península d'Aràbia.
Nou!!: 632 і Bakr ibn Wàïl · Veure més »
Banu Ghifar
Els Banu Ghifar foren una tribu àrab, fracció dels Banu Damra ibn Bakr, al seu torn branca dels Kinana.
Nou!!: 632 і Banu Ghifar · Veure més »
Banu Hamdan
Els hamdan són una de les més gran tribus àrabs del grup iemenita.
Nou!!: 632 і Banu Hamdan · Veure més »
Banu Hanifa
Els Banu Hanifa o Hanifa ibn Lujaym fou una antiga tribu àrab del grup dels Baqr ibn Wail.
Nou!!: 632 і Banu Hanifa · Veure més »
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Nou!!: 632 і Banu Hilal · Veure més »
Banu-l-Hàrith
Els Banu l-Hàrith ibn Kab o Balarith són una tribu àrab del grup iemenita.
Nou!!: 632 і Banu-l-Hàrith · Veure més »
Batalla d'Aqraba
La batalla d'Aqraba o batalla de Yamama fou un combat lliurat el desembre del 632 a la plana d'Aqraba, prop d'una població que portava aquest nom a la Yamama (Najd).
Nou!!: 632 і Batalla d'Aqraba · Veure més »
Batalla de Buzakha
La Batalla de Buzakha va tenir lloc entre Khàlid ibn al-Walid i Tulayha, el setembre del 632 a Buzakha, un pou del Najd, al territori dels Asad o dels Tayyi..
Nou!!: 632 і Batalla de Buzakha · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 632 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 632 і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 632 і Bisbat de Laon · Veure més »
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 632 і Bisbat de Llemotges · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: 632 і Califa · Veure més »
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Nou!!: 632 і Califat · Veure més »
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Nou!!: 632 і Caribert II · Veure més »
Corrents de l'islam
Esquema de les branques actuals de l'islam Els diferents corrents de l'islam van començar a perfilar-se immediatament després de la mort de Muhàmmad, el profeta de l'islam, l'any 632.
Nou!!: 632 і Corrents de l'islam · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: 632 і Cronologia de la història de França · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: 632 і Dagobert I · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: 632 і Dinastia merovíngia · Veure més »
Districte de Multan
El districte de Multan (en urdú ضلع ملتان) és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan).
Nou!!: 632 і Districte de Multan · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: 632 і Ducat de Gascunya · Veure més »
Elionor Caterina de Zweibrücken
Elionor Caterina de Zweibrücken (en alemany Eleonore Katharine von Pfalz-Zweibrücken i en suec Eleonora Katarina av Pfalz-Zweibrücken) va néixer al palau de Stegeborg (Suècia) el 17 de maig de 1626 i va morir a la ciutat alemanya de Bremen el 3 de març de 1692.
Nou!!: 632 і Elionor Caterina de Zweibrücken · Veure més »
Eloi de Noyon
Eloi o Eligi (Chaptelat, prop de Llemotges, ca. 588 - Noyon 1 de desembre de 660) va ser un bisbe franc de Noyon, reconegut orfebre i alt funcionari de la cort del reis merovingis.
Nou!!: 632 і Eloi de Noyon · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: 632 і Erzurum · Veure més »
Eusebi de Tarragona
Eusebi fou arquebisbe de Tarragona nomenat el 610, de família hispano-romana.
Nou!!: 632 і Eusebi de Tarragona · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 632 і Expansió de l'islam · Veure més »
Fadak
Fadak fou un poble del Hijaz, prop de Khaybar a dos o tres dies de Medina (uns 50 km), avui part de l'Aràbia Saudita.
Nou!!: 632 і Fadak · Veure més »
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Nou!!: 632 і Fàtima az-Zahrà · Veure més »
Frederic de Hessen Eschwege
Frederic de Hessen Eschwege (en alemany Friedrich von Hessen-Eschwege) va néixer a Kassel (Alemanya) el 9 de maig de 1617 i va morir a Poznań el 24 de setembre de 1655.
Nou!!: 632 і Frederic de Hessen Eschwege · Veure més »
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Nou!!: 632 і Gassànides · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: 632 і Gnuní · Veure més »
Guerres de la Ridda
Les guerres de la Ridda (‘guerres d'apostasia’) van ser una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc en els anys 632 i 633, immediatament després de la mort de Mahoma.
Nou!!: 632 і Guerres de la Ridda · Veure més »
Hawazin
Els hawazin són un grup de tribus del nord de l'Aràbia Saudita originades amb Hawazin ibn Mansur.
Nou!!: 632 і Hawazin · Veure més »
Hiccila
Hiccila va ser un religiós del regne visigot que va ser bisbe de Salamanca entre ca.
Nou!!: 632 і Hiccila · Veure més »
Història d'Oman
Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.
Nou!!: 632 і Història d'Oman · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: 632 і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 632 і Història del Iemen · Veure més »
Ildefons de Toledo
Ildefons de Toledo o Sant Ildefons (Toledo, ca. 607 - 667) va ser un religiós visigot, arquebisbe de Toledo.
Nou!!: 632 і Ildefons de Toledo · Veure més »
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Nou!!: 632 і Imam xiïta · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: 632 і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: 632 і Imperi Sassànida · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: 632 і Islam · Veure més »
Iudila
Iudila fou un rei visigot, del qual no parla cap font, però del que es coneixen dues monedes (sense data) encunyades en Emerita (Mèrida) i Iliberis (Granada).
Nou!!: 632 і Iudila · Veure més »
Jàbala (VI) ibn al-Àiham
Jàbala (VI) ibn al-Àyham (en àrab جبلة ابن الأيهم, Jabala ibn al-Aiham) fou el darrer rei de la dinastia àrab dels ghassànides (632-638).
Nou!!: 632 і Jàbala (VI) ibn al-Àiham · Veure més »
Judicael de Domnònia
Judicael (el nom apareix com Judicael ap Hoel, Iudicael, Judicaël, Judhaël, Judhael, Judhel, Juhel, Jézéquel, Jezekel, Jezekael, Jekel, Jezekelig, Jikael, Jikel, Gicquel, Giquel, Gaël i Gaëlle) nascut vers 590 - mort el 16 o 17 de desembre del 658) fou un sant bretó, fill del rei Judael (Judhaël) de Domnònia i de la reina Pritelle. Era rei de Domnònia al segle VII.
Nou!!: 632 і Judicael de Domnònia · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: 632 і Kaixgar · Veure més »
Khawlan
Els khawlan són una tribu del sud de l'Aràbia al Iemen, dividits modernament en dues branques, una meridional i una septentrional.
Nou!!: 632 і Khawlan · Veure més »
Khàlid ibn Saïd ibn al-As
Khàlid ibn Saïd ibn al-As (? - 635) fou un possible company del profeta Muhàmad.
Nou!!: 632 і Khàlid ibn Saïd ibn al-As · Veure més »
Khilperic d'Aquitània
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitània va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitània el 632.
Nou!!: 632 і Khilperic d'Aquitània · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 632 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Nou!!: 632 і Llista de reis dels francs · Veure més »
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Nou!!: 632 і Llista de reis sassànides · Veure més »
Madhhidj
Madhhidj és un grup tribal del Iemen que viu a les regions de Dhamar i Rada.
Nou!!: 632 і Madhhidj · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: 632 і Mahoma · Veure més »
Mahoma en l'islam
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim (nascut cap al 570 i mort el 8 de juny del 632), conegut habitualment com a Mahoma, és el segell dels profetes i missatgers de Déu en totes les branques principals de l'islam.
Nou!!: 632 і Mahoma en l'islam · Veure més »
Màriya al-Qibtiyya
Màriya al-Qibtiyya (literalment ‘Maria la Copta’) o Màriya bint Xamun (?-637,febrer) fou una jove copta que, juntament amb la seva germana Sirín, fou regalada a Mahoma entre el 627 i el 629.
Nou!!: 632 і Màriya al-Qibtiyya · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: 632 і Medina · Veure més »
Mjej II Gnuní
Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.
Nou!!: 632 і Mjej II Gnuní · Veure més »
Muharib
Muharib és un conjunt de tribus àrabs, la més important de les quals és la dels Muhàrib ibn Khadafa ibn Qays Aylan del Hijaz.
Nou!!: 632 і Muharib · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-Bakr
Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq (632-658/659) fou fill del primer califa Abu-Bakr as-Siddiq i governador d'Egipte.
Nou!!: 632 і Muhàmmad ibn Abi-Bakr · Veure més »
Musàylima
Abu-Thumama Mussàylima ibn Habib —— o, més senzillament, Mussàylima (mort en 633/634) fou un cap dels Banu Hanifa de la Yamama, cap de la tribu durant les guerres de la Ridda.
Nou!!: 632 і Musàylima · Veure més »
Najd
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.
Nou!!: 632 і Najd · Veure més »
Patriarca Ortodox de Jerusalem
El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.
Nou!!: 632 і Patriarca Ortodox de Jerusalem · Veure més »
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Nou!!: 632 і Primer califat · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: 632 і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Qaraixahr
Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.
Nou!!: 632 і Qaraixahr · Veure més »
Qatif
Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.
Nou!!: 632 і Qatif · Veure més »
Rajouli
Rajouri o Rajauli, antigament Rajapuri (Terra de Reis), fou un estat tributari protegit de Caixmir, que correspon a grans trets al moder districte de Rajouri.
Nou!!: 632 і Rajouli · Veure més »
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Nou!!: 632 і Regne d'Aquitània · Veure més »
Regne de Khotan
El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre el i principis del.
Nou!!: 632 і Regne de Khotan · Veure més »
Rei de Northúmbria
Els reis de Northúmbria són aquells que varen governar Northúmbria entre el 593 i el 867, data en què es va dissoldre després de la derrota davant el gran exèrcit pagà.
Nou!!: 632 і Rei de Northúmbria · Veure més »
Remacle
Remacle (altres noms: Remaculus, Remaclus, Rimaglius, Remaclus de Maastricht), nascut a Aquitània aproximadament a 600 – mort a Stavelot al 673, era un monjo colombanian, fundador de les abadies de Malmedy i de Stavelot i bisbe de Maastricht.
Nou!!: 632 і Remacle · Veure més »
Rictruda de Marchiennes
Rictrudis o Rictruda (Richtrudis, Richrudis) (Bascònia o Perigord, ca. 614 - Marchiennes, 688) fou una monja basca, abadessa de Marchiennes (Flandes, avui regió del Nord-Pas-de-Calais, França).
Nou!!: 632 і Rictruda de Marchiennes · Veure més »
Sisenand
Sisenand fou rei dels visigots del 631 al 636.
Nou!!: 632 і Sisenand · Veure més »
Successió de Mahoma
La successió de Mahoma és és el tema central que va dividir a la comunitat musulmana a diverses branques en el primer segle de la història islàmica, sent les més prominents entre aquestes sectes les branques xiïtes i sunnites de l'Islam.
Nou!!: 632 і Successió de Mahoma · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: 632 і Sunnisme · Veure més »
Textos sagrats de l'islam
Els textos sagrats de l'islam són aquelles obres que, segons la religió islàmica, van ser revelades per Déu als diversos profetes al llarg de la història de la humanitat per tal de promulgar-hi les seves lleis.
Nou!!: 632 і Textos sagrats de l'islam · Veure més »
Tulayha
Tulayha ibn Khuwàylid ibn Nàwfal al-Assadí, també conegut senzillament com a Tulayha, fou un xeic dels Banu Faqas, subtribu dels Banu Àssad, que va viure al.
Nou!!: 632 і Tulayha · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: 632 і Xiisme · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: 632 і Yezdegerd III · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 632 і 11 d'agost · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 632 і 20 d'abril · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: 632 і 26 d'abril · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: 632 і 570 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: 632 і 571 · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 632 і 8 de juny · Veure més »
