Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Antemi (prefecte del pretori), Arcadi, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Sàsser, Arsaci de Tars, Èlia Eudòxia, Bisbat de Thérouanne, Claudi Claudià, Donatisme, Estilicó, Eunapi, Exarcat de Ravenna, Flavi Honori, Flavià I d'Antioquia, Gerunda, Girona, Helicó, Herculi, Història de la Vall d'Aosta, Isidor d'Alexandria, Jeroni d'Estridó, Joan Crisòstom, Joan II de Jerusalem (patriarca), Kom Abu Billo, Llista d'anys, Llista de governadors de la Hispània Tarraconense, Maria (filla d'Estilicó), Mario Pergolini, Milà, Nectari de Constantinoble, Nicareta de Nicomèdia, Paula de Roma, Picè, Priscil·lià, Procle de Constantinoble, Província de Siunia, Quatre-cents quatre, Quint Aureli Símmac, Ravenna, Santa Sofia (Istanbul), Teòfil d'Alexandria, Telèmac de Roma, Via Flamínia, 26 de gener, 347, 5 de maig.
Antemi (prefecte del pretori)
Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.
Nou!!: 404 і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Nou!!: 404 і Arcadi · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: 404 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 404 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 404 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »
Arsaci de Tars
Arsaci (en Arsacius, en Ἀρσάκιος), nascut abans de l'any 324 i mort el 405, va ser patriarca de Constantinoble després del segon exili de Joan Crisòstom.
Nou!!: 404 і Arsaci de Tars · Veure més »
Èlia Eudòxia
Eudòxia, en llatí Eudoxia, o Èlia Eudòxia, Aelia Eudocia, en grec antic Αἰλία Εὐδοξία, fou una princesa romana d'Orient, filla del franc Bautó (mestre dels soldats de l'imperi), i esposa de l'emperador Arcadi amb el que es va casar amb la cooperació de l'eunuc Eutropi, el 27 d'abril del 395 i amb el que va tenir quatre filles, Flaccil·la (o Falcília), Pulquèria, Arcàdia, i Marina, i un fill, Teodosi (futur Teodosi II o Jove), a més d'uns altres dos embarassos que no van acabar.
Nou!!: 404 і Èlia Eudòxia · Veure més »
Bisbat de Thérouanne
La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 404 і Bisbat de Thérouanne · Veure més »
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Nou!!: 404 і Claudi Claudià · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: 404 і Donatisme · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: 404 і Estilicó · Veure més »
Eunapi
Eunapi (en llatí Eunapius, en grec Εὐνάριος) va ser un sofista i historiador grec que va néixer a Sardes l'any 347 i va viure fins al regnat de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: 404 і Eunapi · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 404 і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: 404 і Flavi Honori · Veure més »
Flavià I d'Antioquia
Flavià I d'Antioquia (Flavianus) fou un religiós nascut probablement a Antioquia al començament del que fou bisbe metropolità d'Antioquia.
Nou!!: 404 і Flavià I d'Antioquia · Veure més »
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Nou!!: 404 і Gerunda · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: 404 і Girona · Veure més »
Helicó
L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.
Nou!!: 404 і Helicó · Veure més »
Herculi
Herculi (en llatí Herculius, en grec antic) va ser prefecte del pretori d'Il·líria de l'any 408 al 412.
Nou!!: 404 і Herculi · Veure més »
Història de la Vall d'Aosta
La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.
Nou!!: 404 і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »
Isidor d'Alexandria
Isidor d'Alexandria, anomenat l'Hospitalari, (Alexandria, Egipte, 318 - Constantinoble, 404) fou un prevere egipci, monjo i anacoreta a Tebaida.
Nou!!: 404 і Isidor d'Alexandria · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: 404 і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: 404 і Joan Crisòstom · Veure més »
Joan II de Jerusalem (patriarca)
Joan II de Jerusalem fou un monjo i bisbe grec (vers 355-417), patriarca de Jerusalem.
Nou!!: 404 і Joan II de Jerusalem (patriarca) · Veure més »
Kom Abu Billo
Kom Abu Billo és una localitat d'Egipte a la part occidental del delta del Nil, uns 70 km al nord-oest del Caire.
Nou!!: 404 і Kom Abu Billo · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 404 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de governadors de la Hispània Tarraconense
Llista de Procònsols de la Hispània Tarraconense des de la reestructuració d'August l'any 27 aC.
Nou!!: 404 і Llista de governadors de la Hispània Tarraconense · Veure més »
Maria (filla d'Estilicó)
Maria, en llatí Maria, va ser una dama romana, casada amb Flavi Honori, emperador romà d'Occident.
Nou!!: 404 і Maria (filla d'Estilicó) · Veure més »
Mario Pergolini
Mario Daniel Pergolini (Buenos Aires, Argentina, 3 de juliol de 1964) és un presentador de ràdio, televisió, actor, dirigent esportiu i empresari argentí.
Nou!!: 404 і Mario Pergolini · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: 404 і Milà · Veure més »
Nectari de Constantinoble
Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom.
Nou!!: 404 і Nectari de Constantinoble · Veure més »
Nicareta de Nicomèdia
Nicareta de Nicomèdia (en grec antic Νικαρέτη, 'Nikaréte') (Nicomèdia de Bitínia, - Constantinoble, ca. 440) va ser una dona cristiana, eremita.
Nou!!: 404 і Nicareta de Nicomèdia · Veure més »
Paula de Roma
Paula de Roma –Santa Paula per a l'Església catòlica– (Roma, 5 de maig de 347 - Betlem, 26 de gener de 404) era una noble matrona romana de fe cristiana, deixebla de Sant Jeroni.
Nou!!: 404 і Paula de Roma · Veure més »
Picè
Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.
Nou!!: 404 і Picè · Veure més »
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 404 і Priscil·lià · Veure més »
Procle de Constantinoble
Procle de Constantinoble (Proclus, Πρόκλος) va ser un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: 404 і Procle de Constantinoble · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: 404 і Província de Siunia · Veure més »
Quatre-cents quatre
Quatre-cents quatre (o 404) és un nombre natural sencer.
Nou!!: 404 і Quatre-cents quatre · Veure més »
Quint Aureli Símmac
Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.
Nou!!: 404 і Quint Aureli Símmac · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: 404 і Ravenna · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: 404 і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Teòfil d'Alexandria
Teòfil (Teophilus) va ser bisbe d'Alexandria al final del i començament del.
Nou!!: 404 і Teòfil d'Alexandria · Veure més »
Telèmac de Roma
Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) va ser un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Telèmac era un monjo i anacoreta que va arribar a Roma des d'Orient. Segons Teodoret, bisbe de Cyrrhus (Síria), l'any 404 durant una lluita de gladiadors al Coliseu, Telèmac va saltar a l'arena i va tractar de separar els combatents; els espectadors el van apedregar fins a la mort però l'emperador Honori el va declarar màrtir i una mica després va abolir els combats, mesura que ja abans s'havia intentat sense èxit. L'últim combat de gladiadors conegut va ser el dia 1 de gener d 404, per la qual cosa es pensa que era aquesta la data de la mort de Telèmac. Com que la prohibició no consta al Codi Teodosià hi ha alguns dubtes sobre la veracitat plena de la història, però d'altra banda si que es coneix un edicte de Constantí I el Gran amb l'abolició i no consta que al es fessin combats i en canvi les lluites de feres salvatges es van mantenir fins al final de l'Imperi. Una variant de la història diu que Telèmac es posà dret a l'amfiteatre i va dir als assistents que deixessin els déus pagans i es fessin cristians. El prefecte, llavors, va ordenar als gladiadors que el matessin, cosa que van fer de seguida.
Nou!!: 404 і Telèmac de Roma · Veure més »
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Nou!!: 404 і Via Flamínia · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 404 і 26 de gener · Veure més »
347
Sense descripció.
Nou!!: 404 і 347 · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 404 і 5 de maig · Veure més »
