Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Agrici, Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir, Arquebisbat de Tarragona, Atalaric, Bisbat d'Empúries, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Brandan de Conflert, Catedral, Catedral de Girona, Cinidi, Concili de Girona (517), Concili de Tarragona, Diòscor II d'Alexandria, Dinastia merovíngia, Dodona, Elies I de Jerusalem, Elpidi d'Osca, Frontinià, Gildas de Rhuys, Gnuní, Gundebald, Joan, Joan III de Jerusalem, Joan III Nikiu, La Seu d'Urgell, Llista d'anys, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria, Llista de reis burgundis, Macedoni II, Mjej Gnuní, Nebridi d'Ègara, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Patriarca Ortodox de Jerusalem, Període arrià visigot, Rouran, Santa Margarida d'Empúries, Segimon de Borgonya, Teodobert I, Teodoric el Gran, Tolös.
Agrici
Agrici fou bisbe de Barcelona des de dates properes a l'any 500 fins després del 517.
Nou!!: 516 і Agrici · Veure més »
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays
Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays fou rei làkhmida d'Aràbia, vassall sassànida, el més important de la dinastia.
Nou!!: 516 і Al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays · Veure més »
Arquebisbat de Catània
Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 516 і Arquebisbat de Catània · Veure més »
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 516 і Arquebisbat de Càpua · Veure més »
Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir
Restes de l'antiga Nikòpol. Larquebisbat de Nicòpolis de l'Epir (llatí: Archidioecesis Nicopolitana in Epiro) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 516 і Arquebisbat de Nicòpolis de l'Epir · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: 516 і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Atalaric
Atalaric (516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 526 al 534.
Nou!!: 516 і Atalaric · Veure més »
Bisbat d'Empúries
El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.
Nou!!: 516 і Bisbat d'Empúries · Veure més »
Bisbat de Cartagena
El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.
Nou!!: 516 і Bisbat de Cartagena · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 516 і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 516 і Bisbat de Vic · Veure més »
Brandan de Conflert
Brandà o Brandan el Navegant o el Viatger, en gaèlic, Breandán, en anglès, Brendan, (Ciarraight Luachra, Irlanda, ca. 484 – Annaghdown, ca. 578) va ser un dels grans monjos evangelitzadors irlandesos del.
Nou!!: 516 і Brandan de Conflert · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: 516 і Catedral · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: 516 і Catedral de Girona · Veure més »
Cinidi
Cinidi (fl. 516-517) és el primer bisbe documentat de la diòcesi de Vic.
Nou!!: 516 і Cinidi · Veure més »
Concili de Girona (517)
El concili de Girona de l'any 517 va ser un concili provincial dels bisbes de la província Tarraconense, en aquells temps sota domini del visigots del Regne de Tolosa.
Nou!!: 516 і Concili de Girona (517) · Veure més »
Concili de Tarragona
El Concili de Tarragona va ser un concili celebrat a Tarragona (Regne Visigot de Toledo) al novembre de 516.
Nou!!: 516 і Concili de Tarragona · Veure més »
Diòscor II d'Alexandria
Diòscor II d'Alexandria va ser Patriarca Copte d'Alexandria els anys 516 i 517.
Nou!!: 516 і Diòscor II d'Alexandria · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: 516 і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dodona
Santuari de Dodona Dodona (en llatí Dodona, en grec antic Δωδώνη, de vegades Δωδών Dodón) era una ciutat de l'Epir a Tespròcia amb un oracle de Zeus, l'Oracle de Dodona, que era el més antic de Grècia.
Nou!!: 516 і Dodona · Veure més »
Elies I de Jerusalem
Elies I de Jerusalem (Ἠλίας) fou patriarca de Jerusalem del 494 o 495 fins a la seva deposició pel concili de Sidó el 516 sota l'emperador Anastasi I Dicor, per haver donat suport als decrets del Concili de Calcedònia.
Nou!!: 516 і Elies I de Jerusalem · Veure més »
Elpidi d'Osca
Elpidi d'Osca (?, –ca. 540) fou un religiós i escriptor d'Hispània, primer bisbe documentat d'Osca.
Nou!!: 516 і Elpidi d'Osca · Veure més »
Frontinià
Frontinià fou el primer bisbe de Girona (~516- ~517) del qual hi ha documentat el nom, malgrat que en fonts de falsos cronicons hom cita com a predecessors seus a Sant Ponç i sant Narcís (principis de segle IV) o la presència d'un bisbe de nom desconegut esmentat en un decretal d'Innocenci I dirigida al bisbe Hilari que havia estat nomenat sense el suport dels feligresos.
Nou!!: 516 і Frontinià · Veure més »
Gildas de Rhuys
Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.
Nou!!: 516 і Gildas de Rhuys · Veure més »
Gnuní
Els Gnuní foren una família de nakharark d'Armènia que posseïren el districte de l'Akhiovit amb la capital Zarishan (Ardjish), l'Apahunik amb la capital Manazkert i l'Arberaní amb la ciutat de Berkri a la riba nord del llac Van (a la província de Tauruberan).
Nou!!: 516 і Gnuní · Veure més »
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Nou!!: 516 і Gundebald · Veure més »
Joan
Joan és un prenom masculí català.
Nou!!: 516 і Joan · Veure més »
Joan III de Jerusalem
Joan III de Jerusalem fou patriarca de Jerusalem del 516 al 524.
Nou!!: 516 і Joan III de Jerusalem · Veure més »
Joan III Nikiu
Joan III d'Alexandria o Joan III Nikiu, perquè havia nascut a la ciutat de Nikiu (en grec medieval Νικιους), actual Zawijat Razin va ser patriarca d'Alexandria de l'any 505 al 516.
Nou!!: 516 і Joan III Nikiu · Veure més »
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Nou!!: 516 і La Seu d'Urgell · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 516 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 516 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria
Llista dels patriarques d'Alexandria (el signe ⊕ indica els bisbes arrians; l'asterisc ∗, els monofisites).
Nou!!: 516 і Llista de patriarques grecs ortodoxos d'Alexandria · Veure més »
Llista de reis burgundis
El Regne Burgundi, Regne de Burgúndia, Regne dels Burgundis va existir entre vers 411 i 534.
Nou!!: 516 і Llista de reis burgundis · Veure més »
Macedoni II
Macedoni II de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble entre l'any 495 i el 511.
Nou!!: 516 і Macedoni II · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: 516 і Mjej Gnuní · Veure més »
Nebridi d'Ègara
Nebridi (final del s. V - ca. 545) va ser un dels bisbes d'Ègara (actual Terrassa).
Nou!!: 516 і Nebridi d'Ègara · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 516 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Patriarca Ortodox de Jerusalem
El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.
Nou!!: 516 і Patriarca Ortodox de Jerusalem · Veure més »
Període arrià visigot
El període arrià visigot és aquell en què els reis i el poble visigot són arrians i va des de la fundació del Regne de Tolosa fins al 589.
Nou!!: 516 і Període arrià visigot · Veure més »
Rouran
La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.
Nou!!: 516 і Rouran · Veure més »
Santa Margarida d'Empúries
Santa Margarida és una església avui dia en terme municipal de l'Escala a l'oest del nucli urbà de la població que dona nom al municipi i al sud-est del nucli de Sant Martí d'Empúries, l'extrem de ponent del turó emporità, al pla de Santa Margarida.
Nou!!: 516 і Santa Margarida d'Empúries · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: 516 і Segimon de Borgonya · Veure més »
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Nou!!: 516 і Teodobert I · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: 516 і Teodoric el Gran · Veure més »
Tolös
Tolös o Töläch foren una horda derivada de l'horda dels kao-kiu, que vivia principalment a la part sud de l'Altai.
Nou!!: 516 і Tolös · Veure més »
