40 les relacions: Aeci, Anici Auqueni Bas (cònsol 431), Antologia llatina, Apol·lodor de Constantinoble, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Tessalònica, Arquebisbat de Vercelli, Barsumes, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Pozzuoli, Capreol, Cartago romana, Chichén Itzá, Codi Teodosià, Comazon, Diòcesi d'Eclano, Epigeni, Eroti, Església Apostòlica Armènia, Flavi Merobaudes, Gondicari, Hesiqui d'Acaia, Il·los, Ireneu de Tir, Kaixgar, Lepori, Literatura romana, Llista d'anys, Margum, Nestori, Procle de Constantinoble, Regne Vàndal, Rhyddfedd Frych, Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Teodoret de Cir, Teodoric I (rei dels visigots), Valentinià III, Veh-Mihr-Shapur d'Armènia.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: 435 і Aeci · Veure més »
Anici Auqueni Bas (cònsol 431)
Anici Auqueni Bas (en llatí Flavius Anicius Auchenius Bassus) (floruit 425-435) va ser un alt oficial de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: 435 і Anici Auqueni Bas (cònsol 431) · Veure més »
Antologia llatina
LAntologia llatina (en Anthologia latina) és un recull de poemes en llatí, elaborat probablement a l'Àfrica romana durant el.
Nou!!: 435 і Antologia llatina · Veure més »
Apol·lodor de Constantinoble
Apol·lodor de Constantinoble (en grec Ἀπολλόδωρος) va ser un jurista grecoromà membre de la comissió establerta per l'emperador Teodosi II per compilar el Codi Teodosià.
Nou!!: 435 і Apol·lodor de Constantinoble · Veure més »
Arquebisbat de Cartago
Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.
Nou!!: 435 і Arquebisbat de Cartago · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 435 і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Tessalònica
Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 435 і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 435 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »
Barsumes
Barsumes (Barsumas) fou bisbe de Nisibis (435-485) i fou un dels principals caps dels nestorians.
Nou!!: 435 і Barsumes · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 435 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Pozzuoli
El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 435 і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »
Capreol
Capreol —en llatí Capreolus— va ser un bisbe africà que va succeir Aureli a la seu de Cartago el 430 i la va presidir fins a la seva mort el 435 o el 437.
Nou!!: 435 і Capreol · Veure més »
Cartago romana
Plànol de la Cartago romana La Cartago romana (Carthāgō) es refereix a la nova ciutat romana que es va construir damunt l'emplaçament on hi havia hagut la Cartago púnica després que aquesta fou destruïda l'any 146 aC.
Nou!!: 435 і Cartago romana · Veure més »
Chichén Itzá
Chichén Itzá (grafia castellana del maia Chich'en Itza, literalment 'vora el pou dels itzàs') és una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatán.
Nou!!: 435 і Chichén Itzá · Veure més »
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: 435 і Codi Teodosià · Veure més »
Comazon
Comazon (en llatí Comazon) va ser un dels nou primers comissionats nomenats per Teodosi i Valentinià III l'any 429 per compilar el Codi Teodosià, feina que va acabar una segona comissió de setze designats el 435.
Nou!!: 435 і Comazon · Veure més »
Diòcesi d'Eclano
La diòcesi d'Eclano (en llatí: Dioecesis Aeclanensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Nou!!: 435 і Diòcesi d'Eclano · Veure més »
Epigeni
Epigeni (en llatí Epigenius) fou un jurista romà d'Orient.
Nou!!: 435 і Epigeni · Veure més »
Eroti
Eroti (en llatí Erotius) fou un jurista romà d'Orient.
Nou!!: 435 і Eroti · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: 435 і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Flavi Merobaudes
Flavi Merobaudes, en llatí Flavius Merobaudes, fou un poeta suposadament hispanoromà i cristià, que apareix a la col·lecció de Fabricius amb trenta hexàmetres anomenats De Christo, recollits de l'obra de "Merobaudis Hispanici Scholastici", que va treure, segons diu, d'un manuscrit molt antic.
Nou!!: 435 і Flavi Merobaudes · Veure més »
Gondicari
Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίος), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.
Nou!!: 435 і Gondicari · Veure més »
Hesiqui d'Acaia
Hesiqui (en llatí Hesychius, en grec) va ser un magistrat romà, probablement el mateix que Johann Albert Fabricius diu que era procònsol d'Acaia sota Teodosi II el 435.
Nou!!: 435 і Hesiqui d'Acaia · Veure més »
Il·los
Il·los (Illus) (nascut vers 435 – mort el 488) fou un destacat personatge bizantí del regnat de Zenó (474-491).
Nou!!: 435 і Il·los · Veure més »
Ireneu de Tir
Ireneu de Tir va ser bisbe de Tir.
Nou!!: 435 і Ireneu de Tir · Veure més »
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Nou!!: 435 і Kaixgar · Veure més »
Lepori
Lepori (Leporius) fou un eclesiàstic gal, de la primera meitat del, que va abraçar la vida monàstica sota els auspicis de Cassià, a Marsella.
Nou!!: 435 і Lepori · Veure més »
Literatura romana
El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.
Nou!!: 435 і Literatura romana · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 435 і Llista d'anys · Veure més »
Margum
Margum o Margus (en Μάργον, Μάργος), també esmentada com a Murgum, va ser una ciutat de Mèsia situada a la confluència del riu Margus i el Danubi.
Nou!!: 435 і Margum · Veure més »
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Nou!!: 435 і Nestori · Veure més »
Procle de Constantinoble
Procle de Constantinoble (Proclus, Πρόκλος) va ser un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: 435 і Procle de Constantinoble · Veure més »
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Nou!!: 435 і Regne Vàndal · Veure més »
Rhyddfedd Frych
Rhyddfedd Frych (ca 435 – ?), també anomenat Rhyddfedd ap Categern, va ser un rei de Powys que visqué al.
Nou!!: 435 і Rhyddfedd Frych · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: 435 і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: 435 і Setge de Tolosa (439) · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: 435 і Teodoret de Cir · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: 435 і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: 435 і Valentinià III · Veure més »
Veh-Mihr-Shapur d'Armènia
Veh-Mihr-Shapur va ser marzban (governador) d'Armènia de l'any 428 al 442.
Nou!!: 435 і Veh-Mihr-Shapur d'Armènia · Veure més »