Comunicació

485 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abat de Poblet, Abel Tasman, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Adam Drese, Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, Afrobarbadians, Agostino Tassi, Agustí Valls, Al-Mahdi li-Din Allah Ahmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim, Al-Muàyyad Muhàmmad ibn al-Qàssim, Al-Mutawàkkil II, Alderano Cybo, Alfons d'Este, Alfons III d'Este, Algemesí, Alonso Cano, Alonso Rodríguez Olmedo, Andreu Pont, Anna Caterina de Salm-Kyrburg, Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein, Anna Colonna de Pagliano, Anna de Frísia Oriental, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Anna Dorotea de Hohenlohe-Neuenstein, Anna Maria de Hessen-Kassel, Antón de Marirreguera, António Luís de Sousa, António Vieira, Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen, Antonio Stradivari, Aracne, Areopagitica, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Santiago de Cuba, ..., Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Sucre, Arquebisbat de Vàrmia, Arquebisbat de Veszprém, Arquebisbat de Yucatán, Art de l'Índia, Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol, Úrsula Micaela Morata, Aurangzeb, İpşiri Mustafa Paixà, İslâm III Giray, Baix Cinca (comarca històrica), Bakhtxissarai, Barxeta, Basílica de Sant Pere, Batalla de Sant Llorenç de Montgai, Benedetto Ferrari, Bernarda de Lacerda, Bernardo Strozzi, Bernardo Tolomei, Bernat de Cardona i de Raset, Bhadawar, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Ales-Terralba, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Avranches, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Betlem, Bisbat de Cartagena, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Comenge, Bisbat de Constança, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Lodi, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Màntua, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Niça, Bisbat de Nimes, Bisbat de Nitra, Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Solsona, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Tortona, Bisbat de Vác, Bisbat de Würzburg, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bonsai, Bussanya, Capella Sixtina, Cardenal protodiaca, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles de Mèdici, Carles I d'Anglaterra, Carles I Lluís del Palatinat, Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein, Cartoixa de Valldecrist, Castell d'Urquhart, Castell de Bolbait, Castell de Cabrera (Alt Empordà), Castell de Powis, Castell de Rochers-Sévigné, Castell de San Felipe, Catedral de Girona, Catedral de Praga, Caterina de Brunsvic-Dannenberg, Cèsar I d'Este, Cecília Renata d'Habsburg, Charles Estienne, Climent IX, Coimbatore, Comtat d'Arenberg, Comtat d'Erill, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Goëlo, Concili de Tolosa, Conclave de 1644, Confederació Iroquesa, Conrad de Reventlow, Convent del Carme (València), Coorg, Cornelius Jansen, Creta, Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristiana de Brandenburg-Bayreuth, Cristià Detlev Reventlow, Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach, Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler, Cristià II de Brandenburg-Bayreuth, Cristina de França, Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen, Cristina Magdalena de Wittelsbach, Cristina Sofia de Reventlow, Cronologia de la Dinastia Ming, Cronologia de la dinastia Qing, Cronologia de la història de Catalunya, Daoguang, De homine, Deli Husayn Paixà, Diana d'Audouins, Diòcesi de Còria-Càceres, Diego Mesía Felípez de Guzmán, Dinastia, Dinastia borbònica, Dinastia Ming, Dinastia Qing, Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà, Districte de Bangalore, Districte de Coimbatore, Districte de Trongsa, Diwan-i Humayun, Djindji Khodja Husayn, Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat d'Urbino, Ducat de Mòdena, Ducat de Montalto, Eberhard III de Württemberg, El Castell de Guadalest, Elisabet Carlota de Wittelsbach, Elisabet de Borbó (1614-1664), Elisabet de Savoia, Elisabet Sofia de Brandenburg, Elx, Emperador Chongzhen, Emperador Shunzhi, Emperador Taichang, Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692), Enric IV de França, Enriqueta d'Anglaterra, Enriqueta Dorotea d'Oettingen, Enriqueta Maria de França, Era japonesa, Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth, Ermeni Süleyman Paixà, Ermita de la Mare de Déu de Montiel, Ermita de Sant Isidre (Castelló de la Plana), Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús, Església del Carme (l'Alguer), Església del Pilar (València), Evangelista Torricelli, Fabio Constantini, Família Strozzi, Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Felip IV de Castella, Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Felip VII de Waldeck-Wildungen, Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Flushing, François de Neufville de Villeroy, Francesc d'Amat i de Grevalosa, Francesc I d'Este, Francesco Cavalli, Francesco Sacrati, Francisco de Moura Corte-Real, Francisco Manuel de Melo, Francisco Navarro (compositor), Francisco Pacheco, Francisco Ronquillo Briceño, Frans Hals, Frederic Guillem de Brandenburg, Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp, Frederic VI de Baden-Durlach, Fredrikstad, Gabriel Naudé, Gabriele Puliti, Galeote Pereira, Galeria Borghese, Gansu, Gasparo Berti, Generació espontània, Georg Marcgrave, Geronimo Martinozzi, Giovanni Battista Veschi, Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç, Giulio Raimondo Mazzarino, Giuseppe Giamberti, Golmés, Governador de les Filipines, Gran Muralla Xinesa, Guerra de Restauració portuguesa, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerres confederades d'Irlanda, Guiglielmo Guglielmi, Guillem de Saxònia-Weimar, Guru Hargobind Sahib Ji, Haderslev, Heinrich Biber, Història d'Anglaterra, Història d'Elx, Història d'Hongria, Història de Creta, Història de la República de la Xina, Història de la Xina, Història de Lleida, Història del Panjab, Hlúkhiv, Honorat Riu i Tord, Hosťová, Hydraulis, Imperi Mongol, Innocenci X, Institut Lluís Vives de València, Inti Raymi, Irlanda Confederada, Isabel de França, Jacob Jordaens, Jacob van Eyck, Jan Lievens, Jan van Helmont, Jaume Pallarès, Jaume Sala i Pasqual, Jean-Baptiste Cotelier, Jinyiwei, Joan Baptista Cabanilles, Joan Carles de Mèdici, Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, Joan de Nassau-Idstein, Joan de Sant Tomàs, Joan Gaspar de Bothmer, Joan Grau (escultor), Joan IV de Portugal, Joan Jordi II de Saxònia, Joan Maurici de Nassau-Siegen, Joaquim Ernest d’Oettingen-Oettingen, Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön, João da Silva Telo e Meneses, Johann Rudolph Glauber, Johann Samuel Drese, Johann von Rist, Johannes de Laet, Johannes Eccard, Johannes van der Beeck, John Milton, John Ray, Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth, Jordi Albert I d'Erbach, Jordi August de Nassau-Idstein, Jordi Frederic de Waldeck, Jordi Guillem de Brandenburg, José Marín, Juan Antolínez de Burgos, Juan de Rojas y Ausa, Jusepe Martínez, Karl Eusebius de Liechtenstein, Kielce, Kirkcaldy, Kishangarh, Krzysztof Opaliński, L'Ormindo, Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, Laura Margarida Mazzarino, Legació apostòlica de Romanya, Leonora Duarte, Li Zicheng, Liaoning, Literatura espanyola del Barroc, Literatura letona, Livònia Sueca, Llac Vänern, Llengua mochica, Llibre de memòries, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista d'astrònoms, Llista d'òperes més importants, Llista d'òperes per compositor, Llista d'obres de Velázquez, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de consorts reials d'Espanya, Llista de governadors de Yucatán, Llista de governadors dels Països Baixos, Llista de kans de Crimea, Llista de membres de l'Acadèmia Francesa, Llista de virreis de Sicília, Lluís de Lorena II d'Angulema, Lluís II de Nassau-Weilburg, Lluís Manel d'Angulema, Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel, Lluís V de Hessen-Darmstadt, Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau, Louis François de Boufflers, Magdalena Caterina de Wittelsbach, Magdalena de Brandenburg, Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth, Makli, Manxú, Manxúria, Manxús, María Bárbara Delgado, Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Maria Caterina Farnese, Maria Cattarina Calegari, Maria d'Este, Maria de Borbó-Condé, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Elisabet de Saxònia, Maria Joana Baptista de Savoia, Mariscal de França, Marquês das Minas, Martín de Bonilla, Martiri de Sant Bartomeu, Mary King's Close, Massacre de Jamestown, Massimo Stanzione, Matsuo Bashō, Maure màrtir, Mehmet Bahçesaray, Melcior de Palau i Boscà, Melikats del Karabagh, Mestre de l'Orde de Predicadors, Molière, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Mongòlia Interior, Mont Saint-Michel, Montgat, Museus Vaticans, Nantwich, Nicolas Poussin, Nicolau I Ludovisi, Noja, Novel·la picaresca, Nunciatura apostòlica a França, Odoard I de Parma, Ole Rømer, Parteni I, Parteni II, Passis Foral, Patriarca Ortodox de Jerusalem, Patriarcat de les Índies Occidentals, Patriarcat de Venècia, Pèire de Marca, Pedro de Axular, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Pierre Corneille, Poesia gnòmica, Pont Maurício de Nassau, Presidència de Madràs, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Transsilvània, Problema de Basilea, Protodiaca, Rafael Leszczyński, Røros, Recife, Regne de Mysore, República de la Xina, Revolució Xinhai, Rhode Island, Rocabertí (llinatge), Roger L'Estrange, San Caesareo de Appia, San Lorenzo in Damaso, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Santa Maria in Cosmedin, Santa Prassede (títol cardenalici), Sassevaart, Selby, Senyoria de Coligny, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge, Setge de Balaguer (1645), Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Lleida (1644), Setge de Lleida (1647), Setge de Montsó (1643), Setge de Roses (1645), Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona (1644), Setge de Tortosa (1648), Shandong, Shenyang, Sigmund Theophil Staden, Sikkim, Simon Foucher, Sofia Cristiana de Wolfstein, Sofia de Brandenburg-Ansbach, Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Sofia Lluïsa de Württemberg, Srednekolimsk, Suba de Berar, Sultanzade Semiz Mehmed Paixà, Taddeo Barberini, Taipei, Tairō, Taula de Jugurta, Teatre cantat tradicional xinès, Tirumala Nayaka, Tomàs de Savoia-Carignan, Urbà VIII, Víctor Amadeu I de Savoia, Vescomtat de Lobinhèr, Villa Borghese Pinciana, Virgínia de Mèdici, Virrei de Sardenya, Walter Porter, Warwick (Warwickshire), William Dobson, William Penn, Wouter Crabeth II, Wu Sangui, Xahrizur, Xina, Xingtai, 12 d'agost, 15 de maig, 15 de setembre, 1611, 1704, 1712, 25 d'abril, 29 d'abril, 3 de maig, 5 de juny, 6 de febrer, 6 de setembre. Ampliar l'índex (435 més) » « Shrink índex

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: 1644 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt

La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.

Nou!!: 1644 і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: 1644 і Abat de Poblet · Veure més »

Abel Tasman

Abel Janszoon TasmanAbel, fill de Jans Tasman, més conegut al seu temps com Abel Janszoon o abreujat Abel Jansz.

Nou!!: 1644 і Abel Tasman · Veure més »

Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).

Nou!!: 1644 і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »

Adam Drese

Adam Drese (Weimar, 1620 – Arnstadt, 15 de febrer de 1701) fou un compositor i violinista alemany del Barroc.

Nou!!: 1644 і Adam Drese · Veure més »

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658.

Nou!!: 1644 і Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Afrobarbadians

Els afrobarbadians o barbadians negres són els barbadians que tenen avantpassats africans.

Nou!!: 1644 і Afrobarbadians · Veure més »

Agostino Tassi

Agostino Tassi Buonamici (Perusa, 1566 - Roma, 1644) fou un pintor italià tardo manierista.

Nou!!: 1644 і Agostino Tassi · Veure més »

Agustí Valls

Agustí Valls (Tortosa, ? - 1652) fou un prelat cistercenc català.

Nou!!: 1644 і Agustí Valls · Veure més »

Al-Mahdi li-Din Allah Ahmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim

Al-Mahdí li-din-Al·lah Àhmad ibn al-Hàssan ibn al-Qàssim fou imam zaidita del Iemen, origen de l'anomenada branca qassimita o qassímida d'imams.

Nou!!: 1644 і Al-Mahdi li-Din Allah Ahmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim · Veure més »

Al-Muàyyad Muhàmmad ibn al-Qàssim

Al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad ibn al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim o, més senzillament, al-Muàyyad Muhàmmad ibn al-Qàssim (1572-1644) fou imam zaidita del Iemen (1620-1644).

Nou!!: 1644 і Al-Muàyyad Muhàmmad ibn al-Qàssim · Veure més »

Al-Mutawàkkil II

Al-Mutawàkkil ala-L·lah Ismaïl ibn Àhmad ibn Abd-Al·lah al-Kabsí al-Mughlis, més conegut senzillament com al-Mutawàkkil II o com al-Mutawàkkil Ismaïl (al-Kabs, 1610 - 15 d'agost de 1676), fou imam zaydita del Iemen, de la branca qassimita o qassímida o qassimí.

Nou!!: 1644 і Al-Mutawàkkil II · Veure més »

Alderano Cybo

Alderano Cybo (Gènova, 16 de juliol de 1613 – Roma, 22 de juliol de 1700) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1644 і Alderano Cybo · Veure més »

Alfons d'Este

* Alfons I d'Este (1476-1534), duc de Ferrara, Mòdena i Reggio, fill d'Hèrcules I d'Este.

Nou!!: 1644 і Alfons d'Este · Veure més »

Alfons III d'Este

Alfons III d'Este o Alfons III de Mòdena (Ferrara, Ducat de Ferrara 1591 - Castelnuovo di Garfagnana, Ducat de Mòdena 1644) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena i Reggio entre 1628 i 1629.

Nou!!: 1644 і Alfons III d'Este · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: 1644 і Algemesí · Veure més »

Alonso Cano

Alonso Cano (Granada, 19 de febrer de 1601 - 3 de setembre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol.

Nou!!: 1644 і Alonso Cano · Veure més »

Alonso Rodríguez Olmedo

Alonso Rodríguez Olmedo (Zamora, 10 de març setembre de 1598 – Caaró, Brasil, 15 de novembre de 1628), conegut com a Sant Alfons Rodríguez, va ser un missioner jesuïta que morí màrtir a Sud-amèrica.

Nou!!: 1644 і Alonso Rodríguez Olmedo · Veure més »

Andreu Pont

Andreu Pont Bosom, anomenat Andreu Pont d'Osseja (Oceja, 15 d'agost de 1606 — Perpinyà, 1653) fou abat de Santa Maria d'Amer i de Santa Maria de Roses (1643-1653), va ésser nomenatHistòria dels Presidents..., pàg.

Nou!!: 1644 і Andreu Pont · Veure més »

Anna Caterina de Salm-Kyrburg

Anna Caterina de Salm-Kyrburg o Anna Dorotea (en alemany Anna Katharine von Salm-Kyrburg) va néixer a Finstingen, al Departament francès de Mosel·la, el 27 de gener de 1614 i va morir a Stuttgart el 27 de juny de 1655.

Nou!!: 1644 і Anna Caterina de Salm-Kyrburg · Veure més »

Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein

Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein (en alemany Anna Catherine von Sayn-Wittgenstein) va néixer a Wittgenstein (Alemanya) el 27 de juliol de 1610 i va morir a Kleinern l'1 de desembre de 1690.

Nou!!: 1644 і Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein · Veure més »

Anna Colonna de Pagliano

Anna Colonna de Pagliano era una noble italiana de la família Colonna, princesa de Pagliano, nascuda el 1605 i morta el 31 d'octubre de 1658, filla de Felip Colonna (1578-1639) i de Lucrècia Tomacelli de Galatro (1576-1622).

Nou!!: 1644 і Anna Colonna de Pagliano · Veure més »

Anna de Frísia Oriental

Anna de Frísia Oriental (en alemany Anna Maria von Ostfriesland, i en frisó Anna Maria fan East-Fryslân) va néixer a Auerk (Alemanya) el 23 de juny de 1601 i va morir a Schwerin el 4 de setembre de 1634.

Nou!!: 1644 і Anna de Frísia Oriental · Veure més »

Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.

Nou!!: 1644 і Anna de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Anna Dorotea de Hohenlohe-Neuenstein

Anna Dorotea de Hohenlohe-Neuenstein va néixer a Neuenstein (Alemanya) el 26 de gener de 1621 i va morir a Oettingen el 16 de setembre de 1643.

Nou!!: 1644 і Anna Dorotea de Hohenlohe-Neuenstein · Veure més »

Anna Maria de Hessen-Kassel

Anna Maria de Hessen-Kassel (en alemany Anna Maria von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 de gener de 1567 i va morir a Neunkirchen el 21 de novembre de 1626.

Nou!!: 1644 і Anna Maria de Hessen-Kassel · Veure més »

Antón de Marirreguera

Antón González Reguera, conegut com a Antón de Marirreguera és l'autor de la que es considera la primera obra literària conservada en asturià, el Pleitu ente Uviéu y Mérida pola posesión de les cenices de santa Olaya, escrita el 1639.

Nou!!: 1644 і Antón de Marirreguera · Veure més »

António Luís de Sousa

Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.

Nou!!: 1644 і António Luís de Sousa · Veure més »

António Vieira

António Vieira (Lisboa, 6 de febrer de 1608 - Bahia, 18 de juliol de 1697) va ser un escriptor, músic, capellà i orador portuguès de la Companyia de Jesús.

Nou!!: 1644 і António Vieira · Veure més »

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Anton Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Ebeleben (Alemanya) el 9 de gener de 1620 i va morir a Sondershausen el 19 d'agost de 1666.

Nou!!: 1644 і Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Antonio Stradivari

Antonio Stradivari en una estàtua a Cremona Antonio Giacomo Stradivari (Cremona, Itàlia, 1644 - Cremona, 18 de desembre de 1737) va ser el més prominent lutier italià.

Nou!!: 1644 і Antonio Stradivari · Veure més »

Aracne

Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

Nou!!: 1644 і Aracne · Veure més »

Areopagitica

Areopagita, o amb el seu títol complet Areopagitica: A speech of Mr John Milton for the liberty of unlicensed printing to the Parliament of England (Areopagita: Un discurs del Sr John Milton al Parlament d'Anglaterra sobre la llibertat d'impressió sense censura) és un tractat de 1644 polèmic, escrit en prosa per l'autor anglès John Milton i que anava dirigit contra la censura.

Nou!!: 1644 і Areopagitica · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Arquebisbat de Bar

Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Bar · Veure més »

Arquebisbat de Lanciano-Ortona

La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »

Arquebisbat de Lublin

L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Lublin · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Sàsser

Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »

Arquebisbat de Sucre

Larquebisbat de Sucre (espanyol: Arquidiócesis de Sucre; llatí: Archidioecesis Sucrensis) és una seu de l'Església catòlica.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Sucre · Veure més »

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Arquebisbat de Yucatán

LArquebisbat del Yucatán (castellà: Archidiócesis del Yucatán; llatí: Archidioecesis Yucatanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Sud-est.

Nou!!: 1644 і Arquebisbat de Yucatán · Veure més »

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Nou!!: 1644 і Art de l'Índia · Veure més »

Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol

L'Arxiu Històric del Museu Romàntic Can Papiol, conté tota la documentació de la família Papiol, des del fins al, quan el cognom Torrents esdevingué el propi del llinatge familiar.

Nou!!: 1644 і Arxiu Històric del Museu Romàntic de Can Papiol · Veure més »

Úrsula Micaela Morata

Úrsula Micaela Morata (Cartagena, 21 d'octubre de 1628 - Alacant, 9 de gener de 1703) va ser una religiosa de l'orde de les Clarisses Caputxines, que va fundar el convent de l'orde a Alacant.

Nou!!: 1644 і Úrsula Micaela Morata · Veure més »

Aurangzeb

Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.

Nou!!: 1644 і Aurangzeb · Veure més »

İpşiri Mustafa Paixà

İpşiri Mustafa Paşa (+ 1655) fou gran visir otomà membre de la tribu abkhàzia dels ipsil (que li va valdre el seu nom).

Nou!!: 1644 і İpşiri Mustafa Paixà · Veure més »

İslâm III Giray

İslâm III Giray (1604 – 10 de juliol 1654) fou kan de Crimea (1644-1654) germà i successor de Mehmed IV Giray.

Nou!!: 1644 і İslâm III Giray · Veure més »

Baix Cinca (comarca històrica)

El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: 1644 і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »

Bakhtxissarai

El Hansarai o Palau del Khan a Bakhtxissarai. El Hansarai i pont d'entrada. Bakhtxissarai o Bakhtxé Sarai (literalment ‘el Palau dels Jardins' o ‘la Ciutat Jardí’) és una ciutat de Crimea.

Nou!!: 1644 і Bakhtxissarai · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1644 і Barxeta · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1644 і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Batalla de Sant Llorenç de Montgai

La Batalla de Sant Llorenç de Montgai de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Batalla de Sant Llorenç de Montgai · Veure més »

Benedetto Ferrari

Benito Ferrari (Reggio de l'Emília, 1597 - Mòdena, 1681) fou un poeta i compositor italià.

Nou!!: 1644 і Benedetto Ferrari · Veure més »

Bernarda de Lacerda

Bernarda Ferreira de Lacerda (1596-1644) va ser una educadora, escriptora i dramaturga portuguesa, que escrigué en portuguès i, sobretot, en castellà.

Nou!!: 1644 і Bernarda de Lacerda · Veure més »

Bernardo Strozzi

El compositor Claudio Monteverdi pintat per Bernardo Strozzi Bernardo Strozzi (Gènova, 1581 - Venècia, 3 d'agost de 1644) fou un famós pintor naturalista italià, també anomenat Il prete genovese ('el capellà genovès') o Il cappuccino genovese ('el caputxí genovès').

Nou!!: 1644 і Bernardo Strozzi · Veure més »

Bernardo Tolomei

Bernardo Tolomei (Siena, 1272 - 1348) va ser un religiós italià, fundador de la congregació religiosa benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto (olivetans).

Nou!!: 1644 і Bernardo Tolomei · Veure més »

Bernat de Cardona i de Raset

Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).

Nou!!: 1644 і Bernat de Cardona i de Raset · Veure més »

Bhadawar

Bhadawar fou un estat tributari protegit del tipus zamindari, a l'Índia central (avui a Uttar Pradesh), amb 430 km², i regit pel clan Bhadàuria dels rajputs chauhans.

Nou!!: 1644 і Bhadawar · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Aleria

L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Aleria · Veure més »

Bisbat d'Ales-Terralba

El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Ales-Terralba · Veure més »

Bisbat d'Alessandria

El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Alessandria · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Aversa

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Aversa · Veure més »

Bisbat d'Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. Vista aèria del Mont Saint-Michel. L'abadia de la Santíssima Trinitat de La Lucerne. reliquies de sant Oberto (''saint Aubert''). El bisbat d'Avranches (francès: Diocèse d'Avranches, llatí: Dioecesis Abrincensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Avranches · Veure més »

Bisbat d'Imola

El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Imola · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1644 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Cartagena

El Bisbat de Cartagena és una diòcesi dependent de l'arxidiòcesi de Granada, a Espanya.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Cartagena · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello

El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de San Marino-Montefeltro

El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1644 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Tortona

El bisbat de Tortona (italià: diocesi di Tortona; llatí: Dioecesis Derthonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Tortona · Veure més »

Bisbat de Vác

Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Vác · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1644 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1644 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1644 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bonsai

Un bonsai d'estil bunjingi (''Pinus thunbergii'') Bonsai de bambú Bonsai d'Auró trident Un bonsai (盆栽) és el conjunt harmònic i equilibrat format per una o més plantes (generalment exemplars d'espècies arbòries o arbustives cultivades en forma d'arbre en miniatura) i el suport sobre el que viuen (normalment un test en forma de safata) amb un substrat de cultiu apropiat.

Nou!!: 1644 і Bonsai · Veure més »

Bussanya

La Bussanya és una masia del municipi de Moià, a la comarca catalana del Moianès.

Nou!!: 1644 і Bussanya · Veure més »

Capella Sixtina

Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: 1644 і Capella Sixtina · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1644 і Cardenal protodiaca · Veure més »

Carles Amadeu de Savoia-Nemours

Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.

Nou!!: 1644 і Carles Amadeu de Savoia-Nemours · Veure més »

Carles de Mèdici

Imatge de Carles de Mèdici. Carles de Mèdici o Carles de Ferran I de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1595 - íd. 1666) fou un príncep de la Toscana de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1644 і Carles de Mèdici · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: 1644 і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carles I Lluís del Palatinat

Retrat Carles I Lluís del Palatinat (Heidelberg 22 de desembre de 1617 - 1680) va ser príncep elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys després.

Nou!!: 1644 і Carles I Lluís del Palatinat · Veure més »

Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein

Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein (en alemany Kraft von Hohenlohe-Neuenstein) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 14 de novembre de 1582 i va morir a Regensburg l'11 d'octubre de 1641.

Nou!!: 1644 і Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: 1644 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Castell d'Urquhart

castell d'Urquhart Torre de l'homenatge Urquhart Castle El castell d'Urquhart és un castell situat al costat del llac Ness, a Escòcia (Regne Unit), entre Fort William i Inverness, pròxim al poble de Drumnadrochit.

Nou!!: 1644 і Castell d'Urquhart · Veure més »

Castell de Bolbait

El castell de Bolbait s'aixeca sobre el turó als peus del qual s'estén la vila de Bolbait, quedant inclòs dins de la seua trama urbana.

Nou!!: 1644 і Castell de Bolbait · Veure més »

Castell de Cabrera (Alt Empordà)

El castell de Cabrera és una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú, al nord-est del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, prop del límit amb el de la Vajol (Alt Empordà), a l'extrem oriental del massís de les Salines.

Nou!!: 1644 і Castell de Cabrera (Alt Empordà) · Veure més »

Castell de Powis

El castell de Powis, originàriament construït vers el 1200 com a fortalesa per als comtes de Powys, és un edifici residencial construït sobre una elevació del terreny, que està envoltat d'un jardí en forma de terrasses a l'estil italià, per salvar el desnivell, en el qual hi ha: un hivernacle (orangery), un aviari i un llac en la part baixa.

Nou!!: 1644 і Castell de Powis · Veure més »

Castell de Rochers-Sévigné

El Castell de Rochers-Sévigné, antiga residència bretona de Madame de Sévigné, és un palauet gòtic del situat a les proximitats de Vitré a Ille-et-Vilaine.

Nou!!: 1644 і Castell de Rochers-Sévigné · Veure més »

Castell de San Felipe

El castell de San Felipe és una edificació de caràcter originalment defensiva emplaçada a la ciutat de Puerto de la Cruz, en el nord de l'illa de Tenerife (Canàries, Espanya).

Nou!!: 1644 і Castell de San Felipe · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: 1644 і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Praga

La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).

Nou!!: 1644 і Catedral de Praga · Veure més »

Caterina de Brunsvic-Dannenberg

Caterina de Brunsvic-Dannenberg sobre una medalla do 1635 Caterina de Brunsvic-Dannenberg (en alemany Marie Katharina von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 de juny de 1616 i va morir a Grabow l'1 de juliol de 1665.

Nou!!: 1644 і Caterina de Brunsvic-Dannenberg · Veure més »

Cèsar I d'Este

Escut d'armes de la Casa d'Este. Cèsar I d'Este, també anomenat Cèsar I de Mòdena, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1552 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1628) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Mòdena entre 1597 i 1628.

Nou!!: 1644 і Cèsar I d'Este · Veure més »

Cecília Renata d'Habsburg

Arxiduquessa d'Àustria Cecília Renata (en alemany: Cäcilia Renata; polonès: Cecylia Renata; 16 de juliol de 1611 a 24 de març de 1644) va ser Reina de Polònia com consort del rei de la Mancomunitat de Polònia-Lituània Ladislau IV de Polònia.

Nou!!: 1644 і Cecília Renata d'Habsburg · Veure més »

Charles Estienne

Charles Estienne (1504-Châtelet 1564) va ser un metge, impressor i escriptor francès.

Nou!!: 1644 і Charles Estienne · Veure més »

Climent IX

Climent IX (Pistoia, 27 o 28 de gener de 1600 - Roma, 9 de desembre de 1669) va ser papa de l'Església Catòlica entre 1667 i 1669.

Nou!!: 1644 і Climent IX · Veure més »

Coimbatore

Temple Hindú a Coimbatore. Coimbatore (tàmil கோயம்புத்தூர்), també anomenada Kovai (tàmil கோவை) és la segona ciutat de l'estat de Tamil Nadu i capital del districte de Coimbatore.

Nou!!: 1644 і Coimbatore · Veure més »

Comtat d'Arenberg

Castell d'Arenberg a Lovaina. El comtat d'Arenberg, després ducat d'Arenberg (en francès Aremberg) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1644 і Comtat d'Arenberg · Veure més »

Comtat d'Erill

El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.

Nou!!: 1644 і Comtat d'Erill · Veure més »

Comtat de Château-Chinon

El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.

Nou!!: 1644 і Comtat de Château-Chinon · Veure més »

Comtat de Goëlo

El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer als segles  i i més tard un feu original al i que va existir fins a la revolució.

Nou!!: 1644 і Comtat de Goëlo · Veure més »

Concili de Tolosa

Diversos concilis celebrats a la ciutat de Tolosa.

Nou!!: 1644 і Concili de Tolosa · Veure més »

Conclave de 1644

El conclave de 1644 va ser convocat després de la mort del Papa Urbà VIII (29 de juliol de 1644), i va concloure amb l'elecció del cardenal Giovanni Battista Pamphilj qui adoptà el nom papal d'Innocenci X. El conclave començà el 9 d'agost; dels 61 cardenals que conformaven el Sacre Col·legi n'entraren 57.

Nou!!: 1644 і Conclave de 1644 · Veure més »

Confederació Iroquesa

La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".

Nou!!: 1644 і Confederació Iroquesa · Veure més »

Conrad de Reventlow

Conrad de Reventlow (en danès Conrad Reventlow) va néixer a Copenhaguen el 21 d'abril de 1644 i va morir a la ciutat danesa de Clausholm el 21 de juliol de 1708.

Nou!!: 1644 і Conrad de Reventlow · Veure més »

Convent del Carme (València)

El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: 1644 і Convent del Carme (València) · Veure més »

Coorg

Coorg (Koorg) actualment Kodagu (muntanyes escarpades) fou un regne independent i després província britànica, situada al sud de l'Índia, avui al sud de l'estat de Karnataka.

Nou!!: 1644 і Coorg · Veure més »

Cornelius Jansen

Cornelius Jansen (Accoy, Leerdam, Holanda Meridional, 28 d'octubre de 1585 – 6 de maig de 1638) fou un eclesiàstic i fundador del jansenisme.

Nou!!: 1644 і Cornelius Jansen · Veure més »

Creta

Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: 1644 і Creta · Veure més »

Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela

Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela, també denominat Cristóbal (Sant Mateu, València, 1599-Madrid, Castella, 1672) va ser un jurisconsult i polític valencià, amb importants càrrecs en les institucions reials del regne de València i també a la cort de Madrid durant el regnat de Felip IV i Carles II.

Nou!!: 1644 і Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela · Veure més »

Cristiana de Brandenburg-Bayreuth

Cristiana Eberhardina de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christiane Eberhardine von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth el 19 de desembre de 1671 i va morir a Pretzsch el 4 de setembre de 1727.

Nou!!: 1644 і Cristiana de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristià Detlev Reventlow

Cristià Detlev Reventlow (en danès Christian Ditlev Reventlow) va néixer a Haderslev (Dinamarca) el 21 de juny de 1671 i va morir a Tølløsegård l'1 d'octubre de 1738.

Nou!!: 1644 і Cristià Detlev Reventlow · Veure més »

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach

Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach -en alemany Christian Heinrich von Brandenburg-Kulmbach- (Bayreuth, Baviera, 29 de juliol de 1661 - Weferlingen, 5 d'abril de 1708) fou marcgravi de Brandenburg-Bayreuth-Kulmbach.

Nou!!: 1644 і Cristià Enric de Brandenburg-Kulmbach · Veure més »

Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler

Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler (en alemany Christian I von Pfalz-Birkenfeld-Bischweiler) va néixer a Birkenfeld (Alemanya) el 3 de setembre de 1598 i va morir a Neuenstein el 6 de setembre de 1654.

Nou!!: 1644 і Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler · Veure més »

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth

Cristià II de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Christian Ernst von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 27 de juliol de 1644 i va morir a Erlangen el 10 de maig de 1712.

Nou!!: 1644 і Cristià II de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristina de França

Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.

Nou!!: 1644 і Cristina de França · Veure més »

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen

Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen (en alemany Christine Luise von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 30 de març de 1671 i va morir a Blankenburg el 12 de novembre de 1747.

Nou!!: 1644 і Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen · Veure més »

Cristina Magdalena de Wittelsbach

Cristina Magdelena de Wittelsbach (en alemany Christine Magdalena von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg, i en suec Christina Magdalena av Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Nyköping (Suècia) el 27 de maig de 1616 i va morir al palau de Karlsburg, a Durlach, el 14 d'agost de 1662.

Nou!!: 1644 і Cristina Magdalena de Wittelsbach · Veure més »

Cristina Sofia de Reventlow

Cristina Sofia de Reventlow, coneguda també amb el nom de Cristina Sofia Holstein que va prendre del seu segon marit— (Haderslev, Dinamarca, 30 d'octubre de 1672 -Fuirendal, 27 de juny de 1757) era filla del comte i Primer Ministre danès Conrad de Reventlow (1644-1708) i d'Anna Margarida Gabel (1651-1678), una família de l'alta aristocràcia danesa.

Nou!!: 1644 і Cristina Sofia de Reventlow · Veure més »

Cronologia de la Dinastia Ming

La Dinastia Ming o Imperi del Gran Ming va ser la dinastia governant a la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols a finals de la dinastia Yuan.

Nou!!: 1644 і Cronologia de la Dinastia Ming · Veure més »

Cronologia de la dinastia Qing

La Dinastia Qing d'origen manxú va governar Xina durant quasi 250 anys entre 1644 i 1912, amb èpoques de gran esplendor (regnat de l'emperador Qianlong) fins a la total desaparició de la dinastia amb la proclamació de la primera República de la Xina l'any 1912.

Nou!!: 1644 і Cronologia de la dinastia Qing · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: 1644 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Daoguang

Lemperador, 道光帝, pinyin Dàoguāng Dìfou el vuitè emperador de la dinastia Qing, el sisè Qing que governà Xina i el primer a patir la humiliació d'Occident que va culminar amb el Tractat de Nanjing de 1842, com a resultat de la Primera Guerra de l'Opi.

Nou!!: 1644 і Daoguang · Veure més »

De homine

De homine (De homine figuris: et latinitate donatus a Florentio Schuyl) és una obra científica de Descartes publicada a Leiden (Holanda) el 1633, que descriu el mecanisme de la reacció automàtica en resposta als estímuls externs.

Nou!!: 1644 і De homine · Veure més »

Deli Husayn Paixà

Deli Husayn Paixà o Deli Hüseyin Paşa fou un general i governador otomà.

Nou!!: 1644 і Deli Husayn Paixà · Veure més »

Diana d'Audouins

Diana d'Audouins, comtessa de Gramont (Hagetmau, 1554 - Bidaxune, 1620) fou amant del rei de França Enric IV, i fou coneguda com la bella Corisanda.

Nou!!: 1644 і Diana d'Audouins · Veure més »

Diòcesi de Còria-Càceres

La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: 1644 і Diòcesi de Còria-Càceres · Veure més »

Diego Mesía Felípez de Guzmán

Diego Mesía Felípez de Guzmán y Dávila (1590-1655), fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: 1644 і Diego Mesía Felípez de Guzmán · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1644 і Dinastia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: 1644 і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia Ming

La dinastia Ming (en xinès tradicional i simplificat: 明朝; en pinyin: Míng Cháo) o Imperi de la Gran Ming (xinès tradicional: 大明國; xinès simplificat: 大明国; pinyin: Dàmíng Guó), va ser la dinastia governant de la Xina des de 1368 fins a 1644, i aparegué després del col·lapse provocat pels mongols al final de la dinastia Yuan.

Nou!!: 1644 і Dinastia Ming · Veure més »

Dinastia Qing

La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.

Nou!!: 1644 і Dinastia Qing · Veure més »

Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà

Khàntia-Mànsia, o el (en rus), és un districte autònom o ókrug de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.

Nou!!: 1644 і Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà · Veure més »

Districte de Bangalore

El districte de Bangalore (kannada: ಬೆಂಗಳೂರು) fou un districte de l'Índia, avui dia format per dos districtes.

Nou!!: 1644 і Districte de Bangalore · Veure més »

Districte de Coimbatore

El districte de Coimbatore (tàmil: கோயம்புத்தூர் மாவட்டம்|கோயம்புத்தூர் மாவட்டம்) és una divisió administrativa de l'estat de Tamil Nadu, a l'oest del territori.

Nou!!: 1644 і Districte de Coimbatore · Veure més »

Districte de Trongsa

El Districte de Trongsa és un dels 20 districtes que formen el regne de Bhutan.

Nou!!: 1644 і Districte de Trongsa · Veure més »

Diwan-i Humayun

Diwan-i Humayun fou el consell imperial otomà o organisme central del govern des del fins a la meitat del.

Nou!!: 1644 і Diwan-i Humayun · Veure més »

Djindji Khodja Husayn

Husayn Efendi, conegut com a Djindji Khodja o Djindji Khodja Husayn (Safranbolu, final del segle XVI-Mikhalič, 1648), fou favorit del sultà Ibrahim I. Freqüentava una madrassa d'Istanbul i practicava sortilegis (que el seu pare Sheykh Mehmed li havia ensenyat) i per això fou conegut com a Djindji (Bruixot).

Nou!!: 1644 і Djindji Khodja Husayn · Veure més »

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp

Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Dorothea Augusta von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) el 12 de maig de 1602 i va morir a Plön el 13 de març de 1682.

Nou!!: 1644 і Dorotea Augusta de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: 1644 і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: 1644 і Ducat d'Urbino · Veure més »

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Nou!!: 1644 і Ducat de Mòdena · Veure més »

Ducat de Montalto

Vista de Montalto Uffugo. El Ducat de Montalto, és un títol nobiliari en referència a la localitat de Montalto, al Regne de Nàpols.

Nou!!: 1644 і Ducat de Montalto · Veure més »

Eberhard III de Württemberg

Eberhard III de Württemberg (en alemany Eberhard III von Württemberg) va néixer a Stuttgart (Alemanya) el 16 de desembre de 1614 i va morir a la mateixa ciutat alemanya el 2 de juliol de 1674.

Nou!!: 1644 і Eberhard III de Württemberg · Veure més »

El Castell de Guadalest

El Castell de Guadalest és un municipi del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: 1644 і El Castell de Guadalest · Veure més »

Elisabet Carlota de Wittelsbach

Elisabet Carlota de Wittelsbach - Elisabeth Charlotte von der Pfalz - (Neumarkt in der Oberpfalz, 19 de novembre de 1597 -Krosno Odrzańskie, 26 d'abril de 1660) fou una noble alemanya, filla de l'elector Frederic IV (1574-1610) i de la princesa d'Orange Lluïsa Juliana de Nassau (1576-1644).

Nou!!: 1644 і Elisabet Carlota de Wittelsbach · Veure més »

Elisabet de Borbó (1614-1664)

Elisabet de Borbó - Élisabeth de Bourbon, Mademoiselle de Vendôme - (París, agost de 1614 - ibídem 19 de maig de 1664) fou una noble francesa, filla del duc de Vendôme Cèsar de Borbó (1594 - 1665) i de la duquessa Francesca de Lorena (1592 - 1669).

Nou!!: 1644 і Elisabet de Borbó (1614-1664) · Veure més »

Elisabet de Savoia

Elisabet de Savoia (Torí, Ducat de Savoia 1591 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1626) fou una princesa de la dinastia Savoia.

Nou!!: 1644 і Elisabet de Savoia · Veure més »

Elisabet Sofia de Brandenburg

Elisabet Sofia de Brandenburg (en alemany Elisabeth Sophie von Brandenburg) va néixer a Berlín el 5 d'abril de 1674 i va morir a Römhild el 22 de novembre de 1748.

Nou!!: 1644 і Elisabet Sofia de Brandenburg · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: 1644 і Elx · Veure més »

Emperador Chongzhen

LEmperador Chongzhen (Wade-Giles: Ch'ung-chen/antiga pronúncia: Ch'ung-cheng) (6 de febrer del 1611 - 25 d'abril del 1644) va ser el setzè i l'últim emperador de la Dinastia Ming de la Xina.

Nou!!: 1644 і Emperador Chongzhen · Veure més »

Emperador Shunzhi

LEmperador Shunzhi (xinès tradicional: 順治, xinès simplificat: 顺治, pinyin: Shùnzhì; Wade-Giles: Shun-chih, Mukden, actual Shenyang, 15 de març de 1638 - 5 de febrer de 1661, emperador des del 30 d'octubre de 1644) va ser el segon emperador de la dinastia Qing, l'última dinastia imperial xinesa, d'origen manxú, i el primer que va regnar sobre tota Xina, després que la cort fóra traslladada de Mukden a Pequín.

Nou!!: 1644 і Emperador Shunzhi · Veure més »

Emperador Taichang

Taichang va ser el 14è emperador de la Dinastia Ming (1368-1644) a la Xina.

Nou!!: 1644 і Emperador Taichang · Veure més »

Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692)

Enric I de Reuss-Schleiz (en alemany Heinrich I Reuß zu Schleiz) va néixer a Schleiz (Alemanya) el 26 de març de 1639, i va morir a Köstritz el 18 de març de 1692.

Nou!!: 1644 і Enric I de Reuss-Schleiz (1639 - 1692) · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: 1644 і Enric IV de França · Veure més »

Enriqueta d'Anglaterra

Enriqueta d'Anglaterra (Bedford House, comtat d'Exeter, 16 de juny de 1644 - Castell de Saint-Cloud, 30 de juny de 1670) fou duquessa d'Orleans i Princesa d'Anglaterra i Escòcia de la dinastia dels Estuard amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la monarquia francesa.

Nou!!: 1644 і Enriqueta d'Anglaterra · Veure més »

Enriqueta Dorotea d'Oettingen

Enriqueta Dorotea d'Oettingen (en alemany Henriette Dorothea von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 14 de febrer de 1672 i va morir a Idstein el 18 de maig de 1728.

Nou!!: 1644 і Enriqueta Dorotea d'Oettingen · Veure més »

Enriqueta Maria de França

Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).

Nou!!: 1644 і Enriqueta Maria de França · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1644 і Era japonesa · Veure més »

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Erdmann August von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 8 d'octubre de 1615 i va morir a Hof el 6 de febrer de 1651.

Nou!!: 1644 і Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Ermeni Süleyman Paixà

Ermeni Süleyman Paşa o Malatyalı Süleyman Paixà (Malatya, 1607 - 28 de febrer de 1687) fou un gran visir otomà (1685 - 1687).

Nou!!: 1644 і Ermeni Süleyman Paixà · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de Montiel

L'Ermita de la Mare de Déu de Montiel és un santuari ubicat al terme municipal de Benaguasil, al Camp de Túria (Comunitat Valenciana).

Nou!!: 1644 і Ermita de la Mare de Déu de Montiel · Veure més »

Ermita de Sant Isidre (Castelló de la Plana)

L'ermita de Sant Isidre, situada en el camí vell del mar, en la partida de Censal, que té el seu origen en el Caminàs direcció Grau de Castelló, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.05.040-004.

Nou!!: 1644 і Ermita de Sant Isidre (Castelló de la Plana) · Veure més »

Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús

L'església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús (Racó d'Ademús, País Valencià) va substituir l'antiga parroquial de Sant Pere Intramurs, fundada dins el castell al.

Nou!!: 1644 і Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademús · Veure més »

Església del Carme (l'Alguer)

Lesglésia del Carme és un lloc de culte situat en el centre històric de l'Alguer, a prop de les fortificacions catalanes.

Nou!!: 1644 і Església del Carme (l'Alguer) · Veure més »

Església del Pilar (València)

Lesglésia del Pilar, o Església de Nostra Senyora del Pilar i Sant Llorenç és l'església de l'antic convent dominic del mateix nom, i principalment és el que queda d'aquest.

Nou!!: 1644 і Església del Pilar (València) · Veure més »

Evangelista Torricelli

Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.

Nou!!: 1644 і Evangelista Torricelli · Veure més »

Fabio Constantini

Fabio Costantini (Staffolo, vers el 1575 – Tívoli vers el 1644) fou un compositor i editor musical italià.

Nou!!: 1644 і Fabio Constantini · Veure més »

Família Strozzi

Blasó de la família Strozzi Els Strozzi foren un llinatge florentí que originàriament va pertànyer als popolani i que a partir del desenvolupà un important paper en la història de Florència.

Nou!!: 1644 і Família Strozzi · Veure més »

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Sonderburg (Alemanya) el 15 de març de 1584 i va morir a Glücksburg el 27 de setembre de 1663.

Nou!!: 1644 і Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: 1644 і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).

Nou!!: 1644 і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Felip VII de Waldeck-Wildungen

Felip VII de Waldeck-Wildungen (en alemany Philipp VII von Waldeck-Wildungen) va néixer a Wildungen (Alemanya) el 25 de novembre de 1613 i va morir a la ciutat txeca de Tabor el 24 de febrer de 1645.

Nou!!: 1644 і Felip VII de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada

Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada (Madrid, 30 d'octubre de 1644 - ibídem, 11 de novembre de 1713) fou el VIII duc de Montalto, duc de Bivona i VI príncep de Paterna, Gran d'Espanya.

Nou!!: 1644 і Ferran d'Aragó Montcada i de Montcada · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: 1644 і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Flushing

La ''Unisfera'', el símbol més representatiu de '''Flushing''' Flushing és un barri del borough o districte de Queens, a Nova York.

Nou!!: 1644 і Flushing · Veure més »

François de Neufville de Villeroy

François de Neufville de Villeroy, duc de Villeroy (7 d'abril, 1644 - 18 de juliol, de 1730), fou un militar i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1644 і François de Neufville de Villeroy · Veure més »

Francesc d'Amat i de Grevalosa

Francesc d'Amat i de Grevalosa (?, ? - 15 de setembre de 1644, ?) baró de Castellar i ambaixador de Catalunya a França durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Francesc d'Amat i de Grevalosa · Veure més »

Francesc I d'Este

Francesc I d'Este o Francesc I de Mòdena (Mòdena, Ducat de Mòdena 1610 - Santhià, Ducat de Savoia 1658) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1629 i 1658.

Nou!!: 1644 і Francesc I d'Este · Veure més »

Francesco Cavalli

Pier Francesco Cavalli (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venècia, 14 de gener de 1676) fou un compositor, principalment d'òperes, i organista italià.

Nou!!: 1644 і Francesco Cavalli · Veure més »

Francesco Sacrati

Francesco Sacrati (Parma, 1605 – Mòdena, 20 de maig de 1650) fou un compositor italià.

Nou!!: 1644 і Francesco Sacrati · Veure més »

Francisco de Moura Corte-Real

Francisco de Moura Corte-Real e Melo (13 de desembre de 1621 – 26 de novembre de 1675), tercer marquès de Castel Rodrigo, fou un polític espanyol que va servir com a governador dels Països Baixos entre 1664 i 1668.

Nou!!: 1644 і Francisco de Moura Corte-Real · Veure més »

Francisco Manuel de Melo

Francisco Manuel de Melo (Lisboa, 23 de novembre del 1608 – 24 d'agost del 1666) va ser un escriptor, polític i militar portuguès.

Nou!!: 1644 і Francisco Manuel de Melo · Veure més »

Francisco Navarro (compositor)

Francisco Navarro, nascut el, fou un compositor espanyol del Barroc.

Nou!!: 1644 і Francisco Navarro (compositor) · Veure més »

Francisco Pacheco

Pintura ''Lo Judici Final'', obra de Francisco Pacheco. Francisco Pacheco (Sanlúcar de Barrameda, 3 de novembre de 1564 - Sevilla, 27 de novembre de 1644) fou un pintor i retratista d'art, la seva obra es caracteritza pel seu manierisme de tall acadèmic, seguint les formes dels grans mestres, per l'estatisme de les figures i el marcat dels plecs de les seves vestidures.

Nou!!: 1644 і Francisco Pacheco · Veure més »

Francisco Ronquillo Briceño

Francisco Ronquillo Briceño (Milà, 22 d'octubre de 1644 - Madrid, 29 de maig de 1717) Marquès de Villanueva de las Torres i Comte de Gramedo.

Nou!!: 1644 і Francisco Ronquillo Briceño · Veure més »

Frans Hals

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585? – Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.

Nou!!: 1644 і Frans Hals · Veure més »

Frederic Guillem de Brandenburg

Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.

Nou!!: 1644 і Frederic Guillem de Brandenburg · Veure més »

Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp

Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Friedrich III von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp el 22 de desembre de 1597 i va morir a Tönning el 10 d'agost de 1659.

Nou!!: 1644 і Frederic III de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Frederic VI de Baden-Durlach

Frederic VI de Baden-Durlach (en alemany Friedrich VI von Baden-Durlach) va néixer al palau de Karlsburg, a Durlach (Alemanya), el 16 de novembre de 1617 i va morir a la mateixa ciutat el 10 de gener de 1677.

Nou!!: 1644 і Frederic VI de Baden-Durlach · Veure més »

Fredrikstad

Fredrikstad (antigament Frederiksstad; literalment Ciutat de Fredrik és un municipi i una ciutat del comtat d'Østfold, Noruega. Amb 78.967 habitants (2016), és la ciutat més poblada d'Østfold i la setena més poblada de Noruega. La ciutat s'estén a banda i banda del riu Glomma, on desemboca a l'Skagerrak. Juntament amb la veïna Sarpsborg, formen la cinquena àrea urbana més gran del país, amb 133.645 habitants sumant la població d'ambdues ciutats, segons les dades estadístiques del 2016. Fredrikstad fou fundada el 1567 pel rei Frederic II, i s'establí com a municipi l'1 de gener de 1838. El municipi rural de Glemmen es fusionà amb Fredrikstad l'1 de gener de 1964. Els municipis rurals de Borge, Onsøy, Kråkerøy, i Rolvsøy es fusionaren amb Fredrikstad l'1 de gener de 1994. Des d'aleshores no hi ha hagut més canvis en les fronteres municipals. La ciutat fou construïda a la desembocadura del Glomma com a nou port després que Sarpsborg, a 15 quilòmetres de distància, fos incendiada pels suecs. Gairebé la meitat de la població de Sarpsborg construí la seva nova casa a Fredrikstad arran dels fets. El centre de la ciutat es troba a la riba oest del Glomma, mentre que el nucli antic, situat a la riba oriental, forma la ciutat fortificada més ben conservada del nord d'Europa. Amb l'arribada de la immigració, es construïren molts nous barris i urbanitzacions a la rodalia. Fredrikstad tingué una gran indústria de serradores gràcies als frondosos boscos dels voltants, i arribà a ser un important port per a l'exportació de la fusta. Més tard també destacà en la construcció naval, però aquesta minvà en la dècada del 1980. Actualment, les indústries principals són les diverses plantes químiques dels afores i altres indústries més petites.

Nou!!: 1644 і Fredrikstad · Veure més »

Gabriel Naudé

Gabriel Naudé, (París, 2 de febrer de 1600 - Abbeville, 10 de juliol de 1653) fou un bibliotecari i escriptor francès.

Nou!!: 1644 і Gabriel Naudé · Veure més »

Gabriele Puliti

Gabriele Puliti, també Gabriello Puliti (Montepulciano, Toscana, 1580 ? - Koper, Eslovènia, 19 de juny de 1644) fou un compositor italià.

Nou!!: 1644 і Gabriele Puliti · Veure més »

Galeote Pereira

Galeote Pereira, militar, viatger i escriptor portuguès, fou un dels primers occidentals no eclesiàstic que va escriure sobre i des de la Xina durant la Dinastia Ming (1368-1644).

Nou!!: 1644 і Galeote Pereira · Veure més »

Galeria Borghese

La Galleria Borghese La Galeria Borghese és un museu d'art situat als jardins de la Villa Borghese, a Roma.

Nou!!: 1644 і Galeria Borghese · Veure més »

Gansu

() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1644 і Gansu · Veure més »

Gasparo Berti

Gasparo Berti (Màntua (?) 1600 - Roma 1643) va ser un físic i astrònom italià.

Nou!!: 1644 і Gasparo Berti · Veure més »

Generació espontània

Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa manera en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.

Nou!!: 1644 і Generació espontània · Veure més »

Georg Marcgrave

Georg Marcgrave (en alemany: Georg Marggraf, també escrit com "Marcgraf" "Markgraf") (Liebstadt, 10 de setembre de 1610 – Luanda, 1644) va ser un naturalista i astrònom alemany.

Nou!!: 1644 і Georg Marcgrave · Veure més »

Geronimo Martinozzi

Geronimo Martinozzi (en italià Geronimo Martinozzi) va néixer a Roma el 1610 i va morir a la mateixa capital italiana el 1680.

Nou!!: 1644 і Geronimo Martinozzi · Veure més »

Giovanni Battista Veschi

Fra Giovanni Battista Veschi, també conegut com de Campana, Verchi, Veschi e de Campagna o Visco (Nàpols (Itàlia), 1579 — Pozzuoli (Itàlia), 11 de novembre de 1660).

Nou!!: 1644 і Giovanni Battista Veschi · Veure més »

Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç

Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç, abat de Sant Pere de Galligants (1639-1654).

Nou!!: 1644 і Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: 1644 і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Giuseppe Giamberti

Giuseppe Giambert (Roma, 1600 - 1662) fou un polifonista i mestre de capella italià.

Nou!!: 1644 і Giuseppe Giamberti · Veure més »

Golmés

Golmés és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: 1644 і Golmés · Veure més »

Governador de les Filipines

Les illes Filipines en 1764. Aquesta és una 'llista dels governadors generals de les illes Filipines durant la seva ocupació colonial, des dels primers assentaments espanyols dirigits per Miguel López de Legazpi en 1565, passant per la seva transferència als Estats Units en 1898, fins a la formació de la Mancomunitat de les Filipines en 1935, que deu anys després desembocaria en la independència de l'arxipèlag.

Nou!!: 1644 і Governador de les Filipines · Veure més »

Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.

Nou!!: 1644 і Gran Muralla Xinesa · Veure més »

Guerra de Restauració portuguesa

La Guerra de Restauració (en portuguès: Guerra da Restauração) fou una sèrie d'enfrontaments armats entre el Regne de Portugal i Espanya, amb excepció del Principat de Catalunya.

Nou!!: 1644 і Guerra de Restauració portuguesa · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: 1644 і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: 1644 і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerres confederades d'Irlanda

Les Guerres confederades d'Irlanda, sovint anomenada també la guerra dels onze anys (que deriva de la frase irlandesa Cogadh na hAon-déag mBliana), van tenir lloc a Irlanda entre 1641 i 1653.

Nou!!: 1644 і Guerres confederades d'Irlanda · Veure més »

Guiglielmo Guglielmi

Guiglielmo Guglielmi (Piazzole d'Orezza, 1644 - 1728) fou un escriptor i sacerdot cors.

Nou!!: 1644 і Guiglielmo Guglielmi · Veure més »

Guillem de Saxònia-Weimar

Guillem de Saxònia-Weimar (en alemany Wilhelm von Sachsen-Weimar) va néixer a Altenburg (Alemanya) l'11 d'abril de 1598 i va morir a Weimar el 17 de maig de 1662.

Nou!!: 1644 і Guillem de Saxònia-Weimar · Veure més »

Guru Hargobind Sahib Ji

El Guru Hargobind Sahib Ji, és alliberat del Fort de Gwalior, per ordre de l'Emperador Jahangir. Guru Hargobind Sahib Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਹਰਿਗੋਬਿੰਦ ਜੀ) (Amritsar, 5 de juliol de 1595 - 19 de març de 1644), fou el sisè guru del sikhisme, des de l'11 de juny de 1606, fins al dia de la seva mort, que va tenir lloc el 19 de març de 1644.

Nou!!: 1644 і Guru Hargobind Sahib Ji · Veure més »

Haderslev

Hadesrlev (en alemany Hadersleben) és una ciutat danesa de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Hadesrlev que forma part de la regió de Syddanmark, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial.

Nou!!: 1644 і Haderslev · Veure més »

Heinrich Biber

Heinrich Ignaz Franz von Biber (Wartenberg, ara Stráž pod Ralskem, República Txeca, 12 d'agost de 1644 - Salzburg, Arxiducat d'Àustria, 3 de maig de 1704) fou un compositor i violinista austríac.

Nou!!: 1644 і Heinrich Biber · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: 1644 і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: 1644 і Història d'Elx · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1644 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: 1644 і Història de Creta · Veure més »

Història de la República de la Xina

Bandera de la República de la Xina (1912-1928). Bandera de la República de la Xina (1928-present). La història de la República de la Xina (xinès tradicional 中華民國, xinès simplificat 中华民国, pidgin Zhōnghuá Mínguó) comença amb la Revolució Xinhai que, enderrocant la dinastia Qing, al poder des de 1644, va posar fi a gairebé més de dos mil anys d'Imperi.

Nou!!: 1644 і Història de la República de la Xina · Veure més »

Història de la Xina

La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.

Nou!!: 1644 і Història de la Xina · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: 1644 і Història de Lleida · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1644 і Història del Panjab · Veure més »

Hlúkhiv

Hlúkhiv (en ucraïnès Глухів, en rus Глухов) és una ciutat de la província de Sumi, Ucraïna.

Nou!!: 1644 і Hlúkhiv · Veure més »

Honorat Riu i Tord

Honorat Riu i Tord (Sant Hipòlit de la Salanca, 1586 — Perpinyà, 24 de setembre del 1644) va ser un jesuïta i escriptor rossellonès.

Nou!!: 1644 і Honorat Riu i Tord · Veure més »

Hosťová

Hosťová és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1644 і Hosťová · Veure més »

Hydraulis

L'hydraulis o orgue hidràulic. Lorgue hidràulic o hydraulis (també anomenat hydraulus, hydraulos i hidraula) és un instrument musical antic de vent, que funcionava amb un sistema de receptacles plens d'aigua per mantenir constant la pressió de l'aire.

Nou!!: 1644 і Hydraulis · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: 1644 і Imperi Mongol · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: 1644 і Innocenci X · Veure més »

Institut Lluís Vives de València

L'actual Institut Lluís Vives s'ubica en el que fou l'antic Col·legi de Sant Pau, ocupant una illa completa entre els carrers de Xàtiva, Arquebisbe Mayoral i Sant Pau i l'avinguda del Marqués de Sotelo de la ciutat de València.

Nou!!: 1644 і Institut Lluís Vives de València · Veure més »

Inti Raymi

Inti Raymi (en quítxua ‘festa del Sol’) era una antiga cerimònia religiosa andina en honor de l'Inti (el déu sol), que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes.

Nou!!: 1644 і Inti Raymi · Veure més »

Irlanda Confederada

Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649.

Nou!!: 1644 і Irlanda Confederada · Veure més »

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Nou!!: 1644 і Isabel de França · Veure més »

Jacob Jordaens

Els quatre evangelistes'', cap a 1620, Museu del Louvre de París Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - 18 d'octubre de 1678) fou un pintor barroc flamenc.

Nou!!: 1644 і Jacob Jordaens · Veure més »

Jacob van Eyck

La torre restant, 'De Domtoren', de la Catedral anterior de Utrecht. Jonkheer Jacob van Eyck (ca. 1590 – 26 de març de 1657) fou un músic holandès d'origen noble.

Nou!!: 1644 і Jacob van Eyck · Veure més »

Jan Lievens

''Magdalena'' per Jan Lievens (Museu de Belles Arts de Douai). Jan Lievens (Leiden, 24 d'octubre de 1607 – Amsterdam, 4 de juny de 1674) fou un pintor neerlandès.

Nou!!: 1644 і Jan Lievens · Veure més »

Jan van Helmont

Jan van Helmont o Jan Baptista van Helmont (nascut el 1577 a Brussel·les i batejat el 12 de gener de 1580 – 30 de desembre de 1644) va ser un científic flamenc, químic, fisiòleg i metge.

Nou!!: 1644 і Jan van Helmont · Veure més »

Jaume Pallarès

Jaume Pallarès (La Selva del Camp, Baix Camp, 1590 - El Vilosell, Les Garrigues, 1648).

Nou!!: 1644 і Jaume Pallarès · Veure més »

Jaume Sala i Pasqual

Jaume Sala i Pasqual (Mataró, 17 de març de 1576 - 17 de desembre de 1644) fou un prevere català.

Nou!!: 1644 і Jaume Sala i Pasqual · Veure més »

Jean-Baptiste Cotelier

Jean-Baptiste Cotelier, també conegut com a Cotelerius (Nimes, desembre de 1629-París, 19 d'agost de 1686), va ser un teòleg i erudit patrístic francès.

Nou!!: 1644 і Jean-Baptiste Cotelier · Veure més »

Jinyiwei

Distintiu d'un guarda de la '''Jinyiwei''' on es llegeix: «Ma Shun, comandant de la Jinyiwei». La Jinyiwei (en xinès tradicional 錦衣衛, en xinès simplificat 锦衣卫, en pinyin Jǐnyīwèi; literalment 'la guàrdia de l'uniforme de brocat') era la policia secreta imperial al servei dels emperadors xinesos de la dinastia Ming.

Nou!!: 1644 і Jinyiwei · Veure més »

Joan Baptista Cabanilles

Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.

Nou!!: 1644 і Joan Baptista Cabanilles · Veure més »

Joan Carles de Mèdici

Joan Carles de Mèdici —Giovan Carlo de' Medici — (Florència, Gran Ducat de Toscana, 4 de juliol de 1611 - íd. 22 de gener de 1663) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1644 і Joan Carles de Mèdici · Veure més »

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Nou!!: 1644 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg · Veure més »

Joan de Nassau-Idstein

Joan de Nassau-Idstein (en alemany Johann von Nassau-Idstein) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 24 de novembre de 1603 i va morir a Idstein el 23 de maig de 1677.

Nou!!: 1644 і Joan de Nassau-Idstein · Veure més »

Joan de Sant Tomàs

Joan de Sant Tomàs O.P. (juliol de 1589, Lisboa - † 6 de juny de 1644) fou un frare dominic portuguès, filòsof i teòleg de la segona escolàstica pertanyent a l'Escola de Salamanca i confessor del rei Felip IV de Castella.

Nou!!: 1644 і Joan de Sant Tomàs · Veure més »

Joan Gaspar de Bothmer

Joan Gaspar de Bothmer (en alemany Hans Caspar von Bothmer) va néixer a Lauenbrück (Alemanya) el 31 de març de 1656 i va morir a Londres el 6 de febrer de 1732.

Nou!!: 1644 і Joan Gaspar de Bothmer · Veure més »

Joan Grau (escultor)

Joan Grau (Constantí, 1608 - Manresa, 1685) fou un escultor i arquitecte del barroc català.

Nou!!: 1644 і Joan Grau (escultor) · Veure més »

Joan IV de Portugal

Escut d'armes de Joan IV de Portugal Joan IV de Portugal el Restaurador (Vila Viçosa 1604 - Lisboa 1656), rei de Portugal (1640-1656), el primer de la dinastia Bragança.

Nou!!: 1644 і Joan IV de Portugal · Veure més »

Joan Jordi II de Saxònia

Joan Jordi II de Saxònia -en alemany Johann Georg II von Sachsen- (Dresden, 31 de maig de 1613 -Freiberg, 22 d'agost de 1680) fou Duc de Saxònia i membre de la casa de Wettin, el seu govern es va caracteritzar per la recuperació econòmica de Saxònia després de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1644 і Joan Jordi II de Saxònia · Veure més »

Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan Maurici de Nassau-Siegen (Dillenburg, Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; 17 de juny de 1604 - Bedburg-Hau, Rin del Nord-Westfàlia; 20 de desembre de 1679), va ser un militar i polític de la Casa de Nassau que va servir a les Set Províncies Unides dels Països Baixos.

Nou!!: 1644 і Joan Maurici de Nassau-Siegen · Veure més »

Joaquim Ernest d’Oettingen-Oettingen

Joaquim Ernest d'Oettingen-Oettingen (en alemany Joachim Ernst zu Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya el 31 de març de 1612 i va morir a Harburg el 8 d'agost de 1658. Era un noble alemany fill del comte Lluís Eberhard (1577-1634) i de la comtessa Margarida d'Erbach (1576-1635).

Nou!!: 1644 і Joaquim Ernest d’Oettingen-Oettingen · Veure més »

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön

Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön (en alemany Joachim Ernst von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 29 d'agost de 1595 i va morir a Plön el 5 d'octubre de 1671.

Nou!!: 1644 і Joaquim Ernest de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Plön · Veure més »

João da Silva Telo e Meneses

João da Silva Telo e Meneses, 1er comte de Aveiras (vers 1600 — Moçambic, 1651) va ser un noble i militar portuguès.

Nou!!: 1644 і João da Silva Telo e Meneses · Veure més »

Johann Rudolph Glauber

Johann Rudolf Glauber (Karlstadt am Main, 10 de març de 1604 - Amsterdam, 10 de març de 1668 o 1670) fou un químic i farmacòleg alemany conegut per haver descobert algunes propietats medicinals en els minerals així com pel desenvolupament del sulfat de sodi i la sal de Glauber.

Nou!!: 1644 і Johann Rudolph Glauber · Veure més »

Johann Samuel Drese

Johann Samuel Drese (Weimar, 1644 - 1 de desembre de 1716) fou un organista, mestre de capella i compositor alemany.

Nou!!: 1644 і Johann Samuel Drese · Veure més »

Johann von Rist

Johann von Rist (Ottensen, 8 de març de 1607 - Wedel, 31 d'agost de 1667) fou un poeta i compositor alemany.

Nou!!: 1644 і Johann von Rist · Veure més »

Johannes de Laet

Johannes de Laet (Anvers, 1593 - Leiden, 1649) fou un filòleg i geògraf belga.

Nou!!: 1644 і Johannes de Laet · Veure més »

Johannes Eccard

Johannes Eccard (Mulhausen, Turíngia, 1553 - Königsberg, Brandenburg, 1611) fou un compositor i mestre de capella alemany.

Nou!!: 1644 і Johannes Eccard · Veure més »

Johannes van der Beeck

Johannes van der Beeck, ''Natura morta amb brida'', Rijksmuseum, 1614 Johannes (Jan) Symonsz van der Beeck (Amsterdam, 1589 - Amsterdam, 17 de febrer de 1644) fou un pintor neerlandès també conegut pel seu àlies Johannes Torrentius ("Torrentius" és l'equivalent llatí del cognom Beeck).

Nou!!: 1644 і Johannes van der Beeck · Veure més »

John Milton

John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).

Nou!!: 1644 і John Milton · Veure més »

John Ray

John Ray (Black Notley, Essex, 29 de novembre de 1627 o 1628 - Black Notley, 17 de gener de 1705) va ser un eminent botànic anglès.

Nou!!: 1644 і John Ray · Veure més »

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth o Brandenburg-Kulmbach (en alemany Georg Albrecht von Brandenburg-Kulmbach) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 20 de març de 1619 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de setembre de 1666.

Nou!!: 1644 і Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Jordi Albert I d'Erbach

Jordi Albert I d'Erbach —en alemany Georg Albrecht I von Erbach-Erbach— (Erbach, actual Alemanya, 16 de desembre de 1597 - ibídem, 25 de novembre de 1647) era fill de Jordi III d'Erbach (1548 - 1605) i de Maria de Barby-Mühlingen (1563 - 1619).

Nou!!: 1644 і Jordi Albert I d'Erbach · Veure més »

Jordi August de Nassau-Idstein

Jordi August de Nassau-Idstein (en alemany Georg August Samuel von Nassau-Idstein) va néixer el 26 de febrer de 1665 a Idstein (Alemanya) i va morir el 26 d'octubre de 1721 a Biebrich.

Nou!!: 1644 і Jordi August de Nassau-Idstein · Veure més »

Jordi Frederic de Waldeck

Jordi Frederic de Waldeck (en alemany Georg Friedrich von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 31 de gener de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 19 de novembre de 1692.

Nou!!: 1644 і Jordi Frederic de Waldeck · Veure més »

Jordi Guillem de Brandenburg

Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.

Nou!!: 1644 і Jordi Guillem de Brandenburg · Veure més »

José Marín

José Marín (Madrid, 1619 - en la mateixa ciutat el 8 de març de 1699) fou un cantor, guitarrista i compositor líric espanyol.

Nou!!: 1644 і José Marín · Veure més »

Juan Antolínez de Burgos

Juan Antolínez de Burgos (Valladolid, 1561 – Valladolid, d. de 1644), fou un historiador castellà.

Nou!!: 1644 і Juan Antolínez de Burgos · Veure més »

Juan de Rojas y Ausa

Juan de Rojas y Ausa (Buenache de Alarcón, Conca, 1620 o 1622 - San Pedro de Metapa, Nicaragua, 25 de novembre de 1685) fou un frare mercedari, autor d'obres espirituals i místiques, com també d'emblemàtiques.

Nou!!: 1644 і Juan de Rojas y Ausa · Veure més »

Jusepe Martínez

Jusepe Nicolás Martínez y Lurbez (Saragossa, 1600 - 6 de gener de 1682) va ser un pintor i tractadista aragonés, potser és el més important del.

Nou!!: 1644 і Jusepe Martínez · Veure més »

Karl Eusebius de Liechtenstein

Karl Eusebius de Liechtenstein. Karl Eusebius de Liechtenstein (1611-1684) fou el segon príncep de Liechtenstein.

Nou!!: 1644 і Karl Eusebius de Liechtenstein · Veure més »

Kielce

Kielce és una ciutat del sud-est de Polònia, capital del Voivodat de Santa Creu (Świętokrzyskie) des de l'any 1999.

Nou!!: 1644 і Kielce · Veure més »

Kirkcaldy

Vista de la badia de Kirkcaldy Kirkcaldy, en gaèlic escocès: Cair Chaladain és una població de Fife, a la costa est d'Escòcia.

Nou!!: 1644 і Kirkcaldy · Veure més »

Kishangarh

Kishangarh o Kishengarh fou un principat de l'Índia, a la residència de Jaipur a la Rajputana.

Nou!!: 1644 і Kishangarh · Veure més »

Krzysztof Opaliński

Krzysztof Opaliński (Sieraków, Polònia, 21 de gener de 1611 - Włoszakowice, 6 de desembre de 1655), fou un noble polonès, polític i escriptor, fill de Pere Opalinski (1586-1624) i de Sofia Kostka (1591-1639).

Nou!!: 1644 і Krzysztof Opaliński · Veure més »

L'Ormindo

L'Ormindo és una òpera en dos actes de Francesco Cavalli segons un llibret italià original de Giovanni Faustini.

Nou!!: 1644 і L'Ormindo · Veure més »

Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi

La Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi (en rus Свято-Троицкая Сергиева лавра, Sviato-Tróitskaia Sèrguieva lavra) és un monestir ortodox rus, situat a Sérguiev Possad (Сергиев Посад), 70 km al nord-est de Moscou.

Nou!!: 1644 і Laura de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi · Veure més »

Laura Margarida Mazzarino

Laura Margarida Mazzarino (en italià Laura Margherita Mazarino) va néixer a Roma el 1608 i va morir també a la capital italiana el 9 de juny de 1685.

Nou!!: 1644 і Laura Margarida Mazzarino · Veure més »

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: 1644 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »

Leonora Duarte

Leonora Duarte (batejada a Anvers, Països Baixos espanyols, el 28 de juliol de 1610 - Anvers, 1678) fou una compositora i música flamenca d'origen jueu.

Nou!!: 1644 і Leonora Duarte · Veure més »

Li Zicheng

Li Zicheng o Li Tzu-Ch'eng (22 de setembre de 1606, Shaanxi - 1645, Hubei) va ser un líder de rebel·lió que va ocasionar la caiguda de la dinastia Ming (1368-1644).

Nou!!: 1644 і Li Zicheng · Veure més »

Liaoning

() és una província del nord-est de la república Popular de la Xina.

Nou!!: 1644 і Liaoning · Veure més »

Literatura espanyola del Barroc

Velázquez (1622). La literatura espanyola del Barroc és un període de creació literària que comprèn aproximadament des de les obres inicials de Góngora i Lope de Vega, a la dècada de 1580, fins ben entrat el.

Nou!!: 1644 і Literatura espanyola del Barroc · Veure més »

Literatura letona

Segell letó amb un dels protagonistes més importants de l'epopeia coneguda com a ''Lāčplēsis''. La literatura letona és la literatura escrita en letó a l'actual república de Letònia i alhora per alguns exiliats a Suècia, Canadà, EUA i Europa.

Nou!!: 1644 і Literatura letona · Veure més »

Livònia Sueca

La Livònia Sueca va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1629 fins a 1721.

Nou!!: 1644 і Livònia Sueca · Veure més »

Llac Vänern

El llac Vänern El llac Vänern és el llac més gran de Suècia i el tercer més gran d'Europa, després de Ladoga i Onega a Rússia.

Nou!!: 1644 і Llac Vänern · Veure més »

Llengua mochica

El mochica, chimú, yunga o yunka (muchik) és una de les llengües que es parlaven a la costa i part de la serra nord del Perú, i era una de les llengües generals del país a l'arribada de la invasió espanyola (segle XVI) com ho eren també el quítxua, l'aimara, el quingnam, l'uru i el puquina.

Nou!!: 1644 і Llengua mochica · Veure més »

Llibre de memòries

El Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València és un dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d'anònim fins al 1488, Francesc Joan (oncle de l'humanista Honorat Joan) en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.

Nou!!: 1644 і Llibre de memòries · Veure més »

Llista d'abats del Mont Saint-Michel

El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.

Nou!!: 1644 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1644 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: 1644 і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista d'òperes més importants

Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.

Nou!!: 1644 і Llista d'òperes més importants · Veure més »

Llista d'òperes per compositor

Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.

Nou!!: 1644 і Llista d'òperes per compositor · Veure més »

Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de ''Las Meninas'', es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660.

Nou!!: 1644 і Llista d'obres de Velázquez · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1644 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1644 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de consorts reials d'Espanya

La llista de consorts reials d'Espanya abasta des d'Isabel de Portugal, esposa de Carles I, fins a Letícia Ortiz Rocasolano, consort de l'actual rei Felip VI.

Nou!!: 1644 і Llista de consorts reials d'Espanya · Veure més »

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Nou!!: 1644 і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Nou!!: 1644 і Llista de governadors dels Països Baixos · Veure més »

Llista de kans de Crimea

La següent és una llista cronològica dels kans del Kanat de Crimea de la dinastia Giray.

Nou!!: 1644 і Llista de kans de Crimea · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia Francesa

La següent és una llista dels membres de l'Acadèmia Francesa, agrupats per seient.

Nou!!: 1644 і Llista de membres de l'Acadèmia Francesa · Veure més »

Llista de virreis de Sicília

Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: 1644 і Llista de virreis de Sicília · Veure més »

Lluís de Lorena II d'Angulema

Lluís de Lorena o de Guisa, duc de Joyeuse, duc d'Angulema (com Lluís II) i príncep de Joinville, nascut l'11 de gener de 1622, mort a París el 24 de setembre de 1654, va ser duc de Joyeuse de 1647 a 1654 i príncep de Joinville el 1654.

Nou!!: 1644 і Lluís de Lorena II d'Angulema · Veure més »

Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.

Nou!!: 1644 і Lluís II de Nassau-Weilburg · Veure més »

Lluís Manel d'Angulema

Lluís Manel d'Angulema o Lluís Manel de Valois-Angulema (batejat el 28 d'abril de 1596 a Clarmont d'Alvèrnia - 13 de novembre de 1653 a París) fou duc d'Angulema, Par de França, duc de La Guiche, comte del Lauraguès, d'Alvèrnia, d'Alais, de Ponthieu, de Clermont-en-Beauvaisis, baró de Coucy, de La Tour, de Florac, de Montigny-Lancourt i de Folembray, senyor d'Écouen, de Sevran, de Villiers-le-Bel, d'Ezanville, del Mesnil-Aubry, de Tancarville, de Préaux, de Sézanne, etc.; era el fill de Carles d'Angulema, fill natural del rei de França Carles IX, i de Carlota de Montmorency.

Nou!!: 1644 і Lluís Manel d'Angulema · Veure més »

Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel

Lluís Rodolf de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Ludwig Rudolf von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 22 de juliol de 1671 i va morir a Brunsvic l'1 de març de 1735.

Nou!!: 1644 і Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Lluís V de Hessen-Darmstadt

Lluís V de Hessen-Darmstadt (en alemany Ludwig V von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 24 de setembre de 1577 i va morir a Rheinfels el 27 de juliol de 1626.

Nou!!: 1644 і Lluís V de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau

Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau (Delft, 31 de març de 1576 - Königsberg, 15 de març de 1644) era per matrimoni electriu del Palatinat.

Nou!!: 1644 і Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau · Veure més »

Louis François de Boufflers

Louis Francois de Boufflers Louis François de Boufflers, duc de Boufflers i comte de Cagny (10 de gener, 1644 - 22 d'agost, de 1711) fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: 1644 і Louis François de Boufflers · Veure més »

Magdalena Caterina de Wittelsbach

Magdalena Caterina de Wittelsbach (en alemany Magdalena Katharina von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 d'abril de 1607 i va morir a l'exili, a Estrasburg, el 20 de gener de 1648.

Nou!!: 1644 і Magdalena Caterina de Wittelsbach · Veure més »

Magdalena de Brandenburg

miniatura Magdalena de Brandenburg (en alemany Magdalena von Brandenburg) va néixer a Berlín el 7 de gener de 1582 i va morir a Darmstadt el 4 de maig de 1616.

Nou!!: 1644 і Magdalena de Brandenburg · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth

Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth -Magdalena Sibylle von Brandenburg-Bayreuth - (Bayreuth, 1 de novembre de 1612 - Dresden, 20 de març de 1687) Era filla de Cristià de Brandenburg-Bayreuth (1581-1655) i de Maria de Hohenzollern (1579-1649).

Nou!!: 1644 і Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Makli

Makli Hill és una plana al nord-oest de Thatta al Sind (Pakistan).

Nou!!: 1644 і Makli · Veure més »

Manxú

El manxú és una llengua de la família manxú-tungús parlada per unes 20 persones a la regió històrica de Manxúria, actualment a la província de Heilongjiang, al nord-est de la Xina.

Nou!!: 1644 і Manxú · Veure més »

Manxúria

Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: 1644 і Manxúria · Veure més »

Manxús

Els manxús són un poble tungús originari de Manxúria (avui dia nord-est de la Xina).

Nou!!: 1644 і Manxús · Veure més »

María Bárbara Delgado

María Bárbara Delgado (Madrid, ca. 1614-Boadilla del Monte?, 18 de febrer de 1677), de nom religiós María Bárbara de la Concepción, va ser una religiosa carmelita descalça espanyola.

Nou!!: 1644 і María Bárbara Delgado · Veure més »

Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.

Nou!!: 1644 і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria Caterina Farnese

Maria Caterina Farnese (Parma, Ducat de Parma, 1615 - Sassuolo, Ducat de Mòdena, 1646) fou una membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mòdena.

Nou!!: 1644 і Maria Caterina Farnese · Veure més »

Maria Cattarina Calegari

Cornelia Calegari, Maria Cattarina o Maria Caterina Calegari com a noms eclesiàstics (Bèrgam, Itàlia, 1644 – 1662 o després de 1675) fou una compositora, cantant, organista i monja italiana.

Nou!!: 1644 і Maria Cattarina Calegari · Veure més »

Maria d'Este

Maria d'Este (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1644 - Parma, Ducat de Parma, 1684) fou una princesa de la família Este de Mòdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: 1644 і Maria d'Este · Veure més »

Maria de Borbó-Condé

Maria de Borbó-Condé (en francès Marie de Bourbon-Condé) va néixer a París el 3 de maig de 1606 i va morir a la mateixa capital francesa el 3 de juny de 1692.

Nou!!: 1644 і Maria de Borbó-Condé · Veure més »

Maria de Mèdici (regent de França)

Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).

Nou!!: 1644 і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »

Maria Elisabet de Saxònia

Maria Elisabet de Saxònia (en alemany Maria Elisabeth von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 22 de novembre de 1610 i va morir a Husum el 24 de juny de 1684.

Nou!!: 1644 і Maria Elisabet de Saxònia · Veure més »

Maria Joana Baptista de Savoia

Maria Joana, ''Jean Petitot le vieux'' Maria Joana Baptista de Savoia, anomenada Madama Reale, (París, Regne de França 1644 - Torí, Savoia 1724) fou comtessa de Ginebra i duquessa d'Aumale entre 1659 i 1724 i regent del Ducat de Savoia entre 1675 i 1684.

Nou!!: 1644 і Maria Joana Baptista de Savoia · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1644 і Mariscal de França · Veure més »

Marquês das Minas

El Marquesat de les Mines (referint-se a les mines, al Brasil) fou creat el 2 de gener del 1608, per a Felip II de Portugal de part de D. Francesc de Sousa (cap al 1540-1611) (3r Compte del Prat).

Nou!!: 1644 і Marquês das Minas · Veure més »

Martín de Bonilla

Martín de Bonilla (Valladolid, s. XVI–?, octubre de 1662) fou un religiós castellà, conseller d'Hisenda del Reial Consell de Castella i bisbe d'Àvila.

Nou!!: 1644 і Martín de Bonilla · Veure més »

Martiri de Sant Bartomeu

El Martiri de sant Bartomeu és un quadre del pintor valencià Josep de Ribera dit Lo Spagnoletto (Xàtiva, 1591 – Nàpols, 1652).

Nou!!: 1644 і Martiri de Sant Bartomeu · Veure més »

Mary King's Close

Mary King's Close és un important carreró comercial del segle XVII situat a la zona antiga d'Edimburg (Escòcia).

Nou!!: 1644 і Mary King's Close · Veure més »

Massacre de Jamestown

La massacre de Jamestown, també coneguda com a massacre índia del 1622, va tenir lloc a la colònia de Virgínia el 22 de març del 1622, Divendres Sant.

Nou!!: 1644 і Massacre de Jamestown · Veure més »

Massimo Stanzione

''Judith amb el cap d'Holofernes'', Metropolitan Museum, NY ''Predicació del Baptista'', Museu del Prado, Madrid Massimo Stanzione (Orta di Atella, Caserta, h. 1585 - Nàpols, h. 1658) va ser un pintor italià.

Nou!!: 1644 і Massimo Stanzione · Veure més »

Matsuo Bashō

Basho segons Katsushika Hokusai (1760-1849), pintor i gravador del període Edo. Matsuo Bashō (松尾 芭蕉) o, de naixement, Matsuo Kinsaku (松尾 金作; Ueno, 1644 - Osaka, 28 de novembre de 1694), va ser el poeta més famós del període Edo del Japó.

Nou!!: 1644 і Matsuo Bashō · Veure més »

Maure màrtir

Maure o Maur va ser un màrtir romà, nen, del.

Nou!!: 1644 і Maure màrtir · Veure més »

Mehmet Bahçesaray

Mehmet Bahçesaray de malnom Thanai (+ després de l'1 d'agost de 1651), fou un historiador tàtar de Crimea, que va escriure la història del kan Islâm III Giray (1644-1654) de la seva entronització entre el 6 i 10 de juliol de 1644 i el 1651, de la qual només es conserva un exemplar a la Biblioteca Britànica.

Nou!!: 1644 і Mehmet Bahçesaray · Veure més »

Melcior de Palau i Boscà

Melcior de Palau i Boscà (Mataró, aprox. 1600 - la Seu d'Urgell, 29 d'abril de 1670), fou un eclesiàstic i polític català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1664 — 1670).

Nou!!: 1644 і Melcior de Palau i Boscà · Veure més »

Melikats del Karabagh

XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.

Nou!!: 1644 і Melikats del Karabagh · Veure més »

Mestre de l'Orde de Predicadors

260px El Mestre General de l'Orde de Predicadors, en llatí Magister Ordinis Praedicatorum, és la denominació del càrrec amb més autoritat dins de l'Orde de Predicadors, coneguts popularment com els dominics, orde religiós fundat per Sant Domènec de Guzman al.

Nou!!: 1644 і Mestre de l'Orde de Predicadors · Veure més »

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Nou!!: 1644 і Molière · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: 1644 і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Mongòlia Interior

La Regió Autònoma de Mongòlia Interior (mongol: Mongòia Interior en mongol o, Öbür Mongghul-un Öbertegen Jasaqu Orun) és una regió autònoma mongola de la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1644 і Mongòlia Interior · Veure més »

Mont Saint-Michel

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.

Nou!!: 1644 і Mont Saint-Michel · Veure més »

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Nou!!: 1644 і Montgat · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: 1644 і Museus Vaticans · Veure més »

Nantwich

Nantwich és un poble pertanyent a la unitat autoritària de Cheshire East, dins el comtat de Cheshire, Anglaterra.

Nou!!: 1644 і Nantwich · Veure més »

Nicolas Poussin

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès.

Nou!!: 1644 і Nicolas Poussin · Veure més »

Nicolau I Ludovisi

Nicolau I Ludovisi (1613-Càller 25-12-1664), era fill de Orazio Ludovisi (1561-1640) i de Flaminia Bentivoglio.

Nou!!: 1644 і Nicolau I Ludovisi · Veure més »

Noja

Noja és un municipi de la Comunitat Autònoma de Cantàbria situat en la comarca de Trasmiera.

Nou!!: 1644 і Noja · Veure més »

Novel·la picaresca

Coberta d'una de les edicions de 1554 del ''Lazarillo de Tormes''. La novel·la picaresca és un gènere novel·lístic sorgit a redós del segle d'or espanyol que narra les aventures del murri (pícaro en castellà), personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar.

Nou!!: 1644 і Novel·la picaresca · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1644 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Odoard I de Parma

Odoard I de Parma o Odoard I Farnese (Parma, Ducat de Parma 1612 - Piacenza 1646) fou el Duc de Parma entre 1622 i 1646.

Nou!!: 1644 і Odoard I de Parma · Veure més »

Ole Rømer

Ole Christensen Rømer (Århus, 25 de setembre de 1644 – Copenhaguen, 19 o 23 de setembre de 1710)) va ser un astrònom danès, a qui se li atribueix la primera medició de la velocitat de la llum.

Nou!!: 1644 і Ole Rømer · Veure més »

Parteni I

(en grec Παρθένιος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1639 al 1644.

Nou!!: 1644 і Parteni I · Veure més »

Parteni II

Parteni II (en grec Παρθένιος Β') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, la primera de l'any 1644 al 1646 i la segona del 1648 al 1651.

Nou!!: 1644 і Parteni II · Veure més »

Passis Foral

El passis foral (en basc foru pase) era la denominació d'una facultat inscrita en l'àmbit del Dret foral del Regne de Navarra i del País Basc per no complir les ordres emanades de la Monarquia espanyola declarant-les nul·les si atemptaven contra la seva legislació pròpia, els Furs.

Nou!!: 1644 і Passis Foral · Veure més »

Patriarca Ortodox de Jerusalem

El patriarca ortodox de Jerusalem és el cap de l'Església Ortodoxa de Jerusalem, que és una jurisdicció autocèfala de l'Església Ortodoxa.

Nou!!: 1644 і Patriarca Ortodox de Jerusalem · Veure més »

Patriarcat de les Índies Occidentals

El Patriarcat de les Índies Occidentals és un títol honorífic de l'Església Catòlica Romana creat el 1524 i utilitzat fins a 1963, en què queda la seu vacant.

Nou!!: 1644 і Patriarcat de les Índies Occidentals · Veure més »

Patriarcat de Venècia

El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1644 і Patriarcat de Venècia · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: 1644 і Pèire de Marca · Veure més »

Pedro de Axular

Pedro de Aguerre y Azpilicueta (Urdazubi, Navarra, 1556- Sara, Lapurdi, 1644), també conegut com a Axular, Pedro de Axular, Atxular, va ser un escriptor navarrès en euskera, principal representant de l'Escola de Sara i considerat millor prosista de la literatura basca.

Nou!!: 1644 і Pedro de Axular · Veure més »

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).

Nou!!: 1644 і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.

Nou!!: 1644 і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »

Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1644 і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »

Pierre Corneille

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - París, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francès.

Nou!!: 1644 і Pierre Corneille · Veure més »

Poesia gnòmica

La poesia gnòmica és un gènere de poesia que consisteix en un conjunt de màximes posades en vers com a auxili a la memòria.

Nou!!: 1644 і Poesia gnòmica · Veure més »

Pont Maurício de Nassau

El Pont Maurício de Nassau (en portuguès: Ponte Maurício de Nassau) es localitza en la ciutat de Recife i connecta el barri antic de Recife amb el de Santo Antônio.

Nou!!: 1644 і Pont Maurício de Nassau · Veure més »

Presidència de Madràs

La Presidència de Madràs —சென்னை மாகாணம் en tàmil, చెన్నపురి సంస్థానము en telugu, മദ്രാസ് പ്രസിഡന്‍സി en malaiàlam, ಮದ್ರಾಸ್ ಪ್ರೆಸಿದೆನ್ಚ್ಯ್ en kannada, ମଦ୍ରାସ୍ ପ୍ରେସୋଦେନ୍ଚ୍ଯ, en oriya — també coneguda com a Madras Province i oficialment com a Presidència de Fort Saint George fou una de les províncies de l'Índia Britànica integrada per diversos districtes que eren territori britànic i com a dependència administrativa per cinc estats natius que no eren part de l'entitat.

Nou!!: 1644 і Presidència de Madràs · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1644 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: 1644 і Principat de Transsilvània · Veure més »

Problema de Basilea

El problema de Basilea és un problema famós en teoria de nombres, plantejat per primer a vegada per Pietro Mengoli el 1644, tot i que la fou Jakob Bernoulli qui el donà a conèixer més àmpliament (i d'ell prové el seu nom, ja que Jakob Bernoulli residia a Basilea).

Nou!!: 1644 і Problema de Basilea · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1644 і Protodiaca · Veure més »

Rafael Leszczyński

Rafael Leszczyński (en polonès Rafał Leszczyński) va néixer l'octubre de 1579 a la població ucraïnesa de Lviv i va morir el 29 de març de 1636 a Włodawa (Polònia).

Nou!!: 1644 і Rafael Leszczyński · Veure més »

Røros

Røros (en sami meridional: Plassje) és una ciutat i municipi situat al comtat de Trøndelag, Noruega.

Nou!!: 1644 і Røros · Veure més »

Recife

Recife és la capital de l'estat de Pernambuco.

Nou!!: 1644 і Recife · Veure més »

Regne de Mysore

Mysore —en kannada ಮೈಸೂರು IAST Maisūru— fou un antic principat (1399 - 1947) que fou integrat a de l'Índia Britànica, que forma actualment part de l'estat de Karnataka.

Nou!!: 1644 і Regne de Mysore · Veure més »

República de la Xina

La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.

Nou!!: 1644 і República de la Xina · Veure més »

Revolució Xinhai

La Revolució Xinhai o Revolució Republicana Xinesa va ser un període d'agitació social i política que va tenir lloc a la Xina entre 1911 i 1912 i que va finalitzar amb la instauració d'un sistema polític republicà a Manxúria, la qual cosa va significar la fi de 268 anys de govern de la Dinastia Qing i de segles de govern imperial.

Nou!!: 1644 і Revolució Xinhai · Veure més »

Rhode Island

Rhode Island és un estat dels Estats Units d'Amèrica que forma part de la regió anomenada tradicionalment Nova Anglaterra.

Nou!!: 1644 і Rhode Island · Veure més »

Rocabertí (llinatge)

Armes heràldiques dels Rocabertí Els Rocabertí foren un llinatge noble català amb dominis feudals situats sobretot a l'Empordà.

Nou!!: 1644 і Rocabertí (llinatge) · Veure més »

Roger L'Estrange

Roger L'Estrange (17 de desembre de 1616 - 11 de desembre de 1704) va ser un escriptor anglès del segle XVII, defensor de les tesis realistes durant la primera revolució anglesa. En 1644 va dirigir una conspiració en favor de Carlos I d'Anglaterra i va ser condemnat a mort per espionatge.

Nou!!: 1644 і Roger L'Estrange · Veure més »

San Caesareo de Appia

San Caesareo de Appia, també anomenada San Cesareo in Palatio, és una església de Roma propera al Palatí.

Nou!!: 1644 і San Caesareo de Appia · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: 1644 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

Santa Maria degli Angeli e dei Martiri

La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.

Nou!!: 1644 і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: 1644 і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Santa Prassede (títol cardenalici)

El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.

Nou!!: 1644 і Santa Prassede (títol cardenalici) · Veure més »

Sassevaart

El Sassevaart de Gant a l'Escalda occidental és un canal històric de Bèlgica i dels Països Baixos que era el predecessor del Canal Gant-Terneuzen.

Nou!!: 1644 і Sassevaart · Veure més »

Selby

Selby és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de North Yorkshire (Anglaterra).

Nou!!: 1644 і Selby · Veure més »

Senyoria de Coligny

La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.

Nou!!: 1644 і Senyoria de Coligny · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1644 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: 1644 і Setge · Veure més »

Setge de Balaguer (1645)

El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Balaguer (1645) · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: 1644 і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Lleida (1644)

El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Lleida (1644) · Veure més »

Setge de Lleida (1647)

El Setge de Lleida de 1647 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Lleida (1647) · Veure més »

Setge de Montsó (1643)

El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Montsó (1643) · Veure més »

Setge de Roses (1645)

El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.

Nou!!: 1644 і Setge de Roses (1645) · Veure més »

Setge de Tarragona (1641)

El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »

Setge de Tarragona (1644)

El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Tarragona (1644) · Veure més »

Setge de Tortosa (1648)

El setge de Tortosa de 1648 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: 1644 і Setge de Tortosa (1648) · Veure més »

Shandong

() és una província costanera de l'est de la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1644 і Shandong · Veure més »

Shenyang

Shenyang (en manxú: Simiyan hoton) és la capital de la província de Liaoning a la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1644 і Shenyang · Veure més »

Sigmund Theophil Staden

Sigmund Theophil Staden (Nuremberg, 6 de novembre de 1607 - 30 de juliol de 1655) fou un organista i compositor.

Nou!!: 1644 і Sigmund Theophil Staden · Veure més »

Sikkim

Sikkim és un petit regne de la regió de l'Himàlaia que, des del 1975, constitueix un estat associat a l'Índia.

Nou!!: 1644 і Sikkim · Veure més »

Simon Foucher

''Traité des hygrometres'' (1686) Simón Foucher (Dijon, 1 de març de 1644 - París, 27 d'abril de 1696), sacerdot, canonge de Dijon, i filòsof francès.

Nou!!: 1644 і Simon Foucher · Veure més »

Sofia Cristiana de Wolfstein

Sofia Cristiana de Wolfstein -en alemany Sophie Christiane von Wolfstein- (Mühlhausen, Alemanya, 24 d'octubre de 1667 - Fredensborg, Dinamarca, 23 d'agost de 1737) fou una noble d'ètnia alemanya.

Nou!!: 1644 і Sofia Cristiana de Wolfstein · Veure més »

Sofia de Brandenburg-Ansbach

Sofia de Brandenburg-Ansbach (en alemany Sofia de Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 10 de juny de 1614 i va morir a Bayreuth el 23 de novembre de 1646.

Nou!!: 1644 і Sofia de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Dorothea Sophie von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Glücksburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1636 i va morir a Karlovy Vary el 6 d'agost de 1689.

Nou!!: 1644 і Sofia Dorotea de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Sofia Lluïsa de Württemberg

Sofia Lluïsa de Württemberg - Sophie Luise von Württemberg - (Stuttgart, 19 de febrer de 1642 - Bayreuth, 3 d'octubre de 1702) Era filla del duc Eberhard III (1614-1674) i d'Anna Caterina de Salm-Kyrburg (1614-1655).

Nou!!: 1644 і Sofia Lluïsa de Württemberg · Veure més »

Srednekolimsk

Srednekolimsk (en rus Среднеколы́мск) és una ciutat russa de la República de Sakhà situada a 1.485 km al nord-est de Iakutsk, a la riba esquerra del Kolimà.

Nou!!: 1644 і Srednekolimsk · Veure més »

Suba de Berar

La suba de Berar fou una divisió administrativa de l'Imperi Mogol al Dècan.

Nou!!: 1644 і Suba de Berar · Veure més »

Sultanzade Semiz Mehmed Paixà

Sultanzade Semiz Mehmed Paixà (1602-1646) conegut també com a Civankapıcıbaşı Sultanzade Semiz Mehmed Paşa (grafia turca moderna), fou un gran visir otomà.

Nou!!: 1644 і Sultanzade Semiz Mehmed Paixà · Veure més »

Taddeo Barberini

Taddeo Barberini era un noble italià, príncep de Palestrina, que va néixer a Florència (Itàlia) el 16 de novembre de 1603 i va morir a París el 24 de novembre de 1647.

Nou!!: 1644 і Taddeo Barberini · Veure més »

Taipei

Taipei és la ciutat més poblada i capital de facto de Taiwan des del 1949.

Nou!!: 1644 і Taipei · Veure més »

Tairō

Durant el govern del shogunat Tokugawa, al Japó del, Tairō (大老, lit. "gran ancià") era una posició governamental d'alt rang.

Nou!!: 1644 і Tairō · Veure més »

Taula de Jugurta

La Taula de Jugurta és una muntanya al mig d'una plana al sud de Kalaat Senan a la governació del Kef, a Tunísia.

Nou!!: 1644 і Taula de Jugurta · Veure més »

Teatre cantat tradicional xinès

Teatre cantat tradicional xixès o "òpera xinesa" Teatre cantat tradicional xinès a l'ôpera de Pequín Lòpera xinesa o teatre cantat tradicional xinès (en xinès, 戲曲 xìqǔ) és el teatre xinès, és a dir fet a la Xina, des dels seus orígens fins al.

Nou!!: 1644 і Teatre cantat tradicional xinès · Veure més »

Tirumala Nayaka

Tirumala Nayaka fou naik de Madura, germà i successor de Muttu Virappa Nayaka I vers el 7 de febrer de 1623 (totes les cròniques hi estan d'acord, però una inscripció del seu antecessor sembla datada vers el maig de 1623 i la seva pujada al tron seria d'aquesta data com a mínim; com que la seva inscripció és de 1630 o més probablement de 1634, no es pot assegurar res); els portuguesos situen la mort de Muttu el 1626 i potser per altres referències es podria situar fins i tot el 1628.

Nou!!: 1644 і Tirumala Nayaka · Veure més »

Tomàs de Savoia-Carignan

Tomàs de Savoia-Carignan (en francès Thomas de Savoie-Carignan i en italià Tommaso Francesco di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 21 de desembre de 1596 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de gener de 1656.

Nou!!: 1644 і Tomàs de Savoia-Carignan · Veure més »

Urbà VIII

Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.

Nou!!: 1644 і Urbà VIII · Veure més »

Víctor Amadeu I de Savoia

Víctor Amadeu I de Savoia (nascut a Torí, Savoia el 8 de maig de 1587 - Vercelli 7 d'octubre de 1637) fou el duc de Savoia entre 1630 i 1637.

Nou!!: 1644 і Víctor Amadeu I de Savoia · Veure més »

Vescomtat de Lobinhèr

El vescomtat de Lobinhèr fou una jurisdicció feudal a Gascunya, al Bearn al sud de Marsan, a l'est de Orte, i al nord de Pau (al Bearn).

Nou!!: 1644 і Vescomtat de Lobinhèr · Veure més »

Villa Borghese Pinciana

La Villa Borghese Pinciana és un palau situat a Roma, enclavat en els jardins de Villa Borghese, al turó del Pincio.

Nou!!: 1644 і Villa Borghese Pinciana · Veure més »

Virgínia de Mèdici

Virgínia de Mèdici (Florència, Ducat de Florència 1568 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1615) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Mòdena.

Nou!!: 1644 і Virgínia de Mèdici · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1644 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Walter Porter

Walter Porter (Londres, vers el 1595 - 1659) fou un compositor anglès.

Nou!!: 1644 і Walter Porter · Veure més »

Warwick (Warwickshire)

Warwick (pronunciat /ˈwɒr.rɪk/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Warwickshire (Anglaterra) i és la capital d'aquest comtat.

Nou!!: 1644 і Warwick (Warwickshire) · Veure més »

William Dobson

William Dobson (Londres, 1611 - Londres, 1646) fou un retratista i el millor pintor anglès anterior a William Hogarth.

Nou!!: 1644 і William Dobson · Veure més »

William Penn

William Penn (14 d'octubre 1644 – 30 de juliol 1718) Fill de l'almirall anglès William Penn (23 abril 1621 - 16 setembre 1670) i de Margaret Jasper, va ser el fundador de la colònia britànica de Pennsilvània, que més tard es van convertir en dos dels Estats Units d'Amèrica (Pennsilvània i Delaware).

Nou!!: 1644 і William Penn · Veure més »

Wouter Crabeth II

Wouter Pietersz.

Nou!!: 1644 і Wouter Crabeth II · Veure més »

Wu Sangui

Wu Sangui (Gaoyou, Jiangsu, Xina. 1612 - 12 d'octubre de 1678 a Hengyang, Hunan, Xina) General dels Ming va ser una figura clau en la caiguda de la dinastia Ming i l'establiment per part dels manxús de la dinastia Qing.

Nou!!: 1644 і Wu Sangui · Veure més »

Xahrizur

Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).

Nou!!: 1644 і Xahrizur · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: 1644 і Xina · Veure més »

Xingtai

Xingtai (en xinès: 邢台 市, pinyin: Xíng tái; en Wade-Giles, Hsing-t'ai) és una ciutat-prefectura situada al sud de la província (sheng) de Hebei, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1644 і Xingtai · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 12 d'agost · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 15 de maig · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 15 de setembre · Veure més »

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: 1644 і 1611 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: 1644 і 1704 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: 1644 і 1712 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 25 d'abril · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 29 d'abril · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 3 de maig · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 5 de juny · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1644 і 6 de febrer · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1644 і 6 de setembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant