Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

405

Índex 405

El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

46 les relacions: Alans, Alaric I, Alfabet armeni, Antemi (prefecte del pretori), Armeni, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Split-Makarska, Arsaci de Tars, Álex O'Dogherty, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Teano-Calvi, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Claudi Claudià, Estilicó, Exuperi de Tolosa, Faust de Riés, Flavi Honori, Gots, Gradlon, Hadrià (prefecte), Història de les campanyes militars romanes, Huns, Il·líria (província romana), Index Librorum Prohibitorum, Inquisició espanyola, Khitan, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Japó, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Maró del Líban, Ortografia armènia reformada, Papa Bonifaci I, Pelagi (heresiarca), Porta Maggiore, Procle de Constantinoble, Província de Siunia, Prudenci, Quatre-cents quatre, República d'Artsakh, Tao Yuanming, Teó d'Alexandria (astrònom), Vigili de Trento, Vivarès, Vram-Shapuh d'Armènia, Vulgata.

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: 405 і Alans · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: 405 і Alaric I · Veure més »

Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.

Nou!!: 405 і Alfabet armeni · Veure més »

Antemi (prefecte del pretori)

Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.

Nou!!: 405 і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: 405 і Armeni · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 405 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 405 і Arquebisbat de París · Veure més »

Arquebisbat de Split-Makarska

Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 405 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »

Arsaci de Tars

Arsaci (en Arsacius, en Ἀρσάκιος), nascut abans de l'any 324 i mort el 405, va ser patriarca de Constantinoble després del segon exili de Joan Crisòstom.

Nou!!: 405 і Arsaci de Tars · Veure més »

Álex O'Dogherty

Alejandro O'Dogherty Luy (San Fernando, 7 de març de 1973) és un actor i humorista espanyol d'ascendència irlandesa, popular per interpretar els papers d'Arturo Cañas Cañas a la sèrie Camera Café, del policia municipal Alfredo Escobar «Caracolo» a Doctor Mateo i alcalde a la sèrie Olmos y Robles.

Nou!!: 405 і Álex O'Dogherty · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 405 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Teano-Calvi

El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 405 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: 405 і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Claudi Claudià

Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.

Nou!!: 405 і Claudi Claudià · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: 405 і Estilicó · Veure més »

Exuperi de Tolosa

Exuperi de Tolosa, en francès Exupéry o Saint Supèri (Àrreu, Alts Pirineus, mitjan segle IV - Blanhac, Alta Garona, ca. 411) fou un bisbe de Tolosa.

Nou!!: 405 і Exuperi de Tolosa · Veure més »

Faust de Riés

Catedral de Riés Faust de Riés o Faustus Regensis (Britània, 405-410 - Riés, 490-495) va ser un bisbe gal·loromà.

Nou!!: 405 і Faust de Riés · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: 405 і Flavi Honori · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: 405 і Gots · Veure més »

Gradlon

Gradlon conegut com a Gradlon Meur (Gradlon el Gran) fou un rei llegendari de Cornualla a Bretanya.

Nou!!: 405 і Gradlon · Veure més »

Hadrià (prefecte)

Hadrià o Adrià (en llatí Hadrianus o Adrianus) va ser un magistrat romà probablement nadiu d'Egipte, que exercia com a magister officiorum en el regnat de Flavi Honori, vers 397 a 399, segons apareix al Codi Teodosià.

Nou!!: 405 і Hadrià (prefecte) · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: 405 і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: 405 і Huns · Veure més »

Il·líria (província romana)

La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: 405 і Il·líria (província romana) · Veure més »

Index Librorum Prohibitorum

LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Nou!!: 405 і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: 405 і Inquisició espanyola · Veure més »

Khitan

Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.

Nou!!: 405 і Khitan · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 405 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: 405 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Llista de governadors de la Hispània Tarraconense

Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.

Nou!!: 405 і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »

Maró del Líban

Maró o Maur (Síria, mitjan s. IV - Líban, ca. 410) fou un prevere sirià, abat i fundador d'una comunitat monàstica al Líban.

Nou!!: 405 і Maró del Líban · Veure més »

Ortografia armènia reformada

Entre 1922 i 1924 es va posar en pràctica una reforma de l'alfabet armeni a la Unió Soviètica.

Nou!!: 405 і Ortografia armènia reformada · Veure més »

Papa Bonifaci I

Bonifaci I, d'origen romà, va ser escollit papa el 29 de desembre de 418 quan era ja un home vell i malalt.

Nou!!: 405 і Papa Bonifaci I · Veure més »

Pelagi (heresiarca)

Pelagi - Pelagius - fou un religiós cristià del segle V. De la primera part de la seva vida no se'n té cap notícia.

Nou!!: 405 і Pelagi (heresiarca) · Veure més »

Porta Maggiore

Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ('Porta Gran'), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.

Nou!!: 405 і Porta Maggiore · Veure més »

Procle de Constantinoble

Procle de Constantinoble (Proclus, Πρόκλος) va ser un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: 405 і Procle de Constantinoble · Veure més »

Província de Siunia

IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.

Nou!!: 405 і Província de Siunia · Veure més »

Prudenci

p.

Nou!!: 405 і Prudenci · Veure més »

Quatre-cents quatre

Quatre-cents quatre (o 404) és un nombre natural sencer.

Nou!!: 405 і Quatre-cents quatre · Veure més »

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: 405 і República d'Artsakh · Veure més »

Tao Yuanming

272x272px 271x271px Tao Qian (romanització Wade-Giles: T'ao Ch'ien) (365–427), més conegut com a Tao Yuanming (陶淵明), va ser un poeta xinès.

Nou!!: 405 і Tao Yuanming · Veure més »

Teó d'Alexandria (astrònom)

Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.

Nou!!: 405 і Teó d'Alexandria (astrònom) · Veure més »

Vigili de Trento

Vigili de Trento —Vigilius Tridentinus— (Roma, 355 - Val Rendena, 405) fou un eclesiàstic romà, evangelitzador de la vall de l'Adige i tercer Bisbe de Trento que va patir martiri durant el segon consolat del general Estilicó.

Nou!!: 405 і Vigili de Trento · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: 405 і Vivarès · Veure més »

Vram-Shapuh d'Armènia

Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.

Nou!!: 405 і Vram-Shapuh d'Armènia · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: 405 і Vulgata · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »