1688

;Països Catalans.

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: 1688 і Abat de Poblet · Veure més »

Abbas Quli Khan

Abbas Quli Khan fou un virrei safàvida de Geòrgia (de fet de Kakhètia) del 1688 al 1694.

Nou!!: 1688 і Abbas Quli Khan · Veure més »

L'Acadèmia de València fou una institució cultural i erudita que va sorgir a València l'any 1685, sota la presidència i el mecenatge del II comte de l'Alcúdia, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, el seu fundador.

Nou!!: 1688 і Acadèmia de València · Veure més »

Acta d'Unió (1707)

Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta d'Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Nou!!: 1688 і Acta d'Unió (1707) · Veure més »

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658.

Nou!!: 1688 і Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Adrien Baillet

Adrien Baillet (13 de juny de 1649, La Neuville-en-Hez - 21 de gener de 1706) fou un teòleg i crític literari francès.

Nou!!: 1688 і Adrien Baillet · Veure més »

Ahualulco de Mercado

Ahualulco de Mercado és un poble i municipi de la regió Valles de l'estat de Jalisco, Mèxic.

Nou!!: 1688 і Ahualulco de Mercado · Veure més »

Aixecament jacobita

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, pintat per sir Godfrey Kneller a 1684. L'aixecament jacobita va ser una sèrie de revoltes, revolucions i guerres en les illes britàniques entre 1688 i 1746.

Nou!!: 1688 і Aixecament jacobita · Veure més »

Aixot Mukhrani-batoni

Aixot fou el novè príncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1688 al 1691.

Nou!!: 1688 і Aixot Mukhrani-batoni · Veure més »

Albert Klomp

Albert Klomp (Albert Jansz. Klomp; (Amsterdam, 1625 - 1688) va ser un dibuixant i pintor barroc dels Països Baixos especialitzat en la pintura de paisatges campestres amb animals, principalment ramats de vaques. Relacionat amb Paulus Potter i influït per Aelbert Cuyp, a qui s'han atribuït algunes de les seves obres, els característics paisatges pastorals de Klomp es troben, entre altres llocs, en el Rijksmuseum de Amsterdam, el Museu Fitzwilliam de Cambridge, el Museu de Poznań o el Lázaro Galdiano de Madrid.

Nou!!: 1688 і Albert Klomp · Veure més »

Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg

Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Albrecht Wolfgang von Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 6 de juliol de 1659 i va morir a la mateixa ciutat el 17 d'abril de 1715.

Nou!!: 1688 і Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Alcorisa

Alcorisa és un municipi de l'Aragó, de la comarca del Baix Aragó.

Nou!!: 1688 і Alcorisa · Veure més »

Alejandro de la Concepción

Fra Alejandro de la Concepción, O.SS.T.D., nom religiós d'Alejandro Galdiano Romero (Madrid, 26 de març de 1672-13 de gener de 1739) fou un religiós i frare trinitari descalç espanyol.

Nou!!: 1688 і Alejandro de la Concepción · Veure més »

Alessandro Scarlatti

Alessandro Scarlatti (Palerm (Sicília), 2 de maig de 1660 – Nàpols (Campània), 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc italià, especialment famós per les seves òperes i oratoris.

Nou!!: 1688 і Alessandro Scarlatti · Veure més »

Alexander Hamilton (navegant)

Alexander Hamilton (nascut abans de 1688 - mort en o després de 1733) fou un capità naval, corsari i comerciant escocès.

Nou!!: 1688 і Alexander Hamilton (navegant) · Veure més »

Alexander Pope

Alexander Pope (Londres, 21 de maig del 1688 — Twickenham, 30 de maig del 1744) fou un poeta anglès, el tercer autor més citat en aquesta llengua, només per darrere de William Shakespeare i Alfred Tennyson.

Nou!!: 1688 і Alexander Pope · Veure més »

Alexandre de Dohna-Schlobitten

Alexandre de Dohna-Schlobitten (en alemany Alexander zu Dohna-Schlobitten) va néixer a Coppet (Suïssa) el 25 de gener de 1661 i va morir a Königsberg el 25 de febrer de 1728.

Nou!!: 1688 і Alexandre de Dohna-Schlobitten · Veure més »

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Alexander von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg el 20 de gener de 1573 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de març de 1627.

Nou!!: 1688 і Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Ali I

Alí I (Tunis, 30 de juny de 1688-22 de setembre de 1756) fou bei dels husaynites de Tunísia (1735-1756).

Nou!!: 1688 і Ali I · Veure més »

Amàlia de Dohna-Carwinden

Amàlia de Dohna-Carwinden (en alemany Amalie Louise von Dohna-Carwinden) va néixer a Estocolm (Suècia) el 28 de juliol de 1661 i va morir a Kaliningrad el 2 d'abril de 1724.

Nou!!: 1688 і Amàlia de Dohna-Carwinden · Veure més »

Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg

Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg (en alemany Amalia Elisabeth von Hanau-Münzenberg) (Hanau, Alemanya, 29 de gener de 1602 - Kassel, 8 d'agost de 1651).

Nou!!: 1688 і Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg · Veure més »

Amàlia Kettler de Curlàndia

Amàlia Kettler de Curlàndia (en alemany Amalia kettler von Kurland) va néixer a Jelgava (Letònia) el 12 de juny de 1653 i va morir a Weilmünster el 16 de juny de 1711.

Nou!!: 1688 і Amàlia Kettler de Curlàndia · Veure més »

Ann Glover

Ann Glover, també anomenada Goodwife “Goody” Ann Glover (Irlanda, ? - Boston, 1688) fou una esclava catòlica irlandesa.

Nou!!: 1688 і Ann Glover · Veure més »

Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel

Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Anna Amalia von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 24 d'octubre de 1739 i va morir a Weimar el 10 d'abril de 1807.

Nou!!: 1688 і Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Anna Dönhoff

Anna Dönhoff (en polonès Anna Denhoffówna) va néixer a Tartu (Estònia) 1621 i va morir a la ciutat polonesa de Bydgoszcz el 1655.

Nou!!: 1688 і Anna Dönhoff · Veure més »

Anna d’Oldenburg-Delmenhorst

Anna d'Oldenburg-Delmenhorst (en alemany Anna von Oldenburg-Delmenhorst) va néixer a Delmenhorst (Alemanya) el 28 de març de 1605 i va morir el 12 de desembre de 1688.

Nou!!: 1688 і Anna d’Oldenburg-Delmenhorst · Veure més »

Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg

Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Anna Sophie von Sachsen-Gotha-Altenburg) (Gotha (Alemanya), 22 de desembre de 1670 - Rudolstadt, 28 de desembre de 1728) era una noble alemanya, la filla gran del duc Frederic I (1646-1691) i de Magdalena Sibil·la de Saxònia-Weissenfels (1648-1681).

Nou!!: 1688 і Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Anna, Princesa Reial i d'Orange

Anna del Regne Unit, també coneguda com a Anna de Hannover (Hannover (Alemanya), 2 de novembre de 1709 - La Haia, 12 de gener de 1759).

Nou!!: 1688 і Anna, Princesa Reial i d'Orange · Veure més »

Anną Ostrorożanką

va ser una noble polonesa de la Confederació de Polònia i Lituània, filla de Jan Ostrorog, vòivoda de Poznan.

Nou!!: 1688 і Anną Ostrorożanką · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: 1688 і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Annibale Carracci

Annibale Carracci (3 de novembre de 1560, Bolonya - 15 de juliol de 1609, Roma) va ser un pintor i gravador del barroc italià.

Nou!!: 1688 і Annibale Carracci · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: 1688 і António Luís de Sousa · Veure més »

Antoine V de Gramont

Antoine V de Gramont, duc de Guiche o Antoni de Gramont (1672 - 16 de setembre de 1725) fou un militar francès membre de la família Gramont.

Nou!!: 1688 і Antoine V de Gramont · Veure més »

Antoni de Planella i de Cruïlles

Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.

Nou!!: 1688 і Antoni de Planella i de Cruïlles · Veure més »

Antoni de Saiol i de Quarteroni

Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona.

Nou!!: 1688 і Antoni de Saiol i de Quarteroni · Veure més »

Antonieta Augusta d'Aldenburg

fou una adinerada noble alemanya, filla d'Antoni I d'Aldenbug (1633-1680) i d'Augusta Joana de Sayn-Wittgenstein (1638-1669).

Nou!!: 1688 і Antonieta Augusta d'Aldenburg · Veure més »

Antonio Corradini

Antonio Corradini (19 d'octubre de 1688, Venècia – 12 d'agost de 1752, Nàpols) va ser un escultor venecià del moviment artístic conegut com a rococó.

Nou!!: 1688 і Antonio Corradini · Veure més »

Armada de Mèxic

LArmada de Mèxic és la força militar encarregada de la vigilància i salvaguarda de les costes, el mar territorial, una zona econòmica exclusiva i l'espai aeri marítim de Mèxic així com en les aigües interiors, vies fluvials i lacustres navegables.

Nou!!: 1688 і Armada de Mèxic · Veure més »

Arquebisbat d'Ayacucho

Larquebisbat d'Ayacucho (espanyol: Arquidiócesis de Ayacucho, llatí: Archidioecesis Ayacuquensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Perú.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat d'Ayacucho · Veure més »

Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado

Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Berlín

Larquebisbat de Berlín (alemany: Erzbistum Berlin, llatí: Archidioecesis Berolinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Berlín · Veure més »

Arquebisbat de Birmingham

Larquebisbat de Birmingham (anglès: Archdiocese of Birmingham; llatí: Archidioecesis Birminghamiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Birmingham · Veure més »

Arquebisbat de Bogotà

Larquebisbat de Bogotà —Arquidiócesis de Bogotá, Archidioecesis Bogotensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Bogotà · Veure més »

Arquebisbat de Bolonya

La basílica de sant Petroni, una de les esglésies més grans del món Larquebisbat de Bolonya - arcidiocesi di Bologna; Archidioecesis Bononiensis - és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Bolonya · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Goa i Damão

Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Goa i Damão · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Quebec

Escut de l'arxidiòcesi Interior de la catedral Larquebisbat de Quebec (francès: Archidiocèse de Québec; anglès: Archdiocese of Québec; llatí: Archidioecesis Quebecensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Quebec.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Quebec · Veure més »

Arquebisbat de Quito

Larquebisbat de Quito (castellà: Arquidiócesis de Quito; llatí: Archidioecesis Quitensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Equador.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Quito · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg

Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1688 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: 1688 і Atenes · Veure més »

August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön - August von Schleswig-Holstein-Norburg-Plön - (Sønderborg, Dinamarca, 9 de maig de 1635 - Plön, 17 de setembre de 1699) era un noble de la Casa d'Oldenburg, el segon fill de Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (1595-1671) i de Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (1602-1682).

Nou!!: 1688 і August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön · Veure més »

August Guillem de Prússia (1722-1758)

August Guillem de Prússia August Guillem de Prússia (en alemany August Wilhelm von Preußen) va néixer a Berlín el 9 d'agost de 1722 i a morir a Oranienburg el 12 de juny de 1758.

Nou!!: 1688 і August Guillem de Prússia (1722-1758) · Veure més »

Augusta Maria de Schleswig-Holstein-Gottorp

Augusta Maria de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Auguste Marie von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp el 6 de febrer de 1649 i va morir a Augustenburg bei Durlach el 25 d'abril de 1728.

Nou!!: 1688 і Augusta Maria de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Avalot de les faves

L'Avalot de les faves fou una revolta antisenyorial ocorreguda el juny de 1688 a Manresa.

Nou!!: 1688 і Avalot de les faves · Veure més »

Avinyó (Valclusa)

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.

Nou!!: 1688 і Avinyó (Valclusa) · Veure més »

Àhmad ad-Damurdaixí

Àhmad ad-Damurdaixí —en àrab أحمد الدمررداشي, Aḥmad ad-Damurdāxī— fou un militar i historiador egipci del.

Nou!!: 1688 і Àhmad ad-Damurdaixí · Veure més »

Àlvar X de Kibangu

Álvaro X Nimi a Mvemba Água Rosada va ser governador de Kibangu i Água Rosada i un dels dos principals pretendents Kinlaza al tron del regne del Congo durant la guerra civil del Congo, juntament amb el rei de Lemba.

Nou!!: 1688 і Àlvar X de Kibangu · Veure més »

Balasore

Balasore (també Baleswar o Baleshwar) és una ciutat d'Orissa a l'Índia, capital del districte de Balasore a la riba dreta del riu Burdbalang.

Nou!!: 1688 і Balasore · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: 1688 і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Baronia de Xaló

L'antiga Baronia de Xaló comprenia a començaments del els llocs del Ràfol de Xaló (l'actual Xaló), Llíber i Benibrai.

Nou!!: 1688 і Baronia de Xaló · Veure més »

Barroc sicilià

Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles i. L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.

Nou!!: 1688 і Barroc sicilià · Veure més »

Bartolomeo Cristofori

Bartolomeo Cristofori di Francesco (Pàdua, 4 de maig de 1655 - Florència, 27 de gener de 1731) va ser un constructor d'instruments musicals italià, reconegut generalment per haver estat l'inventor del piano.

Nou!!: 1688 і Bartolomeo Cristofori · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1688 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Batabanó

El municipi de Batabanó està situat al sud i oest de la província de província de Mayabeque, Cuba.

Nou!!: 1688 і Batabanó · Veure més »

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.

Nou!!: 1688 і Bengala · Veure més »

Bernat Antoni Pasqual

Bernat Antoni Pasqual (Arenys de Mar, 1650 - Pressburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 1720), militar, cavaller i home de Cort.

Nou!!: 1688 і Bernat Antoni Pasqual · Veure més »

Bijapur (Karnataka)

Bijapur és una ciutat de l'Índia a l'estat de Karnataka, districte de Bijapur, fundada a l'època de la dinastia Chalukya de Kalyani (segle X-XI) amb el nom de Vijayapura o "Ciutat de la Victòria" del que deriva el seu nom actual.

Nou!!: 1688 і Bijapur (Karnataka) · Veure més »

Bisbat d'Aberdeen

L'església de Sant Machar, que fou la catedral de la diòcesi d'Aberdeen fins a la reforma protestant, que avui pertany a l'Església d'Escòcia. cistercenca de Deer (''Deer Abbey''), fundada el 1219. El bisbat d'Aberdeen (anglès: Roman Catholic Diocese of Aberdeen, llatí: Dioecesis Aberdonensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1688 і Bisbat d'Aberdeen · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1688 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: 1688 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1688 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1688 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat de Baiona

catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Baiona · Veure més »

Bisbat de Chalon

El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Chalon · Veure més »

Bisbat de Die

El bisbat de Die - Diocèse de Die, Dioecesis Diensis - és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Die · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Lescar

La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Lescar · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Lutsk · Veure més »

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Novara · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello

El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »

Bisbat de Pozzuoli

El bisbat de Pozzuoli (italià: Diocesi di Pozzuoli; llatí: Dioecesis Puteolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Pozzuoli · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de San Marco Argentano-Scalea

El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1688 і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Nou!!: 1688 і Bisbat de Ston · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Vigevano

El bisbat de Vigevano (italià: bisbat de Vigevano; llatí: Dioecesis Viglevanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1688 і Bisbat de Vigevano · Veure més »

Boguslau Leszczyński

Boguslau Leszczyński (en polonès Bogusław Leszczyński) va néixer a Wiślica (Polònia) el 1614 i va morir a Varsòvia el 23 de setembre de 1659.

Nou!!: 1688 і Boguslau Leszczyński · Veure més »

Bohuslav Balbín

Bohuslav Balbín (3 de desembre del 1621, Hradec Králové - 28 de novembre del 1688, Praga) fou un escriptor, jesuïta i patriota txec.

Nou!!: 1688 і Bohuslav Balbín · Veure més »

Bombardeig d'Alacant (1691)

El Bombardeig d'Alacant de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: 1688 і Bombardeig d'Alacant (1691) · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (1691)

El Bombardeig de Barcelona de 1691 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: 1688 і Bombardeig de Barcelona (1691) · Veure més »

Brandenburg

Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.

Nou!!: 1688 і Brandenburg · Veure més »

Brest

Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.

Nou!!: 1688 і Brest · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: 1688 і Burgesia · Veure més »

Ca l'Alegre de Baix

La masia de Ca l'Alegre de Baix –coneguda també com a Ca n'Alegre–, estava situada al mig del que és actualment la plaça de Lesseps, a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: 1688 і Ca l'Alegre de Baix · Veure més »

Cal·línic II

Cal·línic II (en grec Καλλίνικος Β') va ser patriarca de Constantinoble tres vegades, la primera l'any 1688, substituint Jaume I, la segona de 1689 a 1693, i la tercera del 1694 al 1702.

Nou!!: 1688 і Cal·línic II · Veure més »

Camille d'Hostun de La Baume

Camille d'Hostun de La Baume, Duc de Tallard (14 de febrer de 1652 - 20 de març de 1728) fou un militar, aristòcrata i diplomàtic francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1688 і Camille d'Hostun de La Baume · Veure més »

Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel

Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Karl I von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Brunsvic l'1 d'agost de 1713 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 26 de març de 1780.

Nou!!: 1688 і Carles I de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Carles I de Hessen-Kassel

Carles I de Hessen-Kassel (Kassel, Sacre Imperi Romanogermànic, 3 d'agost de 1654 - ibídem, 23 de març de 1730) fou landgravi de Hessen-Kassel.

Nou!!: 1688 і Carles I de Hessen-Kassel · Veure més »

Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Nou!!: 1688 і Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia · Veure més »

Carles III Gonzaga-Nevers

Ferran Carles de Gonzaga-Nevers (Revere, 31 d'agost del 1652 - Pàdua, 5 de juliol del 1708) fou el darrer duc de Màntua, Montferrat, i de Rethel, príncep d'Arches.

Nou!!: 1688 і Carles III Gonzaga-Nevers · Veure més »

Carles XI de Suècia

Carles XI de Suècia durant la Batalla de Lund de 1676. Quadre atribuït a David Klöcker Ehrenstrahl (1682) va ser rei de Suècia (1660-1697), duc de Bremen i príncep de Verden (1660-1697), així com duc del Palatinat-Zweibrücken (1681-1697) amb el nom de Carles I. Era l'únic fill del matrimoni del rei Carles X Gustau i Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp.

Nou!!: 1688 і Carles XI de Suècia · Veure més »

Carlo Pallavicino

Carlo Pallavicino (Pallavicini) (Salò, Llombardia, ca. 1630 - 29 de gener de 1688) fou un compositor italià.

Nou!!: 1688 і Carlo Pallavicino · Veure més »

Carlos de Gurrea Aragón y de Borja

Carlos de Gurrea Aragón y de Borja (1634 - 1692), 9è Duc de Vilafermosa.

Nou!!: 1688 і Carlos de Gurrea Aragón y de Borja · Veure més »

Carlota Amàlia de Nassau-Dietz

Cartola Amàlia de Nassau-Dietz (en alemany Anna Charlotte Amalie von Nassau-Dietz-Oranien) va néixer a Ljouwert (Països Baixos) el 2 d'octubre de 1710 i va morir a Durlach el 17 de novembre de 1777.

Nou!!: 1688 і Carlota Amàlia de Nassau-Dietz · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1688 і Casa de Guisa · Veure més »

Castell d'Aberdour

El castell d'Aberdour es troba al poble d'Aberdour, a Fife, Escòcia.

Nou!!: 1688 і Castell d'Aberdour · Veure més »

Castell d'Ormonde

El Castell d'Ormonde (en anglès Ormonde Castle, en irlandès Caisleán Urmhumhan) és un castell situat a la ribera del riu Suir al costat est de Carrick-on-Suir, comtat de Tipperary a Irlanda.

Nou!!: 1688 і Castell d'Ormonde · Veure més »

Castell de Powis

El castell de Powis, originàriament construït vers el 1200 com a fortalesa per als comtes de Powys, és un edifici residencial construït sobre una elevació del terreny, que està envoltat d'un jardí en forma de terrasses a l'estil italià, per salvar el desnivell, en el qual hi ha: un hivernacle (orangery), un aviari i un llac en la part baixa.

Nou!!: 1688 і Castell de Powis · Veure més »

Castell de Roslin

El castell de Rosslyn (Rosslyn Castle en anglès) és un castell parcialment en ruïnes situat prop de la localitat de Rosslyn, al Midlothian, Escòcia, Regne Unit.

Nou!!: 1688 і Castell de Roslin · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1688 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Braga

Interior La catedral de Braga (en portuguès Sé de Braga) és un dels principals monuments de Braga, a Portugal.

Nou!!: 1688 і Catedral de Braga · Veure més »

Catedral de Jaén

La catedral de Jaén, seu de la diòcesi de Jaén, és una catedral situada a la plaça de Santa Maria de la ciutat de Jaén.

Nou!!: 1688 і Catedral de Jaén · Veure més »

Caterina Amàlia de Solms-Laubach

Caterina Amàlia de Solms-Laumbach (en alemany Katharine Amalie zu Solms-Laubach) va néixer a Laubach (Alemanya) el 26 de setembre de 1654 i va morir a Scheveningen el 26 d'abril de 1736.

Nou!!: 1688 і Caterina Amàlia de Solms-Laubach · Veure més »

Caterina de Brunsvic-Dannenberg

Caterina de Brunsvic-Dannenberg sobre una medalla do 1635 Caterina de Brunsvic-Dannenberg (en alemany Marie Katharina von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 de juny de 1616 i va morir a Grabow l'1 de juliol de 1665.

Nou!!: 1688 і Caterina de Brunsvic-Dannenberg · Veure més »

Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein

Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein -en alemany Katharina Dorothea Finck von Finckenstein- (Schönberg Szymbark, Polònia, 6 de juny de 1700 - Halberstadt, 26 de juny de 1728) era filla del baró Albert Cristòfol de Finck-Finckenstein (1662 — 1749) i d'Arnaldina Carlota de Creytzen (1673 — 1749).

Nou!!: 1688 і Caterina Dorotea de Finck-Finckenstein · Veure més »

Caterina Tarongí i Tarongí

Caterina Tarongí i Tarongí (Palma, 1646 - 6 de maig de 1691) fou una criptojueva xueta cremada viva per la Inquisició.

Nou!!: 1688 і Caterina Tarongí i Tarongí · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: 1688 і Càller · Veure més »

Centelles

Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: 1688 і Centelles · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1688 і Cesena · Veure més »

Chandannagar

Chandannagar, Chandernagore, Chandernagor, Chandarnagar o Chandanagar, en francès Chandernagor, en bengalí: চন্দননগর Chôndonnôgor) és una ciutat i antiga colònia francesa a uns 30 km al nord de Calcuta a Bengala Occidental. La seva superfície és de 19 km² i la població a l'entorn de 150.000 habitants (2001; el 1901 eren 25.000). És a la riba del riu Hugli i a poca distància de Chinsura. L'establiment francès es va fundar vers el 1673 amb permís del nawab de Bengala Ibrahim Khan, sent evacuada al cap de poc temps i refundada el 1688. Va adquirir importància sota Dupleix nomenat governador el 1730. El 1757 fou bombardejada pels britànics (almirall Watson) i una força terrestre dirigida per Robert Clive va capturar les fortificacions (23 de març de 1757) que foren demolides. Fou retornada als francesos per la pau del 1763 però conquerida per segona vegada el 1794. Restaurada per la pau d'Amiens (1802) fou ocupada novament el mateix any i conservada pels anglesos fins al 1816 quan fou definitivament restaurada a França junt amb un territori a la rodalia de 7,8 km². Va estar sota un subgovernador dependent del governador francès de l'Índia. El juny de 1948 un plebiscit va mostrar que el 97% de la població volia ser part de l'Índia (independent feia uns mesos) i el maig de 1950 França la va cedir a l'Índia de facto, signant la cessió oficial el 2 de febrer de 1951 i fent l'entrega formal el 9 de juny de 1952. El 2 d'octubre de 1955 va passar a formar part de l'estat de Bengala Occidental.

Nou!!: 1688 і Chandannagar · Veure més »

Charles du Fresne, sieur du Cange

Charles du Fresne, sieur du Cange o Du Cange (Amiens, 18 de desembre de 1610 - París, 23 d'octubre de 1688) fou un filòleg, lexicògraf i historiador de l'Edat mitjana europea i de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1688 і Charles du Fresne, sieur du Cange · Veure més »

Charles-Henri Sanson

Charles-Henri Sanson (París, 15 de febrer de 1739 - 4 de juliol de 1806) fou el reial botxí de França durant el regnat del rei Lluís XVI i alt botxí de la Primera República Francesa.

Nou!!: 1688 і Charles-Henri Sanson · Veure més »

Chennai

Txennai o Chennai (en tàmil சென்னை), anteriorment Madràs, és una ciutat i corporació municipal de l'Índia, capital del districte de Chennai i de l'estat de Tamil Nadu i la quarta àrea metropolitana més gran del país.

Nou!!: 1688 і Chennai · Veure més »

China Poblana

XIX. A l'esquerra, un chinaco La China Poblana (Xinesa poblera) és un terme que es refereix a dues qüestions de la cultura de Mèxic que han quedat relacionades aparentment des de finals del.

Nou!!: 1688 і China Poblana · Veure més »

Ciutat de Luxemburg

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Nou!!: 1688 і Ciutat de Luxemburg · Veure més »

Claude Mellan

Claude Mellan (Abbeville, Picardia, 23 de maig de 1598 - París, 9 de març de 1688) fou un pintor i gravador francès.

Nou!!: 1688 і Claude Mellan · Veure més »

Claude Perrault

«Façana del palau del Louvre, de la banda que dona al riu, construït durant el regnat de Lluís XIV, sota el disseny de Claude Perrault», del llibre de Jean Mariette, gravat de l'''Architecture françoise ou recueil des maisons royalles, de quelques églises de Paris et de châteaux et maisons de plaisance de France bâties nouvellement'' (1783). L'observatori de París, projecte de Claude Perrault Claude Perrault (*París, 25 de setembre de 1613 - ibíd., 9 d'octubre de 1688) va ser un famós arquitecte, físic, mecànic, metge i naturalista francès, membre de l'Acadèmia de Ciències.

Nou!!: 1688 і Claude Perrault · Veure més »

Cocatedral de Sant Nicolau de Bari

L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seu catedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià.

Nou!!: 1688 і Cocatedral de Sant Nicolau de Bari · Veure més »

Col·legi de les Quatre Nacions

Col·legi de les Quatre Nacions, 1670 El Col·legi de les Quatre Nacions fou un projecte inclòs en el testament del Cardenal Mazzarino.

Nou!!: 1688 і Col·legi de les Quatre Nacions · Veure més »

Colonització britànica d'Amèrica

La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Nou!!: 1688 і Colonització britànica d'Amèrica · Veure més »

Comtat de l'Alcúdia

El comtat de l'Alcúdia és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV el 2 de desembre del 1645, data en què va atorgar el títol de comte al cavaller valencià Gonçal Escrivà d'Íxer (València 1614-1652), pertanyent a l'estament militar del regne de València i titular del senyoriu de L'Alcúdia, població valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual esdevenia “comtat”.

Nou!!: 1688 і Comtat de l'Alcúdia · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1688 і Comtat de Rethel · Veure més »

Comtat de Sinarques

Escut de Sinarques El Comtat de Sinarques és un títol nobiliari espanyol creat el 12 de maig de 1597 pel rei Felip II a favor de Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.

Nou!!: 1688 і Comtat de Sinarques · Veure més »

Conclave de 1691

El conclave de 1691 es va convocar a la mort d'Alexandre VIII i va acabar amb l'elecció del cardenal Antonio Pignatelli, que regnà com a Papa amb el nom d'Innocenci XII.

Nou!!: 1688 і Conclave de 1691 · Veure més »

Conrad de Reventlow

Conrad de Reventlow (en danès Conrad Reventlow) va néixer a Copenhaguen el 21 d'abril de 1644 i va morir a la ciutat danesa de Clausholm el 21 de juliol de 1708.

Nou!!: 1688 і Conrad de Reventlow · Veure més »

Conradina de Reuss-Kostritz

Conradina de Reuss-Kostritz (en alemany Konradine Reuß von Schleiz zu Köstritz) va néixer a Turíngia (Alemanya) el 22 de desembre de 1719 i va morir a la mateixa Turingia el 2 de febrer de 1770.

Nou!!: 1688 і Conradina de Reuss-Kostritz · Veure més »

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Nou!!: 1688 і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: 1688 і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Copa Webb Ellis

La Copa Webb Ellis és el trofeu atorgat al guanyador de la Copa del Món de Rugbi, la màxima competició internacional del rugbi a 15.

Nou!!: 1688 і Copa Webb Ellis · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: 1688 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Coromantins

Els coromantins (o coromantees o kormantines) és el nom anglès que es va donar als esclaus àkans que provenien de la Costa de l'Or, a l'actual Ghana.

Nou!!: 1688 і Coromantins · Veure més »

Cristòfol II de Dohna

Cristòfol II de Dohna -Christoph von Dohna - (Morag, Polònia, 2 de juny de 1583 - Orange, 1 de juliol de 1637) fou un polític i acadèmic prussià, durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1688 і Cristòfol II de Dohna · Veure més »

Cristià de Brandenburg-Bayreuth

Cristià de Brandenburg-Bayreuth —en alemany Christian von Brandenburg-Bayreuth— (Cölln, actualment un barri del centre històric de Berlín, 30 de gener de 1581 - Bayreuth, 30 de maig de 1655) era un noble alemany de la Casa de Hohenzollern, fill de l'elector de Brandenburg Joan Jordi (1525-1598) i de la seva tercera esposa Elisabet d'Anhalt-Zerbst (1563-1607).

Nou!!: 1688 і Cristià de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Christian Heinrich von Brandenburg-Kulmbach- (Bayreuth, Baviera, 29 de juliol de 1661 - Weferlingen, 5 d'abril de 1708) fou marcgravi de Brandenburg-Bayreuth-Kulmbach.

Nou!!: 1688 і Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach · Veure més »

Cristià Guillem de Schwarzburg-Sondershausen

Cristià Guillem de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Christian Wilhelm von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Sondershausen (Alemanya) el 6 de gener de 1647 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de maig de 1721, Era fill del comte Antoni Günther (1620-1666) i de Maria Magdalena de Birkenfeld (1622-1689).

Nou!!: 1688 і Cristià Guillem de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Nou!!: 1688 і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin

Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin - Christian II Ludwig von Mecklenburg-Schwerin - (Grabow, Sacre Imperi, 15 de maig de 1683 - Schwerin, 30 de maig de 1756) fou fill del duc Frederic I (1638-1688) i de Cristina Guillemina de Hessen-Homburg (1653-1722).

Nou!!: 1688 і Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Cristina de Mecklenburg-Gustrow

Cristina de Mecklenburg-Gustrow (en alemany Christine von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 14 d'agost de 1663 i va morir a Gedern el 3 d'agost de 1749.

Nou!!: 1688 і Cristina de Mecklenburg-Gustrow · Veure més »

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Christine Elisabeth von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 23 de juliol de 1638 i va morir a Weimar el 7 de juliol de 1679.

Nou!!: 1688 і Cristina Elisabet de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg (en alemany Christine Wilhelmine von Hessen-Homburg) va néixer a Bingenheim (Alemanya) el 30 de juny de 1653 i va morir a Grabow el 16 de maig de 1722.

Nou!!: 1688 і Cristina Guillemina de Hessen-Homburg · Veure més »

Cristina Sofia de Reventlow

Cristina Sofia de Reventlow, coneguda també amb el nom de Cristina Sofia Holstein que va prendre del seu segon marit— (Haderslev, Dinamarca, 30 d'octubre de 1672 -Fuirendal, 27 de juny de 1757) era filla del comte i Primer Ministre danès Conrad de Reventlow (1644-1708) i d'Anna Margarida Gabel (1651-1678), una família de l'alta aristocràcia danesa.

Nou!!: 1688 і Cristina Sofia de Reventlow · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: 1688 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: 1688 і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Departament de Nueva Segovia

El Departament de Nueva Segovia és un departament de Nicaragua.

Nou!!: 1688 і Departament de Nueva Segovia · Veure més »

Derry

Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.

Nou!!: 1688 і Derry · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1688 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Dinastia afxàrida

Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.

Nou!!: 1688 і Dinastia afxàrida · Veure més »

Dinastia jànida

La dinastia jànida, djànida, jànides o djànides fou una nissaga que va governar el kanat de Bukharà del 1599 al 1785.

Nou!!: 1688 і Dinastia jànida · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: 1688 і Dinastia Stuart · Veure més »

Districte d'Azamgarh

El districte d'Azamgarh és una divisió administrativa de l'Índia a l'estat d'Uttar Pradesh, divisió d'Azamgarh.

Nou!!: 1688 і Districte d'Azamgarh · Veure més »

Districte de Balasore

El districte de Balasore o Districte de Baleswar és una divisió administrativa d'Orissa a l'Índia.

Nou!!: 1688 і Districte de Balasore · Veure més »

Districte de Kamrup

El districte de Kamrup és una divisió administrativa de l'estat d'Assam, Índia.

Nou!!: 1688 і Districte de Kamrup · Veure més »

Districte de Mergui

El districte de Myeik o districte de Mergui és una divisió administrativa de Birmània, al sud del país a la divisió de Tenasserim o Taninthayi.

Nou!!: 1688 і Districte de Mergui · Veure més »

Districte de Nainital

El districte de Nainital (o Naini Tal) és una divisió administrativa de l'estat d'Uttarakhand a l'Índia, a la divisió de Kumaon, amb capital a Nainital o Naini Tal i amb Haldwani com a principal ciutat (altres ciutats Kaladhungi, Ramnagar, Bhowali, Ramgarh, Mukteshwar, Bhimtal, Sattal i Naukuchiatal).

Nou!!: 1688 і Districte de Nainital · Veure més »

Districte de Pishin

El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.

Nou!!: 1688 і Districte de Pishin · Veure més »

Districte de Quetta

El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.

Nou!!: 1688 і Districte de Quetta · Veure més »

Districte de Quetta-Pishin

El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.

Nou!!: 1688 і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »

Districte de Salem

El districte de Salem (tàmil சேலம் மாவட்டம் Sélam Màvattam) és una divisió administrativa de l'estat de Tamil Nadu a l'Índia, amb capital a la ciutat de Salem.

Nou!!: 1688 і Districte de Salem · Veure més »

Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck (en alemany Dorothea von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck) va néixer a Augustenburg (Dinamarca) el 24 de novembre de 1685 i va morir a la ciutat sueca de Stavlo el 25 de desembre de 1761.

Nou!!: 1688 і Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck · Veure més »

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Dorothea von Schwarzburg-Sondershausen) (Sondershausen, Alemanya, 23 d'agost de 1579 - 5 de juliol de 1639).

Nou!!: 1688 і Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Dorotea Elisabet de Schlesien-Liegnitz

Dorotea Elisabet de Schlesien-Liegnitz (en alemany Dorothea Elisabeth von Schlesien-Liegnitz) va néixer a la ciutat polonesa de Breslau el 17 de desembre de 1646 i va morir a Dillenburg el 9 de juny de 1691.

Nou!!: 1688 і Dorotea Elisabet de Schlesien-Liegnitz · Veure més »

Ducat de Beaufort

La senyoria, després comtat i finalment ducat de Beaufort fou una jurisdicció feudal del Regne de França a la Xampanya.

Nou!!: 1688 і Ducat de Beaufort · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Nou!!: 1688 і Edat contemporània · Veure més »

El Quiché

El Departament d'El Quiché es troba a la regió Sud-Occidentental de Guatemala.

Nou!!: 1688 і El Quiché · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: 1688 і Electromagnetisme · Veure més »

Elionor d'Anhalt-Zerbst

Elionor d'Anhalt-Zerbst (en alemany Eleonore von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 10 de novembre de 1608 i v morir a Østerholm el 2 de novembre de 1681.

Nou!!: 1688 і Elionor d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Elisabet Carlota de Wittelsbach

Elisabet Carlota de Wittelsbach - Elisabeth Charlotte von der Pfalz - (Neumarkt in der Oberpfalz, 19 de novembre de 1597 -Krosno Odrzańskie, 26 d'abril de 1660) fou una noble alemanya, filla de l'elector Frederic IV (1574-1610) i de la princesa d'Orange Lluïsa Juliana de Nassau (1576-1644).

Nou!!: 1688 і Elisabet Carlota de Wittelsbach · Veure més »

Elisabet Carlota del Palatinat

La princesa '''Elisabet Carlota del Palatinat''', duquessa d'Orleans, pintada per Hyacinthe Rigaud (1659-1743) ''Anekdoten vom Französischen Hofe'', 1789. Elisabet Carlota del Palatinat (Heidelberg, 27 de maig de 1652 - Saint-Cloud, 8 de desembre de 1722) va ser duquessa d'Orleans i princesa de la Casa de Wittelsbach que regnà a Baviera i al Palatinat amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: 1688 і Elisabet Carlota del Palatinat · Veure més »

Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg

Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg - Elisabeth Dorothea von Sachsen-Gotha-Altenburg - (Coburg, Alemanya, 8 de gener de 1640 - Butzbach, 24 d'agost de 1709) fou una noble alemanya, filla d'Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1601-1675) i d'Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).

Nou!!: 1688 і Elisabet Dorotea de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Elisabet Sofia de Brandenburg

Elisabet Sofia de Brandenburg (en alemany Elisabeth Sophie von Brandenburg) va néixer a Berlín el 5 d'abril de 1674 i va morir a Römhild el 22 de novembre de 1748.

Nou!!: 1688 і Elisabet Sofia de Brandenburg · Veure més »

Enric Casimir II de Nassau-Dietz

Enric Casimir II de Nassau-Dietz (en alemany Heinrich Kasimir II von Nassau-Dietz, i en frisó Hindrik Kasimir II fan Nassau-Dietz) va néixer a La Haia (Països Baixos) el 18 de gener de 1657 i va morir a Ljouwert el 25 de març de 1696.

Nou!!: 1688 і Enric Casimir II de Nassau-Dietz · Veure més »

Enric de Nassau-Dillenburg

Enric de Nassau-Dillenburg —en alemany Heinrich von Nassau-Dillenburg— (Dillenburg, Alemanya, 28 d'agost de 1641 - palau de Ludwigsbrunn, 18 d'abril de 1701), era un príncep de la Casa de Nassau, fill de Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg (1618 - 1656) i de la princesa Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel (1612 - 1673).

Nou!!: 1688 і Enric de Nassau-Dillenburg · Veure més »

Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692)

Enric I de Reuss-Schleiz (en alemany Heinrich I Reuß zu Schleiz) va néixer a Schleiz (Alemanya) el 26 de març de 1639, i va morir a Köstritz el 18 de març de 1692.

Nou!!: 1688 і Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692) · Veure més »

Enric VI de Reuss-Obergreiz

Enric VI de Reuss-Obergreiz (en alemany Heinrich VI von Reuss-Obergreiz) va néixer a Greiz (Alemanya) el 7 d'agost de 1649 i va morir la ciutat hongaresa de Szeged l'11 d'octubre de 1697.

Nou!!: 1688 і Enric VI de Reuss-Obergreiz · Veure més »

Enric XI de Reuss-Obergreiz

Enric XI Reuss-Obergreiz (en alemany Heinrich XI. Reuß zu Greiz) va néixer a Greiz (Alemanya) el 18 de març de 1722 i va morir a la mateixa ciutat el 28 de juny de 1800.

Nou!!: 1688 і Enric XI de Reuss-Obergreiz · Veure més »

Enric XXIV de Reuss-Kostritz

Enric XXIV de Reuss-Kostritz (en alemany Heinrich XXIV von Reuß-Köstritz) va néixer a Schleiz (Alemanya) el 26 de juliol de 1681 i va morir a Greiz el 24 de juliol de 1748.

Nou!!: 1688 і Enric XXIV de Reuss-Kostritz · Veure més »

Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau

Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau -en alemany Henriette Amalie von Anhalt-Dessau- (Clèveris, Sacre Imperi el 16 d'agost de 1666 -castell de Oranienstein, Dietz, 18 d'abril de 1726) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi II d'Anhalt-Dessau (1627-1693) i d'Enriqueta Caterina de Nassau (1637-1708).

Nou!!: 1688 і Enriqueta Amàlia d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Enriqueta Dorotea d'Oettingen

Enriqueta Dorotea d'Oettingen (en alemany Henriette Dorothea von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 14 de febrer de 1672 i va morir a Idstein el 18 de maig de 1728.

Nou!!: 1688 і Enriqueta Dorotea d'Oettingen · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1688 і Era japonesa · Veure més »

Ermita de Sant Antoni (Peníscola)

L'ermita de Sant Antoni de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià) està situada en la Serra d'Irta, sobre la muntanya de la Mola, a uns 5 quilòmetres del nucli urbà.

Nou!!: 1688 і Ermita de Sant Antoni (Peníscola) · Veure més »

Ernest August I de Saxònia-Weimar

Ernest August I de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August I von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar (Alemanya) el 19 d'abril de 1688 i va morir a Eisenach el 19 de gener de 1748.

Nou!!: 1688 і Ernest August I de Saxònia-Weimar · Veure més »

Ernest August II de Saxònia-Weimar-Eisenach

Ernest August II de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernst August II von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar el 2 de juny de 1737 i va morir a la mateixa ciutat el 28 de maig de 1758.

Nou!!: 1688 і Ernest August II de Saxònia-Weimar-Eisenach · Veure més »

Ernestina de Saxònia-Weimar-Eisenach

Ernestina Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach (en alemany Ernestine Auguste Sophie von Sachsen-Weimar-Eisenach) va néixer a Weimar el 4 de gener de 1740 i va morir a Hildburghausen el 10 de juny de 1786.

Nou!!: 1688 і Ernestina de Saxònia-Weimar-Eisenach · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: 1688 і Escòcia · Veure més »

Escrivà d'Íxer

Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.

Nou!!: 1688 і Escrivà d'Íxer · Veure més »

Escut de Reus

Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.

Nou!!: 1688 і Escut de Reus · Veure més »

Església de fusta d'Hopperstad

Església de Hopperstad. L'església de fusta de Hopperstad és una stavkirke medieval de Vikøyri, municipi de Vik, comtat de Sogn og Fjordane, a Noruega.

Nou!!: 1688 і Església de fusta d'Hopperstad · Veure més »

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: 1688 і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Nou!!: 1688 і Església de Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Església de Sant Miquel (Luxemburg)

LEsglésia de Sant Miquel (en luxemburguès: Méchelskierch; en francès: Église Saint-Michel; en alemany: Sankt Michaelskirche) és una església catòlica romana a la Ciutat de Luxemburg, al sud de Luxemburg.

Nou!!: 1688 і Església de Sant Miquel (Luxemburg) · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

Nou!!: 1688 і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Estat de Jaipur

Escut de Jaipur. Jaipur a l'Imperial Gazetteer of India. L'Estat de Jaipur fou un estat de l'Agència de Rajputana, residència de Jaipur.

Nou!!: 1688 і Estat de Jaipur · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: 1688 і Eugeni de Savoia · Veure més »

Felip de Hessen-Philippsthal

Felip de Hessen-Philipsthal (en alemany Philip von Hessen-Philippsthal) va néixer a Kassel el 14 de desembre de 1655 i va morir a Aquisgrà el 18 de juny de 1721.

Nou!!: 1688 і Felip de Hessen-Philippsthal · Veure més »

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Sonderburg (Alemanya) el 15 de març de 1584 i va morir a Glücksburg el 27 de setembre de 1663.

Nou!!: 1688 і Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt

Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt (en alemany Philipp Wilhelm von Brandenburg-Schwedt) va néixer a Königsberg el 19 de maig de 1669 i va morir al castell de Schwedt el 19 de desembre de 1711.

Nou!!: 1688 і Felip Guillem de Brandenburg-Schwedt · Veure més »

Felipa Carlota de Prússia

Felipa Carlota de Prússia Felipa Carlota de Prússia - Philippine Charlotte von Preußen - (Berlín, 13 de març de 1716 -Braunschweig, 16 de febrer de 1801) fou una noble prussiana, filla del rei Frederic Guillem I de Prússia (1688 - 1740) i de Sofia Dorotea de Hannover (1686 - 1757).

Nou!!: 1688 і Felipa Carlota de Prússia · Veure més »

Ferdinand de Marsin

Ferdinand de Marsin (o Marchin), comte de Marchin, (Lieja, 10 de febrer del 1656 – Torí, 9 de setembre de 1706), també comte del Sacre Imperi Romanogermànic, marquès de Clermont d'Entragues, comte de Graville, senyor de Modave i de Vell Valeffe, fou un militar (Mariscal de França, 1703) i aristòcrata való al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1688 і Ferdinand de Marsin · Veure més »

Ferdinand Verbiest

''Automòbil'' de vapor dissenyat per Verbiest el 1672 – (segons una interpretació del segle XVIII) Ferdinand Verbiest (Pittem, 9 d'octubre de 1623 – Pequín, 28 de gener de 1688) va ser un jesuïta flamenc que va fer missions a la Xina durant la Dinastia Qing.

Nou!!: 1688 і Ferdinand Verbiest · Veure més »

Ferran August de Lobkowicz

Ferran August de Lobkowicz (en alemany Ferdinand August von Lobkowicz) va néixer a Neustadt (Alemanya) el 7 de setembre de 1655 i va morir Leipzig el 3 d'octubre de 1715.

Nou!!: 1688 і Ferran August de Lobkowicz · Veure més »

Ferran Maximilià de Baden-Baden

Ferran Maximilià de Baden-Baden (en alemany Ferdinand Maximilian von Baden-Baden) va néixer a Baden-Baden (Marcgraviat de Baden) el 23 de setembre de 1625 i va morir a Heidelberg el 4 de novembre de 1669.

Nou!!: 1688 і Ferran Maximilià de Baden-Baden · Veure més »

Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela

Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, sovint conegudes simplement amb el nom de Decennals de Valls, a l'Alt Camp, dins el Camp de Tarragona, tenen el seu origen en la devoció que la ciutat té cap a la Mare de Déu de la Candela, patrona de la població.

Nou!!: 1688 і Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela · Veure més »

Françoise Quinault

Françoise Quinault, coneguda també com a senyoreta Denesle (vers el 1688, Metz - París, 22 de desembre de 1713) va ser una actriu francesa del Teatre barroc.

Nou!!: 1688 і Françoise Quinault · Veure més »

Francesc de Montserrat i Vives

Francesc de Montserrat i Vives (Reus, 19 de desembre de 1617 - Barcelona, 10 de maig de 1688) va ser un doctor en lleis i terratinent català.

Nou!!: 1688 і Francesc de Montserrat i Vives · Veure més »

Francesc Puig i Sorribes

Francesc Puig i Sorribes fou un militar català, el qual va servir des del 1705 fins al 1713 com a capità amb el grau de coronel en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

Nou!!: 1688 і Francesc Puig i Sorribes · Veure més »

Francesc Santacruz i Artigues

Francesc Santacruz i Artigues (? - Sant Feliu de Codines, 20 de febrer de 1730) documentat entre els anys 1665 i 1721, fou un dels escultors més considerats del barroc català i un dels fundadors del gremi d'escultors de Barcelona.

Nou!!: 1688 і Francesc Santacruz i Artigues · Veure més »

Francesc Soler (músic)

Francesc Soler (Mont-roig del Camp, ca. 1645 - Girona, 1 de maig del 1688) fou un compositor i mestre de capella català.

Nou!!: 1688 і Francesc Soler (músic) · Veure més »

Francesco Morosini

Francesco Morosini, també conegut com el Peloponnesiaco (Venecia, 26 de febrer de 1619 – Nauplia, 6 de gener de 1694), es va convertir en el dux número 108 de la República de Venecia el 3 d'abril de 1688.

Nou!!: 1688 і Francesco Morosini · Veure més »

Francesco Rossi

Francesco Rossi (Bari, 1650 - 1725?) fou un compositor italià.

Nou!!: 1688 і Francesco Rossi · Veure més »

Francisco Ximénez

Fra Francisco Ximénez OP (1666, Écija, Espanya - Guatemala, 1722) fou un frare dominic espanyol reconegut per la seva conservació del Popol Vuh.

Nou!!: 1688 і Francisco Ximénez · Veure més »

Frederic de Baden

Frederic de Baden-Durlach (en alemany Friedrich von Baden-Durlach) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 7 d'octubre de 1703 i va morir a Karlsruhe el 26 de març de 1732.

Nou!!: 1688 і Frederic de Baden · Veure més »

Frederic de Dohna

Frederic de Dohna (en alemany Friedrich von Dohna) va néixer a Kostrzyn (Polònia) el 1621 i va morir a la ciutat suïssa de Lutry el 27 de març de 1688.

Nou!!: 1688 і Frederic de Dohna · Veure més »

Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg

Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (en alemany Friedrich von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 26 de novembre de 1581 i va morir a Nordborg el 22 de juliol de 1658.

Nou!!: 1688 і Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg · Veure més »

Frederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

Nou!!: 1688 і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »

Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.

Nou!!: 1688 і Frederic Guillem de Brandenburg · Veure més »

Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt

Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt (en alemany Friedrich Wilhelm von Brandenburg-Schwedt) va néixer a Oranienbaum el 17 de novembre de 1700 i va morir a Wildenbruch el 4 de març de 1771.

Nou!!: 1688 і Frederic Guillem de Brandenburg-Schwedt · Veure més »

Frederic Guillem I de Prússia

August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.

Nou!!: 1688 і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »

Frederic I de Hessen-Homburg

Frederic I de Hessen-Homburg (en alemany Friedrich I von Hessen-Homburg) va néixer al castell de Lichtenberg, a Fischbachtal (Alemanya), el 5 de març de 1585 i va morir a Bad Homburg el 9 de maig de 1638.

Nou!!: 1688 і Frederic I de Hessen-Homburg · Veure més »

Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Frederic I de Mecklenburg-Grabow (en alemany Friedrich zu Mecklenburg) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 13 de febrer de 1638 i va morir a Grabow el 28 d'abril de 1688.

Nou!!: 1688 і Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Frederic I de Prússia

Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.

Nou!!: 1688 і Frederic I de Prússia · Veure més »

Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Friedrich I von Sachsen-Gotha-Altenburg) va néixer a Gotha el 15 de juliol de 1646 i va morir a Friedrichswerth el 2 d'agost de 1691.

Nou!!: 1688 і Frederic I de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Frederic Lluís de Nassau-Ottweiler

Frederic Lluís de Nassau-Ottwieler (en alemany Friedrich Ludwig von Nassau-Ottweiler) va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 13 de novembre de 1651 i va morir a Saarbrücken el 25 de maig de 1728.

Nou!!: 1688 і Frederic Lluís de Nassau-Ottweiler · Veure més »

Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck — en alemany Friedrich Ludwig von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck— (Beck, actualment Alemanya, 6 d'abril de 1653 - Königsberg, 7 de març de 1728) era fill del duc August Felip (1612 - 1675) i de la comtessa Maria Sibil·la de Nassau-Saarbrücken (1628 - 1699).

Nou!!: 1688 і Frederic Lluís de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck · Veure més »

Frederic VII de Baden-Durlach

Frederic VII de Baden-Durlach (en alemany Friedrich VII Magnus von Baden-Durlach) va néixer a Ueckermünde (Alemanya) el 23 de setembre de 1647 i va morir a Karlsburg el 25 de juny de 1709.

Nou!!: 1688 і Frederic VII de Baden-Durlach · Veure més »

Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt

Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt (en alemany Friederike Luise von Hessen-Darmstadt) va néixer a Prenzlau el 16 d'octubre de 1751 i va morir a Berlín el 25 de febrer de 1805.

Nou!!: 1688 і Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Fugida de les Oques Salvatges

castell de Portumna. Museu patrimonial de les Oques Salvatges. La Fugida de les Oques Salvatges fa referència a la partida dels exèrcits jacobites irlandesos dirigits per Patrick Sarsfield amb direcció a França, segons els termes del Tractat de Limerick de 3 d'octubre de 1691 que va posar fi a la Guerra Guillemita d'Irlanda.

Nou!!: 1688 і Fugida de les Oques Salvatges · Veure més »

Gabriel Argany

Gabriel Argany (?, segle XVII - Lleida, 1717) fou un músic i mestre de capella que exercí a diverses catedrals catalanes.

Nou!!: 1688 і Gabriel Argany · Veure més »

Gabriel Calloet-Kerbrat

Gabriel Calloet de Querbrat (o Calloet-Kerbrat), segons la grafia bretona utilitza a vegades), va néixer en data desconeguda, entre 1616 i 1620 a Kerbrat-en-Servel, actualment al municipi de Lannion (Côtes -d 'Armor), i va morir després de 1688. Va ser un agrònom i escriptor catòlic bretó. Considerat com l'introductor a França de la idea de la millora genètica en el camp de la zootècnia a través de l'encreuament d'exemplars de bestiar amb majors aptituds. També va tenir un paper important en l'establiment d'hôpitaux généraux al..

Nou!!: 1688 і Gabriel Calloet-Kerbrat · Veure més »

Gabriel de Rochechouart de Mortemart

Gabriel de Rochechouart de Mortemart va néixer a Poitou-Charentes (França) el 1600 i va morir a París el 26 de desembre de 1675.

Nou!!: 1688 і Gabriel de Rochechouart de Mortemart · Veure més »

Gao

Tomba de Muhammad Askya Gao és una ciutat de Mali, capçalera de la regió de Gao de Mali i del cercle de Gao (2007), a la riba esquerra del riu Níger.

Nou!!: 1688 і Gao · Veure més »

Gaspar de la Cerda y Mendoza

Gaspar de la Cerda Silva Sandoval y Mendoza, comte de Galve (Pastrana, Espanya, 11 de gener de 1653 - El Puerto de Santa María, Espanya, 12 de març de 1697) va ser un virrei de Nova Espanya entre 1688 i 1696.

Nou!!: 1688 і Gaspar de la Cerda y Mendoza · Veure més »

Gaspar José Vázquez Tablada

Escut del Bisbat d'OviedoOviedo enciclopedia http://el.tesorodeoviedo.es/index.php?title.

Nou!!: 1688 і Gaspar José Vázquez Tablada · Veure més »

Giambattista Spinola (1646-1719)

Giambattista Spinola dit el Jove (Gènova, 4 d'agost de 1646 – Roma, 19 de març de 1719) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1688 і Giambattista Spinola (1646-1719) · Veure més »

Gilles Robert de Vaugondy

Gilles Robert de Vaugondy (París, 1688 - 1766) va ser un cartògraf i geògraf francès.

Nou!!: 1688 і Gilles Robert de Vaugondy · Veure més »

Giuseppe Castiglione

Retrat de l'emperador Qianlong per Giuseppe Castiglione One Hundred Steeds Conjunt pictòric de Castiglione Giuseppe Castiglione (Milà 19 de juliol de 1688 - Pequín 17 de juliol de 1766),Loehr, George Robert.

Nou!!: 1688 і Giuseppe Castiglione · Veure més »

Godfrey Kneller

Godfrey Kneller, originàriament Gottfried Kniller, (Lübeck, 1646 - Londres, 1723) fou un pintor, dibuixant, aquarel·lista i miniaturista nascut al Sacre Imperi Romanogermànic i establert a la capital anglesa, el qual es convertí en el retratista barroc més important d'Anglaterra durant el final del i principi del.

Nou!!: 1688 і Godfrey Kneller · Veure més »

Gorée

Lilla de Gorée o Gorea, 1981; Vol.

Nou!!: 1688 і Gorée · Veure més »

Gottfried Finger

Gottfried Finger (Olomouc (Moràvia) 1655-56?, - 31 d'agost de 1730), fou un compositor moravià del temps del Barroc.

Nou!!: 1688 і Gottfried Finger · Veure més »

Gran Aliança

La Gran Aliança era una coalició europea, que van formar, en diverses èpoques Àustria, Bavària, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxònia, Espanya, Suècia, i les Províncies Unides Holandeses.

Nou!!: 1688 і Gran Aliança · Veure més »

Grinling Gibbons

Grinling Gibbons (1648-1721) fou un tallista i escultor nascut als Països Baixos, el qual s'establí a Anglaterra el 1667.

Nou!!: 1688 і Grinling Gibbons · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: 1688 і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Nou Anys

La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".

Nou!!: 1688 і Guerra dels Nou Anys · Veure més »

Guerra Francoholandesa

La guerra Francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: 1688 і Guerra Francoholandesa · Veure més »

Guerra Guillemita d'Irlanda

La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates.

Nou!!: 1688 і Guerra Guillemita d'Irlanda · Veure més »

Guerres franco-índies

Les Guerres franco-índies són el conjunt de conflictes en Amèrica del Nord paral·lels a diverses guerres dinàstiques europees durant l'edat moderna.

Nou!!: 1688 і Guerres franco-índies · Veure més »

Guerres russo-crimeanes

Un retrat imaginari de "Bohdan Khmelnitski amb Tugai Bei a Lviv", oli sobre llenç per Jan Matejko, 1885. Serguei Vasílievitx Ivanov. El Kanat de Crimea cap al 1600, i la línia fronterera amb el Principat de Moscou. Les invasions dels tàrtars de Crimea en la Rússia del (o Guerres russo-crimeanes) van començar el 1507, després de la mort del duc de Moscou Ivan III, quan el Kanat de Crimea va atacar les ciutats russes de Beliov i Kozelsk.

Nou!!: 1688 і Guerres russo-crimeanes · Veure més »

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg (en alemany Wilhelm Christoph von Hessen-Homburg) va néixer a Ober-Rosbach (Alemanya), on la família havia fugit de la pesta, el 13 de novembre de 1625 i va morir a Hamburg el 27 d'agost de 1681.

Nou!!: 1688 і Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg · Veure més »

Guillem de Baden-Baden

Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677.

Nou!!: 1688 і Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Guillem IV d'Orange-Nassau

Guillem IV d'Orange (en neerlandès Willem IV Carel Hendrik Friso van Oranje-Nassau) va néixer a Ljouwert (Països Baixos) l'1 de setembre de 1711 i va morir a La Haia el 22 d'octubre de 1751.

Nou!!: 1688 і Guillem IV d'Orange-Nassau · Veure més »

Guillem Lluís de Kirchberg

Guillem Lluís de Kirchberg va néixer a Hachenburg (Alemanya) el 30 de març de 1709 i va morir a la mateixa ciutat el 18 de febrer de 1751.

Nou!!: 1688 і Guillem Lluís de Kirchberg · Veure més »

Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken

Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken (en alemany Wilhelm Ludwig von Nassau-Saarbrücken), va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 18 de desembre de 1590 i va morir a Metz el 22 d'agost de 1640.

Nou!!: 1688 і Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken · Veure més »

Guillem Ramon VIII de Montcada

Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero-Meneses (Madrid, 4 de desembre de 1674 - València, 5 de febrer de 1727) va ser un noble i militar espanyol, sisè marquès d'Aitona i Gran d'Espanya de primera classe, entre altres títols.

Nou!!: 1688 і Guillem Ramon VIII de Montcada · Veure més »

Guillem V de Hessen-Kassel

Guillem V de Hessen-Kassel (en alemany Wilhelm V von Hessen-Kassel) va ser un noble alemany, landgravi de Hessen-Kassel entre 1627 i 1637.

Nou!!: 1688 і Guillem V de Hessen-Kassel · Veure més »

Guillemina Cristina de Saxònia Weimar

Guillemina Cristina de Saxònia Weimar (en alemany Wilhelmine Christiane von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) el 26 de gener de 1658 i va morir a Sondershausen el 30 de juny de 1712.

Nou!!: 1688 і Guillemina Cristina de Saxònia Weimar · Veure més »

Guru Gobind Singh Ji

El Guru Gobind Singh Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਗੋਬਿੰਦ ਸਿੰਘ) (Patna, 22 de desembre de 1666 - Nanded, 7 d'octubre de 1708) fou el fill, i el successor del novè Guru dels sikhs, el Guru Tegh Bahadur Sahib Ji.

Nou!!: 1688 і Guru Gobind Singh Ji · Veure més »

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow (en alemany Gustav Adolf von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 26 de febrer de 1633 i va morir a la mateixa ciutat el 6 d'octubre de 1695.

Nou!!: 1688 і Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz

Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz (en alemany Gustave Caroline von Mecklenburg-Strelitz) va néixer a Strelitz (Alemanya) el 12 de juliol de 1694 i va morir a Schwerin el 13 d'abril de1748.

Nou!!: 1688 і Gustava Carolina de Mecklenburg-Strelitz · Veure més »

Hadjdji Husayn I Paixà

Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del. La primera vegada que és esmentat fou el 1674. Va ser malferit en una batalla naval contra els espanyols, i encara que la ferida era aparentment mortal, es va salvar i va rebre per això el malnom de Mezzomorto. La seva activitat corsària el va convertir en un dels principals personatges d'Alger. Per les activitats de Mezzomorto i altres corsaris, el francesos van enviar el 1682 una flota dirigida per l'almirall Duquesne. El dey Hasan Baba va retornar de Tlemcen on feia una expedició, i els francesos van arribar davant la capital el dia 29 de juliol de 1682. La ciutat fou bombardejada fins al 12 de setembre, però no van obtenir cap resultat i els francesos se'n van anar. El 1683 Duquesne va retornar i el 26 de juny va reprendre el bombardeig. Hasan Baba va acceptar negociar i va lliurar alguns ostatges entre els quals un rais (cap) que considerava el seu rival, de nom Hadjdji Husayn conegut com a Mezzomorto, però aquest, molt hàbilment, va saber guanyar el suport de Duquesne que el va alliberar i amb l'ajut d'altres corsaris va atacar a Hasan que fou mort ràpidament el 22 de juliol. Husayn va assolir poder (Hadjdji Husayn I Paixà). Però llavors va decidir enfrontar als francesos, i va començar a tirar contra la flota de Duquesne fins que aquesta va haver d'aixecar el bloqueig i abandonar la zona. El 1684 va signar un acord de pau amb Lluís XIV de França. El 1686 la Porta el va convidar a enviar vaixells per combatre a la campanya de Morea. Va deixar el govern i el 1688, quan es va trencar la pau amb França i Alger fou altra vegada bombardejada, Husayn va atacar amb els seus vaixells les costes franceses. El 1689 la Porta el va nomenar kapudan paixà però abans de l'arribada de l'orde a Alger, Husayn va haver d'abandonar aquesta ciutat al pujar al poder Ahmed Shaban II, havent de fugir cap a Tunis (i més tard a Istanbul) passant el càrrec de kapudan paixà a Misirlizade Ibrahim Pasha. El 1690 va rebre l'encàrrec de dirigir la flota del Danubi en les operacions contra Vidin; després va exercir el comandament de la flota a la mar Negra i el 1692, davant del perill d'un atac venecià a les illes de la mar Egea, fou nomenat sandjakbegi de Rodes amb el comandament dels kalyuns (galions) imperials. El 1694 els venecians van ocupar Quios (Sakiz) i la Porta va enviar a la zona una flota sota comandament del kapudan paixà Amudja-zade Husayn Pasha, que va enfrontar als venecians en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de) i els va derrotar, amb destacada participació d'Hadjdji Husayn; els venecians es van veure obligats a evacuar l'illa el maig del 1695, i Amudja-zade Husayn Pasha fou nomenat muhafiz de Quios per poc temps. Finalment fou nomenat kapudan paixà el maig de 1695 succeint a Amudja-zade Husayn Pasha que va rebre el govern d'Adana. Es va dedicar a combatre els venecians a la mar Egea i va derrotar una flota veneciana a Lesbos (Midilli) que es dirigia a Quios i Cos, el setembre de 1695; el 1696 va participar en les operacions a Morea i va enfrontar la flota veneciana dirigida per Alessandro Molino entre Andros i Eubea i després li va lliurar batalla prop de Tènedos (5 de juliol de 1697) causant-li una greu derrota; la va derrotar per segona vegada davant Andros l'1 de setembre de 1697. El 21 de setembre de 1698 va enfrontar a la flota veneciana dirigida per Giacomo Cornaro en aigües de Lesbos, batalla en la qual les dues parts es van atribuir la victòria. Després de la pau de Karlowitz (1699) va romandre com a kapudan paixà algun temps fins a la seva mort el 1701 a l'illa de Paros; el nomenament del seu successor al càrrec, Abd al-Fattah Pasha, és de l'agost del 1701. Va ser enterrat a Quios.

Nou!!: 1688 і Hadjdji Husayn I Paixà · Veure més »

Hanna Diyab

Antun Yússuf Hannà Diyab (nascut vers 1688) va ser un escriptor i rondallaire maronita.

Nou!!: 1688 і Hanna Diyab · Veure més »

Hôtel particulier

La façana de l'hôtel de Soubise, París Un hôtel particulier (del francès, hotel particular o «casa gran») és un tipus d'habitatge francès (que també es troba a Suïssa i Bèlgica) que consisteix en una casa de luxe construïda en una ciutat, dissenyada per a ser habitada per una sola família (i el seu personal de servei).

Nou!!: 1688 і Hôtel particulier · Veure més »

Heinrich Elmenhorst

Erik Elmenhorst (Parchim, Pomerània, 1632 - Hamburg, 1704) fou un músic del barroc i eclesiàstic alemany.

Nou!!: 1688 і Heinrich Elmenhorst · Veure més »

Henley-on-Thames

Henley-on-Thames és una localitat britànica pertanyent al Comtat d'Oxfordshire, al marge occidental del riu Tàmesi, 9 milles (14km) del nord-oest de Reading, 7 milles (11km) de l'oest de Maidenhead i 23 milles (37 km) al sud-est d'Oxford, prop del trifini d'Oxfordshire, Berkshire i Buckinghamshire.

Nou!!: 1688 і Henley-on-Thames · Veure més »

Henri-Benjamin Constant de Rebecque

Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.

Nou!!: 1688 і Henri-Benjamin Constant de Rebecque · Veure més »

Herman de Fürstenberg-Heiligenberg

Herman de Furstenberg-Heiligenberg (en alemany Hermann Egon zu Fürstenfeld-Heiligenberg) va néixer a Heiligenberg (Alemanya) el 5 de novembre de 1627 i va morir a Múnic el 10 de setembre de 1674.

Nou!!: 1688 і Herman de Fürstenberg-Heiligenberg · Veure més »

Herois de Guararapes

Els herois de Guararapes (Francisco Barreto de Meneses, João Fernandes Vieira, André Vidal de Negreiros, Henrique Dias, Antônio Filipe Camarão i Antônio Dias Cardoso) van ser els líders de les tropes lusobrasileres en les batalles que tingueren lloc al turó de Guararapes els anys 1648 i 1649.

Nou!!: 1688 і Herois de Guararapes · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: 1688 і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Assam

La història d'Assam és molt poc coneguda en els seus orígens.

Nou!!: 1688 і Història d'Assam · Veure més »

Història d'Escòcia

milla romana. El domini romà va arribar més al nord, però va durar poc de temps La història d'Escòcia comença al voltant de fa 10.000 anys, quan els éssers humans actuals van començar a habitar Escòcia després de la fi de la glaciació de Würm, l'última era del gel.

Nou!!: 1688 і Història d'Escòcia · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1688 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de l'Armada de Mèxic

L'Armada de Mèxic va ser creada des de la consumació de la independència, el 1821, encara que va ser al quan va adquirir més importància i atenció per part dels governs.

Nou!!: 1688 і Història de l'Armada de Mèxic · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: 1688 і Història de Luxemburg · Veure més »

Història del futbol

Diferents escenes de la història del futbol. La història del futbol sol considerar-se a partir del 1864, any de fundació de The Football Association, encara que els seus orígens, igual que els dels altres tipus de futbol (gespa, sala i platja), poden remuntar diversos segles en el passat, particularment a les Illes Britàniques durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1688 і Història del futbol · Veure més »

Història política del món

La història política del món és la història de les diverses entitats polítiques creades per l'espècie humana al llarg de la seva existència a la Terra i la forma en què aquests estats defineixen les fronteres.

Nou!!: 1688 і Història política del món · Veure més »

Institut de França

Entrada de l'Institut LInstitut de França (Institut de France originalment i en francès), va ser creat el 25 d'octubre de 1795 i està situat a París.

Nou!!: 1688 і Institut de França · Veure més »

Irakli I de Kakheti

Irakli I (Nazar Ali Khan II), nascut el 1643, duia el nom de Nicolau i era fill de David, 5è príncep de Mukhran.

Nou!!: 1688 і Irakli I de Kakheti · Veure més »

Jacob Kettler de Curlàndia

Jacob Kettler de Curlàndia (en alemany Jakob Kettler von Kurland i en letó Jekabs fon Ketlers) va néixer a Kuldīga (Letònia) el 28 d'octubre de 1610 i va morir a Jelgava l'1 de gener de 1682.

Nou!!: 1688 і Jacob Kettler de Curlàndia · Veure més »

Jacobitisme

El Jacobitisme era el moviment polític que intentava aconseguir la restauració als trons d'Anglaterra i Escòcia als membres de la Casa d'Estuard (fins i tot amb posterioritat a 1707 quan tots dos títols es van unir de facto en el tron del Regne Unit després de l'Acta d'Unió).

Nou!!: 1688 і Jacobitisme · Veure més »

Jacques Pradon

Jacques Pradon també conegut com a Nicolas Pradon (Rouen, Alta Normandia, 1632 - París, 14 de gener de 1698) fou un poeta i escriptor francès.

Nou!!: 1688 і Jacques Pradon · Veure més »

James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Nou!!: 1688 і James Francis Edward Stuart · Veure més »

Jaume I de Constantinoble

Jaume I de Constantinoble (en grec Ἰάκωβος) va ser patriarca de Constantinoble tres vegades, la primera del 1679 al 1682, la segona els anys 1685 i 1686, i per tercera vegada els anys 1687 i 1688.

Nou!!: 1688 і Jaume I de Constantinoble · Veure més »

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia

Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.

Nou!!: 1688 і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia · Veure més »

Jean-Baptiste Cotelier

Jean-Baptiste Cotelier, també conegut com a Cotelerius (Nimes, desembre de 1629-París, 19 d'agost de 1686), va ser un teòleg i erudit patrístic francès.

Nou!!: 1688 і Jean-Baptiste Cotelier · Veure més »

Joachim von Sandrart

Bust de Joachim von Sandrart, al ''Hall de la Fama'' de Múnic. Joachim von Sandrart (Frankfurt del Main, Sacre Imperi, 12 de maig de 1606 - Nuremberg, Sacre Imperi, 14 d'octubre de 1688) fou un historiador de l'art, traductor, pintor i gravador alemany del, actiu a Amsterdam durant l'Edat d'Or neerlandesa.

Nou!!: 1688 і Joachim von Sandrart · Veure més »

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels

Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels (en alemany Johann Adolf I von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Halle (Alemanya) el 2 de novembre de 1649 i va morir a Weißenfels el 24 de maig de 1697.

Nou!!: 1688 і Joan Adolf I de Saxònia-Weissenfels · Veure més »

Joan Ballester i Zafra

Joan Ballester i Zafra (Palma, 1688 - 1766) va ser un militar i enginyer mallorquí, capità general de Mallorca interí durant el regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: 1688 і Joan Ballester i Zafra · Veure més »

Joan Baptista Desbach i Martorell

Joan Baptista Desbach i Martorell (Pollença, 6 d'abril de 1617 — La Seu d'Urgell, 26 d'agost de 1688) va ser un religiós mallorquí, va ser bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: 1688 і Joan Baptista Desbach i Martorell · Veure més »

Joan Bonet de Paredes

fou un compositor valencià.

Nou!!: 1688 і Joan Bonet de Paredes · Veure més »

Joan Carles August de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg

Joan Carles August de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg (en alemany Johann Karl August von Leiningen-Dagsburg-Falkenburg-Heidesheim) va néixer a Broich (Alemanya) el 19 de març de 1662 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de novembre de 1698.

Nou!!: 1688 і Joan Carles August de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg · Veure més »

Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Hans Christian von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Franzhagen) va néixer a Beck (Alemanya) el 26 d'abril de 1607 i va morir Sønderborg el 30 de juny de 1653.

Nou!!: 1688 і Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Joan d'Amat i Despalau

Joan d'Amat i Despalau (1633-1697) fou un noble barceloní senyor de Castellbell, Vacarisses, Castellar, Rellinars i El Vilar.

Nou!!: 1688 і Joan d'Amat i Despalau · Veure més »

Joan Ernest de Nassau-Weilburg

Joan Ernest de Nassau-Weilburg (en alemany Johann Ernst von Nassau-Weilburg) va néixer a Weilburg, Hessen, Alemanya, el 13 de juny de 1664 i va morir a Heidelberg el 27 de febrer de 1719.

Nou!!: 1688 і Joan Ernest de Nassau-Weilburg · Veure més »

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar

Joan Ernest II de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst II von Sachsen-Weimar) va néixer a Weimar (Alemanya) l'11 de setembre de 1627 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de maig de 1683.

Nou!!: 1688 і Joan Ernest II de Saxònia-Weimar · Veure més »

Joan Ernest III de Saxònia-Weimar

Joan Ernest III de Saxònia-Weimar (en alemany Johann Ernst III von Sachsen-Weimar), va néixer a Weimar el 22 de novembre de 1664 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de juny de 1707.

Nou!!: 1688 і Joan Ernest III de Saxònia-Weimar · Veure més »

Joan Guillem d'Orange-Nassau

Joan Guillem d'Orange-Nassau Joan Guillem d'Orange-Nassau (Dessau, Ducat de Saxònia, 4 d'agost de 1687 - Dordrecht, 14 de juliol de 1711) fou membre de la Casa de Nassau i ostentar el títol de duc Nassau-Dietz i de Katzenbogen entre els anys 1696 i 1711.

Nou!!: 1688 і Joan Guillem d'Orange-Nassau · Veure més »

Joan Jablonowski

Joan Estanislau Jablonowski (en polonès Jan Stanisław Jabłonowski) va néixer a Cracòvia (Polònia) cap al 1600 i va morir a Varsòvia el 23 de maig de 1647.

Nou!!: 1688 і Joan Jablonowski · Veure més »

Joan Lluís d'Elderen

Joan Lluís d'Elderen (nascut el 29 de setembre de 1620 a Tongeren i mort l'1 de febrer de 1694 a Lieja) fou un sacerdot, príncep-bisbe del principat de Lieja de 1688 a 1694.

Nou!!: 1688 і Joan Lluís d'Elderen · Veure més »

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst -en alemany Johann Ludwig I von Anhalt-Zerbst- (Zerbst, Anhalt-Zerbst, 4 de maig de 1656 - Dornburg, 1 de novembre de 1704).

Nou!!: 1688 і Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Joan Roig (pare)

Fundació de l'Orde de la Mercè, panell central del retaule de la Mercè a la Catedral de Barcelona (1688) Joan Roig (1629/1635 - 1706).

Nou!!: 1688 і Joan Roig (pare) · Veure més »

Joana Carlota d’Anhalt-Dessau

Joana Carlota d'Anhalt-Dessau (en alemany Johanna Charlotte von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 6 d'abril de 1682 i va morir a Herford el 31 de març de 1750.

Nou!!: 1688 і Joana Carlota d’Anhalt-Dessau · Veure més »

Joana Magdalena de Hanau-Lichtenberg

Joana Magdalena de Hanau-Lichtenberg (en alemany Johanna Magdalena von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Rheinau (Alemanya) el 18 de desembre de 1660 i va morir a Hanau el 21 d'agost de 1715.

Nou!!: 1688 і Joana Magdalena de Hanau-Lichtenberg · Veure més »

Johann Caspar Lange

Johann Caspar Lange fou un músic alemany de la segona meitat del (període Barroc).

Nou!!: 1688 і Johann Caspar Lange · Veure més »

Johann Friedrich Fasch

Johann Friedrich Fasch (Buttelstedt, Turíngia, 15 d'abril de 1688 - Zerbst, Anhalt, 5 de desembre de 1758) fou un compositor i violinista alemany.

Nou!!: 1688 і Johann Friedrich Fasch · Veure més »

Johann Georg Rauch

Johann Georg Rauch (Soultz, Alt Rin, 1658 - 1710) fou un compositor alsacià.

Nou!!: 1688 і Johann Georg Rauch · Veure més »

Johann Jakob Walther

Johann Jakob Walther (Witterda, Turíngia, 1650 - 2 de novembre de 1717) fou un compositor i violinista alemany.

Nou!!: 1688 і Johann Jakob Walther · Veure més »

Johann Joseph Fux

Johann Joseph Fux, (Hirtenfield, Estíria, 1660 - Viena, 13 de febrer de 1741) va ser un compositor, teòric de la música i pedagog austríac de l'última era del Barroc.

Nou!!: 1688 і Johann Joseph Fux · Veure més »

Johann Ludwig Steiner

Johann Ludwig Steiner (Zúric, 1 de juliol de 1688 - Zúric, 27 de març de 1761) fou un compositor alemany del Barroc.

Nou!!: 1688 і Johann Ludwig Steiner · Veure més »

Johann Philipp Förtsch

Johann Philipp Förtsch (Wertheim, Francònia, 14 de maig de 1652 - Lübeck, 14 de desembre de 1732) fou un compositor alemany del Barroc.

Nou!!: 1688 і Johann Philipp Förtsch · Veure més »

Johann Wolfgang Franck

Johann Wolfgang Franck (Hamburg, Alemanya, 1641 - Espanya, 1688), formes alternatives Francke, Frank, fou un metge i compositor alemany.

Nou!!: 1688 і Johann Wolfgang Franck · Veure més »

John Bunyan

John Bunyan (Bedford, Bedfordshire, 1628 - Regne d'Anglaterra, 1688) fou un escriptor anglès, famós per ser l'autor de The Pilgrim's Progress (El viatge del pelegrí), una novel·la que reflecteix l'ideal de formació del cristianisme.

Nou!!: 1688 і John Bunyan · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: 1688 і John Locke · Veure més »

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth o Brandenburg-Kulmbach (en alemany Georg Albrecht von Brandenburg-Kulmbach) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 20 de març de 1619 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de setembre de 1666.

Nou!!: 1688 і Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Jordi August de Nassau-Idstein

Jordi August de Nassau-Idstein (en alemany Georg August Samuel von Nassau-Idstein) va néixer el 26 de febrer de 1665 a Idstein (Alemanya) i va morir el 26 d'octubre de 1721 a Biebrich.

Nou!!: 1688 і Jordi August de Nassau-Idstein · Veure més »

Jordi de Dinamarca

Jordi de Dinamarca (2 d'abril de 1653 - 28 d'octubre de 1708) va ser príncep consort de Gran Bretanya pel seu matrimoni amb Anna de la Gran Bretanya.

Nou!!: 1688 і Jordi de Dinamarca · Veure més »

Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth

Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Georg II Friedrich von Brandenburg-Bayreuth) va néixer el 19 de juny de 1688 a Obersutzbürg (Alemanya) i va morir el 17 de maig de 1735 a Bayreuth.

Nou!!: 1688 і Jordi Frederic de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Jordi Frederic de Kirchberg

Jordi Frederic de Kirchberg (en alemany Georg Friedrich von Kirchberg) (Famroda, (Alemanya), 3 de març de 1683 - Hachenburg, 14 d'agost de 1749 fou un noble alemany, fill de Jordi Lluís de Kirchberg (1626-1686) i de Magdalena Cristina de Manderscheid Blankenheim (1658-1715).

Nou!!: 1688 і Jordi Frederic de Kirchberg · Veure més »

Jordi Frederic de Waldeck

Jordi Frederic de Waldeck (en alemany Georg Friedrich von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 31 de gener de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 19 de novembre de 1692.

Nou!!: 1688 і Jordi Frederic de Waldeck · Veure més »

Jordi Guillem de Brandenburg

Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.

Nou!!: 1688 і Jordi Guillem de Brandenburg · Veure més »

Jordi XI de Kartli

Jordi XI de Kartli (Shah Nawaz Khan III), nascut després de 1648, segon fill de Vakhtang V de Kartli i de Rwadam, fou tres vegades rei de Kartli.

Nou!!: 1688 і Jordi XI de Kartli · Veure més »

José Antonio Manso de Velasco

José Antonio Manso de Velasco i Sánchez de Samaniego, 1688 † 1767, 1r Comte de Superunda, va ser un militar i polític espanyol, XLIII virrei del Perú.

Nou!!: 1688 і José Antonio Manso de Velasco · Veure més »

Josep Boneu i Pi

Josep Boneu i Pi o Josep de Boneu i Pi fou un militar i polític barceloní que, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic del 1706.

Nou!!: 1688 і Josep Boneu i Pi · Veure més »

Josep Capellades

Josep Capellades (Martorell, 1610 - Montserrat, 1 de gener de 1688) va ser un monjo benedictí, membre de la comunitat de Montserrat, escriptor i músic català.

Nou!!: 1688 і Josep Capellades · Veure més »

Josep Climent de Baviera

Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Múnic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.

Nou!!: 1688 і Josep Climent de Baviera · Veure més »

Josep Finestres i Monsalvo

Josep Finestres i Monsalvo (Barcelona, 5 d'abril de 1688 - Montfalcó d'Ossó, 11 de novembre de 1777) fou un erudit jurista català, germà de l'historiador Jaume Finestres.

Nou!!: 1688 і Josep Finestres i Monsalvo · Veure més »

Josep Juli major

Josep Juli (Barcelona, m. 1701) dit major per diferenciar-lo del fill homònim, va ser un mestre d'obres català.

Nou!!: 1688 і Josep Juli major · Veure més »

Juan de Navas

Juan Francisco Gómez de Navas i Sagastiberri (Calatayud 23 d'octubre de 1647 - Madrid, ca. 1719) va ser un compositor i arpista espanyol que va desenvolupar la seva activitat musical a la cort madrilenya.

Nou!!: 1688 і Juan de Navas · Veure més »

Kanat de Bukharà

El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.

Nou!!: 1688 і Kanat de Bukharà · Veure més »

Köprülü Damadı Abaza Siyavuş Paixà

Köprülü Damadı Abaza Siyavuş Paşa (vers 1627-1688) fou un gran visir otomà.

Nou!!: 1688 і Köprülü Damadı Abaza Siyavuş Paixà · Veure més »

Keonjhar

Bandera de Keonjhar Keonjhar fou un estat tributari protegit a Orissa, amb una superfície de 8.019 km² limitat al nord pel districte de Singhbhum; a l'est per l'estat de Mayurbhanj i el districte de Balasore; al sud pel districte de Cuttack i l'estat de Dhenkanal; i a l'oest pels estats de Pal Lahara i Bonai; està format per dos trossos separats: el Baix keonjhar amb valls i terres planes i l'Alt Keonjhar amb la zona muntanyosa.

Nou!!: 1688 і Keonjhar · Veure més »

Khalkha (ètnia)

Els khalkha o halh (mongol clàssic: qalq-a, khalkha; mongol: Халх) són un subgrup dels mongols que formen la majoria del poble mongol de la República de Mongòlia.

Nou!!: 1688 і Khalkha (ètnia) · Veure més »

Knin

Knin és una ciutat de Croàcia, al comtat de Šibenik-Knin.

Nou!!: 1688 і Knin · Veure més »

Kumaon

Districtes i divisions Kumaon o Kumaun és una de les dues divisions administratives que formen l'estat d'Uttarakhand a l'Índia.

Nou!!: 1688 і Kumaon · Veure més »

La Fadulla

La Fadulla fou una activista revolucionària manresana, la primera de la història de Catalunya, condemnada a morir a la forca el 9 d'agost de 1688.

Nou!!: 1688 і La Fadulla · Veure més »

Lambesc

Lambesc és un municipi francès, situat al departament de les Boques del Roine i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: 1688 і Lambesc · Veure més »

Lira turca

La lira turca (en turc Türk lirası, lira o, simplement, TL) és la moneda de Turquia i, de fet, també la de la República Turca de Xipre del Nord.

Nou!!: 1688 і Lira turca · Veure més »

Llapis

Un llapis amb la goma d'esborrar a l'extrem Un llapis (plural, llapis) o més rarament un llàpit és un estri d'escriptura i dibuix, que es guia amb una mà i marca un suport.

Nou!!: 1688 і Llapis · Veure més »

Llarg segle XVIII

L'anomenat llarg segle XVIII (anglès: Long 18th century) és un concepte utilitzat per un nombre d'historiadors britànics de manera anàloga al curt segle XX i llarg segle XIX d'Eric Hobsbawm.

Nou!!: 1688 і Llarg segle XVIII · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: 1688 і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1688 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1688 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de conflictes armats

Llista de conflictes armats, algunes batalles i guerres seleccionades, al llarg de la història occidental, ordenades cronològicament i separades per èpoques.

Nou!!: 1688 і Llista de conflictes armats · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1688 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de duxs de Venècia

La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.

Nou!!: 1688 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »

Llista de governadors de Cap Verd

Aquesta és la llista de governadors de Cap Verd durant l'època en què va romandre sota administració portuguesa.

Nou!!: 1688 і Llista de governadors de Cap Verd · Veure més »

Llista de governadors de Nuevo León

Escut de Nuevo León Rodrigo Medina de la Cruz Aquesta és la llista dels governadors de Nuevo León.

Nou!!: 1688 і Llista de governadors de Nuevo León · Veure més »

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Nou!!: 1688 і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »

Llista de guerres catalanes

Els catalans, al llarg de la història, han viscut diferents conflictes bèl·lics que han configurat la seva identitat i els seus lligams polítics.

Nou!!: 1688 і Llista de guerres catalanes · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Nou!!: 1688 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa · Veure més »

Llista de reis d'Escòcia

Escut tradicional del Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1688 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »

Llista de virreis de Nova Espanya

A continuació es mostra una llista dels virreis de Nova Espanya.

Nou!!: 1688 і Llista de virreis de Nova Espanya · Veure més »

Lluís Alexandre de Borbó

Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.

Nou!!: 1688 і Lluís Alexandre de Borbó · Veure més »

Lluís Cristià de Stolberg-Gedern

Lluís Cristià de Stolberg-Gedern -Ludwig Christian zu Stolberg-Gedern - (Isenburg, Alemanya, 8 de setembre de 1652 - Gedern, 27 d'agost de 1710) fou un noble alemany fill d'Enric Ernest de Stolberg-Wernigerode (1593-1672) i d'Anna Elisabet de Stolberg-Wernigerode (1624-1668).

Nou!!: 1688 і Lluís Cristià de Stolberg-Gedern · Veure més »

Lluís de Borbó (1725 -1793)

El duc de Penthièvre. Lluís de Borbó -en francès Louis Jean Marie de Bourbon (castell de Rambouillet, 16 de novembre de 1725 - castell de Bizy a Vernon, 4 de març de 1793) fou duc de Penthièvre, d'Aumale (1775), de Rambouillet (1737), de Gisors, de Châteauvillain, d'Arc-en-Barrois, d'Amboise, comte d'Eu i de Tolosa i senyor del ducat de Carignan, almirall i gran munter de França.

Nou!!: 1688 і Lluís de Borbó (1725 -1793) · Veure més »

Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Friedrich I von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 25 d'octubre de 1667 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de juny de 1718.

Nou!!: 1688 і Lluís Frederic I de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: 1688 і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís Josep de Borbó

Louis Joseph de Bourbon, Duc de Vendôme, durant la campanya de (1706). Armes de la ''ducs de Vendôme''. Lluís Josep de Borbó —Louis Joseph de Bourbon — anomenat El Gran Vendôme, (1 de juliol de 1654, París - 11 de juny de 1712, Vinaròs) fou duc de Vendôme, militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França (1701-1710) i de Felip V d'Espanya (1710-1711) durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1688 і Lluís Josep de Borbó · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: 1688 і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg

Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Luise Amalie von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 29 de gener de 1722 i va morir a Berlín el 13 de gener de 1780.

Nou!!: 1688 і Lluïsa Amàlia de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Lluïsa Carlota de Brandenburg

Lluïsa Carlota de Brandenburg (en alemany Luise Charlotte von Brandenburg) va néixer a Berlín el 13 de setembre de 1617 i va morir a la ciutat letona de Jelgava el 29 d'agost de 1676.

Nou!!: 1688 і Lluïsa Carlota de Brandenburg · Veure més »

Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en alemany Luise Charlotte von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg) va néixer a Augustenburg el 13 d'abril de 1658 i va morir a Königsberg el 2 de maig de 1740.

Nou!!: 1688 і Lluïsa Carlota de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Lluïsa de Salm-Dhaun

Lluïsa de Salm-Dhaun, comtessa de Sal Dhaun, va néixer a la ciutat de Dhaun (Alemanya) el 27 de febrer de 1721 i va morir a Colònia el 23 de desembre de 1791.

Nou!!: 1688 і Lluïsa de Salm-Dhaun · Veure més »

Lluïsa Enriqueta de Nassau

Lluïsa Enriqueta de Nassau Lluïsa Enriqueta de Nassau -en neerlandès Louise Henriëtte van Nassau- (La Haia, 7 de desembre de 1627 - Berlín, 18 de juny de 1667) fou una noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau, la filla gran del príncep d'Orange Frederic Enric i d'Amàlia de Solms-Braunfels.

Nou!!: 1688 і Lluïsa Enriqueta de Nassau · Veure més »

Lluc Mesquida i Cabot

Lluc Mesquida i Cabot (Marratxí, 1628 - Santa Maria del Camí, 1688) va ser un mestre d'obres.

Nou!!: 1688 і Lluc Mesquida i Cabot · Veure més »

Lorenzo Taranco

Lorenzo Taranco i Mujaurrieta (Castro-Urdiales, 11 d'agost de 1688 - Girona, 3 de febrer de 1756) fou un religiós càntabre i bisbe de Girona de 1745 a 1756.

Nou!!: 1688 і Lorenzo Taranco · Veure més »

Louis de Mollier

Louis de Mollier (1615, - París, 18 d'abril de 1688) fou un poeta i compositor francès del Barroc.

Nou!!: 1688 і Louis de Mollier · Veure més »

Louis François de Boufflers

Louis Francois de Boufflers Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1688 і Louis François de Boufflers · Veure més »

Madame de Montespan

fou una noble francesa.

Nou!!: 1688 і Madame de Montespan · Veure més »

Madrona Clarina i Colomer

Madrona Clarina i Colomer (Barcelona, 1688 - 1744) fou una vídua laica, que va fer-se terciària de l'Orde de Sant Agustí i es va retirar a fer vida solitària a casa seva, a Barcelona.

Nou!!: 1688 і Madrona Clarina i Colomer · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Magdalena Sibylla von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer al palau de Gottorp (Alemanya) el 24 de novembre de 1631 i va morir a Güstrow el 22 de setembre de 1719.

Nou!!: 1688 і Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Maianista

Maianista és qui s'especialitza en l'estudi de les llengües maies o la cultura maia.

Nou!!: 1688 і Maianista · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: 1688 і Manresa · Veure més »

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Nou!!: 1688 і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »

Manuel I de Kibangu

Manuel Afonso Nzinga a Nlenke va ser governador de Kibangu i un dels dos principals pretendents Kinlaza al tron del regne del Congo durant la guerra civil del Congo, juntament amb el rei de Lemba.

Nou!!: 1688 і Manuel I de Kibangu · Veure més »

Manuel Martí i Saragossà

Manuel Martí i Saragossà (Orpesa, Plana Alta, 19 de juliol de 1663 - Alacant, 21 d'abril de 1737), escriptor, hel·lenista, epigrafista, arqueòleg i humanista valencià.

Nou!!: 1688 і Manuel Martí i Saragossà · Veure més »

Mare de Déu dels Àngels (la Vall d'Alba)

L'Església Parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, situada en la pedania de la Barona, en el municipi de la Vall d'Alba, a la comarca de la Plana Alta, és un temple catòlic catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), i, amb codi 12.05.124-002.

Nou!!: 1688 і Mare de Déu dels Àngels (la Vall d'Alba) · Veure més »

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg (en alemany Margarete Elisabeth von Leiningen-Westerburg) va néixer a Schadeck (Alemany) el 30 de juny de 1604 i va morir a Wiesenburg el 13 d'agost de 1667.

Nou!!: 1688 і Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg · Veure més »

Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt

Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt - Maria Amalia von Brandenburg-Schwedt - (Cölln, avui un barri de Berlín, 26 de novembre de 1670 - Palau de Bertholdsburg, Schleusingen, 17 de novembre de 1739) era una princesa de la Dinastia dels Hohenzollern, filla de l'Elector de Brandenburg Frederic Guillem (1620-1688) i de Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (1636-1689).

Nou!!: 1688 і Maria Amàlia de Brandenburg-Schwedt · Veure més »

Maria Anna de Baden-Baden

Maria Anna de Baden-Baden —en alemany Maria Anna Wilhelmine von Baden-Baden— (Baden-Baden, Alemanya, 8 de setembre de 1655 - Eger, 22 d'agost de 1702) era una noble alemanya filla de Guillem de Baden-Baden (1593 - 1677) i de Maria Magdalena d'Oettingen (1619 - 1688).

Nou!!: 1688 і Maria Anna de Baden-Baden · Veure més »

Maria de Mòdena

Maria de Mòdena (en italiàː Maria Beatrice Eleonora Anna Margareta Elisabeta d'Este; Mòdena, 5 d'octubre de 1658 - París, 7 de maig de 1718).

Nou!!: 1688 і Maria de Mòdena · Veure més »

Maria Francesca de Bournonville

Maria Francesca de Bournonville (en francès Marie Françoise de Bournonville) va néixer a La Morte (França) el 15 de juliol de 1654 i va morir el 16 de juliol de 1748.

Nou!!: 1688 і Maria Francesca de Bournonville · Veure més »

Maria Hohenzollern de Prússia

Maria Hohenzollern de Prússia (en alemany Marie von Preußen) va néixer a la ciutat prussiana de Königsberg el 23 de gener de 1679 i va morir a Bayreuth l'11 de febrer de 1649.

Nou!!: 1688 і Maria Hohenzollern de Prússia · Veure més »

Maria Lluïsa de Hessen-Kassel

Maria Lluïsa de Hessen-Kassel -en alemany Marie Luise von Hessen-Kassel- (Kassel, 7 de febrer de 1688 - Ljouwert, 9 d'abril de 1765) fou Era filla del landgravi Carles I de Hessen-Kassel (1654-1730) i de Maria Amàlia de Curlàndia (1653-1711).

Nou!!: 1688 і Maria Lluïsa de Hessen-Kassel · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: 1688 і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Maria Magdalena d'Oettingen

Maria Magdalena d'Oettingen (en alemany Maria Magdalena von Oettingen-Baldern) va néixer el 1619 a Katzenstein (Alemanya) i va morir el 31 d'agost de 1688 a Baden-Baden.

Nou!!: 1688 і Maria Magdalena d'Oettingen · Veure més »

Maria Sofia del Palatinat-Neuburg

Maria Sofia Isabel del Palatinat-Neuburg (Castell de Bravath 1666 - Lisboa, 1699) va ser reina consort de Portugal (1687-1699) pel seu matrimoni amb Pere II.

Nou!!: 1688 і Maria Sofia del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Maria Teresa de Borbó-Condé

Maria Teresa de Borbó, Marie-Thérèse de Bourbon, Mademoiselle de Condé, (París, 1 de febrer de 1666 - ibídem, 22 de febrer de 1732) fou filla del príncep Enric Juli de Borbó-Condé i de la comtessa Anna Enriqueta del Palatinat-Simmern.

Nou!!: 1688 і Maria Teresa de Borbó-Condé · Veure més »

Maria Teresa Felicita d'Este

Escut de Maria Teresa Felicita d'Este com a duquessa de Penthièvre Maria Teresa Felicita d'Este va néixer a Mòdena el 6 d'octubre de 1726 i va morir a Rambouillet el 30 d'abril de 1754.

Nou!!: 1688 і Maria Teresa Felicita d'Este · Veure més »

Maria Victòria de Noailles

Maria Victòria de Noailles (en francès Marie Victoire Sophie de Noailles) va néixer a Versalles el 6 de maig de 1688 i va morir a l'hôtel de Toulouse (París) el 30 de setembre de 1766.

Nou!!: 1688 і Maria Victòria de Noailles · Veure més »

Mariscal de Camp (Alemanya)

Insígnia d'espatlla de Mariscal de Camp de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Mariscal de Camp (en alemany: Generalfeldmarschall, i de vegades només escrit Feldmarschall) era un grau dels exèrcits de diversos estats alemanys, al Sacre Imperi Romà, a l'època del Tercer Reich i a l'Imperi Austríac.

Nou!!: 1688 і Mariscal de Camp (Alemanya) · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1688 і Mariscal de França · Veure més »

Martín Francisco Picart

Martín Francisco Picart (Pamplona, 1688 - Ibidem, ca. 1760) va ser un impressor espanyol, actiu al voltant de 1734, quan va succeir en el negoci al seu pare Francisco Picart.

Nou!!: 1688 і Martín Francisco Picart · Veure més »

Matias de Sousa Villalobos

Matias de Sousa Villalobos fou un músic portuguès del Fou mestre de capella de la Seu de Coïmbra, distingint-se com a compositor de música religiosa.

Nou!!: 1688 і Matias de Sousa Villalobos · Veure més »

Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz

Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz. (en alemany Moritz Wilhelm von Sachsen-Zeitz) va néixer a Moritzburg (Alemanya) el 12 de març de 1664 i va morir a Weida el 15 de novembre de 1718.

Nou!!: 1688 і Maurici Guillem de Saxònia-Zeitz · Veure més »

Maximilià Enric de Baviera

Maximilià-Enric de Baviera (Múnic, 8 de desembre de 1621 - Bonn, 5 de juny 1688) (en való Miyin-Hinri d'Bavire, en alemany Maximilian Heinrich von Bayern) va ser el príncep-arquebisbe de 1650 a 1688 de Colònia, coadjutor del seu oncle i predecessor Ferdinand de Baviera, de Hildesheim, de Lieja.

Nou!!: 1688 і Maximilià Enric de Baviera · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726).

Nou!!: 1688 і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Mètode Vauban

Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Nou!!: 1688 і Mètode Vauban · Veure més »

Mètopes del Partenó

Les mètopes del Partenó són un conjunt de noranta-dues plaques quadrades (mètopes) esculpides en marbre pentèlic, que eren sobre les columnes del peristil del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes.

Nou!!: 1688 і Mètopes del Partenó · Veure més »

Mergui

Mergui o Myeik (birmà ၿမိတ္) és una ciutat de Birmània, a la divisió de Tanintharyi (Tenasserim) de Myanmar, al centre de la divisió i capital del districte de Mergui o Myeik que inclou l'arxipèlag de Mergui a la mar d'Andaman, i del township de Myeik.

Nou!!: 1688 і Mergui · Veure més »

Michael Engler

Michael Engler (Brieg, Silèsia, 1688 - Breslau, Silèsia, 1760) fou un fabricant d'orgues alemany.

Nou!!: 1688 і Michael Engler · Veure més »

Michel Richard Delalande

Michel-Richard Delalande (també de Lalande) (París, 15 de desembre de 1657 - Versalles, 18 de juny de 1726) va ser un compositor, organista i violinista francès.

Nou!!: 1688 і Michel Richard Delalande · Veure més »

Minuet

Un minuet és una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en mètrica ternària.

Nou!!: 1688 і Minuet · Veure més »

Monestir de Curtea de Argeș

El monestir de Curtea de Argeș és un monestir ortodox romanès, construït entre 1515-1517 per Neagoe Basarab a la ciutat de Curtea de Argeș.

Nou!!: 1688 і Monestir de Curtea de Argeș · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: 1688 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Muttu Virappa Nayaka III

Ranga Krishna Muttu Virappa Nayaka III fou naik de Madura, fill i successor el juny de 1682 de Chokkanatha Nayaka i de la reina Mangammal, filla segons uns de Lingama Naicker de Chandragiri-Dupakul i segons altres de Lingana Nayaka (una inscripció dona com a mare a Annamuttamma).

Nou!!: 1688 і Muttu Virappa Nayaka III · Veure més »

Neòfit (desambiguació)

* Neòfit, escriptor grec nascut a Xipre al.

Nou!!: 1688 і Neòfit (desambiguació) · Veure més »

Neòfit IV

Neòfit IV (en grec Νεόφυτος Δ') va ser patriarca de Constantinoble del 27 de novembre de 1688 al 7 de març de 1689.

Nou!!: 1688 і Neòfit IV · Veure més »

Nicolas Catinat

Nicolas Catinat. Nicolas Catinat (París, 1 de setembre de 1637 - Saint-Gratien, Val-d'Oise, 22 de febrer de 1712) fou un militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1688 і Nicolas Catinat · Veure més »

Nixandji Ismaïl Paixà

Nixandji Ismail Paixà —en turc modern: Nişancı İsmail Paşa— (vers 1620-1690) fou un gran visir otomà nascut a Ayaş, prop d'Ankara.

Nou!!: 1688 і Nixandji Ismaïl Paixà · Veure més »

Noto

Noto / Nuotu és un municipi italià de l'illa de Sicília a la província de Siracusa.

Nou!!: 1688 і Noto · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1688 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del.

Nou!!: 1688 і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau · Veure més »

Orde del Card

El Molt Antic i Molt Noble Orde del Card (anglès: The Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle) és un orde de cavalleria associat amb Escòcia.

Nou!!: 1688 і Orde del Card · Veure més »

Paisi I

Paisi I (en grec Παΐσιος Α') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera des de juliol de 1652 fins a l'abril de 1653, quan es va retirar a Heybeliada, a les Illes dels Prínceps.

Nou!!: 1688 і Paisi I · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: 1688 і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Paolo Lorenzani

fou un compositor i músic italià.

Nou!!: 1688 і Paolo Lorenzani · Veure més »

Parlament

Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.

Nou!!: 1688 і Parlament · Veure més »

Partit Whig anglès

Whig fou un partit polític britànic que va estar present en els parlaments d'Anglaterra, Escòcia, Gran Bretanya i més tard en el del Regne Unit, entre els anys 1680 i 1850 aproximadament.

Nou!!: 1688 і Partit Whig anglès · Veure més »

Pasqual Agramunt

Pasqual Agramunt (València, 1688 - Madrid, 1738) va ser un teòleg jesuïta, professor i escriptor.

Nou!!: 1688 і Pasqual Agramunt · Veure més »

Patriarca Ortodox d'Alexandria

El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.

Nou!!: 1688 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1688 і Patriarcat de Venècia · Veure més »

Patrick Sarsfield

Patrick Sarsfield (c. 1660 - 21 d'agost de 1693), I comte de Lucan, Jacobita i soldat irlandès, descendent d'una família d'anglesos vells assentada a Irlanda des de la invasió normanda.

Nou!!: 1688 і Patrick Sarsfield · Veure més »

Pedro de Mena

Pedro de Mena y Medrano (Granada, agost de 1628 - Màlaga, 13 d'octubre de 1688) fou un escultor del barroc espanyol, especialment dedicat a la realització d'imatgeria religiosa.

Nou!!: 1688 і Pedro de Mena · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1688 і Peníscola · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1688 і Penitenciari major · Veure més »

Petworth House

Interior del museu de la mansió Petworth House a Petworth, West Sussex, Anglaterra, és una mansió de, reconstruïa el 1688 per Charles Seymour, 6è duc de Somerset, i restaurada durant els anys 1870 per Anthony Salvin.

Nou!!: 1688 і Petworth House · Veure més »

Philip de Koninck

Museu Boymans Van Beuningen. Philip de Koninck, també conegut com a Philips Koninck (Ámsterdam, 5 de novembre de 1619 – Ámsterdam, 4 d'octubre de 1688) va ser un pintor paisatgista holandès del Barroc.

Nou!!: 1688 і Philip de Koninck · Veure més »

Philippe Quinault

Philippe Quinault (París, 3 de juny de 1635 - 26 de novembre de 1688) va ser un poeta francès, dedicat tant al teatre parlat com cantat i especialment conegut com a llibretista i assistent de Jean-Baptiste Lully.

Nou!!: 1688 і Philippe Quinault · Veure més »

Philippe-Érasme de Liechtenstein

Philippe-Érasme de Liechtenstien, nascut el 1664, mort el 1688.

Nou!!: 1688 і Philippe-Érasme de Liechtenstein · Veure més »

Pierre Bullet

Pierre Bullet fou un arquitecte francès, nascut l'any 1639, mort l'any 1716.

Nou!!: 1688 і Pierre Bullet · Veure més »

Pierre de Marivaux

Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux, més conegut com a Pierre de Marivaux (París, 1688 - 1763) va ser un dramaturg francès.

Nou!!: 1688 і Pierre de Marivaux · Veure més »

Port Royal

Port Royal era una ciutat que va ser la seu del govern britànic a Jamaica i la principal base pesquera i comercial de l'illa durant el.

Nou!!: 1688 і Port Royal · Veure més »

Portada/article octubre 13

Categoria:Articles del dia d'octubre de la portada 600k.

Nou!!: 1688 і Portada/article octubre 13 · Veure més »

Poullain de la Barre

François Poullain de La Barre (París, juliol de 1647 - Ginebra, 4 de maig de 1725) va ser un escriptor, filòsof cartesià i protofeminista.

Nou!!: 1688 і Poullain de la Barre · Veure més »

Príncep del Brasil

El títol de Príncep del Brasil és un títol nobiliari que fou utilitzat al Regne de Portugal, conferit normalment al príncep hereu de la casa reial, en substitució del de príncep de Portugal.

Nou!!: 1688 і Príncep del Brasil · Veure més »

Premi de Roma

El Premi de Roma és un premi que consisteix en una beca d'estudis per als estudiants d'art.

Nou!!: 1688 і Premi de Roma · Veure més »

Presidència de Bengala

Presidència de Bengala en la seva màxima extensió (1858) La presidència de Bengala fou una gran divisió de l'Índia Britànica.

Nou!!: 1688 і Presidència de Bengala · Veure més »

Principat d'Arcot

El principat d'Arcot o Principat del Carnàtic fou un estat de l'Índia que va existir fins al 1825, període en què els sobirans van portar el títol de nawab (nawabs d'Arcot fins a 1712, després nawabs del Carnàtic).

Nou!!: 1688 і Principat d'Arcot · Veure més »

Reading (Berkshire)

Reading (pronunciat /ˈrɛdɪŋ/) és una ciutat i una autoritat unitària del comtat de Berkshire (Anglaterra), Regne Unit.

Nou!!: 1688 і Reading (Berkshire) · Veure més »

Reconquesta Tudor d'Irlanda

pàgines.

Nou!!: 1688 і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »

Renaixement nacional de Romania

alt.

Nou!!: 1688 і Renaixement nacional de Romania · Veure més »

René de Froulay de Tessé

René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1688 і René de Froulay de Tessé · Veure més »

Retaule de Sant Pacià

El Retaule de Sant Pacià és una obra esculpida per Joan Roig (pare) el 12 de febrer de l'any 1688 i daurada per Joan Moixí el 24 de juliol del 1689.

Nou!!: 1688 і Retaule de Sant Pacià · Veure més »

Revolta de Boston (1689)

La Revolta de Boston de 1689 va ser un alçament popular que va es va dur a terme el 18 d'abril de 1689 contra el governador del Domini de Nova Anglaterra, Edmund Andros.

Nou!!: 1688 і Revolta de Boston (1689) · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: 1688 і Revolta dels Barretines · Veure més »

Revolució Gloriosa

Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.

Nou!!: 1688 і Revolució Gloriosa · Veure més »

Rob Roy

Rob Roy, nom popular de Robert Roy MacGregor, versió anglesa de Raibeart Ruadh -en gaèlic, Robert el Vermell- del clan dels MacGriogair (Glengyle, Stirling, 7 de març de 1661 – Inverlochlarig Piden, Balquhidder, 28 de desembre de 1734), és un personatge escocès a mig camí de la història i la llegenda.

Nou!!: 1688 і Rob Roy · Veure més »

Saga islandesa

Pàgina de la ''Saga de Njál'' Les sagues dels islandesos o sagues islandeses (en islandès: Íslendingasögur) i algunes sagues de la família són sagues que descriuen en la seva majoria esdeveniments que van ocórrer durant el poblament d'Islàndia durant els segles i començaments del.

Nou!!: 1688 і Saga islandesa · Veure més »

Salina de Slănic

La Salina de Slănic és una explotació de mineria de sal situada a l'estació de Slănic, comtat de Prahova, Muntènia, Romania.

Nou!!: 1688 і Salina de Slănic · Veure més »

Salm-Kyrburg

Salm-Kyrburg fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi, i més tard un principat.

Nou!!: 1688 і Salm-Kyrburg · Veure més »

Salm-Mörchingen

Salm-Morchingen fou un wild i ringraviat del Sacre Imperi Romanogermànic que va existir del 1607 al 1688 per segregació de Salm-Kyrburg en tres branques.

Nou!!: 1688 і Salm-Mörchingen · Veure més »

Salvador de Sá e Benevides

Salvador Correia de Sá e Benevides (Cadis, 1602 - Lisboa, 1 de gener de 1688) va ser un soldat i polític portuguès.

Nou!!: 1688 і Salvador de Sá e Benevides · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: 1688 і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Pere Ermengol

Arqueta amb les restes de Sant Pere Ermengol a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1228 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).

Nou!!: 1688 і Sant Pere Ermengol · Veure més »

Santa Maria Formosa

Santa Maria Formosa és una església catòlica de Venècia (Itàlia) erigida el 1492 per disseny de l'arquitecte Mauro Codussi.

Nou!!: 1688 і Santa Maria Formosa · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: 1688 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Sürmeli Ali Paixà

Ali Paixà Sürmeli (Dimetoka, 1645 - Edirne, 1695) fou un gran visir otomà.

Nou!!: 1688 і Sürmeli Ali Paixà · Veure més »

Segona guerra dels Cent Anys

duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher derrotaren Napoleó. Aquesta es considera la batalla final de la Segona Guerra dels Cents Anys La segona guerra dels Cent Anys és una expressió que descriu tota la sèrie de conflictes militars en què s'enfrontaren al Regne de la Gran Bretanya i França des del 1688 fins al 1815.

Nou!!: 1688 і Segona guerra dels Cent Anys · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: 1688 і Setge · Veure més »

Setge de Barcelona (1697)

El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: 1688 і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »

Setge de Roses de 1693

El setge de Roses de 1693 fou un dels episodis de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: 1688 і Setge de Roses de 1693 · Veure més »

Sirmoor

Escut Sirmoor o Sirmur (també anomenat Nahan) fou un estat tributari protegit del grup d'estats de les Muntanyes Simla sota autoritat del comissionat de la divisió de Delhi a la província del Panjab a l'oest del Jumna i al sud de Simla.

Nou!!: 1688 і Sirmoor · Veure més »

Sofia Amàlia de Nassau-Ottweiler

Sofia Amàlia de Nassau-Ottweiler va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 8 d'octubre de 1688 i va morir a Hachenburg el 28 de maig de 1753.

Nou!!: 1688 і Sofia Amàlia de Nassau-Ottweiler · Veure més »

Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken

Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken (en alemany Sofie Amalie von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 19 de setembre de 1666 i va morir a Langenburg el 29 d'octubre de 1736.

Nou!!: 1688 і Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken · Veure més »

Sofia Amàlia de Nassau-Siegen

Sofia Amàlia de Nassau-Siegen (Gelderland, 10 de gener de 1650 - Mitau 25 de desembre de 1688) va ser una princesa alemanya membre de la Casa de Nassau, i per matrimoni duquessa consort de Curlàndia i Semigàlia.

Nou!!: 1688 і Sofia Amàlia de Nassau-Siegen · Veure més »

Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst

Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst (en alemany Sophia Augusta von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 9 de març de 1663 i va morir a Weimar el 14 de setembre de 1694.

Nou!!: 1688 і Sofia Augusta d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth

Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Sophie Charlotte Albertine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Weferlingen (Alemanya) el 27 de juliol de 1713 i va morir a Ilmenau el 2 de març de 1746.

Nou!!: 1688 і Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Sofia Carlota de Hannover

Sofia Carlota de Hannover (en alemany Sophie Charlotte von Hannover) va néixer a Osnabrück (Alemanya) el 30 d'octubre de 1668 i va morir d'una pulmonia a Hannover l'1 de febrer de 1705.

Nou!!: 1688 і Sofia Carlota de Hannover · Veure més »

Sofia Cristiana de Wolfstein

Sofia Cristiana de Wolfstein -en alemany Sophie Christiane von Wolfstein- (Mühlhausen, Alemanya, 24 d'octubre de 1667 - Fredensborg, Dinamarca, 23 d'agost de 1737) fou una noble d'ètnia alemanya.

Nou!!: 1688 і Sofia Cristiana de Wolfstein · Veure més »

Sofia Dorotea de Prússia

Sofia Dorotea de Prússia (en alemany Sophie Dorothea Marie von Preußen) va néixer a Berlín el 25 de gener de 1719 i va morir a Schwedt el 13 de novembre de 1765.

Nou!!: 1688 і Sofia Dorotea de Prússia · Veure més »

Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Dorothea Sophie von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Glücksburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1636 i va morir a Karlovy Vary el 6 d'agost de 1689.

Nou!!: 1688 і Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Sophie Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 7 de gener de 1634 i va morir a Bingenheim el 7 d'octubre de 1663.

Nou!!: 1688 і Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Solimà II

Solimà II (15 d'abril de 1642 - 22/23 de juny de 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins a la seva mort.

Nou!!: 1688 і Solimà II · Veure més »

Stargard

Stargard (en els anys 1950-2015: Stargard Szczeciński; en alemany: Stargard in Pommern) és una ciutat de la regió de Pomerània, al nord-oest de Polònia, a uns 60 km de la frontera amb Alemanya, al costat del riu Ina, i amb una població aproximada de 71.367 habitants.

Nou!!: 1688 і Stargard · Veure més »

Stradivarius

Palau Reial, Madrid XIX. Un Stradivarius (o Stradivari) és un instrument de corda construït per un membre de la família italiana Stradivari.

Nou!!: 1688 і Stradivarius · Veure més »

Székesfehérvár

Székesfehérvár (llatí: Alba Regia, txec: Stoličný Bělehrad, croat: Stolni Biograd, alemany: Stuhlweißenburg, eslovac: Stoličný Belehrad, turc: İstolni Belgrad, serbi: Stoni Beograd Стони Београд) o abreujat Fehérvár és una ciutat del centre d'Hongria amb una població de 106.346 habitants (2001) i 138.995 incloent la rodalia.

Nou!!: 1688 і Székesfehérvár · Veure més »

Teimuraz Mukhrani-batoni

Teimuraz fou el vuitè príncep de Mukhran (Mukhrani-batoni) del 1667 al 1688 Era fill de Constantí I Mukhrani-batoni, al que va succeir el 1667.

Nou!!: 1688 і Teimuraz Mukhrani-batoni · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: 1688 і Telescopi · Veure més »

Tiavka Khan

Tiavka Khan o Tiauka Khan fou kan dels kazakhs, fill i successor de Yahangir Khan.

Nou!!: 1688 і Tiavka Khan · Veure més »

Timucua (llengua)

El timucua és una llengua ameríndia extingida parlada fins al al nord i centre de Florida, el sud-est de Geòrgia, i l'est d'Alabama pels timucua.

Nou!!: 1688 і Timucua (llengua) · Veure més »

Tolga

Tolga és un municipi situat al comtat d'Innlandet, Noruega.

Nou!!: 1688 і Tolga · Veure més »

Tomàs de Llupià

Tomàs de Llupià (Llupià, 1631 - Belén (Veneçuela), 8 d'agost del 1688) va ser un missioner caputxí d'origen rossellonès.

Nou!!: 1688 і Tomàs de Llupià · Veure més »

Trèveris

Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.

Nou!!: 1688 і Trèveris · Veure més »

Ulrica Elionor de Dinamarca

Ulrica Elionor de Dinamarca (en danès Ulrika Eleonora af Danmark) va néixer a Copenhaguen l'11 de setembre de 1656 i va morir al palau de Karlberg, a Estocolm, el 26 de juliol de 1693.

Nou!!: 1688 і Ulrica Elionor de Dinamarca · Veure més »

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Nou!!: 1688 і Ulrik Frederik Gyldenløve · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: 1688 і Universitat de Cervera · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: 1688 і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Vincenzo Maria Coronelli

Vicenzo Maria Coronelli (16 d'agost de 1650 – 9 de desembre de 1718) fou un cosmògraf, cartògraf i enciclopedista conegut en particular pels seus globus.

Nou!!: 1688 і Vincenzo Maria Coronelli · Veure més »

Wolrad de Nassau-Usingen

Wolrad de Nassau-Usingen —en alemany Walrad von Nassau-Usingen i en neerlandès Walraad van Nassau-Usingen— (Roermond, 25 de febrer de 1635 - Usingen, 17 d'octubre de 1702) era un noble de la Casa de Nassau, fill del comte Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken (1590 - 1640) i de la princesa Anna Amàlia de Baden-Durlach (1595 - 1651) El 1659 el comtat de Nassau-Weilburg es va dividir en Nassau-Ottweiler per al seu germà Joan Lluís, Nassau-Saarbrücken per a Gustau Adolf, mentre que Wolrad es va quedar amb la titularitat de Nassau-Usingen convertit en un principat el 1688, essent el fundador de la línia "Usingen" de la Casa de Nassau.

Nou!!: 1688 і Wolrad de Nassau-Usingen · Veure més »

Xerifs haiximites

Els xerifs haiximites van governar al Hijaz amb centre a la Meca entre el i el 1925.

Nou!!: 1688 і Xerifs haiximites · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: 1688 і Xuetes · Veure més »

Yegen Osman Paixà

Yegen Osman Paixà fou un cap dels levends, visir, serasker (comandant en cap) dels otomans a Hongria.

Nou!!: 1688 і Yegen Osman Paixà · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 13 de juny · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1688 і 14 de febrer · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 17 de juliol · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 17 de setembre · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: 1688 і 1714 · Veure més »

1744

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1688 і 1744 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: 1688 і 1766 · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 18 de desembre · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 19 de juliol · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 21 de maig · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 30 de maig · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1688 і 5 d'abril · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat