Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Addac, Amador d'Auxerre, Antiguitat tardana, Antipapa, Aquitània, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Marsella, Assentament del poble got a Aquitània, Bisbat d'Auxerre, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Besiers, Bonifaci d'Àfrica, Celesti, Codi de Recesvint, Diòcesi d'Eclano, Edat antiga als Països Catalans, Esteve màrtir, Eulali I, Gassànides, Gàl·lia Aquitània, Germà d'Auxerre, Hermingar, Hesiqui de Salona, Hospitalitas, Jeroni d'Estridó, Julià Eclanense, Justa Grata Honòria, Llista d'anys, Llista dels reis visigots, Maó, Mari Mercator, Mazandaran, Màxim Tirà, Papa Bonifaci I, Papa Zòsim, Patriarcat d'Aquileia, Pau Orosi, Pelagi (heresiarca), Període visigòtic a Catalunya, Quint Fabià Memmi Simmac, Regne de Tolosa, Regne dels sueus, San Lorenzo in Damaso, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (430), Setge de Narbona (436), Setge de Tolosa (439), Setze Regnes, Teodoric I (rei dels visigots), Thélepte, ..., Vàlia, Visigots federats, 26 de desembre, 28 de desembre, 29 de desembre. Ampliar l'índex (5 més) »
Addac
Addac o Atax fou un rei dels alans fins a l'any 418.
Nou!!: 418 і Addac · Veure més »
Amador d'Auxerre
Amador d'Auxerre (Auxerre, 344 - 1 de maig de 418), en francès Amadour o Amatre, fou bisbe d'Auxerre des de 388.
Nou!!: 418 і Amador d'Auxerre · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: 418 і Antiguitat tardana · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: 418 і Antipapa · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: 418 і Aquitània · Veure més »
Arquebisbat de Corint
Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 418 і Arquebisbat de Corint · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 418 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Nou!!: 418 і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 418 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: 418 і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: 418 і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bonifaci d'Àfrica
Bonifaci va ser un general romà probablement d'origen traci.
Nou!!: 418 і Bonifaci d'Àfrica · Veure més »
Celesti
Celesti (Celestius) fou un amic i partidari de Pelagi (heresiarca), i per tant de les doctrines pelagianes que foren també de vegades anomenades celestianes.
Nou!!: 418 і Celesti · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: 418 і Codi de Recesvint · Veure més »
Diòcesi d'Eclano
La diòcesi d'Eclano (en llatí: Dioecesis Aeclanensis) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
Nou!!: 418 і Diòcesi d'Eclano · Veure més »
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Nou!!: 418 і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Nou!!: 418 і Esteve màrtir · Veure més »
Eulali I
Eulali I (* ha. 380 ? ? ha. 450).
Nou!!: 418 і Eulali I · Veure més »
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Nou!!: 418 і Gassànides · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: 418 і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Germà d'Auxerre
Germà d'Auxerre (en llatí Germanus Autissiodorensis) que va viure entre els anys 378 i 448 aproximadament, va ser un bisbe gal d'Auxerre.
Nou!!: 418 і Germà d'Auxerre · Veure més »
Hermingar
Hermingar (o Hermengari) fou rei dels sueus, probablement successor d'Hermeric I després del 410.
Nou!!: 418 і Hermingar · Veure més »
Hesiqui de Salona
Hesiqui (en llatí Hesychius, en grec antic Ἡσύχιος) fou bisbe de Salona a Dalmàcia, que va florir al començament del i va mantenir una intensa amistat amb Agustí d'Hipona i amb Joan Crisòstom.
Nou!!: 418 і Hesiqui de Salona · Veure més »
Hospitalitas
El principi de lhospitalitas fou establert pel patrici Constanci III quan va assentar els visigots a Aquitània el 418.
Nou!!: 418 і Hospitalitas · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: 418 і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Julià Eclanense
Julià Eclanense (en llatí Julianus Eclanensis) va ser un destacat eclesiàstic, teòleg i escriptor d'història del segle V i un dels principals suports de Pelagi (heresiarca).
Nou!!: 418 і Julià Eclanense · Veure més »
Justa Grata Honòria
Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.
Nou!!: 418 і Justa Grata Honòria · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 418 і Llista d'anys · Veure més »
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Nou!!: 418 і Llista dels reis visigots · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: 418 і Maó · Veure més »
Mari Mercator
Mari Mercator - Marius Mercator - fou un escriptor eclesiàstic que va viure al segle V, distingit per la seva oposició als pelagians i nestorians.
Nou!!: 418 і Mari Mercator · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: 418 і Mazandaran · Veure més »
Màxim Tirà
Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.
Nou!!: 418 і Màxim Tirà · Veure més »
Papa Bonifaci I
Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.
Nou!!: 418 і Papa Bonifaci I · Veure més »
Papa Zòsim
Zòsim (Mesoraca, Magna Grècia, actualment província de Crotona, Calàbria - ? 418), fou Papa, amb un pontificat breu, accidentat i marcat per dificultats i contratemps.
Nou!!: 418 і Papa Zòsim · Veure més »
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Nou!!: 418 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: 418 і Pau Orosi · Veure més »
Pelagi (heresiarca)
Pelagi - Pelagius - fou un religiós cristià del segle V. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia.
Nou!!: 418 і Pelagi (heresiarca) · Veure més »
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Nou!!: 418 і Període visigòtic a Catalunya · Veure més »
Quint Fabià Memmi Simmac
Quint Fabià Memmi Simmac (en llatí Quintus Fabianus Memmius Symmachus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 418 і Quint Fabià Memmi Simmac · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: 418 і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne dels sueus
El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi Romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.
Nou!!: 418 і Regne dels sueus · Veure més »
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Nou!!: 418 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »
Setge d'Arle (425)
El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.
Nou!!: 418 і Setge d'Arle (425) · Veure més »
Setge d'Arle (430)
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots.
Nou!!: 418 і Setge d'Arle (430) · Veure més »
Setge de Narbona (436)
El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: 418 і Setge de Narbona (436) · Veure més »
Setge de Tolosa (439)
El setge de Tolosa del 439 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.
Nou!!: 418 і Setge de Tolosa (439) · Veure més »
Setze Regnes
El període dels Setze Regnes a la Xina (xinès tradicional: 十六國; xinès simplificat: 十六国; pinyin: Shíliù Guó), fou una sèrie de nombrosos i efímers regnes establerts al nord de la Xina i regions properes entre el 304 i el 439, quan Wei del Nord va reunificar Xina i la dinastia Jin es va retirar al sud de la Xina.
Nou!!: 418 і Setze Regnes · Veure més »
Teodoric I (rei dels visigots)
Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.
Nou!!: 418 і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »
Thélepte
Thélepte o Telept és una vila de Tunísia a la governació de Kasserine, situada 4 km al nord de Feriana i 30 km al sud-oest de Kasserine, a tocar d'un lloc anomenat Medinet El Kedima.
Nou!!: 418 і Thélepte · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: 418 і Vàlia · Veure més »
Visigots federats
Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.
Nou!!: 418 і Visigots federats · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 418 і 26 de desembre · Veure més »
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Nou!!: 418 і 28 de desembre · Veure més »
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 418 і 29 de desembre · Veure més »
