Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

41

Índex 41

Sense descripció.

52 les relacions: Agripina II, Antíoc IV de Commagena, Antònia Menor, Arc de Titus, Aristòbul Asmoneu, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Artaban III de Pàrtia, Calígula, Calígula (obra teatral), Cap Cors, Cèsar, Cilícia, Cipher, Ciutat de Yarkand, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Commagena, Ctesifont, Dècada del 30, Dècada del 40, Dècada del 50, Dinastia Júlio-Clàudia, Estils pompeians, Gai Cassi Quèrees, Gepepiris, Gneu Senti Saturní (cònsol any 41), Gotarces II de Pàrtia, Guàrdia Pretoriana, Herodes I Agripa, Herodes II Agripa, Herodes Pòlio, Imperi Part, Júlia Drusil·la, Judea romana, Larraix, Llac de Nemi, Llista d'anys, Llista d'emperadors romans, Luci Juni Silà, Marcomans, Pharsman I d'Ibèria, Polemó II, Pomponi Mela, Pomponi Segon, Primera Guerra Judeoromana, Qinnasrin, Quaranta-u, Sèneca, Serapeu d'Alexandria, Teòfil (bíblic), ..., Tropes auxiliars romanes, 24 de gener. Ampliar l'índex (2 més) »

Agripina II

Agripina II o Agripina Menor, fou la filla d'Agripina I i de Germànic.

Nou!!: 41 і Agripina II · Veure més »

Antíoc IV de Commagena

Antíoc IV Epífanes de Commagena (Antiochus, Ἀντίοχος Ἐπιφανής) fou rei de Commagena.

Nou!!: 41 і Antíoc IV de Commagena · Veure més »

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove fou la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Nou!!: 41 і Antònia Menor · Veure més »

Arc de Titus

Arc de Titus LArc de Titus és un arc de triomf, situat en el punt més elevat de la Via Sacra, just al sud-oest del Fòrum a Roma.

Nou!!: 41 і Arc de Titus · Veure més »

Aristòbul Asmoneu

Aristobul (o Aristobul Asmoneu, llatí Aristobūlus, grec antic Ἀριστόβουλο&#962) fou fill d'Herodes de Calcis, nét d'Aristobul (fill d'Herodes) i besnét d'Herodes el gran.

Nou!!: 41 і Aristòbul Asmoneu · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 41 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Artaban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artaban III fou rei de Pàrtia del 10 al 42.

Nou!!: 41 і Artaban III de Pàrtia · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: 41 і Calígula · Veure més »

Calígula (obra teatral)

Calígula (Caligula en el seu títol original en francès) és una obra de teatre en quatre actes del dramaturg francès Albert Camus publicada el 1944.

Nou!!: 41 і Calígula (obra teatral) · Veure més »

Cap Cors

Situació geogràfica de Cap Cors Cap Cors (en cors Capicorsu) és una península situada al nord-est de l'illa de Còrsega.

Nou!!: 41 і Cap Cors · Veure més »

Cèsar

Cèsar fou el sobrenom donat a un ancestre de Juli Cèsar i volia dir "cabell llarg".

Nou!!: 41 і Cèsar · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: 41 і Cilícia · Veure més »

Cipher

LOrganització Cipher (シャドー Shadow), al món fictici d'anime i videojocs RPG de Pokémon, és un sindicat malvat que planejava prendre el domini total sobre el món.

Nou!!: 41 і Cipher · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: 41 і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: 41 і Claudi · Veure més »

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Britànic (Britannicus) fou fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messal·lina.

Nou!!: 41 і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: 41 і Commagena · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: 41 і Ctesifont · Veure més »

Dècada del 30

Sense descripció.

Nou!!: 41 і Dècada del 30 · Veure més »

Dècada del 40

Sense descripció.

Nou!!: 41 і Dècada del 40 · Veure més »

Dècada del 50

Sense descripció.

Nou!!: 41 і Dècada del 50 · Veure més »

Dinastia Júlio-Clàudia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: 41 і Dinastia Júlio-Clàudia · Veure més »

Estils pompeians

vil·la dels Misteris Els estils pompeians són els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del període comprès entre el final del segle II aC i l'any 79 de la nostra era i, en general, són extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella època.

Nou!!: 41 і Estils pompeians · Veure més »

Gai Cassi Quèrees

Gai Casi Quèrees fou l'assassí de l'emperador Calígula.

Nou!!: 41 і Gai Cassi Quèrees · Veure més »

Gepepiris

Gepepiris fou princesa odrisia de Tràcia i reina del Bòsfor.

Nou!!: 41 і Gepepiris · Veure més »

Gneu Senti Saturní (cònsol any 41)

Gneu Senti Saturní (Cnaeus Sentius Saturninus) fou un magistrat romà fill de Cnaeus Sentius Saturninus.

Nou!!: 41 і Gneu Senti Saturní (cònsol any 41) · Veure més »

Gotarces II de Pàrtia

Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.

Nou!!: 41 і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »

Guàrdia Pretoriana

Recreació moderna d'un soldat de la guàrdia pretoriana del segle I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). Mèrida, Badajoz, Espanya) dedicada a Gai Cecili Vàrica, que va ser soldat de la ''Cohors Antistianae Praetoriana'' a principis del segle I. Inscripció funerària d'un pretorià d'origen itàlic, que va prestar servei en la ''Cohors IV Praetoria'' al segle I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani), era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.

Nou!!: 41 і Guàrdia Pretoriana · Veure més »

Herodes I Agripa

Monedes amb l'efígie d'Herodes I Agripa. Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i nét d'Herodes el gran, nascut vers l'any 10 aC.

Nou!!: 41 і Herodes I Agripa · Veure més »

Herodes II Agripa

Herodes II Agripa -Herodes Agrippa, - (27 dC - 99) fou un sobirà jueu fill d'Herodes I Agripa i de Xipros Fou educat a la cort de l'emperador Claudi del 41 al 44 i l'any 44, quan tenia només disset anys, morí el seu pare.

Nou!!: 41 і Herodes II Agripa · Veure més »

Herodes Pòlio

Herodes Pòlio o Herodes de Calcis fou rei de Calcis, fill d'Aristòbul (fill d'Herodes el Gran i de Mariamne i germà d'Herodes Agripa I).

Nou!!: 41 і Herodes Pòlio · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: 41 і Imperi Part · Veure més »

Júlia Drusil·la

Júlia Drusil·la (Julia Drusilla) fou la filla de l'emperador Calígula amb la seva dona Cesònia.

Nou!!: 41 і Júlia Drusil·la · Veure més »

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Nou!!: 41 і Judea romana · Veure més »

Larraix

Larraix Larraix (en àrab العرائش, al-ʿArāʾix; en amazic ⴰⵄⵔⵉⵛ, Aàrich, «l'àtic»; en castellà Larache) és una ciutat del Marroc, a la província homònima de la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima.

Nou!!: 41 і Larraix · Veure més »

Llac de Nemi

El Llac de Nemi (en italià:, en llatí:, o) és un llac d'origen volcànic relativament petit situat entre els municipis italians de Nemi i Genzano di Roma, una mica al sud de la ciutat de Roma.

Nou!!: 41 і Llac de Nemi · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 41 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors romans

Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.

Nou!!: 41 і Llista d'emperadors romans · Veure més »

Luci Juni Silà

Luci Juni Silà (en llatí, Lucius Junius Silanus) (mort l'1 de gener del 49) fou un magistrat romà, fill d'Appi Juni Silà i, per tant, rebesnét d'August.

Nou!!: 41 і Luci Juni Silà · Veure més »

Marcomans

Els marcomans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle I, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Nou!!: 41 і Marcomans · Veure més »

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Nou!!: 41 і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »

Polemó II

Polemó II fou rei del Pont i del Bòsfor.

Nou!!: 41 і Polemó II · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela Descripció d'Europa per Pomponi Mela Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponi Mela Pomponi Mela o Mel·la (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, fou el primer geògraf romà.

Nou!!: 41 і Pomponi Mela · Veure més »

Pomponi Segon

Pomponi Segon (Pomponius Secundus) fou un poeta romà del segle I. Va florir en els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi.

Nou!!: 41 і Pomponi Segon · Veure més »

Primera Guerra Judeoromana

La Primera Guerra Judeoromana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaran i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.

Nou!!: 41 і Primera Guerra Judeoromana · Veure més »

Qinnasrin

Qinnasrin (en siríac ܩܢܫܪܝܢ; en àrab قنسرين, Qinnasrīn) fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria a 30 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: 41 і Qinnasrin · Veure més »

Quaranta-u

El quaranta-u és un nombre natural que segueix el quaranta i precedeix el quaranta-dos.

Nou!!: 41 і Quaranta-u · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: 41 і Sèneca · Veure més »

Serapeu d'Alexandria

Apis (Serapis) al Museu Gregorià Egiziano. El Serapèum d'Alexandria va ser un monumental santuari per al culte de Serapis, fundat l'any 300 aC per Ptolemeu I Sòter i ubicat a la ciutat d'Alexandria.

Nou!!: 41 і Serapeu d'Alexandria · Veure més »

Teòfil (bíblic)

Teòfil és el nom o, potser, el títol d'honor de la persona a qui es dediquen l'Evangeli de Lluc i els Fets dels Apòstols.

Nou!!: 41 і Teòfil (bíblic) · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

scutum'' dels legionaris. Columna de Trajà, Roma. Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: 41 і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: 41 і 24 de gener · Veure més »

Redirigeix aquí:

41 dC.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »