Comunicació

472 les relacions: Abadia de Cava, Abadia de Sant Denís, Agustín de Madrid, Albert II de Brandenburg-Ansbach, Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg, Albertina Agnès d'Orange-Nassau, Alexandre de Dohna-Schlobitten, Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg, Alexandre Maître de Bay, Alexandre-François Desportes, Alfons Maria de Liguori, Alfonso Pérez de Guzmán, Alonso del Arco, Amàlia de Dohna-Carwinden, Amàlia Kettler de Curlàndia, Amudja-zade Husayn Paixà, Ana Afonso de Leão, Ana Verdugo y Castilla, Andreas Werckmeister, Anglès (la Selva), Anna Maria dal Violin, Anna Sofia de Dinamarca, Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg, Anne de Noailles, Annibale Pio Fabri, Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo, Antoine V de Gramont, Anton Florian de Liechtenstein, Antoni Folch de Cardona, Antoni Margil de Jesús, Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, Antonieta Augusta d'Aldenburg, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca), Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat de Bangkok, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Bombai, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Manila, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Tànger, ..., Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Trujillo, Arquebisbat de Yucatán, Art, Artxil d'Imerètia, August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck, August Guillem de Prússia (1722-1758), August II de Polònia, Aurangabad (Maharashtra), Azov (Rostov), Baltasar de Muntaner i de Çacosta, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Agnès Extramurs, Basílica de Santa Cecília in Trastevere, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix, Basilica di Sant'Agostino, Bayyumiyya, Beltrán Vélez de Guevara, Benet de Sala i de Caramany, Bernardo O'Connor y O'Phaly, Bhadaur, Bisbat d'Alba, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Caserta, Bisbat de Castellaneta, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Gurk, Bisbat de Győr, Bisbat de Hai Phòng, Bisbat de Jesi, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Mottola, Bisbat de Nitra, Bisbat de Pozzuoli, Bisbat de Teggiano-Policastro, Braquistòcrona, Brigantaggio, Burayda, Caius Gabriel Cibber, Calaceit, Calaf, Calcuta, Campanyes d'Azov, Canal Volga-Don, Canals, Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel, Carles I de Hessen-Kassel, Carles II de Castella, Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, Carlota Amàlia de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plon, Carlota Amàlia Gyldenløve, Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg, Carlota Joana de Waldeck-Wildungen, Carlota Sibil·la d’Ahlefeldt-Langeland, Carolina de Brandenburg-Ansbach, Carolina de Stolberg-Gedern, Casa de Guisa, Casa de Petrovič-Njegoš, Casa Pol (Teià), Castell de Dungiven, Catedral de Sogorb, Caterina Amàlia de Solms-Laubach, Cerová, Charles Albanel, Chen Hongmou, Christine Kirch, Clamor Heinrich Abel, Clotoide, Combat d'Arbúcies, Comtat de Casa Dávalos, Comte de Saint Germain, Conradina de Reuss-Kostritz, Constantí III Mukhrani-batoni, Correà, Cristiana de Brandenburg-Bayreuth, Cristià Albert de Hohenlohe-Langenburg, Cristià August I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg, Cristià Gyldenløve, Cristina de Mecklenburg-Gustrow, Cristina Guillema de Hessen-Eschwege, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Daniel Defoe, Devarayadurga, Diòcesi de Lleó, Diòcesi de São Tomé i Príncipe, Diccionari, Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium, Dietrich Buxtehude, Dinastia, Dinastia Romànov, Dinastia Savoia, Dionís III, Dionís IV, Districte de 24 Parganas, Districte de Bardhaman, Districte de Cachar, Districte de Kamrup, Districte de Tumkur, Doctor de l'Església, Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp, Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen, Duc de Richelieu, Ducat de Savoia, Dvaléthia, Edmunda Benigna de Solms-Laubach, El Baratillo, El Manganell (Calders), Elionor de Nassau-Saarbrücken, Elionor de Saxònia-Eisenach, Elionor del Palatinat-Neuburg, Elisabet Margarida d'Orleans, Enric Casimir II de Nassau-Dietz, Enric II de Reuss-Obergreiz, Enric VI de Reuss-Obergreiz, Enric X de Reuss-Ebersdorf, Enric X de Reuss-Lobenstein, Enric XI de Reuss-Obergreiz, Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau, Enriqueta Caterina de Nassau, Enriqueta Dorotea d'Oettingen, Ermita de Sant Elm, Ermita de Sant Jaume de Fadrell, Ernest August I de Saxònia-Weimar, Ernest Frederic de Saxònia-Coburg-Saalfeld, Ernest Magnus de Dönhoff, Escut de Montenegro, Església Catòlica Caldea, Església de Jesús (Múrcia), Església de Sant Bartomeu de la Jana, Església de Sant Esteve (València), Església de Santa Maria in Via, Església Ortodoxa Romanesa, Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció (Montesa), Església Romanesa Unida a Roma, Estanislau Joan Jablonowski, Estats de Savoia, Estienne Roger, Eugeni de Savoia, Eyalat de Bagdad, Felice Anerio, Felip de Hessen-Philippsthal, Felipa Carlota de Prússia, Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg, Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg, Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg, Ferran August de Lobkowicz, Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Fetih II Giray, Fidenza, Fijac, Fons verborum et phrasium, Fortalesa de Făgăraș, Francesc I de Parma, Francesc Massons i Nin, Francesco Antonio Bonporti, Francesco Gasparini, Francisca de Fuentes del Castillo, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Franz Xaver Murschhauser, Frederic August II de Saxònia (elector), Frederic Cristià I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg, Frederic I de Prússia, Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg, Frederica Lluïsa de Danneskiold-Samsøe, Gaspar de la Cerda y Mendoza, Gazophylacium catalano-latinum, Giacomo Antonio Perti, Giambattista Spinola (1646-1719), Giovanni Battista Bassani, Giovanni Battista Tiepolo, Giovanni Maria Ruggieri, Giuseppe Aldrovandini, Godfrey Kneller, Gorée, Gran Ducat de Lituània, Gran Guerra del Nord, Gran Guerra Turca, Guerra dels Nou Anys, Guillaume de Melun, Guillem Frederic de Nassau-Dietz, Hadjdji Husayn I Paixà, Hàssan Paixà (governador de Bagdad), Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp, Herman de Fürstenberg-Heiligenberg, Història d'Assam, Història de Belarús, Història de Cuba, Illa Amsterdam, Illa de Laraq, Imperi Rus, Isaac Newton, Ivan V de Rússia, James Fitz-James Stuart, James Keith, Jansenisme, Jean de Sainte-Colombe, Jean Richer, Jean-Baptiste Rousseau, Joan Baptista Coratjà, Joan Baptista Reverter, Joan Ernest de Nassau-Weilburg, Joan Ernest III de Saxònia-Weimar, Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld, Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach, Joan Gaspar de Bothmer, Joan Guillem d'Orange-Nassau, Joan III Sobieski, Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach, Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau, Joan Lacavalleria i Dulac, Joana de Sayn-Wittgenstein, Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön, Johann Caspar Vogler, Johann Joseph Fux, Johann Lukas von Hildebrandt, Johann Mattheson, Johann Melchior Molter, Johann Paul von Westhoff, John Toland, Jordi August de Nassau-Idstein, Jordi II del Regne Unit, Jordi Lluís de Solms-Rodelheim, Jordi V d'Imerètia, Josef Wenzel I, Josep Aparici i Fins, Josep Campllonch i Bosch, Josep de Simó, Josepa de Santa Agnès, Juan de Camargo y Angulo, Juan Miguélez de Mendaña y Osorio, Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel, Kertx, Konkan, La lletera, La puntaire, Lambert Pietkin, Legació apostòlica de Romanya, Leonardo de Figueroa, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Les Torres de Sanui, Livònia Sueca, Llista d'anys, Llista d'òperes per compositor, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors de Cap Verd, Llista de governadors de Yucatán, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de membres de l'Acadèmia Francesa, Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona, Llista de monarques de Polònia, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Llista de virreis de Nova Espanya, Llista de virreis de Sicília, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís Bonifaç, Lluís Cristià de Stolberg-Gedern, Lluís de Hohenlohe-Langenburg, Lluís de Nassau Saarbrücken, Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt, Lluís Guillem de Baden-Baden, Lluís Manel d'Angulema, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, Lluïsa Boyer, Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst, Mahmut I, Mandu, Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, Manuel Quintano Bonifaz, Manuela Janer Cabanyes, Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt, Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica), Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Maria Anna de Baden-Baden, Maria Celeste Crostarosa, Maria Francesca d'Angulema, Maria Lluïsa de Hessen-Kassel, Maria Sofia del Palatinat-Neuburg, Maria Teresa de Borbó-Condé, Marie de Miramion, Mariscal de França, Marquesat de Vallgornera, Masia de Penyafel, Maurice Greene (compositor), Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz, Maximilià II Manuel de Baviera, Mazrui, Mbanza Kongo, Meishō, Michel Lambert, Midleton, Minas Gerais, Minicoi, Missions jesuïtes de Chiquitos, Moda, Mombasa, Mona de Pasqua, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Montcada (Horta Nord), Murshidabad, Museu Salzillo, Mustafà II, Niça, Nicolas Catinat, Nunciatura apostòlica a França, Olof Hiorter, Orde del Santíssim Redemptor, Otó de Lippe-Brake, Palau de Schönbrunn, Palau El Badi, Patriarcat de Babilònia dels Caldeus, Patrona Halil, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Península d'Avalon, Pere I de Rússia, Pere IV del Congo, Pierre Le Moyne d'Iberville, Pietro Romolo Pignatta, Pietro Torri, Pilar d'Eliseg, Port de Barcelona, President de la Generalitat de Catalunya, President de Lituània, Principat de Burdwan, Prospero Intorcetta, Rafael Casanova i Comes, Rami Mehmed Paixà, Regne de Mysore, Regne de Ruanda, Reinaldo III d'Este, Religioses de la Companyia de Santa Úrsula, René de Froulay de Tessé, Revolta dels streltsí de 1698, Salm-Hogstraten, Salm-Leuze, Salm-Neuweiler, San Caesareo de Appia, San Pietro in Montorio (títol cardenalici), Sancions penals durant el període Edo al Japó, Santa Cova de Montserrat, Santa Maria de Badalona, Santa Maria de la Perxa, Santa Maria in Aracoeli, Santuaris i temples de Nikkō, Sérpukhov, Setge de Tir, Sever Tomàs Auter, Sexenni de Morella, Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg, Simon Foucher, Sofia Amàlia d'Ahlefeldt, Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken, Sofia Antònia de Brunsvic-Wolfenbüttel, Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst, Stradivarius, Suecs, Tairō, Tamarit de Llitera, Terres Australs i Antàrtiques Franceses, Theobaldo Gatti, Theodor von Neuhoff, Thomas Aikenhead, Tomaso Albinoni, Torre del Castell (Malgrat de Mar), Torres de Segre, Tsar, Ulrik Frederik Gyldenløve, Vallromanes, Vengurla, Vescomtat de Rechoard, Vincenzo Albrici, Vincenzo Maria Coronelli, Virrei de Sardenya, Würzburg, Wolrad de Nassau-Usingen, Yan Yuan, 1 d'agost, 10 d'octubre, 14 de juliol, 16 de maig, 1625, 1626, 1634, 17 d'abril, 17 de juny, 1770, 1771, 1782, 1787, 21 de desembre, 21 de gener, 28 d'agost, 3 d'octubre, 4 de desembre, 5 de febrer, 5 de març, 6 de maig, 9 de febrer. Ampliar l'índex (422 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1696 і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: 1696 і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Agustín de Madrid

Fra Agustín de Madrid O.F.M. Desc. (Madrid, s. XVII-XVIII) va ser un franciscà descalç.

Nou!!: 1696 і Agustín de Madrid · Veure més »

Albert II de Brandenburg-Ansbach

Albert II de Brandenburg-Ansbach, (en alemany Albrecht von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 18 de setembre de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 22 d'octubre de 1667.

Nou!!: 1696 і Albert II de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg

Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Albrecht Wolfgang von Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 6 de juliol de 1659 i va morir a la mateixa ciutat el 17 d'abril de 1715.

Nou!!: 1696 і Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Albertina Agnès d'Orange-Nassau

Albertina Agnès d'Orange-Nassau (en neerlandès Albertine Agnes van Nassau i en frisó Albertine Agnes fan Nassau) va néixer a La Haia el 9 d'abril de 1634 i va morir a Ljouwert el 26 de maig de 1696.

Nou!!: 1696 і Albertina Agnès d'Orange-Nassau · Veure més »

Alexandre de Dohna-Schlobitten

Alexandre de Dohna-Schlobitten (en alemany Alexander zu Dohna-Schlobitten) va néixer a Coppet (Suïssa) el 25 de gener de 1661 i va morir a Königsberg el 25 de febrer de 1728.

Nou!!: 1696 і Alexandre de Dohna-Schlobitten · Veure més »

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Alexander von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg el 20 de gener de 1573 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de març de 1627.

Nou!!: 1696 і Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Alexandre Maître de Bay

Alexandre Maître de Bay, marquès de Bay (Salins, 1650 – Badajoz, 14 de novembre de 1715) va ser un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1696 і Alexandre Maître de Bay · Veure més »

Alexandre-François Desportes

Alexandre-François Desportes (1661-1743) fou un artista francès, el qual pintà gossos, escenes de caça i emblemes cinegètics.

Nou!!: 1696 і Alexandre-François Desportes · Veure més »

Alfons Maria de Liguori

Alfons Maria de Liguori (Marianella, Nàpols, 27 de setembre de 1696 - Nocera de' Pagani, 1 d'agost de 1787) fou un teòleg i missioner italià, fundador de la Congregació del Santíssim Redemptor en 1732.

Nou!!: 1696 і Alfons Maria de Liguori · Veure més »

Alfonso Pérez de Guzmán

Alfonso Pérez de Guzmán y Marañon va ser un polític castellà del.

Nou!!: 1696 і Alfonso Pérez de Guzmán · Veure més »

Alonso del Arco

''El cardenal Juan Everardo Nithard'' (1674), obra d'Alonso del Arco Alonso del Arco (Madrid, ca. 1635-1704) va ser un pintor espanyol del barroc.

Nou!!: 1696 і Alonso del Arco · Veure més »

Amàlia de Dohna-Carwinden

Amàlia de Dohna-Carwinden (en alemany Amalie Louise von Dohna-Carwinden) va néixer a Estocolm (Suècia) el 28 de juliol de 1661 i va morir a Kaliningrad el 2 d'abril de 1724.

Nou!!: 1696 і Amàlia de Dohna-Carwinden · Veure més »

Amàlia Kettler de Curlàndia

Amàlia Kettler de Curlàndia (en alemany Amalia kettler von Kurland) va néixer a Jelgava (Letònia) el 12 de juny de 1653 i va morir a Weilmünster el 16 de juny de 1711.

Nou!!: 1696 і Amàlia Kettler de Curlàndia · Veure més »

Amudja-zade Husayn Paixà

Amudja-zade Husayn Paixà - Amjazade o Köprülü Amcazade Hacı Hüseyin Paşa segons la grafia turca moderna, (? - Silivri, 22 de setembre de 1702) fou gran visir otomà, nebot de Köprülü Mehmet Paixà (Amudja-zade vol dir "fill de l'oncle").

Nou!!: 1696 і Amudja-zade Husayn Paixà · Veure més »

Ana Afonso de Leão

Ana Afonso de Leão (nascuda vers 1625- morta abans de 1710) fou una reina de Nkondo qui controlà els territoris de Lemba i Matari, així com els situats al llarg del riu Mbidizi al regne del Congo.

Nou!!: 1696 і Ana Afonso de Leão · Veure més »

Ana Verdugo y Castilla

Ana Verdugo y Castilla (Madrid, 1669-Granada, 11 de novembre de 1771), coneguda amb el nom religiós Ana de San Jerónimo, va ser una religiosa franciscana descalça, monja professa del convent de l'Àngel de Granada, i poetessa espanyola.

Nou!!: 1696 і Ana Verdugo y Castilla · Veure més »

Andreas Werckmeister

Andreas Werckmeister (Beneckenstein, 30 de novembre, 1645 – Halberstadt, 26 d'octubre, 1706) fou un organista i compositor alemany.

Nou!!: 1696 і Andreas Werckmeister · Veure més »

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: 1696 і Anglès (la Selva) · Veure més »

Anna Maria dal Violin

Concert de gala en honor del hereu rus al tron, a Venècia el 1782 (l'any que morí Anna Maria). Les jovenetes músics dels quatre "ospedali" de Venècia interpretaren una cantata. Anna Maria dal Violí (1696, Venècia - 1782, Venècia) va ser una violinista italiana i mestre de violí.

Nou!!: 1696 і Anna Maria dal Violin · Veure més »

Anna Sofia de Dinamarca

Anna Sofia de Dinamarca Anna Sofia de Dinamarca - Anna Sophie af Danmark - (Flensburg, Dinamarca, 1 de setembre de 1647 - palau de Lichtenburg, Prettin, 1 de juliol de 1717) fou electora consort de Saxònia.

Nou!!: 1696 і Anna Sofia de Dinamarca · Veure més »

Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg

Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Anna Sophie von Sachsen-Gotha-Altenburg) (Gotha (Alemanya), 22 de desembre de 1670 - Rudolstadt, 28 de desembre de 1728) era una noble alemanya, la filla gran del duc Frederic I (1646-1691) i de Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681).

Nou!!: 1696 і Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Anne de Noailles

Anne de Noailles (1613 - París, 15 de febrer de 1678) era un noble francès, marquès de Montclar, comte d'Ayen, duc de Noailles, marquès de Mouchy, baró de Chambres i de Malemort.

Nou!!: 1696 і Anne de Noailles · Veure més »

Annibale Pio Fabri

Annibale Pio Fabri (Bolonya, 1696 - Lisboa, 1760) fou un cèlebre cantant italià del.

Nou!!: 1696 і Annibale Pio Fabri · Veure més »

Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo

L'antigua Catedral de San Salvador del Congo (en portuguès: Catedral de São Salvador do Congo; coneguda popularment en kikongo com kulumbimbi), construïda a la fi del a la capital del regne del Congo, va ser una de les primeres catedrals catòliques a l'Àfrica subsahariana.

Nou!!: 1696 і Antiga Catedral de Sant Salvador del Congo · Veure més »

Antoine V de Gramont

Antoine V de Gramont, duc de Guiche o Antoni de Gramont (1672 - 16 de setembre de 1725) fou un militar francès membre de la família Gramont.

Nou!!: 1696 і Antoine V de Gramont · Veure més »

Anton Florian de Liechtenstein

Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.

Nou!!: 1696 і Anton Florian de Liechtenstein · Veure més »

Antoni Folch de Cardona

Antoni Folch de Cardona (València, 1657 - Viena, 1724), fill de Felip de Cardona i Palafox, marquès de Guadalest, i de Luisa María de Sotomayor, va ordenar-se de ben jove com a frare franciscà i va progressar ràpidament en la carrera eclesiàstica fins a ser nomenat arquebisbe de València.

Nou!!: 1696 і Antoni Folch de Cardona · Veure més »

Antoni Margil de Jesús

Agapit Margil i Ros (València, 18 d'agost de 1657 – Ciutat de Mèxic, 6 d'agost de 1726) va ésser un sacerdot franciscà que, amb el nom de religió d'Antoni de Jesús, fou missioner a la Nova Espanya (actual Mèxic).

Nou!!: 1696 і Antoni Margil de Jesús · Veure més »

Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg, (Wolfenbüttel, 22 d'abril de 1696 - Brunsvic, 6 de març de 1762) era filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel (1671-1735) i de Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (1671-1747).

Nou!!: 1696 і Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Antonieta Augusta d'Aldenburg

fou una adinerada noble alemanya, filla d'Antoni I d'Aldenbug (1633-1680) i d'Augusta Joana de Sayn-Wittgenstein (1638-1669).

Nou!!: 1696 і Antonieta Augusta d'Aldenburg · Veure més »

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

El santuari de ''NuestraSeñora de Juquila''. Larquebisbat d'Antequera (castellà: Arquidiócesis de Antequera, llatí: Archidioecesis Antequerensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca) · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat de Bangkok

L'arquebisbat de Bangkok (tailandès: อัครสังฆมณฑลกรุงเทพฯ; llatí: Archidioecesis Bangkokensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Bangkok · Veure més »

Arquebisbat de Bar

Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Bar · Veure més »

Arquebisbat de Bombai

Seu de l'arxiepiscopat de Bombai, al costat de la catedral del Sant Nom Larquebisbat de Bombai (hindi: मुंबई के सूबा; llatí: Archidioecesis Bombayensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Bombai · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Lecce · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Manila

Larquebisbat de Manila (anglès: Archdiocese of Manila; tagalo: Kalakhang Arkidiyosesis ng Maynila; castellà Arquidiócesis de Manila; llatí: Archidioecesis Manilensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a les Filipines.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Manila · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Tànger

Larquebisbat de Tànger és una seu metropolitana de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Tànger · Veure més »

Arquebisbat de Trento

El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Trento · Veure més »

Arquebisbat de Trujillo

Larquebisbat de Trujillo (espanyol: Archidiócesis de Trujillo; llatí: Archidioecesis Truxillensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Trujillo · Veure més »

Arquebisbat de Yucatán

LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.

Nou!!: 1696 і Arquebisbat de Yucatán · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: 1696 і Art · Veure més »

Artxil d'Imerètia

Artxil (Shah Nazar Khan), nascut el 1647, fill gran de Vakhtang V de Kartli fou rei de l'Imerètia en cinc períodes i va ser també rei de Kakhètia (1664-1676).

Nou!!: 1696 і Artxil d'Imerètia · Veure més »

August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck -en alemany August Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck i en danès August Philip af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Beck- (Sønderborg, Dinamarca), 11 de novembre de 1612 - Beck, 6 de maig de 1675) era un príncep de la Casa d'Oldenburg, fill del duc Alexandre (1573-1627) i de Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (1579-1639).

Nou!!: 1696 і August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck · Veure més »

August Guillem de Prússia (1722-1758)

August Guillem de Prússia August Guillem de Prússia (en alemany August Wilhelm von Preußen) va néixer a Berlín el 9 d'agost de 1722 i a morir a Oranienburg el 12 de juny de 1758.

Nou!!: 1696 і August Guillem de Prússia (1722-1758) · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: 1696 і August II de Polònia · Veure més »

Aurangabad (Maharashtra)

Aurangabad ((औरंगाबाद) urdú: اورنگ‌آباد que vol dir "Construïda pel Tron", és una ciutat de l'estat de Maharashtra, a l'Índia. Pren el seu nom de l'emperador mogol Aurangzeb. És capital de la Divisió d'Aurangabad i de la regió de Marathwada. Està a la vora del riu Kaum afluent del Godavari. És un hub turístic amb diversos monuments a la rodalia.

Nou!!: 1696 і Aurangabad (Maharashtra) · Veure més »

Azov (Rostov)

Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.

Nou!!: 1696 і Azov (Rostov) · Veure més »

Baltasar de Muntaner i de Çacosta

Baltasar de Muntaner i de Çacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.

Nou!!: 1696 і Baltasar de Muntaner i de Çacosta · Veure més »

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Nou!!: 1696 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »

Basílica de Santa Agnès Extramurs

Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica. La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès.

Nou!!: 1696 і Basílica de Santa Agnès Extramurs · Veure més »

Basílica de Santa Cecília in Trastevere

Santa Cecilia in Trastevere és una lloc de culte catòlic del situat al ''rioni'' del Trastevere, al centre històric de Roma, dedicat a Santa Cecília.

Nou!!: 1696 і Basílica de Santa Cecília in Trastevere · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: 1696 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix

La basílica dels Sants Bonifaci i Aleix és una església de Roma, al barri de Ripa.

Nou!!: 1696 і Basílica dels Sants Bonifaci i Aleix · Veure més »

Basilica di Sant'Agostino

''Madonna di Loreto'', per Caravaggio Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona.

Nou!!: 1696 і Basilica di Sant'Agostino · Veure més »

Bayyumiyya

La confraria bayyumiyya fou una confraria egipcia fundada per Alí ibn Hijazí ibn Muhàmmad al-Bayyumí aix-Xafií.

Nou!!: 1696 і Bayyumiyya · Veure més »

Beltrán Vélez de Guevara

Beltrán Manuel Manrique de Lara Velasco i Vélez de Guevara, conegut com el Duc de Nájera, va ser el capità General de l'Esquadra de Galeres d'Espanya.

Nou!!: 1696 і Beltrán Vélez de Guevara · Veure més »

Benet de Sala i de Caramany

Benet de Sala i de Caramany, O.S.B., (Girona, 16 d'abril de 1646 – Roma, 2 de juliol de 1715) va ser un monjo, abat, bisbe i cardenal català.

Nou!!: 1696 і Benet de Sala i de Caramany · Veure més »

Bernardo O'Connor y O'Phaly

Bernardo O'Connor y O'Phaly (Estrasburg, 1696 - Madrid, 29 de març de 1780) va ser un militar espanyol d'origen irlandès.

Nou!!: 1696 і Bernardo O'Connor y O'Phaly · Veure més »

Bhadaur

Bhadaur és una ciutat i municipalitat de Panjab (Índia), al districte de Sangrur, a amb una població al cens del 2001 de 16.818 habitants.

Nou!!: 1696 і Bhadaur · Veure més »

Bisbat d'Alba

El bisbat d'Alba (italià: Diocesi di Alba; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Alba · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Àndria

El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Àndria · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1696 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Barbastre-Montsó

El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: 1696 і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Castellaneta

El bisbat de Castellaneta —diocesi di Castellaneta; Dioecesis Castellanetensis — és una diòcesi de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Castellaneta · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Gurk

Catedral de Gurk La Catedral Maria Saal Escut de la diòcesi El bisbat de Gurk fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica a Caríntia (diòcesi de Gurk, en llatí Dioecesis Gurcensis, alemany Diözese Gurk, eslovè: Krska kofija) dins la Província eclesiàstica de Salzburg.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Gurk · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Hai Phòng

El bisbat de Hải Phòng (vietnamita: Giáo phận Hải Phòng; llatí: Dioecesis Haiphongensis) és una seu de l'Església catòlica al Vietnam, sufragània de l'arquebisbat de Hanoi.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Hai Phòng · Veure més »

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Jesi · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1696 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Lutsk · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Mottola

El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Mottola · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Nou!!: 1696 і Bisbat de Teggiano-Policastro · Veure més »

Braquistòcrona

La corba de baixada més ràpida no és una línia recta ni la poligonal (blava) sinó un cicloide anomenat ''braquistòcrona'' (vermell) La braquistòcrona, o «corba de descens més ràpid», és la corba entre dos punts que recorre un cos sobre el qual només actua la gravetat, constant i sense considerar la fricció; se suposa que el cos parteix del repòs en el primer dels dos punts.

Nou!!: 1696 і Braquistòcrona · Veure més »

Brigantaggio

Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.

Nou!!: 1696 і Brigantaggio · Veure més »

Burayda

Burayda, Buraidah o Buraydah és una ciutat de l'Aràbia Saudita, capital de la província d'al-Qàssim, a la part nord del centre de la península d'Aràbia, a mig camí entre la mar Roja i el golf Pèrsic.

Nou!!: 1696 і Burayda · Veure més »

Caius Gabriel Cibber

Caius Gabriel Cibber (1630-1700) fou un escultor danès establert a Anglaterra i pare del poeta, dramaturg i actor anglès Colley Cibber.

Nou!!: 1696 і Caius Gabriel Cibber · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: 1696 і Calaceit · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: 1696 і Calaf · Veure més »

Calcuta

Calcuta (oficialment Kolkata) és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental, situada a la riba est del riu Hugli.

Nou!!: 1696 і Calcuta · Veure més »

Campanyes d'Azov

Les Campanyes d'Azov - Азо́вские похо́ды - foren dues campanyes militars russes desenvolupades el 1695 i 1696 durant la Guerra russo-turca de 1686-1700, encapçalada per Pere el Gran amb l'objectiu de capturar la fortificació otomana d'Azov (amb una guarnició de 7.000 homes), que bloquejava l'accés rus al Mar d'Azov i a la Mar Negra.

Nou!!: 1696 і Campanyes d'Azov · Veure més »

Canal Volga-Don

El canal Volga–Don El Canal Volga-Don oficialment Canal de navegació Lenin Volga–Don (en rus:Волго–Донской судоходный канал имени В. И. Ленина abreujat com ВДСК) és un canal hidràulic que connecta el riu Volga i el riu Don en els seus punts on s'apropen més.

Nou!!: 1696 і Canal Volga-Don · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1696 і Canals · Veure més »

Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel

Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Karl I von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Brunsvic l'1 d'agost de 1713 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 26 de març de 1780.

Nou!!: 1696 і Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Carles I de Hessen-Kassel

Carles I de Hessen-Kassel (Kassel, Sacre Imperi Romanogermànic, 3 d'agost de 1654 - ibídem, 23 de març de 1730) fou landgravi de Hessen-Kassel.

Nou!!: 1696 і Carles I de Hessen-Kassel · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: 1696 і Carles II de Castella · Veure més »

Carlos de Gurrea Aragón y de Borja

Carlos de Gurrea Aragón y de Borja (1634 - 1692), 9è Duc de Vilafermosa.

Nou!!: 1696 і Carlos de Gurrea Aragón y de Borja · Veure més »

Carlota Amàlia de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plon

Carlota Amàlia de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plon (en alemany Charlotte Amelie Wilhelmine von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plon) va néixer a la ciutat alemanya de Plon el 23 d'abril de 1744 i va morir a Augustenburg (Dinamarca) l'11 d'octubre de 1770.

Nou!!: 1696 і Carlota Amàlia de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plon · Veure més »

Carlota Amàlia Gyldenløve

Carlota Amàlia Gyldenløve —Charlotte Amalie Gyldenløve — (Copenhaguen, Dinamarca, 15 de novembre de 1682 - ibídem, 7 de desembre de 1699) fou filla d'Ulrik Frederik Gyldenløve i d'Antonieta Augusta d'Aldenburg.

Nou!!: 1696 і Carlota Amàlia Gyldenløve · Veure més »

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg (Hannover, Sacre Imperi Romanogermànic 1671 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1710) fou una noble alemanya que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.

Nou!!: 1696 і Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Carlota Joana de Waldeck-Wildungen

Carlota Joana de Waldeck-Wildungen (en alemany Charlotte Johanna von Waldeck-Wildungen) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 13 de desembre de 1664 i va morir a Hildburghausen l'1 de febrer de 1699.

Nou!!: 1696 і Carlota Joana de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Carlota Sibil·la d’Ahlefeldt-Langeland

Carlota Sibil·la d'Ahlefeldt-Langeland (en alemany Charlotte Sibylle von Ahlefeldt-Rixingen) va néixer a Copenhaguen el 31 d'agost de 1672 i va morir a Frankfurt el 17 de febrer de 1716.

Nou!!: 1696 і Carlota Sibil·la d’Ahlefeldt-Langeland · Veure més »

Carolina de Brandenburg-Ansbach

Carolina de Brandenburg-Ansbach (en alemany Caroline von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) l'1 de març de 1683 i va morir al Palau de Saint James, a Londres, el 20 de novembre de 1737.

Nou!!: 1696 і Carolina de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Carolina de Stolberg-Gedern

Carolina de Stolberg-Gedern - Caroline zu Stolberg-Gedern - (Gedern, 27 de juny de 1732 - Langenburg, 28 de maig de 1796) era filla del príncep Frederic Carles de Stolberg-Gedern (1693-1767) i de Lluïsa Enriqueta de Nassau-Saarbrücken (1705-1766).

Nou!!: 1696 і Carolina de Stolberg-Gedern · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1696 і Casa de Guisa · Veure més »

Casa de Petrovič-Njegoš

El Llinatge de Petrović-Njegoš (ciríl·lic: Петровић-Његош) ha estat la Casa Reial de Montenegro des de 1696.

Nou!!: 1696 і Casa de Petrovič-Njegoš · Veure més »

Casa Pol (Teià)

Casa Pol és una obra del municipi de Teià (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1696 і Casa Pol (Teià) · Veure més »

Castell de Dungiven

El castell de Dungiven, a Dungiven, al comtat de Derry, Irlanda del Nord, data del, tot i que la major part de l'edifici actual és de la dècada de 1830.

Nou!!: 1696 і Castell de Dungiven · Veure més »

Catedral de Sogorb

La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Sogorb és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: 1696 і Catedral de Sogorb · Veure més »

Caterina Amàlia de Solms-Laubach

Caterina Amàlia de Solms-Laumbach (en alemany Katharine Amalie zu Solms-Laubach) va néixer a Laubach (Alemanya) el 26 de setembre de 1654 i va morir a Scheveningen el 26 d'abril de 1736.

Nou!!: 1696 і Caterina Amàlia de Solms-Laubach · Veure més »

Cerová

Cerová és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1696 і Cerová · Veure més »

Charles Albanel

Charles Albanel (1616 – 11 de gener de 1696) fou un missioner i sacerdot jesuïta francès que va explorar el Canadà.

Nou!!: 1696 і Charles Albanel · Veure més »

Chen Hongmou

Chen Hongmou (en xinès tradicional: 陳宏謀; en xinès simplificat: 陈宏谋; en pinyin: Chén Hóngmóu) (10 d'octubre de 1696 - 14 de juliol de 1771) polític, acadèmic i filòsof xinès que va tenir un paper important a principis de la dinastia Qing.

Nou!!: 1696 і Chen Hongmou · Veure més »

Christine Kirch

Christine Kirch (Guben, ca. 1696 – Berlín, 6 de maig de 1782) va ser una astrònoma alemanya.

Nou!!: 1696 і Christine Kirch · Veure més »

Clamor Heinrich Abel

Clamor Heinrich Abel (Hünnefeld, Westfàlia, 1634 - Bremen, 25 de juliol del 1696) fou un compositor alemany.

Nou!!: 1696 і Clamor Heinrich Abel · Veure més »

Clotoide

clotoide La clotoide (també anomenada espiral de Cornu o espiral d'Euler) és una corba plana en forma d'espiral doble, amb simetria central.

Nou!!: 1696 і Clotoide · Veure més »

Combat d'Arbúcies

El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: 1696 і Combat d'Arbúcies · Veure més »

Comtat de Casa Dávalos

El comtat de Casa Dávalos és un títol nobiliari concedit el 1744 per Felip V a Juan Dávalos y Ribera (anomenat també Juan Dávalos de Ribera y Mendoza), veí de Lima, al Perú.

Nou!!: 1696 і Comtat de Casa Dávalos · Veure més »

Comte de Saint Germain

El comte de Saint Germain (? 1696, † 1784) va ser un enigmàtic personatge que ha estat descrit com a cortesà, aventurer, inventor, alquimista, pianista, violinista i compositor aficionat, però és més conegut com una figura recurrent en diverses històries de temàtica ocultista.

Nou!!: 1696 і Comte de Saint Germain · Veure més »

Conradina de Reuss-Kostritz

Conradina de Reuss-Kostritz (en alemany Konradine Reuß von Schleiz zu Köstritz) va néixer a Turíngia (Alemanya) el 22 de desembre de 1719 i va morir a la mateixa Turingia el 2 de febrer de 1770.

Nou!!: 1696 і Conradina de Reuss-Kostritz · Veure més »

Constantí III Mukhrani-batoni

Constantí III fou el 16è príncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1735 al 1755.

Nou!!: 1696 і Constantí III Mukhrani-batoni · Veure més »

Correà

Correà és una entitat de població de poblament dispers i una parròquia que s'estén pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Berguedà), per bé que, administrativament és considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part dels municipis de Montmajor i de l'Espunyola.

Nou!!: 1696 і Correà · Veure més »

Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristiana Eberhardina de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christiane Eberhardine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth el 19 de desembre de 1671 i va morir a Pretzsch el 4 de setembre de 1727.

Nou!!: 1696 і Cristiana de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristià Albert de Hohenlohe-Langenburg

Cristià Albert de Hohenlohe-Langeburg (en alemany Christian Albrecht zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg el 27 de març de 1726 i va morir a Ludwigsruhe el 4 de juliol de 1789.

Nou!!: 1696 і Cristià Albert de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Cristià August I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Cristià August I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en danès Christian August 1 af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Augustenborg) va néixer a Augustenborg (Dinamarca) el 4 d'agost de 1696 i va morir a Sonderborg el 20 de gener de 1754.

Nou!!: 1696 і Cristià August I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Cristià Gyldenløve

Cristià Gyldenløve —Christian Gyldenløve — (28 de febrer de 1674, Copenhaguen, Dinamarca -Odense, 13 de juliol de 1703) fou un dels cinc fills il·legítims que el rei Cristià V de Dinamarca (1646-1699) va tenir amb Sofia Amàlia Moth (1654-1719).

Nou!!: 1696 і Cristià Gyldenløve · Veure més »

Cristina de Mecklenburg-Gustrow

Cristina de Mecklenburg-Gustrow (en alemany Christine von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 14 d'agost de 1663 i va morir a Gedern el 3 d'agost de 1749.

Nou!!: 1696 і Cristina de Mecklenburg-Gustrow · Veure més »

Cristina Guillema de Hessen-Eschwege

Cristina Guillema de Hessen-Eschwege (en alemany Christine von Hessen-Eschwege) va néixer a Kassel (Alemanya) el 30 d'octubre de 1648 i va morir a Bevern el 19 de març de 1702.

Nou!!: 1696 і Cristina Guillema de Hessen-Eschwege · Veure més »

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.

Nou!!: 1696 і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Veure més »

Daniel Defoe

Daniel Defoe (Londres, 1660 - ibidem, 24 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya.

Nou!!: 1696 і Daniel Defoe · Veure més »

Devarayadurga

Devarayadurga és el nom d'un antic fort en una muntanya a 1.220 metres d'altura al districte de Tumkur a Karnataka.

Nou!!: 1696 і Devarayadurga · Veure més »

Diòcesi de Lleó

La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.

Nou!!: 1696 і Diòcesi de Lleó · Veure més »

Diòcesi de São Tomé i Príncipe

La diòcesi de São Tomé i Príncipe (en llatí Dioecesis Sancti Thomae in Insula), és una diòcesi africana de ritual llatí, directament subordinada a la Santa Seu, constituïda el 31 de gener de 1533 pel papa Climent VII per desmembrament de l'Arxidiòcesi de Funchal.

Nou!!: 1696 і Diòcesi de São Tomé i Príncipe · Veure més »

Diccionari

miniatura Un diccionari és una obra de consulta sobre paraules (més precisament, sobre unitats lèxiques) amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: 1696 і Diccionari · Veure més »

Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium

El Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium és un diccionari català-llatí, obra de Pere Torre.

Nou!!: 1696 і Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium · Veure més »

Dietrich Buxtehude

Dietrich Buxtehude (o Dieterich) (1637 - 9 de maig de 1707) va ser un compositor i organista danès i alemany del Barroc.

Nou!!: 1696 і Dietrich Buxtehude · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1696 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Romànov

Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (Рома́нов), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del, que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia).

Nou!!: 1696 і Dinastia Romànov · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: 1696 і Dinastia Savoia · Veure més »

Dionís III

Dionís III (en grec Διονύσιος Γ') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1662 al 1665.

Nou!!: 1696 і Dionís III · Veure més »

Dionís IV

Dionís IV anomenat «el Musulmà» (en grec Διονύσιος Δ' Μουσελίμης) va ser patriarca de Constantinoble per cinc vegades, del 1671 al 1673, del 1676 al 1679, del 1682 al 1684, el 1686 i el 1687, i els anys 1693 i 1694.

Nou!!: 1696 і Dionís IV · Veure més »

Districte de 24 Parganas

El districte de 24 Parganas (Districte de Twenty-Four Parganas, bengali: চব্বিশ পরগণা জেলা) fou una divisió administrativa de la Presidència de Bengala i després de Bengala Occidental, que va existir com entitat diferenciada des del 1757 i com a districte amb col·lector des de 1814 i fins a l'1 de març de 1986 quan fou fraccionat en dos districtes.

Nou!!: 1696 і Districte de 24 Parganas · Veure més »

Districte de Bardhaman

El districte de Bardhaman (bengalí বর্ধমান জেলা bôrdhoman) també conegut com a districte de Burdwan i districte de Bardwan) és una divisió administrativa de l'estat de Bengala Occidental a l'Índia amb capital a Bardhaman. El territori era anomenat Sharifabad a l'edat mitjana. El nom deriva del 24è monjo jainista Tirthankar Mahavir Bardhaman.

Nou!!: 1696 і Districte de Bardhaman · Veure més »

Districte de Cachar

El districte de Cachar (alguna vegada apareix com a Kachar) és una divisió administrativa de l'Índia, a l'estat d'Assam, formada el 1874.

Nou!!: 1696 і Districte de Cachar · Veure més »

Districte de Kamrup

El districte de Kamrup és una divisió administrativa de l'estat d'Assam, Índia.

Nou!!: 1696 і Districte de Kamrup · Veure més »

Districte de Tumkur

El districte de Tumkur (canarès ತುಮಕೂರು ಜಿಲ್ಲೆ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia amb capital a Tumkur.

Nou!!: 1696 і Districte de Tumkur · Veure més »

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Nou!!: 1696 і Doctor de l'Església · Veure més »

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Dorothea Augusta von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 12 de maig de 1602 i va morir a Plön el 13 de març de 1682.

Nou!!: 1696 і Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Dorothea von Schwarzburg-Sondershausen) (Sondershausen, Alemanya, 23 d'agost de 1579 - 5 de juliol de 1639).

Nou!!: 1696 і Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Duc de Richelieu

'''Richelieu''': ''De plata, tres xebrons de gules''. El Ducat de Richelieu fou un títol de l'alta noblesa de França creat el 26 de novembre de 1629 pel cardenal Richelieu que, com a clergue, no podia transmetre'l a cap possible descendent.

Nou!!: 1696 і Duc de Richelieu · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: 1696 і Ducat de Savoia · Veure més »

Dvaléthia

miniatura Dvalètia o Dvalethia o Dvaleti (nom tradicial დვალეთი. Dvalet`i: modern georgià დვალები, Dvalebi; osset: Туалтæ, Twaltæ) fou la regió històrica de Geòrgia habitada pel poble dels dvals (georgià დვალნი, Dvalni), probablement d'origen vainak (txetxè-inguix) però absorbits pels ossets.

Nou!!: 1696 і Dvaléthia · Veure més »

Edmunda Benigna de Solms-Laubach

Edmunda Benigna de Solms-Laubach (en alemany Erdmuthe Benigna zu Solms-Laubach) va néixer a Wildenfels (Alemanya) el 13 d'abril de 1670 i va morir a Ebersdorf el 14 de setembre de 1732.

Nou!!: 1696 і Edmunda Benigna de Solms-Laubach · Veure més »

El Baratillo

Aspecte del mercat del Baratillo en ''Plaça Major de la Ciutat de Mèxic'' per Diego García Conde, 1765. Oli sobre tela. El Baratillo, baratillo noi, baratillo de la Plaça Major o baratillo dels nois va ser un mercat de la Ciutat de Mèxic, en aquest cas ambulant, establert inicialment en el que avui és anomenat Plaza de la Constitució i que va funcionar com a tal durant diversos segles.

Nou!!: 1696 і El Baratillo · Veure més »

El Manganell (Calders)

El Manganell és una masia del terme de Calders, al Moianès.

Nou!!: 1696 і El Manganell (Calders) · Veure més »

Elionor de Nassau-Saarbrücken

Elionor de Nassau-Saarbrücken (en alemany Eleonore von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrucken (Alemanya) el 30 de juliol de 1707 i va morir a Langenburg el 15 d'octubre de 1769.

Nou!!: 1696 і Elionor de Nassau-Saarbrücken · Veure més »

Elionor de Saxònia-Eisenach

Elionor de Saxònia-Eisenach (en alemany Eleonore von Sachsen-Eisenach) va néixer a Friedewald (Alemanya) el 13 d'abril de 1662 i va morir al palau de Pretzsch el 9 de setembre de 1696.

Nou!!: 1696 і Elionor de Saxònia-Eisenach · Veure més »

Elionor del Palatinat-Neuburg

Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.

Nou!!: 1696 і Elionor del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Elisabet Margarida d'Orleans

Retratat per Beaubrun Les armes de la duquessa de Guisa Signatura d'Elisabet el 1663 Elisabet Margarida d'Orleans, esmentada també com Isabel d'Orleans(1646- 1696) fou la segona de les tres filles supervivents de Gastó de França i de Margarida de Lorena.

Nou!!: 1696 і Elisabet Margarida d'Orleans · Veure més »

Enric Casimir II de Nassau-Dietz

Enric Casimir II de Nassau-Dietz (en alemany Heinrich Kasimir II von Nassau-Dietz, i en frisó Hindrik Kasimir II fan Nassau-Dietz) va néixer a La Haia (Països Baixos) el 18 de gener de 1657 i va morir a Ljouwert el 25 de març de 1696.

Nou!!: 1696 і Enric Casimir II de Nassau-Dietz · Veure més »

Enric II de Reuss-Obergreiz

Enric II de Reuss-Obergreiz (en alemany Heinrich II. Reuß zu Obergreiz) va néixer a Dresden (Alemanya) el 4 de febrer de 1696 i va morir a Greiz el 17 de novembre de 1722.

Nou!!: 1696 і Enric II de Reuss-Obergreiz · Veure més »

Enric VI de Reuss-Obergreiz

Enric VI de Reuss-Obergreiz (en alemany Heinrich VI von Reuss-Obergreiz) va néixer a Greiz (Alemanya) el 7 d'agost de 1649 i va morir la ciutat hongaresa de Szeged l'11 d'octubre de 1697.

Nou!!: 1696 і Enric VI de Reuss-Obergreiz · Veure més »

Enric X de Reuss-Ebersdorf

Enric X de Reuss-Ebersdorf (en alemany Heinrich X Reuß zu Ebersdorf) va néixer a Lobenstein (Alemanya) el 29 de novembre de 1662 i va morir a Ebersdorf el 10 de juny de 1711.

Nou!!: 1696 і Enric X de Reuss-Ebersdorf · Veure més »

Enric X de Reuss-Lobenstein

Enric X de Reuss-Lobenstein (en alemany Heinrich X Reuß zu Lobenstein) va néixer a Gera el 9 de setembre de 1621 i va morir a Lobenstein el 25 de gener de 1671.

Nou!!: 1696 і Enric X de Reuss-Lobenstein · Veure més »

Enric XI de Reuss-Obergreiz

Enric XI Reuss-Obergreiz (en alemany Heinrich XI. Reuß zu Greiz) va néixer a Greiz (Alemanya) el 18 de març de 1722 i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1800.

Nou!!: 1696 і Enric XI de Reuss-Obergreiz · Veure més »

Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau

Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau -en alemany Henriette Amalie von Anhalt-Dessau- (Clèveris, Sacre Imperi el 16 d'agost de 1666 -castell de Oranienstein, Dietz, 18 d'abril de 1726) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (1627-1693) i d'Enriqueta Caterina de Nassau (1637-1708).

Nou!!: 1696 і Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Enriqueta Caterina de Nassau

Enriqueta Caterina de Nassau -en neerlandès Henriëtte Catharina van Nassau- (La Haia, Holanda, 31 de gener de 1637 - palau d'Oranienbaum, 4 de novembre de 1708) fou una noble holandesa, la tercera filla del príncep d'Orange Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584-1647) i d'Amàlia de Solms-Braunfels (1602-1675).

Nou!!: 1696 і Enriqueta Caterina de Nassau · Veure més »

Enriqueta Dorotea d'Oettingen

Enriqueta Dorotea d'Oettingen (en alemany Henriette Dorothea von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 14 de febrer de 1672 i va morir a Idstein el 18 de maig de 1728.

Nou!!: 1696 і Enriqueta Dorotea d'Oettingen · Veure més »

Ermita de Sant Elm

Sant Elm és una antiga ermita a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols construïda damunt una fortificació.

Nou!!: 1696 і Ermita de Sant Elm · Veure més »

Ermita de Sant Jaume de Fadrell

L'ermita de Sant Jaume de Fadrell, situada en la partida de Fadrell, en el Caminàs, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.05.040-005.

Nou!!: 1696 і Ermita de Sant Jaume de Fadrell · Veure més »

Ernest August I de Saxònia-Weimar

Ernest August I de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August I von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 19 d'abril de 1688 i va morir a Eisenach el 19 de gener de 1748.

Nou!!: 1696 і Ernest August I de Saxònia-Weimar · Veure més »

Ernest Frederic de Saxònia-Coburg-Saalfeld

Ernest Frederic de Saxònia-Coburg-Saalfeld - Ernst Friedrich von Sachsen-Coburg-Saalfeld - (Saalfeld, 8 de març de 1724 - Coburg, 8 de setembre de 1800) era fill del duc Francesc Josies (1697-1764) i de la princesa Anna Sofia de Schwarzburg-Rudolstadt (1700-1780).

Nou!!: 1696 і Ernest Frederic de Saxònia-Coburg-Saalfeld · Veure més »

Ernest Magnus de Dönhoff

Ernest Magnus de Dönhoff (en polonès Ernest Magnus Denhoff i en alemany Magnus Ernst Dönhoff) va néixer a Parnau (Estònia) el 10 de desembre de 1581 i va morir a la ciutat polonesa de Wielewo el 18 de juny de 1642.

Nou!!: 1696 і Ernest Magnus de Dönhoff · Veure més »

Escut de Montenegro

L'escut de Montenegro fou adoptat oficialment pel Parlament el 13 de juliol del 2004 i sancionat per la Constitució aprovada el 2 d'octubre del 2007.

Nou!!: 1696 і Escut de Montenegro · Veure més »

Església Catòlica Caldea

LEsglésia Catòlica Caldea, també Església Caldea Catòlica o Església Caldea de l'Orient és una de les Esglésies Catòliques Orientals.

Nou!!: 1696 і Església Catòlica Caldea · Veure més »

Església de Jesús (Múrcia)

L'església de Jesús o església del nostre Pare Jesús de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), és seu de la confraria de Setmana Santa del mateix nom.

Nou!!: 1696 і Església de Jesús (Múrcia) · Veure més »

Església de Sant Bartomeu de la Jana

L'església de Sant Bartomeu de la Jana, d'estil renaixentista, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1696 і Església de Sant Bartomeu de la Jana · Veure més »

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: 1696 і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »

Església de Santa Maria in Via

L'església de Santa Maria in Via és un lloc de culte catòlic de Roma, al barri de Trevi, a la cantonada entre la via del Tritone i el carrer que pren el nom de l'església, via di Santa Maria in Via.

Nou!!: 1696 і Església de Santa Maria in Via · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: 1696 і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció (Montesa)

Lesglésia parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció és un temple catòlic situat a la plaça de la Vila, al municipi de Montesa, a la comarca de La Costera.

Nou!!: 1696 і Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció (Montesa) · Veure més »

Església Romanesa Unida a Roma

L'Església Romanesa Unida a Roma, o Església grecocatòlica de Romania, és una església catòlica oriental, de ritu bizantí.

Nou!!: 1696 і Església Romanesa Unida a Roma · Veure més »

Estanislau Joan Jablonowski

Estanislau Joan Jabłonowski (en polonès Stanisław Jan Jabłonowski) va néixer a Lucza (Ucraïna) el 2 d'abril de 1634 i va morir a Lwow el 2 d'abril de 1702.

Nou!!: 1696 і Estanislau Joan Jablonowski · Veure més »

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Nou!!: 1696 і Estats de Savoia · Veure més »

Estienne Roger

Estienne Roger, nascut a Caen l'any 1665 cap el 1665-1666 i morí a Amsterdam el 7 de juliol de 1722, és un impressor i editor franco-neerlandès.

Nou!!: 1696 і Estienne Roger · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: 1696 і Eugeni de Savoia · Veure més »

Eyalat de Bagdad

Leyalat de Bagdad fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534.

Nou!!: 1696 і Eyalat de Bagdad · Veure més »

Felice Anerio

Felice Anerio (Roma, 1560-1614) fou un compositor italià del Renaixement i principis del Barroc.

Nou!!: 1696 і Felice Anerio · Veure més »

Felip de Hessen-Philippsthal

Felip de Hessen-Philipsthal (en alemany Philip von Hessen-Philippsthal) va néixer a Kassel el 14 de desembre de 1655 i va morir a Aquisgrà el 18 de juny de 1721.

Nou!!: 1696 і Felip de Hessen-Philippsthal · Veure més »

Felipa Carlota de Prússia

Felipa Carlota de Prússia Felipa Carlota de Prússia - Philippine Charlotte von Preußen - (Berlín, 13 de març de 1716 -Braunschweig, 16 de febrer de 1801) fou una noble prussiana, filla del rei Frederic Guillem I de Prússia (1688 - 1740) i de Sofia Dorotea de Hannover (1686 - 1757).

Nou!!: 1696 і Felipa Carlota de Prússia · Veure més »

Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg

Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philippine Henriette von Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 19 de novembre de 1679 i va morir a Bergzabern el 14 de gener de 1751.

Nou!!: 1696 і Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg

Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg (Brunsvic, Alemanya, 22 de maig de 1636 - Bevern, 25 d'abril de 1687) era fill del duc August II de Brunsvic-Luneburg (1579-1666) i d'Elisabet Sofia de Mecklenburg-Güstrow (1613-1676).

Nou!!: 1696 і Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg

Ferran Albert II de Brunvic-Lüneburg (en alemany Ferdinand Albrecht II von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Bevern (Alemanya) el 29 de maig de 1680 i va morir a Salzdahlum el 2 de setembre de 1735.

Nou!!: 1696 і Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Ferran August de Lobkowicz

Ferran August de Lobkowicz (en alemany Ferdinand August von Lobkowicz) va néixer a Neustadt (Alemanya) el 7 de setembre de 1655 i va morir Leipzig el 3 d'octubre de 1715.

Nou!!: 1696 і Ferran August de Lobkowicz · Veure més »

Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana

Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.

Nou!!: 1696 і Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana · Veure més »

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: 1696 і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Fetih II Giray

Fetih o Feth II Giray (1696 -1746) fou kan de Crimea (1736-1737) fill de Devlet Giray i successor de Kaplan I Giray.

Nou!!: 1696 і Fetih II Giray · Veure més »

Fidenza

Fidenza és una ciutat d'Itàlia, a la regió Emília-Romanya, província de Parma, amb uns 25.000 habitants.

Nou!!: 1696 і Fidenza · Veure més »

Fijac

Fijac (en francès Figeac) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i la regió Occitània.

Nou!!: 1696 і Fijac · Veure més »

Fons verborum et phrasium

El Fons verborum et phrasium és un diccionari català-llatí, imprès a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuïta nascut a la Seu d'Urgell el 6 de febrer de 1610 i mort a Barcelona el 1677. Es tracta de la primera adaptació al català del Thesaurus verborum ac phrasium castellà-llatí del jesuïta segovià Bartolomé Bravo. L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans, ja que el diccionari de Bravo no els era de fàcil ús atès que era en castellà. L'obra és una adaptació quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gairebé cap canvi les correspondències llatines d'aquest. Conté diversos castellanismes, si bé, com a aportació original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del català occidental, urgellenc. Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia, en català, dedicades especialment al llatí. No obstant això, conté un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pàg. 339), que Joan Solà qualifica de "la primera ortografia catalana coneguda". Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas destaquen que aquestes normes ortogràfiques són una adaptació per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipògraf valencià Joan Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subtítol, i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castellà al català, quant al diccionari, l'obra de Bravo, i quant a les regles ortogràfiques, l'obreta de Mey. L'única edició que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, és la de 1637 (Barcelona, Sebastià i Jaume Mathevat). Posteriorment, es publicà una altra adaptació al català del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingué una difusió molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions. Primera pàgina del '''''Fons verborum'''''.

Nou!!: 1696 і Fons verborum et phrasium · Veure més »

Fortalesa de Făgăraș

"''Crepuscle a la fortalesa de Făgăraș''", paisatge de Valeriu Pantazi. La fortalesa de Făgăraș es troba al centre de Făgăraș, al comtat de Brașov, Transsilvània (Romania).

Nou!!: 1696 і Fortalesa de Făgăraș · Veure més »

Francesc I de Parma

Francesc Farnese o Francesc I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727) fou el 7è Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1694 i 1727.

Nou!!: 1696 і Francesc I de Parma · Veure més »

Francesc Massons i Nin

Francesc Massons i Nin (Sardenya, —) va ser un eclesiàstic sard, arquebisbe d'Arborea.

Nou!!: 1696 і Francesc Massons i Nin · Veure més »

Francesco Antonio Bonporti

Francesco Antonio Bonporti (Trento, 11 de juny de 1672 - Pàdua, 19 de desembre de 1749) va ser un compositor, violinista i sacerdot italià.

Nou!!: 1696 і Francesco Antonio Bonporti · Veure més »

Francesco Gasparini

Francesco Gasparini (Camaiore, Lucca, 5 de març de 1668 - Roma, 22 de març de 1727) fou un compositor italià.

Nou!!: 1696 і Francesco Gasparini · Veure més »

Francisca de Fuentes del Castillo

Francisca del Espíritu Santo (Manila, Filipines, 1647 – 24 d'agost de 1711), primera priora de la congregació de les Germanes Dominiques de Santa Caterina de Siena.

Nou!!: 1696 і Francisca de Fuentes del Castillo · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: 1696 і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Franz Xaver Murschhauser

Fragment d'una composició de Franz Xaver Murschhauser Franz Xaver Murschhauser (Saverne, Alsàcia, 1 de juliol de 1663 - Múnic, Baviera, 6 de gener de 1738) fou un compositor i organista alemany.

Nou!!: 1696 і Franz Xaver Murschhauser · Veure més »

Frederic August II de Saxònia (elector)

L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.

Nou!!: 1696 і Frederic August II de Saxònia (elector) · Veure més »

Frederic Cristià I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Frederic Cristià I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en alemany Friedrich Christian I von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg) va néixer a Augustenborg el 6 d'abril de 1721 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de novembre de 1794.

Nou!!: 1696 і Frederic Cristià I de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Frederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

Nou!!: 1696 і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »

Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en danès Frederik Vilhelm af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Augustenborg) va néixer el 18 de novembre de 1668 i va morir el 3 de juny de 1714.

Nou!!: 1696 і Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Frederic I de Prússia

Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.

Nou!!: 1696 і Frederic I de Prússia · Veure més »

Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich II von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha (Alemanya) el 28 de juliol de 1676 i va morir a Altenburg el 23 de març de 1732.

Nou!!: 1696 і Frederic II de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Frederica Lluïsa de Danneskiold-Samsøe

Frederica Lluïsa de Danneskiold-Samsøe —Frederikke Louise Danneskjold-Samsøe — (Akershus, Noruega, 2 d'octubre de 1699 - Sønderborg, Dinamarca, 2 de desembre de 1744) fou filla de Cristià Gyldenløve i de Carlota Amàlia Gyldenløve.

Nou!!: 1696 і Frederica Lluïsa de Danneskiold-Samsøe · Veure més »

Gaspar de la Cerda y Mendoza

Gaspar de la Cerda Silva Sandoval y Mendoza, comte de Galve (Pastrana, Espanya, 11 de gener de 1653 - El Puerto de Santa María, Espanya, 12 de març de 1697) va ser un virrei de Nova Espanya entre 1688 i 1696.

Nou!!: 1696 і Gaspar de la Cerda y Mendoza · Veure més »

Gazophylacium catalano-latinum

El Gazophylacium catalano-latinum és un diccionari català-llatí, destinat a l'estudi d'aquesta darrera llengua, obra de Joan Lacavalleria i Dulac, imprès a Barcelona el 1696 per Antoni Lacavalleria, conegut impressor i oncle de l'autor.

Nou!!: 1696 і Gazophylacium catalano-latinum · Veure més »

Giacomo Antonio Perti

fou un compositor i mestre de capella italià actiu principalment a la ciutat de Bolonya durant l'època barroca.

Nou!!: 1696 і Giacomo Antonio Perti · Veure més »

Giambattista Spinola (1646-1719)

Giambattista Spinola dit el Jove (Gènova, 4 d'agost de 1646 – Roma, 19 de març de 1719) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1696 і Giambattista Spinola (1646-1719) · Veure més »

Giovanni Battista Bassani

Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Ferrara, 1 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc.

Nou!!: 1696 і Giovanni Battista Bassani · Veure més »

Giovanni Battista Tiepolo

Giovanni Battista Tiepolo, també conegut com a Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.

Nou!!: 1696 і Giovanni Battista Tiepolo · Veure més »

Giovanni Maria Ruggieri

Giovanni Maria Ruggieri (Venècia, 1689 - 1725) fou un compositor italià del Barroc.

Nou!!: 1696 і Giovanni Maria Ruggieri · Veure més »

Giuseppe Aldrovandini

Giuseppe Antonio Vincenzo Aldrovandini (Bolonya, 8 de juny de 1671 - íbidem 8 de febrer de 1707) fou un compositor, mestre de capella i professor de cant italià.

Nou!!: 1696 і Giuseppe Aldrovandini · Veure més »

Godfrey Kneller

Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del i principi del.

Nou!!: 1696 і Godfrey Kneller · Veure més »

Gorée

Lilla de Gorée o Gorea, 1981; Vol.

Nou!!: 1696 і Gorée · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: 1696 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: 1696 і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: 1696 і Gran Guerra Turca · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: 1696 і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guillaume de Melun

Guillaume de Melun (Brussel·les, 1660 - Barcelona, 1735) marquès de Richebourg, comte de Beaussart, va ser un militar flamenc, al servei del Regne d'Espanya.

Nou!!: 1696 і Guillaume de Melun · Veure més »

Guillem Frederic de Nassau-Dietz

Guillem Frederic de Nassau-Dietz (en neerlandès Willem Frederik van Nassau-Dietz i en frisó Willem Freark fan Nassau-Dietz) va néixer a Arnhem el 7 d'agost de 1613 i va morir a Ljouwert el 31 d'octubre de 1664.

Nou!!: 1696 і Guillem Frederic de Nassau-Dietz · Veure més »

Hadjdji Husayn I Paixà

Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del. La primera vegada que és esmentat fou el 1674. Va ser malferit en una batalla naval contra els espanyols, i encara que la ferida era aparentment mortal, es va salvar i va rebre per això el malnom de Mezzomorto. La seva activitat corsària el va convertir en un dels principals personatges d'Alger. Per les activitats de Mezzomorto i altres corsaris, el francesos van enviar el 1682 una flota dirigida per l'almirall Duquesne. El dey Hasan Baba va retornar de Tlemcen on feia una expedició, i els francesos van arribar davant la capital el dia 29 de juliol de 1682. La ciutat fou bombardejada fins al 12 de setembre, però no van obtenir cap resultat i els francesos se'n van anar. El 1683 Duquesne va retornar i el 26 de juny va reprendre el bombardeig. Hasan Baba va acceptar negociar i va lliurar alguns ostatges entre els quals un rais (cap) que considerava el seu rival, de nom Hadjdji Husayn conegut com a Mezzomorto, però aquest, molt hàbilment, va saber guanyar el suport de Duquesne que el va alliberar i amb l'ajut d'altres corsaris va atacar a Hasan que fou mort ràpidament el 22 de juliol. Husayn va assolir poder (Hadjdji Husayn I Paixà). Però llavors va decidir enfrontar als francesos, i va començar a tirar contra la flota de Duquesne fins que aquesta va haver d'aixecar el bloqueig i abandonar la zona. El 1684 va signar un acord de pau amb Lluís XIV de França. El 1686 la Porta el va convidar a enviar vaixells per combatre a la campanya de Morea. Va deixar el govern i el 1688, quan es va trencar la pau amb França i Alger fou altra vegada bombardejada, Husayn va atacar amb els seus vaixells les costes franceses. El 1689 la Porta el va nomenar kapudan paixà però abans de l'arribada de l'orde a Alger, Husayn va haver d'abandonar aquesta ciutat al pujar al poder Ahmed Shaban II, havent de fugir cap a Tunis (i més tard a Istanbul) passant el càrrec de kapudan paixà a Misirlizade Ibrahim Pasha. El 1690 va rebre l'encàrrec de dirigir la flota del Danubi en les operacions contra Vidin; després va exercir el comandament de la flota a la mar Negra i el 1692, davant del perill d'un atac venecià a les illes de la mar Egea, fou nomenat sandjakbegi de Rodes amb el comandament dels kalyuns (galions) imperials. El 1694 els venecians van ocupar Quios (Sakiz) i la Porta va enviar a la zona una flota sota comandament del kapudan paixà Amudja-zade Husayn Pasha, que va enfrontar als venecians en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de) i els va derrotar, amb destacada participació d'Hadjdji Husayn; els venecians es van veure obligats a evacuar l'illa el maig del 1695, i Amudja-zade Husayn Pasha fou nomenat muhafiz de Quios per poc temps. Finalment fou nomenat kapudan paixà el maig de 1695 succeint a Amudja-zade Husayn Pasha que va rebre el govern d'Adana. Es va dedicar a combatre els venecians a la mar Egea i va derrotar una flota veneciana a Lesbos (Midilli) que es dirigia a Quios i Cos, el setembre de 1695; el 1696 va participar en les operacions a Morea i va enfrontar la flota veneciana dirigida per Alessandro Molino entre Andros i Eubea i després li va lliurar batalla prop de Tènedos (5 de juliol de 1697) causant-li una greu derrota; la va derrotar per segona vegada davant Andros l'1 de setembre de 1697. El 21 de setembre de 1698 va enfrontar a la flota veneciana dirigida per Giacomo Cornaro en aigües de Lesbos, batalla en la qual les dues parts es van atribuir la victòria. Després de la pau de Karlowitz (1699) va romandre com a kapudan paixà algun temps fins a la seva mort el 1701 a l'illa de Paros; el nomenament del seu successor al càrrec, Abd al-Fattah Pasha, és de l'agost del 1701. Va ser enterrat a Quios.

Nou!!: 1696 і Hadjdji Husayn I Paixà · Veure més »

Hàssan Paixà (governador de Bagdad)

Hàssan Paixà (1657-1723) fou governador (wali) otomà de l'eyalat de Bagdad, d'origen georgià.

Nou!!: 1696 і Hàssan Paixà (governador de Bagdad) · Veure més »

Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp

Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Hedwig Eleonora von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 23 d'octubre de 1636 i va morir a Estocolm el 24 de novembre de 1715.

Nou!!: 1696 і Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Herman de Fürstenberg-Heiligenberg

Herman de Furstenberg-Heiligenberg (en alemany Hermann Egon zu Fürstenfeld-Heiligenberg) va néixer a Heiligenberg (Alemanya) el 5 de novembre de 1627 i va morir a Múnic el 10 de setembre de 1674.

Nou!!: 1696 і Herman de Fürstenberg-Heiligenberg · Veure més »

Història d'Assam

La història d'Assam és molt poc coneguda en els seus orígens.

Nou!!: 1696 і Història d'Assam · Veure més »

Història de Belarús

Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.

Nou!!: 1696 і Història de Belarús · Veure més »

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Nou!!: 1696 і Història de Cuba · Veure més »

Illa Amsterdam

L'illa Amsterdam (alguna vegada anomenada com Nova Amsterdam) és una petita illa francesa situada al sud de l'oceà Índic amb les coordenades.

Nou!!: 1696 і Illa Amsterdam · Veure més »

Illa de Laraq

L'illa de Laraq, també designada Larak, Lark, Jasak o Jesaq, es troba a la costa iraniana a l'estret d'Ormuz, al sud de l'illa d'Ormuz i a l'est de la de Qeshm, centre d'exportacions del petroli iranià a partir del 1987.

Nou!!: 1696 і Illa de Laraq · Veure més »

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: 1696 і Imperi Rus · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: 1696 і Isaac Newton · Veure més »

Ivan V de Rússia

Ivan V Alekséievitx (rus: Иван V Алексеевич, 27 d'agost de 1666 — 29 de gener de 1696) fou tsar de Rússia (amb el seu mig germà més jove Pere I) amb qui va corregnar de 1682 a 1696.

Nou!!: 1696 і Ivan V de Rússia · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1696 і James Fitz-James Stuart · Veure més »

James Keith

James Keith (Peterhead, Escòcia, 14 d'octubre de 1696 - Batalla de Hochkirch, 14 d'octubre de 1758) fou un militar escocès a les ordres de Frederic II de Prússia.

Nou!!: 1696 і James Keith · Veure més »

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Nou!!: 1696 і Jansenisme · Veure més »

Jean de Sainte-Colombe

Monsieur de Sainte-Colombe (c. 1640 - vers el 1700) fou un compositor i instrumentista de viola de gamba del Barroc francès.

Nou!!: 1696 і Jean de Sainte-Colombe · Veure més »

Jean Richer

Cantons de Cayenne - Les observacions astronòmiques i gravimètriques de l'illa de Cayenne, van ser fetes per l'astrònom Jean Richer. Jean Richer (1630 - París 1696), ser un astrònom francès que es va convertir en la primera persona a observar que la força gravitacional no era la mateixa en tots els punts de la Terra.

Nou!!: 1696 і Jean Richer · Veure més »

Jean-Baptiste Rousseau

Jean-Baptiste Rousseau (París, 6 d'abril de 1669, 1670 o 1671 - Brussel·les, 17 de març de 1741) fou un poeta i dramaturg francès.

Nou!!: 1696 і Jean-Baptiste Rousseau · Veure més »

Joan Baptista Coratjà

''Avisos del Parnaso'', editada per Gregori Maians i Siscar el 1747 Joan Baptista Coratjà o Juan Bautista Corachán (València, 1661 - 1741), fou un matemàtic, físic, astrònom i científic valencià, formant part del grup dels novatores o preil·lustrats.

Nou!!: 1696 і Joan Baptista Coratjà · Veure més »

Joan Baptista Reverter

Joan Baptista Reverter fou un dels membres de la Junta Reial d'Estat creada temporalment per l'arxiduc Carles III quan tot just va entrar a Barcelona després del setge del 1705.

Nou!!: 1696 і Joan Baptista Reverter · Veure més »

Joan Ernest de Nassau-Weilburg

Joan Ernest de Nassau-Weilburg (en alemany Johann Ernst von Nassau-Weilburg) va néixer a Weilburg, Hessen, Alemanya, el 13 de juny de 1664 i va morir a Heidelberg el 27 de febrer de 1719.

Nou!!: 1696 і Joan Ernest de Nassau-Weilburg · Veure més »

Joan Ernest III de Saxònia-Weimar

Joan Ernest III de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst III von Sachsen-Weimar), va néixer a Weimar el 22 de novembre de 1664 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de juny de 1707.

Nou!!: 1696 і Joan Ernest III de Saxònia-Weimar · Veure més »

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld (en alemany Johann Ernst von Sachsen-Cobirg-Saalfeld) (Gotha, Alemanya, 22 d'agost de 1658 - Saalfeld, 17 de febrer de 1729) era el desè fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1606-1675) i de la princesa Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).

Nou!!: 1696 і Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld · Veure més »

Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach

Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach (en alemany Johann Friedrich von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 8 d'octubre de 1654 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de març de 1686.

Nou!!: 1696 і Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Joan Gaspar de Bothmer

Joan Gaspar de Bothmer (en alemany Hans Caspar von Bothmer) va néixer a Lauenbrück (Alemanya) el 31 de març de 1656 i va morir a Londres el 6 de febrer de 1732.

Nou!!: 1696 і Joan Gaspar de Bothmer · Veure més »

Joan Guillem d'Orange-Nassau

Joan Guillem d'Orange-Nassau Joan Guillem d'Orange-Nassau (Dessau, Ducat de Saxònia, 4 d'agost de 1687 - Dordrecht, 14 de juliol de 1711) fou membre de la Casa de Nassau i ostentar el títol de duc Nassau-Dietz i de Katzenbogen entre els anys 1696 i 1711.

Nou!!: 1696 і Joan Guillem d'Orange-Nassau · Veure més »

Joan III Sobieski

Setge de Viena (1683). Pintat per Jerzy Siemiginowski-Eleuter, ca. 1686, Museu Nacional de Warsaw. Joan III de Polònia (Jan III Sobieski al polonés ogirinal) (Castell d'Olesko (actual Ucraïna) 17 d'agost de 1629 – Wilánow, 17 de juny de 1696).

Nou!!: 1696 і Joan III Sobieski · Veure més »

Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach

Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach (en alemany Johann Georg I von Sachsen-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 12 de juliol de 1634 i va morir en un accident de caça a Eckhartshausen el 19 de setembre de 1686.

Nou!!: 1696 і Joan Jordi I de Saxònia-Eisenach · Veure més »

Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau

Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (en alemany Johann Georg II. von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 17 de novembre de 1627 i va morir a Berlín el 7 d'agost de 1693.

Nou!!: 1696 і Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Joan Lacavalleria i Dulac

Joan Lacavalleria i Dulac (Barcelona, 2 de desembre de 1640 - 1709) fou doctor en dret i llatinista.

Nou!!: 1696 і Joan Lacavalleria i Dulac · Veure més »

Joana de Sayn-Wittgenstein

Joana de Sayn-Wittgenstein (en alemany Johannetta von Sayn-Wittgenstein) va néixer a Frankfurt (Alemanya) el 27 d'abril de 1626 i va morir a Jena el 28 de setembre de 1701.

Nou!!: 1696 і Joana de Sayn-Wittgenstein · Veure més »

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en alemany Joachim Ernst von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 29 d'agost de 1595 i va morir a Plön el 5 d'octubre de 1671.

Nou!!: 1696 і Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön · Veure més »

Johann Caspar Vogler

Johann Caspar Vogler (Arnstadt, Turíngia, 23 de maig de 1696 - Weimar, 3 de juny de 1763) fou un organista i compositor alemany.

Nou!!: 1696 і Johann Caspar Vogler · Veure més »

Johann Joseph Fux

Johann Joseph Fux, (Hirtenfield, Estíria, 1660 - Viena, 13 de febrer de 1741) va ser un compositor, teòric de la música i pedagog austríac de l'última era del Barroc.

Nou!!: 1696 і Johann Joseph Fux · Veure més »

Johann Lukas von Hildebrandt

Johann Lukas von Hildebrandt (Gènova, Itàlia, 14 de novembre de 1668 - Viena, Àustria, 16 de novembre de 1745) va ser un arquitecte austríac.

Nou!!: 1696 і Johann Lukas von Hildebrandt · Veure més »

Johann Mattheson

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - 17 d'abril de 1764) fou un escriptor, compositor i musicòleg.

Nou!!: 1696 і Johann Mattheson · Veure més »

Johann Melchior Molter

Johann Melchior Molter (Tiefenort, prop d'Eisenach, 10 de febrer de 1696 - Karlsruhe, 12 de gener de 1765) va ser un compositor i violinista alemany del Barroc.

Nou!!: 1696 і Johann Melchior Molter · Veure més »

Johann Paul von Westhoff

Johann Paul von Westhoff (Dresden, 1656 – Weimar, 17 d'abril de 1705) va ser un compositor i violinista alemany del barroc.

Nou!!: 1696 і Johann Paul von Westhoff · Veure més »

John Toland

John Toland (Redcastle, 30 de novembre de 1670 - Putney, 11 de març de 1722) fou un filòsof irlandès.

Nou!!: 1696 і John Toland · Veure més »

Jordi August de Nassau-Idstein

Jordi August de Nassau-Idstein (en alemany Georg August Samuel von Nassau-Idstein) va néixer el 26 de febrer de 1665 a Idstein (Alemanya) i va morir el 26 d'octubre de 1721 a Biebrich.

Nou!!: 1696 і Jordi August de Nassau-Idstein · Veure més »

Jordi II del Regne Unit

Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.

Nou!!: 1696 і Jordi II del Regne Unit · Veure més »

Jordi Lluís de Solms-Rodelheim

Jordi Lluís de Solms-Rodelheim (en alemany Ludwig zu Solms-Rödelheim-Rödelheim) va néixer a Rödelheim (Alemanya) el 20 de setembre de 1664 i va morir a la mateixa ciutat el 25 de novembre de 1716.

Nou!!: 1696 і Jordi Lluís de Solms-Rodelheim · Veure més »

Jordi V d'Imerètia

Jordi V Gotcha era fill de Bagrat Gotchashvili (els Gotchashvili eren una branca secundària dels Bagrationi fundada per Constantí Gotcha, besnet del príncep Alexandre, un dels fills, el cinquè, de Constantí II de Geòrgia. Va ser proclamat rei d'Imerètia el 1696. El 1698 va ser deposat pel duc de Ratxa i Artxil d'Imerètia.

Nou!!: 1696 і Jordi V d'Imerètia · Veure més »

Josef Wenzel I

Josef Wenzel I de Liechtenstein (1696-1772) quart príncep de Liechtenstein entre 1712-1718, tutor del setè príncep Johann Nepomuk Karl i altre cop príncep fins a la seva mort.

Nou!!: 1696 і Josef Wenzel I · Veure més »

Josep Aparici i Fins

Josep Aparici i Fins (també conegut erròniament com a J. A. i Mercader) (Caldes de Montbui, 1 de maig del 1654 - 16 de desembre del 1731) fou un funcionari reial, geògraf i mercader català.

Nou!!: 1696 і Josep Aparici i Fins · Veure més »

Josep Campllonch i Bosch

Josep Campllonch i Bosch (-) Doctor en medicina fill de Josep Campllonch i Puig i de Maria Bosch i Barba.

Nou!!: 1696 і Josep Campllonch i Bosch · Veure més »

Josep de Simó

Josep de Simó i Riera (Reus, 1655 - 1730) va ser un ciutadà honrat, comerciant i hisendat català.

Nou!!: 1696 і Josep de Simó · Veure més »

Josepa de Santa Agnès

Josepa de Santa Agnès, nascuda Josepa Teresa Albinyana i Gomar (Benigànim, 9 de febrer de 1625 - 21 de gener de 1696) va ser una religiosa valenciana, monja de les agustines descalces al convent de Benigànim.

Nou!!: 1696 і Josepa de Santa Agnès · Veure més »

Juan de Camargo y Angulo

Juan de Camargo y Angulo (Ágreda, 30 de juny de 1663- Madrid, 24 de maig de 1733) va ser un eclesiàstic castellà, que va esdevenir bisbe de Pamplona (1716-1725) comissari general de Croada (1720) i, després, inquisidor general d'Espanya (1720-1733), càrrec pel qual va ser, el 1724, membre del consell d'estat, assessor del rei Lluís I d'Espanya.

Nou!!: 1696 і Juan de Camargo y Angulo · Veure més »

Juan Miguélez de Mendaña y Osorio

Juan Miguélez de Mendaña y Osorio (Cubillos del Sil, 1656 - Tortosa, 15 de desembre de 1717), fou un eclesiàstic i home d'estat espanyol, conseller de la Inquisició, president de la Chancilleria de Granada, membre del Consell de Castella i bisbe de Tortosa.

Nou!!: 1696 і Juan Miguélez de Mendaña y Osorio · Veure més »

Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel

Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel Juliana Maria de Brunswick-Wolfenbüttel (en alemany Juliane Marie von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 4 de setembre de 1724 i va morir a Fredensborg el 10 d'octubre de 1796.

Nou!!: 1696 і Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Kertx

Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.

Nou!!: 1696 і Kertx · Veure més »

Konkan

Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.

Nou!!: 1696 і Konkan · Veure més »

La lletera

La lletera (Het melkmeisje o De melkmeid en neerlandès) és un oli sobre tela de Johannes Vermeer pintat entre 1658 i 1660 i considerat una de les seves obres mestres.

Nou!!: 1696 і La lletera · Veure més »

La puntaire

La puntaire (De Kantwerkster en neerlandès) és una pintura a l'oli de Johannes Vermeer pintat entre el 1669 i 1670, i que es conserva al Museu del Louvre, a París.

Nou!!: 1696 і La puntaire · Veure més »

Lambert Pietkin

Lambert Pietkin (Lieja, principat de Lieja, 22 de juny de 1613 – 16 de setembre de 1696) fou un sacerdot i compositor liegès (actualment a Bèlgica).

Nou!!: 1696 і Lambert Pietkin · Veure més »

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: 1696 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »

Leonardo de Figueroa

Interior de l'església de Sant Lluís dels Francesos a Sevilla dissenyada per Leonardo de Figueroa. Leonardo de Figueroa (Utiel, 1650? - † Sevilla, 1730) és un arquitecte valencià que va construir diverses esglésies i convents a Sevilla en els últims anys del i primers del.

Nou!!: 1696 і Leonardo de Figueroa · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: 1696 і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Les Torres de Sanui

Les Torres de Sanui és una partida de Lleida.

Nou!!: 1696 і Les Torres de Sanui · Veure més »

Livònia Sueca

La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.

Nou!!: 1696 і Livònia Sueca · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1696 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'òperes per compositor

Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.

Nou!!: 1696 і Llista d'òperes per compositor · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1696 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors de Cap Verd

Aquesta és la llista de governadors de Cap Verd durant l'època en què va romandre sota administració portuguesa.

Nou!!: 1696 і Llista de governadors de Cap Verd · Veure més »

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Nou!!: 1696 і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Nou!!: 1696 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Nou!!: 1696 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa · Veure més »

Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona

Músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a la catedral de Barcelona.

Nou!!: 1696 і Llista de mestres de capella de la catedral de Barcelona · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1696 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Llista de sobirans i presidents del territori rus

Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.

Nou!!: 1696 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »

Llista de virreis de Nova Espanya

A continuació es mostra una llista dels virreis de Nova Espanya.

Nou!!: 1696 і Llista de virreis de Nova Espanya · Veure més »

Llista de virreis de Sicília

Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: 1696 і Llista de virreis de Sicília · Veure més »

Lluís Alexandre de Borbó

Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.

Nou!!: 1696 і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »

Lluís Bonifaç

''Imatge de Sant Pau'' a la Casa de Convalescència, edifici que ocupa l'Institut d'Estudis Catalans Lluís Bonifaç, conegut com a Lluís Bonifaç el Vell (Tolosa de Llenguadoc - Riudoms, 1696), fou un escultor barroc occità que treballà majoritàriament a Catalunya.

Nou!!: 1696 і Lluís Bonifaç · Veure més »

Lluís Cristià de Stolberg-Gedern

Lluís Cristià de Stolberg-Gedern -Ludwig Christian zu Stolberg-Gedern - (Isenburg, Alemanya, 8 de setembre de 1652 - Gedern, 27 d'agost de 1710) fou un noble alemany fill d'Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode (1593-1672) i d'Anna Elisabet de Stolberg-Wernigerode (1624-1668).

Nou!!: 1696 і Lluís Cristià de Stolberg-Gedern · Veure més »

Lluís de Hohenlohe-Langenburg

Lluís de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Ludwig, Graf zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 20 d'octubre de 1696 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de gener de 1765.

Nou!!: 1696 і Lluís de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Lluís de Nassau Saarbrücken

Lluís de Nassau Saarbrücken (en alemany Ludwig Crato (Krafft), Graf von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 28 de març de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 14 de febrer de 1713.

Nou!!: 1696 і Lluís de Nassau Saarbrücken · Veure més »

Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Friedrich I von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 25 d'octubre de 1667 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de juny de 1718.

Nou!!: 1696 і Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: 1696 і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís Manel d'Angulema

Lluís Manel d'Angulema o Lluís Manel de Valois-Angulema (batejat el 28 d'abril de 1596 a Clarmont d'Alvèrnia - 13 de novembre de 1653 a París) fou duc d'Angulema, Par de França, duc de La Guiche, comte del Lauraguès, d'Alvèrnia, d'Alais, de Ponthieu, de Clermont-en-Beauvaisis, baró de Coucy, de La Tour, de Florac, de Montigny-Lancourt i de Folembray, senyor d'Écouen, de Sevran, de Villiers-le-Bel, d'Ezanville, del Mesnil-Aubry, de Tancarville, de Préaux, de Sézanne, etc.; era el fill de Carles d'Angulema, fill natural del rei de França Carles IX, i de Carlota de Montmorency.

Nou!!: 1696 і Lluís Manel d'Angulema · Veure més »

Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.

Nou!!: 1696 і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Luise Amalie von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 29 de gener de 1722 i va morir a Berlín el 13 de gener de 1780.

Nou!!: 1696 і Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Lluïsa Boyer

Lluïsa Boyer (en francès Louise Boyer) va néixer el 25 d'octubre de 1631 i va morir el 22 de maig de 1697.

Nou!!: 1696 і Lluïsa Boyer · Veure més »

Luis Francisco de la Cerda y Aragón

Luis Francisco de la Cerda y Aragón (El Puerto de Santa María, 2 d'agost de 1660 - Pamplona, 26 de gener de 1711) va ser un noble castellà, IX Duc de Medinaceli i membre d'aquesta casa nobiliària.

Nou!!: 1696 і Luis Francisco de la Cerda y Aragón · Veure més »

Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst

Magdalena Augusta d'Anhalt-Zerbst en alemany Magdalena Augusta von Anhalt-Zerbst (Zerbst, Alemanya, 23 d'octubre de 1679 - Altenburg, 11 d'octubre de 1740) fou duquessa consort de Saxònia.

Nou!!: 1696 і Magdalena Augusta d’Anhalt-Zerbst · Veure més »

Mahmut I

Mahmut I (nom de ploma Sakbati, 2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1730 fins a la seva mort.

Nou!!: 1696 і Mahmut I · Veure més »

Mandu

Jahaz Mahal Mandu (o Mandogarh) fou un antiga fortalesa de l'estat de Dhar a l'Índia central, regió de Malwa, sobre un turó a la serra de Yindhyan a 645 metres d'altura.

Nou!!: 1696 і Mandu · Veure més »

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Nou!!: 1696 і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »

Manuel Quintano Bonifaz

Manuel Jacinto Quintano Bonifaz (Briviesca, setembre de 1696 – Madrid, 18 de desembre de 1774) va ser un religiós castellà, arquebisbe titular de Farsala i inquisidor general d'Espanya.

Nou!!: 1696 і Manuel Quintano Bonifaz · Veure més »

Manuela Janer Cabanyes

Manuela Janer Cabanyes (Tremp, Pallars Jussà, 1696 - Valls, Alt Camp, 1760) fou una propietària i comerciant catalana.

Nou!!: 1696 і Manuela Janer Cabanyes · Veure més »

Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt

Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt - Maria Amalia von Brandenburg-Schwedt - (Cölln, avui un barri de Berlín, 26 de novembre de 1670 - Palau de Bertholdsburg, Schleusingen, 17 de novembre de 1739) era una princesa de la Dinastia dels Hohenzollern, filla de l'Elector de Brandenburg Frederic Guillem (1620-1688) i de Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (1636-1689).

Nou!!: 1696 і Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646) va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.

Nou!!: 1696 і Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: 1696 і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria Anna de Baden-Baden

Maria Anna de Baden-Baden —en alemany Maria Anna Wilhelmine von Baden-Baden— (Baden-Baden, Alemanya, 8 de setembre de 1655 - Eger, 22 d'agost de 1702) era una noble alemanya filla de Guillem de Baden-Baden (1593 - 1677) i de Maria Magdalena d'Oettingen (1619 - 1688).

Nou!!: 1696 і Maria Anna de Baden-Baden · Veure més »

Maria Celeste Crostarosa

Maria Celeste Crostarosa (Nàpols, 31 d'octubre de 1696 - Foggia, 14 de setembre de 1755) fou una religiosa napolitana, fundadora de l'orde femení de les Monges Redemptoristes i, amb Sant Alfons Maria de Liguori, de la Congregació del Santíssim Redemptor.

Nou!!: 1696 і Maria Celeste Crostarosa · Veure més »

Maria Francesca d'Angulema

Maria Francesca de Valois-Angulema (27 de març de 1631 - 4 de maig de 1696 a Alençon), duquessa d'Angulema, comtessa de Lauraguès, de Ponthieu i d'Alais, fou la filla de Lluís Manel d'Angulema (Lluís Manel de Valois-Angulema) (a vegades només Lluís) (i per tant rebesneta del rei Carles IX de França i d'Enriqueta de La Guiche. Es va casar el 3 de novembre de 1649 a Toló (francès Toulon) amb Lluís de Guisa-Joyeuse, duc de Joyeuse, del qual va tenir dos nens.

Nou!!: 1696 і Maria Francesca d'Angulema · Veure més »

Maria Lluïsa de Hessen-Kassel

Maria Lluïsa de Hessen-Kassel -en alemany Marie Luise von Hessen-Kassel- (Kassel, 7 de febrer de 1688 - Ljouwert, 9 d'abril de 1765) fou Era filla del landgravi Carles I de Hessen-Kassel (1654-1730) i de Maria Amàlia de Curlàndia (1653-1711).

Nou!!: 1696 і Maria Lluïsa de Hessen-Kassel · Veure més »

Maria Sofia del Palatinat-Neuburg

Maria Sofia Isabel del Palatinat-Neuburg (Castell de Bravath 1666 - Lisboa, 1699) va ser reina consort de Portugal (1687-1699) pel seu matrimoni amb Pere II.

Nou!!: 1696 і Maria Sofia del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Maria Teresa de Borbó-Condé

Maria Teresa de Borbó, Marie-Thérèse de Bourbon, Mademoiselle de Condé, (París, 1 de febrer de 1666 - ibídem, 22 de febrer de 1732) fou filla del príncep Enric Juli de Borbó-Condé i de la comtessa Anna Enriqueta del Palatinat-Simmern.

Nou!!: 1696 і Maria Teresa de Borbó-Condé · Veure més »

Marie de Miramion

Marie Bonneau de Rubelles, coneguda com a Madame de Miramion (París, 2 de novembre de 1629-París, 24 de març de 1696), fou una aristòcrata francesa.

Nou!!: 1696 і Marie de Miramion · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1696 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Vallgornera

El marquesat de Vallgornera és un títol nobiliari espanyol creat el 30 de setembre de 1796 pel rei Carles IV d'Espanya a favor de Ramon de Vallgornera, òlim de Llunes i d'Alentorn, baró de Sant Miquel de Pera i de Rocacorba.

Nou!!: 1696 і Marquesat de Vallgornera · Veure més »

Masia de Penyafel

La masia de Penyafel o castell de Penyafel és un edifici de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1696 і Masia de Penyafel · Veure més »

Maurice Greene (compositor)

Maurice Greene (Londres, 12 d'agost de 1696 – 1 de desembre de 1755) fou un compositor i organista anglès.

Nou!!: 1696 і Maurice Greene (compositor) · Veure més »

Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz

Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz. (en alemany Moritz Wilhelm von Sachsen-Zeitz) va néixer a Moritzburg (Alemanya) el 12 de març de 1664 i va morir a Weida el 15 de novembre de 1718.

Nou!!: 1696 і Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).

Nou!!: 1696 і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Mazrui

La dinastia Mazrui (en plural Mazari, en suahili Wamazrui) fou una tribu àrab representada als estats del golf i Àfrica oriental on es va barrejar amb la població local.

Nou!!: 1696 і Mazrui · Veure més »

Mbanza Kongo

Mbanza Kongo (també M'Banza Congo, M'banza-Kongo, Mbanza Kôngo, fins 1975 São Salvador do Congo), és un municipi d'Angola, capital de la província de Zaire, al nord-oest del país.

Nou!!: 1696 і Mbanza Kongo · Veure més »

Meishō

(明正天皇,, Meishō-tennō?, 9 de gener de 1624 – 4 de desembre de 1696) fou la 109ena emperadriu governant del Japó,Kunaichō: d'acord amb la llista tradicional d'emperadors.

Nou!!: 1696 і Meishō · Veure més »

Michel Lambert

Michel Lambert (Champigny-sur-Veude, Regne de França - 29 de juny de 1696) fou un músic i compositor francès.

Nou!!: 1696 і Michel Lambert · Veure més »

Midleton

Midleton (en irlandès Mainistir na Corann) és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster.

Nou!!: 1696 і Midleton · Veure més »

Minas Gerais

Minas Gerais (en català Mines Generals) és un estat de la Regió Sud-est del Brasil, el quart en extensió, amb una superfície semblant a la de França: 588.384 km².

Nou!!: 1696 і Minas Gerais · Veure més »

Minicoi

Mapa de l'illa Mapa general Far de Minicoi Minicoi (anglès Minicoy; Maliku en llengua mahl) és una illa al territori indi de Lakshadweep, Minicoy, and Amindivi Islands, la situada més al sud del conjunt.

Nou!!: 1696 і Minicoi · Veure més »

Missions jesuïtes de Chiquitos

Les missions jesuítiques de Bolívia, també anomenades reduccions, van ser pobles missionals fundats per la Companyia de Jesús amb la finalitat d'evangelitzar la regió, en el que actualment és l'estat de Bolívia.

Nou!!: 1696 і Missions jesuïtes de Chiquitos · Veure més »

Moda

La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.

Nou!!: 1696 і Moda · Veure més »

Mombasa

Mombasa és la segona ciutat més gran de Kenya.

Nou!!: 1696 і Mombasa · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: 1696 і Mona de Pasqua · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: 1696 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Montcada (Horta Nord)

Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1696 і Montcada (Horta Nord) · Veure més »

Murshidabad

Murshidabad (bengalí মুর্শিদাবাদ) és una ciutat i municipi de Bengala Occidental a la riba sud del riu Bhagirathi, tributari del Ganges.

Nou!!: 1696 і Murshidabad · Veure més »

Museu Salzillo

El Museu Salzillo, a la ciutat de Múrcia (Espanya), està dedicat monogràficament a les obres realitzades per l'escultor murcià Francisco Salzillo.

Nou!!: 1696 і Museu Salzillo · Veure més »

Mustafà II

Mustafà II (6 de febrer de 1664 – 31 de desembre del 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.

Nou!!: 1696 і Mustafà II · Veure més »

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Nou!!: 1696 і Niça · Veure més »

Nicolas Catinat

Nicolas Catinat. Nicolas Catinat (París, 1 de setembre de 1637 - Saint-Gratien, Val-d'Oise, 22 de febrer de 1712) fou un militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1696 і Nicolas Catinat · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1696 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Olof Hiorter

Olof Petrus (o Peter) Hiorter (o Hjorter) (Rödöns socken, Jämtland, 1696 – Uppsala, 1750) va ser un astrònom suec.

Nou!!: 1696 і Olof Hiorter · Veure més »

Orde del Santíssim Redemptor

Les Monges Redemptoristes (en llatí Ordo Sanctissimi Redemptoris) són religioses de vots solemnes dedicades a la vida contemplativa i membres de l'orde monàstic) fundat el 1731 per Maria Celeste Crostarosa amb l'ajut de Sant Alfons Maria de Liguori. Les monges fan servir les sigles O.Ss.R. No s'ha de confondre amb l'Orde del Sant Redemptor, orde militar del.

Nou!!: 1696 і Orde del Santíssim Redemptor · Veure més »

Otó de Lippe-Brake

Otó de Lippe-Brake (en alemany Otto von Lippe-Brake) va néixer a Brake (Alemanya) el 21 de desembre de 1589 i va morir a Blomberg el 18 de novembre de 1657.

Nou!!: 1696 і Otó de Lippe-Brake · Veure més »

Palau de Schönbrunn

El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.

Nou!!: 1696 і Palau de Schönbrunn · Veure més »

Palau El Badi

Restes del palau Restes del palau El Palau El Badi de Marràqueix fou edificat a finals del pel soldà sadita Ahmad al-Mansur per celebrar la victòria sobre l'exèrcit portuguès el 1578 en la batalla coneguda amb el nom de la Batalla dels Tres Reis.

Nou!!: 1696 і Palau El Badi · Veure més »

Patriarcat de Babilònia dels Caldeus

El Patriarcat de Babilònia dels Caldeus (llatí: Patriarchatus Babylonensis Chaldaeorum) és la seu patriarcal de l'Església catòlica caldea.

Nou!!: 1696 і Patriarcat de Babilònia dels Caldeus · Veure més »

Patrona Halil

Fets de la revolta de Patrona; pintats per Jean-Baptiste van Mour Patrona Halil va ser un revolucionari nascut a Khurpishte o Khrupista (moderna Arghos Orestikon al sud de Kastoria a Grècia) però d'origen albanès cap a l'any 1680 i mort a Istanbul el 25 de novembre de l'any 1730.

Nou!!: 1696 і Patrona Halil · Veure més »

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).

Nou!!: 1696 і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »

Península d'Avalon

La costa d'Avalon La península d'Avalon és una península de gran extensió (10.360 km²) que és a la part sud-est de l'illa de Terranova al Canadà.

Nou!!: 1696 і Península d'Avalon · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: 1696 і Pere I de Rússia · Veure més »

Pere IV del Congo

Pedro IV Afonso Nusamu a Mvemba (nascut cap a 1672 i mort el 21 de febrer de 1718) va ser el rei de Kinbangu en 1695, pretendent al títol de Manikongo del Regne del Congo a partir de 1696, reunificà el regne en 1709.

Nou!!: 1696 і Pere IV del Congo · Veure més »

Pierre Le Moyne d'Iberville

Pierre Le Moyne d'Iberville (Ville-Marie − antic nom de Montreal —, Quebec, 16 de juliol 1661 – l'Havana, 9 de juliol del 1706) fou un explorador francès, fundador de la colònia de Louisiana.

Nou!!: 1696 і Pierre Le Moyne d'Iberville · Veure més »

Pietro Romolo Pignatta

fou un compositor i sacerdot italià.

Nou!!: 1696 і Pietro Romolo Pignatta · Veure més »

Pietro Torri

Pietro Torri (Peschiera del Garda, Itàlia, 1650 - Múnic, Alemanya, 6 de juliol de 1737) fou un compositor italià.

Nou!!: 1696 і Pietro Torri · Veure més »

Pilar d'Eliseg

El Pilar d'Eliseg, també conegut com a Croes Elisedd en gal·lès, és una columna de quatre metres d'alçada situat vora l'abadia de Valle Crucis, en el comtat gal·lès de Sir Ddinbych.

Nou!!: 1696 і Pilar d'Eliseg · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Nou!!: 1696 і Port de Barcelona · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1696 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President de Lituània

El President de la República de Lituània és el cap d'Estat de Lituània.

Nou!!: 1696 і President de Lituània · Veure més »

Principat de Burdwan

El principat de Burdwan fou un estat tributari protegit del tipus zamindari a Bengala.

Nou!!: 1696 і Principat de Burdwan · Veure més »

Prospero Intorcetta

Prospero Intorcetta (Piazza Armerina 1626 - Hangzhou 1696) jesuita italià, missioner a la Xina a principis de la Dinastia Qing.

Nou!!: 1696 і Prospero Intorcetta · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: 1696 і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rami Mehmed Paixà

Rami Mehmed Paixà (Istanbul, 1655/1656 - Rodes, març de 1707) fou un poeta i gran visir otomà (1703).

Nou!!: 1696 і Rami Mehmed Paixà · Veure més »

Regne de Mysore

Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.

Nou!!: 1696 і Regne de Mysore · Veure més »

Regne de Ruanda

El Regne de Banyarwanda (conegut generalment com a Regne de Ruanda) fou fundat vers el segle XV per una tribu de pastors, els tutsis, ocupant més o menys la meitat del modern estat de Ruanda.

Nou!!: 1696 і Regne de Ruanda · Veure més »

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Nou!!: 1696 і Reinaldo III d'Este · Veure més »

Religioses de la Companyia de Santa Úrsula

Les Religioses de la Companyia de Santa Úrsula (en francès Religieuses de la Compagnie de Sainte-Ursule de Dole) o Companyia de Santa Úrsula de Dole, són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa fundada al per a l'ensenyament de les nenes.

Nou!!: 1696 і Religioses de la Companyia de Santa Úrsula · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1696 і René de Froulay de Tessé · Veure més »

Revolta dels streltsí de 1698

Vasili Súrikov, ''El matí de l'execució dels streltsí'', 1881. La revolta dels streltsí de 1698 (Стрелецкий бунт 1698 года) va ser una revolta dels regiments de streltsí de Moscou durant l'absència de Pere I el Gran per la seva Gran Ambaixada de 1698.

Nou!!: 1696 і Revolta dels streltsí de 1698 · Veure més »

Salm-Hogstraten

Salm-Hoogstraten fou un Wildgravi i Ringravi del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit el 1696 de la segona partició de Salm-Neuweiler.

Nou!!: 1696 і Salm-Hogstraten · Veure més »

Salm-Leuze

Salm-Leuze fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit de la partició de Salm-Neuweiler el 1696.

Nou!!: 1696 і Salm-Leuze · Veure més »

Salm-Neuweiler

El wild i ringraviat de Salm-Neuweiler fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic sorgit per divisió de Salm-Dhaun el 1561.

Nou!!: 1696 і Salm-Neuweiler · Veure més »

San Caesareo de Appia

San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.

Nou!!: 1696 і San Caesareo de Appia · Veure més »

San Pietro in Montorio (títol cardenalici)

El títol cardinalici de San Pietro in Montorio (Sant Pere del Montorio o del Mont d'or), fou creat per Sixt V el 13 d'abril de 1587 amb la constitució apostòlica Religiosa.

Nou!!: 1696 і San Pietro in Montorio (títol cardenalici) · Veure més »

Sancions penals durant el període Edo al Japó

Edo (actual Tòquio) al Japó, on el shogunat Tokugawa executava als criminals durant el període Edo Les sancions penals durant el període Edo al Japó (1603-1868) es poden dividir en cinc categories.

Nou!!: 1696 і Sancions penals durant el període Edo al Japó · Veure més »

Santa Cova de Montserrat

Imatge de la Mare de Déu de Montserrat Claustre de la Santa Cova de Montserrat La Santa Cova de Montserrat és el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de Catalunya.

Nou!!: 1696 і Santa Cova de Montserrat · Veure més »

Santa Maria de Badalona

L'església arxiprestal de Santa Maria de Badalona és un temple parroquial catòlic protegit com a bé cultural d'interès local de Badalona (Barcelonès).

Nou!!: 1696 і Santa Maria de Badalona · Veure més »

Santa Maria de la Perxa

Santa Maria de la Perxa fou un antic priorat benedictí i hospital de pelegrins de la comuna de la Cabanassa, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: 1696 і Santa Maria de la Perxa · Veure més »

Santa Maria in Aracoeli

Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.

Nou!!: 1696 і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »

Santuaris i temples de Nikkō

Santuaris i temples de Nikkō és la designació donada per la UNESCO al conjunt que abasta 103 edificis o estructures i l'entorn natural que els envolta, qualificats com a Patrimoni de la Humanitat el 1999, situats a Nikkō, a la prefectura de Tochigi, al Japó.

Nou!!: 1696 і Santuaris i temples de Nikkō · Veure més »

Sérpukhov

Sérpukhov - Серпухов - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.

Nou!!: 1696 і Sérpukhov · Veure més »

Setge de Tir

El setge de Tir va ser un setge a la ciutat esmentada –una base costanera estratègica al mar Mediterrani– orquestrat per Alexandre el Gran el 332 aC durant la seva campanya contra els perses.

Nou!!: 1696 і Setge de Tir · Veure més »

Sever Tomàs Auter

Fra Sever Tomàs Auter o Sever Tomàs i Auther (Puigcerdà, ca. 1630 — Tortosa, 24 de desembre de 1700).

Nou!!: 1696 і Sever Tomàs Auter · Veure més »

Sexenni de Morella

Dansa dels Teixidors. LII Sexenni (2006). El Sexenni és una festa que se celebra a Morella (els Ports, País Valencià) en honor de la Mare de Déu de Vallivana.

Nou!!: 1696 і Sexenni de Morella · Veure més »

Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg

Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg (en alemany Franziska Sibylla Augusta von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Ratzeburg (Alemanya) el 21 de gener de 1675 i va morir a Rastatt el 10 de juliol de 1733.

Nou!!: 1696 і Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Simon Foucher

''Traité des hygrometres'' (1686) Simón Foucher (Dijon, 1 de març de 1644 - París, 27 d'abril de 1696), sacerdot, canonge de Dijon, i filòsof francès.

Nou!!: 1696 і Simon Foucher · Veure més »

Sofia Amàlia d'Ahlefeldt

Sofia Amàlia d'Ahlefeldt (en danès Sophie Amalie af Ahlefeldt) va néixer a Copenhaguen (Dinamarca) el 12 de juny de 1675 i va morir a Sonderborg el 24 de desembre de 1741.

Nou!!: 1696 і Sofia Amàlia d'Ahlefeldt · Veure més »

Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken

Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken (en alemany Sofie Amalie von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 19 de setembre de 1666 i va morir a Langenburg el 29 d'octubre de 1736.

Nou!!: 1696 і Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken · Veure més »

Sofia Antònia de Brunsvic-Wolfenbüttel

Sofia Antònia de Brunsvic-Wolfenbüttel - Sofie Antonie von Braunschweig-Wolfenbüttel - (Wolfenbüttel el 13 de gener de 1724 - Coburg, 17 de maig de 1802) era filla del duc Ferran Albert II de Brunsvic-Lüneburg (1680-1735) i de la duquessa Antonieta Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (1696-1762).

Nou!!: 1696 і Sofia Antònia de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst

Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst (en alemany Sophia Augusta von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 9 de març de 1663 i va morir a Weimar el 14 de setembre de 1694.

Nou!!: 1696 і Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Stradivarius

Palau Reial, Madrid XIX. Un Stradivarius (o Stradivari) és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari.

Nou!!: 1696 і Stradivarius · Veure més »

Suecs

Els suecs (en suec, svenskar) són un grup ètnic germànic.

Nou!!: 1696 і Suecs · Veure més »

Tairō

Durant el govern del shogunat Tokugawa, al Japó del, Tairō (大老, lit. "gran ancià") era una posició governamental d'alt rang.

Nou!!: 1696 і Tairō · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: 1696 і Tamarit de Llitera · Veure més »

Terres Australs i Antàrtiques Franceses

Les Terres Australs i Antàrtiques Franceses són un conjunt de dependències d'ultramar pertanyents a la República Francesa, dins la qual formen una col·lectivitat d'ultramar.

Nou!!: 1696 і Terres Australs i Antàrtiques Franceses · Veure més »

Theobaldo Gatti

Theobaldo Gatti (Florència, Toscana vers el 1650 - París, 1727) fou un violinista i compositor francès d'ascendència italiana.

Nou!!: 1696 і Theobaldo Gatti · Veure més »

Theodor von Neuhoff

Theodor von Neuhoff o Teodor de Neuhoff (1696-1756) fou rei de Còrsega del 1736 al 1741.

Nou!!: 1696 і Theodor von Neuhoff · Veure més »

Thomas Aikenhead

Thomas Aikenhead (primavera del 1676 - 8 de gener del 1697)Hill, Andrew (September 26, 2000).

Nou!!: 1696 і Thomas Aikenhead · Veure més »

Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca.

Nou!!: 1696 і Tomaso Albinoni · Veure més »

Torre del Castell (Malgrat de Mar)

Torre del Castell de Malgrat de Mar La Torre del Castell és una torre de guaita situada dalt del Parc del Castell de Malgrat de Mar (Maresme).

Nou!!: 1696 і Torre del Castell (Malgrat de Mar) · Veure més »

Torres de Segre

Torres de Segre és una vila i municipi que s'estén al sector de ponent de la comarca del Segrià, a la vall del riu Segre.

Nou!!: 1696 і Torres de Segre · Veure més »

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Nou!!: 1696 і Tsar · Veure més »

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Nou!!: 1696 і Ulrik Frederik Gyldenløve · Veure més »

Vallromanes

Vallromanes és un municipi de la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Maresme, situat a 25 km del centre de Barcelona, a Catalunya.

Nou!!: 1696 і Vallromanes · Veure més »

Vengurla

Vengurla és una ciutat i consell municipal del districte de Sindhudurg a Maharashtra, al sud-est de Ratnagiri.

Nou!!: 1696 і Vengurla · Veure més »

Vescomtat de Rechoard

El vescomtat de Rechoard fou una jurisdicció feudal de França al Llemosí.

Nou!!: 1696 і Vescomtat de Rechoard · Veure més »

Vincenzo Albrici

Vincenzo Albrici (Roma, Itàlia, 26 de juny de 1631 - Praga, Txèquia, 8 d'agost de 1696) va ser un compositor italià, germà de Bartolomé i nebot de Fabio i Alessandro Costantini.

Nou!!: 1696 і Vincenzo Albrici · Veure més »

Vincenzo Maria Coronelli

Vicenzo Maria Coronelli (16 d'agost de 1650 – 9 de desembre de 1718) fou un cosmògraf, cartògraf i enciclopedista conegut en particular pels seus globus.

Nou!!: 1696 і Vincenzo Maria Coronelli · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1696 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Würzburg

Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.

Nou!!: 1696 і Würzburg · Veure més »

Wolrad de Nassau-Usingen

Wolrad de Nassau-Usingen —en alemany Walrad von Nassau-Usingen i en neerlandès Walraad van Nassau-Usingen— (Roermond, 25 de febrer de 1635 - Usingen, 17 d'octubre de 1702) era un noble de la Casa de Nassau, fill del comte Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken (1590 - 1640) i de la princesa Anna Amàlia de Baden-Durlach (1595 - 1651) El 1659 el comtat de Nassau-Weilburg es va dividir en Nassau-Ottweiler per al seu germà Joan Lluís, Nassau-Saarbrücken per a Gustau Adolf, mentre que Wolrad es va quedar amb la titularitat de Nassau-Usingen convertit en un principat el 1688, essent el fundador de la línia "Usingen" de la Casa de Nassau.

Nou!!: 1696 і Wolrad de Nassau-Usingen · Veure més »

Yan Yuan

Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán; Wade–Giles Yen Yuan) també anomenat Xizhai (en xinès 习斋; pinyin Xízhāi; Wade–Giles Hsi-chai) (Zhili -actual Hubei- Xina, 27 d'abril de 1635 - 30 de setembre de 1704) va ser un erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing, fundador de 'L'escola confucianista pràctica i empírica' (shixue).

Nou!!: 1696 і Yan Yuan · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 1 d'agost · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 10 d'octubre · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 14 de juliol · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 16 de maig · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: 1696 і 1625 · Veure més »

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Nou!!: 1696 і 1626 · Veure més »

1634

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1696 і 1634 · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 17 d'abril · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 17 de juny · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1696 і 1770 · Veure més »

1771

Sense descripció.

Nou!!: 1696 і 1771 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: 1696 і 1782 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: 1696 і 1787 · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 21 de desembre · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1696 і 21 de gener · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 28 d'agost · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 3 d'octubre · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 4 de desembre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1696 і 5 de febrer · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 5 de març · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1696 і 6 de maig · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1696 і 9 de febrer · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant