Accés més ràpid que el navegador!
112 les relacions: Aeci, Agatàngelos, Agde, Albània del Caucas, Anatoli de Constantinoble, Arakan, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Aspar (militar), Èutiques de Constantinoble, Àtila, Bagaudes, Batalla dels Camps Catalàunics, Besiers, Bisbat d'Ègara, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Como, Bisbat de Die, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de Gap, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Sion, Bisbat de Terrassa, Bisbat de Valença, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bretons, Cassià d'Imola, Cesaropapisme, Claudià (poeta), Colònia (Alemanya), Constanci d'Usès, Ctesifont, Cunedda, Dhu Nuwas, Dimaksian, Dinastia teodosiana, Dionisíaques, Districte de Hassan, Doctor de l'Església, Draconti (poeta), Einion Yrth ap Cunedda, Ervanduni, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Eudòxia Augusta, ..., Eulali I, Euqueri de Lió, Eusebi de Dorilèon, Fatih, Galàxia, Gal·la Placídia, Hèrmies de Fenícia, Hexamílion, Hiperequi d'Alexandria, Història d'Estònia, Història de la comunitat jueva a Palestina, Huns, Imperi Sassànida, Isidor de Pelúsion, Jacob de Nimiuza, Jiaohe, Joan Calibita, Junagarh (ciutat), Justa Grata Honòria, Justí I el Vell, Juts, Lazika, Lazis, Léon Fleuriot, Literatura romana, Llista d'anys, Llista d'emperadors romans, Llista de reis burgundis, Llista de reis vàndals, Lluna, Marcià, Marcià (desambiguació), Marina (filla d'Arcadi), Muralles de Constantinoble, Nestori, Nil d'Ancira, Orenci d'Aush, Petroni de Bolonya, Pulquèria, Regió eclesiàstica Emília-Romanya, Regió eclesiàstica Piemont, Regne d'Ibèria, Sabí d'Heraclea, Sembat Bagratuní III, Sicilià, Simforià, Teodosi II el Jove, Teotihuacan, Terra plana, Terrassa, Tirots I Bagratuní, Trasamund, Trasímac de Calcedó, Tunis, Valentinià III, Van, Vardan II Mamikonian, Viena del Delfinat, Visigots federats, Vortigern, Yezdegerd II, 27 de novembre. Ampliar l'índex (62 més) »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: 450 і Aeci · Veure més »
Agatàngelos
Agatàngelos (Agathangelus), fou un escriptor i historiador armeni d'ètnia grega, fill de Calístrat, que va escriure la biografia de Gregori l'Il·luminador d'Armènia en grec, però no se sap en quina data va viure.
Nou!!: 450 і Agatàngelos · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: 450 і Agde · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: 450 і Albània del Caucas · Veure més »
Anatoli de Constantinoble
Anatoli de Constantinoble (Alexandria, - Constantinoble, 3 de juliol de 458) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 449 fins a la seva mort.
Nou!!: 450 і Anatoli de Constantinoble · Veure més »
Arakan
Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State.
Nou!!: 450 і Arakan · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 450 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: 450 і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 450 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Bolonya
La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 450 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 450 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 450 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia
Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 450 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »
Aspar (militar)
Aspar o Flavi Ardabur Aspar (en Flavius Ardabur Aspar) va ser un patrici d'ascendència alana i goda.
Nou!!: 450 і Aspar (militar) · Veure més »
Èutiques de Constantinoble
Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.
Nou!!: 450 і Èutiques de Constantinoble · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: 450 і Àtila · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: 450 і Bagaudes · Veure més »
Batalla dels Camps Catalàunics
La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.
Nou!!: 450 і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: 450 і Besiers · Veure més »
Bisbat d'Ègara
El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.
Nou!!: 450 і Bisbat d'Ègara · Veure més »
Bisbat de Carpentràs
La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 450 і Bisbat de Carpentràs · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 450 і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Die
El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 450 і Bisbat de Die · Veure més »
Bisbat de Frejús i Toló
cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 450 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 450 і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Grenoble-Vienne
L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 450 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 450 і Bisbat de Sion · Veure més »
Bisbat de Terrassa
Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.
Nou!!: 450 і Bisbat de Terrassa · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 450 і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 450 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 450 і Bisbat de Viviers · Veure més »
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Nou!!: 450 і Bretons · Veure més »
Cassià d'Imola
Cassià d'Imola (Forum Cornelii, actual Imola, ca. 240 - 303 o 304) era un professor romà cristià, martiritzat per la seva fe.
Nou!!: 450 і Cassià d'Imola · Veure més »
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Nou!!: 450 і Cesaropapisme · Veure més »
Claudià (poeta)
Claudià (en Claudianus) fou un poeta grec autor de cinc epigrames inclosos a lAntologia grega.
Nou!!: 450 і Claudià (poeta) · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: 450 і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Constanci d'Usès
Constanci o Constantí fou el primer bisbe d'Uzès que va exercir des de vers el 419 a la seva mort el 462.
Nou!!: 450 і Constanci d'Usès · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: 450 і Ctesifont · Veure més »
Cunedda
Cunedda ap Edern (386 aprox.– 460 aprox.; probablement regnà del 440 al 450) (En llatí:, en anglès), també conegut com a Cunedda Wledig ("l'Emperador"), fou un important líder gal·lès de l'edat fosca i el fundador de la casa reial de Gwynedd.
Nou!!: 450 і Cunedda · Veure més »
Dhu Nuwas
Dhu-Nuwàs (450-527) va ser un rei jueu d'Himyar entre el 517 i el 525-527, que va arribar a ser conegut a causa de la persecució a la qual va sotmetre pobles d'altres religions, sobretot cristians, que vivien en el seu regne.
Nou!!: 450 і Dhu Nuwas · Veure més »
Dimaksian
Els Dimaksian (en armeni Դիմաքսյաններ, Dimaksianner) van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia que va posseir terres al Taiq, Shirak i alguns districtes de l'Airarat.
Nou!!: 450 і Dimaksian · Veure més »
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Nou!!: 450 і Dinastia teodosiana · Veure més »
Dionisíaques
Mosaic romà de Tusculum representant el combat entre Dionís i els indis (primera meitat del segle VI). Les Dionisíaques (en grec antic Διονυσιακά Dionysiaká, també anomenades Basàricas, Βασσαρικά Bassariká) de l'egipci Nonnos de Panòpolis és el nom d'un poema escrit en hexàmetres dactílics, compost probablement entre 450 i 470, lloant el déu Dionís.
Nou!!: 450 і Dionisíaques · Veure més »
Districte de Hassan
El districte de Hassan (kannada ಹಾಸನ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia.
Nou!!: 450 і Districte de Hassan · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: 450 і Doctor de l'Església · Veure més »
Draconti (poeta)
Draconti, en llatí Dracontius, fou un poeta romà de religió cristiana, prevere a Hispània en lloc desconegut durant la primera meitat del i que va morir vers el 450.
Nou!!: 450 і Draconti (poeta) · Veure més »
Einion Yrth ap Cunedda
Einion ap Cunedda (420 aprox.-500 aprox.; probablement regnà a partir de l'any 470) (en llatí: Engenius; en anglès: Enoch), altrament conegut com a Einion Yrth (l'Impetuós) fou un dels reis de Gwynedd.
Nou!!: 450 і Einion Yrth ap Cunedda · Veure més »
Ervanduni
Els Ervanduni o Eruandhuni van ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia amb feu hereditari al districte d'Haiots Tzor, a la província de Vaspurakan.
Nou!!: 450 і Ervanduni · Veure més »
Esglésies de Sant Pere de Terrassa
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.
Nou!!: 450 і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »
Eudòxia Augusta
Eudòxia Augusta o Èlia Eudòxia, en Evdokia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: 450 і Eudòxia Augusta · Veure més »
Eulali I
Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).
Nou!!: 450 і Eulali I · Veure més »
Euqueri de Lió
Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.
Nou!!: 450 і Euqueri de Lió · Veure més »
Eusebi de Dorilèon
Eusebi de Dorilèon (Eusebius, Eusebios Εὐσέβιος) fou un eclesiàstic bizantí opositor de Nestori, nascut cap a la fi del.
Nou!!: 450 і Eusebi de Dorilèon · Veure més »
Fatih
Fatih (en català Conqueridor) és un dels districtes més grans d'Istanbul, Turquia, situat al cor de la ciutat.
Nou!!: 450 і Fatih · Veure més »
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Nou!!: 450 і Galàxia · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: 450 і Gal·la Placídia · Veure més »
Hèrmies de Fenícia
Hèrmies (en Ἑρμείας, Herméias) va ser un filòsof neoplatònic que va néixer a Alexandria circa l'any 410.
Nou!!: 450 і Hèrmies de Fenícia · Veure més »
Hexamílion
Posició geogràfica de l'Hexamílion miniatura L'Hexamílion (en grec antic: Εξαμίλιον τείχος 'muralla de sis milles') és una muralla situada en l'istme de Corint (Grècia) i va ser construïda per l'emperador romà d'Orient Teodosi II per poder fer front a les invasions bàrbares dels segles i, encara que ja hi havia hagut intents per construir-la des de l'època micènica.
Nou!!: 450 і Hexamílion · Veure més »
Hiperequi d'Alexandria
Hiperequi (en llatí Hyperechius, en grec Ὑπερέχιος) fou un escriptor i gramàtic grec d'Alexandria a Egipte que va viure en temps de l'emperador Marcià (450-457) i que va escriure alguns llibres sobre temes gramaticals que són esmentats a Suides.
Nou!!: 450 і Hiperequi d'Alexandria · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: 450 і Història d'Estònia · Veure més »
Història de la comunitat jueva a Palestina
Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.
Nou!!: 450 і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: 450 і Huns · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: 450 і Imperi Sassànida · Veure més »
Isidor de Pelúsion
Isidor de Pelúsion — en llatí Isidorus, en grec — (Alexandria, s. IV - Pelúsion, 436 o 449) fou un escriptor cristià exegètic de finals del.
Nou!!: 450 і Isidor de Pelúsion · Veure més »
Jacob de Nimiuza
Jacob de Nimiuza (Jacobus) (vers 360-450) fou un eremita sirià, extremadament auster, les particularitats del qual en les seves privacions són descrites per Teodoret al seu Philotheus.
Nou!!: 450 і Jacob de Nimiuza · Veure més »
Jiaohe
Jiaohe són un conjunt de ruïnes de l'antiga ciutat que es trobava a la vall de Yaernaizi, al nord-est del desert de Taklamakan, a 7 km a l'oest de la ciutat de Turfan, a la regió autònoma de Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: 450 і Jiaohe · Veure més »
Joan Calibita
Joan Calibita (Roma, s. V - c. 450) fou un monjo acemeta a Constantinoble.
Nou!!: 450 і Joan Calibita · Veure més »
Junagarh (ciutat)
Junagadh o Junagarh (hindi: जूनागढ़ Junāgaḍh, gujarati જુનાગઢ) és una ciutat i corporació municipal de Gujarat, capital del districte de Junagadh, al peu de les muntanyes Girnar.
Nou!!: 450 і Junagarh (ciutat) · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: 450 і Justa Grata Honòria · Veure més »
Justí I el Vell
Justí I el Vell (en llatí Flavius Iustinus) (c. 450 - 1 d'agost de 527) va ser emperador romà d'Orient des de l'any 518 fins al 527 i el fundador de la dinastia justiniana.
Nou!!: 450 і Justí I el Vell · Veure més »
Juts
Península de Jutlàndia Els juts (també poden trobar-se com a Iuti o Iutæ a les fonts) van ser un poble germànic que, segons Beda, eren un dels tres pobles germànics més poderosos que, al voltant del 430 dC, van arribar a territori de l'actual Anglaterra.
Nou!!: 450 і Juts · Veure més »
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Nou!!: 450 і Lazika · Veure més »
Lazis
Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.
Nou!!: 450 і Lazis · Veure més »
Léon Fleuriot
Léon Fleuriot (Morlaix, 5 d'abril de 1923 — París, 15 de març de 1987) fou un lingüista bretó especialitzat en llengües celtes (bretó antic, gal·lès i gaèlic irlandès) i en història de Bretanya gal·loromana i de l'alta edat mitjana.
Nou!!: 450 і Léon Fleuriot · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: 450 і Literatura romana · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 450 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: 450 і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de reis burgundis
El Regne Burgundi, Regne de Burgúndia, Regne dels Burgundis va existir entre vers 411 i 534.
Nou!!: 450 і Llista de reis burgundis · Veure més »
Llista de reis vàndals
El que segueix és una llista dels reis vàndals, però també dels alans (ja que foren anomenats Rex Wandalorum Et Alanorum pels analistes romans d'Orient), notablement durant el seu regne a Àfrica.
Nou!!: 450 і Llista de reis vàndals · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: 450 і Lluna · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: 450 і Marcià · Veure més »
Marcià (desambiguació)
* Marcià d'Heraclea, geògraf grec.
Nou!!: 450 і Marcià (desambiguació) · Veure més »
Marina (filla d'Arcadi)
Marina va ser una princesa, filla de l'emperador romà d'Orient Arcadi (r. 383-408) i de la seva esposa, l'emperadriu Èlia Eudòxia (r. 395-408).
Nou!!: 450 і Marina (filla d'Arcadi) · Veure més »
Muralles de Constantinoble
Mapa de les muralles La porta de Belgrad Les muralles de Constantinoble són les muralles que defensaren Constantinoble durant més de mil anys.
Nou!!: 450 і Muralles de Constantinoble · Veure més »
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Nou!!: 450 і Nestori · Veure més »
Nil d'Ancira
Nil d'Ancira, també Nil Asceta o Nil Asceta i Monjo (en llatí Nilus o Nilus Asceta et Monachus, en grec antic Νεῖλος "Neilos"), fou un sant grec que va viure al.
Nou!!: 450 і Nil d'Ancira · Veure més »
Orenci d'Aush
Orenci d'Auch (Alt Urgell?, Catalunya, últim quart del s. IV - Aush, Migdia-Pirineus, 439; segons una tradició: Osca, Aragó, ca. 225 - Aush, segona meitat del s. III), en llatí Orentius o Orientius, va ésser, segons la tradició, un bisbe d'Auch.
Nou!!: 450 і Orenci d'Aush · Veure més »
Petroni de Bolonya
Petroni de Bolonya (Gàl·lia?, final del s. IV - Bolonya, 450) fou un bisbe de Bolonya entre 431 i 450.
Nou!!: 450 і Petroni de Bolonya · Veure més »
Pulquèria
Pulquèria, en llatí Pulcheria, en grec antic, (399-453) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 414 al 453.
Nou!!: 450 і Pulquèria · Veure més »
Regió eclesiàstica Emília-Romanya
Situació de l'Emília-Romanya a Itàlia La regió eclesiàstica Emília-Romanya és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 450 і Regió eclesiàstica Emília-Romanya · Veure més »
Regió eclesiàstica Piemont
La regió eclesiàstica piemontesa al territori italià La regió eclesiàstica Piemont és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 450 і Regió eclesiàstica Piemont · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: 450 і Regne d'Ibèria · Veure més »
Sabí d'Heraclea
Sabí d'Heraclea (Sabinus) fou un bisbe d'Heraclea de Tràcia seguidor de l'heretgia de Macedoni de Tràcia i un dels primers escriptors sobre els concilis eclesiàstics.
Nou!!: 450 і Sabí d'Heraclea · Veure més »
Sembat Bagratuní III
Sembat Bagratuní III (en armeni) va ser un noble armeni del de la família dels Bagràtides.
Nou!!: 450 і Sembat Bagratuní III · Veure més »
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Nou!!: 450 і Sicilià · Veure més »
Simforià
Simforià d'Autun (Autun, segle II - ~178) va ser un jove cristià, mort com a màrtir en temps de l'emperador Marc Aureli.
Nou!!: 450 і Simforià · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: 450 і Teodosi II el Jove · Veure més »
Teotihuacan
Teotihuacan (en nàhuatl: Teōtihuācan, "lloc on els homes es converteixen en déus" o ‘ciutat dels déus’),o també Teo uacan (en nàhuatl: "Ciutat del sol") és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.
Nou!!: 450 і Teotihuacan · Veure més »
Terra plana
equador per passar a l'altra banda del globus. La Terra plana és un antic concepte que definia la Terra com una superfície plana, és a dir, un full de paper o un plànol finit, en forma de disc.
Nou!!: 450 і Terra plana · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: 450 і Terrassa · Veure més »
Tirots I Bagratuní
Tirots I Bagratuní (en armeni Տիրոց Ա Բագրատունի; mort l'any 450 o el 451) va ser un príncep d'Armènia del.
Nou!!: 450 і Tirots I Bagratuní · Veure més »
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Nou!!: 450 і Trasamund · Veure més »
Trasímac de Calcedó
Trasímac de Calcedó (en llatí Thrasymachus, en grec antic; vers el 450 o 400 aC) fou un sofista grec i un dels primers que va dedicar-se a l'art de la retòrica, nascut a Calcedònia i contemporani de Gòrgies d'Atenes, segons Ciceró i Quintilià.
Nou!!: 450 і Trasímac de Calcedó · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: 450 і Tunis · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: 450 і Valentinià III · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: 450 і Van · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: 450 і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: 450 і Viena del Delfinat · Veure més »
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Nou!!: 450 і Visigots federats · Veure més »
Vortigern
Vortigern (Gwrtheyrn en gal·lès) fou un senyor de la guerra del a Britània i rei dels Britons.
Nou!!: 450 і Vortigern · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: 450 і Yezdegerd II · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 450 і 27 de novembre · Veure més »
