Accés més ràpid que el navegador!
41 les relacions: Aeci, Arquebisbat de Clarmont, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Artaxes IV d'Armènia, Bisbat d'Angers, Bisbat de Toul, Bonifaci d'Àfrica, Castí, Constanci III, Dècada del 390, Diatèssaron, Dinastia teodosiana, Ecònom, Eudòxia Augusta, Fèlix Ennodi, Flavi Honori, Gal·la Placídia, Globus imperial, Hèrmies Sozomen, Història d'Armènia, Joan el Secretari, Justa Grata Honòria, L'ou o la gallina, Llista d'anys, Llista d'emperadors romans, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Nunki, Pancraç de Portvendres, Santa Sabina (títol cardenalici), Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Shapuh d'Armènia, Simeó Estilita el Vell, Tabgatch, Teòdot d'Antioquia, Teodoret de Cir, Teodoric I (rei dels visigots), Vahan I Mamikonian, Vardan II Mamikonian, Visigots federats.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: 423 і Aeci · Veure més »
Arquebisbat de Clarmont
Blasó dels bisbes de Clarmont El Bisbat de Clermont o Clarmont és una divisió eclesiàstica francesa; el bisbat modern abraça el departament del Puèi Domat (Puy-de-Dôme en francès) i és sufragània del bisbat de Bourges.
Nou!!: 423 і Arquebisbat de Clarmont · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 423 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Artaxes IV d'Armènia
Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) va ser rei d'Armènia de l'any 423 al 428.
Nou!!: 423 і Artaxes IV d'Armènia · Veure més »
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 423 і Bisbat d'Angers · Veure més »
Bisbat de Toul
L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.
Nou!!: 423 і Bisbat de Toul · Veure més »
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Nou!!: 423 і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »
Castí
Castí (en llatí Castinus potser Flavius Castinus) va ser un general de l'emperador Honori a qui va enviar a Hispània l'any 422 amb un exèrcit per lluitar contra els vàndals.
Nou!!: 423 і Castí · Veure més »
Constanci III
Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.
Nou!!: 423 і Constanci III · Veure més »
Dècada del 390
La dècada del 390 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 390 fins al 31 de desembre del 399.
Nou!!: 423 і Dècada del 390 · Veure més »
Diatèssaron
El Diatèssaron (en grec Διατέσσαρων, literalment «un evangeli a través dels quatre Evangelis») fou escrit per un cristià anomenat Tatià del, aproximadament, entre el 165 i 170 dC.
Nou!!: 423 і Diatèssaron · Veure més »
Dinastia teodosiana
La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.
Nou!!: 423 і Dinastia teodosiana · Veure més »
Ecònom
Ecònom (en grec οἰκονόμος, de οἰκος "oikos" "casa" i νόμος "nomos", "regla, llei", en llatí oeconomus, és una paraula del grec antic que significa "administrador o gestor de la llar". En època romana d'Orient el terme s'utilitzava per anomenar el directiu o tresorer d'una organització. En dret canònic, el terme designa l'individu encarregat de tenir cura dels béns temporals de l'Església en una diòcesi, i també al que s'encarrega de les propietats d'un monestir.
Nou!!: 423 і Ecònom · Veure més »
Eudòxia Augusta
Eudòxia Augusta o Èlia Eudòxia, en Evdokia, (Atenes, ~401 - 20 d'octubre de 461) fou la dona de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: 423 і Eudòxia Augusta · Veure més »
Fèlix Ennodi
Fèlix Ennodi (en llatí Felix Ennodius) (400 – abans de 461) va ser un procònsol d'Àfrica vers 420 o 423.
Nou!!: 423 і Fèlix Ennodi · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: 423 і Flavi Honori · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: 423 і Gal·la Placídia · Veure més »
Globus imperial
Globus Imperial El globus imperial o orbe imperial (llatí medieval: globus cruciger, ‘globus que porta una creu’;, ‘poma imperial’) és una figura esfèrica coronada d'una creu.
Nou!!: 423 і Globus imperial · Veure més »
Hèrmies Sozomen
Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.
Nou!!: 423 і Hèrmies Sozomen · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: 423 і Història d'Armènia · Veure més »
Joan el Secretari
Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.
Nou!!: 423 і Joan el Secretari · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: 423 і Justa Grata Honòria · Veure més »
L'ou o la gallina
s L'ou o la gallina? És un dilema que prové de l'expressió "què va ser primer: l'ou o la gallina?", ja que les gallines ponen ous i d'aquests provenen els pollets que esdevindran pollastres o gallines.
Nou!!: 423 і L'ou o la gallina · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 423 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: 423 і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llista de catholicos d'Aghuània
El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.
Nou!!: 423 і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »
Llista de governadors de la Hispània Tarraconense
Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.
Nou!!: 423 і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »
Nunki
Nunki és el nom de l'estrella σ Sagittarii, la segona més brillant de la constel·lació del Sagitari després de Kaus Australis (ε Sagittarii).
Nou!!: 423 і Nunki · Veure més »
Pancraç de Portvendres
Pancraç de Portvendres (Llombardia?, s. IV - Portvendres, Rosselló, segon quart del segle V) fou un eremita llegendari, mestre de Sant Eudald.
Nou!!: 423 і Pancraç de Portvendres · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: 423 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Nou!!: 423 і Setge d'Arle (425) · Veure més »
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Nou!!: 423 і Setge d'Arle (430) · Veure més »
Shapuh d'Armènia
Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.
Nou!!: 423 і Shapuh d'Armènia · Veure més »
Simeó Estilita el Vell
Simeó Estilita (Symeon o Simeon Stylites), també conegut com a Simeó Estilita el Vell (per a diferenciar-lo de Simeó Estilita el Jove) va ser un asceta del conegut com el sant del Pilar perquè va passar part de la seva vida dalt d'un pilar.
Nou!!: 423 і Simeó Estilita el Vell · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: 423 і Tabgatch · Veure més »
Teòdot d'Antioquia
Teòdot (Theodotus) fou Patriarca d'Antioquia del 423 al 427.
Nou!!: 423 і Teòdot d'Antioquia · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: 423 і Teodoret de Cir · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: 423 і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Nou!!: 423 і Vahan I Mamikonian · Veure més »
Vardan II Mamikonian
Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.
Nou!!: 423 і Vardan II Mamikonian · Veure més »
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Nou!!: 423 і Visigots federats · Veure més »
