Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

381

Índex 381

Sense descripció.

79 les relacions: Acaci de Berea, Amfíloc d'Iconi, Ammó d'Adrianòpolis, Apol·linarisme, Arabissos, Ardaixir II, Arianisme, Arquebisbat de Bolonya, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Vercelli, Asclepíades (filòsof), Úlfila, Atanaric, Bassià de Lodi, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Orange, Bisbat de Brescia, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Lodi, Bisbat de Niça, Bisbat de Pavia, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Sion, Bisbat de Tortona, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Catolicisme a Suïssa, Ciril de Jerusalem, Concili d'Aquileia, Concili de Calcedònia, Concili ecumènic, Diodor d'Antioquia, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa de Constantinoble, Eusebi de Bolonya, Evagri del Pont, Fèlix III, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Filastri de Brescia, Filioque, Flavi Gracià, Flavià I d'Antioquia, Geronci de Nicomèdia, Gregori de Nazianz, Gregori de Nissa, ..., Hel·ladi de Cesarea, Imperi Romà d'Orient, Joan Crisòstom, Jordi Aristí, Limira, Llista d'anys, Macedoni de Tràcia, Manuel Mamikonian, Màxim I de Constantinoble, Meleci d'Antioquia, Nectari de Constantinoble, Patriarca de Constantinoble, Patriarcat d'Aquileia, Pere de Sebaste, Pere II d'Alexandria, Primer Concili de Constantinoble, Primers set concilis ecumènics, Priscil·lianisme, Radès, Semiarrianisme, Simeó Heresiarca, Successió apostòlica, Teodor de Sion, Teodosi I el Gran, Timoteu I d'Alexandria, Tonanci Ferriol, Ursí, Visigots federats, Zadar. Ampliar l'índex (29 més) »

Acaci de Berea

Acaci de Beroea (Acacius) fou un religiós sirià nascut a un monestir prop d'Antioquia, defensor de l'església oficial contra les doctrines d'Arri.

Nou!!: 381 і Acaci de Berea · Veure més »

Amfíloc d'Iconi

Amfíloc d'Iconi (Amphilochus, Amphílochos) va ser bisbe d'Iconi (actual Konya).

Nou!!: 381 і Amfíloc d'Iconi · Veure més »

Ammó d'Adrianòpolis

Ammó d'Adrianòpolis (en Ἄμμων, en Ammon) fou bisbe de la ciutat d'Adrianòpolis l'any 400.

Nou!!: 381 і Ammó d'Adrianòpolis · Veure més »

Apol·linarisme

Lapol·linarisme va ser una doctrina i una secta considerada herètica per l'ortodòxia cristiana.

Nou!!: 381 і Apol·linarisme · Veure més »

Arabissos

Arabissos (en llatí Arabissus, en grec antic Ἀραβισσός) també anomenada Tripotamos va ser una antiga ciutat de Capadòcia.

Nou!!: 381 і Arabissos · Veure més »

Ardaixir II

Ardaixir II fou rei sassànida de Pèrsia del 379 al 383.

Nou!!: 381 і Ardaixir II · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: 381 і Arianisme · Veure més »

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Split-Makarska

Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »

Arquebisbat de Trento

El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Trento · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 381 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Asclepíades (filòsof)

Asclepíades (Asclepiades) fou un filòsof cínic grec que va viure en els regnats de Constanci II (337-361) i Julià l'Apòstata (381-363).

Nou!!: 381 і Asclepíades (filòsof) · Veure més »

Úlfila

Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.

Nou!!: 381 і Úlfila · Veure més »

Atanaric

Atanaric (?,? - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient, 25 de gener de 381) va ser un guerrer i jutge o cabdill dels gots tervings entre el 365 al 380.

Nou!!: 381 і Atanaric · Veure més »

Bassià de Lodi

Bassià de Lodi (Bassiano di Lodi, en; ca. 320 ca. 409) va ser un sant italià, patró de Lodi i Pizzighettone a Itàlia.

Nou!!: 381 і Bassià de Lodi · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 381 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: 381 і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 381 і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Grenoble-Vienne

L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 381 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 381 і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 381 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 381 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 381 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Sion

El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 381 і Bisbat de Sion · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 381 і Bisbat de Tortona · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: 381 і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Catolicisme a Suïssa

Les diferents diòcesis de Suïssa. LEsglésia Catòlica Suïssa és part de l'Església Catòlica, està sota la guia espiritual del papa i sota la cúria de Roma.

Nou!!: 381 і Catolicisme a Suïssa · Veure més »

Ciril de Jerusalem

Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).

Nou!!: 381 і Ciril de Jerusalem · Veure més »

Concili d'Aquileia

El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.

Nou!!: 381 і Concili d'Aquileia · Veure més »

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Nou!!: 381 і Concili de Calcedònia · Veure més »

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Nou!!: 381 і Concili ecumènic · Veure més »

Diodor d'Antioquia

Diodor d'Antioquia (Diodorus, Διόδωρος) fou un escriptor eclesiàstic grec que va viure a la segona meitat del.

Nou!!: 381 і Diodor d'Antioquia · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: 381 і Església Ortodoxa · Veure més »

Església Ortodoxa de Constantinoble

LEsglésia Ortodoxa de Constantinoble, que té el nom històric de Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: 381 і Església Ortodoxa de Constantinoble · Veure més »

Eusebi de Bolonya

Eusebi de Bolonya (mort el 400) fou bisbe de Bolonya al.

Nou!!: 381 і Eusebi de Bolonya · Veure més »

Evagri del Pont

Evagri del Pont, en llatí Evagrius, en grec antic Εὐάγριος, fou un asceta i escriptor eclesiàstic georgià.

Nou!!: 381 і Evagri del Pont · Veure més »

Fèlix III

Fèlix III (? - Roma, 1 de març de 492), sovint també anomenat Fèlix II, fou escollit papa el 13 de març de 483.

Nou!!: 381 і Fèlix III · Veure més »

Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença

Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.

Nou!!: 381 і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »

Filastri de Brescia

Filastri o Filastre (també, Philastrius, Filastrius, Filaster) va ser bisbe de Brescia a finals del.

Nou!!: 381 і Filastri de Brescia · Veure més »

Filioque

Filioque, mot llatí que literalment vol dir ‘i del Fill’, és una expressió utilitzada per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l'Església Catòlica Romana i les esglésies ortodoxes orientals.

Nou!!: 381 і Filioque · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: 381 і Flavi Gracià · Veure més »

Flavià I d'Antioquia

Flavià I d'Antioquia (Flavianus) fou un religiós nascut probablement a Antioquia al començament del que fou bisbe metropolità d'Antioquia.

Nou!!: 381 і Flavià I d'Antioquia · Veure més »

Geronci de Nicomèdia

Geronci (en llatí Gerontius) va ser bisbe de Nicomèdia.

Nou!!: 381 і Geronci de Nicomèdia · Veure més »

Gregori de Nazianz

Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.

Nou!!: 381 і Gregori de Nazianz · Veure més »

Gregori de Nissa

Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.

Nou!!: 381 і Gregori de Nissa · Veure més »

Hel·ladi de Cesarea

Hel·ladi de Cesarea (en llatí Helladius, en grec antic Ἑλλάδιος) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia, successor de Basili el Gran, l'any 378.

Nou!!: 381 і Hel·ladi de Cesarea · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: 381 і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Joan Crisòstom

Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.

Nou!!: 381 і Joan Crisòstom · Veure més »

Jordi Aristí

Jordi Aristí (en llatí Georgius Aristinus) fou un historiador grec quasi desconegut.

Nou!!: 381 і Jordi Aristí · Veure més »

Limira

Limira, (en Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.

Nou!!: 381 і Limira · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 381 і Llista d'anys · Veure més »

Macedoni de Tràcia

Macedoni I de Constantinoble (en Macedonius, en Μακεδόνιος) va ser patriarca de Constantinoble al.

Nou!!: 381 і Macedoni de Tràcia · Veure més »

Manuel Mamikonian

Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.

Nou!!: 381 і Manuel Mamikonian · Veure més »

Màxim I de Constantinoble

Màxim I de Constantinoble (Maximus), conegut també com a Màxim Alexandrí i Màxim el Cínic (Μάξιμος ὁ Κυνικὸς) va ser un filòsof cínic grec natural d'Alexandria que va viure a la segona part del.

Nou!!: 381 і Màxim I de Constantinoble · Veure més »

Meleci d'Antioquia

Meleci d'Antioquia (Meletius; Melitene, Capadòcia, s. IV - Constantinoble, 381) fou un eclesiàstic grec del que és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: 381 і Meleci d'Antioquia · Veure més »

Nectari de Constantinoble

Nectari (en llatí Nectarius, en grec antic Νεκτάριος) (Tars, Cilícia, mitjan - Constantinoble, 27 de setembre del 397) va ser patriarca de Constantinoble, successor en el càrrec de Gregori de Nazianz i predecessor de Joan Crisòstom.

Nou!!: 381 і Nectari de Constantinoble · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Nou!!: 381 і Patriarca de Constantinoble · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 381 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pere de Sebaste

Pere de Sebaste (Petrus Patricius, Pétros) fou un eclesiàstic grec del.

Nou!!: 381 і Pere de Sebaste · Veure més »

Pere II d'Alexandria

Pere II d'Alexandria va ser prevere i després patriarca d'Alexandria en dues ocasions, la primera com a deixeble d'Atanasi, que el va nomenar el seu successor, càrrec al qual va accedir l'any 373, i la segona el 380, quan, amb una carta del papa Damas I va ocupar altre cop el patriarcat.

Nou!!: 381 і Pere II d'Alexandria · Veure més »

Primer Concili de Constantinoble

Medalla de Teodosi I el Gran, que convocà el Primer Concili de Constantinoble Primer Concili de Constantinoble (381, 2n general o ecumènic) fou convocat per l'emperador Teodosi I el Gran.

Nou!!: 381 і Primer Concili de Constantinoble · Veure més »

Primers set concilis ecumènics

Emperador Constantí (centre), acompanyat dels bisbes del Primer concili de Nicea (325), sostenint el Credo de Nicea del 381 En la història del cristianisme, els primers set concilis ecumènics inclouen: el Primer Concili de Nicea el 325, el Primer Concili de Constantinoble el 381, el Concili d'Efes el 431, el Concili de Calcedònia el 451, el Segon Concili de Constantinoble el 553, el Tercer Concili de Constantinoble del 680-681 i, finalment, el Segon Concili de Nicea el 787.

Nou!!: 381 і Primers set concilis ecumènics · Veure més »

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Nou!!: 381 і Priscil·lianisme · Veure més »

Radès

Radès és una ciutat de Tunísia, port comercial de Tunis de la que la separen uns 10 km.

Nou!!: 381 і Radès · Veure més »

Semiarrianisme

El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.

Nou!!: 381 і Semiarrianisme · Veure més »

Simeó Heresiarca

Simeó Heresiarca (Symeon o Simeon o Symeones Haeresiarcha) va ser un heresiarca bogomilita, euquita o messalià que formava part d'un grup on també hi havia Dadoes, Sabas, Adelfios i Hernies.

Nou!!: 381 і Simeó Heresiarca · Veure més »

Successió apostòlica

La successió apostòlica és una doctrina teològica cristiana en què els apòstols transmeten la seva autoritat als seus successors, els bisbes, a través de la imposició de les mans, en el context del sagrament de l'Orde Sacerdotal.

Nou!!: 381 і Successió apostòlica · Veure més »

Teodor de Sion

Teodor de Sion, també conegut com a Teòdul, Teòdul del Valais, o Teodor d'Octodurum (Orient, s. IV - Valais, Suïssa, ca. 400), es creu que va ser un missioner cristià vingut de l'orient a l'actual cantó suís del Valais.

Nou!!: 381 і Teodor de Sion · Veure més »

Teodosi I el Gran

Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).

Nou!!: 381 і Teodosi I el Gran · Veure més »

Timoteu I d'Alexandria

Timoteu d'Alexandria (en Timotheus, en Τιμόθεος) va ser patriarca d'Alexandria cap al final del.

Nou!!: 381 і Timoteu I d'Alexandria · Veure més »

Tonanci Ferriol

Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte de les Gàl·lies al.

Nou!!: 381 і Tonanci Ferriol · Veure més »

Ursí

Ursí o Ursicí (? - Colònia) fou un antipapa de l'Església Catòlica entre 366 i 381.

Nou!!: 381 і Ursí · Veure més »

Visigots federats

Els visigots van romandre com a federats de l'Imperi Romà del 376 al 475.

Nou!!: 381 і Visigots federats · Veure més »

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Nou!!: 381 і Zadar · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »