Comunicació

427 les relacions: Abbas Quli Khan, Acadèmia Francesa, Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz, Adrien Baillet, Agustín Fernández de Velasco, Ahmet II, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Aleksandr Ménxikov, Alessandro Scarlatti, Alfons IV d'Este, Alonso Cano, Alt Penedès, Altagracia de Orituco, Amàlia Kettler de Curlàndia, Amudja-zade Husayn Paixà, Andoain, André Campra, Angélique Arnauld, Anglaterra, Anna de Baviera, Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg, Anna Sofia de Dinamarca, Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg, Anne Jules de Noailles, Antoine Arnauld, Antoine V de Gramont, Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières, Anton Florian de Liechtenstein, Antoni de Planella i de Cruïlles, Antonieta Augusta d'Aldenburg, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Bombai, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Córdoba, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Guadalajara, Arquebisbat de La Paz, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Luanda, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Quebec, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Santiago de Xile, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, ..., Arquebisbat de Sucre, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Vercelli, Arquebisbat de Zagreb, August II de Polònia, Avalot dels pobres, Baltasar de Mendoza y Sandoval, Baltasar de Saiol, Banc d'Anglaterra, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Basílica de Santa Maria Major, Basílica del Salvador de Borriana, Basilica di Sant'Agostino, Bass Rock, Batalla de Setla de Nunyes, Batalla de Verges, Búger, Benet Juli, Benet XIV, Bengala, Bernat I de Saxònia-Meiningen, Bettiah, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Alès, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Cochin, Bisbat de Como, Bisbat de Die, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Krujë, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Laon, Bisbat de Leiria-Fàtima, Bisbat de Lieja, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Nimes, Bisbat de Parma, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Pescia, Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de Ston, Bisbat de Viena del Delfinat, Blanes, Blau de cobalt, Bucarest, Cal·línic II, Calculadora de Leibniz, Cambra obscura, Can Formiguera, Carles I de Hessen-Kassel, Carlota Joana de Waldeck-Wildungen, Carlota Margarida de Montmorency, Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld, Castell de Montjuïc, Castell de Verges, Castell de Warwick, Christian Thomasius, Ciutadella de Pamplona, Ciutat, Clara Clementina de Maillé, Classificació DIN 16518, Col·legiata de Sant Patrici, Comtat d'Harcourt, Comtat de Dunois, Comtat de Fontenoy, Comtat de Lützelstein, Comtat de Santa Maria de Formiguera, Comtat de Shrewsbury, Comtat de Veldenz, Consistori de Tolosa, Convent de Sant Doménec (València), Copríncep d'Andorra, Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach, Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin, Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg, Cristina Guillemina de Hessen-Homburg, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Cronologia de l'aviació, Cronologia de la història de Catalunya, Cuddalore, Damad Hasan Paixà, Degà del Col·legi Cardenalici, Dietrich Buxtehude, Dinastia safàvida, Dinastia Stuart, Dionís IV, Districte de Hassan, Districte de Kadur, Districte de Monghyr, Districte de Thana, Dorotea Krag, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Edat moderna, Edmunda Benigna de Solms-Laubach, Elionor de Saxònia-Eisenach, Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach, Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, Els contes de la Mare Oca, Els Morató, Enric I de Reuss-Schleiz (1695 - 1744), Enric II de Savoia-Nemours, Enric Juli de Borbó-Condé, Enric VI de Reuss-Obergreiz, Enric X de Reuss-Ebersdorf, Enriqueta Dorotea d'Oettingen, Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, Ermita de Sant Francesc de Paula, Ernest August I de Saxònia-Weimar, Ernest III de Saxònia-Hildburghausen, Escut de Catí, Escut del Regne Unit, Església de fusta de Gol, Església de l'Assumpció d'Alaquàs, Església de la Mare de Déu dels Àngels de Betxí, Església de Sant Francesc (Llorca), Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, Església vella de Xert, Esperma, Eugeni Guilló Barceló, Família Béjart, Farnese, Felip Guillem I del Palatinat, Ferran August de Lobkowicz, Filippo Lauri, François Quesnay, Francesc Canals i Gassió, Francesc Grases i Gralla, Francesc I de Parma, Francesc II d'Este, Francesco Morosini, Francis Hutcheson, Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental, Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg, Frederic I de Hessen-Homburg, Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, Frederic IV de Holstein-Gottorp, Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck, Fugida de les Oques Salvatges, Futa Djalon, Gabriel de la Corte, Gaspar de Molina y Oviedo, Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval, Genguiskhànides, Georg Brandt, Giacomo Antonio Perti, Giambattista Spinola (1646-1719), Godfrey Kneller, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Gregori d'Ibi, Guerra dels Nou Anys, Guillem de Nassau-Siegen, Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz, Gwened, Hacı Halil Paixà, Hadjdji Husayn I Paixà, Hans Adolph Brorson, Henri de Massue, Henry Desmarets, Henry Purcell, Hermann Samuel Reimarus, Història de la botànica, Història de Zanzíbar, Hondarribia, Hostalric, Hucho perryi, Humiliana de Florència, Ievdokia Stréixneva, Imperi Safàvida, Institut de la Benaventurada Verge Maria, Institut Lluís Vives de València, Isabel Correa, Jacques Pradon, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Jaume Riera, Jaume Sala, Jean-Baptiste Rousseau, Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels, Joan August de Saxònia-Gotha-Altenburg, Joan Baptista I Ludovisi, Joan Ernest de Nassau-Weilburg, Joan Ernest II de Saxònia-Weimar, Joan Ernest III de Saxònia-Weimar, Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld, Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach, Joan Jolis Santjaume, Joan Jordi III de Saxònia, Joan Lluís d'Elderen, Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst, Joan Tomàs de Rocabertí, Joan VI d'Anhalt-Zerbst, Johann Adam Andreas de Liechtenstein, John Eccles, John Law, John Michael Wright, Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau, Jordi August de Nassau-Idstein, Jordi de Dinamarca, Jordi Frederic de Waldeck, Jordi II del Regne Unit, José Ibáñez (pintor), Josep Boneu i Pi, Josep Campllonch i Bosch, Josep Climent de Baviera, Josep Juli menor, Josep Sanxis i Ferrandis, Juan Andrés Coloma, Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juditha triumphans, Kanat de Kokand, Kars, Kat Dennings, Kazdughliyya, Kiril Narixkin, Laura Martinozzi, Le Robert, Legació apostòlica de Romanya, Lemniscata, Lemniscata de Bernoulli, Leonardo Leo, Leopold d'Anhalt-Köthen, Literatura danesa, Lleó IV Dadiani, Llengua fenícia, Llista d'anys, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de duxs de Venècia, Llista de membres de l'Acadèmia Francesa, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Escòcia, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Llorca, Lluís August de Borbó, Lluís de Mecklenburg-Schwerin, Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Lluís, Le Grand Condé, Lluïsa Beneta de Borbó, Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg, Lluïsa de Reuss-Schleiz, Louis François Armand de Vignerot du Plessis, Louis François de Boufflers, Ludovisi, Mangammal, Manuel Marcillo, Manuel Martí i Saragossà, Marc-Antoine Charpentier, Marcello Malpighi, Margarida de Mèdici, Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg, Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt, Maria Anna de Baden-Baden, Maria de Mecklenburg-Güstrow, Maria Dorotea de Saxònia-Weimar, Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt, Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia, Maria Teresa de Borbó-Condé, Marianna del Palatinat-Neuburg, Marià Nicolau i Querol, Mariscal de França, Marquesat de Montferrer, Marquesat de Paterna del Campo, Marquesat de Rubí, Matsuo Bashō, Maurici de Saxònia-Zeitz, Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz, Médée (Charpentier), Migracions sèrbies, Minami Torishima, Miquel I de Rússia, Molí Can Carreres, Molí de Llobateres (Sant Quirze Safaja), Muhammad ben al-Arabiyya, Museu Arqueològic Comarcal d'Oriola, Nadia Raj, Natàlia Naríxkina, Nàuplia, Odoard I de Parma, Oleguer de Montserrat i Rufet, Palau de Guevara, Palau de Potala, Parma, Pasquier Quesnel, Pau de la Creu, Pere I de Rússia, Pierre Danican Philidor, Pierre Magnol, Pierre Puget, Pierre Vigne, Piombino, Portada/article agost 29, Premi de Roma, Presa de Palamós, Presidència de Bengala, Presidència de Coromandel i dels Establiments de Bengala, Província de Vínnitsia, Quilombo de Palmares, Quios, Rajkot, Ranuccio II de Parma, Regió Nord-est del Brasil, Regne de Mysore, Reinaldo III d'Este, Religioses de la Passió de Jesucrist, René Duguay-Trouin, Revolta dels Barretines, Ricardo Wall y Devereux, Rostov, Samuel von Pufendorf, Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici), Santuari de Nostra Senyora de la Fuensanta, Sarah Churchill, Sébastien de Brossard, Sébastien de Pontault de Beaulieu, Sürmeli Ali Paixà, Segona Germania, Setge de Girona de 1694, Sofia Amàlia d'Ahlefeldt, Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst, Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp, Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth, Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg, Sofia Dorotea de Hannover, Sofia Enriqueta de Waldeck, Solivella, Stradivarius, Sulayman I de Pèrsia, Sultan Husayn I, Sumacàrcer, Taxonomia, Teodor Mal·li, Tiberio Fiorilli, Tomaso Albinoni, Torroella de Montgrí, Txanghua, Ulrik Frederik Gyldenløve, Unguja, Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg, Valls, Víctor Amadeu II de Savoia, Vescomtat de l'Armería, Vicent Guilló Barceló, Vicente Gonzaga Doria, Victòria della Rovere, Vidal Marín del Campo, Vilamalla, Vinalesa, Voltaire, Warwick (Warwickshire), Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg, Yuxarı Əylis, Zumbi dos Palmares, 1 de febrer, 1 de gener, 1638, 17 d'agost, 17 de febrer, 1746, 1778, 21 de novembre, 30 de maig, 6 de febrer, 8 d'abril, 8 d'agost. Ampliar l'índex (377 més) » « Shrink índex

Abbas Quli Khan

Abbas Quli Khan fou un virrei safàvida de Geòrgia (de fet de Kakhètia) del 1688 al 1694.

Nou!!: 1694 і Abbas Quli Khan · Veure més »

Acadèmia Francesa

LAcadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.

Nou!!: 1694 і Acadèmia Francesa · Veure més »

Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz

Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz - Adolf-Friedrich II von Mecklenburg-Strelitz - (Grabow, Sacre Imperi, 19 d'octubre de 1658 - Strelitz, 12 de maig de 1708) era fill del duc Adolf Frederic I (1588-1658) i de la seva segona dona Caterina de Brunsvic-Dannenberg (1616-1665).

Nou!!: 1694 і Adolf Frederic II de Mecklenburg-Strelitz · Veure més »

Adrien Baillet

Adrien Baillet (13 de juny de 1649, La Neuville-en-Hez - 21 de gener de 1706) fou un teòleg i crític literari francès.

Nou!!: 1694 і Adrien Baillet · Veure més »

Agustín Fernández de Velasco

Agustín Fernández de Velasco y Bracamonte (Madrid, 1 de novembre de 1669-24 d'agost de 1741) va ser un noble castellà, X duc de Frías i gentilhome de cambra i sumiller de corps dels reis Carles II i Felip V. Fill de Pedro Fernández de Velasco, segon marquès del Fresno, i d'Antonia de Bracamonte, comtessa de Peñaranda.

Nou!!: 1694 і Agustín Fernández de Velasco · Veure més »

Ahmet II

Ahmet II (25 de febrer de 1643 segons Naima o 1 d'agost de 1942 segons Rashid – 6 de febrer de 1695) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1691 fins a la seva mort.

Nou!!: 1694 і Ahmet II · Veure més »

Aleix de Rússia (tsar de Rússia)

Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.

Nou!!: 1694 і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »

Aleksandr Ménxikov

Aleksandr Danílovitx Ménxikov (en Александр Данилович Меншиков, 16 de novembre de 1672 - 2 de novembre de 1729) fou un home polític i cap militar que es va fer conèixer sobretot en l'època del seu amic Pere el Gran.

Nou!!: 1694 і Aleksandr Ménxikov · Veure més »

Alessandro Scarlatti

Alessandro Scarlatti (Palerm (Sicília), 2 de maig de 1660 – Nàpols (Campània), 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris.

Nou!!: 1694 і Alessandro Scarlatti · Veure més »

Alfons IV d'Este

Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mòdena (Mòdena, ducat de Mòdena, 13 de febrer de 1634 - íd. 16 de juliol de 1662) fou un membre de la casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1658 i 1662.

Nou!!: 1694 і Alfons IV d'Este · Veure més »

Alonso Cano

Alonso Cano (Granada, 19 de febrer de 1601 - 3 de setembre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol.

Nou!!: 1694 і Alonso Cano · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: 1694 і Alt Penedès · Veure més »

Altagracia de Orituco

Altagracia de Orituco, fundada com a Nuestra Señora de Altagracia de Orituco és una ciutat de Veneçuela, situada en el nord-est de l'Estat Guárico, capital del Municipi José Tadeo Monagas i antiga capital de l'estat.

Nou!!: 1694 і Altagracia de Orituco · Veure més »

Amàlia Kettler de Curlàndia

Amàlia Kettler de Curlàndia (en alemany Amalia kettler von Kurland) va néixer a Jelgava (Letònia) el 12 de juny de 1653 i va morir a Weilmünster el 16 de juny de 1711.

Nou!!: 1694 і Amàlia Kettler de Curlàndia · Veure més »

Amudja-zade Husayn Paixà

Amudja-zade Husayn Paixà - Amjazade o Köprülü Amcazade Hacı Hüseyin Paşa segons la grafia turca moderna, (? - Silivri, 22 de setembre de 1702) fou gran visir otomà, nebot de Köprülü Mehmet Paixà (Amudja-zade vol dir "fill de l'oncle").

Nou!!: 1694 і Amudja-zade Husayn Paixà · Veure més »

Andoain

Andoain és un municipi de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: 1694 і Andoain · Veure més »

André Campra

André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juny de 1744) fou un compositor francès, famós en el període comprès entre Lully i Rameau.

Nou!!: 1694 і André Campra · Veure més »

Angélique Arnauld

Jacqueline-Marie-Angélique Arnauld (1591 - 6 d'agost de 1661) fou l'abadessa reformadora de Port-Royal, la tercera dels vint germans Arnauld.

Nou!!: 1694 і Angélique Arnauld · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: 1694 і Anglaterra · Veure més »

Anna de Baviera

Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach, Anne Henriette Julie de Wittelsbach - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua.

Nou!!: 1694 і Anna de Baviera · Veure més »

Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg

Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg -en alemany Anna Dorothea Christina von Hohenlohe-Waldenburg - (Waldenburg, Alemanya, 22 de febrer de 1656 - castell de Schönberg, 28 d'octubre de 1724) era filla del comte Felip Gottfried (1618 — 1679) i d'Anna Cristina de Limpurg-Sontheim (1618 — 1685).

Nou!!: 1694 і Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg · Veure més »

Anna Sofia de Dinamarca

Anna Sofia de Dinamarca Anna Sofia de Dinamarca - Anna Sophie af Danmark - (Flensburg, Dinamarca, 1 de setembre de 1647 - palau de Lichtenburg, Prettin, 1 de juliol de 1717) fou electora consort de Saxònia.

Nou!!: 1694 і Anna Sofia de Dinamarca · Veure més »

Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg

Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Anna Sophie von Sachsen-Gotha-Altenburg) (Gotha (Alemanya), 22 de desembre de 1670 - Rudolstadt, 28 de desembre de 1728) era una noble alemanya, la filla gran del duc Frederic I (1646-1691) i de Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681).

Nou!!: 1694 і Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: 1694 і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Antoine Arnauld

Antoine Arnauld (París, França, 6 de febrer de 1612 - Brussel·les, Bèlgica, 8 d'agost de 1694) fou l'últim dels 20 fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia.

Nou!!: 1694 і Antoine Arnauld · Veure més »

Antoine V de Gramont

Antoine V de Gramont, duc de Guiche o Antoni de Gramont (1672 - 16 de setembre de 1725) fou un militar francès membre de la família Gramont.

Nou!!: 1694 і Antoine V de Gramont · Veure més »

Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières

Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières (París, 1 de gener de 1638 - 17 de febrer de 1694) va ser una poetessa i filòsofa francesa.

Nou!!: 1694 і Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières · Veure més »

Anton Florian de Liechtenstein

Anton Florian (1656-1721) fou el cinquè príncep de Liechtenstein entre 1718-1721 i des de 1719 va ser el primer governant del recent creat estat de Liechtenstein.

Nou!!: 1694 і Anton Florian de Liechtenstein · Veure més »

Antoni de Planella i de Cruïlles

Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.

Nou!!: 1694 і Antoni de Planella i de Cruïlles · Veure més »

Antonieta Augusta d'Aldenburg

fou una adinerada noble alemanya, filla d'Antoni I d'Aldenbug (1633-1680) i d'Augusta Joana de Sayn-Wittgenstein (1638-1669).

Nou!!: 1694 і Antonieta Augusta d'Aldenburg · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »

Arquebisbat de Bar

Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Bar · Veure més »

Arquebisbat de Bombai

Seu de l'arxiepiscopat de Bombai, al costat de la catedral del Sant Nom Larquebisbat de Bombai (hindi: मुंबई के सूबा; llatí: Archidioecesis Bombayensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a l'Índia.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Bombai · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Córdoba

Larquebisbat de Córdoba (castellà: Archidiócesis de Córdoba; llatí: Archidioecesis Cordubensis in Argentina) és una seu de l'Església catòlica a Argentina.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Córdoba · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »

Arquebisbat de Guadalajara

LArxidiòcesi de Guadalajara (castellà: Archidiócesis de Guadalajara; llatí: Archidioecesis Guadalaiarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Occident.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Guadalajara · Veure més »

Arquebisbat de La Paz

Larquebisbat de La Paz (espanyol: Arquidiócesis de La Paz; llatí: Archidioecesis Pacensis in Bolivia) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de La Paz · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Luanda

L'arquebisbat de Luanda (portuguès: Arquidiocese de Luanda; llatí: Archidioecesis Luandensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a Angola.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Luanda · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Quebec

Escut de l'arxidiòcesi Interior de la catedral Larquebisbat de Quebec (francès: Archidiocèse de Québec; anglès: Archdiocese of Québec; llatí: Archidioecesis Quebecensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Quebec.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Quebec · Veure més »

Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg

Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Xile

Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Santiago de Xile · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Sucre

Larquebisbat de Sucre (espanyol: Arquidiócesis de Sucre; llatí: Archidioecesis Sucrensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Sucre · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1694 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

August II de Polònia

Frederic August I de Saxònia, August II de Polònia o August el Fort (Dresden, 12 de maig de 1670 - 1733) fou Elector de Saxònia des de 1694 fins a 1733 i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).

Nou!!: 1694 і August II de Polònia · Veure més »

Avalot dels pobres

L'avalot dels pobres fou una revolta que tingué lloc a Valls l'agost de 1694.

Nou!!: 1694 і Avalot dels pobres · Veure més »

Baltasar de Mendoza y Sandoval

Baltasar de Mendoza y Sandoval (Madrid, ca. 1653 - Segòvia, 4 de novembre de 1727) va ser un religiós castellà, bisbe de Segòvia (1699 - 1727) i Inquisidor General (1699 -1704) i membre del consell de regència entre la mort de Carles II i l'arribada de Felip V. Va mostrar simpaties amb la causa austriacista, cosa que va valer-li la destitució del càrrec d'inquisidor i el desterrament a Segòvia per part del nou monarca.

Nou!!: 1694 і Baltasar de Mendoza y Sandoval · Veure més »

Baltasar de Saiol

Baltasar de Saiol, en català antic Bahasar Sayol, (Barcelona, 1656 - Monestir de Poblet, 1738) fou Abat de Poblet en tres ocasions (1716-1720), (1724-1728) i (1732-1736).

Nou!!: 1694 і Baltasar de Saiol · Veure més »

Banc d'Anglaterra

La seu principal del Banc d'Anglaterra, edifici dissenyat per John Soane. El Banc d'Anglaterra (en anglès, Governor and Company of the Bank of England) és el banc central del Regne Unit, i és l'encarregat de dictar la política monetària del país a través del seu Comitè de Política Monetària.

Nou!!: 1694 і Banc d'Anglaterra · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Nou!!: 1694 і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1694 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Basílica del Salvador de Borriana

La Basílica del Salvador està a la Plaça Major de Borriana, a la Plana Baixa al País Valencià.

Nou!!: 1694 і Basílica del Salvador de Borriana · Veure més »

Basilica di Sant'Agostino

''Madonna di Loreto'', per Caravaggio Sant'Agostino és una església de Roma, Itàlia, no molt lluny de Piazza Navona.

Nou!!: 1694 і Basilica di Sant'Agostino · Veure més »

Bass Rock

Bass Rock o simplement The Bass és una illa pertanyent a Escòcia, localitzada en la part més externa del Firth of Forth, a l'est d'Escòcia.

Nou!!: 1694 і Bass Rock · Veure més »

Batalla de Setla de Nunyes

La batalla de Setla de Nunyes fou una de les batalles de l'alçament de la Segona Germania al Regne de València el 1693.

Nou!!: 1694 і Batalla de Setla de Nunyes · Veure més »

Batalla de Verges

La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Nou!!: 1694 і Batalla de Verges · Veure més »

Búger

Búger (pronunciat Buja) és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: 1694 і Búger · Veure més »

Benet Juli

Benet Juli (m. 1711) va ser un mestre d'obres català.

Nou!!: 1694 і Benet Juli · Veure més »

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Nou!!: 1694 і Benet XIV · Veure més »

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.

Nou!!: 1694 і Bengala · Veure més »

Bernat I de Saxònia-Meiningen

Bernat I de Saxònia-Meiningen (en alemany Bernhard I von Sachsen-Meiningen) va néixer a Gotha (Alemanya) el 10 de setembre de 1649 i va morir a Meiningen el 27 d'abril de 1706.

Nou!!: 1694 і Bernat I de Saxònia-Meiningen · Veure més »

Bettiah

Bettiah o Bettiah Raj fou un estat tributari protegit de Bihar, del tipus zamindari, un dels més grans zamindaris de Bihar (el segon d'aquesta província).

Nou!!: 1694 і Bettiah · Veure més »

Bisbat d'Ajaccio

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »

Bisbat d'Alès

El bisbat d'Alès (francès: Diocèsed'Alais; llatí: Dioecesis Alesiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Alès · Veure més »

Bisbat d'Alessandria

El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Alessandria · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1694 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Cochin

La Diòcesi catòlica Romana de Cochin (Dioecesis Coccinensis; malaiàlam: കൊച്ചി രൂപത) o simplement Bisbat de Cochin és una diòcesi localitzada a la ciutat de Cochin a la província Eclesiàstica de Verapoly a l'Índia.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Cochin · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de Krujë

El bisbat de Krüje (llatí: Dioecesis Croënsis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Krujë · Veure més »

Bisbat de La Rochelle i Saintes

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1694 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1694 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Leiria-Fàtima

Fàtima, un dels santuaris marians més visitats del món. XIV, edifici reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. El bisbat de Leiria-Fátima (portuguès: Diocese de Leiria-Fátima, llatí: Dioecesis Leiriensis-Fatimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Portugal, sufragània del Patriarcat de Lisboa.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Leiria-Fàtima · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Parma

Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Parma · Veure més »

Bisbat de Pelplin

XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Pelplin · Veure més »

Bisbat de Pescia

El bisbat de Pescia (italià: diocesi di Pescia; llatí: Dioecesis Pisciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Pescia · Veure més »

Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto

El bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto (italià: diocesi di San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto; llatí: Dioecesis Sancti Benedicti ad Truentum-Ripana-Montis Alti) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1694 і Bisbat de San Benedetto del Tronto-Ripatransone-Montalto · Veure més »

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1694 і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Nou!!: 1694 і Bisbat de Ston · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1694 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Blanes

Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.

Nou!!: 1694 і Blanes · Veure més »

Blau de cobalt

El blau de cobalt és un color fred, que històricament s'obtenia utilitzant sals de cobalt.

Nou!!: 1694 і Blau de cobalt · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: 1694 і Bucarest · Veure més »

Cal·línic II

Cal·línic II (en grec Καλλίνικος Β') va ser patriarca de Constantinoble tres vegades, la primera l'any 1688, substituint Jaume I, la segona de 1689 a 1693, i la tercera del 1694 al 1702.

Nou!!: 1694 і Cal·línic II · Veure més »

Calculadora de Leibniz

Una còpia de la calculadora de Leibniz al museu de Dresden La calculadora de Leibniz va ser una calculadora digital mecànica inventada l'any 1672 i completada l'any 1694 pel matemàtic i filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz a partir de la seva amistat amb el matemàtic i astrònom holandès Christian Huygens i el coneixement de la calculadora (Pascalina) de Blaise Pascal.

Nou!!: 1694 і Calculadora de Leibniz · Veure més »

Cambra obscura

XVIII. La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç d'obtenir la projecció plana d'una imatge sobre part de la seva superfície interior.

Nou!!: 1694 і Cambra obscura · Veure més »

Can Formiguera

Can Formiguera és una casa senyorial de Palma situada al carrer homònim, amb entrada també pel carrer de la Portella.

Nou!!: 1694 і Can Formiguera · Veure més »

Carles I de Hessen-Kassel

Carles I de Hessen-Kassel (Kassel, Sacre Imperi Romanogermànic, 3 d'agost de 1654 - ibídem, 23 de març de 1730) fou landgravi de Hessen-Kassel.

Nou!!: 1694 і Carles I de Hessen-Kassel · Veure més »

Carlota Joana de Waldeck-Wildungen

Carlota Joana de Waldeck-Wildungen (en alemany Charlotte Johanna von Waldeck-Wildungen) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 13 de desembre de 1664 i va morir a Hildburghausen l'1 de febrer de 1699.

Nou!!: 1694 і Carlota Joana de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Carlota Margarida de Montmorency

Escut d'armes de Carlota Margarida de Montmorency. Carlota Margarida de Montmorency -en francès Charlotte Marguerite de Montmorency- (Pesenàs, Regne de França, 11 de maig de 1594 - Châtillon-sur-Loire, 2 de desembre de 1650) fou filla del duc de Montmorency, esdevingué cortesana i amant d'Enric IV de França.

Nou!!: 1694 і Carlota Margarida de Montmorency · Veure més »

Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld

Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld - Charlotte Sophie von Sachsen-Coburg-Saalfeld - (Coburg, 24 de setembre de 1731 - Schwerin, 2 d'agost de 1810) era la filla gran del duc Francesc Josias (1697-1764) i d'Anna Sofia de Schwarzburg-Rudolstadt (1700-1780), filla de Lluís Frederic I. El 13 de maig de 1755 es va casar a Schwerin amb el príncep Lluís de Mecklenburg-Schwerin (1725-1778), fill de Cristià Lluís II (1683-1756) i de Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz (1694-1748).

Nou!!: 1694 і Carlota Sofia de Saxònia-Coburg Saafeld · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: 1694 і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castell de Verges

El castell de Verges era el nucli primigeni de Verges, al Baix Empordà.

Nou!!: 1694 і Castell de Verges · Veure més »

Castell de Warwick

El Castell de Warwick, és un castell medieval desenvolupat a partir d'un original construït per Guillem el Conqueridor l'any 1068.

Nou!!: 1694 і Castell de Warwick · Veure més »

Christian Thomasius

Christian Thomas o Thomasius (Leipzig, 1 de gener de 1655 - Halle (Saale), 23 de setembre de 1728), filòsof, jurisconsult i periodista alemany de la Il·lustració (Aufklärung) fill del filòsof Jakob Thomasius (1622-1684).

Nou!!: 1694 і Christian Thomasius · Veure més »

Ciutadella de Pamplona

Interior de la Ciutadella de Pamplona. La Ciutadella de Pamplona o Castillo Nuevo (en basc Iruñeako Zitadela) és una fortificació renaixentista d'antic ús militar, construïda entre els segles  i a la ciutat de Pamplona, capital de la Comunitat Foral de Navarra, que en l'actualitat es manté en gran part dreta, albergant un jardí i amb activitats culturals als seus edificis.

Nou!!: 1694 і Ciutadella de Pamplona · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: 1694 і Ciutat · Veure més »

Clara Clementina de Maillé

Clara Clementina de Maillé - Claire-Clémence de Maillé - (Brézé, regne de França, 25 de febrer de 1628 - Châteauroux, 16 d'abril de 1694) era una noble francesa, filla del marquès de Brézé Urbain de Maillé-Brézé (1598-1650) i de Nicole du Plessis-Richelieu (1587-1635), i neboda del Cardenal Richelieu.

Nou!!: 1694 і Clara Clementina de Maillé · Veure més »

Classificació DIN 16518

La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques.

Nou!!: 1694 і Classificació DIN 16518 · Veure més »

Col·legiata de Sant Patrici

L'ex-Col·legiata de Sant Patrici de Llorca (encara que comunament anomenada Col·legiata de Sant Patrici), és un edifici d'estil renaixentista declarat Monument Històric-Artístic Nacional per decret del 27 de gener de 1941.

Nou!!: 1694 і Col·legiata de Sant Patrici · Veure més »

Comtat d'Harcourt

El comtat (abans senyoria) d'Harcourt (sense relació amb els títols de duc i marquès) fou una jurisdicció feudal de França a Normandia, sorgit pel repartiment de terres fet a la primera meitat del segle X pel duc Rol·ló entre els seus fidels, després de l'adquisició de Normandia al tractat de Saint-Clair-sur-Epte del 911.

Nou!!: 1694 і Comtat d'Harcourt · Veure més »

Comtat de Dunois

El comtat de Dunois fou una jurisdicció feudal de França, formada amb l'antic vescomtat de Châteaudun, comprat per Lluís I d'Orleans el 1395.

Nou!!: 1694 і Comtat de Dunois · Veure més »

Comtat de Fontenoy

El comtat de Fontenoy fou una antiga jurisdicció feudal de Lorena centrada al castell de Fontenoy, avui Fontenoy-le-Château i antigament dues viles separades: Fontenoy-le-Chastel a la riba esquerra del Côney i Fontenoy-la-Coste a la riba dreta.

Nou!!: 1694 і Comtat de Fontenoy · Veure més »

Comtat de Lützelstein

El comtat de Lützelstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada al castell de Lützelstein, modernament en francès la Petite Pierre.

Nou!!: 1694 і Comtat de Lützelstein · Veure més »

Comtat de Santa Maria de Formiguera

El Comtat de Santa Maria de Formiguera, o simplement Comtat de Formiguera, és un títol nobiliari espanyol creat el 1632 i atorgat a favor de Ramon de Safortesa i de Villalonga sobre el seu feu a Santa Maria de Formiguera, al Capcir, una possessió que havia adquirit l'any anterior.

Nou!!: 1694 і Comtat de Santa Maria de Formiguera · Veure més »

Comtat de Shrewsbury

El comtat de Shrewsbury fou una jurisdicció feudal dels inicis de l'Anglaterra normanda.

Nou!!: 1694 і Comtat de Shrewsbury · Veure més »

Comtat de Veldenz

Veldenz fou un comtat feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, a Alemanya.

Nou!!: 1694 і Comtat de Veldenz · Veure més »

Consistori de Tolosa

El Consistori de Tolosa, també conegut com a Consistori del Gai Saber, fou una acadèmia poètica fundada l'any 1323 a Tolosa amb l'objectiu de reviure i perpetuar l'escola lírica del trobadors.

Nou!!: 1694 і Consistori de Tolosa · Veure més »

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Nou!!: 1694 і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: 1694 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Christian Heinrich von Brandenburg-Kulmbach- (Bayreuth, Baviera, 29 de juliol de 1661 - Weferlingen, 5 d'abril de 1708) fou marcgravi de Brandenburg-Bayreuth-Kulmbach.

Nou!!: 1694 і Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach · Veure més »

Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin

Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin - Christian II Ludwig von Mecklenburg-Schwerin - (Grabow, Sacre Imperi, 15 de maig de 1683 - Schwerin, 30 de maig de 1756) fou fill del duc Frederic I (1638-1688) i de Cristina Guillemina de Hessen-Homburg (1653-1722).

Nou!!: 1694 і Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Christine Elisabeth von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 23 de juliol de 1638 i va morir a Weimar el 7 de juliol de 1679.

Nou!!: 1694 і Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg (en alemany Christine Wilhelmine von Hessen-Homburg) va néixer a Bingenheim (Alemanya) el 30 de juny de 1653 i va morir a Grabow el 16 de maig de 1722.

Nou!!: 1694 і Cristina Guillemina de Hessen-Homburg · Veure més »

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.

Nou!!: 1694 і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Veure més »

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Nou!!: 1694 і Cronologia de l'aviació · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: 1694 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cuddalore

Cuddalore (tàmil கடலூர்) és una ciutat i municipi de Tamil Nadu, capital del districte de Cuddalore.

Nou!!: 1694 і Cuddalore · Veure més »

Damad Hasan Paixà

Damad Hasan Paixà (mort el 1713) fou un gran visir otomà, de malnom Morali (de Morea) i Enishte (cunyat del sultà).

Nou!!: 1694 і Damad Hasan Paixà · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1694 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Dietrich Buxtehude

Dietrich Buxtehude (o Dieterich) (1637 - 9 de maig de 1707) va ser un compositor i organista danès i alemany del Barroc.

Nou!!: 1694 і Dietrich Buxtehude · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: 1694 і Dinastia safàvida · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: 1694 і Dinastia Stuart · Veure més »

Dionís IV

Dionís IV anomenat «el Musulmà» (en grec Διονύσιος Δ' Μουσελίμης) va ser patriarca de Constantinoble per cinc vegades, del 1671 al 1673, del 1676 al 1679, del 1682 al 1684, el 1686 i el 1687, i els anys 1693 i 1694.

Nou!!: 1694 і Dionís IV · Veure més »

Districte de Hassan

El districte de Hassan (kannada ಹಾಸನ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia.

Nou!!: 1694 і Districte de Hassan · Veure més »

Districte de Kadur

El districte de Kadur fou una antiga divisió administrativa del Regne de Mysore, avui Karnataka, amb una superfície de 7.286 km².

Nou!!: 1694 і Districte de Kadur · Veure més »

Districte de Monghyr

El districte de Monghyr (o districte de Munger o districte de Mungir) és una divisió administrativa de Bihar, a l'Índia, amb capital a Munger o Monghyr (Mungir).

Nou!!: 1694 і Districte de Monghyr · Veure més »

Districte de Thana

El districte de Thana (maratha |ठाणे जिल्हा) és una divisió administrativa de Maharashtra amb capital a Thana (o Thane) que li dona nom i antigament Shristhanaka, capital dels silahares.

Nou!!: 1694 і Districte de Thana · Veure més »

Dorotea Krag

Dorotea Krag (en danès Dorothea Krag) va néixer a Juellund (Dinamarca) el 27 de setembre de 1675 i va morir a Gisselfeld el 10 d'octubre de 1754.

Nou!!: 1694 і Dorotea Krag · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: 1694 і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: 1694 і Ducat de Parma · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: 1694 і Edat moderna · Veure més »

Edmunda Benigna de Solms-Laubach

Edmunda Benigna de Solms-Laubach (en alemany Erdmuthe Benigna zu Solms-Laubach) va néixer a Wildenfels (Alemanya) el 13 d'abril de 1670 i va morir a Ebersdorf el 14 de setembre de 1732.

Nou!!: 1694 і Edmunda Benigna de Solms-Laubach · Veure més »

Elionor de Saxònia-Eisenach

Elionor de Saxònia-Eisenach (en alemany Eleonore von Sachsen-Eisenach) va néixer a Friedewald (Alemanya) el 13 d'abril de 1662 i va morir al palau de Pretzsch el 9 de setembre de 1696.

Nou!!: 1694 і Elionor de Saxònia-Eisenach · Veure més »

Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach

Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach (en alemany Eleonore Juliane von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach el 23 d'octubre de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de març de 1724.

Nou!!: 1694 і Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).

Nou!!: 1694 і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Els contes de la Mare Oca

El títol Les Contes de ma mère l'Oye (en català, Els contes de la Mare Oca) es refereix a una recopilació de vuit contes de fades escrits per Charles Perrault, i difosos el 1697, sota el títol Histoires ou contes du temps passé, avec des moralités, i amb un segon títol en la contratapa del llibre: Contes de ma mère l'Oye. Aviat aquesta obra es va tornar un clàssic de la literatura infantil, en alguna mesura eclipsant la resta de la producció literària de l'autor.

Nou!!: 1694 і Els contes de la Mare Oca · Veure més »

Els Morató

Els Morató o Moretó és el nom amb què és coneguda una nissaga d'escultors i arquitectes catalans originaris de Vic que van desenvolupar la seva obra durant els segles , i la primera part del.

Nou!!: 1694 і Els Morató · Veure més »

Enric I de Reuss-Schleiz (1695 - 1744)

Enric I de Reuss-Schleitz (en alemany Heinrich I von Reuß zu Schleiz) va néixer a Löhma (Alemanya) el 10 de març de 1695 i va morir a la mateixa ciutat el 6 de desembre de 1744.

Nou!!: 1694 і Enric I de Reuss-Schleiz (1695 - 1744) · Veure més »

Enric II de Savoia-Nemours

Enric II de Savoia-Nemours, nascut a París el 7 de novembre de 1625, mort a París el 14 de gener de 1659, fou un home d'església francès del.

Nou!!: 1694 і Enric II de Savoia-Nemours · Veure més »

Enric Juli de Borbó-Condé

miniatura Enric Juli de Borbó-Condé (en francès Henri Jules de Bourbon-Condé) va néixer a París el 29 de juliol de 1643 i va morir a la mateixa capital francesa l'1 d'abril de 1709.

Nou!!: 1694 і Enric Juli de Borbó-Condé · Veure més »

Enric VI de Reuss-Obergreiz

Enric VI de Reuss-Obergreiz (en alemany Heinrich VI von Reuss-Obergreiz) va néixer a Greiz (Alemanya) el 7 d'agost de 1649 i va morir la ciutat hongaresa de Szeged l'11 d'octubre de 1697.

Nou!!: 1694 і Enric VI de Reuss-Obergreiz · Veure més »

Enric X de Reuss-Ebersdorf

Enric X de Reuss-Ebersdorf (en alemany Heinrich X Reuß zu Ebersdorf) va néixer a Lobenstein (Alemanya) el 29 de novembre de 1662 i va morir a Ebersdorf el 10 de juny de 1711.

Nou!!: 1694 і Enric X de Reuss-Ebersdorf · Veure més »

Enriqueta Dorotea d'Oettingen

Enriqueta Dorotea d'Oettingen (en alemany Henriette Dorothea von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 14 de febrer de 1672 i va morir a Idstein el 18 de maig de 1728.

Nou!!: 1694 і Enriqueta Dorotea d'Oettingen · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu

L'Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu està situada al cim de la muntanya homònima, part de la serra de la Vall d'Àngel, a dos quilòmetres al sud-est de la població.

Nou!!: 1694 і Ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu · Veure més »

Ermita de Sant Francesc de Paula

L'ermita de Sant Francesc de Paula està situada a Gaianes (Comtat, País Valencià).

Nou!!: 1694 і Ermita de Sant Francesc de Paula · Veure més »

Ernest August I de Saxònia-Weimar

Ernest August I de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August I von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 19 d'abril de 1688 i va morir a Eisenach el 19 de gener de 1748.

Nou!!: 1694 і Ernest August I de Saxònia-Weimar · Veure més »

Ernest III de Saxònia-Hildburghausen

Ernest III de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Ernst von Sachsen-Hildburghausen) va néixer a Gotha (Alemanya) el 12 de juny de 1655 i va morir a Hildburghausen el 17 d'octubre de 1715.

Nou!!: 1694 і Ernest III de Saxònia-Hildburghausen · Veure més »

Escut de Catí

L'escut de Catí és el símbol representatiu oficial de Catí, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: 1694 і Escut de Catí · Veure més »

Escut del Regne Unit

L'escut del Regne Unit (en anglès Royal Coat of Arms of the United Kingdom, 'Reial escut d'armes del Regne Unit') són les armories del monarca britànic, actualment el rei Carles III; són conegudes en anglès com les Arms of Dominion ('armes de domini') i foren adoptades oficialment l'any 1837.

Nou!!: 1694 і Escut del Regne Unit · Veure més »

Església de fusta de Gol

LEsglésia de fusta de Gol és una església de fusta medieval construïda entre els segles  i al petit poble de Gol, comtat de Buskerud, a Noruega i localitzada en aquesta mateixa localitat de Gol a 192 km.

Nou!!: 1694 і Església de fusta de Gol · Veure més »

Església de l'Assumpció d'Alaquàs

L'Església parroquial de l'Assumpció, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, és un temple catòlic situat a la plaça de l'Església, en el municipi valencià d'Alaquàs.

Nou!!: 1694 і Església de l'Assumpció d'Alaquàs · Veure més »

Església de la Mare de Déu dels Àngels de Betxí

L'església de la Mare de Déu dels Àngels de Betxí, d'estil barroc, és un temple catòlic situat en el centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: 1694 і Església de la Mare de Déu dels Àngels de Betxí · Veure més »

Església de Sant Francesc (Llorca)

L'església de Sant Francesc de Llorca (Regió de Múrcia, Espanya) és un temple catòlic d'estil barroc l'origen del qual es remunten al xvi.

Nou!!: 1694 і Església de Sant Francesc (Llorca) · Veure més »

Església de Sant Miquel i Sant Sebastià

L'Església Parroquial de Sant Miquel i Sant Sebastià, també coneguda com a Antic Convent de Sant Francesc de Paula, és un edifici neoclàssic situat al número 97 del carrer de Quart, a València.

Nou!!: 1694 і Església de Sant Miquel i Sant Sebastià · Veure més »

Església vella de Xert

L'església vella de l'Assumpció de Xert, d'estil renaixentista amb vestigis gòtics, és un temple catòlic situat al centre històric de la població, seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa fins a 1962, en què es va inaugurar la nova església de l'Assumpció, en la zona plana de la població.

Nou!!: 1694 і Església vella de Xert · Veure més »

Esperma

humans, són un component primari de l'esperma i els agents fertilitzadors dels òvuls. Lesperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles.

Nou!!: 1694 і Esperma · Veure més »

Eugeni Guilló Barceló

Josep Pere Domingo Eugeni Guilló Barceló (Vinaròs, 8 de setembre de 1666 - Castelló de la Plana, 1731), fou un pintor del barroc valencià, germà de Vicent Guilló.

Nou!!: 1694 і Eugeni Guilló Barceló · Veure més »

Família Béjart

La família Béjart fou una família francesa il·lustre d'actors.

Nou!!: 1694 і Família Béjart · Veure més »

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Nou!!: 1694 і Farnese · Veure més »

Felip Guillem I del Palatinat

Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.

Nou!!: 1694 і Felip Guillem I del Palatinat · Veure més »

Ferran August de Lobkowicz

Ferran August de Lobkowicz (en alemany Ferdinand August von Lobkowicz) va néixer a Neustadt (Alemanya) el 7 de setembre de 1655 i va morir Leipzig el 3 d'octubre de 1715.

Nou!!: 1694 і Ferran August de Lobkowicz · Veure més »

Filippo Lauri

Filippo Lauri (25 d'agost de 1623 - 12 de desembre 1694) va ser un pintor barroc italià, actiu principalment a Roma.

Nou!!: 1694 і Filippo Lauri · Veure més »

François Quesnay

François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.

Nou!!: 1694 і François Quesnay · Veure més »

Francesc Canals i Gassió

Francesc Canals i Gassió (Reus, 1638 - Mèxic, 1694) va ser un militar català Va sortir de Reus als 17 anys per fer la carrera militar.

Nou!!: 1694 і Francesc Canals i Gassió · Veure més »

Francesc Grases i Gralla

Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.

Nou!!: 1694 і Francesc Grases i Gralla · Veure més »

Francesc I de Parma

Francesc Farnese o Francesc I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727) fou el 7è Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1694 i 1727.

Nou!!: 1694 і Francesc I de Parma · Veure més »

Francesc II d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Francesc II d'Este o Francesc II de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1660 - Sassuolo 1694) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1662 i 1694.

Nou!!: 1694 і Francesc II d'Este · Veure més »

Francesco Morosini

Francesco Morosini, també conegut com el Peloponnesiaco (Venecia, 26 de febrer de 1619 – Nauplia, 6 de gener de 1694), es va convertir en el dux número 108 de la República de Venecia el 3 d'abril de 1688.

Nou!!: 1694 і Francesco Morosini · Veure més »

Francis Hutcheson

Francis Hutcheson (Drumalig, Irlanda del Nord - 8 d'agost de 1694 - † Dublín, 8 d'agost de 1746) va ser un economista i filòsof irlandès.

Nou!!: 1694 і Francis Hutcheson · Veure més »

Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental

Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental (en alemany Friedrich Karl von Württemberg-Winnental) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 12 de setembre de 1652 i va morir de sífilis a la mateixa ciutat el 20 de desembre de 1698.

Nou!!: 1694 і Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental · Veure més »

Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en danès Frederik Vilhelm af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Augustenborg) va néixer el 18 de novembre de 1668 i va morir el 3 de juny de 1714.

Nou!!: 1694 і Frederic Guillem de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Frederic I de Hessen-Homburg

Frederic I de Hessen-Homburg (en alemany Friedrich I von Hessen-Homburg) va néixer al castell de Lichtenberg, a Fischbachtal (Alemanya), el 5 de març de 1585 i va morir a Bad Homburg el 9 de maig de 1638.

Nou!!: 1694 і Frederic I de Hessen-Homburg · Veure més »

Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Frederic I de Mecklenburg-Grabow (en alemany Friedrich zu Mecklenburg) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 13 de febrer de 1638 i va morir a Grabow el 28 d'abril de 1688.

Nou!!: 1694 і Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Frederic IV de Holstein-Gottorp

Frederic IV de Holstein-Gottorp (en alemany Friedrich IV von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Slesvig al ducat de Slesvig-Holstein (Dinamarca) el 18 d'octubre de 1671 i va morir en la batalla de Klissow, a Polònia, el 19 de juliol de 1702.

Nou!!: 1694 і Frederic IV de Holstein-Gottorp · Veure més »

Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck — en alemany Friedrich Ludwig von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck— (Beck, actualment Alemanya, 6 d'abril de 1653 - Königsberg, 7 de març de 1728) era fill del duc August Felip (1612 - 1675) i de la comtessa Maria Sibil·la de Nassau-Saarbrücken (1628 - 1699).

Nou!!: 1694 і Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck · Veure més »

Fugida de les Oques Salvatges

castell de Portumna. Museu patrimonial de les Oques Salvatges. La Fugida de les Oques Salvatges fa referència a la partida dels exèrcits jacobites irlandesos dirigits per Patrick Sarsfield amb direcció a França, segons els termes del Tractat de Limerick de 3 d'octubre de 1691 que va posar fi a la Guerra Guillemita d'Irlanda.

Nou!!: 1694 і Fugida de les Oques Salvatges · Veure més »

Futa Djalon

L'Imamat de Futa Djalon, Futa Djallon o Fouta Djallon (també Futa Fulani o Fula Djalon) fou un regne musulmà i un massís muntanyós situat al nord-est de la República de Guinea.

Nou!!: 1694 і Futa Djalon · Veure més »

Gabriel de la Corte

Gabriel de la Corte (Madrid, 1648 - 6 d'agost de 1694), pintor barroc espanyol, especialitzat en la pintura de natures mortes i en l'especialitat de flors.

Nou!!: 1694 і Gabriel de la Corte · Veure més »

Gaspar de Molina y Oviedo

Gaspar de Molina y Oviedo (Mèrida, 6 de gener de 1679 - Madrid, 30 d'agost de 1744) fou un religiós i polític extremeny que ocupà, entre altres càrrecs el de bisbe de Barcelona.

Nou!!: 1694 і Gaspar de Molina y Oviedo · Veure més »

Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval

Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval (Madrid, 25 de maig de 1625 - 2 de juny de 1694), V duc d'Osuna, V marquès de Peñafiel, IX comte d'Ureña, Gran d'Espanya, Va ser cambrer major i gentilhome de cambra de Felip IV de Castella i Carles II de Castella.

Nou!!: 1694 і Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: 1694 і Genguiskhànides · Veure més »

Georg Brandt

Georg Brandt, nascut el 21 de juliol de 1694 a la parròquia de Riddarhyttan, Comtat de Västmanland i traspassat el 29 d'abril de 1768 a Estocolm, va ser un químic i mineralogista suec que va descobrir el cobalt devers l'any 1735.

Nou!!: 1694 і Georg Brandt · Veure més »

Giacomo Antonio Perti

fou un compositor i mestre de capella italià actiu principalment a la ciutat de Bolonya durant l'època barroca.

Nou!!: 1694 і Giacomo Antonio Perti · Veure més »

Giambattista Spinola (1646-1719)

Giambattista Spinola dit el Jove (Gènova, 4 d'agost de 1646 – Roma, 19 de març de 1719) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1694 і Giambattista Spinola (1646-1719) · Veure més »

Godfrey Kneller

Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del i principi del.

Nou!!: 1694 і Godfrey Kneller · Veure més »

Gran Mestre de l'Orde Teutònic

Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1694 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »

Gregori d'Ibi

Gregori d'Ibi (1653, Ibi, Alacant - 13 de setembre de 1694, Maracaibo, Veneçuela) fou un religiós caputxí, missioner i màrtir valencià.

Nou!!: 1694 і Gregori d'Ibi · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: 1694 і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guillem de Nassau-Siegen

Guillem de Nassau-Siegen (en alemany Wilhelm von Nassau-Siegen) va néixer el 13 d'agost de 1592 a Dillenburg (Alemanya) i va morir el 18 de juliol de 1642 a Orsoy.

Nou!!: 1694 і Guillem de Nassau-Siegen · Veure més »

Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz

Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz (en alemany Gustave Caroline von Mecklenburg-Strelitz) va néixer a Strelitz (Alemanya) el 12 de juliol de 1694 i va morir a Schwerin el 13 d'abril de1748.

Nou!!: 1694 і Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz · Veure més »

Gwened

Gwened (francès Vannes, gal·ló Vann) és una ciutat de Bretanya, capital del departament d'Ar Mor-Bihan i del broiù de Bro Gwened.

Nou!!: 1694 і Gwened · Veure més »

Hacı Halil Paixà

Hacı Halil Pasha (Khalil Pasha Hadjdji Arnawud) (vers 1655-1733) fou gran visir otomà, originari d'Elbasan.

Nou!!: 1694 і Hacı Halil Paixà · Veure més »

Hadjdji Husayn I Paixà

Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del. La primera vegada que és esmentat fou el 1674. Va ser malferit en una batalla naval contra els espanyols, i encara que la ferida era aparentment mortal, es va salvar i va rebre per això el malnom de Mezzomorto. La seva activitat corsària el va convertir en un dels principals personatges d'Alger. Per les activitats de Mezzomorto i altres corsaris, el francesos van enviar el 1682 una flota dirigida per l'almirall Duquesne. El dey Hasan Baba va retornar de Tlemcen on feia una expedició, i els francesos van arribar davant la capital el dia 29 de juliol de 1682. La ciutat fou bombardejada fins al 12 de setembre, però no van obtenir cap resultat i els francesos se'n van anar. El 1683 Duquesne va retornar i el 26 de juny va reprendre el bombardeig. Hasan Baba va acceptar negociar i va lliurar alguns ostatges entre els quals un rais (cap) que considerava el seu rival, de nom Hadjdji Husayn conegut com a Mezzomorto, però aquest, molt hàbilment, va saber guanyar el suport de Duquesne que el va alliberar i amb l'ajut d'altres corsaris va atacar a Hasan que fou mort ràpidament el 22 de juliol. Husayn va assolir poder (Hadjdji Husayn I Paixà). Però llavors va decidir enfrontar als francesos, i va començar a tirar contra la flota de Duquesne fins que aquesta va haver d'aixecar el bloqueig i abandonar la zona. El 1684 va signar un acord de pau amb Lluís XIV de França. El 1686 la Porta el va convidar a enviar vaixells per combatre a la campanya de Morea. Va deixar el govern i el 1688, quan es va trencar la pau amb França i Alger fou altra vegada bombardejada, Husayn va atacar amb els seus vaixells les costes franceses. El 1689 la Porta el va nomenar kapudan paixà però abans de l'arribada de l'orde a Alger, Husayn va haver d'abandonar aquesta ciutat al pujar al poder Ahmed Shaban II, havent de fugir cap a Tunis (i més tard a Istanbul) passant el càrrec de kapudan paixà a Misirlizade Ibrahim Pasha. El 1690 va rebre l'encàrrec de dirigir la flota del Danubi en les operacions contra Vidin; després va exercir el comandament de la flota a la mar Negra i el 1692, davant del perill d'un atac venecià a les illes de la mar Egea, fou nomenat sandjakbegi de Rodes amb el comandament dels kalyuns (galions) imperials. El 1694 els venecians van ocupar Quios (Sakiz) i la Porta va enviar a la zona una flota sota comandament del kapudan paixà Amudja-zade Husayn Pasha, que va enfrontar als venecians en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de) i els va derrotar, amb destacada participació d'Hadjdji Husayn; els venecians es van veure obligats a evacuar l'illa el maig del 1695, i Amudja-zade Husayn Pasha fou nomenat muhafiz de Quios per poc temps. Finalment fou nomenat kapudan paixà el maig de 1695 succeint a Amudja-zade Husayn Pasha que va rebre el govern d'Adana. Es va dedicar a combatre els venecians a la mar Egea i va derrotar una flota veneciana a Lesbos (Midilli) que es dirigia a Quios i Cos, el setembre de 1695; el 1696 va participar en les operacions a Morea i va enfrontar la flota veneciana dirigida per Alessandro Molino entre Andros i Eubea i després li va lliurar batalla prop de Tènedos (5 de juliol de 1697) causant-li una greu derrota; la va derrotar per segona vegada davant Andros l'1 de setembre de 1697. El 21 de setembre de 1698 va enfrontar a la flota veneciana dirigida per Giacomo Cornaro en aigües de Lesbos, batalla en la qual les dues parts es van atribuir la victòria. Després de la pau de Karlowitz (1699) va romandre com a kapudan paixà algun temps fins a la seva mort el 1701 a l'illa de Paros; el nomenament del seu successor al càrrec, Abd al-Fattah Pasha, és de l'agost del 1701. Va ser enterrat a Quios.

Nou!!: 1694 і Hadjdji Husayn I Paixà · Veure més »

Hans Adolph Brorson

Hans Adolph Brorson (Randup, Slesvig, 20 de juny de 1694 - Ribe, 3 de juny de 1764) fou un cèlebre compositor de salms danès.

Nou!!: 1694 і Hans Adolph Brorson · Veure més »

Henri de Massue

Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1694 і Henri de Massue · Veure més »

Henry Desmarets

Henry Desmarest o Henry Desmarets (París, febrer de 1661 - Lunéville, 7 de setembre de 1741) fou un músic i compositor francès del període barroc.

Nou!!: 1694 і Henry Desmarets · Veure més »

Henry Purcell

Henry Purcell (10 de setembre de 1659 – 21 de novembre de 1695) va ser un compositor anglès del Barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; tenint en compte que Händel tot i haver-se naturalitzat anglès, era d'origen alemany.

Nou!!: 1694 і Henry Purcell · Veure més »

Hermann Samuel Reimarus

Hermann Samuel Reimarus Hermann Samuel Reimarus (22 de desembre de 1694, Hamburg - 1768) fou un catedràtic de llengües orientals alemany.

Nou!!: 1694 і Hermann Samuel Reimarus · Veure més »

Història de la botànica

Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.

Nou!!: 1694 і Història de la botànica · Veure més »

Història de Zanzíbar

L'arxipèlag de Zanzíbar ha estat habitat des del període Paleolític.

Nou!!: 1694 і Història de Zanzíbar · Veure més »

Hondarribia

Hondarribia (topònim oficial en basc, en castellà Fuenterrabía) és un municipi de gairebé 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la província de Guipúscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebastià, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia.

Nou!!: 1694 і Hondarribia · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: 1694 і Hostalric · Veure més »

Hucho perryi

Hucho perryi és una espècie de peix de la família dels salmònids i de l'ordre dels salmoniformes.

Nou!!: 1694 і Hucho perryi · Veure més »

Humiliana de Florència

Humiliana de Florència, anomenada Umiliana de' Cerchi (Florència, 1219 - 19 de maig de 1246), fou una patrícia toscana, terciària franciscana.

Nou!!: 1694 і Humiliana de Florència · Veure més »

Ievdokia Stréixneva

Ievdokia Lukiànovna Stréixneva (en rus: Евдоки́я Лукья́новна Стре́шнева) va néixer l'any 1608 i va morir a Moscou el 18 d'agost de 1645.

Nou!!: 1694 і Ievdokia Stréixneva · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: 1694 і Imperi Safàvida · Veure més »

Institut de la Benaventurada Verge Maria

L'Institut de la Benaventurada Verge Maria, en llatí Institutum Beatae Mariae Virginis, és un institut religiós femení, concretament una congregació religiosa dedicat a l'ensenyament i fundat en 1609 per Mary Ward.

Nou!!: 1694 і Institut de la Benaventurada Verge Maria · Veure més »

Institut Lluís Vives de València

L'actual Institut Lluís Vives s'ubica en el que fou l'antic Col·legi de Sant Pau, ocupant una illa completa entre els carrers de Xàtiva, Arquebisbe Mayoral i Sant Pau i l'avinguda del Marqués de Sotelo de la ciutat de València.

Nou!!: 1694 і Institut Lluís Vives de València · Veure més »

Isabel Correa

Isabel Correa o Rebeca Correa, (Lisboa, 1655 ca.-Amsterdam, 1700 ca.), poetessa i traductora jueva sefardita en castellà.

Nou!!: 1694 і Isabel Correa · Veure més »

Jacques Pradon

Jacques Pradon també conegut com a Nicolas Pradon (Rouen, Alta Normandia, 1632 - París, 14 de gener de 1698) fou un poeta i escriptor francès.

Nou!!: 1694 і Jacques Pradon · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: 1694 і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Jaume Riera

Jaume Riera (s. XVII - Barcelona, 16 d'abril del 1703) fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, cantor (contralt) i baixonista.

Nou!!: 1694 і Jaume Riera · Veure més »

Jaume Sala

Jaume Sala (1646, ? – 1694, Olot) fou mestre de capella de Sant Esteve d’Olot entre 1680 i 1694.

Nou!!: 1694 і Jaume Sala · Veure més »

Jean-Baptiste Rousseau

Jean-Baptiste Rousseau (París, 6 d'abril de 1669, 1670 o 1671 - Brussel·les, 17 de març de 1741) fou un poeta i dramaturg francès.

Nou!!: 1694 і Jean-Baptiste Rousseau · Veure més »

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels (en alemany Johann Adolf I von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Halle (Alemanya) el 2 de novembre de 1649 i va morir a Weißenfels el 24 de maig de 1697.

Nou!!: 1694 і Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels · Veure més »

Joan August de Saxònia-Gotha-Altenburg

Joan August de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Johann August von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha (Alemanya) el 17 de febrer de 1704 i va morir a Stadtroda el 8 de maig de 1767.

Nou!!: 1694 і Joan August de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Joan Baptista I Ludovisi

Joan Baptista I Ludovisi (1647- 24 d'agost de 1699), fou fill i hereu de Nicolau I Ludovisi.

Nou!!: 1694 і Joan Baptista I Ludovisi · Veure més »

Joan Ernest de Nassau-Weilburg

Joan Ernest de Nassau-Weilburg (en alemany Johann Ernst von Nassau-Weilburg) va néixer a Weilburg, Hessen, Alemanya, el 13 de juny de 1664 i va morir a Heidelberg el 27 de febrer de 1719.

Nou!!: 1694 і Joan Ernest de Nassau-Weilburg · Veure més »

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst II von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) l'11 de setembre de 1627 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de maig de 1683.

Nou!!: 1694 і Joan Ernest II de Saxònia-Weimar · Veure més »

Joan Ernest III de Saxònia-Weimar

Joan Ernest III de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst III von Sachsen-Weimar), va néixer a Weimar el 22 de novembre de 1664 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de juny de 1707.

Nou!!: 1694 і Joan Ernest III de Saxònia-Weimar · Veure més »

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld (en alemany Johann Ernst von Sachsen-Cobirg-Saalfeld) (Gotha, Alemanya, 22 d'agost de 1658 - Saalfeld, 17 de febrer de 1729) era el desè fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1606-1675) i de la princesa Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).

Nou!!: 1694 і Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld · Veure més »

Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach

Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach (en alemany Johann Friedrich von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 8 d'octubre de 1654 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de març de 1686.

Nou!!: 1694 і Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Joan Jolis Santjaume

Joan Jolis Santjaume (Sant Feliu de Torelló, 1650 - Barcelona, 1705) fou un impressor i gravador català.

Nou!!: 1694 і Joan Jolis Santjaume · Veure més »

Joan Jordi III de Saxònia

Joan Jordi III de Saxònia (en alemany Johann Georg III von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 20 de juny de 1647 i va morir a Tubinga el 12 de setembre de 1691.

Nou!!: 1694 і Joan Jordi III de Saxònia · Veure més »

Joan Lluís d'Elderen

Joan Lluís d'Elderen (nascut el 29 de setembre de 1620 a Tongeren i mort l'1 de febrer de 1694 a Lieja) fou un sacerdot, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.

Nou!!: 1694 і Joan Lluís d'Elderen · Veure més »

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst -en alemany Johann Ludwig I von Anhalt-Zerbst- (Zerbst, Anhalt-Zerbst, 4 de maig de 1656 - Dornburg, 1 de novembre de 1704).

Nou!!: 1694 і Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Joan Tomàs de Rocabertí

Joan Tomàs de Rocabertí, citat també com Tomàs de Rocabertí, (Peralada, 4 de març de 1627 - Madrid, 13 de juny de 1699) fou un religiós català que va exercir diversos càrrecs eclesiàstics i civils rellevants.

Nou!!: 1694 і Joan Tomàs de Rocabertí · Veure més »

Joan VI d'Anhalt-Zerbst

Joan VI d'Anhalt-Zerbst -en alemany Johann VI von Anhalt-Zerbst- (Zerbst, 24 de març de 1621 ibídem, 4 de juliol de 1667) fou un noble alemany de la Casa d'Ascània.

Nou!!: 1694 і Joan VI d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Johann Adam Andreas de Liechtenstein

Johann Adam I de Liechtenstein (1662 - 1712); va ser el tercer príncep de Liechtenstein.

Nou!!: 1694 і Johann Adam Andreas de Liechtenstein · Veure més »

John Eccles

John Eccles (Londres, 1665 - 1735) fou un compositor i músic anglès.

Nou!!: 1694 і John Eccles · Veure més »

John Law

''Money and trade considered, with a proposal for supplying the Nation with money', 1934 John Law (Edimburg, batejat el 21 d'abril de 1671 - Venècia, 21 de març de 1729) fou un economista escocès, conegut per la seva turbulenta vida tant en l'àmbit personal com en el dels negocis.

Nou!!: 1694 і John Law · Veure més »

John Michael Wright

editor.

Nou!!: 1694 і John Michael Wright · Veure més »

Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau

Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau -Georg Albrecht II von Erbach-Fürstenau - (Fürstenau, Alemanya, 26 de febrer de 1648 - ibídem, 23 de març de 1717) era fill del comte Jordi Albert I d'Erbach (1597-1649) i de la comtessa Elisabet Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg-Schillingsfürst (1617-1655).

Nou!!: 1694 і Jordi Albert II d'Erbach-Fürstenau · Veure més »

Jordi August de Nassau-Idstein

Jordi August de Nassau-Idstein (en alemany Georg August Samuel von Nassau-Idstein) va néixer el 26 de febrer de 1665 a Idstein (Alemanya) i va morir el 26 d'octubre de 1721 a Biebrich.

Nou!!: 1694 і Jordi August de Nassau-Idstein · Veure més »

Jordi de Dinamarca

Jordi de Dinamarca (2 d'abril de 1653 - 28 d'octubre de 1708) va ser príncep consort de Gran Bretanya pel seu matrimoni amb Anna de la Gran Bretanya.

Nou!!: 1694 і Jordi de Dinamarca · Veure més »

Jordi Frederic de Waldeck

Jordi Frederic de Waldeck (en alemany Georg Friedrich von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 31 de gener de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 19 de novembre de 1692.

Nou!!: 1694 і Jordi Frederic de Waldeck · Veure més »

Jordi II del Regne Unit

Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.

Nou!!: 1694 і Jordi II del Regne Unit · Veure més »

José Ibáñez (pintor)

José Ibáñez (Calataiud, 30 de juny de 1656 – 9 d'octubre de 1694) va ser un pintor barroc espanyol.

Nou!!: 1694 і José Ibáñez (pintor) · Veure més »

Josep Boneu i Pi

Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.

Nou!!: 1694 і Josep Boneu i Pi · Veure més »

Josep Campllonch i Bosch

Josep Campllonch i Bosch (-) Doctor en medicina fill de Josep Campllonch i Puig i de Maria Bosch i Barba.

Nou!!: 1694 і Josep Campllonch i Bosch · Veure més »

Josep Climent de Baviera

Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.

Nou!!: 1694 і Josep Climent de Baviera · Veure més »

Josep Juli menor

Josep Juli (m. 1719) dit menor per diferenciar-lo del seu pare de nom homònim, va ser un mestre d'obres català que va treballar a les darreres dècades del amb el seu germà Benet.

Nou!!: 1694 і Josep Juli menor · Veure més »

Josep Sanxis i Ferrandis

Josep Sanxis i FerrandisAlguns dubten sobre si Ferrandis era el segon cognom i li atribueixen Arça.

Nou!!: 1694 і Josep Sanxis i Ferrandis · Veure més »

Juan Andrés Coloma

Juan Andrés Coloma (Elda, 5 de setembre de 1621 - ibídem 13 de setembre de 1694) fou el quart Comte d'Elda.

Nou!!: 1694 і Juan Andrés Coloma · Veure més »

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya.

Nou!!: 1694 і Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga · Veure més »

Juditha triumphans

Juditha triumphans devicta Holofernis barbàrie, RV 644, (en català, 'Judit triomfa sobre la barbàrie d'Holofernes'), és un oratori, subtitulat pel seu propi autor com a Sacrum militare oratorium (oratori sacre militar), compost per Antonio Vivaldi a Venècia l'any 1716.

Nou!!: 1694 і Juditha triumphans · Veure més »

Kanat de Kokand

El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.

Nou!!: 1694 і Kanat de Kokand · Veure més »

Kars

Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.

Nou!!: 1694 і Kars · Veure més »

Kat Dennings

nom artistic de Katherine Victoria Litwack és una actriu estatunidenca.

Nou!!: 1694 і Kat Dennings · Veure més »

Kazdughliyya

Els kazdughliyya fou una casa mameluca i una facció política egípcia als segles XVII i XVIII emparentada als Dhu l-Fakariyya i rival dels kasimiyya.

Nou!!: 1694 і Kazdughliyya · Veure més »

Kiril Narixkin

Kiril Narixkin (en rus Кирилл Полуэктович Нарышкин) va néixer a Tarussa (Rússia) l'any 1623 i va morir a Bjelozerkij el 30 d'abril de 1691.

Nou!!: 1694 і Kiril Narixkin · Veure més »

Laura Martinozzi

Laura Martinozzi (Fano, Estats Pontificis 27 de maig de 1639 - Roma, 1687) fou una donzella que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Mòdena.

Nou!!: 1694 і Laura Martinozzi · Veure més »

Le Robert

Situació de Le Robert Le Robert és un municipi francès, situat a la regió de Martinica.

Nou!!: 1694 і Le Robert · Veure més »

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: 1694 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »

Lemniscata

Una lemniscata En matemàtiques, una lemniscata és un tipus de corba descrita per la següent equació en coordenades cartesianes: La representació gràfica d'aquesta equació produeix una corba semblant a \infty.

Nou!!: 1694 і Lemniscata · Veure més »

Lemniscata de Bernoulli

Lemniscata de Bernoulli A matemàtiques, una lemniscata és un tipus de corba descrita per la següent equació en coordenades cartesianes: La representació gràfica d'aquesta equació genera una corba similar a \infty.

Nou!!: 1694 і Lemniscata de Bernoulli · Veure més »

Leonardo Leo

Leonardo Leo (San Vito dei Normanni, Bríndisi, 1694 - Nàpols, 1744) fou un compositor italià de l'escola napolitana.

Nou!!: 1694 і Leonardo Leo · Veure més »

Leopold d'Anhalt-Köthen

'''Leopold d'Anhalt-Köthen''' El príncep Leopold d'Anhalt-Köthen (Köthen, 29 de novembre de 1694 - 19 de novembre de 1728) és recordat especialment perquè va tenir a Johann Sebastian Bach en el càrrec de mestre de capella (Kapellmeister) de la seva cort des de desembre del 1717 fins a l'abril del 1723.

Nou!!: 1694 і Leopold d'Anhalt-Köthen · Veure més »

Literatura danesa

Hans Christian Andersen La literatura danesa inclou les obres escrites en danès.

Nou!!: 1694 і Literatura danesa · Veure més »

Lleó IV Dadiani

Lleó IV Dadiani va ser mtavari de Mingrèlia del 1681 al 1691.

Nou!!: 1694 і Lleó IV Dadiani · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: 1694 і Llengua fenícia · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1694 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1694 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1694 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de duxs de Venècia

La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.

Nou!!: 1694 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Nou!!: 1694 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: 1694 і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de reis d'Escòcia

Escut tradicional del Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1694 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1694 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Llorca

Llorca (en castellà i oficialment Lorca) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: 1694 і Llorca · Veure més »

Lluís August de Borbó

Lluís August de Borbó (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1670 - Sceaux, 14 de maig de 1736) va ser el primer dels fills il·legítims nascuts de la relació haguda entre Lluís XIV de França i Madame de Montespan.

Nou!!: 1694 і Lluís August de Borbó · Veure més »

Lluís de Mecklenburg-Schwerin

Lluís de Mecklenburg-Schwerin - Ludwig, Herzog zu Mecklenburg - (Grabow, 6 d'agost de 1725 - Schwerin, 12 de setembre de 1778) fou el segon fill del duc Cristià Lluís II (1683-1756) i de la princesa Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz (1694-1748), la filla petita del duc Adolf Frederic II de Mecklenburg i de la seva primera dona, la princesa Maria de Mecklenburg-Güstrow.

Nou!!: 1694 і Lluís de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Friedrich I von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 25 d'octubre de 1667 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de juny de 1718.

Nou!!: 1694 і Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.

Nou!!: 1694 і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Lluís, Le Grand Condé

El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.

Nou!!: 1694 і Lluís, Le Grand Condé · Veure més »

Lluïsa Beneta de Borbó

Anna Lluïsa Beneta de Borbó, Mademoiselle d'Enghien, després Mademoiselle de Charolais, després duquessa de Maine (8 de novembre de 1676 - París, 23 de gener de 1753) va ser una aristòcrata francesa.

Nou!!: 1694 і Lluïsa Beneta de Borbó · Veure més »

Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en alemany Luise Charlotte von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg) va néixer a Augustenburg el 13 d'abril de 1658 i va morir a Königsberg el 2 de maig de 1740.

Nou!!: 1694 і Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Lluïsa de Reuss-Schleiz

Lluïsa de Reuss-Schleiz (en alemany Luise Reuß zu Schleiz) va néixer a Staffelstein (Alemanya) el 3 de juliol de 1726 i va morir a Stadtroda el 28 de maig de 1773.

Nou!!: 1694 і Lluïsa de Reuss-Schleiz · Veure més »

Louis François Armand de Vignerot du Plessis

El mariscal Louis François Armand de Vignerot du Plessis, Duc de Fronsac, després Duc de Richelieu (1715), príncep de Mortagne, marquès del Pont-Courlay, comte de Cosnac, baró de Barbezieux, baró de Coze i baró de Saugeon, Pairie de França, va néixer a París el 13 de març de 1696 i va morir el 8 d'agost de 1788.

Nou!!: 1694 і Louis François Armand de Vignerot du Plessis · Veure més »

Louis François de Boufflers

Louis Francois de Boufflers Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1694 і Louis François de Boufflers · Veure més »

Ludovisi

Els Ludovisi foren una família italiana de Bolonya, on van exercir molts càrrecs a partir del.

Nou!!: 1694 і Ludovisi · Veure més »

Mangammal

Mangammal fou regent de Madura.

Nou!!: 1694 і Mangammal · Veure més »

Manuel Marcillo

Portada de Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras Manuel Marcillo (Olot, Garrotxa, 1656 - la Seu d'Urgell, 1694) fou un historiador, escriptor, professor i jesuïta català.

Nou!!: 1694 і Manuel Marcillo · Veure més »

Manuel Martí i Saragossà

Manuel Martí i Saragossà (Orpesa, Plana Alta, 19 de juliol de 1663 - Alacant, 21 d'abril de 1737), escriptor, hel·lenista, epigrafista, arqueòleg i humanista valencià.

Nou!!: 1694 і Manuel Martí i Saragossà · Veure més »

Marc-Antoine Charpentier

. Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut.

Nou!!: 1694 і Marc-Antoine Charpentier · Veure més »

Marcello Malpighi

Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.

Nou!!: 1694 і Marcello Malpighi · Veure més »

Margarida de Mèdici

Margarida de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana, 31 de maig de 1612 - Parma, Ducat de Parma, 6 de febrer de 1679) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Parma i regent del mateix l'any 1646.

Nou!!: 1694 і Margarida de Mèdici · Veure més »

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg (en alemany Margarete Elisabeth von Leiningen-Westerburg) va néixer a Schadeck (Alemany) el 30 de juny de 1604 i va morir a Wiesenburg el 13 d'agost de 1667.

Nou!!: 1694 і Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg · Veure més »

Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt

Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt - Maria Amalia von Brandenburg-Schwedt - (Cölln, avui un barri de Berlín, 26 de novembre de 1670 - Palau de Bertholdsburg, Schleusingen, 17 de novembre de 1739) era una princesa de la Dinastia dels Hohenzollern, filla de l'Elector de Brandenburg Frederic Guillem (1620-1688) i de Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (1636-1689).

Nou!!: 1694 і Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt · Veure més »

Maria Anna de Baden-Baden

Maria Anna de Baden-Baden —en alemany Maria Anna Wilhelmine von Baden-Baden— (Baden-Baden, Alemanya, 8 de setembre de 1655 - Eger, 22 d'agost de 1702) era una noble alemanya filla de Guillem de Baden-Baden (1593 - 1677) i de Maria Magdalena d'Oettingen (1619 - 1688).

Nou!!: 1694 і Maria Anna de Baden-Baden · Veure més »

Maria de Mecklenburg-Güstrow

Maria de Mecklenburg-Güstrow (en alemany Marie von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Gustrow (Alemanya) el 19 de juliol de 1659 i va morir a Strelitz el 16 de gener de 1701.

Nou!!: 1694 і Maria de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Maria Dorotea de Saxònia-Weimar

Maria Dorotea de Saxònia-Weimar (en alemany Dorothea Maria von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) el 14 d'octubre de 1641 i va morir al palau de Moritzburg de Zeitz l'11 de juny de 1675.

Nou!!: 1694 і Maria Dorotea de Saxònia-Weimar · Veure més »

Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt

Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt -Marie Hedwig von Hessen-Darmstadt - (Giessen, Gran ducat de Hessen i del Rin, 26 de novembre de 1647 - Ichtershausen, 19 d'abril de 1680) fou una princesa alemanya de la Casa de Hessen.

Nou!!: 1694 і Maria Hedwig de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia

Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia (30 d'abril de 1662 - 28 de desembre de 1694) va ser reina d'Anglaterra, Escòcia, i Irlanda des 1689 fins a la seva mort, el 1694.

Nou!!: 1694 і Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia · Veure més »

Maria Teresa de Borbó-Condé

Maria Teresa de Borbó, Marie-Thérèse de Bourbon, Mademoiselle de Condé, (París, 1 de febrer de 1666 - ibídem, 22 de febrer de 1732) fou filla del príncep Enric Juli de Borbó-Condé i de la comtessa Anna Enriqueta del Palatinat-Simmern.

Nou!!: 1694 і Maria Teresa de Borbó-Condé · Veure més »

Marianna del Palatinat-Neuburg

Maria Anna del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 28 d'octubre de 1667 - Guadalajara, 16 de juliol de 1740), coneguda també com a Maria Anna de Neuburg (o Marianna), fou filla de l'elector del Palatinat i monarca consort d'Espanya entre 1689 i 1700, en casar-se amb Carles II de Castella, darrer monarca de la dinastia dels Àustries.

Nou!!: 1694 і Marianna del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Marià Nicolau i Querol

Marià Nicolau i Querol (Reus, 25 d'agost de 1694 - Reus, 29 d'agost de 1768) va ser un botiguer i comerciant reusenc, pare de Ramon de Nicolau i Ferrer.

Nou!!: 1694 і Marià Nicolau i Querol · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1694 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Montferrer

El marquesat de Monferrer fou un feu del Rosselló creat per carta patent reial de 1675 a favor de la família dels Banyuls de Montferrer, senyors de Montferrer, representada per Carles de Banyuls i Comte.

Nou!!: 1694 і Marquesat de Montferrer · Veure més »

Marquesat de Paterna del Campo

El Marquesat de Paterna del Campo és un títol nobiliari espanyol creat per Carles II en 1694 a Antonio de Federigui y Solís, fill del I Senyor de Paterna del Campo, de la Casa de Federigui.

Nou!!: 1694 і Marquesat de Paterna del Campo · Veure més »

Marquesat de Rubí

El Marquesat de Rubí és un títol nobiliari espanyol, creat el 30 de juny de 1694 pel rei Carles II, a favor del general d'artilleria Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, virrei de Sardenya, en memòria i reconeixement als mèrits del seu pare Pere Rubí, virrey de Mallorca.

Nou!!: 1694 і Marquesat de Rubí · Veure més »

Matsuo Bashō

Basho segons Katsushika Hokusai (1760-1849), pintor i gravador del període Edo. Matsuo Bashō (松尾 芭蕉) o, de naixement, Matsuo Kinsaku (松尾 金作; Ueno, 1644 - Osaka, 28 de novembre de 1694), va ser el poeta més famós del període Edo del Japó.

Nou!!: 1694 і Matsuo Bashō · Veure més »

Maurici de Saxònia-Zeitz

Maurici de Saxònia-Zeitz (en alemany Moritz von Sachsen-Zeitz) va néixer a Dresden el 28 de març de 1619 i va morir al seu palau de Moritzburg, a Zeitz, el 4 de desembre de 1681.

Nou!!: 1694 і Maurici de Saxònia-Zeitz · Veure més »

Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz

Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz. (en alemany Moritz Wilhelm von Sachsen-Zeitz) va néixer a Moritzburg (Alemanya) el 12 de març de 1664 i va morir a Weida el 15 de novembre de 1718.

Nou!!: 1694 і Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz · Veure més »

Médée (Charpentier)

Médée és una tragédie en musique en un pròleg i cinc actes de Marc-Antoine Charpentier segons un llibret francès de Thomas Corneille. S'estrenà a París el 4 de desembre de 1693. Medea, arquetip de «dona forta» era un tema molt popular a l'òpera dels segles XVII i XVIII. Médée és l'única òpera que Charpentier va escriure per a l'Académie Royale de Musique. L'òpera fou vista per crítics contemporanis i comentaristes, incloent-hi Sébastien de Brossard i Évrard Titon du Tillet, així com Lluís XIV el germà i el fill del qual hi assistiren unes quantes actuacions. Tanmateix, l'òpera només es va mantenir en cartell fins al 15 de març de 1694, després de nou o deu representacions. Va rebre molta crítica dels aficionats de Jean-Baptiste Lully i no va ser gaire popular en vida del compositor. El 1711, uns anys després de la seva mort, va tornar una vegada a l'escenari a Lilla. No fou fins al segle XX que l'obra va renéixer en una versió concertant de William Christie el 1984 i finalment el mateix any a l'escenari de l'òpera municipal de Lió sota la direcció del dramaturg Robert Wilson i el director d'orquestra Michel Corboz.

Nou!!: 1694 і Médée (Charpentier) · Veure més »

Migracions sèrbies

Les migracions sèrbies (Serbi: Velike seobe Srba/Велике сеобе Срба) es refereixen principalment a dues grans migracions de serbis de l'Imperi Otomà a la monarquia dels Habsburgs.

Nou!!: 1694 і Migracions sèrbies · Veure més »

Minami Torishima

Minami Torishima (en japonès: 南鳥島 Minami-Tori-shima, "Illa dels ocells del sud"), també anomenada illa Marcus o illa Minami Tori, és un atoll de coral aïllat, localitzat al nord-oest de l'oceà Pacífic amb una àrea d'1,3 km².

Nou!!: 1694 і Minami Torishima · Veure més »

Miquel I de Rússia

, nascut Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, Михаи́л Фёдорович Рома́нов, fou el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.

Nou!!: 1694 і Miquel I de Rússia · Veure més »

Molí Can Carreres

Molí Can Carreres és un molí de Llagostera (Gironès) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1694 і Molí Can Carreres · Veure més »

Molí de Llobateres (Sant Quirze Safaja)

El Molí de Llobateres, conegut també pels noms de molí de Centelles, molí de la Torre o molí de Fontubal, és una molí del terme municipal de Sant Quirze Safaja (Moianès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1694 і Molí de Llobateres (Sant Quirze Safaja) · Veure més »

Muhammad ben al-Arabiyya

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn al-Arabiyya (Meknes, 1694-?, 1738) fou sultà del Marroc (1736-1738) de la dinastia alauita.

Nou!!: 1694 і Muhammad ben al-Arabiyya · Veure més »

Museu Arqueològic Comarcal d'Oriola

El museu arqueològic comarcal d'Oriola (Baix Segura, País Valencià) està situada a l'església i sala d'hòmens de l'antic hospital municipal Sant Joan de Déu.

Nou!!: 1694 і Museu Arqueològic Comarcal d'Oriola · Veure més »

Nadia Raj

Nadia Raj fou el nom donat un estat tributari protegit del tipus zamindari, amb seu a Nadia i a Krishnanagar, al districte de Nadia a Bengala Occidental.

Nou!!: 1694 і Nadia Raj · Veure més »

Natàlia Naríxkina

Natàlia Kiril·lovna Narixkina (en rus: Наталья Кирилловна Нарышкина), va ser la segona esposa del tsar Aleix I i mare de Pere I de Rússia.

Nou!!: 1694 і Natàlia Naríxkina · Veure més »

Nàuplia

Nàuplia (Ναύπλιο, Nàfplio; en Ναύπλια, Nàuplia; en grec bizantí Anáplion; en turc Anabolu; en italià, antigament Napoli di Romania) és una ciutat de Grècia, capital del nomós de l'Argòlida, amb 16.113 habitants segons el cens del 2001.

Nou!!: 1694 і Nàuplia · Veure més »

Odoard I de Parma

Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.

Nou!!: 1694 і Odoard I de Parma · Veure més »

Oleguer de Montserrat i Rufet

Oleguer Montserrat i Rufet (Valls, Alt Camp, 1626 – Guissona, Segarra, 1694) fou un eclesiàstic català, doctorat en dret civil i canònic que ocupà els càrrecs d'ardiaca major de l'arquebisbat de Tarragona, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: 1694 і Oleguer de Montserrat i Rufet · Veure més »

Palau de Guevara

El palau de Guevara, també anomenat la Casa de Guevara o de "les columnes", és l'edifici més significatiu de tot el barroc civil de Llorca.

Nou!!: 1694 і Palau de Guevara · Veure més »

Palau de Potala

El palau de Potala es troba a Lhasa, la capital de l'actual Regió Autònoma del Tibet, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1694 і Palau de Potala · Veure més »

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Nou!!: 1694 і Parma · Veure més »

Pasquier Quesnel

Pasquier Quesnel (París, 14 de juliol del 1634 - Amsterdam, 2 de desembre del 1718) fou un teòleg francès, el qual, havent-se doctorat en teologia a la Sorbona, va entrar el 1657 a lOratori de Jesús, on els seus superiors el van distingir confiant-li la direcció de la casa de París.

Nou!!: 1694 і Pasquier Quesnel · Veure més »

Pau de la Creu

Sant Pau de la Creu (Ovada, 3 de gener de 1694 - Roma, Estats Pontificis, 18 d'octubre de 1775) va ser un sacerdot italià, fundador de la Congregació de la Passió de Jesucrist.

Nou!!: 1694 і Pau de la Creu · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: 1694 і Pere I de Rússia · Veure més »

Pierre Danican Philidor

Pierre Danican Philidor (22 d'agost de 1681, París - 1 de setembre de 1731, Versalles) fou un compositor i músic francès de l'època de Lluís XIV.

Nou!!: 1694 і Pierre Danican Philidor · Veure més »

Pierre Magnol

Pierre Magnol (en occità Pèire Manhòl) (Montpeller, 8 de juny de 1638 - Montpeller, 21 de maig de 1715) va ser un botànic occità.

Nou!!: 1694 і Pierre Magnol · Veure més »

Pierre Puget

Pierre Puget Pierre Puget (en occità Pèire Puget) (Marsella, 16 octubre 1620 - 2 desembre 1694) va ser un escultor, pintor i arquitecte francès de l'època del barroc.

Nou!!: 1694 і Pierre Puget · Veure més »

Pierre Vigne

Pierre Vigne (Privàs, Ardecha, 20 d'agost de 1670 - Rencurèu, Isèra, 8 de juliol de 1740) fou un prevere occità, fundador de la congregació de les Religioses del Santíssim Sagrament.

Nou!!: 1694 і Pierre Vigne · Veure més »

Piombino

Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.

Nou!!: 1694 і Piombino · Veure més »

Portada/article agost 29

Categoria:Articles del dia d'agost de la portada 600k.

Nou!!: 1694 і Portada/article agost 29 · Veure més »

Premi de Roma

El Premi de Roma és un premi que consisteix en una beca d'estudis per als estudiants d'art.

Nou!!: 1694 і Premi de Roma · Veure més »

Presa de Palamós

La presa de Palamós fou un episodi de la Guerra dels Nou Anys en territori català.

Nou!!: 1694 і Presa de Palamós · Veure més »

Presidència de Bengala

Presidència de Bengala en la seva màxima extensió (1858) La presidència de Bengala fou una gran divisió de l'Índia Britànica.

Nou!!: 1694 і Presidència de Bengala · Veure més »

Presidència de Coromandel i dels Establiments de Bengala

La Presidència de Coromandel i dels Establiments de Bengala fou un govern de la Companyia Britànica de les Índies Orientals establert el 17 de juliol de 1682 amb l'Agència de Bengala i els Establiments del Coromandel Aquesta entitat va existir fins al 1694, i després l'administració dels seus territoris fou transferida a la presidència de Madras (fins al 1698 i de facto fins al 1700).

Nou!!: 1694 і Presidència de Coromandel i dels Establiments de Bengala · Veure més »

Província de Vínnitsia

Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.

Nou!!: 1694 і Província de Vínnitsia · Veure més »

Quilombo de Palmares

El Quilombo de Palmares (Quilombo dos Palmares en portuguès) va ser un territori lliure d'esclavitud situat al Brasil colonial, integrat per diversos llogarets, que va existir entre 1580 i 1710, organitzat per esclaus negres fugitius i els seus descendents, encara que també va existir mestissatge amb indígenes i minories blanques.

Nou!!: 1694 і Quilombo de Palmares · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: 1694 і Quios · Veure més »

Rajkot

bandera de l'estat fins al 1947 Rajkot fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar, presidència de Bombai, amb una superfície de 730 km² i amb capital a Rajkot (ciutat).

Nou!!: 1694 і Rajkot · Veure més »

Ranuccio II de Parma

''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Nou!!: 1694 і Ranuccio II de Parma · Veure més »

Regió Nord-est del Brasil

La Regió Nord-est (en portuguès Região Nordeste) és una regió del Brasil formada pels estats d'Alagoas, Bahia, Ceará, Maranhão, Paraíba, Piauí, Pernambuco, Rio Grande do Norte i Sergipe.

Nou!!: 1694 і Regió Nord-est del Brasil · Veure més »

Regne de Mysore

Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.

Nou!!: 1694 і Regne de Mysore · Veure més »

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Nou!!: 1694 і Reinaldo III d'Este · Veure més »

Religioses de la Passió de Jesucrist

Les Monges Passionistes són religioses de vots solemnes, dedicades a la vida contemplativa i pertanyents a l'orde religiós fundat el 1771 per Pau de la Creu i Maria Crucificada Costantini com a branca femenina de la Congregació de la Passió de Jesucrist.

Nou!!: 1694 і Religioses de la Passió de Jesucrist · Veure més »

René Duguay-Trouin

'''René Duguay-Trouin''' René Duguay-Trouin (Saint Malo, 1673 - 1736) fou un corsari bretó al servei del rei de França.

Nou!!: 1694 і René Duguay-Trouin · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: 1694 і Revolta dels Barretines · Veure més »

Ricardo Wall y Devereux

Ricardo Wall y Devereux (Nantes, França, 5 de novembre de 1694 - Soto de Roma, Granada, 26 de desembre de 1777) va ser un general, diplomàtic i ministre d'origen irlandès al servei del regne d'Espanya.

Nou!!: 1694 і Ricardo Wall y Devereux · Veure més »

Rostov

Rostov -Ростов - és una de les ciutats més antigues de Rússia i un dels centres turístics de l'Anell d'Or.

Nou!!: 1694 і Rostov · Veure més »

Samuel von Pufendorf

Samuel Freiherr von Pufendorf (Chemnitz, 8 de gener de 1632 - Berlín, 26 d'octubre de 1694) va ser un jurista i historiador alemany.

Nou!!: 1694 і Samuel von Pufendorf · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Maria sopra Minerva va ser creat pel Papa Pau IV el 24 de març de 1557.

Nou!!: 1694 і Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici) · Veure més »

Santuari de Nostra Senyora de la Fuensanta

El Santuari de la Verge de la Fuensanta està situat en la pedania d'Algezares en la ciutat de Múrcia (Espanya); es va començar a construir en 1694 sobre les restes d'una antiga ermita medieval.

Nou!!: 1694 і Santuari de Nostra Senyora de la Fuensanta · Veure més »

Sarah Churchill

Sarah Churchill (5 de juny del 1660 – 18 d'octubre del 1744) fou una de les persones més influents del seu temps per l'amistat que tenia amb la reina Anna de la Gran Bretanya, que escoltava els seus consells perquè li parlava amb franquesa.

Nou!!: 1694 і Sarah Churchill · Veure més »

Sébastien de Brossard

Sébastien de Brossard (Dompierre (Orne), 12 de setembre de 1694 - Meaux, Sena i Marne, 10 d'abril de 1730) fou un musicògraf i compositor francès.

Nou!!: 1694 і Sébastien de Brossard · Veure més »

Sébastien de Pontault de Beaulieu

Sébastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 - 1674), senyor de Beaulieu-le-Donjon i cavaller de l'orde de Sant Miquel, conegut com el Cavaller de Beaulieu, fou un militar i enginyer francès.

Nou!!: 1694 і Sébastien de Pontault de Beaulieu · Veure més »

Sürmeli Ali Paixà

Ali Paixà Sürmeli (Dimetoka, 1645 - Edirne, 1695) fou un gran visir otomà.

Nou!!: 1694 і Sürmeli Ali Paixà · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: 1694 і Segona Germania · Veure més »

Setge de Girona de 1694

El setge de Girona de 1694 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: 1694 і Setge de Girona de 1694 · Veure més »

Sofia Amàlia d'Ahlefeldt

Sofia Amàlia d'Ahlefeldt (en danès Sophie Amalie af Ahlefeldt) va néixer a Copenhaguen (Dinamarca) el 12 de juny de 1675 i va morir a Sonderborg el 24 de desembre de 1741.

Nou!!: 1694 і Sofia Amàlia d'Ahlefeldt · Veure més »

Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst

Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst (en alemany Sophia Augusta von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 9 de març de 1663 i va morir a Weimar el 14 de setembre de 1694.

Nou!!: 1694 і Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Sophie Auguste von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 5 de desembre de 1630 i va morir a Coswig el 12 de desembre de 1680.

Nou!!: 1694 і Sofia Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth

Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Sophie Charlotte Albertine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Weferlingen (Alemanya) el 27 de juliol de 1713 i va morir a Ilmenau el 2 de març de 1746.

Nou!!: 1694 і Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg

Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Sophie Dorothea von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Alemanya) el 15 de setembre de 1666 i va morir al palau d'Ahlden, a la Baixa Saxònia, el 13 de novembre de 1726.

Nou!!: 1694 і Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Sofia Dorotea de Hannover

Sofia Dorotea de Hannover (en alemany Sophie Dorothea von Hannover) va néixer al palau de Herrenhausen, Hannover, Prússia, el 16 de març de 1687 i va morir a Berlín el 28 de juny de 1757.

Nou!!: 1694 і Sofia Dorotea de Hannover · Veure més »

Sofia Enriqueta de Waldeck

Sofia Enriqueta de Waldeck (en alemany Sophia Henriette von Waldeck) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 3 d'agost de 1662 i va morir a Erbach el 15 d'octubre de 1702.

Nou!!: 1694 і Sofia Enriqueta de Waldeck · Veure més »

Solivella

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat.

Nou!!: 1694 і Solivella · Veure més »

Stradivarius

Palau Reial, Madrid XIX. Un Stradivarius (o Stradivari) és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari.

Nou!!: 1694 і Stradivarius · Veure més »

Sulayman I de Pèrsia

Sulayman Shah o Sulayman I de Pèrsia (1647/1648-29 de juliol de 1694) fou xa safàvida de Pèrsia (1666-1694), fill i successor d'Abbas II.

Nou!!: 1694 і Sulayman I de Pèrsia · Veure més »

Sultan Husayn I

Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.

Nou!!: 1694 і Sultan Husayn I · Veure més »

Sumacàrcer

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1694 і Sumacàrcer · Veure més »

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Nou!!: 1694 і Taxonomia · Veure més »

Teodor Mal·li

Teodor Mal·li (en llatí Flavius Theodorus Mallius o Theodorus Mallius o Theodorus Manlius, en grec) va ser un magistrat romà del, i un escriptor de religió cristiana.

Nou!!: 1694 і Teodor Mal·li · Veure més »

Tiberio Fiorilli

Scaramouche. Tiberio Fiorilli, (Nàpols, 9 de novembre de 1608 − París 7 de desembre de 1694), va ser un actor italià de la commedia dell'arte, que va crear el personatge Scaramouche.

Nou!!: 1694 і Tiberio Fiorilli · Veure més »

Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca.

Nou!!: 1694 і Tomaso Albinoni · Veure més »

Torroella de Montgrí

Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: 1694 і Torroella de Montgrí · Veure més »

Txanghua

Txanghua (en mandarí: 彰化市, Zhānghuà-shì; en japonès: 彰化市, Shōka-shi), sovint romanitzada com a Changhua, és una ciutat comarcal i municipi de la comarca homònima de la qual és capital a la província de Taiwan, república de la Xina.

Nou!!: 1694 і Txanghua · Veure més »

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Nou!!: 1694 і Ulrik Frederik Gyldenløve · Veure més »

Unguja

Unguja, sovint també coneguda com a Zanzíbar, és l'illa major de les que formen l'arxipèlag de Zanzíbar.

Nou!!: 1694 і Unguja · Veure més »

Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg

Löwengebäude, Universitätsplatz Halle Fundació Leucorea, Wittenberg Biblioteca central i Biblioteca del Land Saxònia-Anhalt Hospital universitari, Halle-Kröllwitz La Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (en alemany Martin-Luther-Universität Halle-Wittenberg), amb la sigla MLU, és una universitat pública orientada a la recerca pertanyent a les ciutats de Wittenberg i Halle (Saale).

Nou!!: 1694 і Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg · Veure més »

Valls

Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: 1694 і Valls · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: 1694 і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Vescomtat de l'Armería

El vescomtat de l'Armería és un títol nobiliari espanyol, del regne de Navarra, de caràcter perpetu i hereditari.

Nou!!: 1694 і Vescomtat de l'Armería · Veure més »

Vicent Guilló Barceló

Vicent Guilló Barceló (Vinaròs, 2 de febrer de 1647 - València, 12 de març de 1698), fou un pintor del barroc valencià, germà d'Eugeni Guilló.

Nou!!: 1694 і Vicent Guilló Barceló · Veure més »

Vicente Gonzaga Doria

Vicente Gonzaga Doria (Guastalla, Sacre Imperi Romanogermànic, 1602 — Salamanca, Corona de Castella, 23 d'octubre de 1694) va ser un militar italià al servei de la Monarquia Hispànica, comanador de Villafranca en l'Orde de Calatrava i gentilhome de càmera de Carles II.

Nou!!: 1694 і Vicente Gonzaga Doria · Veure més »

Victòria della Rovere

Retrat de Victòria della Rovere, obra de Giusto Suttermans. Victòria della Rovere (en italià: Vittoria della Rovere (Urbino, Ducat d'Urbino 1622 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1694) fou una princesa d'Urbino que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana. Dintre de la seua cort de dames, es pot destacar a Giovanna Fratellini, pintora barroca."Women in the Act of Painting.".

Nou!!: 1694 і Victòria della Rovere · Veure més »

Vidal Marín del Campo

Vidal Marín del Campo (Mora, 22 de febrer de 1653 - Madrid, 10 de març de 1709) va ser un religiós espanyol, bisbe de Ceuta (1694-1709) i inquisidor general (1705-1709).

Nou!!: 1694 і Vidal Marín del Campo · Veure més »

Vilamalla

Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: 1694 і Vilamalla · Veure més »

Vinalesa

Vinalesa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1694 і Vinalesa · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: 1694 і Voltaire · Veure més »

Warwick (Warwickshire)

Warwick (pronunciat /ˈwɒr.rɪk/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Warwickshire (Anglaterra) i és la capital d'aquest comtat.

Nou!!: 1694 і Warwick (Warwickshire) · Veure més »

Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg

Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg (en alemany Wolrad IV von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Eisenberg el 7 de juliol de 1588 i va morir a Arolsen el 6 d'octubre de 1640.

Nou!!: 1694 і Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg · Veure més »

Yuxarı Əylis

Yuxarı-Aylis (Yuxarı Əylis; Վերին Ագուլիս, Verin Agulis) és una població i municipi al districte d'Ordubad a Nakhtxivan, Azerbaidjan.

Nou!!: 1694 і Yuxarı Əylis · Veure més »

Zumbi dos Palmares

va ser un líder guerrer famós per haver estat l'últim cap del Quilombo de Palmares, una comunitat d'ex-esclaus negres situada al nord-est del Brasil colonial.

Nou!!: 1694 і Zumbi dos Palmares · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1694 і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1694 і 1 de gener · Veure més »

1638

Sense descripció.

Nou!!: 1694 і 1638 · Veure més »

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1694 і 17 d'agost · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1694 і 17 de febrer · Veure més »

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1694 і 1746 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: 1694 і 1778 · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1694 і 21 de novembre · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1694 і 30 de maig · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1694 і 6 de febrer · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1694 і 8 d'abril · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1694 і 8 d'agost · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant