Comunicació

533 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abadia territorial de Montecassino, Abd al-Rahim Khan, Abu l-Ghazi Bahadur Khan, Adam Gumpeltzheimer, Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp, Agustín de Prado y Mármol, Akhaltsikhe, Al-Afrasiyab, Albert II de Brandenburg-Ansbach, Albert Klomp, Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg, Aleix de Rússia (tsar de Rússia), Alfarrasí, Alfons de Requesens i Fenollet, Almagro (Castella-La Manxa), Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg, Ambrosi Spinola, Ambuíla, Ana Afonso de Leão, Ana María Enríquez de Ribera y Portocarrero, Andrés de Urdaneta, Andreas Rauch, Angélique Arnauld, Anna Amàlia de Baden-Durlach, Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel, Anna Caterina de Nassau-Ottweiler, Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein, Anna d'Aumale, Anna de Baviera, Anna de Frísia Oriental, Anna de Hessen, Anna Elionor de Hessen-Darmstadt, Anna Gonzaga, Anna Maria de Hessen-Kassel, Anna Maria de Solms-Sonnenwalde, Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen, Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo, Apol·loni de Brèscia, Araguaia, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Armagh, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bogotà, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Càller, ..., Arquebisbat de Córdoba, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Lima, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Puebla de los Ángeles, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Torí, Arquebisbat de Veszprém, Artemisia Gentileschi, Arxidiòcesi de Mèxic, August de Brunsvic-Lüneburg, Austràlia, Álvaro de Bazán y Benavides, İskenderun, Çerkes Mehmed Ali Paixà, Bacus (Leonardo da Vinci), Balaguer, Baltistan, Bandera de Nova York, Baronet, Baronia de Campmany, Baronia de Xaló, Basílica de San Sebastiano fuori le mura, Baturin, Benedicta Enriqueta de Wittelsbach, Bengala, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Àndria, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Comenge, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Fossano, Bisbat de Grassa, Bisbat de Leiria-Fàtima, Bisbat de Lescar, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Lodi, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Nimes, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Roma, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de San Severo, Bisbat de Santiago de Cap Verd, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Stefaniaco, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Vic, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Biure (desambiguació), Brueghel, Cambra Estrellada, Camilo Procaccini, Campdeparets, Can Balcells, Carcaixent, Carles I d'Anglaterra, Carles I Gonzaga-Nevers, Carles IV de Lorena, Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein, Carlo Malatesta de Talamello, Carlo Maratta, Carlota Joana de Waldeck-Wildungen, Cartoixa d'Aracristi, Casa d'Orange-Nassau, Casa de Guisa, Caspar Barlaeus, Castell d'Araya, Cataldjali Hasan Paixà, Catedral de Barbastre, Catedral de Ciudad Real, Catedral de Lima, Catedral de Palerm, Catedral de Praga, Catedral de Tortosa, Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen, Caterina de Brandenburg-Küstrin, Caterina de Lorena, Caterina Vasa, Caterina Vasa (1539-1610), Charles Bouvard, Christian Herdtrich, Cipriano de Valera, Cirksena, Ciutadella de Strajă, Clarisses Farnesianes, Colonització britànica d'Amèrica, Columba de Rieti, Comtat de Carpegna, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Fontenoy, Comtat de Noyon, Congregació de la Missió, Congregacions de l'Orde de Sant Benet, Convent dels Socors, Cornelius Verdonck, Corrado Confalonieri, Corts de Barbastre, Cos Militar de Sanitat, Cova de Mas d'Azil, Cristòfol II de Dohna, Cristià Gyldenløve, Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler, Cristià IV, Cristina de Hessen, Cristina Guillemina de Hessen-Homburg, Daniel Seghers, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Qing, Dinastia Stuart, Districte de Moradabad, Divisió del Regne de Geòrgia, Domenico Mazzocchi, Dorotea Caterina de Birkenfeld-Bischweiler, Dorotea d'Anhalt-Zerbst, Dorotea Krag, Drusos, Ducat d'Urbino, Ducat de Bar, Ducat de Clèveris, Ducat de Lerma, Eberard Jordi Frederic de Rappolstein, Edat moderna, Edmunda Benigna de Solms-Laubach, Eduard de Wittelsbach, Edzard II de Frísia Oriental, El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella, Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau, Elisabet Carlota de Wittelsbach, Elisabet d'Anhalt-Zerbst, Elisabet de Bohèmia, Elisabet de Hessen-Kassel, Elisabet de Portugal, Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg, Enric I de Savoia-Nemours, Enric II de Reuss-Gera, Enric IV de França, Enric Juli de Borbó-Condé, Enric X de Reuss-Ebersdorf, Enric X de Reuss-Lobenstein, Enriqueta Dorotea d'Oettingen, Enriqueta Maria de França, Erasmus Bartholin, Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth, Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí, Escut de Càlig, Escut de Reus, Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri, Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, Eyalat de Bagdad, Eyalat de Mossul, Fadrique de Vargas y Manrique, Fèlix de Cantalice, Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg, Felip III de Castella, Felip VII de Waldeck-Wildungen, Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg, Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg, Ferran I Gonzaga, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran Maximilià de Baden-Baden, Festa Major de Reus, Francesc II de Lorena, Francesc Ribalta, Francesca Caccini, Francisco Barca, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, Frans Hals, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Frederic I de Hessen-Homburg, Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, Frederic II de Dinamarca, Frederic III de Dinamarca, Frederic Lluís de Nassau-Ottweiler, Frederic V del Palatinat, Fulda (Alemanya), Gabriel Naudé, Galeazzo Sabbatini, Galeria Borghese, García Álvarez de Toledo y Mendoza, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval, Gazi Ekrem Hüsrev Paixà, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Gürcü Mehmed Paixà I, Genguiskhànides, Germanes Angèliques de Sant Pau, Gerrit Dou, Giovanni Battista Ala, Giovanni Cassini, Giovanni Ghizzolo, Giovanni Giorgio Sparacciari, Giovanni Priuli, Girolamo Diruta, Gisaku, Governador de les Filipines, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Gregorio Barbarigo, Gregorio Parcero, Grez-Doiceau, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillam Dubois, Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg, Guillem de Baden-Baden, Guillem de Saxònia-Weimar, Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken, Guillem V de Hessen-Kassel, Gustau I, Hafiz Ahmed Paixà, Henry Hudson, Henry Lawes, Hispaniola, Història de Benín, Història de Dinamarca, Història de les Illes Canàries, Història de les inundacions de Girona, Història de Madrid, Història de Nova York, Història de Reus, Història de Xipre, Història del Regne Unit, Homosexualitat als Estats Units, Ievdokia Stréixneva, Illa de Laraq, Illustres Bergers, Imperi Espanyol, Innocenci X, Isabel Clara Eugènia, Isabel de França, Jacob van Campen, Jacob van Eyck, Jaime Ferrandis d'Híxar, Jan Brueghel el Vell, Jan Steen, Jaume I d'Anglaterra, Jaume VII del Piombino, Jean de Brébeuf, Jean Eudes, Jeroni Romaguera, Joan Albert II de Mecklenburg, Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, Joan de Nassau-Idstein, Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld, Joan Felip II de Salm-Dhaun, Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, Joan Jordi de Brandenburg, Joan Lluís de Nassau-Ottweiler, Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst, Joan Martí (organista), Joan Maurici de Nassau-Siegen, Joan Sentís i Sunyer, Joan VII de Mecklenburg-Schwerin, Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach, Joaquim Frederic, João da Silva Telo e Meneses, Johan de Witt, Johann Bayer, Johann Dilliger, Johann Rudolph Glauber, Johann Staden, Johannes Kepler, John Fletcher, John Jonston, Jordi August de Nassau-Idstein, Jordi de Brunsvic-Lüneburg, Jordi Guillem de Brandenburg, Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld, Jordi II de Hessen-Darmstadt, Jordi III de Schlesien-Liegnitz, Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg, Jorge Manuel Theotocópuli, Josep de Pons i de Guimerá, Josepa de Santa Agnès, Josies II de Waldeck-Wildungen, Juan Bautista Maíno, Juan de Haro y Sanvítores, Juli Enric de Saxònia-Lauenburg, Juliana de Nassau-Dillenburg, Jusepe Martínez, Justí de Nassau, Kai khusrau Mukhrani-batoni, Kakhètia, Karl Eusebius de Liechtenstein, Karl I de Liechtenstein, Kartli, Khan Djahan Lodi, Kotah, Krementxuk, Krzysztof Opaliński, L'Assumpció (Xilxes), La defensa de Cadis, La Gioconda, Leda i el cigne, Legació apostòlica de Romanya, Leonor de los Ángeles y del Peso, Leopold Guillem d'Habsburg, Llista d'anys, Llista d'astrònoms, Llista d'obres de Velázquez, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors de Nuevo León, Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII, Llista de masies de Timoneda, Llista de monarques britànics, Llista de reis d'Escòcia, Llista de tractats, Lloret de Vistalegre, Lluís de Nassau Saarbrücken, Lluís Guillem de Baden-Baden, Lluís II de Nassau-Weilburg, Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan, Lorenz Hauslaib, Luis Abarca de Bolea y Castro, Madrid, Madrigal, Magdalena Caterina de Wittelsbach, Mahabat Khan, Mandi, Manuel Tavares, Marc Pérez, Mare liberum, Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg, Margarida Gonzaga de Màntua, Maria de Borbó-Condé, Maria de Mèdici (regent de França), Maria Eugènia d'Àustria, Maria Miloslàvskaia, Marie Meurdrac, Mariscal de França, Marquesat de Bacares, Marquesat de Bellpuig, Maryland, Masqat, Maurici de Nassau, Maurici I de Hessen-Kassel, Mōri Terumoto, Mehmed Esad Efendi (1570-1625), Michele Todini, Microscopi, Miquel dels Sants, Miquel I de Rússia, Miskitos, Misteri d'Elx, Molí de la Lloma (Massamagrell), Molí Descals, Monarquia d'Espanya, Mondariz, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Montcada (Horta Nord), Montclar d'Urgell, Moradabad, Muralles de Gènova, Museu de Belles Arts de Sevilla, Museu del Louvre, Nació Miskita, Nicasi Camut de Burgio, Nicolas Poussin, Nicolau II de Lorena, Nicolaua de Lorena, Nova Amsterdam, Orazio Gentileschi, Orde de la Visitació, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Orlando Gibbons, Palau Barberini, Palau de Luxemburg, Palau Montcada (Catalanisseta), Park Ujazdowski, Patriarcat de Babilònia dels Caldeus, Patriarcat de Lisboa, Paulus Potter, Pèire Rosset, Pedro Sarmiento y Toledo, Pellegrino Possenti, Període de Carles I, Període de Jaume I, Petrus Phalesius el jove, Philippe de Champaigne, Pierre Nicole, Pietro Cerone, Pietro da Cortona, Plaça Barberini, Poma, Poona, Potosí, Príncep de Gal·les, Presidència de Madràs, Principat de Raigarh, Província de Txerníhiv, Rabinal Achí, Regne d'Anglaterra, Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Retrat de Willem van Heythuysen, Riu Tocantins, Robert Peake, Rudolph de Lassus, Rustam Khan Khosrow Mirza, Salomon de Bray, Sanç (L'Énova), Santorio Santorio, Santuari de Nostra Senyora de San Luca, Saskia van Uylenburgh, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge de Breda (1625), Shashka, Shenyang, Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg, Simó II de Kartli, Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken, Sofia de Brandenburg-Ansbach, Sofia de Mecklenburg-Güstrow, Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp, Sofia de Solms-Laubach, Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt, Sofia Elionor de Saxònia, Sucre, Sud-àfrica, Sultanat de Baguirmi, Tartu, Thomas d'Arcos, Tirso de Molina, Tirumala Nayaka, Tomàs de Savoia-Carignan, Torre de Càlig, Torre del Salvador, Tractat de Kurukove, Tractat de la Haia (1625), Tripura, Ulrik Frederik Gyldenløve, Unitat astronòmica, Vasa (vaixell), Vicenç de Paül, Vilamarí, Virrei de Sardenya, Willem Schouten, Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg, Xerta, Xilxes, 16 de novembre, 1684, 1696, 17 de juliol, 19 de novembre, 21 de gener, 24 de setembre, 25 de juny, 27 de març, 28 d'agost, 3 d'octubre, 30 de gener, 8 de juny, 9 de desembre, 9 de febrer. Ampliar l'índex (483 més) » « Shrink índex

Abadia de Saint-Germain-des-Prés

XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.

Nou!!: 1625 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1625 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abd al-Rahim Khan

Mirzà Abd al-Rahim Khan khan-i-Khanan (Lahore, 16 de desembre de 1556 - Delhi, 1627) fou un general i home d'estat indi fill del primer wakil d'Akbar el Gran, Bayram Khan.

Nou!!: 1625 і Abd al-Rahim Khan · Veure més »

Abu l-Ghazi Bahadur Khan

Abu l-Ghazi Bahadur Khan (24 d'agost de 1603-1663) fou kan arabxàhida de Khivà (Abu l-Ghazi I Bahadur Khan 1644 -1663) i historiador en llengua txagatai, fill d'Arab Muhàmmad Khan I (kan arabxàhida de Khwarizm, nom que fins al va portar el kanat progressivament conegut com a Khivà, 1602-1623).

Nou!!: 1625 і Abu l-Ghazi Bahadur Khan · Veure més »

Adam Gumpeltzheimer

Adam Gumpeltzheimer (també escrit Gumpelzhaimer o Gumpeltzhaimer - Trostberg, 1560 - Augsburg, 1625) fou un compositor alemany.

Nou!!: 1625 і Adam Gumpeltzheimer · Veure més »

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658.

Nou!!: 1625 і Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf — (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg.

Nou!!: 1625 і Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Agustín de Prado y Mármol

Agustín de Prado y Mármol (Madrid, 1577-?) va ser un militar castellà que va servir a l'exèrcit espanyol en els estats de Flandes i Milà.

Nou!!: 1625 і Agustín de Prado y Mármol · Veure més »

Akhaltsikhe

Akhaltsikhe c. 1887 Akhaltsikhe (en georgià ახალციხე; en armeni Ախալցխա, transliterat Akhaltskha) és una ciutat de Geòrgia, capital històrica de la regió de Meskhètia, abans Samtskhé i Samtskhé-Saatbago, situada a la confluència entre el Kura (Mtkvari) i l'Aragvi a la vora del rierol Potskhovi.

Nou!!: 1625 і Akhaltsikhe · Veure més »

Al-Afrasiyab

Al-Afrasiyab fou una dinastia de paixes de Bàssora.

Nou!!: 1625 і Al-Afrasiyab · Veure més »

Albert II de Brandenburg-Ansbach

Albert II de Brandenburg-Ansbach, (en alemany Albrecht von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 18 de setembre de 1620 i va morir a la mateixa ciutat el 22 d'octubre de 1667.

Nou!!: 1625 і Albert II de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Albert Klomp

Albert Klomp (Albert Jansz. Klomp; (Amsterdam, 1625 - 1688) va ser un dibuixant i pintor barroc dels Països Baixos especialitzat en la pintura de paisatges campestres amb animals, principalment ramats de vaques. Relacionat amb Paulus Potter i influït per Aelbert Cuyp, a qui s'han atribuït algunes de les seves obres, els característics paisatges pastorals de Klomp es troben, entre altres llocs, en el Rijksmuseum de Amsterdam, el Museu Fitzwilliam de Cambridge, el Museu de Poznań o el Lázaro Galdiano de Madrid.

Nou!!: 1625 і Albert Klomp · Veure més »

Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg

Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Albrecht Wolfgang von Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 6 de juliol de 1659 i va morir a la mateixa ciutat el 17 d'abril de 1715.

Nou!!: 1625 і Albert Wolfgang de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Aleix de Rússia (tsar de Rússia)

Aleix Mikhàilovitx Romànov (en rus: Алексей Михаилович Романов), Aleksei o Alexis I fou un tsar de Rússia durant una de les dècades més glorioses per Rússia al.

Nou!!: 1625 і Aleix de Rússia (tsar de Rússia) · Veure més »

Alfarrasí

Alfarrasí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1625 і Alfarrasí · Veure més »

Alfons de Requesens i Fenollet

Alfons de Requesens i Fenollet (Cervera, ca. 1570-Saragossa, 8 d'abril de 1639) va ser un religiós català, bisbe de Barbastre (1625-1639) i electe com a bisbe de Vic el 1639, sense arribar a prendre possessió.

Nou!!: 1625 і Alfons de Requesens i Fenollet · Veure més »

Almagro (Castella-La Manxa)

Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: 1625 і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »

Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg

Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg (en alemany Amalia Elisabeth von Hanau-Münzenberg) (Hanau, Alemanya, 29 de gener de 1602 - Kassel, 8 d'agost de 1651).

Nou!!: 1625 і Amàlia Elisabet de Hanau-Münzenberg · Veure més »

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: 1625 і Ambrosi Spinola · Veure més »

Ambuíla

Ambuíla és un municipi de la província de Uíge.

Nou!!: 1625 і Ambuíla · Veure més »

Ana Afonso de Leão

Ana Afonso de Leão (nascuda vers 1625- morta abans de 1710) fou una reina de Nkondo qui controlà els territoris de Lemba i Matari, així com els situats al llarg del riu Mbidizi al regne del Congo.

Nou!!: 1625 і Ana Afonso de Leão · Veure més »

Ana María Enríquez de Ribera y Portocarrero

Ana María Luisa Enríquez de Ribera y Portocarrero (Sevilla, 1613-Sanlúcar de Barrameda, 26 de gener de 1645) va ser una noble castellana, que va esdevenir V duquessa d'Alcalá de los Gazules i pel seu matrimoni duquessa consort de Medinaceli.

Nou!!: 1625 і Ana María Enríquez de Ribera y Portocarrero · Veure més »

Andrés de Urdaneta

Andrés de Urdaneta y Cerain (Ordizia, possiblement el 1508 - Ciutat de Mèxic, 3 de juny de 1568) fou un militar, cosmògraf, marí, explorador i religiós agustí espanyol.

Nou!!: 1625 і Andrés de Urdaneta · Veure més »

Andreas Rauch

Andreas Rauch (Pottendorf, Baixa Àustria, 1592 - Ödenburg, avui Sopron, Hongria, 1656) fou un compositor i organista austríac.

Nou!!: 1625 і Andreas Rauch · Veure més »

Angélique Arnauld

Jacqueline-Marie-Angélique Arnauld (1591 - 6 d'agost de 1661) fou l'abadessa reformadora de Port-Royal, la tercera dels vint germans Arnauld.

Nou!!: 1625 і Angélique Arnauld · Veure més »

Anna Amàlia de Baden-Durlach

Anna Amàlia de Baden-Durlach (en alemany Anna-Amalia von Baden-Durlach) va néixer a Durlach (Alemanya) el 9 de juliol de 1595 i va morir a Saarbrucken el 18 de novembre de 1651.

Nou!!: 1625 і Anna Amàlia de Baden-Durlach · Veure més »

Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel

Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Anna Auguste von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel (Alemanya) el 19 de maig de 1612 i va morir a Dillenburg el 17 de febrer de 1673.

Nou!!: 1625 і Anna Augusta de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Anna Caterina de Nassau-Ottweiler

Anna Caterina de Nassau-Ottweiler va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 31 de gener de 1653 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de febrer de 1731.

Nou!!: 1625 і Anna Caterina de Nassau-Ottweiler · Veure més »

Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein

Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein (en alemany Anna Catherine von Sayn-Wittgenstein) va néixer a Wittgenstein (Alemanya) el 27 de juliol de 1610 i va morir a Kleinern l'1 de desembre de 1690.

Nou!!: 1625 і Anna Caterina de Sayn-Wittgenstein · Veure més »

Anna d'Aumale

Anna de Lorena (en francès Anne de Lorraine o Anne d'Aumale) va néixer a París el 1600 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de febrer de 1638.

Nou!!: 1625 і Anna d'Aumale · Veure més »

Anna de Baviera

Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach, Anne Henriette Julie de Wittelsbach - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua.

Nou!!: 1625 і Anna de Baviera · Veure més »

Anna de Frísia Oriental

Anna de Frísia Oriental (en alemany Anna Maria von Ostfriesland, i en frisó Anna Maria fan East-Fryslân) va néixer a Auerk (Alemanya) el 23 de juny de 1601 i va morir a Schwerin el 4 de setembre de 1634.

Nou!!: 1625 і Anna de Frísia Oriental · Veure més »

Anna de Hessen

Anna de Hessen (en alemany Anna von Hessen) va néixer a Kassel (Alemanya) el 26 d'octubre de 1529 i va morir a Meisenheim el 10 de juliol de 1591.

Nou!!: 1625 і Anna de Hessen · Veure més »

Anna Elionor de Hessen-Darmstadt

Anna Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Anna Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 30 de juliol de 1601 i va morir al palau de Herzberg el 6 de maig de 1659.

Nou!!: 1625 і Anna Elionor de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Anna Gonzaga

Anna Gonzaga (en francès Anne de Gonzague de Clèveris) va néixer a París el 1616 i va morir a la mateixa capital francesa el 6 de juliol de 1684.

Nou!!: 1625 і Anna Gonzaga · Veure més »

Anna Maria de Hessen-Kassel

Anna Maria de Hessen-Kassel (en alemany Anna Maria von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 de gener de 1567 i va morir a Neunkirchen el 21 de novembre de 1626.

Nou!!: 1625 і Anna Maria de Hessen-Kassel · Veure més »

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde (en alemany Anna Maria zu Solms-Sonnenwalde) va néixer a Sonnewalde (Alemanya) el 24 de gener de 1585 i va morir a Ottweiler el 20 de novembre de 1634.

Nou!!: 1625 і Anna Maria de Solms-Sonnenwalde · Veure més »

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Anton Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Ebeleben (Alemanya) el 9 de gener de 1620 i va morir a Sondershausen el 19 d'agost de 1666.

Nou!!: 1625 і Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo

Antonio Juan Luis de la Cerda-Foix y Toledo (Madrid, 25 d'octubre de 1607-El Puerto de Santa María, 7 de març de 1671) va ser un noble espanyol, VII duc de Medinaceli i Gran d'Espanya de primera classe.

Nou!!: 1625 і Antonio Juan Luis de la Cerda y Toledo · Veure més »

Apol·loni de Brèscia

Apol·loni de Brèscia (Brèscia?, s. II) fou bisbe de Brèscia.

Nou!!: 1625 і Apol·loni de Brèscia · Veure més »

Araguaia

L'Araguaia (en tupí-guaraní «riu dels guacamais vermells») és un riu que neix en l'Estat de Goiás, a la Serra do Caiapó, prop del Parc Nacional de les Emas (Brasil).

Nou!!: 1625 і Araguaia · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Armagh

L'arquebisbat d'Armagh (gaèlic: Ard-Deoise Ard Mhacha; anglès: Archdiocese of Armagh; llatí: Archidioecesis Armachana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica del nord d'Irlanda.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat d'Armagh · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat de Bogotà

Larquebisbat de Bogotà —Arquidiócesis de Bogotá, Archidioecesis Bogotensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Bogotà · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Córdoba

Larquebisbat de Córdoba (castellà: Archidiócesis de Córdoba; llatí: Archidioecesis Cordubensis in Argentina) és una seu de l'Església catòlica a Argentina.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Córdoba · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Lima

El Palau arquebisbal de Lima Larquebisbat de Lima (castellà: Arquidiócesis de Lima; llatí: Archidioecesis Limana) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església catòlica al Perú, seu metropolitana i primada del Perú.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Lima · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Puebla de los Ángeles

Larquebisbat de Puebla de los Ángeles (castellà: Arquidiócesis de Puebla de los Ángeles, llatí: Archidioecesis Angelorum) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Puebla de los Ángeles · Veure més »

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1625 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Artemisia Gentileschi

Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1593 – Nàpols, vers el 1654), Artemisia, va ser una pintora caravaggista italiana.

Nou!!: 1625 і Artemisia Gentileschi · Veure més »

Arxidiòcesi de Mèxic

Logo de l'arxidiòcesi de Mèxic LArxidiòcesi de Mèxic (Arquidiócesis de México en castellà) és una demarcació de l'Església Catòlica a Mèxic, que cobreix actualment el Districte Federal de Mèxic.

Nou!!: 1625 і Arxidiòcesi de Mèxic · Veure més »

August de Brunsvic-Lüneburg

August de Brunsvic-Lüneburg (en alemany August II. von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 d'abril de 1579 i va morir a Wolfenbüttel el 17 de setembre de 1666.

Nou!!: 1625 і August de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: 1625 і Austràlia · Veure més »

Álvaro de Bazán y Benavides

Álvaro de Bazán y Benavides (Nàpols, 12 de setembre de 1571 – 1646), II marquès de Santa Cruz de Mudela, I marquès del Viso i Gran d'Espanya, va ser un destacat marí de guerra de l'Imperi Espanyol per la seva actuació a la Mar Mediterrània i a la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1625 і Álvaro de Bazán y Benavides · Veure més »

İskenderun

İskenderun (en turc i oficialment) o Alexandreta (Αλεξανδρέττα) és una ciutat de la província de Hatay, Turquia al peu de les muntanyes Amanos.

Nou!!: 1625 і İskenderun · Veure més »

Çerkes Mehmed Ali Paixà

Çerkes Mehmed Ali Paşa fou gran visir otomà (1624-1625).

Nou!!: 1625 і Çerkes Mehmed Ali Paixà · Veure més »

Bacus (Leonardo da Vinci)

Bacus (en italià, Bacco) és un quadre sovint atribuït al pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: 1625 і Bacus (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: 1625 і Balaguer · Veure més »

Baltistan

Baltistan (àrab Tibbat-i Khurd que vol dir Petit Tibet, urdú: بلتستان), balti بلتیول Baltiyul) és una regió entre Gilgit i Ladakh d'uns 240 de llargada i 26.393 km², actualment sota administració del Pakistan, una de les tres regions que formen el Balawaristan separat del Caixmir (les altres dues són el Dardistan i el Brooshaal). A la regió es troben alguns dels cims més alts del món: el K2 (8.611 metres), el Gasherbrum (8.068 metres), i el Haramosh (7.397 metres). Skardu és la principal vila situada al centre de la regió, amb un petit aeròdrom i serveis bàsics de llum (des de 1951), hospital, escoles i mercat. Per la població la ciutat de més significació és Ghyari on hi la mesquita de Sayyid Ali Hamadani, introductor de l'islam. Al se l'anomenà Iskardoh (Skardu), del nom de la capital, però no va arrelar. Diversos rius neixen o tenen origen en aquesta regió, com l'Indus, Shyok, Shigar, Dras i Suru (aquestos dos formen el Kargil), Braldu i Basar (afluents del Shigar), i Hushe i Saltaro (afluents del Shyok). Baltistan està dividida en valls o comarques: Skardu, Shigar, Braldah, Basha, Rondu, Haramosh, Kiris, Khapalu, Chorbat, Parkutta, Tolti i a l'orient Kargil. La llengua principal és el balti, que és una barreja de tibetà amb àrab i persa i lleuigerament diferent del ladakhi (baltis i ladakhis es poden entendre) Els habitants baltis es van convertir a l'islam al segle XIV per obra de Sayyid Ali Hamadani de Srinagar (però d'origen persa) i el seu delegat (khalifa) Sayyid Muhammad Nur Bakhsh. Són polígams i xiïtes. Els seus veïns hunzes (hunza) són ismaïlites. El territori fou governat per radjas o gyalpos entre els quals el més famós fou Sher Khan el Fort (1590-1625). Ali Mir, el cap local de Skurda, va prendre el poder al país dels baltis. El darrer gyalpo, Ahmad Shah, fou derrotat i va perdre la independència contra el general dogra Zorawar Singh el 1840, quedant el país annexionat a Caixmir on governava Gulab Singh. El 1846 el tractat d'Amritsar va posar Baltistan sota control britànic, quedant incorporat al wazirat de Ladakh dividit en els tahsildars de Skardu i Kargil. El febrer de 1948 els habitants van rebutjar la sobirania de Caixmir i van demanar a Pakistan l'administració provisional de la regió. Pakistan hi ha fet fortes inversions però des dels anys noranta un fort moviment independentista i musulmà integrista s'ha desenvolupat al territori.

Nou!!: 1625 і Baltistan · Veure més »

Bandera de Nova York

La bandera de la Ciutat de Nova York és rectangular, dividida en tres franges verticals de la mateixa grandària, de color blau (més proper al masteler), blanca la central i taronja la del batient.

Nou!!: 1625 і Bandera de Nova York · Veure més »

Baronet

Insígnia de Baronet del Regne Unit Un baronet (tradicionalment abreujat com Bart, tot i que actualment s'empra l'abreviació Bt) o el seu equivalent femení, baronetess (abreujat Btss), és el posseïdor d'un títol hereditari atorgat per la Corona britànica conegut com a baronetcy.

Nou!!: 1625 і Baronet · Veure més »

Baronia de Campmany

La Baronia de Campmany és un edifici del municipi de Campmany (Alt Empordà) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1625 і Baronia de Campmany · Veure més »

Baronia de Xaló

L'antiga Baronia de Xaló comprenia a començaments del els llocs del Ràfol de Xaló (l'actual Xaló), Llíber i Benibrai.

Nou!!: 1625 і Baronia de Xaló · Veure més »

Basílica de San Sebastiano fuori le mura

La basílica de Sant Sebastià Extramurs és un lloc de culte catòlic de la ciutat de Roma, al barri de l'Ardeatino, al número 136 de la via Àpia Antica.

Nou!!: 1625 і Basílica de San Sebastiano fuori le mura · Veure més »

Baturin

Baturin (en ucraïnès i en rus Батурин) és una ciutat de la província de Txerníhiv, Ucraïna, es troba a la riba del riu Seim.

Nou!!: 1625 і Baturin · Veure més »

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach

Benedicta Enriqueta de Wittelsbach (en alemany Benedicta Henriette von der Pfalz) va néixer a París el 14 de març de 1652 i va morir a Asnières-sur-Seine el 12 d'agost de 1730.

Nou!!: 1625 і Benedicta Enriqueta de Wittelsbach · Veure més »

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.

Nou!!: 1625 і Bengala · Veure més »

Bisbat d'Acqui

El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Acqui · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat d'Àndria

El palau episcopal d'Àndria San Riccardo primer bisbe al segle V Canosa romànica al interior de l'església de San Sabino a Canosa El bisbat d'Àndria (italià: diocesi di Andria; llatí: Dioecesis Andriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Àndria · Veure més »

Bisbat d'Estrasburg

Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1625 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Barbastre-Montsó

El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: 1625 і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Bozen-Brixen

Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Còrdova · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Comenge

V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Comenge · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Coutances i Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »

Bisbat de Fossano

El bisbat de Fossano (italià: bisbat de Fossano; llatí: Dioecesis Fossanensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Fossano · Veure més »

Bisbat de Grassa

El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Grassa · Veure més »

Bisbat de Leiria-Fàtima

Fàtima, un dels santuaris marians més visitats del món. XIV, edifici reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. El bisbat de Leiria-Fátima (portuguès: Diocese de Leiria-Fátima, llatí: Dioecesis Leiriensis-Fatimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Portugal, sufragània del Patriarcat de Lisboa.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Leiria-Fàtima · Veure més »

Bisbat de Lescar

La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Lescar · Veure més »

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »

Bisbat de Lodeva

François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Lodeva · Veure més »

Bisbat de Lodi

El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Lodi · Veure més »

Bisbat de Mostar-Tomislavgrad

L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Roma

El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Roma · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1625 і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Santiago de Cap Verd

Roïnes de l'antiga catedral a Cidade Velha, erecta el 1556. El bisbat de Sant Jaume de Cap Verd (portuguès: Diocese de Santiago de Cabo Verde; llatí: Dioecesis Sancti Iacobi Capitis Viridis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Santiago de Cap Verd · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Stefaniaco

El bisbat de Stefaniaco (llatí: Dioecesis Stephanensis o Stephanicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Stefaniaco · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Vittorio Veneto

El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1625 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1625 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Biure (desambiguació)

* Localitats.

Nou!!: 1625 і Biure (desambiguació) · Veure més »

Brueghel

* Brueghel o Bruegel és el nom de diferents pintors flamencs de la mateixa família.

Nou!!: 1625 і Brueghel · Veure més »

Cambra Estrellada

La Cambra Estrelada o Estelada (En anglès Star Chamber) fou un tribunal anglès format per jutges i regidors reials creada el 1487 pel rei Enric VII d'Anglaterra amb la finalitat de donar força a la llei a tots els territoris del regne amb agilitat.

Nou!!: 1625 і Cambra Estrellada · Veure més »

Camilo Procaccini

Camillo Procaccini (Bolonya, 1551 - Milà, 21 d'agost de 1629 fou un pintor italià de l'escola Bolonyesa. Fill del pintor Ercole Procaccini i germà gran de Giulio Cesare i de Carlo Antonio, ambdós també pintors.

Nou!!: 1625 і Camilo Procaccini · Veure més »

Campdeparets

Campdeparets és una masia ubicada a l'entorn homònim que està situat al terme municipal de la Quar, al Berguedà.

Nou!!: 1625 і Campdeparets · Veure més »

Can Balcells

Can Balcells, Cal Xicarrot o Cal Jan és una casa al bell mig de la vila de l'Arboç protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1625 і Can Balcells · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1625 і Carcaixent · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: 1625 і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carles I Gonzaga-Nevers

Carles I Gonzaga-Nevers -en italià i en francès - (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.

Nou!!: 1625 і Carles I Gonzaga-Nevers · Veure més »

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Nou!!: 1625 і Carles IV de Lorena · Veure més »

Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein

Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein (en alemany Kraft von Hohenlohe-Neuenstein) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 14 de novembre de 1582 i va morir a Regensburg l'11 d'octubre de 1641.

Nou!!: 1625 і Carles VII de Hohenlohe-Neuenstein · Veure més »

Carlo Malatesta de Talamello

Carlo Malatesta de Talamello (Rímini, 1625 - després del 1655) fou fill de Segimon Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1625 і Carlo Malatesta de Talamello · Veure més »

Carlo Maratta

Carlo Maratta o Maratti (Camerano, Marques, 13 de maig de 1625 - Roma, 15 de desembre de 1713) va ser un pintor pontifici italià de l'alt barroc, que va treballar principalment a Roma.

Nou!!: 1625 і Carlo Maratta · Veure més »

Carlota Joana de Waldeck-Wildungen

Carlota Joana de Waldeck-Wildungen (en alemany Charlotte Johanna von Waldeck-Wildungen) va néixer a Arolsen (Alemanya) el 13 de desembre de 1664 i va morir a Hildburghausen l'1 de febrer de 1699.

Nou!!: 1625 і Carlota Joana de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Cartoixa d'Aracristi

La Cartoixa d'Aracristi, també Ara Christi i la Nostra Senyora d'Ara Christi, és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la planura que s'estén cap a ponent entre els dos turons que acullen el nucli urbà del Puig i les suaus pendents de la Serra Calderona, a l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: 1625 і Cartoixa d'Aracristi · Veure més »

Casa d'Orange-Nassau

La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.

Nou!!: 1625 і Casa d'Orange-Nassau · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1625 і Casa de Guisa · Veure més »

Caspar Barlaeus

Caspar Barlaeus (Anvers, 12 de febrer de 1584 - Amsterdam, 14 de gener de 1648) fou un teòleg, humanista, poeta, historiador neerlandès.

Nou!!: 1625 і Caspar Barlaeus · Veure més »

Castell d'Araya

La Fortalesa de Santiago de León de Araya, més coneguda com a Castell d'Araya, és un castell ubicat a la població d'Araya, a l'estat de Sucre, Veneçuela.

Nou!!: 1625 і Castell d'Araya · Veure més »

Cataldjali Hasan Paixà

Cataldjali Hasan Paixà fou un militar otomà, que va arribar a kapudan paixà.

Nou!!: 1625 і Cataldjali Hasan Paixà · Veure més »

Catedral de Barbastre

La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Barbastre és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Barbastre-Montsó, construït a principis del seguint una traça i una decoració renaixentista però amb tècnica constructiva gòtica.

Nou!!: 1625 і Catedral de Barbastre · Veure més »

Catedral de Ciudad Real

La Catedral de Ciudad Real o la Santa Església Prioral Basílica Catedral dels ordes militars de La nostra Senyora Santa María del Prat de Ciudad Real, iniciada al, és d'estil gòtic, encara que posseeix elements anteriors d'estil romànic pertanyents al precedent de la catedral: l'església parroquial d'època d'Alfons X el Savi.

Nou!!: 1625 і Catedral de Ciudad Real · Veure més »

Catedral de Lima

La Catedral de Lima és una església Catòlica Romana ubicada a la plaça Major del centre històric de Lima, Perú.

Nou!!: 1625 і Catedral de Lima · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1625 і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Praga

La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).

Nou!!: 1625 і Catedral de Praga · Veure més »

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Nou!!: 1625 і Catedral de Tortosa · Veure més »

Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen

Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen - Katharina Ursula von Hohenzollern-Hechingen (1610, Hechingen - Baden-Baden, 2 de juny de 1640) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Hechingen (1577 - 1623) i de Francesca de Salm-Neufville (1580 - 1619).

Nou!!: 1625 і Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen · Veure més »

Caterina de Brandenburg-Küstrin

Caterina de Brandenburg-Küstrin - Katharina von Brandenburg-Küstrin - (Küstrin, Polònia, 10 d'agost de 1549 - Berlín, 30 de setembre de 1602) era una noble alemanya de la Dinastia dels Hohenzollern, filla del marcgravi Joan I (1513-1571) i de la duquessa Caterina de Brunsvic-Luneburg (1518 - 1574).

Nou!!: 1625 і Caterina de Brandenburg-Küstrin · Veure més »

Caterina de Lorena

Caterina de Lorena (en francès Catherine de Mayenne o Catherine de Lorraine) (França, 1585 - París,18 de març de 1618) va ser una noble francesa de la Casa de Lorena, filla del duc de Mayenne Carles de Lorena (1554-1611), i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611).

Nou!!: 1625 і Caterina de Lorena · Veure més »

Caterina Vasa

Caterina Vasa - Katarina Vasa - (Nyköping, Suècia, 10 de novembre de 1584 - Västerås el 13 de desembre de 1638. Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). Era germana del rei Gustau II Adolf i va ser mare de Carles X Gustau de Suècia. Després de casar-se amb Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, es van traslladar a Alemanya a fer-se càrrec de les seves possessions, però pocs anys després, el 1622, tornaren a Suècia fugint de la devastació de la Guerra dels Trenta Anys, on reberen del seu pare la possessió del castell de Stegeborg. Durant les campanyes militars del seu germà Gustau II Adolf en la Guerra dels Trenta Anys, Caterina es va fer càrrec de la seva neboda la princesa Cristina, sobretot quan la reina Maria Elionor va decidir el 1631 acompanyar el seu marit. Després de la mort de Gustau II Adolf el 1633 i de la depressió que va patir la reina vídua, el regent Axel Oxenstierna va decidir apartar Cristina de la seva mare i la princesa va ser confiada novament a Caterina, que es va traslladar a Estocolm. Això li va donar un paper important en la consolidació de la monarquia sueca, propiciant la fi de la dinastia Vasa per a introduir-hi la dinastia de Wittelsbach.

Nou!!: 1625 і Caterina Vasa · Veure més »

Caterina Vasa (1539-1610)

Caterina Vasa de Suècia (en suec Katarina Gustavsdotter Vasa) va néixer a Estocolm (Suècia) el 6 de juny de 1539 i va morir a Berum el 21 de desembre de 1610.

Nou!!: 1625 і Caterina Vasa (1539-1610) · Veure més »

Charles Bouvard

Charles Bouvard (Montoire-sur-le-Loir, 1572 - París, 22 d'octubre de 1658) fou un metge i químic francès.

Nou!!: 1625 і Charles Bouvard · Veure més »

Christian Herdtrich

Christian Wolfgang Herdtrich (Graz, 1625 - Kiang-tcheon, 1684) fou un jesuïta austríac, matemàtic, músic, missioner a la Xina durant el regnat de l'Emperador Kangxi de la Dinastia Qing.

Nou!!: 1625 і Christian Herdtrich · Veure més »

Cipriano de Valera

Cipriano de Valera (Valera la Vieja, 1531 - Londres ?, no abans de 1606), anomenat a lIndex librorum Prohibitorum (Madrid, 1667, pàg. 229) com «l'heretge espanyol» per excel·lència, va ser un monjo jerònim i humanista, autor de l'anomenada Bíblia del Càntir (1602), considerada com la primera edició corregida de la Bíblia de l'Ós de Casiodoro de Reina de 1569, coneguda fins avui amb la denominació de Bíblia Reina-Valera.

Nou!!: 1625 і Cipriano de Valera · Veure més »

Cirksena

La nissaga dels Cirksena és una família de nobles originària de Greetsiel.

Nou!!: 1625 і Cirksena · Veure més »

Ciutadella de Strajă

La ciutadella de Strajă era una fortificació de defensa important, però situada fora del centre històric de Brașov per tal d'evitar l'atac i sobretot el seu bombardeig des de les altures circumdants.

Nou!!: 1625 і Ciutadella de Strajă · Veure més »

Clarisses Farnesianes

Les Clarisses de la Més Estricta Observança o Clarisses Farnesianes són un institut femení de vida consacrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura.

Nou!!: 1625 і Clarisses Farnesianes · Veure més »

Colonització britànica d'Amèrica

La colonització britànica d'Amèrica va establir les Tretze Colònies a Amèrica del Nord, que van ser l'origen dels Estats Units, així com de les províncies marítimes del Canadà, i diverses illes al mar Carib com Jamaica i Barbados.

Nou!!: 1625 і Colonització britànica d'Amèrica · Veure més »

Columba de Rieti

Columba de Rieti, (en italià:; 2 de febrer de 1467 - 20 de maig de 1501) va ser una monja religiosa italiana del Tercer Orde de Sant Domènec que va ser considerada mística.

Nou!!: 1625 і Columba de Rieti · Veure més »

Comtat de Carpegna

El comtat de Carpegna fou una jurisdicció feudal d'Itàlia centrada al castell de Carpegna, del que era castellà Odalric, un cavaller saxó, vers la segona meitat del, juntament amb el castell de Pietrarubbia, i va rebre de l'emperador un diploma imperial datat a Viterbo el 16 d'agost del 962 on se li concedien totes les ciutats fortificades i castells "in Regione Flaminae Senoniae, quae sunt, Mons Cicunus (Monte Cerignone), Sextinum (Sestino), Castellana, Castrum Sancti Clementis (San Clemente), Agellum (Agello, prop de San Clemente), Corianum (Coriano), Mons Scutulus (Montescudo), Albaretum (Albereto), Gessum (Gesso), Castrum Gaiani (Saiano, prop de Montebello), Monzardinus (Monte Giardino), Sassus (Sassofeltrio), Mons Germanus (Monte Grimano), Mons Tassus (Monte Tassi), Mons Copiolus (Montecopiolo).

Nou!!: 1625 і Comtat de Carpegna · Veure més »

Comtat de Château-Chinon

El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.

Nou!!: 1625 і Comtat de Château-Chinon · Veure més »

Comtat de Fontenoy

El comtat de Fontenoy fou una antiga jurisdicció feudal de Lorena centrada al castell de Fontenoy, avui Fontenoy-le-Château i antigament dues viles separades: Fontenoy-le-Chastel a la riba esquerra del Côney i Fontenoy-la-Coste a la riba dreta.

Nou!!: 1625 і Comtat de Fontenoy · Veure més »

Comtat de Noyon

El comtat de Noyon fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1625 і Comtat de Noyon · Veure més »

Congregació de la Missió

La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.

Nou!!: 1625 і Congregació de la Missió · Veure més »

Congregacions de l'Orde de Sant Benet

Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc.

Nou!!: 1625 і Congregacions de l'Orde de Sant Benet · Veure més »

Convent dels Socors

El Convent de la Mare de Déu del Socors o Socós, també conegut com a Convent dels Socors al Carrer del Riu de la localitat de Xèrica, a la comarca de l'Alt Palància és un antic convent agustí d'estil renaixentista amb portada manierista que data de mitjans del.

Nou!!: 1625 і Convent dels Socors · Veure més »

Cornelius Verdonck

Cornelius Verdonck (Turnhout, Flandes, 1564 - Anvers, 1625) fou un madrigalista i gran polifonista flamenc.

Nou!!: 1625 і Cornelius Verdonck · Veure més »

Corrado Confalonieri

Corrado Confalonieri (Calendasco, 1290 - Noto, Sicília, 19 de febrer de 1351) fou un eremita italià, terciari regular franciscà i pelegrí.

Nou!!: 1625 і Corrado Confalonieri · Veure més »

Corts de Barbastre

Les Corts de Barbastre foren Corts del Regne d'Aragó on s'aprovaren furs i actes de cort.

Nou!!: 1625 і Corts de Barbastre · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: 1625 і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Cova de Mas d'Azil

La cova del Mas d'Asilh és una cova transversal molt gran, excavada pel riu Arisa al massís de Plantaurel (Pirineus d'Arieja, estat francès).

Nou!!: 1625 і Cova de Mas d'Azil · Veure més »

Cristòfol II de Dohna

Cristòfol II de Dohna -Christoph von Dohna - (Morag, Polònia, 2 de juny de 1583 - Orange, 1 de juliol de 1637) fou un polític i acadèmic prussià, durant la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1625 і Cristòfol II de Dohna · Veure més »

Cristià Gyldenløve

Cristià Gyldenløve —Christian Gyldenløve — (28 de febrer de 1674, Copenhaguen, Dinamarca -Odense, 13 de juliol de 1703) fou un dels cinc fills il·legítims que el rei Cristià V de Dinamarca (1646-1699) va tenir amb Sofia Amàlia Moth (1654-1719).

Nou!!: 1625 і Cristià Gyldenløve · Veure més »

Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler

Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler (en alemany Christian I von Pfalz-Birkenfeld-Bischweiler) va néixer a Birkenfeld (Alemanya) el 3 de setembre de 1598 i va morir a Neuenstein el 6 de setembre de 1654.

Nou!!: 1625 і Cristià I del Palatinat-Birkenfeld-Bischwieler · Veure més »

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Nou!!: 1625 і Cristià IV · Veure més »

Cristina de Hessen

Cristina de Hessen —Christine von Hessen — (Kassel, 29 de juny de 1543 -Kiel, 13 de maig de 1604) fou una princesa de la Casa de Hessen, filla del landgravi Felip I de Hessen (1504-1567) i de Cristina de Saxònia (1505-1549).

Nou!!: 1625 і Cristina de Hessen · Veure més »

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg

Cristina Guillemina de Hessen-Homburg (en alemany Christine Wilhelmine von Hessen-Homburg) va néixer a Bingenheim (Alemanya) el 30 de juny de 1653 i va morir a Grabow el 16 de maig de 1722.

Nou!!: 1625 і Cristina Guillemina de Hessen-Homburg · Veure més »

Daniel Seghers

Daniel Seghers (Anvers, 3 de desembre de 1590 - id. 2 de novembre de 1661), fou un jesuïta i pintor barroc flamenc.

Nou!!: 1625 і Daniel Seghers · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1625 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: 1625 і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Qing

La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.

Nou!!: 1625 і Dinastia Qing · Veure més »

Dinastia Stuart

Blasó de la Casa d'Estuard. La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès.

Nou!!: 1625 і Dinastia Stuart · Veure més »

Districte de Moradabad

El districte de Moradabad és una divisió administrativa de l'estat d'Uttar Pradesh, divisió de Moradabad.

Nou!!: 1625 і Districte de Moradabad · Veure més »

Divisió del Regne de Geòrgia

La divisió del Regne de Geòrgia és un període de la història de Geòrgia que se situa entre el 1490 (data de la dissolució oficial del reialme) i el 1810 (data de l'annexió del regne d'Imerètia per Rússia).

Nou!!: 1625 і Divisió del Regne de Geòrgia · Veure més »

Domenico Mazzocchi

Domenico Mazzocchi (Civita Castellana, 1592 - 21 de gener de 1665) fou un compositor italià de principis del Barroc.

Nou!!: 1625 і Domenico Mazzocchi · Veure més »

Dorotea Caterina de Birkenfeld-Bischweiler

Dorotea Caterina de Birkenfeld-Bischweiler va néixer a Bischwiller (Comtat d'Alsàcia, avui a França) el 3 de juliol de 1634 i va morir a Neunkirchen el 7 de desembre de 1715.

Nou!!: 1625 і Dorotea Caterina de Birkenfeld-Bischweiler · Veure més »

Dorotea d'Anhalt-Zerbst

Dorotea d'Anhalt-Zerbst (en alemany Dorothea von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 25 de setembre de 1607 i va morir a Hitzacker el 26 de setembre de 1634.

Nou!!: 1625 і Dorotea d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Dorotea Krag

Dorotea Krag (en danès Dorothea Krag) va néixer a Juellund (Dinamarca) el 27 de setembre de 1675 i va morir a Gisselfeld el 10 d'octubre de 1754.

Nou!!: 1625 і Dorotea Krag · Veure més »

Drusos

Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.

Nou!!: 1625 і Drusos · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: 1625 і Ducat d'Urbino · Veure més »

Ducat de Bar

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1625 і Ducat de Bar · Veure més »

Ducat de Clèveris

El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1625 і Ducat de Clèveris · Veure més »

Ducat de Lerma

Escut dels ducs de Lerma El Ducat de Lerma és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1599 pel rei Felip III d'Espanya i atorgat al V marquès de Dénia i IV comte de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas i de Borja, favorit del rei.

Nou!!: 1625 і Ducat de Lerma · Veure més »

Eberard Jordi Frederic de Rappolstein

Eberard Jordi Frederic de Rappolstein, nascut a Guémar el 12 de març 1570, tenia quinze anys a la mort del seu pare Egenolf III de Rappolstein al que va succeir en les senyories dels Rappolstein.

Nou!!: 1625 і Eberard Jordi Frederic de Rappolstein · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: 1625 і Edat moderna · Veure més »

Edmunda Benigna de Solms-Laubach

Edmunda Benigna de Solms-Laubach (en alemany Erdmuthe Benigna zu Solms-Laubach) va néixer a Wildenfels (Alemanya) el 13 d'abril de 1670 i va morir a Ebersdorf el 14 de setembre de 1732.

Nou!!: 1625 і Edmunda Benigna de Solms-Laubach · Veure més »

Eduard de Wittelsbach

Eduard de Wittelsbach, en alemany Eduard von der Pfalz, (La Haia, Holanda, 5 d'octubre de 1625 - París, 10 de març de 1663) fou el sisè fill de l'elector Palatí i rei de Bohèmia Frederic V del Palatinat (1596 - 1632) i d'Elisabet d'Anglaterra (1596 - 1662).

Nou!!: 1625 і Eduard de Wittelsbach · Veure més »

Edzard II de Frísia Oriental

Edzard II de Frísia Oriental (en frisó Edzard II fan East-Fryslân, i en alemany Edzard II von Ostfriesland) era un noble frisó de la casa de Cirksena, fill del comte de Frísia Enno II (1500-1540) i d'Anna d'Oldenburg (1501-1575).

Nou!!: 1625 і Edzard II de Frísia Oriental · Veure més »

El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella

El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella és un quadre del pintor flamenc Peter Paul Rubens.

Nou!!: 1625 і El desembarcament de Maria de Mèdici a Marsella · Veure més »

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau (en alemany Eleonore Dorothea von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 16 de febrer de 1602 i va morir a Weimar el 26 de desembre de 1664.

Nou!!: 1625 і Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Elisabet Carlota de Wittelsbach

Elisabet Carlota de Wittelsbach - Elisabeth Charlotte von der Pfalz - (Neumarkt in der Oberpfalz, 19 de novembre de 1597 -Krosno Odrzańskie, 26 d'abril de 1660) fou una noble alemanya, filla de l'elector Frederic IV (1574-1610) i de la princesa d'Orange Lluïsa Juliana de Nassau (1576-1644).

Nou!!: 1625 і Elisabet Carlota de Wittelsbach · Veure més »

Elisabet d'Anhalt-Zerbst

Elisabet d'Anhalt-Zerbst (en alemany Elisabeth von Anhalt) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 15 de setembre de 1563 i va morir a Crossen el 8 de novembre de 1607.

Nou!!: 1625 і Elisabet d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Elisabet de Bohèmia

Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.

Nou!!: 1625 і Elisabet de Bohèmia · Veure més »

Elisabet de Hessen-Kassel

Elisabet de Hessen-Kassel (en alemany Elisabeth von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 24 de març de 1596 i va morir a Güstrow el 16 de desembre de 1625.

Nou!!: 1625 і Elisabet de Hessen-Kassel · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Nou!!: 1625 і Elisabet de Portugal · Veure més »

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg

Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Heinrich Friedrich zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 17 de setembre de 1625 i va morir a la mateixa ciutat el 2 de juny de 1699.

Nou!!: 1625 і Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Enric I de Savoia-Nemours

Enric I de Savoia-Nemours (en francès Henri Ier de Savoie-Nemours) va néixer a París el 2 de novembre de 1572 i va morir a la mateixa capital francesa el 10 de juliol de 1632.

Nou!!: 1625 і Enric I de Savoia-Nemours · Veure més »

Enric II de Reuss-Gera

Enric II de Reuss-Gera (en alemany Heinrich II Reuß zu Gera) va néixer a Gera el 10 de juny de 1572 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 1635.

Nou!!: 1625 і Enric II de Reuss-Gera · Veure més »

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Nou!!: 1625 і Enric IV de França · Veure més »

Enric Juli de Borbó-Condé

miniatura Enric Juli de Borbó-Condé (en francès Henri Jules de Bourbon-Condé) va néixer a París el 29 de juliol de 1643 i va morir a la mateixa capital francesa l'1 d'abril de 1709.

Nou!!: 1625 і Enric Juli de Borbó-Condé · Veure més »

Enric X de Reuss-Ebersdorf

Enric X de Reuss-Ebersdorf (en alemany Heinrich X Reuß zu Ebersdorf) va néixer a Lobenstein (Alemanya) el 29 de novembre de 1662 i va morir a Ebersdorf el 10 de juny de 1711.

Nou!!: 1625 і Enric X de Reuss-Ebersdorf · Veure més »

Enric X de Reuss-Lobenstein

Enric X de Reuss-Lobenstein (en alemany Heinrich X Reuß zu Lobenstein) va néixer a Gera el 9 de setembre de 1621 i va morir a Lobenstein el 25 de gener de 1671.

Nou!!: 1625 і Enric X de Reuss-Lobenstein · Veure més »

Enriqueta Dorotea d'Oettingen

Enriqueta Dorotea d'Oettingen (en alemany Henriette Dorothea von Oettingen-Oettingen) va néixer a Oettingen (Alemanya) el 14 de febrer de 1672 i va morir a Idstein el 18 de maig de 1728.

Nou!!: 1625 і Enriqueta Dorotea d'Oettingen · Veure més »

Enriqueta Maria de França

Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).

Nou!!: 1625 і Enriqueta Maria de França · Veure més »

Erasmus Bartholin

Erasmus o Rasmus Bartholin (llatinitzat: Erasmus Bartholinus) (Roskilde, Dinamarca, 13 d'agost de 1625 - Copenhaguen, Dinamarca, 4 de novembre de 1698), va ser un matemàtic, físic i metge danès, del, conegut per haver descrit minuciosament la doble refracció de la llum.

Nou!!: 1625 і Erasmus Bartholin · Veure més »

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Erdmann August von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 8 d'octubre de 1615 i va morir a Hof el 6 de febrer de 1651.

Nou!!: 1625 і Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí

L'ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí és una construcció religiosa aïllada situada en la vall dels Cirers, a 7,5 km de la població, a prop de la Venda del Segarró.

Nou!!: 1625 і Ermita de la Mare de Déu del Pilar de Catí · Veure més »

Escut de Càlig

L'escut de Càlig és un símbol representatiu oficial de Càlig, municipi del País Valencià, de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1625 і Escut de Càlig · Veure més »

Escut de Reus

Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.

Nou!!: 1625 і Escut de Reus · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert

L'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert, d'estil barroc, és un temple catòlic situat al centre de la població i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1625 і Església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert · Veure més »

Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri

L'església de Sant Tomàs Apostol i Sant Felip Neri és un temple construït en el en estil barroc a la plaça de Sant Vicent Ferrer de la ciutat de València.

Nou!!: 1625 і Església de Sant Tomàs i Sant Felip Neri · Veure més »

Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó

LEsglésia del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó, d'estil barroc i amb decoració neoclàssica, és un temple catòlic situat al centre de la població (en la zona coneguda com a poble de Dalt) i seu d'una parròquia del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: 1625 і Església del Sant Àngel Custodi de la Vall d'Uixó · Veure més »

Eyalat de Bagdad

Leyalat de Bagdad fou una entitat administrativa otomana formada després de la conquesta de la ciutat de Bagdad als safàvides el 1534.

Nou!!: 1625 і Eyalat de Bagdad · Veure més »

Eyalat de Mossul

Leyalat de Mossul fou una entitat administrativa otomana que va existir des de 1522 fins al 1918.

Nou!!: 1625 і Eyalat de Mossul · Veure més »

Fadrique de Vargas y Manrique

Fadrique de Vargas y Manrique (Madrid, ca. 5 de desembre de 1568–ídem, 12 de desembre de 1653) va ser un noble castellà, I marquès de San Vicente del Barco.

Nou!!: 1625 і Fadrique de Vargas y Manrique · Veure més »

Fèlix de Cantalice

Fèlix de Cantalice (Cantalice, Laci, 1515 - Roma, 18 de maig de 1587) va ésser un frare caputxí italià.

Nou!!: 1625 і Fèlix de Cantalice · Veure més »

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Sonderburg (Alemanya) el 15 de març de 1584 i va morir a Glücksburg el 27 de setembre de 1663.

Nou!!: 1625 і Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philipp Ernst zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) l'11 d'agost de 1584 i va morir a Weikersheim el 29 de gener de 1628.

Nou!!: 1625 і Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: 1625 і Felip III de Castella · Veure més »

Felip VII de Waldeck-Wildungen

Felip VII de Waldeck-Wildungen (en alemany Philipp VII von Waldeck-Wildungen) va néixer a Wildungen (Alemanya) el 25 de novembre de 1613 i va morir a la ciutat txeca de Tabor el 24 de febrer de 1645.

Nou!!: 1625 і Felip VII de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg

Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg (en alemany Philipp Wolfgang von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Bouxwiller (França) el 31 de juliol de 1595 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de febrer de 1641.

Nou!!: 1625 і Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg · Veure més »

Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg

Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philippine Henriette von Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 19 de novembre de 1679 i va morir a Bergzabern el 14 de gener de 1751.

Nou!!: 1625 і Felipa Enriqueta de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Ferran I Gonzaga

Ferran I Gonzaga (Màntua, 6 d'abril del 1587 – Màntua, 29 d'octubre 1626) fou duc de Màntua i Montferrat del 1616 fins a la seva mort.

Nou!!: 1625 і Ferran I Gonzaga · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: 1625 і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran Maximilià de Baden-Baden

Ferran Maximilià de Baden-Baden (en alemany Ferdinand Maximilian von Baden-Baden) va néixer a Baden-Baden (Marcgraviat de Baden) el 23 de setembre de 1625 i va morir a Heidelberg el 4 de novembre de 1669.

Nou!!: 1625 і Ferran Maximilià de Baden-Baden · Veure més »

Festa Major de Reus

El Gegants de Reus El Gegants de Reus La Festa Major de Sant Pere és considerada la festa gran de Reus.

Nou!!: 1625 і Festa Major de Reus · Veure més »

Francesc II de Lorena

Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.

Nou!!: 1625 і Francesc II de Lorena · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: 1625 і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesca Caccini

Francesca Caccini (Florència, Itàlia, 18 de setembre de 1587 - íd. probablement el 1640) fou una compositora, cantant, intèrptet d'arpa, llaüt i clavicèmbal, professora de música i poeta italiana de començaments del barroc.

Nou!!: 1625 і Francesca Caccini · Veure més »

Francisco Barca

Francisco Barba (Évora, Portugal, 1603 - Lisboa) fou un músic i compositor portuguès.

Nou!!: 1625 і Francisco Barca · Veure més »

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja (Tordesillas, 1553 — Valladolid, 1625) més conegut com a Duc de Lerma, fou ministre espanyol, 5è marquès de Dénia i primer duc de Lerma.

Nou!!: 1625 і Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja · Veure més »

Frans Hals

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585? – Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.

Nou!!: 1625 і Frans Hals · Veure més »

Frederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

Nou!!: 1625 і Frederic Enric d'Orange-Nassau · Veure més »

Frederic I de Hessen-Homburg

Frederic I de Hessen-Homburg (en alemany Friedrich I von Hessen-Homburg) va néixer al castell de Lichtenberg, a Fischbachtal (Alemanya), el 5 de març de 1585 i va morir a Bad Homburg el 9 de maig de 1638.

Nou!!: 1625 і Frederic I de Hessen-Homburg · Veure més »

Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

Frederic I de Mecklenburg-Grabow (en alemany Friedrich zu Mecklenburg) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 13 de febrer de 1638 i va morir a Grabow el 28 d'abril de 1688.

Nou!!: 1625 і Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Frederic II de Dinamarca

Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.

Nou!!: 1625 і Frederic II de Dinamarca · Veure més »

Frederic III de Dinamarca

Retrat anònim de Frederic III de Dinamarca. Col·lecció de retrats del Castell de Frederiksborg Frederic III (Haderslev, 18 de març de 1609 - Copenhaguen, 9 de febrer de 1670) va ser rei de Dinamarca i de Noruega de 1648 a 1670.

Nou!!: 1625 і Frederic III de Dinamarca · Veure més »

Frederic Lluís de Nassau-Ottweiler

Frederic Lluís de Nassau-Ottwieler (en alemany Friedrich Ludwig von Nassau-Ottweiler) va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 13 de novembre de 1651 i va morir a Saarbrücken el 25 de maig de 1728.

Nou!!: 1625 і Frederic Lluís de Nassau-Ottweiler · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: 1625 і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Fulda (Alemanya)

Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.

Nou!!: 1625 і Fulda (Alemanya) · Veure més »

Gabriel Naudé

Gabriel Naudé, (París, 2 de febrer de 1600 - Abbeville, 10 de juliol de 1653) fou un bibliotecari i escriptor francès.

Nou!!: 1625 і Gabriel Naudé · Veure més »

Galeazzo Sabbatini

Galeazzo Sabbatini (Pesaro, Marques, 1597 - 1662) fou un compositor italià del Barroc.

Nou!!: 1625 і Galeazzo Sabbatini · Veure més »

Galeria Borghese

La Galleria Borghese La Galeria Borghese és un museu d'art situat als jardins de la Villa Borghese, a Roma.

Nou!!: 1625 і Galeria Borghese · Veure més »

García Álvarez de Toledo y Mendoza

García Álvarez de Toledo y Mendoza, 6è marquès de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Nàpols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i polític del Regne de Nàpols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.

Nou!!: 1625 і García Álvarez de Toledo y Mendoza · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: 1625 і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval

Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval (Madrid, 25 de maig de 1625 - 2 de juny de 1694), V duc d'Osuna, V marquès de Peñafiel, IX comte d'Ureña, Gran d'Espanya, Va ser cambrer major i gentilhome de cambra de Felip IV de Castella i Carles II de Castella.

Nou!!: 1625 і Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval · Veure més »

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà

Gazi Ekrem Hüsrev Paixà (transcripció antiga otomana Khosrew Pasha) (+1632) fou un gran visir otomà, d'origen bosnià.

Nou!!: 1625 і Gazi Ekrem Hüsrev Paixà · Veure més »

Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba

El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes. Gómez Suárez lluu la banda vermella de general i bastó de comandament a la mà esquerra Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634).

Nou!!: 1625 і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »

Gürcü Mehmed Paixà I

Gürcü Mehmed Paixà, anomenat Hadim (otomà Khadim) que vol dir "Eunuc", fou un gran visir otomà del 1622 al 1623.

Nou!!: 1625 і Gürcü Mehmed Paixà I · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: 1625 і Genguiskhànides · Veure més »

Germanes Angèliques de Sant Pau

La congregació de Germanes Angèliques de Sant Pau (en llatí Sorores Angelicae Sancti Pauli) és una congregació religiosa, institut de perfecció femení, de germanes, fundada com a branca femenina dels Clergues Regulars de Sant Pau.

Nou!!: 1625 і Germanes Angèliques de Sant Pau · Veure més »

Gerrit Dou

Gerrit Dou o Gerard Dou (altres variants del nom són: Gerrit Douw o Gerrit Dow) (Leiden, 7 d'abril de 1613 - id., 9 de febrer de 1675), va ser un pintor i gravador holandès del barroc.

Nou!!: 1625 і Gerrit Dou · Veure més »

Giovanni Battista Ala

Giovanni Battista Ala (Monza, 1580 -, 1612) fou un organista i compositor italià.

Nou!!: 1625 і Giovanni Battista Ala · Veure més »

Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

Nou!!: 1625 і Giovanni Cassini · Veure més »

Giovanni Ghizzolo

Giovanni Ghizzolo (Brescia vers el 1580 – Novara vers el 1625) fou un compositor italià del Barroc.

Nou!!: 1625 і Giovanni Ghizzolo · Veure més »

Giovanni Giorgio Sparacciari

, fou un compositor i organista a Santa Eufemia de Verona que deixà les obres següents: Salmi per i Vespri a quattrovoci (Venècia, 1625) i Breve corsi di Concerti o Mottetti a una, due, tre e quattro voci (Venècia, 1630).

Nou!!: 1625 і Giovanni Giorgio Sparacciari · Veure més »

Giovanni Priuli

Giovanni Priuli (Venècia, 1575 o 1580 – Viena, 1629) fou un compositor i organista italià del primer barroc.

Nou!!: 1625 і Giovanni Priuli · Veure més »

Girolamo Diruta

Girolamo Diruta nascut Mancici i també conegut com Il Trasilvano (Deruta, prop de Perusa al voltant de 1554 -, 1615) fou un frare menor conventual, i un organista italià, teòric de la música, i compositor.

Nou!!: 1625 і Girolamo Diruta · Veure més »

Gisaku

Gisaku (títol original: Gisaku) és una pel·lícula animada de 2005 dirigida per Baltasar Pedrosa Clavero.

Nou!!: 1625 і Gisaku · Veure més »

Governador de les Filipines

Les illes Filipines en 1764. Aquesta és una 'llista dels governadors generals de les illes Filipines durant la seva ocupació colonial, des dels primers assentaments espanyols dirigits per Miguel López de Legazpi en 1565, passant per la seva transferència als Estats Units en 1898, fins a la formació de la Mancomunitat de les Filipines en 1935, que deu anys després desembocaria en la independència de l'arxipèlag.

Nou!!: 1625 і Governador de les Filipines · Veure més »

Gran Mestre de l'Orde Teutònic

Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1625 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »

Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià.

Nou!!: 1625 і Gregorio Barbarigo · Veure més »

Gregorio Parcero

Fra Gregorio Parcero o Gregorio Parcero de Castro (Tui (Galícia), ca. 1563 — Tortosa, 1663).

Nou!!: 1625 і Gregorio Parcero · Veure més »

Grez-Doiceau

Grez-Doiceau (en való Gré, neerlandès Graven) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.

Nou!!: 1625 і Grez-Doiceau · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: 1625 і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: 1625 і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guillam Dubois

Guillam Dubois, Guillaume Dubois o Guiljam du Bois (Haarlem, 1625 - Haarlem, 1680) fou un pintor barroc neerlandès especialitzat en la pintura de paisatges.

Nou!!: 1625 і Guillam Dubois · Veure més »

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg

Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg (en alemany Wilhelm Christoph von Hessen-Homburg) va néixer a Ober-Rosbach (Alemanya), on la família havia fugit de la pesta, el 13 de novembre de 1625 i va morir a Hamburg el 27 d'agost de 1681.

Nou!!: 1625 і Guillem Cristòfol de Hessen-Homburg · Veure més »

Guillem de Baden-Baden

Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677.

Nou!!: 1625 і Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Guillem de Saxònia-Weimar

Guillem de Saxònia-Weimar (en alemany Wilhelm von Sachsen-Weimar) va néixer a Altenburg (Alemanya) l'11 d'abril de 1598 i va morir a Weimar el 17 de maig de 1662.

Nou!!: 1625 і Guillem de Saxònia-Weimar · Veure més »

Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken

Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken (en alemany Wilhelm Ludwig von Nassau-Saarbrücken), va néixer a Ottweiler (Alemanya) el 18 de desembre de 1590 i va morir a Metz el 22 d'agost de 1640.

Nou!!: 1625 і Guillem Lluís de Nassau-Saarbrücken · Veure més »

Guillem V de Hessen-Kassel

Guillem V de Hessen-Kassel (en alemany Wilhelm V von Hessen-Kassel) va ser un noble alemany, landgravi de Hessen-Kassel entre 1627 i 1637.

Nou!!: 1625 і Guillem V de Hessen-Kassel · Veure més »

Gustau I

conegut posteriorment com a Gustau Vasa, va ser rei de Suècia des de 1523 fins a la seva mort, com a Gustau I. Va ser el primer monarca de la Casa de Vasa, que ocuparia el tron suec durant la major part dels segles  i. Va accedir al poder en ser nomenat regent el 1521 després de liderar una revolta contra Cristià II de Dinamarca, separant Suècia de la Unió de Kalmar.

Nou!!: 1625 і Gustau I · Veure més »

Hafiz Ahmed Paixà

Hafiz Ahmed Paixà (vers 1570-1632) fou gran visir otomà.

Nou!!: 1625 і Hafiz Ahmed Paixà · Veure més »

Henry Hudson

Henry Hudson (Londres, 12 de setembre de 1570 - Badia de Hudson, Canadà, 1611) va ser un navegant anglès, famós per haver diversos viatges d'exploració a la recerca de l'existència d'un possible pas del Nord-oest que connectés Europa amb Catai a través de l'oceà Àrtic.

Nou!!: 1625 і Henry Hudson · Veure més »

Henry Lawes

Henry Lawes (Salisbury, 5 de desembre de 1595 - Londres, 21 d'octubre de 1662) fou un compositor i músic anglès.

Nou!!: 1625 і Henry Lawes · Veure més »

Hispaniola

La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.

Nou!!: 1625 і Hispaniola · Veure més »

Història de Benín

« ''Carte des costes de l'Afrique depuis Cabo Corso jusques à Omorro levée par ordre expres des roys de Portugal sous qui on a fait la découverte'' » (segle XVII) Aquest article cobreix lhistòria del territori actual de Benín des del.

Nou!!: 1625 і Història de Benín · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: 1625 і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de les Illes Canàries

Mapa de les Illes Canàries La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes.

Nou!!: 1625 і Història de les Illes Canàries · Veure més »

Història de les inundacions de Girona

Al llarg de la història hi ha hagut moltes inundacions a Girona.

Nou!!: 1625 і Història de les inundacions de Girona · Veure més »

Història de Madrid

La història de Madrid (Espanya) està marcada per l'establiment en ella de, primer, la cort reial (juny de 1561) i, amb la unió dinàstica dels regnes hispànics, de la nova capital.

Nou!!: 1625 і Història de Madrid · Veure més »

Història de Nova York

Nova Amsterdam el 1664 El sud de Manhattan el 1931 Vista àrea de Manhattan el 1971 La història de Nova York es va desenvolupar durant diversos segles i va començar amb l'ocupació del territori per les poblacions ameríndies, molt abans de l'arribada dels primers colons al que és actualment Manhattan.

Nou!!: 1625 і Història de Nova York · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: 1625 і Història de Reus · Veure més »

Història de Xipre

Vegeu: Khirokitia.

Nou!!: 1625 і Història de Xipre · Veure més »

Història del Regne Unit

(1) Banderes que conformen l'Union Jack; (2) Els Beatles imatge de la ressonància de la cultura anglosaxona al món; (3) Els vencedors de la Segona Guerra Mundial en conferència per redibuixar el món; (4) Bandera de la CommomWealth; El Regne Unit és un estat sobirà conformat per les nacions d'Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.

Nou!!: 1625 і Història del Regne Unit · Veure més »

Homosexualitat als Estats Units

Autoretrat del pintor Thomas Eakins, conegut pels seus treballs homoeròtics, amb John Laurie Wallace. Fotografiat cap a 1883. La història de l'homosexualitat als Estats Units és, fins al, la de persones que havien de viure la seva condició d'amagat, per temor de persecució legal i menyspreu social.

Nou!!: 1625 і Homosexualitat als Estats Units · Veure més »

Ievdokia Stréixneva

Ievdokia Lukiànovna Stréixneva (en rus: Евдоки́я Лукья́новна Стре́шнева) va néixer l'any 1608 i va morir a Moscou el 18 d'agost de 1645.

Nou!!: 1625 і Ievdokia Stréixneva · Veure més »

Illa de Laraq

L'illa de Laraq, també designada Larak, Lark, Jasak o Jesaq, es troba a la costa iraniana a l'estret d'Ormuz, al sud de l'illa d'Ormuz i a l'est de la de Qeshm, centre d'exportacions del petroli iranià a partir del 1987.

Nou!!: 1625 і Illa de Laraq · Veure més »

Illustres Bergers

Il·lustració de l'obra de Nicolas Frénicle ''L'entretien des Illustres Bergers'', 1634 Els Illustres Bergers, conegut també com a cénacle dels Illustres Bergers o Acadèmia dels Illustres Bergers és un grup literari francès constituït vers el 1625 que comprenia joves poetes i erudits ronsardians catòlics. Aquest cercle es va caracteritzar pel seu gust de la poètica pastoral inspirada en l'Astrée, el purisme, l'elegància i l'harmonia.

Nou!!: 1625 і Illustres Bergers · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: 1625 і Imperi Espanyol · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: 1625 і Innocenci X · Veure més »

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Nou!!: 1625 і Isabel Clara Eugènia · Veure més »

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Nou!!: 1625 і Isabel de França · Veure més »

Jacob van Campen

Jacob Van Campen va ser un pintor i arquitecte barroc neerlandès, nascut el 2 de febrer de 1596 a Haarlem i mort el 13 de setembre de 1657 a Randenbroek (Amersfoort).

Nou!!: 1625 і Jacob van Campen · Veure més »

Jacob van Eyck

La torre restant, 'De Domtoren', de la Catedral anterior de Utrecht. Jonkheer Jacob van Eyck (ca. 1590 – 26 de març de 1657) fou un músic holandès d'origen noble.

Nou!!: 1625 і Jacob van Eyck · Veure més »

Jaime Ferrandis d'Híxar

Jaime Francisco Victor Ferrandis d'Híxar i Cabrera Sarmiento de Silva de Villandrando de la Cerda i Pinós nascut el 30 de gener de 1625 a Madrid i morí el 25 de febrer de 1700.

Nou!!: 1625 і Jaime Ferrandis d'Híxar · Veure més »

Jan Brueghel el Vell

Bouquet pintat el 1606 Jan Brueghel el Vell (Brussel·les, 1568 - Anvers, 1625), va ser un pintor flamenc, fill de Pieter Brueghel el Vell i pare de Jan Brueghel el Jove.

Nou!!: 1625 і Jan Brueghel el Vell · Veure més »

Jan Steen

Jan Havicksz.

Nou!!: 1625 і Jan Steen · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: 1625 і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Jaume VII del Piombino

Jaume VII del Piombino (Gènova, 1581 - 1603) fou fill d'Alexandre Appiani d'Aragona.

Nou!!: 1625 і Jaume VII del Piombino · Veure més »

Jean de Brébeuf

Jean de Brébeuf (Condé-sur-Vire, Normandia, 25 de març de 1593 - llac Huron, 16 de març de 1649) fou un prevere jesuïta francès, missioner al Canadà.

Nou!!: 1625 і Jean de Brébeuf · Veure més »

Jean Eudes

Jean Eudes (Ri, Orne, 14 de novembre de 1601 - Caen, 19 d'agost de 1680) va ser un sacerdot francès, propagador de la devoció al Sagrats Cors de Jesús i Maria, fundador de la Congregació de Jesús i Maria (Eudistes) i de l'Orde de la Mare de Déu de la Caritat del Refugi.

Nou!!: 1625 і Jean Eudes · Veure més »

Jeroni Romaguera

Jeroni Romaguera (¿? – Girona, 1625) va ser mestre de capella, mestre de cant i cabiscol de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries entre 1597 fins a 1620, i posteriorment mestre de cant de la Catedral de Girona entre 1622 i 1625, any de la seva mort.

Nou!!: 1625 і Jeroni Romaguera · Veure més »

Joan Albert II de Mecklenburg

Joan Albert de Mecklenburg - Johann Albrecht von Mecklenburg - (Waren, Mecklenburg, 5 de maig de 1590 - Güstrow, 23 d'abril de 1636) fou un noble alemany que regnà sobre els ducats de Mecklenburg-Schwerin (1608-36) i de Mecklenburg-Güstrow (1610-36).

Nou!!: 1625 і Joan Albert II de Mecklenburg · Veure més »

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Nou!!: 1625 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg · Veure més »

Joan de Nassau-Idstein

Joan de Nassau-Idstein (en alemany Johann von Nassau-Idstein) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 24 de novembre de 1603 i va morir a Idstein el 23 de maig de 1677.

Nou!!: 1625 і Joan de Nassau-Idstein · Veure més »

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld

Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld (en alemany Johann Ernst von Sachsen-Cobirg-Saalfeld) (Gotha, Alemanya, 22 d'agost de 1658 - Saalfeld, 17 de febrer de 1729) era el desè fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (1606-1675) i de la princesa Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (1619-1680).

Nou!!: 1625 і Joan Ernest IV de Saxònia-Coburg-Saalfeld · Veure més »

Joan Felip II de Salm-Dhaun

Joan Felip II de Salm-Dhaun va néixer a Hochstetten-Dhaun (Alemanya) el 28 d'octubre de 1645 i va morir a la mateixa ciutat el 26 de juny de 1693.

Nou!!: 1625 і Joan Felip II de Salm-Dhaun · Veure més »

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg

Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Johann Friedrich von Braunschweig-Calenberg) va néixer al palau de Herzberg el 25 d'abril de 1625 i va morir a Augsburg el 18 de desembre de 1679.

Nou!!: 1625 і Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Joan Jordi de Brandenburg

Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).

Nou!!: 1625 і Joan Jordi de Brandenburg · Veure més »

Joan Lluís de Nassau-Ottweiler

Joan Lluís de Nassau-Ottweiler va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 24 de maig de 1625 i va morir a Reichelsheim el 9 de febrer de 1690.

Nou!!: 1625 і Joan Lluís de Nassau-Ottweiler · Veure més »

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst

Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst -en alemany Johann Ludwig I von Anhalt-Zerbst- (Zerbst, Anhalt-Zerbst, 4 de maig de 1656 - Dornburg, 1 de novembre de 1704).

Nou!!: 1625 і Joan Lluís I d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Joan Martí (organista)

va succeir a Sebastià Fuster en el magisteri de l'orgue de la catedral de Girona, càrrec que exercí entre 1600 i 1625.

Nou!!: 1625 і Joan Martí (organista) · Veure més »

Joan Maurici de Nassau-Siegen

Joan Maurici de Nassau-Siegen (Dillenburg, Hessen, Sacre Imperi Romanogermànic; 17 de juny de 1604 - Bedburg-Hau, Rin del Nord-Westfàlia; 20 de desembre de 1679), va ser un militar i polític de la Casa de Nassau que va servir a les Set Províncies Unides dels Països Baixos.

Nou!!: 1625 і Joan Maurici de Nassau-Siegen · Veure més »

Joan Sentís i Sunyer

Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).

Nou!!: 1625 і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »

Joan VII de Mecklenburg-Schwerin

Joan VII de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Johann VII von Mecklenburg-Schwerin), va néixer el 7 de març de 1558 a Güstrow (Alemanya) i va morir el 22 de març de 1592 a Schwerin.

Nou!!: 1625 і Joan VII de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach

Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach -en alemany Joachim Ernst von Brandenburg-Ansbach- (Berlín, 22 de juny de 1583 - Ansbach, 7 de març de 1625) fou un noble alemany de la casa de Hohenzollern.

Nou!!: 1625 і Joaquim Ernest de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Joaquim Frederic

Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598. Des de 1566 a 1598 va ser arquebisbe luterà de Magdeburg. I el 1605 es va convertir en regent del ducat de Prússia. Entre els seus títol nobiliaris hi ha també el de duc de Stettin, Pomerània, Cassúbia, Vandalorum i Crossen, d'acord amb els termes del Tractat de Grimnitz. Va construir la primera fàbrica de vidre a Brandenburg, on els artesans de Bohèmia va anar-hi a treballar.

Nou!!: 1625 і Joaquim Frederic · Veure més »

João da Silva Telo e Meneses

João da Silva Telo e Meneses, 1er comte de Aveiras (vers 1600 — Moçambic, 1651) va ser un noble i militar portuguès.

Nou!!: 1625 і João da Silva Telo e Meneses · Veure més »

Johan de Witt

Johan de Witt o Jan de Witt (Dordrecht, 24 de setembre de 1625 - La Haia, 20 d'agost de 1672) fou un polític neerlandès del que dirigí les Set Províncies Unides dels Països Baixos en oposició a la casa d'Orange i que va ser assassinat amb el seu germà Cornelius el 1672.

Nou!!: 1625 і Johan de Witt · Veure més »

Johann Bayer

Johann Bayer (Rain, Baviera, 1572 – Augsburg, Bavier, 7 de març de 1625), fou un astrònom i advocat alemany.

Nou!!: 1625 і Johann Bayer · Veure més »

Johann Dilliger

Johann Dilliger, també Dillinger, (Eisfeld, 30 de novembre de 1593 - Coburg, 28 d'agost de 1647) fou un teòleg evangelista i compositor de música religiosa alemany.

Nou!!: 1625 і Johann Dilliger · Veure més »

Johann Rudolph Glauber

Johann Rudolf Glauber (Karlstadt am Main, 10 de març de 1604 - Amsterdam, 10 de març de 1668 o 1670) fou un químic i farmacòleg alemany conegut per haver descobert algunes propietats medicinals en els minerals així com pel desenvolupament del sulfat de sodi i la sal de Glauber.

Nou!!: 1625 і Johann Rudolph Glauber · Veure més »

Johann Staden

Johann Staden (Nuremberg, 2 de juliol de 1581 – 15 de novembre de 1634) fou un compositor del Barroc i organista alemany.

Nou!!: 1625 і Johann Staden · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: 1625 і Johannes Kepler · Veure més »

John Fletcher

John Fletcher John Fletcher (1579-1625) fou un dramaturg anglès del període jacobí.

Nou!!: 1625 і John Fletcher · Veure més »

John Jonston

Monument a Jan Jonston, Leszno, Jan Jonston, Joannes Jonstonus, fou un investigador i metge polonès, descendent de la noblesa escocesa i molt vinculat amb la família polonesa dels Leszczyńesquís.

Nou!!: 1625 і John Jonston · Veure més »

Jordi August de Nassau-Idstein

Jordi August de Nassau-Idstein (en alemany Georg August Samuel von Nassau-Idstein) va néixer el 26 de febrer de 1665 a Idstein (Alemanya) i va morir el 26 d'octubre de 1721 a Biebrich.

Nou!!: 1625 і Jordi August de Nassau-Idstein · Veure més »

Jordi de Brunsvic-Lüneburg

Jordi de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Georg von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Ducat de Brunsvic-Lüneburg) el 17 de novembre de 1582 i va morir a Hildesheim el 2 d'abril de 1641.

Nou!!: 1625 і Jordi de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Jordi Guillem de Brandenburg

Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.

Nou!!: 1625 і Jordi Guillem de Brandenburg · Veure més »

Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld (en alemany, Georg Wilhelm von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 6 d'agost de 1591 i va morir a Birkenfeld el 25 de desembre de 1669.

Nou!!: 1625 і Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld · Veure més »

Jordi II de Hessen-Darmstadt

Jordi II de Hessen Darmstadt (en alemany Georg II von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 17 de març de 1605 i va morir a la mateixa ciutat l'11 de juny de 1661.

Nou!!: 1625 і Jordi II de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Jordi III de Schlesien-Liegnitz

Jordi III de Schlesien-Liegnitz o Jordi III de Brieg (en alemany Georg III von Brieg i en polonès Jerzy III brzeski) va néixer a la ciutat polonesa de Brieg el 4 de setembre de 1611 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de juliol de 1664.

Nou!!: 1625 і Jordi III de Schlesien-Liegnitz · Veure més »

Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg

Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg (en alemany Georg Ludwig von Nassau-Dillenburg) va néixer a Beilstein el 4 de març de 1618 i va morir a Dillenburg el 16 de maig de 1656.

Nou!!: 1625 і Jordi Lluís de Nassau-Dillenburg · Veure més »

Jorge Manuel Theotocópuli

Jorge Manuel Theotocópuli (Toledo, 1578 - 1631), pintor i arquitecte espanyol, pel que sembla va ser l'únic fill natural del conegut pintor Domenikos Theotocópoulos, «El Greco».

Nou!!: 1625 і Jorge Manuel Theotocópuli · Veure més »

Josep de Pons i de Guimerá

Castell de Montclar, lloc de naixement de Josep de Pons i de Guimerá Tomba de Josep de Pons i de Guimerá Inscripció de la tomba de Josep de Pons i de Guimerá Josep de Pons i de Guimerá (1625 - 1690), va ser un noble català de l'Edat Moderna.

Nou!!: 1625 і Josep de Pons i de Guimerá · Veure més »

Josepa de Santa Agnès

Josepa de Santa Agnès, nascuda Josepa Teresa Albinyana i Gomar (Benigànim, 9 de febrer de 1625 - 21 de gener de 1696) va ser una religiosa valenciana, monja de les agustines descalces al convent de Benigànim.

Nou!!: 1625 і Josepa de Santa Agnès · Veure més »

Josies II de Waldeck-Wildungen

Josies II de Waldeck-Wildungen (en alemany Josias von Waldeck-Wildungen) va néixer a Wildungen (Alemanya) el 31 de juliol de 1636 i va morir a Creta el 29 de juliol de 1669.

Nou!!: 1625 і Josies II de Waldeck-Wildungen · Veure més »

Juan Bautista Maíno

Juan Bautista Maíno, Maino o Mayno (Pastrana, Guadalajara, batejat el 15 d'octubre de 1581 - Madrid, 1 d'abril de 1649) fou un pintor espanyol del Barroc.

Nou!!: 1625 і Juan Bautista Maíno · Veure més »

Juan de Haro y Sanvítores

Juan de Haro y Sanvítores (Medina del Campo, 3 de febrer de 1565 - San Juan, 26 de febrer de 1632) fou un militar espanyol, governador de la província de Nova Andalusia i Paria i de la Capitania General de Puerto Rico.

Nou!!: 1625 і Juan de Haro y Sanvítores · Veure més »

Juli Enric de Saxònia-Lauenburg

Juli Enric de Saxònia-Lauenburg, en alemany Julius Heinrich von Sachsen-Lauenburg (Wolfenbüttel, Alemanya, 9 d'abril de 1586 — Praga, 20 de novembre de 1665).

Nou!!: 1625 і Juli Enric de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Juliana de Nassau-Dillenburg

Juliana de Nassau-Dillenburg (en alemany Juliane von Nassau-Dillenburg) va néixer a Dillenburg (Alemanya) el 3 de setembre de 1587 i va morir a Rotenburg el 15 de febrer de 1643.

Nou!!: 1625 і Juliana de Nassau-Dillenburg · Veure més »

Jusepe Martínez

Jusepe Nicolás Martínez y Lurbez (Saragossa, 1600 - 6 de gener de 1682) va ser un pintor i tractadista aragonés, potser és el més important del.

Nou!!: 1625 і Jusepe Martínez · Veure més »

Justí de Nassau

Justí de Nassau (? 1559 - Leiden, 1631) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau, estatúder de les Províncies Unides dels Països Baixos i de la seva amant Eva Elincx.

Nou!!: 1625 і Justí de Nassau · Veure més »

Kai khusrau Mukhrani-batoni

Kai khusrau (Khuzdru) fou el quart príncep de Mukhrani (Mukhrani-batoni).

Nou!!: 1625 і Kai khusrau Mukhrani-batoni · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: 1625 і Kakhètia · Veure més »

Karl Eusebius de Liechtenstein

Karl Eusebius de Liechtenstein. Karl Eusebius de Liechtenstein (1611-1684) fou el segon príncep de Liechtenstein.

Nou!!: 1625 і Karl Eusebius de Liechtenstein · Veure més »

Karl I de Liechtenstein

Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga) el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).

Nou!!: 1625 і Karl I de Liechtenstein · Veure més »

Kartli

Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.

Nou!!: 1625 і Kartli · Veure més »

Khan Djahan Lodi

Khan Djahan Lodi (1587-1631) fou un general i governador dels mogols de l'Índia.

Nou!!: 1625 і Khan Djahan Lodi · Veure més »

Kotah

Escut Agència de Kotah-Jhalawar Kotah (modernament Kota) fou un principat de l'Índia, a l'agència de Kotah-Jhalawar a la part sud-est de la Rajputana.

Nou!!: 1625 і Kotah · Veure més »

Krementxuk

Krementxuk (en Кременчук, en Кременчуг) és una vila industrial de l'óblast de Poltava, a Ucraïna.

Nou!!: 1625 і Krementxuk · Veure més »

Krzysztof Opaliński

Krzysztof Opaliński (Sieraków, Polònia, 21 de gener de 1611 - Włoszakowice, 6 de desembre de 1655), fou un noble polonès, polític i escriptor, fill de Pere Opalinski (1586-1624) i de Sofia Kostka (1591-1639).

Nou!!: 1625 і Krzysztof Opaliński · Veure més »

L'Assumpció (Xilxes)

L'Església Parroquial de l'Assumpció de Xilxes, situada a la Plaça d'Espanya, 1, d'aquesta localitat de la Plana Baixa és un lloc de culte catòlic catalogat com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.06.053-001.

Nou!!: 1625 і L'Assumpció (Xilxes) · Veure més »

La defensa de Cadis

La defensa de Cadis contra els anglesos, també conegut simplement com La defensa de Cadis, és un quadre de Francisco de Zurbarán que es troba en exposició al Museu del Prado a Madrid.

Nou!!: 1625 і La defensa de Cadis · Veure més »

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.

Nou!!: 1625 і La Gioconda · Veure més »

Leda i el cigne

Galeria Nacional de Londres) Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas.

Nou!!: 1625 і Leda i el cigne · Veure més »

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: 1625 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »

Leonor de los Ángeles y del Peso

Leonor de los Ángeles y del Peso (Madrid, 1608-Lima, 1626) va ser una institutriu i religiosa dominica espanyola.

Nou!!: 1625 і Leonor de los Ángeles y del Peso · Veure més »

Leopold Guillem d'Habsburg

Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.

Nou!!: 1625 і Leopold Guillem d'Habsburg · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1625 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: 1625 і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista d'obres de Velázquez

A l'esquerra del quadre de ''Las Meninas'', es troba el pintor davant d'una gran tela; es considera que aquest és el millor autoretrat de Velázquez. Sobre el seu pit es troba l'emblema de l'Orde de Sant Jaume, que va ser pintat posteriorment. La carrera artística de Diego Velázquez va transcórrer, aproximadament, entre 1617, any en què és acceptat en el gremi de pintors i 1660.

Nou!!: 1625 і Llista d'obres de Velázquez · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1625 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors de Nuevo León

Escut de Nuevo León Rodrigo Medina de la Cruz Aquesta és la llista dels governadors de Nuevo León.

Nou!!: 1625 і Llista de governadors de Nuevo León · Veure més »

Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII

Llista de llibres en català d'autors de les Balears fins al, ordenats cronològicament.

Nou!!: 1625 і Llista de llibres impresos en català d'autors balears fins al segle XVII · Veure més »

Llista de masies de Timoneda

La llista de masies de Timoneda ordena alfabèticament els topònims de les masies del terme del poble de Timoneda, al municipi de Lladurs (Solsonès).

Nou!!: 1625 і Llista de masies de Timoneda · Veure més »

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Nou!!: 1625 і Llista de monarques britànics · Veure més »

Llista de reis d'Escòcia

Escut tradicional del Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1625 і Llista de reis d'Escòcia · Veure més »

Llista de tractats

Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.

Nou!!: 1625 і Llista de tractats · Veure més »

Lloret de Vistalegre

Lloret de Vistalegre (popularment també Llorito) és una vila i municipi situat al centre de l'illa de Mallorca, a la comarca del Pla.

Nou!!: 1625 і Lloret de Vistalegre · Veure més »

Lluís de Nassau Saarbrücken

Lluís de Nassau Saarbrücken (en alemany Ludwig Crato (Krafft), Graf von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 28 de març de 1663 i va morir a la mateixa ciutat el 14 de febrer de 1713.

Nou!!: 1625 і Lluís de Nassau Saarbrücken · Veure més »

Lluís Guillem de Baden-Baden

Lluís Guillem de Baden-Baden (en alemany Ludwig Wilhelm von Baden-Baden) va néixer el 8 d'abril de 1655 a París, i va morir el 4 de gener de 1707 a Rastatt.

Nou!!: 1625 і Lluís Guillem de Baden-Baden · Veure més »

Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.

Nou!!: 1625 і Lluís II de Nassau-Weilburg · Veure més »

Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan

Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan (en francès Louise-Christine de Savoie-Carignan) va néixer a París l'1 d'agost de 1627 i va morir a la mateixa capital francesa el 7 de juliol de 1689.

Nou!!: 1625 і Lluïsa Cristina de Savoia-Carignan · Veure més »

Lorenz Hauslaib

Claviorgue de Lorenz Hauslaib, ca. 1590, al fons del Museu de la Música de Barcelona, MDMB 821 Detall del claviorgue Hauslaib Lorenz Hauslaib de vegades Laurentius (Nuremberg, 1568 - Regensburg, 1625) fou un constructor d'orgues.

Nou!!: 1625 і Lorenz Hauslaib · Veure més »

Luis Abarca de Bolea y Castro

Luis Abarca de Bolea y Castro-Fernández de Híjar (Madrid, 2 de setembre de 1617-15 d'octubre de 1653) II marquès de Torres, fou un noble, militar i escriptor castellà.

Nou!!: 1625 і Luis Abarca de Bolea y Castro · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: 1625 і Madrid · Veure més »

Madrigal

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.

Nou!!: 1625 і Madrigal · Veure més »

Magdalena Caterina de Wittelsbach

Magdalena Caterina de Wittelsbach (en alemany Magdalena Katharina von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 d'abril de 1607 i va morir a l'exili, a Estrasburg, el 20 de gener de 1648.

Nou!!: 1625 і Magdalena Caterina de Wittelsbach · Veure més »

Mahabat Khan

Mahabat Khan — محابت خان en — (? - 1634) fou un general mogol.

Nou!!: 1625 і Mahabat Khan · Veure més »

Mandi

Mandi fou un estat tributari protegit al Panjab, avui a Himachal Pradesh, al districte de Jullundur, a la vora del riu Beas.

Nou!!: 1625 і Mandi · Veure més »

Manuel Tavares

Manuel Tavares (Portalegre, 1625 - Múrcia) fou un organista i compositor portuguès.

Nou!!: 1625 і Manuel Tavares · Veure més »

Marc Pérez

Marc Pérez (Castellnou, Alt Palància, ca. 1600 - València, 1662) fou un compositor valencià de les primeries del Barroc.

Nou!!: 1625 і Marc Pérez · Veure més »

Mare liberum

Mare Liberum (La llibertat dels mars) és una obra d'Hugo Grocio, jurista de les Províncies Unides dels Països Baixos, publicada en 1609.

Nou!!: 1625 і Mare liberum · Veure més »

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg

Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg (en alemany Margarete Elisabeth von Leiningen-Westerburg) va néixer a Schadeck (Alemany) el 30 de juny de 1604 i va morir a Wiesenburg el 13 d'agost de 1667.

Nou!!: 1625 і Margarida Elisabet de Leiningen-Westerburg · Veure més »

Margarida Gonzaga de Màntua

Margarida Gonzaga o de Màntua (en italià Margherita Gonzaga di Mantova) fou una princesa italiana de la casa de Gonzaga que va néixer a Màntua (Itàlia) el 2 d'octubre de 1591 i va morir a Nancy el 7 de febrer de 1632.

Nou!!: 1625 і Margarida Gonzaga de Màntua · Veure més »

Maria de Borbó-Condé

Maria de Borbó-Condé (en francès Marie de Bourbon-Condé) va néixer a París el 3 de maig de 1606 i va morir a la mateixa capital francesa el 3 de juny de 1692.

Nou!!: 1625 і Maria de Borbó-Condé · Veure més »

Maria de Mèdici (regent de França)

Maria de Mèdici (26 d'abril de 1575, Florència, ducat de Florència-4 de juliol de 1642, Colònia, Sacre Imperi romanogermànic) fou reina consort de França i Navarra (1600 - 1610) i regent de França (1610 - 1617).

Nou!!: 1625 і Maria de Mèdici (regent de França) · Veure més »

Maria Eugènia d'Àustria

Maria Eugènia d'Àustria (Madrid, 21 de novembre de 1625-21 de juliol de 1627) va ser una infanta d'Espanya, tercera filla dels reis Felip IV i Isabel de Borbó, morta prematurament als 20 mesos de vida.

Nou!!: 1625 і Maria Eugènia d'Àustria · Veure més »

Maria Miloslàvskaia

Maria Ilínitxna Miloslàvskaia (en rus: Мария Ильинична Милославская) (1625-1669) va ser la primera dona del tsar Aleix I i mare de dos tsars Teodor III i Iván V, també va ser mare de la regent Sofia Aleksandrovna Romanov.

Nou!!: 1625 і Maria Miloslàvskaia · Veure més »

Marie Meurdrac

Frontispici del llibre ''La Chymie Charitable et Facile, en Faveur des Dames'' (edició de 1687) Marie Meurdrac (c. 1610 – 1680) va ser una química i l'alquimista nascuda en Mandres-les-Roses, actualment un suburbi de París.

Nou!!: 1625 і Marie Meurdrac · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1625 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Bacares

El marquesat de Bacares és un títol nobiliari creat en 1625 pel Rei Felip IV com a títol d'espera per als primogènits de la casa dels comtes de la Pobla del Maestre, al capdavant de Diego de Cárdenas i Herrera, primogènit en aquell temps de l'IX comte, a qui va succeir a la casa principal dotze anys després.

Nou!!: 1625 і Marquesat de Bacares · Veure més »

Marquesat de Bellpuig

El Marquesat de Bellpuig és un títol nobiliari concedit el 1637 a Albertí Dameto i Quint Burguès, marquès de Torbigo.

Nou!!: 1625 і Marquesat de Bellpuig · Veure més »

Maryland

Maryland (anglès /'mɛrələnd/) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.

Nou!!: 1625 і Maryland · Veure més »

Masqat

La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.

Nou!!: 1625 і Masqat · Veure més »

Maurici de Nassau

Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.

Nou!!: 1625 і Maurici de Nassau · Veure més »

Maurici I de Hessen-Kassel

Maurici I de Hessen-Kassel (en alemany Moritz von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 25 de maig de 1572 i va morir a Eschwege el 15 de març de 1632.

Nou!!: 1625 і Maurici I de Hessen-Kassel · Veure més »

Mōri Terumoto

Mōri Terumoto (毛利辉元, 22 de gener del 1553 - 27 d'abril del 1625) fou un general samurai, fill de Mōri Takamoto.

Nou!!: 1625 і Mōri Terumoto · Veure més »

Mehmed Esad Efendi (1570-1625)

Mehmed Esad Efendi (Hocasadettinzade Mehmet Esat Efendi) (1570-1625) fou un religiós otomà.

Nou!!: 1625 і Mehmed Esad Efendi (1570-1625) · Veure més »

Michele Todini

Michele Todini (Saluzzo, 1625 - 1690) fou un músic italià del Barroc.

Nou!!: 1625 і Michele Todini · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: 1625 і Microscopi · Veure més »

Miquel dels Sants

Miquel dels Sants, o de nom de naixement Miquel Argemir i Mitjà (Vic, 29 de setembre de 1591 - Valladolid, 10 d'abril de 1625), va ser un sacerdot i frare trinitari descalç de Vic.

Nou!!: 1625 і Miquel dels Sants · Veure més »

Miquel I de Rússia

, nascut Mikhaïl Fiódorovitx Romànov, Михаи́л Фёдорович Рома́нов, fou el primer Tsar de Rússia de la casa de Romànov.

Nou!!: 1625 і Miquel I de Rússia · Veure més »

Miskitos

En vermell zona on viuen els miskito Els miskito són un poble amerindi d'Amèrica Central.

Nou!!: 1625 і Miskitos · Veure més »

Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.

Nou!!: 1625 і Misteri d'Elx · Veure més »

Molí de la Lloma (Massamagrell)

El Molí de la Lloma o Molí de Dalt, en contraposició al proper Moli de Baix, fou un molí fariner i arrosser situat en el terme municipal de Massamagrell, a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1625 і Molí de la Lloma (Massamagrell) · Veure més »

Molí Descals

El Molí Descals és un molí de gra ubicat a Ontinyent, a la dreta del riu Clariano, davant del pont Nou de la Paduana.

Nou!!: 1625 і Molí Descals · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: 1625 і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Mondariz

Mondariz és un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia.

Nou!!: 1625 і Mondariz · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: 1625 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Montcada (Horta Nord)

Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1625 і Montcada (Horta Nord) · Veure més »

Montclar d'Urgell

Montclar, també conegut com a Montclar d'Urgell per diferenciar-lo de Montclar (municipi del Berguedà), és un poble del nord-oest de la comarca de l'Urgell pertanyent administrativament al municipi d'Agramunt.

Nou!!: 1625 і Montclar d'Urgell · Veure més »

Moradabad

Moradabad (hindi मुरादाबाद urdú مراداباد) és una ciutat i corporació municipal de l'Índia, capital del districte de Moradabad a l'estat d'Uttar Pradesh a 167 km de la capital Delhi a la riba del Ramganga, afluent del Ganges.

Nou!!: 1625 і Moradabad · Veure més »

Muralles de Gènova

El traçat de les Muralles de Gènova, a través dels seus diversos recorreguts per aquesta ciutat italiana, permeten reconstruir la història de Gènova i de reconèixer els seus períodes de dinamisme i expansió, en les diverses situacions en què es va trobar la comunitat genovesa i que va haver d'afrontar i resoldre.

Nou!!: 1625 і Muralles de Gènova · Veure més »

Museu de Belles Arts de Sevilla

El Museu de Belles Arts de Sevilla és el més important museu d'art d'Andalusia, considerat el segon més important d'Espanya, si més no pel que fa a pintura d'autors nacionals.

Nou!!: 1625 і Museu de Belles Arts de Sevilla · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: 1625 і Museu del Louvre · Veure més »

Nació Miskita

la Nació Miskita (Mosquito Nation), va ser un estat constituït com a Regne des de 1687 sota protectorat de Gran Bretanya.

Nou!!: 1625 і Nació Miskita · Veure més »

Nicasi Camut de Burgio

Nicasi de Burgio o Nicasi Camut (Palerm, Sicília, ca. 1130-1140 - batalla d'Hattin, Palestina, 1187) fou un cavaller de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: 1625 і Nicasi Camut de Burgio · Veure més »

Nicolas Poussin

Nicolas Poussin (Les Andelys, Normandia 1594 - Roma 1665) fou un pintor francès.

Nou!!: 1625 і Nicolas Poussin · Veure més »

Nicolau II de Lorena

Nicolau II de Lorena (en francès Nicolas François de Vaudémont) va néixer a Vervins (França) el 6 de desembre de 1609 i va morir a Reims el 25 de gener de 1670.

Nou!!: 1625 і Nicolau II de Lorena · Veure més »

Nicolaua de Lorena

Nicolaua de Lorena, nascuda a Nancy el 3 d'octubre de 1608, morta a París el 2 de febrer de 1657 va ser duquessa de Lorena i de bar de l'1 d'agost de 1624 al 21 de novembre de 1625.

Nou!!: 1625 і Nicolaua de Lorena · Veure més »

Nova Amsterdam

XVII, no en resten més que vestigis arqueològics. Nova Amsterdam (en neerlandès Nieuw-Amsterdam) era el nom de l'assentament fortificat del a la colònia de Nous Països Baixos i que acabaria esdevenint la ciutat de Nova York.

Nou!!: 1625 і Nova Amsterdam · Veure més »

Orazio Gentileschi

Llaüt de Orazio Gentileschi. Orazio Lomi Gentileschi.

Nou!!: 1625 і Orazio Gentileschi · Veure més »

Orde de la Visitació

L'Orde de la Visitació o de la Visitació de Santa Maria (en llatí Ordo Visitationis Beatissimae Mariae Virginis) és un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que va ser fundat com a congregació religiosa pels sants Francesc de Sales i Joana Francesca de Chantal i Charlotte de Bréchard, en 1610.

Nou!!: 1625 і Orde de la Visitació · Veure més »

Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant

L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.

Nou!!: 1625 і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »

Orlando Gibbons

Orlando Gibbons (1583 -1625) fou un músic i organista anglès de finals del Renaixement i principis del Barroc.

Nou!!: 1625 і Orlando Gibbons · Veure més »

Palau Barberini

El Palau Barberini, de nit. El Palau Barberini (Palazzo Barberini, en italià) (Via Barberini, 00184), és un palau construït al a Roma per la família Barberini.

Nou!!: 1625 і Palau Barberini · Veure més »

Palau de Luxemburg

Palais du Luxembourg vist des del Jardí El palais du Luxembourg està situat al 6è districte (arrondissement) de la ciutat de París al nord del jardin du Luxembourg, és la seu del Senat de França el qual s'hi va instal·lar el 1799.

Nou!!: 1625 і Palau de Luxemburg · Veure més »

Palau Montcada (Catalanisseta)

El Palau Montcada (també conegut en italià com a Palazzo Moncada o Bauffremont) és un palau històric de la vila siciliana de Caltanissetta (en català, Catalanisseta), que va pertànyer a la branca siciliana de la família noble catalana dels Montcada.

Nou!!: 1625 і Palau Montcada (Catalanisseta) · Veure més »

Park Ujazdowski

El Park Ujazdowski (lit. Parc d'Ujazdów) és una de les zones verdes més pintoresques de la ciutat de Varsòvia (Polònia).

Nou!!: 1625 і Park Ujazdowski · Veure més »

Patriarcat de Babilònia dels Caldeus

El Patriarcat de Babilònia dels Caldeus (llatí: Patriarchatus Babylonensis Chaldaeorum) és la seu patriarcal de l'Església catòlica caldea.

Nou!!: 1625 і Patriarcat de Babilònia dels Caldeus · Veure més »

Patriarcat de Lisboa

El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.

Nou!!: 1625 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »

Paulus Potter

Paulus Potter (Enkhuizen, batejat el 20 de novembre de 1625 - Amsterdam, enterrat el 17 de gener de 1654) fou un pintor holandès de l'Edat d'Or neerlandesa.

Nou!!: 1625 і Paulus Potter · Veure més »

Pèire Rosset

Pèire Rosset (Sarlat-la-Canéda, Dordonya 1625 - 1684) fou un escriptor barroc occità.

Nou!!: 1625 і Pèire Rosset · Veure més »

Pedro Sarmiento y Toledo

Pedro Sarmiento y Toledo, III marquès de Mancera (c. 1625-1715) i III comte de Gondomar.

Nou!!: 1625 і Pedro Sarmiento y Toledo · Veure més »

Pellegrino Possenti

Pellegrino Possenti (9 de juliol de 1597 - 20 d'abril de 1649) fou un compositor italià del barroc primerenc.

Nou!!: 1625 і Pellegrino Possenti · Veure més »

Període de Carles I

El període de Carles I és un període de la història anglesa i escocesa marcat pel regnat de Carles I, al mateix temps rei d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: 1625 і Període de Carles I · Veure més »

Període de Jaume I

El període de Jaume I o Època jacobea és un període de la història anglesa i escocesa marcada pel regnat de Jaume I, al mateix temps rei d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: 1625 і Període de Jaume I · Veure més »

Petrus Phalesius el jove

Pere Phalèse el jove o Petrus Phalesius junior va ser un llibreter, gravador, editor i impressor de música brabançó a les Disset Províncies.

Nou!!: 1625 і Petrus Phalesius el jove · Veure més »

Philippe de Champaigne

Philippe de Champaigne (26 de maig de 1602, Brussel·les - 12 d'agost de 1674, París) és un pintor francès clàssic d'origen brabantí.

Nou!!: 1625 і Philippe de Champaigne · Veure més »

Pierre Nicole

Pierre Nicole (Chartres, 19 d'octubre de 1625 − París, 16 de novembre de 1695) va ser un teòleg francès considerat un dels principals autors jansenistes.

Nou!!: 1625 і Pierre Nicole · Veure més »

Pietro Cerone

Pietro Cerone (1566-1625) va ser un teòric de la música i cantant italià de finals del Renaixement.

Nou!!: 1625 і Pietro Cerone · Veure més »

Pietro da Cortona

Pietro da Cortona (Pietro Berrettini).

Nou!!: 1625 і Pietro da Cortona · Veure més »

Plaça Barberini

La Plaça Barberini (Piazza Barberini en italià) és una plaça de Roma, entre el Quirinal i les Horti Sallustiani, prop de la Fontana de Trevi; i pren el nom del Palau Barberini, actual Galeria Nacional d'Art Antic.

Nou!!: 1625 і Plaça Barberini · Veure més »

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Nou!!: 1625 і Poma · Veure més »

Poona

Carrer a Pune-Appa Balwant Chowk, ''Peth Area''. Poona o Puna, en marata i oficialment Pune (pronunciat puɳe, marathi पुणे) també Punawadi o Punya-Nagari és la vuitena ciutat de l'Índia i la segona de Maharashtra a la confluència del riu Mula amb el riu Mutha, capital del districte de Poona.

Nou!!: 1625 і Poona · Veure més »

Potosí

Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.

Nou!!: 1625 і Potosí · Veure més »

Príncep de Gal·les

Guillem, l'actual Príncep de Gal·les El títol de Príncep de Gal·les és, des de 1301, el títol de l'hereu de la monarquia britànica.

Nou!!: 1625 і Príncep de Gal·les · Veure més »

Presidència de Madràs

La Presidència de Madràs —சென்னை மாகாணம் en tàmil, చెన్నపురి సంస్థానము en telugu, മദ്രാസ് പ്രസിഡന്‍സി en malaiàlam, ಮದ್ರಾಸ್ ಪ್ರೆಸಿದೆನ್ಚ್ಯ್ en kannada, ମଦ୍ରାସ୍ ପ୍ରେସୋଦେନ୍ଚ୍ଯ, en oriya — també coneguda com a Madras Province i oficialment com a Presidència de Fort Saint George fou una de les províncies de l'Índia Britànica integrada per diversos districtes que eren territori britànic i com a dependència administrativa per cinc estats natius que no eren part de l'entitat.

Nou!!: 1625 і Presidència de Madràs · Veure més »

Principat de Raigarh

Raigarh a un mapa de l'Imperial Gazetteer of India. Raigarh fou un estat tributari protegit a l'Índia central avui a Chhattisgarh, amb una superfície de 3.848 km².

Nou!!: 1625 і Principat de Raigarh · Veure més »

Província de Txerníhiv

Ciutadella de Batúryn, museu, reconstrucció del 2009. La província de Txerníhiv (ucraïnès: Черні́гівська oбласть, transcrit: Txerníhivska óblast, transcrit amb signes suaus o febles: Txerníhivs'ka óblast'; nom informal: Черні́гівщина, transcrit: Txerníhivsxyna o Txerníhivxtxyna) és una óblast d'Ucraïna que es troba al nord-est del país.

Nou!!: 1625 і Província de Txerníhiv · Veure més »

Rabinal Achí

El Rabinal Achí és una obra literària representativa de la cultura maia ameríndia descoberta a Guatemala.

Nou!!: 1625 і Rabinal Achí · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1625 і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals

La Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals és una acadèmia espanyola de caràcter públic dedicada a l'estudi i recerca de la matemàtica, la física, la química, la biologia, l'enginyeria i altres relacionades amb les ciències i integrada en l'Instituto de España.

Nou!!: 1625 і Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: 1625 і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Retrat de Willem van Heythuysen

Retrat de Willem van Heythuysen és un quadre del pintor neerlandès Frans Hals.

Nou!!: 1625 і Retrat de Willem van Heythuysen · Veure més »

Riu Tocantins

El riu Tocantins és un riu brasiler de gran llargària que neix a la Serra Dourada, estat de Goiás, travessa Tocantins, Maranhão i desemboca a la badia de Marajó, poc abans de la ciutat de Belém.

Nou!!: 1625 і Riu Tocantins · Veure més »

Robert Peake

Retrat d'Enric Frederic Estuard, Príncep de Gal·les (centre), i John Harington, segon Baró Harington d'Exton, de Robert Peake el Vell, 1603 Robert Peake el Vell (1551 – 1619) va ser un pintor anglès que va estar actiu durant els últims anys del regnat d'Elisabet I i bona part del regnat de Jaume I. En 1604 va ser designat com el responsable de la creació de quadres per al Príncep Enric Frederic d'Anglaterra, successor al tron, i en 1607, “pintor sergent” del rei Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia, un lloc que va compartir amb John De Critz.

Nou!!: 1625 і Robert Peake · Veure més »

Rudolph de Lassus

Rudolph de Lassus (també pot aparèixer com a Rudolph de Lasso, Rudolph di Lasso, Rudolf di Lasso, entre altres variants) fou un compositor i organista, nascut a Múnic el 1563 i mort també allà el 1625.

Nou!!: 1625 і Rudolph de Lassus · Veure més »

Rustam Khan Khosrow Mirza

Rustam Khan o Rostom Khan, Khosrow Mirza o Rostom de Kartli (1567-17 de novembre 1658) fou un rei de Kartli de la família Bagrationi que va regnar del 1633 al 1658, i rei de Kakhètia del 1648 al.

Nou!!: 1625 і Rustam Khan Khosrow Mirza · Veure més »

Salomon de Bray

Salomon de Bray (Amsterdam, 1597 - Haarlem, 11 de maig de 1664) va ser un pintor i arquitecte neerlandès.

Nou!!: 1625 і Salomon de Bray · Veure més »

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Nou!!: 1625 і Sanç (L'Énova) · Veure més »

Santorio Santorio

també conegut com a Santorio Sanctorius, Sanctorio Sanctorio, Santorio Santorii, Sanctorius de Pàdua, i diverses combinacions d'aquests noms, fou un fisiòleg, metge i professor italià que va introduir un enfocament quantitatiu en la medicina.

Nou!!: 1625 і Santorio Santorio · Veure més »

Santuari de Nostra Senyora de San Luca

Nostra Senyora de San Luca sobre el cim de ''Colle della Guardia'' El Santuari de Nostra Senyora de San Luca (en italià Santuario della Madonna di San Luca) és un santuari catòlic situat sobre el Colle della Guardia, un promontori cobert parcialment per boscos d'uns 300 msnm al sud-oest del centre històric de la ciutat de Bolonya, a Itàlia.

Nou!!: 1625 і Santuari de Nostra Senyora de San Luca · Veure més »

Saskia van Uylenburgh

Saskia van Uylenburgh (Saakje en frisi), (Ljouwert, 2 d'agost de 1612 - Amsterdam, 14 de juny de 1642) fou una model neerlandesa, qui fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn.

Nou!!: 1625 і Saskia van Uylenburgh · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1625 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Setge de Breda (1625)

El setge de Breda de 1625 va tenir lloc durant el transcurs de la Guerra europea dels Trenta Anys i de la Guerra dels Vuitanta Anys a Flandes, que enfrontava els terços espanyols de l'exèrcit de Flandes amb les forces de les Províncies Unides dels Països Baixos; la ciutat fortalesa de Breda, sota el govern de Justí de Nassau, va ser assetjada i finalment conquistada pels exèrcits espanyols sota el comandament d'Ambrosio Spínola l'any 1625.

Nou!!: 1625 і Setge de Breda (1625) · Veure més »

Shashka

miniatura Shashka (del circassià séshue o sashjo, que es tradueix com un coltell 'gran' o 'llarg') és una arma blanca de guerra lleugera per tallar de fulla llarga, però no obstant, no sempre classificada com un tipus de sabre.

Nou!!: 1625 і Shashka · Veure més »

Shenyang

Shenyang (en manxú: Simiyan hoton) és la capital de la província de Liaoning a la República Popular de la Xina.

Nou!!: 1625 і Shenyang · Veure més »

Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg

Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg (en alemany Franziska Sibylla Augusta von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Ratzeburg (Alemanya) el 21 de gener de 1675 i va morir a Rastatt el 10 de juliol de 1733.

Nou!!: 1625 і Sibil·la Augusta de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Simó II de Kartli

Simó II (Semayun Khan), va néixer i va ser educat a Esfahan i estava casat amb una dama persa filla d'un general.

Nou!!: 1625 і Simó II de Kartli · Veure més »

Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken

Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken (en alemany Sofie Amalie von Nassau-Saarbrücken) va néixer a Saarbrücken (Alemanya) el 19 de setembre de 1666 i va morir a Langenburg el 29 d'octubre de 1736.

Nou!!: 1625 і Sofia Amàlia de Nassau-Saarbrücken · Veure més »

Sofia de Brandenburg-Ansbach

Sofia de Brandenburg-Ansbach (en alemany Sofia de Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 10 de juny de 1614 i va morir a Bayreuth el 23 de novembre de 1646.

Nou!!: 1625 і Sofia de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Sofia de Mecklenburg-Güstrow

Sofia de Mecklenburg-Schwerin o de Mecklenburg-Güstrow -en alemany Sophie von Mecklenburg- (Wismar, 4 de setembre de 1557 - 3 d'octubre de 1631, Nykøbing Falster, Regne de Dinamarca) fou una noble alemanya, filla d'Ulric III de Mecklenburg-Güstrow (1527-1603) i d'Elisabet d'Oldenburg de Dinamarca (1524-1586).

Nou!!: 1625 і Sofia de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp

Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Sophia von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) l'1 de juny de 1569 i va morir a Schwerin el 14 de novembre de 1634.

Nou!!: 1625 і Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Sofia de Solms-Laubach

Sofia de Solms-Laubach (en alemany Sophie von Solms-Laubach) va néixer a Laubach (Alemanya) el 15 de maig de 1594 i va morir a Plötzkau el 16 de maig de 1651.

Nou!!: 1625 і Sofia de Solms-Laubach · Veure més »

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt

Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Sophie Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 7 de gener de 1634 i va morir a Bingenheim el 7 d'octubre de 1663.

Nou!!: 1625 і Sofia Elionor de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Sofia Elionor de Saxònia

Sofia Elionor de Saxònia (Dresden, 23 de novembre de 1609 - Darmstadt, 2 de juny de 1671) fou una noble alemanya de la Casa de Wettin, filla de l'elector Joan Jordi I de Saxònia (1585-1656) i de la seva segona muller Magdalena Sibil·la de Prússia (1587-1659).

Nou!!: 1625 і Sofia Elionor de Saxònia · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: 1625 і Sucre · Veure més »

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Nou!!: 1625 і Sud-àfrica · Veure més »

Sultanat de Baguirmi

El ''Mbang'' Abd ar Rahman Gwaranga (esquerra) el 1918. Baguirmi, Bagirmi o Baghirmi fou un estat africà a la riba dreta del riu Chari, i al sud-est del llac Txad.

Nou!!: 1625 і Sultanat de Baguirmi · Veure més »

Tartu

Localització de Tartu dintre d'Estònia Tartu (en alemany i suec és Dorpat, en letó Tērbata i en rus Derpt o Юрьев (Iuriev)) és la segona ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfície de 38,8 km².

Nou!!: 1625 і Tartu · Veure més »

Thomas d'Arcos

Thomas d'Arcos (Roan, 1573 o 1586 - Tunis? després de 1637) també transcrit de Arques o de Arcos i altres variants, va ser un viatger i explorador a la Regència de Tunis.

Nou!!: 1625 і Thomas d'Arcos · Veure més »

Tirso de Molina

Tirso de Molina, pseudònim de fra Gabriel Téllez (Madrid, 24 de març de 1579 - Almazán, 12 de març de 1648), va ser un dramaturg, poeta i narrador espanyol del Barroc.

Nou!!: 1625 і Tirso de Molina · Veure més »

Tirumala Nayaka

Tirumala Nayaka fou naik de Madura, germà i successor de Muttu Virappa Nayaka I vers el 7 de febrer de 1623 (totes les cròniques hi estan d'acord, però una inscripció del seu antecessor sembla datada vers el maig de 1623 i la seva pujada al tron seria d'aquesta data com a mínim; com que la seva inscripció és de 1630 o més probablement de 1634, no es pot assegurar res); els portuguesos situen la mort de Muttu el 1626 i potser per altres referències es podria situar fins i tot el 1628.

Nou!!: 1625 і Tirumala Nayaka · Veure més »

Tomàs de Savoia-Carignan

Tomàs de Savoia-Carignan (en francès Thomas de Savoie-Carignan i en italià Tommaso Francesco di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 21 de desembre de 1596 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de gener de 1656.

Nou!!: 1625 і Tomàs de Savoia-Carignan · Veure més »

Torre de Càlig

La Torre de Càlig, a la comarca del Baix Maestrat, és una antiga torre de vigilància que se situa dins del nucli de població de Càlig, en concret al carrer Major número 2.

Nou!!: 1625 і Torre de Càlig · Veure més »

Torre del Salvador

La Torre del Salvador (Spàsskaia bàixnia) és la torre principal del mur est del Kremlin de Moscou, situada al costat de la Plaça Roja.

Nou!!: 1625 і Torre del Salvador · Veure més »

Tractat de Kurukove

Myjailo Doroshenko Stanisław Koniecpolski El Tractat de Kurukove (en ucraïnès: Куруківський Договір) va ser un acord entre el hetman Stanisław Koniecpolski de la Confederació de Polònia i Lituània i Mikhailo Doroixenko per part dels cosacs zaporoges.

Nou!!: 1625 і Tractat de Kurukove · Veure més »

Tractat de la Haia (1625)

El Tractat de la Haia de 1625 és un tractat internacional signat el 9 de desembre de 1625 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el rei Carles I d'Anglaterra i el raadpensionaris Anthonie Duyck.

Nou!!: 1625 і Tractat de la Haia (1625) · Veure més »

Tripura

Tripura (bengalí: ত্রিপুরা, hindi: त्रिपुरा) és un estat de la Unió Índia amb una extensió de 10.486 km² i una població de 3.380.000 habitants.

Nou!!: 1625 і Tripura · Veure més »

Ulrik Frederik Gyldenløve

Ulrik Frederik Gyldenløve (en alemany Ulrich Friedrich Gyldenlöwe i en danès Ulrik Frederik Gyldenløve) va néixer a Bremen (Alemanya) el 20 de juliol de 1638 i va morir a Hamburg el 17 d'abril de 1704.

Nou!!: 1625 і Ulrik Frederik Gyldenløve · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: 1625 і Unitat astronòmica · Veure més »

Vasa (vaixell)

El Vasa (conegut també com a Wasa, Wasan o Wasen) va ser un vaixell de guerra suec construït per ordres del rei Gustau II Adolf de Suècia, de la casa Vasa, entre 1626 i 1628.

Nou!!: 1625 і Vasa (vaixell) · Veure més »

Vicenç de Paül

Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.

Nou!!: 1625 і Vicenç de Paül · Veure més »

Vilamarí

Vilamarí és un poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), al SE del terme municipal.

Nou!!: 1625 і Vilamarí · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1625 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Willem Schouten

Willem Cornelisz Schouten (Hoorn, 1567 - badia d'Antogil, Madagascar, 1625) fou un navegant holandès natural de la ciutat de Hoorn.

Nou!!: 1625 і Willem Schouten · Veure més »

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.

Nou!!: 1625 і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg

Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg (en alemany Wolrad IV von Waldeck-Eisenberg) va néixer a Eisenberg el 7 de juliol de 1588 i va morir a Arolsen el 6 d'octubre de 1640.

Nou!!: 1625 і Wolrad IV de Waldeck-Eisenberg · Veure més »

Xerta

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: 1625 і Xerta · Veure més »

Xilxes

Xilxes (en castellà i cooficialment, Chilches) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1625 і Xilxes · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 16 de novembre · Veure més »

1684

;Països Catalans.

Nou!!: 1625 і 1684 · Veure més »

1696

;Països Catalans.

Nou!!: 1625 і 1696 · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 17 de juliol · Veure més »

19 de novembre

El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 19 de novembre · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1625 і 21 de gener · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 24 de setembre · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 25 de juny · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 27 de març · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 28 d'agost · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 3 d'octubre · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1625 і 30 de gener · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 8 de juny · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1625 і 9 de desembre · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: 1625 і 9 de febrer · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant