Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Antemi (prefecte del pretori), Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Reims, Artsruní, Arxak II d'Armènia, Bagean, Basili de Cesarea, Batalla d'Argentovaria, Diofant l'àrab, Grata, Gregori de Nazianz, Hilari de Poitiers, Himeri de Prusa, Història d'Armènia, Llista d'anys, Mamikonian, Marcianòpolis, Mogontiacum, Nicea, Pere de Sebaste, Persecució dels cristians, Pharantzem, Saurmag II d'Ibèria, Temisti, Teodosi I el Gran, Vahan Mamikonian, Valent, Valentinià I, Varasdat d'Armènia, Vasak I Mamikonian, 331.
Antemi (prefecte del pretori)
Antemi (en llatí) va ser prefecte pretorià de l'Imperi d'Orient sota l'emperador Arcadi i l'home més important amb Teodosi II, ja que en va exercir la regència durant la minoria d'edat i després en va ser conseller.
Nou!!: 368 і Antemi (prefecte del pretori) · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 368 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: 368 і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: 368 і Artsruní · Veure més »
Arxak II d'Armènia
Arxak II o Aršak II (en armeni Արշակ Բ) va ser rei d'Armènia de l'any 350 al 368.
Nou!!: 368 і Arxak II d'Armènia · Veure més »
Bagean
Bagean va ser el nom d'una dinastia de prínceps (nakharark) armenis que existien al regne arsàcida d'Armènia.
Nou!!: 368 і Bagean · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: 368 і Basili de Cesarea · Veure més »
Batalla d'Argentovaria
La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).
Nou!!: 368 і Batalla d'Argentovaria · Veure més »
Diofant l'àrab
Diofant l'àrab (en llatí Diophantus, en grec Διόφαντος) fou un àrab que va viure sempre a Atenes, on va estar al front de l'escola dels sofistes.
Nou!!: 368 і Diofant l'àrab · Veure més »
Grata
Grata (en Grata) va ser filla de l'emperador Valentinià I i de la seva segona dona Justina amb la que s'hauria casat, segons Teòfanes l'any 368.
Nou!!: 368 і Grata · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: 368 і Gregori de Nazianz · Veure més »
Hilari de Poitiers
Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.
Nou!!: 368 і Hilari de Poitiers · Veure més »
Himeri de Prusa
Himeri de Prusa (en Himerius; vers 315-386) va ser un important sofista grec de Prusa (Bitínia), fill d'Amínies, que també fou un retòric de cert renom.
Nou!!: 368 і Himeri de Prusa · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: 368 і Història d'Armènia · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 368 і Llista d'anys · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: 368 і Mamikonian · Veure més »
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Nou!!: 368 і Marcianòpolis · Veure més »
Mogontiacum
II. La ciutat de Mogontiacum (l'actual Magúncia, a Alemanya) va pertànyer a l'Imperi Romà durant gairebé 500 anys.
Nou!!: 368 і Mogontiacum · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: 368 і Nicea · Veure més »
Pere de Sebaste
Pere de Sebaste (Petrus Patricius, Pétros) fou un eclesiàstic grec del.
Nou!!: 368 і Pere de Sebaste · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: 368 і Persecució dels cristians · Veure més »
Pharantzem
Pharantzem o també Parantzem i P'arhanjemFaust de Bizanci.
Nou!!: 368 і Pharantzem · Veure més »
Saurmag II d'Ibèria
Saurmag II (en georgià: საურმაგ II, llatinitzat Sauromaces) fou rei d'Ibèria del 361 al 368.
Nou!!: 368 і Saurmag II d'Ibèria · Veure més »
Temisti
Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.
Nou!!: 368 і Temisti · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: 368 і Teodosi I el Gran · Veure més »
Vahan Mamikonian
Vahan Mamikonian, dit també Vahan l'apòstata, fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370.
Nou!!: 368 і Vahan Mamikonian · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: 368 і Valent · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: 368 і Valentinià I · Veure més »
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Nou!!: 368 і Varasdat d'Armènia · Veure més »
Vasak I Mamikonian
Vasak I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia, després del 350 i fins al 368.
Nou!!: 368 і Vasak I Mamikonian · Veure més »
331
Sense descripció.
Nou!!: 368 і 331 · Veure més »
