Accés més ràpid que el navegador!
21 les relacions: Acaci de Berea, Aeci, Arquebisbat de Cartago, Avit, Bisbat de Cesena-Sarsina, Capreol, Censori (comes), Eudòxia (muller de Valentinià III), Eudòxia Augusta, Gal·la Placídia, Hermeric II, Honorat Antoní, Llista d'anys, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Remigi de Reims, Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Silenciari, Teodoric I (rei dels visigots), Valentinià III, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia.
Acaci de Berea
Acaci de Beroea (Acacius) fou un religiós sirià nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l'església oficial contra les doctrines d'Arri.
Nou!!: 437 і Acaci de Berea · Veure més »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: 437 і Aeci · Veure més »
Arquebisbat de Cartago
Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.
Nou!!: 437 і Arquebisbat de Cartago · Veure més »
Avit
Marc Mecili Avit (en llatí), conegut simplement com a Avit, fou un emperador de l'Imperi Romà d'Occident de curta durada (455-456).
Nou!!: 437 і Avit · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 437 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Capreol
Capreol —en llatí Capreolus— va ser un bisbe africà que va succeir Aureli a la seu de Cartago el 430 i la va presidir fins a la seva mort el 435 o el 437.
Nou!!: 437 і Capreol · Veure més »
Censori (comes)
Censori (mort el 448) va ser un comes de l'Imperi Romà d'Occident almenys des del 432 fins a la seva mort.
Nou!!: 437 і Censori (comes) · Veure més »
Eudòxia (muller de Valentinià III)
Eudòxia o Licínia Eudòxia, en llatí Eudoxia o Licinia Eudoxia, fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i d'Eudòxia Augusta.
Nou!!: 437 і Eudòxia (muller de Valentinià III) · Veure més »
Eudòxia Augusta
Eudòxia Augusta o Èlia Eudòxia, en Evdokia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: 437 і Eudòxia Augusta · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: 437 і Gal·la Placídia · Veure més »
Hermeric II
Hermeric II fou rei dels sueus successor d'Hermingar mort el 430 ofegat al Guadiana.
Nou!!: 437 і Hermeric II · Veure més »
Honorat Antoní
Honorat Antoní fou bisbe de Constantina, a la província romana d'Àfrica, en temps del rei vàndal Genseric.
Nou!!: 437 і Honorat Antoní · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 437 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de governadors de la Hispània Tarraconense
Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.
Nou!!: 437 і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Nou!!: 437 і Remigi de Reims · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: 437 і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: 437 і Setge de Tolosa (439) · Veure més »
Silenciari
Silenciari (grec medieval: σιλεντιάριος, silendiàrios) va ser un títol que es donava a una classe de cortesans de la cort a l'Imperi Romà d'Orient, responsables de l'ordre i el silenci (la paraula ve del llatí silentium) al Gran Palau de Constantinoble.
Nou!!: 437 і Silenciari · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: 437 і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: 437 і Valentinià III · Veure més »
Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.
Nou!!: 437 і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »
