1655

;Països Catalans;Resta del món.

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1655 і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: 1655 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: 1655 і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Abaza Hasan

Abaza Hasan Paşa fou un militar otomà d'origen abkhaz.

Nou!!: 1655 і Abaza Hasan · Veure més »

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658.

Nou!!: 1655 і Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Afrojamaicans

Els afrojamaicans (o jamaicans afrodescendents o criolls jamaicans o afroamericans jamaicans) són ciutadans de Jamaica que tenen avantpassats africans, sobretot d'Àfrica Occidental.

Nou!!: 1655 і Afrojamaicans · Veure més »

Aleix de Rússia (tsar de Rússia)

Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.

Nou!!: 1655 і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: 1655 і Alep · Veure més »

Alexandre VII

Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.

Nou!!: 1655 і Alexandre VII · Veure més »

Alfons IV d'Este

Alfons IV d'Este o Alfons IV de Mòdena (Mòdena, ducat de Mòdena, 13 de febrer de 1634 - íd. 16 de juliol de 1662) fou un membre de la casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1658 i 1662.

Nou!!: 1655 і Alfons IV d'Este · Veure més »

Alonso Cano

Alonso Cano (Granada, 19 de febrer de 1601 - 3 de setembre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol.

Nou!!: 1655 і Alonso Cano · Veure més »

Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg

Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg (en alemany Amalia Katharina von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Culemburg (Alemanya) el 13 d'agost de 1640 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de gener de 1699.

Nou!!: 1655 і Amàlia Caterina de Waldeck-Eisenberg · Veure més »

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Nou!!: 1655 і Amèrica del Nord · Veure més »

Ana Francisca Abarca de Bolea

Ana Francisca Abarca de Bolea y Mur (Saragossa, 19 d'abril de 1602-Casbas, Osca, c. 1685) va ser una religiosa, poetessa i escriptora espanyola.

Nou!!: 1655 і Ana Francisca Abarca de Bolea · Veure més »

Anells de Saturn

Anells de Saturn. Hi ha etiquetes en els més importants Els anells de Saturn són un sistema de quatre anells planetaris que envolten aquell planeta.

Nou!!: 1655 і Anells de Saturn · Veure més »

Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna Caterina de Salm-Kyrburg o Anna Dorotea (en alemany Anna Katharine von Salm-Kyrburg) va néixer a Finstingen, al Departament francès de Mosel·la, el 27 de gener de 1614 i va morir a Stuttgart el 27 de juny de 1655.

Nou!!: 1655 і Anna Caterina de Salm-Kyrburg · Veure més »

Anna Dönhoff

Anna Dönhoff (en polonès Anna Denhoffówna) va néixer a Tartu (Estònia) 1621 i va morir a la ciutat polonesa de Bydgoszcz el 1655.

Nou!!: 1655 і Anna Dönhoff · Veure més »

Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg

Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg -en alemany Anna Dorothea Christina von Hohenlohe-Waldenburg - (Waldenburg, Alemanya, 22 de febrer de 1656 - castell de Schönberg, 28 d'octubre de 1724) era filla del comte Felip Gottfried (1618 — 1679) i d'Anna Cristina de Limpurg-Sontheim (1618 — 1685).

Nou!!: 1655 і Anna Dorotea de Hohenlohe-Waldenburg · Veure més »

Anna Jablonowska

Anna Jabłonowska (en polonès Anna z Jabłonowskich) va néixer a Cracòvia (Polònia) el 1660 i va morir a la població francesa de Chambord el 29 d'agost de 1727.

Nou!!: 1655 і Anna Jablonowska · Veure més »

Anna Maria de Hessen-Kassel

Anna Maria de Hessen-Kassel (en alemany Anna Maria von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 de gener de 1567 i va morir a Neunkirchen el 21 de novembre de 1626.

Nou!!: 1655 і Anna Maria de Hessen-Kassel · Veure més »

Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin

Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Anna Maria von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) l'1 de juliol de 1627 i va morir a Halle l'11 de desembre de 1669.

Nou!!: 1655 і Anna Maria de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde (en alemany Anna Maria zu Solms-Sonnenwalde) va néixer a Sonnewalde (Alemanya) el 24 de gener de 1585 i va morir a Ottweiler el 20 de novembre de 1634.

Nou!!: 1655 і Anna Maria de Solms-Sonnenwalde · Veure més »

Anselm Francesc de Thurn i Taxis

Anselm Francesc de Thurn i Taxis (en alemany Anselm Franz Fürst von Thurn und Taxis) va néixer a Brussel·les el 30 de gener de 1681 i va morir a la mateixa ciutat el 8 de novembre de 1739.

Nou!!: 1655 і Anselm Francesc de Thurn i Taxis · Veure més »

Antoine Arnauld

Antoine Arnauld (París, França, 6 de febrer de 1612 - Brussel·les, Bèlgica, 8 d'agost de 1694) fou l'últim dels 20 fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia.

Nou!!: 1655 і Antoine Arnauld · Veure més »

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Anton Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Ebeleben (Alemanya) el 9 de gener de 1620 i va morir a Sondershausen el 19 d'agost de 1666.

Nou!!: 1655 і Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Antonio Palomino

Retrat d'Antonio Palomino Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del.

Nou!!: 1655 і Antonio Palomino · Veure més »

Antonio Vivaldi

Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.

Nou!!: 1655 і Antonio Vivaldi · Veure més »

Apalachees

Els Apalachee eren una tribu muskogi de Florida, el nom dels quals prové del choctaw i vol dir "gent de l'altre cantó". Gilmer Bennett, cap de la Banda Talimali d'Apalachees.

Nou!!: 1655 і Apalachees · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca)

El santuari de ''NuestraSeñora de Juquila''. Larquebisbat d'Antequera (castellà: Arquidiócesis de Antequera, llatí: Archidioecesis Antequerensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat d'Antequera (Oaxaca) · Veure més »

Arquebisbat d'Otranto

Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »

Arquebisbat de Bar

Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Bar · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Durango

Larquebisbat de Durango (castellà: Arquidiócesis de Durango, llatí: Archidioecesis Durangensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic que pertany a la regió eclesiàstica Vizcaya-Pacifico.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Durango · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de La Paz

Larquebisbat de La Paz (espanyol: Arquidiócesis de La Paz; llatí: Archidioecesis Pacensis in Bolivia) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de La Paz · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les

cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Puebla de los Ángeles

Larquebisbat de Puebla de los Ángeles (castellà: Arquidiócesis de Puebla de los Ángeles, llatí: Archidioecesis Angelorum) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Puebla de los Ángeles · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Tànger

Larquebisbat de Tànger és una seu metropolitana de l'Església catòlica immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Tànger · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1655 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arsenal de la Carraca

El marquès de la Ensenada. Jordi Joan i Santacília. LArsenal de la Carraca és un centre militar destinat a la construcció i reparació de vaixells, i a l'emmagatzematge i distribució d'armament i munició.

Nou!!: 1655 і Arsenal de la Carraca · Veure més »

Arxidiòcesi de Mèxic

Logo de l'arxidiòcesi de Mèxic LArxidiòcesi de Mèxic (Arquidiócesis de México en castellà) és una demarcació de l'Església Catòlica a Mèxic, que cobreix actualment el Districte Federal de Mèxic.

Nou!!: 1655 і Arxidiòcesi de Mèxic · Veure més »

Athanasius Kircher

Athanasius Kircher (Geisa, 2 de maig de 1602 - Roma, 28 de novembre de 1680), va ser un jesuïta i investigador interdisciplinari del barroc.

Nou!!: 1655 і Athanasius Kircher · Veure més »

August de Saxònia-Weissenfels

miniatura August de Saxònia-Weissenfels (en alemany August von Sachsen-Weißenfels) va néixer a Dresden (Alemanya) el 13 d'agost de 1614 i va morir a Halle el 4 de juny de 1680.

Nou!!: 1655 і August de Saxònia-Weissenfels · Veure més »

Augusta de Baden-Baden

Escut com a duquessa d'Orleans Augusta de Baden-Baden (en alemany Augusta Maria Johanna von Baden-Baden) va néixer a Aschaffenburg (Alemanya) el 10 de novembre de 1704 i va morir a París el 8 d'agost de 1726.

Nou!!: 1655 і Augusta de Baden-Baden · Veure més »

Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (Glücksburg (Alemanya), 27 de juny de 1633 - Augustenburg, 26 de maig de 1701) va ser una princesa danesa-alemanya, filla del duc Felip (1584-1663) i de Sofia de Saxònia-Lauenburg (1601-1660).

Nou!!: 1655 і Augusta de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Augusta Sofia de Sulzbach

Augusta Sofia de Sulzbach (en alemany Auguste Sophie von Pfalz-Sulzbach) va néixer a Sulzbach (Alemanya) el 22 de novembre de 1624 i va morir a Nuremberg el 30 d'abril de 1682.

Nou!!: 1655 і Augusta Sofia de Sulzbach · Veure més »

Aurangzeb

Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.

Nou!!: 1655 і Aurangzeb · Veure més »

İpşiri Mustafa Paixà

İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels ipsil (que li va valdre el seu nom).

Nou!!: 1655 і İpşiri Mustafa Paixà · Veure més »

Àhmad al-Abbàs

Àhmad al-Abbàs fou sultà sadita a Marràqueix del 1655 al 1659.

Nou!!: 1655 і Àhmad al-Abbàs · Veure més »

Bartolomeo Cristofori

Bartolomeo Cristofori di Francesco (Pàdua, 4 de maig de 1655 - Florència, 27 de gener de 1731) va ser un constructor d'instruments musicals italià, reconegut generalment per haver estat l'inventor del piano.

Nou!!: 1655 і Bartolomeo Cristofori · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu del Lledó

El santuari-basílica (des de 1993) de la Mare de Déu del Lledó està en plena horta de la Plana, a un quilòmetre de Castelló, en el conegut com a "camí Lledó".

Nou!!: 1655 і Basílica de la Mare de Déu del Lledó · Veure més »

Basílica de Santa Maria del Popolo

Part frontal de la basílica. Interior de la basílica. El Duomo. La Basílica de Santa Maria del Popolo és una església de Roma, Itàlia de l'Orde de Sant Agustí.

Nou!!: 1655 і Basílica de Santa Maria del Popolo · Veure més »

Batalla de Berga (1655)

La batalla de Berga va ser una batalla que es va lliurar el 17 d'octubre de 1655 a Berga entre els exèrcits hispànic i francès durant la guerra dels Segadors.

Nou!!: 1655 і Batalla de Berga (1655) · Veure més »

Batalla de Solsona (1655)

La batalla de Solsona va ser una sèrie de batalles que es va lliurar entre el 30 de juny i el 7 de desembre de 1655 a Solsona entre els exèrcits hispànic i francès durant la guerra dels Segadors.

Nou!!: 1655 і Batalla de Solsona (1655) · Veure més »

Batalló del Principat

El Batalló del Principat fou un batalló de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque.

Nou!!: 1655 і Batalló del Principat · Veure més »

Bàrbara Sofia de Brandenburg

Bàrbara Sofia de Brandenburg (en alemany Barbara Sophia von Brandenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 16 de novembre de 1584 i va morir a Estrasburg el 13 de febrer de 1636.

Nou!!: 1655 і Bàrbara Sofia de Brandenburg · Veure més »

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.

Nou!!: 1655 і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach · Veure més »

Berejani

Berejani (Бережани; Бережаны; en; en Բերեժան) és una vila de l'óblast de Ternòpil, a Ucraïna, i el centre administratiu del raion de Berejani.

Nou!!: 1655 і Berejani · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: 1655 і Berga · Veure més »

Bernard de Montfaucon

Bernard de Montfaucon (13 de gener de 1655, Solatge - 21 de desembre de 1741, Saint Germain des Prés) fou un monjo benedictí maurista francès, historiador, traductor, bibliògraf, paleògraf i editor de texts patrístics.

Nou!!: 1655 і Bernard de Montfaucon · Veure més »

Bilohirsk

Bilohirsk (en ucraïnès Білогірськ; en tàtar de Crimea: Qarasuvbazar, Karasubazar; en rus: Белогорск, Belogorsk; grec antic: Mavron Kastron; nom que li donaren els genovesos: Maurocastro) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, ocupada per Rússia però considerada part íntegra d'Ucraïna per la comunitat internacional.

Nou!!: 1655 і Bilohirsk · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1655 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Ajaccio

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1655 і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: 1655 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1655 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1655 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1655 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Casale Monferrato

El bisbat de Casale Monferrato (italià: diocesi di Casale Monferrato; llatí: Dioecesis Casalensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Casale Monferrato · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Kíiv-Jitòmir

El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitalij Kryvyc'kyj, S.D.B.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Kíiv-Jitòmir · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1655 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Langres

les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Langres · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de Litoměřice

L'escut de la diòcesi El bisbat de Litoměřice (txec: Diecéze litoměřická, llatí: Dioecesis Litomericensis) és una seu de l'Església Catòlica a Txèquia, sufragània de l'arquebisbat de Praga.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Litoměřice · Veure més »

Bisbat de Lombèrs

Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Lombèrs · Veure més »

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Lutsk · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Mondovì

El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Mondovì · Veure més »

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Pelplin

XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Pelplin · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1655 і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Sulmona-Valva

El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »

Bisbat de Toul

L'antic palau episcopal, construït a partir del 1739 durant l'episcopat d'Escipió-Jérôme Bégon, i avui ''Hôtel de Ville''. Nicolau de Mira. XIII. El bisbat de Toul (francès: diocèse de Toul, llatí: Dioecesis Tullensis) fou una jurisdicció eclesiàstica amb centre a la ciutat de Toul.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Toul · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Valença · Veure més »

Bisbat de Vác

Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Vác · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Nou!!: 1655 і Bisbat de Włocławek · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1655 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1655 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1655 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1655 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Boguslau Leszczyński

Boguslau Leszczyński (en polonès Bogusław Leszczyński) va néixer a Wiślica (Polònia) el 1614 i va morir a Varsòvia el 23 de setembre de 1659.

Nou!!: 1655 і Boguslau Leszczyński · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: 1655 і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Can Gafa

Can Gafa és una masia amb barri tancat, amb la façana orientada al migdia, del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1655 і Can Gafa · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: 1655 і Capella Sixtina · Veure més »

Capitania General de Cuba

La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.

Nou!!: 1655 і Capitania General de Cuba · Veure més »

Caracas

Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la capital federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern de Veneçuela.

Nou!!: 1655 і Caracas · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1655 і Cardenal protodiaca · Veure més »

Carles de Gonzaga-Nevers

Carles de Gonzaga-Nevers. Carles de Gonzaga-Nevers -en italià Carlo di Gonzaga-Nevers- (París, 22 d'octubre de 1609 - Cavriana, 14 d'agost de 1631) fou duc de Mayenne i d'Aiguillon, marquès de Villars, Comte del Maine i comte de Tenda.

Nou!!: 1655 і Carles de Gonzaga-Nevers · Veure més »

Carles de Mèdici

Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1655 і Carles de Mèdici · Veure més »

Carles I de Hessen-Philippsthal

Carles I de Hessen-Phillipsthal (en alemany Karl I von Hessen-Phillippsthal) va néixer a Schmalkalden (Alemanya) el 23 de setembre de 1682 i va morir a Philippsthal el 8 de maig de 1770.

Nou!!: 1655 і Carles I de Hessen-Philippsthal · Veure més »

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Nou!!: 1655 і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »

Carles Manuel I de Savoia

Imatge de Carles Manuel I de Savoia. Carles Manuel I de Savoia, anomenat el Gran, (Rivoli, Savoia 1562 - Savigliano 1630) fou duc de Savoia entre 1580 i 1630.

Nou!!: 1655 і Carles Manuel I de Savoia · Veure més »

Carles X Gustau de Suècia

Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.

Nou!!: 1655 і Carles X Gustau de Suècia · Veure més »

Carles XI de Suècia

Carles XI de Suècia durant la Batalla de Lund de 1676. Quadre atribuït a David Klöcker Ehrenstrahl (1682) va ser rei de Suècia (1660-1697), duc de Bremen i príncep de Verden (1660-1697), així com duc del Palatinat-Zweibrücken (1681-1697) amb el nom de Carles I. Era l'únic fill del matrimoni del rei Carles X Gustau i Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp.

Nou!!: 1655 і Carles XI de Suècia · Veure més »

Carlo Malatesta de Talamello

Carlo Malatesta de Talamello (Rímini, 1625 - després del 1655) fou fill de Segimon Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1655 і Carlo Malatesta de Talamello · Veure més »

Carlo Ruini

Carlo Ruini (nascut cap al 1530 a Bolonya i mort el 1598) va ser un metge i jurista italià del segle XVI.

Nou!!: 1655 і Carlo Ruini · Veure més »

Carolina del Nord

Carolina del Nord (en anglès: North Carolina) és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: 1655 і Carolina del Nord · Veure més »

Castell de Rokantiškės

El Castell de Rokantiškės (en lituà: Rokantiškių pilis) és una estructura en ruïnes del barri de Naujoji Vilnia de Vílnius, Lituània.

Nou!!: 1655 і Castell de Rokantiškės · Veure més »

Caterina Amàlia de Solms-Laubach

Caterina Amàlia de Solms-Laumbach (en alemany Katharine Amalie zu Solms-Laubach) va néixer a Laubach (Alemanya) el 26 de setembre de 1654 i va morir a Scheveningen el 26 d'abril de 1736.

Nou!!: 1655 і Caterina Amàlia de Solms-Laubach · Veure més »

Caterina Cristina de Saxònia-Eisenach

Caterina Cristina de Saxònia-Eisenach (en alemany Katharine Christine von Sachsen-Eisenach) va néixer a Jena (Alemanya) el 15 d'abril de 1699 i va morir a Philippsthal el 25 de juliol de 1743.

Nou!!: 1655 і Caterina Cristina de Saxònia-Eisenach · Veure més »

Caterina de Brunsvic-Dannenberg

Caterina de Brunsvic-Dannenberg sobre una medalla do 1635 Caterina de Brunsvic-Dannenberg (en alemany Marie Katharina von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 de juny de 1616 i va morir a Grabow l'1 de juliol de 1665.

Nou!!: 1655 і Caterina de Brunsvic-Dannenberg · Veure més »

Caterina Vasa

Caterina Vasa - Katarina Vasa - (Nyköping, Suècia, 10 de novembre de 1584 - Västerås el 13 de desembre de 1638. Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). Era germana del rei Gustau II Adolf i va ser mare de Carles X Gustau de Suècia. Després de casar-se amb Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, es van traslladar a Alemanya a fer-se càrrec de les seves possessions, però pocs anys després, el 1622, tornaren a Suècia fugint de la devastació de la Guerra dels Trenta Anys, on reberen del seu pare la possessió del castell de Stegeborg. Durant les campanyes militars del seu germà Gustau II Adolf en la Guerra dels Trenta Anys, Caterina es va fer càrrec de la seva neboda la princesa Cristina, sobretot quan la reina Maria Elionor va decidir el 1631 acompanyar el seu marit. Després de la mort de Gustau II Adolf el 1633 i de la depressió que va patir la reina vídua, el regent Axel Oxenstierna va decidir apartar Cristina de la seva mare i la princesa va ser confiada novament a Caterina, que es va traslladar a Estocolm. Això li va donar un paper important en la consolidació de la monarquia sueca, propiciant la fi de la dinastia Vasa per a introduir-hi la dinastia de Wittelsbach.

Nou!!: 1655 і Caterina Vasa · Veure més »

Cèsar de Borbó

Cèsar de Borbó Cèsar de Borbó - César de Bourbon en francès - (Coucy-le-Château-Auffrique, 7 de juny de 1594 - París, 22 d'octubre de 1665) era un noble i militar francès fou un bastard del rei de França legitimat el 1595, a qui se li concedí el ducat de Vendôme, i més tard el ducat d'Étampes i el de Beaufort.

Nou!!: 1655 і Cèsar de Borbó · Veure més »

César d'Estrées

César d'Estrées (París, 5 de febrer de 1628 - 18 de desembre de 1714) va ser un diplomàtic francès i cardenal.

Nou!!: 1655 і César d'Estrées · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1655 і Cesena · Veure més »

Christian Thomasius

Christian Thomas o Thomasius (Leipzig, 1 de gener de 1655 - Halle (Saale), 23 de setembre de 1728), filòsof, jurisconsult i periodista alemany de la Il·lustració (Aufklärung) fill del filòsof Jakob Thomasius (1622-1684).

Nou!!: 1655 і Christian Thomasius · Veure més »

Christoph Sätzl

Christoph Sätzl (Brixen, 1592 - 13 d'abril de 1655) fou un compositor d'ètnia alemanya del.

Nou!!: 1655 і Christoph Sätzl · Veure més »

Cimarrons jamaicans

Els cimarrons jamaicans (o cimarrons de Jamaica) són els membres d'un grup ètnic els descendents dels quals foren afroamericans que van lluitar i es van escapar de l'esclavitud i van establir comunitats lliures a l'interior muntanyós de Jamaica durant l'era de l'esclavitud a l'illa.

Nou!!: 1655 і Cimarrons jamaicans · Veure més »

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis

Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis, Lamoral Claudius Franz von Thurn und Taxis en alemany (Brussel·les, 1621 - Anvers, el 13 de setembre de 1676) va ser un noble d'una família d'origen alemany instal·lada als Països Baixos, fill del comte de Taxis Lleonard II (1594-1628) i d'Alexandra Rye de Varax (1589-1666), batejat el 14 de febrer.

Nou!!: 1655 і Claudi Lamoral II de Thurn i Taxis · Veure més »

Climent IX

Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.

Nou!!: 1655 і Climent IX · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: 1655 і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Comtat de Langres

El comtat de Langres fou una jurisdicció feudal de França formada pel territori entorn de Langres, l'antic pagus Lingonensis poblat pel poble dels lingons.

Nou!!: 1655 і Comtat de Langres · Veure més »

Comtat de Sinarques

Escut de Sinarques El Comtat de Sinarques és un títol nobiliari espanyol creat el 12 de maig de 1597 pel rei Felip II a favor de Jaume Ceferí Ladrón de Pallás Vilanova i Pons.

Nou!!: 1655 і Comtat de Sinarques · Veure més »

Conclave de 1655

El conclave papal de 1655 es va convocar a la mort del papa Innocenci X i va acabar amb l'elecció del cardenal Fabio Chigi, que adoptà el nom d'Alexandre VII.

Nou!!: 1655 і Conclave de 1655 · Veure més »

Congregació de la Missió

La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.

Nou!!: 1655 і Congregació de la Missió · Veure més »

Conquesta d'Irlanda per Cromwell

La conquesta d'Irlanda per Cromwell (1649-1653) es va dur a terme entre 1649 i 1653 per les forces del parlament anglès, dirigit per Oliver Cromwell i el seu Nou Exèrcit Model durant les Guerres dels Tres Regnes.

Nou!!: 1655 і Conquesta d'Irlanda per Cromwell · Veure més »

Convent de Santa Teresa (Vic)

El Convent de Santa Teresa és un convent de clausura d'estil barroc a la ciutat de Vic (Osona) protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: 1655 і Convent de Santa Teresa (Vic) · Veure més »

Cristòfol de Dohna-Carwinden

Cristòfol de Dohna-Carwinden (en alemany Christoph Delphicus von Dohna) va néixer a Delft (Holanda) el 4 de juny de 1628 i va morir a Londres el 21 de maig de 1668.

Nou!!: 1655 і Cristòfol de Dohna-Carwinden · Veure més »

Cristòfol II de Dohna

Cristòfol II de Dohna -Christoph von Dohna - (Morag, Polònia, 2 de juny de 1583 - Orange, 1 de juliol de 1637) fou un polític i acadèmic prussià, durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1655 і Cristòfol II de Dohna · Veure més »

Cristià de Brandenburg-Bayreuth

Cristià de Brandenburg-Bayreuth —en alemany Christian von Brandenburg-Bayreuth— (Cölln, actualment un barri del centre històric de Berlín, 30 de gener de 1581 - Bayreuth, 30 de maig de 1655) era un noble alemany de la Casa de Hohenzollern, fill de l'elector de Brandenburg Joan Jordi (1525-1598) i de la seva tercera esposa Elisabet d'Anhalt-Zerbst (1563-1607).

Nou!!: 1655 і Cristià de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Nou!!: 1655 і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristina de Sayn-Wittgenstein-Homburg

Cristina de Sayn-Wittgenstein-Homburg o Christiane Elisabeth von Sayn-Wittgenstein (Homburg, Alemanya, 27 d'agost de 1646 - Weilburg, 19 d'abril de 1678) va ser una noble alemanya filla del comte Ernest (1599-1649) i de Cristina de Waldeck-Wildungen (1614-1679).

Nou!!: 1655 і Cristina de Sayn-Wittgenstein-Homburg · Veure més »

Cristina Guillema de Hessen-Eschwege

Cristina Guillema de Hessen-Eschwege (en alemany Christine von Hessen-Eschwege) va néixer a Kassel (Alemanya) el 30 d'octubre de 1648 i va morir a Bevern el 19 de març de 1702.

Nou!!: 1655 і Cristina Guillema de Hessen-Eschwege · Veure més »

Cronologia de l'aviació

Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà.

Nou!!: 1655 і Cronologia de l'aviació · Veure més »

Cronologia de l'ornitologia

Caça d'aus - Pintura de càmara mortuòria - Antic Egipte (1422-1411 aE) A continuació es presenta una cronologia de l'ornitologia (línia del temps) amb alguns dels esdeveniments més importants en aquest camp.

Nou!!: 1655 і Cronologia de l'ornitologia · Veure més »

Cudjoe

Cudjoe o el capità Cudjoe (aprox. 1680 - 1744), que algunes vegades s'anomena Cudjo fou un líder cimarró de Jamaica que fou germà de Nanny dels cimarrons.

Nou!!: 1655 і Cudjoe · Veure més »

Cyrano de Bergerac

Cyrano de Bergerac Hercule-Savinien Cyrano, conegut com a Cyrano de Bergerac (nascut el 6 de març de 1619 a París i mort el 28 de juliol de 1655), fou un escriptor francès.

Nou!!: 1655 і Cyrano de Bergerac · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: 1655 і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1655 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Derwix Mehmed Paixà

Derwix Mehmed Paixà (o Derviş Mehmet Paşa, segons la grafia moderna en turc) (1585-1655) fou un gran visir otomà, d'origen circassià.

Nou!!: 1655 і Derwix Mehmed Paixà · Veure més »

Diòcesi de Còria-Càceres

La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: 1655 і Diòcesi de Còria-Càceres · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1655 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: 1655 і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia sadita

Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.

Nou!!: 1655 і Dinastia sadita · Veure més »

Districte de Nainital

El districte de Nainital (o Naini Tal) és una divisió administrativa de l'estat d'Uttarakhand a l'Índia, a la divisió de Kumaon, amb capital a Nainital o Naini Tal i amb Haldwani com a principal ciutat (altres ciutats Kaladhungi, Ramnagar, Bhowali, Ramgarh, Mukteshwar, Bhimtal, Sattal i Naukuchiatal).

Nou!!: 1655 і Districte de Nainital · Veure més »

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Dorothea Augusta von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 12 de maig de 1602 i va morir a Plön el 13 de març de 1682.

Nou!!: 1655 і Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Eberhard III de Württemberg

Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674.

Nou!!: 1655 і Eberhard III de Württemberg · Veure més »

El Protectorat

En la història britànica El Protectorat és el nom amb el qual es coneix la Commonwealth d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda sota el govern del Lord Protector.

Nou!!: 1655 і El Protectorat · Veure més »

Elionor Caterina de Zweibrücken

Elionor Caterina de Zweibrücken (en alemany Eleonore Katharine von Pfalz-Zweibrücken i en suec Eleonora Katarina av Pfalz-Zweibrücken) va néixer al palau de Stegeborg (Suècia) el 17 de maig de 1626 i va morir a la ciutat alemanya de Bremen el 3 de març de 1692.

Nou!!: 1655 і Elionor Caterina de Zweibrücken · Veure més »

Elionor del Palatinat-Neuburg

Elionor del Palatinat-Neuburg (Düsseldorf, 6 de gener de 1655 - Viena, 19 de gener de 1720) fou Princesa del Palatinat a Neuburg que es maridà en el si de la casa reial austríaca esdevenint emperadriu del Sacre Imperi.

Nou!!: 1655 і Elionor del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach

Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach (en alemany Eleonore Juliane von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach el 23 d'octubre de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de març de 1724.

Nou!!: 1655 і Elionor Juliana de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Kurpfalz, 20 de març de 1635 - Neuburg del Danubi, 4 d'agost de 1709).

Nou!!: 1655 і Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Elisabet Cifre

Elisabet Cifre (Palma, 1467 - ídem, 1542) fou una beguina mallorquina, filla il·lustre de Palma, que compta amb el seu retrat exposat a l'Ajuntament, gràcies a la seva implicació amb la societat illenca, sent una coneguda referent que impulsà el Col·legi de la Criança (també conegut com a Casa de la Criança) i participà dins els assumptes religiosos i sociopolítics de la ciutat.

Nou!!: 1655 і Elisabet Cifre · Veure més »

Elisabet d'Anhalt-Zerbst

Elisabet d'Anhalt-Zerbst (en alemany Elisabeth von Anhalt) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 15 de setembre de 1563 i va morir a Crossen el 8 de novembre de 1607.

Nou!!: 1655 і Elisabet d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg

miniatura Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (en alemany Elisabeth Sophia von Sachsen-Altenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 10 d'octubre de 1619 i va morir a Gotha el 20 de desembre de 1680.

Nou!!: 1655 і Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg · Veure més »

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Heinrich Friedrich zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 17 de setembre de 1625 i va morir a la mateixa ciutat el 2 de juny de 1699.

Nou!!: 1655 і Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1655 і Era japonesa · Veure més »

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Erdmann August von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 8 d'octubre de 1615 i va morir a Hof el 6 de febrer de 1651.

Nou!!: 1655 і Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Ermeni Süleyman Paixà

Ermeni Süleyman Paşa o Malatyalı Süleyman Paixà (Malatya, 1607 - 28 de febrer de 1687) fou un gran visir otomà (1685 - 1687).

Nou!!: 1655 і Ermeni Süleyman Paixà · Veure més »

Ermita de Santa Caterina d'Arbeca

L'ermita de Santa Caterina és l'única existent al terme d'Arbeca (Garrigues), situada sobre un turó a la part de migdia i enfront de la vila.

Nou!!: 1655 і Ermita de Santa Caterina d'Arbeca · Veure més »

Ernest Casimir de Nassau-Weilburg

Ernest Casimir de Nassau-Weilburg (en alemany Ernst Kasimir von Nassau-Weilburg) va néixer a Sarrebruck (Alemanya) el 15 de novembre de 1607 i va morir a Weilburg el 16 d'abril de 1655.

Nou!!: 1655 і Ernest Casimir de Nassau-Weilburg · Veure més »

Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen

Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Ernst Friedrich I von Sachsen-Hildburghausen) va néixer el 21 d'agost de 1681 a Gotha (Alemanya) i va morir a Hildburghausen el 9 de març de 1724.

Nou!!: 1655 і Ernest Frederic I de Saxònia-Hildburghausen · Veure més »

Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg

Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg (en alemany Ernst Günther Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg i en danès Ernst Günther af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Augustenborg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 14 d'octubre de 1609 i va morir al palau d'Augustenburg el 18 de gener de 1689.

Nou!!: 1655 і Ernest Gunther de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Augustenburg · Veure més »

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Ernst I von Sachsen-Gotha-Altenburg) (Altenburg, Alemanya, 25 de desembre de 1601 - Gotha, 26 de març de 1675) era un noble alemany, fill del duc Joan II de Saxònia-Weimar (1570-1605) i de Dorotea Maria d'Anhalt-Zerbst (1574-1617).

Nou!!: 1655 і Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Ernest III de Saxònia-Hildburghausen

Ernest III de Saxònia-Hildburghausen (en alemany Ernst von Sachsen-Hildburghausen) va néixer a Gotha (Alemanya) el 12 de juny de 1655 i va morir a Hildburghausen el 17 d'octubre de 1715.

Nou!!: 1655 і Ernest III de Saxònia-Hildburghausen · Veure més »

Església de fusta de Nore

L'església de fusta de Nore és un stavkirke del municipi de Nore og Uvdal, a Noruega, construïda, d'acord amb la dendrocronologia, poc després de l'any 1167.

Nou!!: 1655 і Església de fusta de Nore · Veure més »

Esglésies de la Pau

Les Esglésies de la Pau (en polonès: Kościoły Pokoju, en alemany: Friedenskirchen) de Jawor i Świdnica a Silèsia van ser anomenades així després de la Pau de Westfàlia de 1648 que va permetre als luterans de la part catòlica de Silèsia la construcció de tres esglésies evangèliques de fusta, fang i palla, fora de les muralles de la ciutat, sense torres ni campanes d'església.

Nou!!: 1655 і Esglésies de la Pau · Veure més »

Estanislau Joan Jablonowski

Estanislau Joan Jabłonowski (en polonès Stanisław Jan Jabłonowski) va néixer a Lucza (Ucraïna) el 2 d'abril de 1634 i va morir a Lwow el 2 d'abril de 1702.

Nou!!: 1655 і Estanislau Joan Jablonowski · Veure més »

Felip de Hessen-Philippsthal

Felip de Hessen-Philipsthal (en alemany Philip von Hessen-Philippsthal) va néixer a Kassel el 14 de desembre de 1655 i va morir a Aquisgrà el 18 de juny de 1721.

Nou!!: 1655 і Felip de Hessen-Philippsthal · Veure més »

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philipp Ernst zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) l'11 d'agost de 1584 i va morir a Weikersheim el 29 de gener de 1628.

Nou!!: 1655 і Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Felip Guillem I del Palatinat

Felip Guillem I del Palatinat (Neuburg an der Donau 1615 - Viena 1690) va ser príncep-elector del Palatinat des de 1685 i fins a 1690, any de la seva mort.

Nou!!: 1655 і Felip Guillem I del Palatinat · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: 1655 і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Olivelles

Felip Olivelles, o Olivellas en grafia de la seva època, (?, entre 1655 i 1660 – La Bisbal del Penedès, 12 d'agost del 1702) va ser sacerdot, músic i mestre de capella.

Nou!!: 1655 і Felip Olivelles · Veure més »

Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg

Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg (Brunsvic, Alemanya, 22 de maig de 1636 - Bevern, 25 d'abril de 1687) era fill del duc August II de Brunsvic-Luneburg (1579-1666) i d'Elisabet Sofia de Mecklenburg-Güstrow (1613-1676).

Nou!!: 1655 і Ferran Albert I de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Ferran August de Lobkowicz

Ferran August de Lobkowicz (en alemany Ferdinand August von Lobkowicz) va néixer a Neustadt (Alemanya) el 7 de setembre de 1655 i va morir Leipzig el 3 d'octubre de 1715.

Nou!!: 1655 і Ferran August de Lobkowicz · Veure més »

Ferran Kettler

Ferran Kettler (Mitau, 1 de novembre de 1655 - Danzig, 4 de maig de 1737) va ser el Duc de Curlàndia i Semigàlia entre 1730 i 1737.

Nou!!: 1655 і Ferran Kettler · Veure més »

Ferran Maximilià de Baden-Baden

Ferran Maximilià de Baden-Baden (en alemany Ferdinand Maximilian von Baden-Baden) va néixer a Baden-Baden (Marcgraviat de Baden) el 23 de setembre de 1625 i va morir a Heidelberg el 4 de novembre de 1669.

Nou!!: 1655 і Ferran Maximilià de Baden-Baden · Veure més »

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Nou!!: 1655 і Filadèlfia · Veure més »

Fortepiano

Un piano-forte de Conrad Graf. El fortepiano és un instrument musical de corda percudida amb teclat, instrument intermedi entre el clavicordi i el piano del.

Nou!!: 1655 і Fortepiano · Veure més »

Francesc Eusebi de Lobkowicz

Francesc Eusebi de Lobkowicz (en alemany Wenzel Eusebius von Lobkowicz) va néixer a Praga el 30 de gener de 1609 i va morir a Raudnitz el 22 d'abril de 1677.

Nou!!: 1655 і Francesc Eusebi de Lobkowicz · Veure més »

Francesc I d'Este

Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.

Nou!!: 1655 і Francesc I d'Este · Veure més »

Francesco Borromini

Francesco Borromini, malnom de Francesco CastelliEs creu que l'origen d'aquest sobrenom deriva del seu primer encàrrec com a arquitecte independent: la reconstrucció de l'Església de Sant Carles Borromeu, també coneguda com Sant Carles al costat de les Quatre Fonts ("San Carlo alle Quattro Fontane" -o "San Carlino", per les seves reduïdes dimensions-).(Bissone, Ticino, Encyclopædia Britannica. Web. 30 Oct. 2010. Antiga Confederació Suïssa, 25 de setembre 1599 – Roma, Estats Pontificis, 3 d'agost 1667) va ser un arquitecte italià nascut al cantó suís modern de Ticino, Encyclopædia Britannica. Web.

Nou!!: 1655 і Francesco Borromini · Veure més »

Francesco Cavalli

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià.

Nou!!: 1655 і Francesco Cavalli · Veure més »

Francisco Manuel de Melo

Francisco Manuel de Melo (Lisboa, 23 de novembre del 1608 – 24 d'agost del 1666) va ser un escriptor, polític i militar portuguès.

Nou!!: 1655 і Francisco Manuel de Melo · Veure més »

Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental

Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental (en alemany Friedrich Karl von Württemberg-Winnental) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 12 de setembre de 1652 i va morir de sífilis a la mateixa ciutat el 20 de desembre de 1698.

Nou!!: 1655 і Frederic Carles de Wurttemberg-Winnental · Veure més »

Frederic de Hessen Eschwege

Frederic de Hessen Eschwege (en alemany Friedrich von Hessen-Eschwege) va néixer a Kassel (Alemanya) el 9 de maig de 1617 i va morir a Poznań el 24 de setembre de 1655.

Nou!!: 1655 і Frederic de Hessen Eschwege · Veure més »

Frederic de Nassau-Weilburg

Frederic de Nassau-Weilburg (en alemany Friedrich von Nassau-Weilburg) va néixer a Metz (França) el 26 d'abril de 1640 i va morir a Weilburg el 8 de setembre de 1675.

Nou!!: 1655 і Frederic de Nassau-Weilburg · Veure més »

Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.

Nou!!: 1655 і Frederic Guillem de Brandenburg · Veure més »

Frederic III de Dinamarca

Retrat anònim de Frederic III de Dinamarca. Col·lecció de retrats del Castell de Frederiksborg Frederic III (Haderslev, 18 de març de 1609 - Copenhaguen, 9 de febrer de 1670) va ser rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670.

Nou!!: 1655 і Frederic III de Dinamarca · Veure més »

Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp

Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Friedrich III von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp el 22 de desembre de 1597 i va morir a Tönning el 10 d'agost de 1659.

Nou!!: 1655 і Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Fugida de les Oques Salvatges

castell de Portumna. Museu patrimonial de les Oques Salvatges. La Fugida de les Oques Salvatges fa referència a la partida dels exèrcits jacobites irlandesos dirigits per Patrick Sarsfield amb direcció a França, segons els termes del Tractat de Limerick de 3 d'octubre de 1691 que va posar fi a la Guerra Guillemita d'Irlanda.

Nou!!: 1655 і Fugida de les Oques Salvatges · Veure més »

Gaspar de Dönhoff

Gaspar de Dönhoff (en alemany Kaspar von Dönhoff i en polonès Kacper Denhoff) va néixer a Lublin (Polònia) l'1 d'octubre de 1587 i va morir a Varsòvia el 4 de gener de 1645.

Nou!!: 1655 і Gaspar de Dönhoff · Veure més »

Gerard ter Borch

Gerard ter Borch (Zwolle, Holanda, 1608 - Deventer, Països Baixos, 8 de desembre de 1681) fou un pintor i gravador flamenc.

Nou!!: 1655 і Gerard ter Borch · Veure més »

Geràsim II

Geràsim II (en grec Γεράσιμος Β') va ser patriarca de Constantinoble els anys 1673 i 1674.

Nou!!: 1655 і Geràsim II · Veure més »

Gerbrand van den Eeckhout

va ser un pintor neerlandès.

Nou!!: 1655 і Gerbrand van den Eeckhout · Veure més »

Gerrit Dou

Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom són: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden, 7 d'abril de 1613 - id., 9 de febrer de 1675), va ser un pintor i gravador holandès del barroc.

Nou!!: 1655 і Gerrit Dou · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: 1655 і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Giovanni Batista Farinelli

Giovanni Batista Farinelli o Jean Baptiste Farinelli (Grenoble, 1655 - 1720) fou un compositor italià nascut a França Era oncle del famós Farinelli.

Nou!!: 1655 і Giovanni Batista Farinelli · Veure més »

Giovanni Battista Veschi

Fra Giovanni Battista Veschi, també conegut com de Campana, Verchi, Veschi e de Campagna o Visco (Nàpols (Itàlia), 1579 — Pozzuoli (Itàlia), 11 de novembre de 1660).

Nou!!: 1655 і Giovanni Battista Veschi · Veure més »

Gottfried Finger

Gottfried Finger (Olomouc (Moràvia) 1655-56?, - 31 d'agost de 1730), fou un compositor moravià del temps del Barroc.

Nou!!: 1655 і Gottfried Finger · Veure més »

Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià.

Nou!!: 1655 і Gregorio Barbarigo · Veure més »

Guercino

''Et in Arcadia ego'', Oli sobre tela, 82 cm—91 cm, Galleria Nazionale d'Arte Antica, Roma Giovanni Francesco Barbieri (8 de febrer de 1591 — 9 de desembre de 1666), més conegut amb el sobrenom Guercino o Il Guercino, va ser un pintor barroc italià nascut en la regió d'Emilia, encara que va viure i va pintar també a Roma i Bolonya.

Nou!!: 1655 і Guercino · Veure més »

Guerra anglo-espanyola (1655-1660)

La guerra anglo-espanyola de 1655-1660 va ser un conflicte bèl·lic lliurat entre la Mancomunitat d'Anglaterra sota El Protectorat d'Oliver Cromwell i la monarquia hispànica sota el regnat de Felip IV de Castella, motivat per la rivalitat comercial entre ambdós països en les Índies Occidentals.

Nou!!: 1655 і Guerra anglo-espanyola (1655-1660) · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: 1655 і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guiena

La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Nou!!: 1655 і Guiena · Veure més »

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg (en alemany Wilhelm Christoph von Hessen-Homburg) va néixer a Ober-Rosbach (Alemanya), on la família havia fugit de la pesta, el 13 de novembre de 1625 i va morir a Hamburg el 27 d'agost de 1681.

Nou!!: 1655 і Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg · Veure més »

Guillem de Baden-Baden

Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677.

Nou!!: 1655 і Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Guillem Lluís de Württemberg

Guillem Lluís de Württemberg (en alemany Wilhelm Ludwig von Württemberg) va néixer a Stuttgart el 7 de gener de 1647 i va morir a Hirsau el 23 de juny de 1677.

Nou!!: 1655 і Guillem Lluís de Württemberg · Veure més »

Guillem VI de Hessen-Kassel

Guillem VI de Hessen-Kassel (en alemany Wilhelm VI von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 23 de maig de 1629 i va morir a Haina el 16 de juliol de 1663, com a conseqüència d'un accident de caça.

Nou!!: 1655 і Guillem VI de Hessen-Kassel · Veure més »

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow

Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow (en alemany Gustav Adolf von Mecklenburg-Güstrow) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 26 de febrer de 1633 i va morir a la mateixa ciutat el 6 d'octubre de 1695.

Nou!!: 1655 і Gustau Adolf de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Haim ha-Cohen

Haim ha-Cohen (Egipte 1585- Itàlia 1655) fou un rabí que va néixer a Egipte en 1585.

Nou!!: 1655 і Haim ha-Cohen · Veure més »

Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp

Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Hedwig Eleonora von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 23 d'octubre de 1636 i va morir a Estocolm el 24 de novembre de 1715.

Nou!!: 1655 і Hedwig Elionor de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Hedwig Sofia de Brandenburg

Hedwig Sofia de Brandenburg (en alemany Hedwig Sophie von Brandenburg) va néixer a Berlín el 14 de juliol de 1623 i va morir a Smalkalda el 26 de juny de 1683.

Nou!!: 1655 і Hedwig Sofia de Brandenburg · Veure més »

Hedwig Sofia de Suècia

Hedwig Sofia de Suècia. Hedwig Sofia de Suècia (en suec Hedvig Sofia av Sverige) va néixer a Estocolm el 26 de juny de 1681 i va morir també a la capital sueca l'11 de desembre de 1708.

Nou!!: 1655 і Hedwig Sofia de Suècia · Veure més »

Henry Lawes

Henry Lawes (Salisbury, 5 de desembre de 1595 - Londres, 21 d'octubre de 1662) fou un compositor i músic anglès.

Nou!!: 1655 і Henry Lawes · Veure més »

Herman de Fürstenberg-Heiligenberg

Herman de Furstenberg-Heiligenberg (en alemany Hermann Egon zu Fürstenfeld-Heiligenberg) va néixer a Heiligenberg (Alemanya) el 5 de novembre de 1627 i va morir a Múnic el 10 de setembre de 1674.

Nou!!: 1655 і Herman de Fürstenberg-Heiligenberg · Veure més »

Herman van Swanevelt

Herman van Swanevelt, també anomenat l’Ermità (Woerden, cap al 1600-03 – París, 1655) va ser un pintor i gravador holandès d’estil barroc.

Nou!!: 1655 і Herman van Swanevelt · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1655 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Belarús

Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.

Nou!!: 1655 і Història de Belarús · Veure més »

Història de Caracas

date.

Nou!!: 1655 і Història de Caracas · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: 1655 і Història de Marràqueix · Veure més »

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb 67.301 habitants l'any 2008.

Nou!!: 1655 і Imola · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: 1655 і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: 1655 і Imperi Espanyol · Veure més »

Inayati

Inayati fou un estat tributari protegit de l'Índia, thikana feudatària de Karauli.

Nou!!: 1655 і Inayati · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: 1655 і Infinit · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: 1655 і Innocenci X · Veure més »

Innocenci XIII

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Església, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de març de 1724).

Nou!!: 1655 і Innocenci XIII · Veure més »

Isar Das

Isar Das o Ishwar Das (1655 - després de 1730) fou un dels dos principals historiadors indis i hindús del regne d'Aurangzeb, natiu de Patan i de casta bramin.

Nou!!: 1655 і Isar Das · Veure més »

Ishaq ben Reuben

Ishaq ben Reuben (Barcelona, 1073 - Dènia 1110)fou un poeta hebreu.

Nou!!: 1655 і Ishaq ben Reuben · Veure més »

Istifan al-Duwayhi

Esteve ad-Duwayhí o Esteve II Butros fou un religiós i historiador maronita nascut a Ihdin (Líban) el 1630.

Nou!!: 1655 і Istifan al-Duwayhi · Veure més »

Jacint Rigau-Ros i Serra

Jacint Rigau-Ros i Serra, conegut en francès com a Hyacinthe Rigaud (Perpinyà, 18 de juliol de 1659 - París, 27 de desembre de 1743) fou un pintor català.

Nou!!: 1655 і Jacint Rigau-Ros i Serra · Veure més »

Jacob Jordaens

Els quatre evangelistes'', cap a 1620, Museu del Louvre de París Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - 18 d'octubre de 1678) fou un pintor barroc flamenc.

Nou!!: 1655 і Jacob Jordaens · Veure més »

Jacob Kettler de Curlàndia

Jacob Kettler de Curlàndia (en alemany Jakob Kettler von Kurland i en letó Jekabs fon Ketlers) va néixer a Kuldīga (Letònia) el 28 d'octubre de 1610 i va morir a Jelgava l'1 de gener de 1682.

Nou!!: 1655 і Jacob Kettler de Curlàndia · Veure més »

Jaume de Copons i de Tamarit

Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic (1664-1674) i de Lleida (1674-1680), va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1662.

Nou!!: 1655 і Jaume de Copons i de Tamarit · Veure més »

Jean-Marc Nattier

Jean-Marc Nattier (París, Regne de França, 1685 - 1766) fou un pintor de la història francès.

Nou!!: 1655 і Jean-Marc Nattier · Veure més »

Jeroni Jacint Espinosa

Sant Pere Nolasc intercedint pels seus frares malalts Jeroni Jacint de Espinosa (Cocentaina, 18 de juliol de 1600 — València, 1667), fou un pintor barroc valencià, de la mateixa generació que Esteve March, fill del pintor val·lisoletà Jerónimo Rodríguez de Espinosa.

Nou!!: 1655 і Jeroni Jacint Espinosa · Veure més »

Joan Carol Opaliński

Joan Carol Opalinski (en polonès Jana Karola Opalińskiego) va néixer a Poznań (Polònia) el 10 de gener de 1642 i va morir a la mateixa ciutat polonesa el 26 de març de 1695.

Nou!!: 1655 і Joan Carol Opaliński · Veure més »

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Nou!!: 1655 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg · Veure més »

Joan de Nassau-Idstein

Joan de Nassau-Idstein (en alemany Johann von Nassau-Idstein) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 24 de novembre de 1603 i va morir a Idstein el 23 de maig de 1677.

Nou!!: 1655 і Joan de Nassau-Idstein · Veure més »

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.

Nou!!: 1655 і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Joan Frederic I de Württemberg

Joan Frederic I de Württemberg (en alemany Johann Friedrich von Württemberg) va néixer a la població francesa de Montbéliard el 5 de maig de 1582 i va morir a Heidenheim el 18 de juliol de 1628.

Nou!!: 1655 і Joan Frederic I de Württemberg · Veure més »

Joan Jordi de Brandenburg

Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).

Nou!!: 1655 і Joan Jordi de Brandenburg · Veure més »

Joan Jordi II de Saxònia

Joan Jordi II de Saxònia -en alemany Johann Georg II von Sachsen- (Dresden, 31 de maig de 1613 -Freiberg, 22 d'agost de 1680) fou Duc de Saxònia i membre de la casa de Wettin, el seu govern es va caracteritzar per la recuperació econòmica de Saxònia després de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1655 і Joan Jordi II de Saxònia · Veure més »

Joanic II

Joanic II de Lindos (en grec Ιωαννίκιος Β' ο Λίνδος) va ser patriarca de Constantinoble quatre vegades, entre els anys 1646 i 1656.

Nou!!: 1655 і Joanic II · Veure més »

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en alemany Joachim Ernst von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 29 d'agost de 1595 i va morir a Plön el 5 d'octubre de 1671.

Nou!!: 1655 і Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön · Veure més »

Joaquim Frederic

Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598. Des de 1566 a 1598 va ser arquebisbe luterà de Magdeburg. I el 1605 es va convertir en regent del ducat de Prússia. Entre els seus títol nobiliaris hi ha també el de duc de Stettin, Pomerània, Cassúbia, Vandalorum i Crossen, d'acord amb els termes del Tractat de Grimnitz. Va construir la primera fàbrica de vidre a Brandenburg, on els artesans de Bohèmia va anar-hi a treballar.

Nou!!: 1655 і Joaquim Frederic · Veure més »

Johann Beer

Johann Beer, també altres cognoms; Bähr, Baer, o Behr, llatinitzat és Ursus o Ursinus (Sankt Georgen im Attergau, 28 de febrer de 1655 – Weissenfels, 6 d'agost de 1700) fou un compositor pertanyent a la cort oficial austríaca.

Nou!!: 1655 і Johann Beer · Veure més »

Johann Christoph Denner

Johann Christoph Denner (batejat el 13 d'agost del 1655; enterrat 26 d'abril de 1707)Martin Kirnbauer.

Nou!!: 1655 і Johann Christoph Denner · Veure més »

Johann Rudolph Glauber

Johann Rudolf Glauber (Karlstadt am Main, 10 de març de 1604 - Amsterdam, 10 de març de 1668 o 1670) fou un químic i farmacòleg alemany conegut per haver descobert algunes propietats medicinals en els minerals així com pel desenvolupament del sulfat de sodi i la sal de Glauber.

Nou!!: 1655 і Johann Rudolph Glauber · Veure més »

John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).

Nou!!: 1655 і John Milton · Veure més »

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth o Brandenburg-Kulmbach (en alemany Georg Albrecht von Brandenburg-Kulmbach) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 20 de març de 1619 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de setembre de 1666.

Nou!!: 1655 і Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Jordi Albert I d'Erbach

Jordi Albert I d'Erbach —en alemany Georg Albrecht I von Erbach-Erbach— (Erbach, actual Alemanya, 16 de desembre de 1597 - ibídem, 25 de novembre de 1647) era fill de Jordi III d'Erbach (1548 - 1605) i de Maria de Barby-Mühlingen (1563 - 1619).

Nou!!: 1655 і Jordi Albert I d'Erbach · Veure més »

Jordi Frederic de Waldeck

Jordi Frederic de Waldeck (en alemany Georg Friedrich von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 31 de gener de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 19 de novembre de 1692.

Nou!!: 1655 і Jordi Frederic de Waldeck · Veure més »

Jordi III d'Erbach

Jordi III d'Erbach (en alemany Georg III von Erbach-Erbach) va néixer a la ciutat alemanya d'Erbach el 15 de juliol de 1548 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de febrer de 1605.

Nou!!: 1655 і Jordi III d'Erbach · Veure més »

Jordi III de Schlesien-Liegnitz

Jordi III de Schlesien-Liegnitz o Jordi III de Brieg (en alemany Georg III von Brieg i en polonès Jerzy III brzeski) va néixer a la ciutat polonesa de Brieg el 4 de setembre de 1611 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de juliol de 1664.

Nou!!: 1655 і Jordi III de Schlesien-Liegnitz · Veure més »

Jordi Lluís I d’Erbach-Erbach

Jordi Lluís I d'Erbach-Erbach (en alemany Georg Ludwig I von Erbach-Erbach) va néixer a Furstenau (Alemanya) el 3 de maig de 1643 i va morir a Arolsen el 30 d'abril de 1693.

Nou!!: 1655 і Jordi Lluís I d’Erbach-Erbach · Veure més »

Josep d'Ardena

Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.

Nou!!: 1655 і Josep d'Ardena · Veure més »

Josep de Simó

Josep de Simó i Riera (Reus, 1655 - 1730) va ser un ciutadà honrat, comerciant i hisendat català.

Nou!!: 1655 і Josep de Simó · Veure més »

Josep Grases i Gralla

Josep Grases i Gralla (Reus 1655 - 1734) va ser un comerciant català.

Nou!!: 1655 і Josep Grases i Gralla · Veure més »

Josep Reig

Josep Reig (Peratallada, 1595 - Barcelona, 1674) fou mestre de capella de Santa Maria del Mar a Barcelona des de 1618 fins a la seva mort.

Nou!!: 1655 і Josep Reig · Veure més »

Josep Segarra i Colom

Mossèn Josep Segarra i Colom (Verdú, batejat 20 de gener de 1655 - Verdú, 31 d'octubre de 1730) fou un prevere i músic català.

Nou!!: 1655 і Josep Segarra i Colom · Veure més »

Josies II de Waldeck-Wildungen

Josies II de Waldeck-Wildungen (en alemany Josias von Waldeck-Wildungen) va néixer a Wildungen (Alemanya) el 31 de juliol de 1636 i va morir a Creta el 29 de juliol de 1669.

Nou!!: 1655 і Josies II de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Juan Serqueira de Lima

Juan Serqueira de Lima (1655 – Madrid, 1726) va ser un compositor, arpista i guitarrista d'origen portuguès pertanyent al barroc espanyol.

Nou!!: 1655 і Juan Serqueira de Lima · Veure més »

Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg

Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg - Julius Franz von Sachsen-Lauenburg - (Praga, 16 de setembre de 1641 - Reichstadt, 30 de setembre de 1689) fou un noble alemany, fill del duc Juli Enric (1586-1665) i de la seva tercera dona Anna Magdalena de Lobkowicz (1609-1668).

Nou!!: 1655 і Juli Francesc de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Juliana de Nassau-Dillenburg

Juliana de Nassau-Dillenburg (en alemany Juliane von Nassau-Dillenburg) va néixer a Dillenburg (Alemanya) el 3 de setembre de 1587 i va morir a Rotenburg el 15 de febrer de 1643.

Nou!!: 1655 і Juliana de Nassau-Dillenburg · Veure més »

Jundiaí

Jundiaí és un municipi brasiler de l'estat de São Paulo.

Nou!!: 1655 і Jundiaí · Veure més »

Kapudan paixà

El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.

Nou!!: 1655 і Kapudan paixà · Veure més »

Kara Mustafa Paixà

Kara Mustafa Paşa (Merzifon, 1634/1635- 25 de desembre de 1683) fou un gran visir otomà al servei de Mehmet IV.

Nou!!: 1655 і Kara Mustafa Paixà · Veure més »

Karl Eusebius de Liechtenstein

Karl Eusebius de Liechtenstein. Karl Eusebius de Liechtenstein (1611-1684) fou el segon príncep de Liechtenstein.

Nou!!: 1655 і Karl Eusebius de Liechtenstein · Veure més »

Karl I de Liechtenstein

Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga) el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).

Nou!!: 1655 і Karl I de Liechtenstein · Veure més »

Katırcıoğlu Mehmed Paixà

Katırcıoğlu Mehmed Paşa (1601-1668) fou un cap de bandits i governador otomà.

Nou!!: 1655 і Katırcıoğlu Mehmed Paixà · Veure més »

Khilderic III

Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.

Nou!!: 1655 і Khilderic III · Veure més »

Kotda Sangani

Kotda Sangani (Kotda Sangan o Kotra Sangani) fou un petit estat tributari protegit de l'agència de Kathiawar, presidència de Bombai, amb una superfície de 192 km² i una població el 1881 de 8.642 habitants i el 1901 de 8.835 habitants distribuïda en 20 pobles.

Nou!!: 1655 і Kotda Sangani · Veure més »

Krzysztof Opaliński

Krzysztof Opaliński (Sieraków, Polònia, 21 de gener de 1611 - Włoszakowice, 6 de desembre de 1655), fou un noble polonès, polític i escriptor, fill de Pere Opalinski (1586-1624) i de Sofia Kostka (1591-1639).

Nou!!: 1655 і Krzysztof Opaliński · Veure més »

Kumaon

Districtes i divisions Kumaon o Kumaun és una de les dues divisions administratives que formen l'estat d'Uttarakhand a l'Índia.

Nou!!: 1655 і Kumaon · Veure més »

Las Meninas

Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid.

Nou!!: 1655 і Las Meninas · Veure més »

Laura Martinozzi

Laura Martinozzi (Fano, Estats Pontificis 27 de maig de 1639 - Roma, 1687) fou una donzella que va esdevenir duquessa consort i regent del Ducat de Mòdena.

Nou!!: 1655 і Laura Martinozzi · Veure més »

Løgmaður

Løgmaður és el nom que rep el màxim responsable territorial i polític de les Illes Fèroe, l'equivalent al Primer Ministre.

Nou!!: 1655 і Løgmaður · Veure més »

Leżajsk

Leżajsk (en polonès: Leżajsk) (en yidis: ליזענסק, Lizhensk) (en ucraïnès: Лежайськ, Lezháisk) és una ciutat del sud-est de Polònia, en el nord del voivodat de subcarpàcia, la capital del powiat de Leżajsk. Es troba a la vall del riu San a prop del bosc de Sandomierz.

Nou!!: 1655 і Leżajsk · Veure més »

Leksvik

Leksvik és un antic municipi situat al comtat de Nord-Trøndelag, Noruega.

Nou!!: 1655 і Leksvik · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: 1655 і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Livònia Sueca

La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.

Nou!!: 1655 і Livònia Sueca · Veure més »

Llista d'alcaldes de la Garriga

Llista d'alcaldes de la Garriga.

Nou!!: 1655 і Llista d'alcaldes de la Garriga · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1655 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1655 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'emperadors del Japó

Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.

Nou!!: 1655 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »

Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de ''Las Meninas'', es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660.

Nou!!: 1655 і Llista d'obres de Velázquez · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1655 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: 1655 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1655 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de duxs de Venècia

La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.

Nou!!: 1655 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Nou!!: 1655 і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »

Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII

Llista de llibres en català d'autors de les Balears fins al, ordenats cronològicament.

Nou!!: 1655 і Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Nou!!: 1655 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa · Veure més »

Llista de virreis de Sicília

Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: 1655 і Llista de virreis de Sicília · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: 1655 і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Llorenç Coll

Llorenç Coll "Barona" (Biniamar, s. XVII - Selva, 5 de juliol de 1655).

Nou!!: 1655 і Llorenç Coll · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: 1655 і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.

Nou!!: 1655 і Lluís II de Nassau-Weilburg · Veure més »

Lluís VI de Hessen-Darmstadt

Lluís VI de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig VI von Hessen-Darmstadt; 1630–1678) fou un noble alemany, landgravi de Hessen-Darmstadt.

Nou!!: 1655 і Lluís VI de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Lluïsa Carlota de Brandenburg

Lluïsa Carlota de Brandenburg (en alemany Luise Charlotte von Brandenburg) va néixer a Berlín el 13 de setembre de 1617 i va morir a la ciutat letona de Jelgava el 29 d'agost de 1676.

Nou!!: 1655 і Lluïsa Carlota de Brandenburg · Veure més »

Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan

Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan (en francès Louise-Christine de Savoie-Carignan) va néixer a París l'1 d'agost de 1627 i va morir a la mateixa capital francesa el 7 de juliol de 1689.

Nou!!: 1655 і Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan · Veure més »

Lluïsa Enriqueta de Nassau

Lluïsa Enriqueta de Nassau Lluïsa Enriqueta de Nassau -en neerlandès Louise Henriëtte van Nassau- (La Haia, 7 de desembre de 1627 - Berlín, 18 de juny de 1667) fou una noble neerlandesa, comtessa de la Casa d'Orange-Nassau, la filla gran del príncep d'Orange Frederic Enric i d'Amàlia de Solms-Braunfels.

Nou!!: 1655 і Lluïsa Enriqueta de Nassau · Veure més »

Lodovico Antonio Luca Adorno

Lodovico Antonio Luca Adorno (Gènova, 1655 - Goa, 1699) fou un jesuïta missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi de la Dinastia Qing.

Nou!!: 1655 і Lodovico Antonio Luca Adorno · Veure més »

Louis Le Comte

Louis Le Comte (Bordeus 1655 - Bordeus 1728) missioner jesuïta francès que va desenvolupar una important tasca com matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing.

Nou!!: 1655 і Louis Le Comte · Veure més »

Lucrècia Barberini

Lucrècia Barberini —Lucrezia Barberini —(Florència, 24 d'octubre de 1628 - Mòdena, 24 d'agost de 1699) fou una noble italiana, filla gran de Taddeo Barberini (1603-47) i d'Anna Colonna de Pagliano (1605-58).

Nou!!: 1655 і Lucrècia Barberini · Veure més »

Ludòvic Malatesta de Sogliano

Ludòvic Malatesta de Sogliano (Rímini, 1618 - Rimini, 1658) fou fill de Segimon Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1655 і Ludòvic Malatesta de Sogliano · Veure més »

Magdalena de Lippe

Magdalena de Lippe (en alemany Magdalena zur Lippe) va néixer a Detmold (Alemanya) el 25 de febrer de 1552 i va morir a Darmstadt el 26 de febrer de 1687.

Nou!!: 1655 і Magdalena de Lippe · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth

Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth -Magdalena Sibylle von Brandenburg-Bayreuth - (Bayreuth, 1 de novembre de 1612 - Dresden, 20 de març de 1687) Era filla de Cristià de Brandenburg-Bayreuth (1581-1655) i de Maria de Hohenzollern (1579-1649).

Nou!!: 1655 і Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt

miniatura Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt (en alemany Magdalena Sibylla von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 28 d'abril de 1652 i va morir a Kirchheim unter Teck l'11 d'agost de 1712.

Nou!!: 1655 і Magdalena Sibil·la de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp

Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Magdalena Sibylla von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer al palau de Gottorp (Alemanya) el 24 de novembre de 1631 i va morir a Güstrow el 22 de setembre de 1719.

Nou!!: 1655 і Magdalena Sibil·la de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Mahàmmad aix-Xaykh al-Àsghar

Mahàmmad aix-Xaykh al-Àsghar o Mahàmmad aix-Xaykh as-Saghir fou sultà sadita a Marràqueix del 1636 al 1655.

Nou!!: 1655 і Mahàmmad aix-Xaykh al-Àsghar · Veure més »

Manuel d'Aux Borrellas

Manuel d'Aux Borrellas (Perpinyà, ? — Nils, 25 de juny del 1665) fou un cap militar de cavalleria catalana que desenvolupà la seva carrera a la guerra dels Segadors.

Nou!!: 1655 і Manuel d'Aux Borrellas · Veure més »

Manuel Machado (músic)

Manuel Machado (Lisboa) fou un músic portuguès.

Nou!!: 1655 і Manuel Machado (músic) · Veure més »

María Egual Miguel

María Egual Miguel (Castelló de la Plana, 6 de gener de 1655 - València, 23 d'abril de 1735) fou una poetessa i dramaturga valenciana.

Nou!!: 1655 і María Egual Miguel · Veure més »

Mare de Déu del Roser (Murillo)

Mare de Déu del Roser és una pintura a l'oli sobre llenç realitzatda pel pintor sevillà Bartolomé Esteban Murillo entre els anys 1650 i 1655.

Nou!!: 1655 і Mare de Déu del Roser (Murillo) · Veure més »

Maria Ambròsia d'Àustria

Maria Ambròsia de la Concepció d'Àustria (Madrid, 7 de desembre de 1655-20 de desembre de 1655) va ser una infanta d'Espanya, morta prematurament al cap de tretze dies de néixer.

Nou!!: 1655 і Maria Ambròsia d'Àustria · Veure més »

Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)

Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Nou!!: 1655 і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »

Maria Anna de Baden-Baden

Maria Anna de Baden-Baden —en alemany Maria Anna Wilhelmine von Baden-Baden— (Baden-Baden, Alemanya, 8 de setembre de 1655 - Eger, 22 d'agost de 1702) era una noble alemanya filla de Guillem de Baden-Baden (1593 - 1677) i de Maria Magdalena d'Oettingen (1619 - 1688).

Nou!!: 1655 і Maria Anna de Baden-Baden · Veure més »

Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).

Nou!!: 1655 і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »

Maria Elisabet de Holstein-Gottorp

Maria Elisabet de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Marie Elisabeth von Schleswig-Holstein-Gottorf; 1634–1665) va ser una noble alemanya, landgravina consort de Hessen-Darmstadt.

Nou!!: 1655 і Maria Elisabet de Holstein-Gottorp · Veure més »

Maria Elisabet de Saxònia

Maria Elisabet de Saxònia (en alemany Maria Elisabeth von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 22 de novembre de 1610 i va morir a Husum el 24 de juny de 1684.

Nou!!: 1655 і Maria Elisabet de Saxònia · Veure més »

Maria Francesca d'Angulema

Maria Francesca de Valois-Angulema (27 de març de 1631 - 4 de maig de 1696 a Alençon), duquessa d'Angulema, comtessa de Lauraguès, de Ponthieu i d'Alais, fou la filla de Lluís Manel d'Angulema (Lluís Manel de Valois-Angulema) (a vegades només Lluís) (i per tant rebesneta del rei Carles IX de França i d'Enriqueta de La Guiche. Es va casar el 3 de novembre de 1649 a Toló (francès Toulon) amb Lluís de Guisa-Joyeuse, duc de Joyeuse, del qual va tenir dos nens.

Nou!!: 1655 і Maria Francesca d'Angulema · Veure més »

Maria Gonzaga de Màntua

Maria Gonzaga de Màntua -en italià Maria Gonzaga di Mantova - (Màntua, 29 de juliol de 1609 - ibídem, 14 d'agost de 1660) era la filla del duc de Màntua i de Montferrat Francesc IV Gonzaga (1586 - 1612) i de Margarida de Savoia (1589 - 1655).

Nou!!: 1655 і Maria Gonzaga de Màntua · Veure més »

Maria Hedwig de Sulzbach

Maria Edwing del Palatinat-Salzbach (en alemany Marie Hedwig Auguste von Pfalz-Sulzbach) va néixer a Sulzbach (Alemanya) el 15 d'abril de 1650 i va morir a Hamburg el 23 de novembre de 1681.

Nou!!: 1655 і Maria Hedwig de Sulzbach · Veure més »

Maria Hohenzollern de Prússia

Maria Hohenzollern de Prússia (en alemany Marie von Preußen) va néixer a la ciutat prussiana de Königsberg el 23 de gener de 1679 i va morir a Bayreuth l'11 de febrer de 1649.

Nou!!: 1655 і Maria Hohenzollern de Prússia · Veure més »

Maria Magdalena d'Oettingen

Maria Magdalena d'Oettingen (en alemany Maria Magdalena von Oettingen-Baldern) va néixer el 1619 a Katzenstein (Alemanya) i va morir el 31 d'agost de 1688 a Baden-Baden.

Nou!!: 1655 і Maria Magdalena d'Oettingen · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1655 і Mariscal de França · Veure més »

Maurici I de Hessen-Kassel

Maurici I de Hessen-Kassel (en alemany Moritz von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 25 de maig de 1572 i va morir a Eschwege el 15 de març de 1632.

Nou!!: 1655 і Maurici I de Hessen-Kassel · Veure més »

Melcior de Villena i Vila

Melcior de Villena i Vila (Carpesa, l'Horta de València, 11 de febrer de 1564 - València, 13 de desembre de 1655) fou un metge i botànic valencià.

Nou!!: 1655 і Melcior de Villena i Vila · Veure més »

Menologi

El Menologi (en llatí menologium, en grec μηνολόγιον, menológion), és un recull de textos litúrgics i hagiogràfics utilitzats a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies Catòliques Orientals que segueixen el ritus de Constantinoble.

Nou!!: 1655 і Menologi · Veure més »

Mesquita d'Hammuda Paixà

Minaret de la mesquita Hammuda Pasha La mesquita de Hammuda Paixà és un edifici religiós de Tunis, a Tunísia, construït pel bei muradita Hammuda Paixà el 1655.

Nou!!: 1655 і Mesquita d'Hammuda Paixà · Veure més »

Michel-Jean Amelot

Michel-Jean Amelot, baró de Brunelle i marquès de Gournay (1655 - París, 1724) va ser un aristòcrata, connoisseur (persona de gust i distinció), diplomàtic i polític francès.

Nou!!: 1655 і Michel-Jean Amelot · Veure més »

Minsk

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.

Nou!!: 1655 і Minsk · Veure més »

Miquel Torrent Mateu

Miquel Torrent Mateu (Banyoles, febrer de 1655 - 17 de juny de 1750) fill d'en Martirià Torrent, paraire de professió, i la Maria Mateu.

Nou!!: 1655 і Miquel Torrent Mateu · Veure més »

Missions espanyoles a Florida

Mapa de 1591 de Florida. Placa mostrant la localització d'un terç de les missions entre 1565 i 1763 Missió de San Luis a Tallahassee Les Missions espanyoles a Florida són les missions establertes des del segle XVI a La Florida per part de la Corona espanyola amb la finalitat d'expandir-se territorialment i econòmicament cap al nord del continent americà i convertir als nadius de la zona al catolicisme.

Nou!!: 1655 і Missions espanyoles a Florida · Veure més »

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Nou!!: 1655 і Molière · Veure més »

Mustafà Naima

Mustafà Naim conegut com a Naima (Alep, 1655 - Patres, 1716) és considerat el primer historiador oficial de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1655 і Mustafà Naima · Veure més »

Nalan Xingde

Retrat de Nalan Xingde pel pintor Yu Zhiding Nalan Xingde (Pequín, Xina 19 de gener de 1655 - 1 de juliol de 1685), poeta en llengua xinesa d'origen manxú, molt valorat durant els inicis de la dinastia Qing.

Nou!!: 1655 і Nalan Xingde · Veure més »

Natale Monferrato

Natale Monferrato (Venècia, 5 de maig de 1610 - 13 d'abril de 1685) fou un compositor italià, i fou investit sacerdot el 23 de setembre de 1634.

Nou!!: 1655 і Natale Monferrato · Veure més »

Nicolaes Knüpfer

''Retrat alegórico d'una parella amb una organista'' Museu del Louvre, París. va ser un pintor barroc nascut en Leipzig en els anys 1600 o poc després i mort a Utrecht a l'octubre de 1655, que va pertànyer a l'Edat d'Or holandesa.

Nou!!: 1655 і Nicolaes Knüpfer · Veure més »

Nicolaes Moeyaert

Nicolaes Moeyaert, també Nicolaes Cornelisz.

Nou!!: 1655 і Nicolaes Moeyaert · Veure més »

Nicolò Longobardo

Nicolò Longobardo (Caltagirone 1565 - Pequín 1655), també conegut com a Niccolò Longobardi, jesuïta italià, missioner a la Xina durant els anys finals de la Dinastia Ming i el principi de la Dinastia Qing.

Nou!!: 1655 і Nicolò Longobardo · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Nou!!: 1655 і Nombre π · Veure més »

Nova Suècia

Nova Suècia Nova Suècia (en suec: Nya Sverige, en finlandès: Uusi-Ruotsi, en anglès: New Sweden) fou una colònia sueca establerta a les vores del riu Delaware de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord de 1638 a 1655.

Nou!!: 1655 і Nova Suècia · Veure més »

Novi Oskol

Novi Oskol - Новый Оскол - és una ciutat de la província de Bélgorod, a Rússia.

Nou!!: 1655 і Novi Oskol · Veure més »

Oświęcim

Oświęcim (Auschwitz en alemany) és una ciutat polonesa situada al sud del voivodat de la Petita Polònia (Małopolska en polonès), a 50 km a l'oest de Cracòvia.

Nou!!: 1655 і Oświęcim · Veure més »

Paisi I

Paisi I (en grec Παΐσιος Α') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera des de juliol de 1652 fins a l'abril de 1653, quan es va retirar a Heybeliada, a les Illes dels Prínceps.

Nou!!: 1655 і Paisi I · Veure més »

Palau de Vaux-le-Vicomte

Els jardins, des de la cúpula del palau. El palau de Vaux-le-Vicomte (en francès château de Vaux-le Vicomte), prop de la ciutat francesa de Maincy (departament de Sena i Marne), és un palau d'estil barroc, del (1658 - 1661), construït per l'intendent de finances de Lluís XIV, Nicolas Fouquet, que va contractar els millors artistes de l'època per a construir-lo: l'arquitecte Louis Le Vau, el pintor Charles Le Brun i el paisatgista André Le Nôtre.

Nou!!: 1655 і Palau de Vaux-le-Vicomte · Veure més »

Parteni IV

Parteni IV (en grec Παρθένιος Δ') va ser patriarca de Constantinoble cinc vegades.

Nou!!: 1655 і Parteni IV · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1655 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck (en alemany Peter August von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck) va néixer a Königsberg (Prússia) el 7 de desembre de 1697 i va morir a Tallinn el 24 de febrer de 1775.

Nou!!: 1655 і Pere August de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck · Veure més »

Pere Pont i Bosom

Pere Pont i Bosom (Oceja, 17 de novembre del 1582 - Perpinyà, abril del 1655) va ser un noble nord-català nat a l'actual Alta Cerdanya.

Nou!!: 1655 і Pere Pont i Bosom · Veure més »

Philippe de Champaigne

Philippe de Champaigne (26 de maig de 1602, Brussel·les - 12 d'agost de 1674, París) és un pintor francès clàssic d'origen brabantí.

Nou!!: 1655 і Philippe de Champaigne · Veure més »

Piazza del Popolo

La Piazza del Popolo és una de les places més famoses de Roma, als peus del Pincio.

Nou!!: 1655 і Piazza del Popolo · Veure més »

Pierre Cailleteau

Pierre Cailleteau més conegut com a Lassurance(?, 1655 - ?, 1724) fou un arquitecte francès.

Nou!!: 1655 і Pierre Cailleteau · Veure més »

Pierre Gassendi

Pierre Gassendi (Champtercier, França, 22 de juny de 1592 - París, 24 d'octubre de 1655), va ser un filòsof, científic i matemàtic francès del.

Nou!!: 1655 і Pierre Gassendi · Veure més »

Pieter Withoos

Pieter Withoos (Amersfoort, 1655 - Amsterdam, 23 d'abril de 1692) va ser un pintor i il·lustrador neerlandès especialitzat en motius botànics de l'Edat d'Or neerlandesa.

Nou!!: 1655 і Pieter Withoos · Veure més »

Pornografia

El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.

Nou!!: 1655 і Pornografia · Veure més »

Presidència de Madràs

La Presidència de Madràs —சென்னை மாகாணம் en tàmil, చెన్నపురి సంస్థానము en telugu, മദ്രാസ് പ്രസിഡന്‍സി en malaiàlam, ಮದ್ರಾಸ್ ಪ್ರೆಸಿದೆನ್ಚ್ಯ್ en kannada, ମଦ୍ରାସ୍ ପ୍ରେସୋଦେନ୍ଚ୍ଯ, en oriya — també coneguda com a Madras Province i oficialment com a Presidència de Fort Saint George fou una de les províncies de l'Índia Britànica integrada per diversos districtes que eren territori britànic i com a dependència administrativa per cinc estats natius que no eren part de l'entitat.

Nou!!: 1655 і Presidència de Madràs · Veure més »

Primera Guerra Cimarrón

La Primera Guerra Cimarron fou un conflicte armat entre els cimarrons jamaicans i la colònia de l'Imperi Britànic de Jamaica que va iniciar-se a principis del i que va arribar al seu punt culminant el 1731.

Nou!!: 1655 і Primera Guerra Cimarrón · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: 1655 і Principat de Transsilvània · Veure més »

Producte de Wallis

Comparació de la convergència del producte de Wallis (asteriscs liles) i diverses sèries infinites per π. Sn és l'aproximació després de prendre n termes. Cada subgràfica amplia la precisió de la imatge en un factor de 10. En matemàtiques, el producte de Wallis és una expressió que s'utilitza per representar el valor de π que va ser descoberta pel matemàtic anglès John Wallis el 1655 i que estableix queː.

Nou!!: 1655 і Producte de Wallis · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1655 і Protodiaca · Veure més »

Quilombo de Palmares

El Quilombo de Palmares (Quilombo dos Palmares en portuguès) va ser un territori lliure d'esclavitud situat al Brasil colonial, integrat per diversos llogarets, que va existir entre 1580 i 1710, organitzat per esclaus negres fugitius i els seus descendents, encara que també va existir mestissatge amb indígenes i minories blanques.

Nou!!: 1655 і Quilombo de Palmares · Veure més »

Rafaeł Leszczyński

Rafaeł Leszczyński (en polonès Rafał Leszczyński) va néixer a Poznań (Polònia) el 1650 i va morir a Plesnica el 31 de gener de 1703.

Nou!!: 1655 і Rafaeł Leszczyński · Veure més »

Rafael Leszczyński

Rafael Leszczyński (en polonès Rafał Leszczyński) va néixer l'octubre de 1579 a la població ucraïnesa de Lviv i va morir el 29 de març de 1636 a Włodawa (Polònia).

Nou!!: 1655 і Rafael Leszczyński · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1641

La Rebel·lió irlandesa de 1641 (gaèlic irlandès Éirí Amach 1641) va començar com un intent de cop d'estat per l'aristocràcia catòlica que poblava l'illa d'Irlanda, però es va convertir en un conjunt d'actes de violència entre els natius del país i els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia, la qual cosa va donar al lloc al començament del conflicte conegut com les Guerres Confederades.

Nou!!: 1655 і Rebel·lió irlandesa de 1641 · Veure més »

Regne de Ghana

Ghana al segle X El regne de Ghana, fou un estat medieval així anomenat perquè rei es deia ghana i per extensió es va donar a la residència reial avui desapareguda, prop de la moderna Koumbi Saleh a Mauritània.

Nou!!: 1655 і Regne de Ghana · Veure més »

Reinaldo III d'Este

Reinaldo III d'Este o de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena, 25 d'abril de 1655 - íd. 1737) fou un membre de la Casa d'Este que després d'esdevenir cardenal de l'Església Catòlica i, posteriorment, duc de Mòdena entre 1694 i 1737.

Nou!!: 1655 і Reinaldo III d'Este · Veure més »

República d'Artsakh

La República d'Artsakh (també anomenada República de l'Alt Karabakh o de Nagorno-Karabakh) va ser un estat separatista al sud del Caucas el territori del qual és reconegut internacionalment com a part de l'Azerbaidjan.

Nou!!: 1655 і República d'Artsakh · Veure més »

Roxana

Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.

Nou!!: 1655 і Roxana · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: 1655 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salm-Neuburg

Salm-Neuburg fou un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic que es va formar el 1529 per divisió de Salm-Badenweiler en dues parts, el mateix Salm-Badenweiler i el comtat palatí de Salm-Neuburg.

Nou!!: 1655 і Salm-Neuburg · Veure més »

Sandomierz

Sandomierz és una ciutat de Polònia a la riba del Vístula, en l'antic govern rus de Radom.

Nou!!: 1655 і Sandomierz · Veure més »

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.

Nou!!: 1655 і Santa Maria in Via Lata · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Maria sopra Minerva va ser creat pel Papa Pau IV el 24 de març de 1557.

Nou!!: 1655 і Santa Maria sopra Minerva (títol cardenalici) · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: 1655 і Saturn (planeta) · Veure més »

Sébastien Le Prestre de Vauban

Sébastien Le Prestre de Vauban (Saint-Léger-de-Fougeret, Regne de França, 15 de maig de 1633 - París, França, 30 de març de 1707) fou un enginyer militar i Mariscal de França, conegut pel Mètode Vauban de setge i enginyeria militar.

Nou!!: 1655 і Sébastien Le Prestre de Vauban · Veure més »

Schaumburg-Lippe

Schaumburg-Lippe va ser un estat alemany que va deixar d'existir el 1946.

Nou!!: 1655 і Schaumburg-Lippe · Veure més »

Setge de Cadaqués (1655)

L'any 1655 l'exèrcit francès inicià un nou atac en el front català.

Nou!!: 1655 і Setge de Cadaqués (1655) · Veure més »

Setge de Castelló d'Empúries (1653)

El setge de Castelló d'Empúries de 1653 fou una de les batalles de la guerra dels Segadors.

Nou!!: 1655 і Setge de Castelló d'Empúries (1653) · Veure més »

Setge de Jasna Góra

El setge de Jasna Góra (polonès: Oblężenie Jasnej Góry), també conegut com la Batalla de Częstochowa, va tenir lloc l'hivern de 1655 durant la Segona Guerra del Nord que enfrontà la Confederació de Polònia i Lituània amb l'Imperi Suec.

Nou!!: 1655 і Setge de Jasna Góra · Veure més »

Setge de Puigcerdà (1654)

El Setge de Puigcerdà fou una maniobra de l'exèrcit francès que posà setge a Puigcerdà el 13 d'octubre de 1654.

Nou!!: 1655 і Setge de Puigcerdà (1654) · Veure més »

Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg

Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg (en alemany Franziska Sibylla Augusta von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Ratzeburg (Alemanya) el 21 de gener de 1675 i va morir a Rastatt el 10 de juliol de 1733.

Nou!!: 1655 і Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Sigmund Theophil Staden

Sigmund Theophil Staden (Nuremberg, 6 de novembre de 1607 - 30 de juliol de 1655) fou un organista i compositor.

Nou!!: 1655 і Sigmund Theophil Staden · Veure més »

Sillery

Els Sillery foren un família francesa que donà molts magistrats il·lustres a la seva pàtria.

Nou!!: 1655 і Sillery · Veure més »

Sochaczew

Sochaczew és una ciutat polonesa, del voivodat de Masòvia.

Nou!!: 1655 і Sochaczew · Veure més »

Sofia Albertina d'Erbach-Erbach

Sofia Albertina d'Erbach-Erbach (en alemany Sophia Albertine von Erbach-Erbach) va néixer a Erbach (Alemanya) el 30 de juliol de 1683 i va morir Eisfeld el 4 de setembre de 1742.

Nou!!: 1655 і Sofia Albertina d'Erbach-Erbach · Veure més »

Sofia Anna Czarnkowska

Sofia Anna Czarnkowska (en polonès Zofii Czarnkowskiej) va néixer a Poznań (Polònia) el 12 de març de 1660 i va morir d'una pneumonia a Wrocław el 2 de desembre de 1701.

Nou!!: 1655 і Sofia Anna Czarnkowska · Veure més »

Sofia de Brandenburg-Ansbach

Sofia de Brandenburg-Ansbach (en alemany Sofia de Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 10 de juny de 1614 i va morir a Bayreuth el 23 de novembre de 1646.

Nou!!: 1655 і Sofia de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Sofia de Hessen-Philippsthal

Sofia de Hessen-Philippsthal (en alemany Sofie von Hessen-Philippsthal) va néixer a Philippsthal (Alemanya) el 6 d'abril de 1695 i va morir a Marburg el 8 de maig de 1728, a l'edat de 33 anys.

Nou!!: 1655 і Sofia de Hessen-Philippsthal · Veure més »

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Sophie Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 7 de gener de 1634 i va morir a Bingenheim el 7 d'octubre de 1663.

Nou!!: 1655 і Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Sofia Enriqueta de Waldeck

Sofia Enriqueta de Waldeck (en alemany Sophia Henriette von Waldeck) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 3 d'agost de 1662 i va morir a Erbach el 15 d'octubre de 1702.

Nou!!: 1655 і Sofia Enriqueta de Waldeck · Veure més »

Sofia Lluïsa de Württemberg

Sofia Lluïsa de Württemberg - Sophie Luise von Württemberg - (Stuttgart, 19 de febrer de 1642 - Bayreuth, 3 d'octubre de 1702) Era filla del duc Eberhard III (1614-1674) i d'Anna Caterina de Salm-Kyrburg (1614-1655).

Nou!!: 1655 і Sofia Lluïsa de Württemberg · Veure més »

Stefan Potocki de Braclaw

Stefan Potocki de Braclaw (Стефан Потоцький) era un polític ucraïnès, nascut a Kàmianets-Podilski (Ucraïna) el 2 de març de 1568 i mort el 5 de març de 1631.

Nou!!: 1655 і Stefan Potocki de Braclaw · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: 1655 і Telescopi · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Nou!!: 1655 і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Tobias Eniccelius

Tobias Eniccelius (Leskow, Bohèmia, nascut el primer terç del) fou un compositor del Barroc.

Nou!!: 1655 і Tobias Eniccelius · Veure més »

Tomàs Ripoll

Tomàs Ripoll (Tarragona, 1655 - Roma, 22 de setembre del 1747) fou el General de l'Orde dels Predicadors entre 1725 i 1747.

Nou!!: 1655 і Tomàs Ripoll · Veure més »

Torre de Pisa

La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa, a la regió italiana de la Toscana.

Nou!!: 1655 і Torre de Pisa · Veure més »

Tractat d'Oliwa

Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.

Nou!!: 1655 і Tractat d'Oliwa · Veure més »

Tractat de Londres (1604)

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Nou!!: 1655 і Tractat de Londres (1604) · Veure més »

Trinità dei Monti

La Trinità dei Monti (nom italià; literalment 'Trinitat dels Monts') és una església de Roma.

Nou!!: 1655 і Trinità dei Monti · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: 1655 і Tunis · Veure més »

Ukita Hideie

Ukita Hideie (宇喜多秀家, 1573- 7 de desembre de 1655) va ser un samurai del període Sengoku i dàimio de les províncies de Bizen i Mimasaka (avui dins de la Prefectura d'Okayama).

Nou!!: 1655 і Ukita Hideie · Veure més »

Ulrica Elionor de Dinamarca

Ulrica Elionor de Dinamarca (en danès Ulrika Eleonora af Danmark) va néixer a Copenhaguen l'11 de setembre de 1656 i va morir al palau de Karlberg, a Estocolm, el 26 de juliol de 1693.

Nou!!: 1655 і Ulrica Elionor de Dinamarca · Veure més »

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Nou!!: 1655 і Ulrik Frederik Gyldenløve · Veure més »

Urmia

Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: 1655 і Urmia · Veure més »

Vescomtat de Meille

El vescomtat de Meille (o Meilles) fou una jurisdicció feudal de la corona catalana donada a Joan de Foix-Candale.

Nou!!: 1655 і Vescomtat de Meille · Veure més »

Vescomtat de Xelva

El Vescomtat de Xelva és una antiga jurisdicció senyorial del Regne de València i un títol nobiliari.

Nou!!: 1655 і Vescomtat de Xelva · Veure més »

Vicenç Gonzaga

Vicenç Gonzaga o Vicenç I de Màntua (Màntua, 21 de setembre del 1562 – Màntua, 18 de febrer del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat del 1587 fins a la seva mort.

Nou!!: 1655 і Vicenç Gonzaga · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1655 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Wilmington (Delaware)

Willmington és la ciutat més gran de l'estat de Delaware.

Nou!!: 1655 і Wilmington (Delaware) · Veure més »

Xarif ul-Menar-zade

Xarif ul-Menar-zade, de nom complet Ahmed Efendi Şarihü'l Menarzâde fou un historiador turc otomà (Amasya, ? - 1657).

Nou!!: 1655 і Xarif ul-Menar-zade · Veure més »

Zumbi dos Palmares

va ser un líder guerrer famós per haver estat l'últim cap del Quilombo de Palmares, una comunitat d'ex-esclaus negres situada al nord-est del Brasil colonial.

Nou!!: 1655 і Zumbi dos Palmares · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 10 de setembre · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 11 de setembre · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: 1655 і 1574 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: 1655 і 1619 · Veure més »

1685

Sense descripció.

Nou!!: 1655 і 1685 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: 1655 і 1699 · Veure més »

1724

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1655 і 1724 · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1655 і 1731 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: 1655 і 1735 · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 19 d'abril · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1655 і 19 de gener · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 20 de desembre · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 23 d'abril · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1655 і 27 de gener · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 28 d'agost · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 4 de maig · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1655 і 6 de gener · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1655 і 6 de maig · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1655 і 7 de gener · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat