Comunicació

354 les relacions: Açores, Abadia territorial de Subiaco, Abbas I el Gran, Abd al-Rahim Khan, Acta de la Haia, Adam Gumpeltzheimer, Afrasiyàbides, Aitona, Akbar, Al-Mamun ibn Àhmad, Albert Antoni de Schwarzburg-Rudolstadt, Aleksàndrov, Alessandro Piccolomini, Alexander Utendal, Alexandre I de Parma, Alfonso Márquez de Prado, Ali Kuli Khan Shamlu, Alonso Ramírez de Prado, Alytus, Ambrosio Cotes, Ana de Mendoza de la Cerda, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Anna Maria de Hessen-Kassel, Antoni Agustí i Albanell, Antoni Coloma i Saa, Antoni de Montserrat, Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg, Arakan, Aritmètica modular, Arquebisbat de Bogotà, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Goa i Damão, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Artifici de Juanelo, Úrsula de Saxònia-Lauenburg, Astúries de Santillana, Astrofísica, Attock, Aztlán, Çivizade, Égide Maillard, Àhmad al-Mansur, Àngel del Pas, Bagrat V d'Imerètia, Banswara, ..., Banu Khalid, Banya del sègol, Basílica de Santa Maria Major, Bathory, Bayazid Ansari, Benet de Tocco, Bernal Díaz del Castillo, Bernardo Strozzi, Bertrand Larada, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Ivrea, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Condom, Bisbat de Coserans, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Laon, Bisbat de Lieja, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Perigús, Bisbat de Saluzzo, Bisbat de San Severo, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Teramo-Atri, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bordj El Kiffan, Brás de Albuquerque, Cal Sabata de Dalt (Montmajor), Can Prat de la Riba, Capitania General de Cuba, Carles de Mayenne, Carles II d'Àustria Interior, Cartoixa de Valldecrist, Casa de Guisa, Castell d'Aberdour, Castell de Clasquerí, Catalina de Balmaseda y San Martín, Caterina de Portugal i de Bragança, Còdex Bezae, Christopher Clavius, Civilització asteca, Claudi Bornat, Comtat d'Holanda, Comtat de Goëlo, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Comtat de Ribagorça, Comtat de Toreno, Comtat del Maine, Confederació, Congregació de Feuillant, Copenhaguen, Cornamusa, Cosme i Damià, màrtirs, Cristòfol Báthory, Cristià de Brandenburg-Bayreuth, Cunit, David I de Kakhètia, Dècan, Diego Mas i Mas, Diego Pérez de Valdivia, Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà, Districte d'Attock, Districte de Bago, Districte de Garhwal, Districte de Prome, Districte de Rangoon, Domenico Zampieri, Ducat d'Épernon, Ducats de França, Elionor d'Anhalt-Zerbst, Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau, Elisabet d'Anhalt-Zerbst, Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg, Emília d'Oldenburg-Delmenhorst, Emília Juliana de Barby-Mühlingen, Enric Hèrcules, Enric III de Brunsvic-Lüneburg, Enriqueta de Savoia-Villars, Ensalada, Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth, Ernest de Baviera, Ernest Magnus de Dönhoff, Escut d'Aitona, Escut de Guadassuar, Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena), Església de Santa Maria in Via, Església de Vilar de Frades, Església Prioral de Sant Pere de Reus, Esteve Bathory, Exploració europea de l'Àfrica, Fabrizio Dentice, Felip II de Castella, Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Fernando de Toledo, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II de Ribagorça, Flageolet, Flandes, Fortún García de Ercilla, François de Malherbe, Françoise de Montmorency-Fosseux, Francesc de Montcada i de Cardona, Francesc Novella, Francisco de Aguirre, Francisco de Toledo, Francisco Guerrero, Francisco Sánchez, Frans Hals, Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg, Frederic I de Württemberg (1557-1608), Frederic II de Dinamarca, Fulvio Orsini, Galileo Galilei, Galleria degli Uffizi, Gerard de Dönhoff, Giacomo Moro, Giovanni Battista Pinello di Ghirardi, Gran Ducat de Finlàndia, Guadassuar, Guerra boja, Guerra de la Ribagorça, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerres Tenshō Iga, Guillem de Saxònia-Weimar, Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg, Guru Arjan Dev Ji, Guru Ram Das Ji, Gwadar, Hamza Mirza, Hattori Hanzō, Hèrcules II d'Este, Hernando de Cabezón, Hieronim Morsztyn, Història de l'astronomia, Història de Reus, Història de Suècia, Història de Tunísia, Hugues Loubenx de Verdalle, Illa Perejil, Imperi Espanyol, Jacob Regnart, Jacobus Reiner, Jacques Cujas, Jahangir, Jaintia (parganes), James Ussher, Jan van Asseliers, Jaume VII del Piombino, Jean de La Barrière, Jean de la Cassière, Jerusalem alliberada, Joan Baptista Cardona, Joan de Coloma i Cardona, Joan Francesc Aldobrandini, Joan Genís Peres, Joan Jordi de Brandenburg, Joan Jordi II de Saxònia, Jodhpur, Johann Staden, Johannes Avianus, Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth, Jordi III d'Erbach, Juan Bautista Maíno, Juan Ruiz de Alarcón, Jumanos, Kanat de Sibèria, Koch Bihar, Kumaon, Kutxum Khan, Kyaikkami, La Vall d'Almonesir, Lahore, Lazzaro Cattaneo, Legació apostòlica de Romanya, Llangréu, Llegenda negra de la Inquisició espanyola, Llinatge dels Banyuls, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants de Mònaco, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de virreis del Perú, Lluís Bertran, Lluís Gonzaga, Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt, Lluís II de Nassau-Weilburg, Louise de Marillac, Luca Marenzio, Luigi Dentice, Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi, Magdalena de Lippe, Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth, Mahidevran, Man Singh, Manuel Joaquim Raspall i Mayol, Marc'Antonio Ingegneri, Margarida de Parma i de Portugal, Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Maria d’Habsburg-Jagellon, Maria de Portugal i de Bragança, Maria Hohenzollern de Prússia, Mariscal de França, Marquesat d'Aitona, Martí Garcia de Mendoza, Martí I de Ribagorça, Martín de Córdoba y Mendoza, Martín Enríquez de Almansa, Martín Ignacio de Loyola, Mateu Fletxa el Jove, Mateu Fletxa el Vell, Mathurin Romegas, Michel de Montaigne, Miguel de Cervantes Saavedra, Miquel d'Agullana, Monestir de la Saïdia, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Simonópetra, Navegació, Neerlandesos, Nicolau Borràs Falcó, Nicolò Longobardo, Nunciatura apostòlica a França, Oblats dels Sants Ambròs i Carles, Oda Nobunaga, Orsola Benincasa, Països Baixos espanyols, Pandolf Malatesta de Sogliano, Patriarcat de Babilònia dels Caldeus, Pavies, Pedro Fernández de Temiño, Pietro Ponzio, Pobles indígenes de Mèxic, Pont de Santa Quitèria, Porta Felice, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Transsilvània, Proaza, Província de Vínnitsia, Províncies Unides, Pskov, Quipu, Raeapteek, Rafael d'Oms, Rambert IV Malatesta de Sogliano, Reginó de Prüm, Regne de Taungoo, Regne Jaintia, Renata de França, Rodrigo Zamorano, Salvatore Vidal, Samartín del Rei Aurelio, Samtskhé, Sancho Busto de Villegas, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Joan Evangelista a Patmos, Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts, Satgaon, Segimon Bathory, Sforza Appiani d'Aragona, Sibil·la d'Anhalt, Sikhisme, Simón de Rojas, Simon Guillain, Simon Stevin, Sisto Badalocchio, Sofia de Brandenburg-Ansbach, Sofia de Mecklenburg-Güstrow, Son Gallard, Temperament igual, Teorema de la progressió aritmètica, Terceira, Terroba, Tomàs de Banyuls i de Llupià, Ulrich Schmidl, Unió d'Utrecht, Universitat de Sankore, Ur-Hamlet, Vicenç de Paül, Vicenç Gonzaga, Vincenzo Scamozzi, Vittoria Accoramboni, Yasuke, 1 de setembre, 24 d'abril, 26 de juliol, 7 de maig. Ampliar l'índex (304 més) » « Shrink índex

Açores

Les Açores (en portugués Os Açores) formen un arxipèlag d'illes portugueses al bell mig de l'oceà Atlàntic a uns 1.500 km de Lisboa i a uns 3.900 km de la costa est d'Amèrica del Nord.

Nou!!: 1581 і Açores · Veure més »

Abadia territorial de Subiaco

Labadia territorial de Subiaco (italià: abbazia territoriale di Subiaco; llatí: Abbatia Territorialis Sublacensis); també coneguda com a Abadia de Santa Escolàstica és una abadia de l'orde benedictí de l'Església catòlica, fundada al per sant Benet de Núrsia, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1581 і Abadia territorial de Subiaco · Veure més »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: 1581 і Abbas I el Gran · Veure més »

Abd al-Rahim Khan

Mirzà Abd al-Rahim Khan khan-i-Khanan (Lahore, 16 de desembre de 1556 - Delhi, 1627) fou un general i home d'estat indi fill del primer wakil d'Akbar el Gran, Bayram Khan.

Nou!!: 1581 і Abd al-Rahim Khan · Veure més »

Acta de la Haia

L'Acta de la Haia, coneguda igualment com a Decret d'abandonament (Plakkaat van Verlatinghe) o Acta d'Abjuració (Acte van Afzwering), va ser de facto la declaració d'independència de les Províncies Unides aleshores encara part dels Països Baixos espanyols.

Nou!!: 1581 і Acta de la Haia · Veure més »

Adam Gumpeltzheimer

Adam Gumpeltzheimer (també escrit Gumpelzhaimer o Gumpeltzhaimer - Trostberg, 1560 - Augsburg, 1625) fou un compositor alemany.

Nou!!: 1581 і Adam Gumpeltzheimer · Veure més »

Afrasiyàbides

Mapa del Mazanderan, al sud de la mar Càspia Els Afrasiyàbides o dinastia Afrasiyàbida fou una petita dinastia musulmana del Mazanderan.

Nou!!: 1581 і Afrasiyàbides · Veure més »

Aitona

Aitona és una vila i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.

Nou!!: 1581 і Aitona · Veure més »

Akbar

Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.

Nou!!: 1581 і Akbar · Veure més »

Al-Mamun ibn Àhmad

Mulay Muhàmmad al-Mamun ibn Àhmad (nom de regne Al-Mamun) fou sultà sadita, fill d'Ahmad al-Mansur i net de Mahammad I al-Mahdi.

Nou!!: 1581 і Al-Mamun ibn Àhmad · Veure més »

Albert Antoni de Schwarzburg-Rudolstadt

Albert Antoni de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Albrecht Anton von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 14 de novembre de 1641 i va morir a la mateixa ciutat el 15 de desembre de 1710.

Nou!!: 1581 і Albert Antoni de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Aleksàndrov

Aleksàndrov (en rus Алексaндров) és una ciutat, i centre administratiu, de la província de Vladímir, a Rússia.

Nou!!: 1581 і Aleksàndrov · Veure més »

Alessandro Piccolomini

Alessandro Piccolomini (Siena, Toscana, 13 de juny de 1508 - 12 de març de 1578) fou un filòsof i literat italià.

Nou!!: 1581 і Alessandro Piccolomini · Veure més »

Alexander Utendal

Alexander Utendal (Gant, Flandes, 1543/1545 – Innsbruck, Arxiducat d'Àustria, 7 de maig de 1581) fou un compositor flamenc.

Nou!!: 1581 і Alexander Utendal · Veure més »

Alexandre I de Parma

Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.

Nou!!: 1581 і Alexandre I de Parma · Veure més »

Alfonso Márquez de Prado

Alfonso Márquez de Prado (El Espinar (Segòvia), 1557 – Segòvia, 7 de novembre de 1621).

Nou!!: 1581 і Alfonso Márquez de Prado · Veure més »

Ali Kuli Khan Shamlu

Ali Kuli Khan Shumla ibn Sultan Husayn Khan ibn Durmish Khan (mort 1589) fou governador safàvida d'Herat i tutor d'Abbas Mirza el futur Abbas I el Gran.

Nou!!: 1581 і Ali Kuli Khan Shamlu · Veure més »

Alonso Ramírez de Prado

va ser un prevere, polític i escriptor castellà.

Nou!!: 1581 і Alonso Ramírez de Prado · Veure més »

Alytus

Alytus és una ciutat amb drets de municipi del sud de Lituània, capital del districte municipal homònim.

Nou!!: 1581 і Alytus · Veure més »

Ambrosio Cotes

Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576. Ambrosio Cotes (Villena, 1550? — Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.

Nou!!: 1581 і Ambrosio Cotes · Veure més »

Ana de Mendoza de la Cerda

Ana de Mendoza de la Cerda y de Silva y Álvarez de Toledo (Cifuentes, 29 de juny de 1540 - Pastrana, 2 de febrer de 1592) va ser una noble espanyola que va ostentar els títols de II duquessa de Francavilla, II princesa de Melito, II comtessa d'Aliano i II marquesa d'Algecilla per dret propi, i de princesa d'Eboli, duquessa d'Estremera, duquessa de Pastrana i marquesa de Diano pel seu matrimoni amb Ruy Gómez de Silva, noble portuguès i privat del rei Felipe II, per la qual cosa és coneguda popularment com la Princesa d'Eboli.

Nou!!: 1581 і Ana de Mendoza de la Cerda · Veure més »

Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.

Nou!!: 1581 і Anna de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Anna Maria de Hessen-Kassel

Anna Maria de Hessen-Kassel (en alemany Anna Maria von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 27 de gener de 1567 i va morir a Neunkirchen el 21 de novembre de 1626.

Nou!!: 1581 і Anna Maria de Hessen-Kassel · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: 1581 і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Antoni Coloma i Saa

Antoni Coloma i Saa (Valladolid, 1555? - Palerm, 1619), II Comte d'Elda, fill de Joan Coloma i Cardona de qui va heretar el títol en 1581, fou militar al servei de Felip II de Castella.

Nou!!: 1581 і Antoni Coloma i Saa · Veure més »

Antoni de Montserrat

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga.

Nou!!: 1581 і Antoni de Montserrat · Veure més »

Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg

Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg -Anton Ulrich von Braunschweig-Wolfenbüttel - (Hitzacker, Alemanya, 4 d'octubre de 1633 - Salzdahlum, 27 de març de 1714) fou un príncep alemany de la casa de Welf, el segon fill del duc August de Brunsvic-Lüneburg (1579-1666) i de Dorotea d'Anhalt-Zerbst (1607-1634).

Nou!!: 1581 і Antoni Ulric de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Arakan

Arakan és un estat de Birmània, de nom oficial Rakhine State.

Nou!!: 1581 і Arakan · Veure més »

Aritmètica modular

Gauss, llibre fundador de l'aritmètica modular. En matemàtiques, i més concretament en teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters.

Nou!!: 1581 і Aritmètica modular · Veure més »

Arquebisbat de Bogotà

Larquebisbat de Bogotà —Arquidiócesis de Bogotá, Archidioecesis Bogotensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Bogotà · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Goa i Damão

Larquebisbat de Goa i Daman (konkani: Goy ani Damanv Mha-Dhormprant; portuguès: Arquidiocese de Goa e Damão; llatí: Archidioecesis Goana et Damanensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Índia.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Goa i Damão · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1581 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Artifici de Juanelo

Esquema de l'Artifici de Juanelo El conegut com a artifici de Juanelo va ser una màquina hidràulica dissenyada al segle XVI per l'enginyer hispà-milanès Juanelo Turriano per portar aigua del riu Tajo a la ciutat de Toledo, salvant un desnivell de més de 100 metres. Va ser un dels grans invents del Renaixement i va aconseguir gran popularitat nacional i internacional, sent esmentat per molts escriptors del Segle d'Or en les seves obres.

Nou!!: 1581 і Artifici de Juanelo · Veure més »

Úrsula de Saxònia-Lauenburg

Úrsula de Saxònia-Lauenburg (en alemany Ursula von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Lauenburg d'Elba (Alemanya) el 1545 i va morir a Scharnebeck el 12 d'octubre de 1620.

Nou!!: 1581 і Úrsula de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Astúries de Santillana

Astúries de Santillana és una comarca històrica, el territori de la qual estava situat entre les actuals comunitats autònomes de Cantàbria i Astúries.

Nou!!: 1581 і Astúries de Santillana · Veure més »

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: 1581 і Astrofísica · Veure més »

Attock

Attock o Atak (en urdú: اٹک) és una ciutat del Pakistan capital del Districte d'Attock (i del tehsil d'Attock), al nord-oest del Panjab, a 80 km de Rāwalpind i 100 de Peshawar i a la vora de l'Indus prop del lloc on hi desaigua el riu Kabul.

Nou!!: 1581 і Attock · Veure més »

Aztlán

Aztlán ('lloc de blancor' o 'lloc de les garses', del nàhuatl azta.

Nou!!: 1581 і Aztlán · Veure més »

Çivizade

Els Çivizade o Çivizadeler (plural de Çivizade en turc) fou una família de savis otomans, dos dels quals van arribar a Xaikh al-Islam al.

Nou!!: 1581 і Çivizade · Veure més »

Égide Maillard

Égide o Gilles Maillard (Thérouanne, segle XVI) fou un compositor picard que deixà una col·lecció titulada La Musique, contenant plusieurs chansons françaises à quatre, cinq et six parties (Lió, 1581).

Nou!!: 1581 і Égide Maillard · Veure més »

Àhmad al-Mansur

Àhmad al-Mansur o al-Mansur adh-Dhahabí (Fes, 1549 - 20 d'agost del 1603) fou el sisè sobirà de la dinastia sadita.

Nou!!: 1581 і Àhmad al-Mansur · Veure més »

Àngel del Pas

Àngel del Pas (Perpinyà, novembre de 1540 - Roma, 23 d'agost de 1596) fou un frare franciscà, autor ascètic i teològic.

Nou!!: 1581 і Àngel del Pas · Veure més »

Bagrat V d'Imerètia

Bagrat V fou per cinc vegades rei d'Imerètia, fet especialment notable perquè era cec.

Nou!!: 1581 і Bagrat V d'Imerètia · Veure més »

Banswara

Escut Agència de Mewar dins l'Agència de la Rajputana, a la que pertanyé Banswara Banswara fou un estat rajput de la part sud de Rajputana amb una superfície de 5.040 km².

Nou!!: 1581 і Banswara · Veure més »

Banu Khalid

Els Banu Khàlid foren una tribu beduïna de l'Aràbia oriental i nissaga que va dominar la regió d'al-Hasa (i l'oasi d'al-Ahsa) amb capital a al-Mubarraz, a 2 km al nord d'al-Hufuf.

Nou!!: 1581 і Banu Khalid · Veure més »

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Nou!!: 1581 і Banya del sègol · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1581 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Bathory

Els Bathory foren una de les famílies aristocràtiques més importants de l'Europa Central entre els segles XV i XVII.

Nou!!: 1581 і Bathory · Veure més »

Bayazid Ansari

Bayazid Ansari (nom complet Pir-i Rawxan ibn Abd Al·lah Kadi ibn Xaykh Muhàmmad) (vers 1520-1581) fou un religiós afganès, fundador del moviment religiós i nacional afganès anomenat pels historiadors mogols com a Pir Tarik.

Nou!!: 1581 і Bayazid Ansari · Veure més »

Benet de Tocco

Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Nou!!: 1581 і Benet de Tocco · Veure més »

Bernal Díaz del Castillo

Bernal Díaz del Castillo (1495 - 1584) va ser un conqueridor espanyol d'Amèrica i cronista de la conquesta de Mèxic sota el comandament d'Hernan Cortés.

Nou!!: 1581 і Bernal Díaz del Castillo · Veure més »

Bernardo Strozzi

El compositor Claudio Monteverdi pintat per Bernardo Strozzi Bernardo Strozzi (Gènova, 1581 - Venècia, 3 d'agost de 1644) fou un famós pintor naturalista italià, també anomenat Il prete genovese ('el capellà genovès') o Il cappuccino genovese ('el caputxí genovès').

Nou!!: 1581 і Bernardo Strozzi · Veure més »

Bertrand Larada

Bertrand Larada (Montrejau, 1581 - 1635 a 1637) fou un escriptor occità.

Nou!!: 1581 і Bertrand Larada · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1581 і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: 1581 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1581 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Espira

El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.

Nou!!: 1581 і Bisbat d'Espira · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1581 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat d'Ivrea

El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1581 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Còrdova · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Città di Castello

El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Città di Castello · Veure més »

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Condom · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Saluzzo

El bisbat de Saluzzo (italià: diocesi di Saluzzo; llatí: Dioecesis Salutiarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Saluzzo · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1581 і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Teggiano-Policastro · Veure més »

Bisbat de Teramo-Atri

Basílica Cocatedral d'Atri Santa Maria di Propezzano El bisbat de Teramo-Atri (italià: diocesi di Teramo-Atri; llatí: Dioecesis Aprutina seu Teramensis-Hatriensis seu Atriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pescara-Penne, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Teramo-Atri · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Włocławek

La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.

Nou!!: 1581 і Bisbat de Włocławek · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1581 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Bordj El Kiffan

Bordj El Kiffan és un municipi de la ''wilaya'' d'Alger, a Algèria.

Nou!!: 1581 і Bordj El Kiffan · Veure més »

Brás de Albuquerque

Alfonso Brás de Albuquerque (c. 1501, Alhandra - 1581, Lisboa) fou un escriptor i humanista portuguès, fill primogènit d'Afonso de Albuquerque.

Nou!!: 1581 і Brás de Albuquerque · Veure més »

Cal Sabata de Dalt (Montmajor)

Can Sabata de Dalt és una masia de la parròquia de Montmajor, al Berguedà.

Nou!!: 1581 і Cal Sabata de Dalt (Montmajor) · Veure més »

Can Prat de la Riba

Can Prat de la Riba és una masia al poble de Bigues, en el terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca catalana del Vallès Oriental.

Nou!!: 1581 і Can Prat de la Riba · Veure més »

Capitania General de Cuba

La Capitania General de Cuba va ser una capitania general, integrant de l'Imperi Espanyol, establerta per la Corona espanyola durant la seva període de domini americà.

Nou!!: 1581 і Capitania General de Cuba · Veure més »

Carles de Mayenne

Carles de Lorena o de Mayenne -en francès Charles de Lorraine o Charles de Mayenne- (Alençon, Regne de França, 26 de març de 1554 - Soissons, 4 d'octubre de 1611) fou un príncep francès de la Casa de Lorena, Fou duc de Mayenne de 1573 a 1611, i era conegut com el duc de Mayenne, o simplement Mayenne, que era com l'anomenava el rei Enric IV de França.

Nou!!: 1581 і Carles de Mayenne · Veure més »

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Nou!!: 1581 і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: 1581 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1581 і Casa de Guisa · Veure més »

Castell d'Aberdour

El castell d'Aberdour es troba al poble d'Aberdour, a Fife, Escòcia.

Nou!!: 1581 і Castell d'Aberdour · Veure més »

Castell de Clasquerí

El Castell de Clasquerí –o Castell de Castellar– és un castell del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: 1581 і Castell de Clasquerí · Veure més »

Catalina de Balmaseda y San Martín

Catalina de Balmaseda y San Martín, en religió Caterina de Crist, (Madrigal de las Altas Torres, província d'Àvila, 28 d'octubre de 1544 - Barcelona, 3 de gener de 1594) fou una religiosa carmelita descalça, introductora d'aquest orde a Catalunya i Navarra.

Nou!!: 1581 і Catalina de Balmaseda y San Martín · Veure més »

Caterina de Portugal i de Bragança

Caterina de Portugal (Lisboa 1540 - Vila Viçosa 1614), infanta de Portugal.

Nou!!: 1581 і Caterina de Portugal i de Bragança · Veure més »

Còdex Bezae

John 3:26-4:1 Còdex de Bezae. El Còdex de Bezae, és un manuscrit primitiu de la Bíblia anomenat així, pel nom del seu descobridor Théodore de Bèze, humanista i teòleg francès, erudit del Nou Testament que va viure a l'època de Joan Calví, de qui en fou soci i successor.

Nou!!: 1581 і Còdex Bezae · Veure més »

Christopher Clavius

Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista.

Nou!!: 1581 і Christopher Clavius · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Nou!!: 1581 і Civilització asteca · Veure més »

Claudi Bornat

Claudi Bornat (Pont-de-Ruan, França, ? - Barcelona, 21 de març de 1581) va ser un impressor, llibreter i editor d'origen francès, establert a Barcelona, segons consta documentalment, des del 1548.

Nou!!: 1581 і Claudi Bornat · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Nou!!: 1581 і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comtat de Goëlo

El comtat de Goëlo o Goëllo fou una antiga entitat de Bretanya existent primer als segles  i i més tard un feu original al i que va existir fins a la revolució.

Nou!!: 1581 і Comtat de Goëlo · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: 1581 і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1581 і Comtat de Rethel · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: 1581 і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Toreno

El comtat de Toreno és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Felip IV, amb el vescomtat previ de Matarrosa i mitjançant Reial decret del 12 de novembre de 1657 i Real Despatx del 30 d'octubre de 1659, en favor d'Álvaro Queipo de Llano y Valdés, senyor de les viles de Toreno i Tombrío de Abajo, alferès major del Principat d'Astúries i de la vila de Cangas de Tineo (avui Cangas del Narcea), on posseïa el solar del seu llinatge, cavaller de Santiago, corregidor de Madrid i de Granada, capità general de Màlaga, del Consell d'Hisenda d'aquest rei i el seu gentilhome de Boca.

Nou!!: 1581 і Comtat de Toreno · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: 1581 і Comtat del Maine · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: 1581 і Confederació · Veure més »

Congregació de Feuillant

La Congregació de Feuillant, en llatí Congregatio Fuliensis, va ésser una reforma observant de l'Orde del Cister nascuda a l'abadia de Notre-Dame de Feuillant, prop de Tolosa de Llenguadoc, sota l'impuls del venerable Jean de La Barrière en 1577.

Nou!!: 1581 і Congregació de Feuillant · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: 1581 і Copenhaguen · Veure més »

Cornamusa

El cornamusaire, per Hendrick ter Brugghen (Segle XVII, Països Baixos) La cornamusa és un instrument musical aeròfon constituït per un bot petit de cuir que serveix de dipòsit d'aire.

Nou!!: 1581 і Cornamusa · Veure més »

Cosme i Damià, màrtirs

Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: 1581 і Cosme i Damià, màrtirs · Veure més »

Cristòfol Báthory

Cristòfol Báthory (en hongarès Báthory Kristóf, en romanès Cristofor Báthory) fou un voivoda (príncep)) del Principat de Transsilvània entre els anys 1576 i 1581. Membre de la influent família hongaresa de Transsilvània dels Bathory, va néixer l'any 1530 era el segon fill del també Voivoda Itsván Bathory. Va ser un dels col·laboradors més importants del seu germà gran, Esteve Bathory, que fou Voivoda de Transsilvània entre els anys 1571 i 1576, fins que aquest va renunciar al tron transsilvà en ser elegit pel Sejm polonès com a Rei del Regne de Polònia i Lituània. Amb la marxa del seu germà a Polònia, Cristòfol fou nomenat Voivoda de Transsilvània, seguint la política d'aliança amb els otomans. Es va casar amb Elisabeth Bocskay, amb qui va tenir dos fills, Segimon Bathory, que fou el seu successor al tron de Transsilvània i Grisledis Bathory, que es va casar amb el canceller polonès Jan Zamoyski. Categoria:Voivodes de Transsilvània Categoria:Nobles d'Hongria Categoria:Morts a Romania Categoria:Polítics romanesos Categoria:Naixements del 1530 Categoria:Morts el 1581.

Nou!!: 1581 і Cristòfol Báthory · Veure més »

Cristià de Brandenburg-Bayreuth

Cristià de Brandenburg-Bayreuth —en alemany Christian von Brandenburg-Bayreuth— (Cölln, actualment un barri del centre històric de Berlín, 30 de gener de 1581 - Bayreuth, 30 de maig de 1655) era un noble alemany de la Casa de Hohenzollern, fill de l'elector de Brandenburg Joan Jordi (1525-1598) i de la seva tercera esposa Elisabet d'Anhalt-Zerbst (1563-1607).

Nou!!: 1581 і Cristià de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cunit

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Nou!!: 1581 і Cunit · Veure més »

David I de Kakhètia

David I fou rei de Kakhètia del 1603 al 1604 fill d'Alexandre II de Kakhètia.

Nou!!: 1581 і David I de Kakhètia · Veure més »

Dècan

Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.

Nou!!: 1581 і Dècan · Veure més »

Diego Mas i Mas

fou un filòsof metafísic valencià.

Nou!!: 1581 і Diego Mas i Mas · Veure més »

Diego Pérez de Valdivia

Diego Pérez de Valdivia (Baeza, 1510 - Barcelona, 28 de febrer de 1589) fou un sacerdot andalús, humanista i teòleg, professor a les universitats de Baeza i Barcelona.

Nou!!: 1581 і Diego Pérez de Valdivia · Veure més »

Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà

Khàntia-Mànsia, o el (en rus), és un districte autònom o ókrug de Rússia i, per tant, un subjecte federal de la Federació Russa.

Nou!!: 1581 і Districte Autònom Khanti-Mansi — Iugrà · Veure més »

Districte d'Attock

El districte d'Attock (urdú: اٹک) és una divisió administrativa del Panjab al Pakistan.

Nou!!: 1581 і Districte d'Attock · Veure més »

Districte de Bago

El districte de Bago (districte de Pegu fins al 19 de juny de 1989) és una divisió administrativa de Birmània, a la divisió de Bago o divisió de Pegu.

Nou!!: 1581 і Districte de Bago · Veure més »

Districte de Garhwal

El districte de Garhwal fou una divisió administrativa de l'Índia Britànica, dins les Províncies del Nord-oest, i després les Províncies Unides d'Agra i Oudh, a la divisió de Kumaun.

Nou!!: 1581 і Districte de Garhwal · Veure més »

Districte de Prome

El districte de Prome o districte de Pyay és una divisió administrativa de la divisió de Bago (o de Pegu) a Myanmar, amb capital a Pyay o Prome.

Nou!!: 1581 і Districte de Prome · Veure més »

Districte de Rangoon

El districte de Rangoon (Ran-kun) fou una divisió administrativa de la divisió de Pegu a la Baixa Birmània ocupant la costa entre el riu Sittang (Tsit-taung) a l'oest i el To o China Bakir (boca de l'Irauadi, a l'est. La regió fou coneguda antigament com a Bokharadesa, que subsisteix en China Bakir. El districte va existir unit a Pegu entre 1853 i 1883, i separat fins al 1964 quan va esdevenir la divisió de Rangoon. La capital era la ciutat de Rangoon moderna Yangon. L'administració del districte de Rangoon va quedar des de la creació formal el 1883 (la decisió s'havia pres ja el 1879) en mans d'un subcomissionat dependent del comissionat de Baixa Birmània que era magistrat de districte i estava assistit per un magistrat del cantonment (campament militar) i tres magistrats de subdivisió.

Nou!!: 1581 і Districte de Rangoon · Veure més »

Domenico Zampieri

''Mort de sant Pere màrtir''. Pinacoteca Nacional de Bolonya Domenico Zampieri, també conegut com a Domenichino (Bolonya, 21 d'octubre de 1581 - Nàpols, 15 d'abril de 1641), va ser un prominent pintor italià barroc de l'escola bolonyesa.

Nou!!: 1581 і Domenico Zampieri · Veure més »

Ducat d'Épernon

El ducat d'Epernon fou un ducat pairia de França erigit el 1581.

Nou!!: 1581 і Ducat d'Épernon · Veure més »

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Nou!!: 1581 і Ducats de França · Veure més »

Elionor d'Anhalt-Zerbst

Elionor d'Anhalt-Zerbst (en alemany Eleonore von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 10 de novembre de 1608 i v morir a Østerholm el 2 de novembre de 1681.

Nou!!: 1581 і Elionor d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau (en alemany Eleonore Dorothea von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 16 de febrer de 1602 i va morir a Weimar el 26 de desembre de 1664.

Nou!!: 1581 і Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Elisabet d'Anhalt-Zerbst

Elisabet d'Anhalt-Zerbst (en alemany Elisabeth von Anhalt) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 15 de setembre de 1563 i va morir a Crossen el 8 de novembre de 1607.

Nou!!: 1581 і Elisabet d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg

Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (en alemany Elisabeth Juliane von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg) va néixer a Norburg (Alemanya) el 24 de maig de 1634 i va morir a Wolfenbüttel el 4 de febrer de 1704.

Nou!!: 1581 і Elisabet Juliana de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg · Veure més »

Emília d'Oldenburg-Delmenhorst

Emília d'Oldenburg-Delmenhorst (en alemany Emilie von Oldenburg) va néixer a Delmenhorst (Alemanya) el 15 de juny de 1614 i va morir a Rudolstadt el 4 de desembre de 1670.

Nou!!: 1581 і Emília d'Oldenburg-Delmenhorst · Veure més »

Emília Juliana de Barby-Mühlingen

Emília Juliana de Barby-Mühlingen (en alemany Æmilie Juliane von Barby-Mühlingen) va néixer a Heidecksburg (Alemanya) el 19 d'agost de 1637 i va morir a Rudolstadt el 3 de desembre de 1706.

Nou!!: 1581 і Emília Juliana de Barby-Mühlingen · Veure més »

Enric Hèrcules

Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.

Nou!!: 1581 і Enric Hèrcules · Veure més »

Enric III de Brunsvic-Lüneburg

Enric III de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Heinrich von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Celle (Alemanya) el 4 de juny de 1533 i va morir a Dannenberg el 19 de gener de 1598.

Nou!!: 1581 і Enric III de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Enriqueta de Savoia-Villars

Enriqueta de Savoia-Villars (en francès Henriette de Savoie-Villars) nascuda el 1541 i morta a Soissons (França) el 14 d'octubre de 1611, era una noble francesa, de la Casa de Savoia, filla del marquès de Villars Honorat II de Savoia (1511-1580) i de la vescomtessa Joana Francesca de Foix (1520-1542).

Nou!!: 1581 і Enriqueta de Savoia-Villars · Veure més »

Ensalada

L'ensalada és una composició musical polifònica, d'estil madrigalesc formada d'elements heterogenis.

Nou!!: 1581 і Ensalada · Veure més »

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth

Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth (en alemany Erdmann August von Brandenburg-Bayreuth) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 8 d'octubre de 1615 i va morir a Hof el 6 de febrer de 1651.

Nou!!: 1581 і Erdmann August de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Ernest de Baviera

1.

Nou!!: 1581 і Ernest de Baviera · Veure més »

Ernest Magnus de Dönhoff

Ernest Magnus de Dönhoff (en polonès Ernest Magnus Denhoff i en alemany Magnus Ernst Dönhoff) va néixer a Parnau (Estònia) el 10 de desembre de 1581 i va morir a la ciutat polonesa de Wielewo el 18 de juny de 1642.

Nou!!: 1581 і Ernest Magnus de Dönhoff · Veure més »

Escut d'Aitona

Escut oficial d'Aitona L'escut oficial d'Aitona té el següent blasonament: Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un gall cantant d'or; 2n de gules, 8 besants d'or posats en 2 pals.; 3r d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: 1581 і Escut d'Aitona · Veure més »

Escut de Guadassuar

Lescut de Guadassuar és un símbol representatiu del municipi valencià de Guadassuar (Ribera Alta).

Nou!!: 1581 і Escut de Guadassuar · Veure més »

Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena)

L'església arxiprestal de Sant Jaume de Villena està situada a la plaça de Sant Jaume d'aquesta ciutat.

Nou!!: 1581 і Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) · Veure més »

Església de Santa Maria in Via

L'església de Santa Maria in Via és un lloc de culte catòlic de Roma, al barri de Trevi, a la cantonada entre la via del Tritone i el carrer que pren el nom de l'església, via di Santa Maria in Via.

Nou!!: 1581 і Església de Santa Maria in Via · Veure més »

Església de Vilar de Frades

Mestre João Vicente, fundador de l'Orde dels Lóios i del Convent de Vilar de FradesL'estampa prové de ''Galeria das ordens religiosas e militares desde a mais remota antiguidade até nossos dias adornada com muitas estampas'', d'autor desconegut, 1843. Canonge de l'Orde dels Lóios Detall del portal sud de la façana, en estil neoromànic, utilitzant vestigis del monestir originari -ací, una àguila, símbol de la congregació, alçant rèptil L'Església de Sâo Salvador de Vilar de Frares, també anomenada Església de Vilar de Frares i Església del Monestir dels Lóios, es troba a la muntanya Airó, al costat del marge esquerre del riu Cávado, a la freguesia d'Areias de Vilar, al municipi de Barcelos, districte de Braga, a Portugal.

Nou!!: 1581 і Església de Vilar de Frades · Veure més »

Església Prioral de Sant Pere de Reus

La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres.

Nou!!: 1581 і Església Prioral de Sant Pere de Reus · Veure més »

Esteve Bathory

fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.

Nou!!: 1581 і Esteve Bathory · Veure més »

Exploració europea de l'Àfrica

ptolemaiques, que des de llavors s'han atribuït als rangs que varien de les Muntanyes Rwenzori al Kilimanjaro cap als pics d'Etiòpia al capdavant del Nil Blau. La geografia del nord d'Àfrica ha estat bastant coneguda entre els europeus des de l'antiguitat clàssica en la geografia greco-romana.

Nou!!: 1581 і Exploració europea de l'Àfrica · Veure més »

Fabrizio Dentice

Fabrizio Dentice (Nàpols, vers 1539 - idm. vers 1581) fou un compositor, violista i intèrpret del llaüt, natural de la Campània italiana.

Nou!!: 1581 і Fabrizio Dentice · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: 1581 і Felip II de Castella · Veure més »

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).

Nou!!: 1581 і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Fernando de Toledo

Fernando de Toledo (La Aldehuela, 1527 - Madrid, 1591).

Nou!!: 1581 і Fernando de Toledo · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: 1581 і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran II de Ribagorça

Ferran d'Aragó i de Borja (1546-1592).

Nou!!: 1581 і Ferran II de Ribagorça · Veure més »

Flageolet

XIX. Col·lecció particular de Dominique Enon. El flageolet, instrument que no s'ha de confondre amb la xirimia, és un instrument de vent-fusta, de la família dels aeròfons de bisell.

Nou!!: 1581 і Flageolet · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: 1581 і Flandes · Veure més »

Fortún García de Ercilla

Fortún García de Ercilla (Bermeo, segle XVI) fou un jurista i conseller reial basc, pare del poeta Alonso de Ercilla.

Nou!!: 1581 і Fortún García de Ercilla · Veure més »

François de Malherbe

François de Malherbe (Caen, 1555 - París, 16 d'octubre de 1628) va ser un poeta, crític i traductor francès.

Nou!!: 1581 і François de Malherbe · Veure més »

Françoise de Montmorency-Fosseux

Françoise de Montmorency-Fosseux —dita «la belle Fosseuse»— (1566 - 6 de desembre de 1641) fou l'amant d'Enric de Navarra (més tard el rei Enric IV de França) a 1579-1581.

Nou!!: 1581 і Françoise de Montmorency-Fosseux · Veure més »

Francesc de Montcada i de Cardona

Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.

Nou!!: 1581 і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »

Francesc Novella

Francesc Novella (Castellfabib, Racó d'Ademús, 1581 - València, 1645), doctor en teologia, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de València des del 2 de juny de 1615 fins a la seva mort.

Nou!!: 1581 і Francesc Novella · Veure més »

Francisco de Aguirre

Francisco de Aguirre de Meneses (Talavera de la Reina; 1508 - La Serena, 1581), va ser un conquistador espanyol que va destacar la conquesta de Xile.

Nou!!: 1581 і Francisco de Aguirre · Veure més »

Francisco de Toledo

Francisco de Toledo (Oropesa, Toledo, 1516 - Escalona, Toledo, 1582), comte d'Oropesa, va ser administrador colonial i virrei del Perú (1569-1581), durant el regnat de Felip II, amb l'objectiu de posar fi a les sublevacions dels pobles indígenes i consolidar els drets i privilegis reials sobre els dels encomenderos.

Nou!!: 1581 і Francisco de Toledo · Veure més »

Francisco Guerrero

Francisco Guerrero (Sevilla, 4 d'octubre de 1528 - 8 de novembre de 1599) és, al costat de Tomás Luis de Victoria i Cristóbal de Morales, un dels grans noms de la música sacra espanyola del Renaixement i amb això, un dels majors compositors espanyols de tots els temps.

Nou!!: 1581 і Francisco Guerrero · Veure més »

Francisco Sánchez

Estàtua de Francisco Sánchez Francisco Sánchez (Tui, 1551 - Toulouse, 1623) fou un metge i filòsof portuguès.

Nou!!: 1581 і Francisco Sánchez · Veure més »

Frans Hals

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585? – Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlandès de l'escola barroca flamenca.

Nou!!: 1581 і Frans Hals · Veure més »

Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg

Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (en alemany Friedrich von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 26 de novembre de 1581 i va morir a Nordborg el 22 de juliol de 1658.

Nou!!: 1581 і Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg · Veure més »

Frederic I de Württemberg (1557-1608)

Frederic I de Württemberg (en alemany Friedrich I von Württemberg) va néixer a la ciutat francesa de Montbéliard el 19 d'agost de 1557 i va morir a Stuttgart el 29 de gener de 1608.

Nou!!: 1581 і Frederic I de Württemberg (1557-1608) · Veure més »

Frederic II de Dinamarca

Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.

Nou!!: 1581 і Frederic II de Dinamarca · Veure més »

Fulvio Orsini

Fulvio Orsini, també conegut pel seu nom en llatí, Fulvius Ursinus (Roma, 11 de desembre de 1529 — Roma, 18 de maig de 1600), fou un humanista italià, filóleg, historiador, bibliòfil i bibliotecari.

Nou!!: 1581 і Fulvio Orsini · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: 1581 і Galileo Galilei · Veure més »

Galleria degli Uffizi

La Galleria degli Uffizi des de la ''Piazza della Signoria''. Es pot veure la forma característica del palau, que sembla una U. La Galleria degli Uffizi, amb el Palazzo Vecchio al fons La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.

Nou!!: 1581 і Galleria degli Uffizi · Veure més »

Gerard de Dönhoff

Gerard de Dönhoff (en alemany Gerhard von Dönhoff i en polonès Gerard Denhoff) va néixer a Strazde (Letònia) el 1554 i va morir el 1602 a la ciutat estoniana de Tartu.

Nou!!: 1581 і Gerard de Dönhoff · Veure més »

Giacomo Moro

fou un compositor i religiós servent de Maria.

Nou!!: 1581 і Giacomo Moro · Veure més »

Giovanni Battista Pinello di Ghirardi

Giovanni Battista Pinello di Ghirardi (Gènova, pel 1544 -Praga, Txèquia, 15 de juny de 1587) fou un compositor i mestre de capella del Renaixement.

Nou!!: 1581 і Giovanni Battista Pinello di Ghirardi · Veure més »

Gran Ducat de Finlàndia

Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb què, en sentit ampli, es designa Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, en què es proclamà la independència de Finlàndia.

Nou!!: 1581 і Gran Ducat de Finlàndia · Veure més »

Guadassuar

Guadassuar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1581 і Guadassuar · Veure més »

Guerra boja

La Guerra boja és el nom donat a una guerra que oposa entre 1485 i 1488 un partit principesc, feudal i aristòcrata, semblant a la Lliga del Bé Públic, a Anna de Beaujeu, regenta de França després de la mort de Lluís XI de França i esperant la majoria del jove rei Carles VIII de França.

Nou!!: 1581 і Guerra boja · Veure més »

Guerra de la Ribagorça

S'anomena guerra de la Ribagorça o guerra de Ribagorça a un enfrontament en el Comtat de Ribagorça a la fi del que va marcar el final del comtat.

Nou!!: 1581 і Guerra de la Ribagorça · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: 1581 і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerres Tenshō Iga

Les Guerres Tenshō Iga (天正伊賀の乱 Tenshō Iga no Ran?) o L'atac a Iga (伊賀攻め Iga-zeme?) o Pacificació d'Iga (伊賀平定 Iga Heitei?) és el nom donat a dues invasions de la Província d'Iga per part del Clan Oda durant el Període Sengoku.

Nou!!: 1581 і Guerres Tenshō Iga · Veure més »

Guillem de Saxònia-Weimar

Guillem de Saxònia-Weimar (en alemany Wilhelm von Sachsen-Weimar) va néixer a Altenburg (Alemanya) l'11 d'abril de 1598 i va morir a Weimar el 17 de maig de 1662.

Nou!!: 1581 і Guillem de Saxònia-Weimar · Veure més »

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592.

Nou!!: 1581 і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Guru Arjan Dev Ji

El Guru Arjan Dev Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਅਰਜਨ ਦੇਵ) (Goindval, Tarn Taran, 15 d'abril de 1581 - Lahore, 30 de maig de 1606) va ser el cinquè gurú dels sikhs (1581-1606) i el seu primer màrtir.

Nou!!: 1581 і Guru Arjan Dev Ji · Veure més »

Guru Ram Das Ji

Guru Ram Das Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਰਾਮ ਦਾਸ) (nascut a Lahore, Pakistan el 24 de setembre de 1534 – 1 de setembre de 1581, Amritsar, Índia) va ser el quart guru dels 10 gurus del sikhisme, va esdevenir guru el 30 d'agost de 1574 seguint els passos del també guru i sogre seu Guru Amar Das Ji.

Nou!!: 1581 і Guru Ram Das Ji · Veure més »

Gwadar

La ciutat Gwadar és una ciutat del Pakistan a la costa del Balutxistan a la mar d'Aràbia.

Nou!!: 1581 і Gwadar · Veure més »

Hamza Mirza

Hamza Mirza (1565/1566-1586) fou un príncep safàvida.

Nou!!: 1581 і Hamza Mirza · Veure més »

Hattori Hanzō

, també conegut com a, va ser un famós samurai i ninja del Període Sengoku, al qual s'atribueix haver salvat la vida d'en Tokugawa Ieyasu i ajudar-lo després a convertir-se en el governant del Japó unit.

Nou!!: 1581 і Hattori Hanzō · Veure més »

Hèrcules II d'Este

Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.

Nou!!: 1581 і Hèrcules II d'Este · Veure més »

Hernando de Cabezón

''Obras de musica para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabeçon'', publicades a Madrid, pel seu fill Hernando de Cabezón. Hernando de Cabezón (Madrid, 7 de setembre de 1541 - Valladolid, 1 d'octubre de 1602) fou un organista i compositor espanyol, fill d'Antonio de Cabezón.

Nou!!: 1581 і Hernando de Cabezón · Veure més »

Hieronim Morsztyn

Hieronim Morsztyn (1581 - 1623) fou un poeta polonès de l'època barroca, vinculat a les idees sarmatistes.

Nou!!: 1581 і Hieronim Morsztyn · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: 1581 і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de Reus

A continuació, un breu resum de la història de Reus.

Nou!!: 1581 і Història de Reus · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: 1581 і Història de Suècia · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: 1581 і Història de Tunísia · Veure més »

Hugues Loubenx de Verdalle

Fra Hugues Loubenx de Verdalle fou Gran Mestre entre 1581 i 1595.

Nou!!: 1581 і Hugues Loubenx de Verdalle · Veure més »

Illa Perejil

Localització de l'illa. Perejil (en amazic, Tura; en castellà, Perejil; en àrab, تورة, Tūra, històricament, i ليلى, Lailà, actualment i oficial) és una illa de l'estret de Gibraltar situada a uns 200 metres de la costa marroquina i a escassos 8 km al nord-oest del nucli urbà de la ciutat de Ceuta.

Nou!!: 1581 і Illa Perejil · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: 1581 і Imperi Espanyol · Veure més »

Jacob Regnart

Jacob Regnart (Douai, Províncies Unides, 1540 – 15 d'octubre de 1599, Praga) fou un compositor neerlandès.

Nou!!: 1581 і Jacob Regnart · Veure més »

Jacobus Reiner

Jacobus Reiner (Altdorf (Weingarten), 1560 - Abadia de Weingarten, 12 d'agost de 1606) fou un compositor alemany.

Nou!!: 1581 і Jacobus Reiner · Veure més »

Jacques Cujas

Jacques Cujas (Tolosa, 1522 — Bourges, 4 d'octubre de 1590), fou un jurista francès considerat com un dels màxims representants de l'humanisme jurídic o mos gallicus, corrent que propugnà l'estudi històric i filològic del Corpus Iuris Civilis.

Nou!!: 1581 і Jacques Cujas · Veure més »

Jahangir

Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab. El seu nom de naixement fou Shaykh Muhammad Salim (el seu pare li deia Shaykhu Baba) i era el fill més gran sobrevivent d'Akbar (altres dos germans més grans, Hasan i Husayn, havien mort infants) tingut amb Miryam al-Zamani. Va rebre una educació acurada i va aprendre el persa, el turc, l'àrab i l'urdú, i ciències com la història, l'aritmètica i la geografia, entre altres. Va ser nomenat mansabdar de deu mil, el més alt rang militar després de l'emperador, vers 1581, sent elevat a mansabdar de dotze mil el 1585 quan fou promès a la seva cosina Manbhawati Bai, filla de Bhagwan Das d'Amber (cunyat de Akbar com a germà de la seva dona Rajkumari Hira Kunwari (Miryam al-Zamani).

Nou!!: 1581 і Jahangir · Veure més »

Jaintia (parganes)

Les parganes Jaintia fou un territori britànic a l'Índia al nord-est del districte de Sylhet, avui a Bangladesh, entre les muntanyes Jaintia i el riu Surma.

Nou!!: 1581 і Jaintia (parganes) · Veure més »

James Ussher

James Ussher, de vegades escrit Usher llatinitzat Iacobus Usserius (Dublín, 4 de gener de 1581 - 21 de març de 1656) fou arquebisbe anglicà d'Armagh, a Irlanda.

Nou!!: 1581 і James Ussher · Veure més »

Jan van Asseliers

Jan van Asseliers també anomenat Johannes Asseliers, (Anvers 1520 o 1522 - Delft 1587 o 1584) va ser un jurista i escrivà dels Estats Generals dels Països Baixos.

Nou!!: 1581 і Jan van Asseliers · Veure més »

Jaume VII del Piombino

Jaume VII del Piombino (Gènova, 1581 - 1603) fou fill d'Alexandre Appiani d'Aragona.

Nou!!: 1581 і Jaume VII del Piombino · Veure més »

Jean de La Barrière

Jean de la Barrière (Saint-Céré, Òlt, Migdia-Pirineus, França, 29 d'abril de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1600) va ésser un monjo cistercenc, abat i reformador de l'abadia de Notre-Dame de Feuillant prop de Tolosa de Llenguadoc i fundador de la Congregació Cistercenca de Feuillant o Orde dels Fuliencs.

Nou!!: 1581 і Jean de La Barrière · Veure més »

Jean de la Cassière

Jean de la Cassière (1502 - 21 de desembre de 1581) fou Gran Mestre de l'Hospital.

Nou!!: 1581 і Jean de la Cassière · Veure més »

Jerusalem alliberada

Fresc de Tiepolo basat en la ''Jerusalem alliberada'' de Torquato Tasso. Es titula ''Rinaldo abandona Armida''. Setge de Jerusalem durant la Primera Croada La Jerusalem alliberada (italià: La Gerusalemme liberata) és un poema èpic del poeta italià Torquato Tasso, publicat per primer cop l'any 1581.

Nou!!: 1581 і Jerusalem alliberada · Veure més »

Joan Baptista Cardona

Joan Baptista Cardona (València, 1511 — València, 30 de desembre de 1589) fou un erudit humanista i bisbe de Vic i Tortosa.

Nou!!: 1581 і Joan Baptista Cardona · Veure més »

Joan de Coloma i Cardona

Joan Coloma i Cardona o Juan Coloma Pérez Calvillo (Elda ?, 1522 - Elda, 9 d'octubre de 1586) va ser un noble, escriptor i militar valencià, III Senyor d'Elda (1539-1586) i I Comte d'Elda (1577-1586).

Nou!!: 1581 і Joan de Coloma i Cardona · Veure més »

Joan Francesc Aldobrandini

Joan Francesc Aldobrandini (en italià Giovanni Francesco Aldobrandini) va néixer a Florència (Itàlia) l'11 de març de 1545 i va morir l'11 de setembre de 1601 a Varaždin (Croàcia), a causa de les ferides produïdes en el camp de batalla.

Nou!!: 1581 і Joan Francesc Aldobrandini · Veure més »

Joan Genís Peres

Joan Genís Peres, Joan Genís Peris, Genís Peres o Ginés Pérez de la Parra (Oriola, c.1548 - 1600?) fou compositor i músic valencià del Renaixement.

Nou!!: 1581 і Joan Genís Peres · Veure més »

Joan Jordi de Brandenburg

Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).

Nou!!: 1581 і Joan Jordi de Brandenburg · Veure més »

Joan Jordi II de Saxònia

Joan Jordi II de Saxònia -en alemany Johann Georg II von Sachsen- (Dresden, 31 de maig de 1613 -Freiberg, 22 d'agost de 1680) fou Duc de Saxònia i membre de la casa de Wettin, el seu govern es va caracteritzar per la recuperació econòmica de Saxònia després de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: 1581 і Joan Jordi II de Saxònia · Veure més »

Jodhpur

Jodhpur dins l'agència dels estats de la Rajputana Occidental a l'Agència de Rajputana Jodhpur o Marwar fou un antic principat de la Rajputana, el més gran de l'agència, amb una superfície de 90.554 km² (més d'un 25% de la superfície total de l'agència de Rajputana i el 60% de l'agència dels estats occidentals).

Nou!!: 1581 і Jodhpur · Veure més »

Johann Staden

Johann Staden (Nuremberg, 2 de juliol de 1581 – 15 de novembre de 1634) fou un compositor del Barroc i organista alemany.

Nou!!: 1581 і Johann Staden · Veure més »

Johannes Avianus

fou un escriptor i compositor de música.

Nou!!: 1581 і Johannes Avianus · Veure més »

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth

Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth o Brandenburg-Kulmbach (en alemany Georg Albrecht von Brandenburg-Kulmbach) va néixer a Bayreuth (Alemanya) el 20 de març de 1619 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de setembre de 1666.

Nou!!: 1581 і Jordi Albert de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Jordi III d'Erbach

Jordi III d'Erbach (en alemany Georg III von Erbach-Erbach) va néixer a la ciutat alemanya d'Erbach el 15 de juliol de 1548 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de febrer de 1605.

Nou!!: 1581 і Jordi III d'Erbach · Veure més »

Juan Bautista Maíno

Juan Bautista Maíno, Maino o Mayno (Pastrana, Guadalajara, batejat el 15 d'octubre de 1581 - Madrid, 1 d'abril de 1649) fou un pintor espanyol del Barroc.

Nou!!: 1581 і Juan Bautista Maíno · Veure més »

Juan Ruiz de Alarcón

Juan Ruiz de Alarcón y Mendoza va ser un dramaturg espanyol nascut l'any 1581 en la ciutat de Taxco, Mèxic, i morí a Madrid, el 1639.

Nou!!: 1581 і Juan Ruiz de Alarcón · Veure més »

Jumanos

Localització aproximada de les tribus índies de l'oest de Texas i frontera amb Mèxic, ca. 1600 Els jumanos eren un important poble amerindi o un conjunt de pobles que van habitar una àmplia zona a l'oest de Texas, al sud-est de Nou Mèxic i el nord de Mèxic, especialment prop de la regió de la Junta.

Nou!!: 1581 і Jumanos · Veure més »

Kanat de Sibèria

El Kanat de Sibèria va ser un estat tàtar turc a la futura Sibèria russa.

Nou!!: 1581 і Kanat de Sibèria · Veure més »

Koch Bihar

Escut Koch Bihar (bengalí কোচবিহার), transliterat també com Koch Behar, Cooch Behar, Cooch Bihar, Kuch Behar o Kuch Bihar, fou un estat tributari protegit de l'Índia dins el govern de la província de Bengala.

Nou!!: 1581 і Koch Bihar · Veure més »

Kumaon

Districtes i divisions Kumaon o Kumaun és una de les dues divisions administratives que formen l'estat d'Uttarakhand a l'Índia.

Nou!!: 1581 і Kumaon · Veure més »

Kutxum Khan

Kutxum Khan fou kan tàtar de Sibèria.

Nou!!: 1581 і Kutxum Khan · Veure més »

Kyaikkami

Kyaikkami (birmà ကျိုက္ခမီမြို့ kyuikhka.mi mrui, pronunciat tʃaikkʰəmì mjo) és una ciutat de l'estat Mon a Birmània (Myanmar) a la riba del riu Wakaru (Wakharoo).

Nou!!: 1581 і Kyaikkami · Veure més »

La Vall d'Almonesir

La Vall d'Almonesir (en castellà i oficialment, Vall de Almonacid, i en la parla xurra, La Vall) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1581 і La Vall d'Almonesir · Veure més »

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Nou!!: 1581 і Lahore · Veure més »

Lazzaro Cattaneo

Lazzaro Cattaneo, (en xinès 郭居静 -Guō Jūjing) (1560 - 1649) jesuïta italià, músic, missioner a la Xina durant els darrers anys de la Dinastia Ming.

Nou!!: 1581 і Lazzaro Cattaneo · Veure més »

Legació apostòlica de Romanya

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.

Nou!!: 1581 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »

Llangréu

Llangréu (Langreo en castellà y oficialment Llangréu/Langreo) és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: 1581 і Llangréu · Veure més »

Llegenda negra de la Inquisició espanyola

La llegenda negra de la Inquisició espanyola és un terme utilitzat per aquells autors que consideren l'existència d'una imatge fantasiada o exagerada de la Inquisició espanyola com a epítom del terror i la barbàrie humana.

Nou!!: 1581 і Llegenda negra de la Inquisició espanyola · Veure més »

Llinatge dels Banyuls

Els Banyuls foren una coneguda dinastia de cavallers catalans que posseïa diverses senyories al Rosselló, el Conflent el Vallespir i el Capcir, de les quals destacaven Nyer, Montferrer, Porcinyans, Fórnols, Puig, Real i Odelló.

Nou!!: 1581 і Llinatge dels Banyuls · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1581 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1581 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: 1581 і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1581 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1581 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1581 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1581 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governants de Mònaco

La següent és una llista cronològica dels governants de Mònaco.

Nou!!: 1581 і Llista de governants de Mònaco · Veure més »

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Nou!!: 1581 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: 1581 і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Lluís Bertran

Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant espanyol de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.

Nou!!: 1581 і Lluís Bertran · Veure més »

Lluís Gonzaga

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís Gonçaga (Castiglione delle Stiviere, 9 de març de 1568 - Roma, 21 de juny de 1591) va ser un religiós jesuïta, venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Nou!!: 1581 і Lluís Gonzaga · Veure més »

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Günther von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 27 de juny de 1581 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de novembre de 1646.

Nou!!: 1581 і Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Lluís II de Nassau-Weilburg

Lluís II de Nassau-Weilburg (en alemany Ludwig II von Nassau-Weilburg) va néixer el 9 d'agost de 1565 a Weilburg (Alemanya) i va morir a Saarbrücken el 8 de novembre de 1627.

Nou!!: 1581 і Lluís II de Nassau-Weilburg · Veure més »

Louise de Marillac

Louise de Marillac (París, 12 d'agost del 1591 - 15 de març del 1660) va ésser una religiosa francesa, fundadora de la congregació de les Filles de la Caritat, juntament amb sant Vicenç de Paül.

Nou!!: 1581 і Louise de Marillac · Veure més »

Luca Marenzio

fou un compositor i madrigalista italià del renaixement tardà, un dels que van adquirir més renom a la seva època per la composició de madrigals, abans de la transformació estilística que -ja en el Barroc - els va imprimir Monteverdi.

Nou!!: 1581 і Luca Marenzio · Veure més »

Luigi Dentice

Luigi Dentice (Nàpols, vers el 1510 – 1566) fou un compositor, musicògraf, cantant i llaütista italià al servei de la família Sanseverino.

Nou!!: 1581 і Luigi Dentice · Veure més »

Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi

Luquesi i Buonadonna (Gaggiano, Siena, Toscana, 1181 - Poggibonsi, 28 d'abril, abans de 1251) foren un matrimoni que, volent seguir Francesc d'Assís, es convertiren en els primers terciaris franciscans.

Nou!!: 1581 і Luquesi i Buonadonna de Poggibonsi · Veure més »

Magdalena de Lippe

Magdalena de Lippe (en alemany Magdalena zur Lippe) va néixer a Detmold (Alemanya) el 25 de febrer de 1552 i va morir a Darmstadt el 26 de febrer de 1687.

Nou!!: 1581 і Magdalena de Lippe · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth

Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth -Magdalena Sibylle von Brandenburg-Bayreuth - (Bayreuth, 1 de novembre de 1612 - Dresden, 20 de març de 1687) Era filla de Cristià de Brandenburg-Bayreuth (1581-1655) i de Maria de Hohenzollern (1579-1649).

Nou!!: 1581 і Magdalena Sibil·la de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Mahidevran

Mahidevran, coneguda també com a Gülbahar (turc otomà: ماه دوران, ca.1500 – 3 de febrer de 1581) fou la dona consort primera de Solimà I el Magnífic de l'Imperi Otomà abans d'Hürrem Sultan, i la mare del príncep Şehzade Mustafà.

Nou!!: 1581 і Mahidevran · Veure més »

Man Singh

Man Singh (21 de desembre de 1550-1615) fou maharajà d'Amber (Jaipur) i general de l'exèrcit mogol sota Akbar, governant diverses províncies de l'imperi.

Nou!!: 1581 і Man Singh · Veure més »

Manuel Joaquim Raspall i Mayol

va ser un arquitecte modernista i noucentista català.

Nou!!: 1581 і Manuel Joaquim Raspall i Mayol · Veure més »

Marc'Antonio Ingegneri

Marc'Antonio Ingegneri (Verona, 1547 – Cremona, 1 de juliol de 1592) fou un compositor italià.

Nou!!: 1581 і Marc'Antonio Ingegneri · Veure més »

Margarida de Parma i de Portugal

Margarida de Parma o Margarida Farnese (Parma, Ducat de Parma 1567 - Piacenza 1643) fou una noble i religiosa del Ducat de Parma.

Nou!!: 1581 і Margarida de Parma i de Portugal · Veure més »

Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).

Nou!!: 1581 і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »

Maria d’Habsburg-Jagellon

Maria d'Habsburg-Jagellon (en alemany Maria von Habsburg o Maria von Österreich) va néixer a Praga el 15 de maig de 1531 i va morir al Palau d'Hambach l'11 de desembre de 1581.

Nou!!: 1581 і Maria d’Habsburg-Jagellon · Veure més »

Maria de Portugal i de Bragança

Maria de Portugal i de Bragança o Maria de Guimarães (Lisboa, Regne de Portugal 1538 - Parma, Ducat de Parma 1577) fou una infanta portuguesa que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Nou!!: 1581 і Maria de Portugal i de Bragança · Veure més »

Maria Hohenzollern de Prússia

Maria Hohenzollern de Prússia (en alemany Marie von Preußen) va néixer a la ciutat prussiana de Königsberg el 23 de gener de 1679 i va morir a Bayreuth l'11 de febrer de 1649.

Nou!!: 1581 і Maria Hohenzollern de Prússia · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1581 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat d'Aitona

El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.

Nou!!: 1581 і Marquesat d'Aitona · Veure més »

Martí Garcia de Mendoza

Martí Garcia de Mendoza (Fuenlabrada de los Montes, 1549/1550 — Tortosa, setembre/octubre de 1615) fou un arquitecte d'origen extremeny, mestre major de l'obra de la Seu de Tortosa des de 1581 fins a 1615, i considerat un dels millors arquitectes del tardorenaixement català.

Nou!!: 1581 і Martí Garcia de Mendoza · Veure més »

Martí I de Ribagorça

Martí I de Ribagorça o Martí d'Aragó, de nom Martín de Gurrea y Aragón,Salas Auséns, José A. Lux Ripacurtiae III.

Nou!!: 1581 і Martí I de Ribagorça · Veure més »

Martín de Córdoba y Mendoza

Martín de Córdoba y Mendoza (Còrdova, ~ 1510 - 5 de juny de 1581) fou un religiós dominic que ocupà els bisbats de Tortosa, Plasència i Còrdova.

Nou!!: 1581 і Martín de Córdoba y Mendoza · Veure més »

Martín Enríquez de Almansa

Martín Enríquez de Almansa (Alcanyís, Aragó, 1525 - Lima, Perú, 1583) va ser virrei de Nova Espanya, entre el 1568 i 1580, i virrei del Perú, entre el 1581 i el 1583.

Nou!!: 1581 і Martín Enríquez de Almansa · Veure més »

Martín Ignacio de Loyola

Fra Martí de Loyola (?-1606), més conegut com a Martín Mallea, va ser un frare franciscà descalç, navegant i missioner espanyol.

Nou!!: 1581 і Martín Ignacio de Loyola · Veure més »

Mateu Fletxa el Jove

Portada de les ''Ensaladas'' publicades per '''Mateu Fletxa el Jove''' Mateu Fletxa el Jove (Prades, Baix Camp, 1530 - Sant Pere de la Portella, Berguedà, 20 de febrer de 1604) fou un compositor català, nebot de Mateu Fletxa el Vell Prengué l'hàbit carmelita a València.

Nou!!: 1581 і Mateu Fletxa el Jove · Veure més »

Mateu Fletxa el Vell

fou un compositor català del Renaixement.

Nou!!: 1581 і Mateu Fletxa el Vell · Veure més »

Mathurin Romegas

Mathurin d'Aux de Lescout, anomenat Romegas o Mathurin Romegas (1525 o 1528 – Novembre 1581 a Roma), era membre d'una família aristocràtica de Gascunya i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: 1581 і Mathurin Romegas · Veure més »

Michel de Montaigne

Michel Eyquem de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer del 1533 - 13 de setembre del 1592) va ser un pensador i magistrat francès del Renaixement.

Nou!!: 1581 і Michel de Montaigne · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: 1581 і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Miquel d'Agullana

Miquel d'Agullana i de Miquel (Girona, 1549 - 1596) fou un ardiaca de l'Empordà, canonge de la seu de Girona i 77è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: 1581 і Miquel d'Agullana · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: 1581 і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: 1581 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Simonópetra

Simonópetra Simonópetra Simonópetra El monestir de Simonópetra o Símonos Petra (Μονή Σιμωνόπετρα / Σίμωνος Πέτρας, literalment: 'Roca de Simó') és un monestir del Mont Atos, a Grècia.

Nou!!: 1581 і Monestir de Simonópetra · Veure més »

Navegació

Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.

Nou!!: 1581 і Navegació · Veure més »

Neerlandesos

Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.

Nou!!: 1581 і Neerlandesos · Veure més »

Nicolau Borràs Falcó

''Coronació d'espines'' (1579). Museu de Belles Arts de València Nicolau Borràs Falcó (Cocentaina, 1530-1610) fou un pintor renaixentista valencià seguidor i continuador de l'estil de Joan de Joanes.

Nou!!: 1581 і Nicolau Borràs Falcó · Veure més »

Nicolò Longobardo

Nicolò Longobardo (Caltagirone 1565 - Pequín 1655), també conegut com a Niccolò Longobardi, jesuïta italià, missioner a la Xina durant els anys finals de la Dinastia Ming i el principi de la Dinastia Qing.

Nou!!: 1581 і Nicolò Longobardo · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1581 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Oblats dels Sants Ambròs i Carles

Els Oblats dels Sants Ambròs i Carles, en llatí Congregatio Oblatorum Sanctorum Ambrosii et Caroli, són una associació de sacerdots seculars i laics de l'arxidiòcesi de Milà.

Nou!!: 1581 і Oblats dels Sants Ambròs i Carles · Veure més »

Oda Nobunaga

Oda Nobunaga (織田信長, Oda Nobunaga; 1534-1582) va ser un destacat dàimio (senyor feudal) del període Sengoku al període Azuchi-Momoyama de la història del Japó.

Nou!!: 1581 і Oda Nobunaga · Veure més »

Orsola Benincasa

Orsola Benincasa (Nàpols, 21 d'octubre de 1547 - 20 d'octubre de 1618) fou una religiosa i mística napolitana, fundadora de les Eremites i Oblates de la Immaculada Concepció, avui Germanes Teatines de la Immaculada Concepció de Maria Verge.

Nou!!: 1581 і Orsola Benincasa · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: 1581 і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pandolf Malatesta de Sogliano

Pandolf Malatesta de Sogliano fou fill de Carlo II Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1581 і Pandolf Malatesta de Sogliano · Veure més »

Patriarcat de Babilònia dels Caldeus

El Patriarcat de Babilònia dels Caldeus (llatí: Patriarchatus Babylonensis Chaldaeorum) és la seu patriarcal de l'Església catòlica caldea.

Nou!!: 1581 і Patriarcat de Babilònia dels Caldeus · Veure més »

Pavies

Pavies (en castellà i oficialment, Pavías) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1581 і Pavies · Veure més »

Pedro Fernández de Temiño

Pedro Fernández de Temiño (Burgos, 1532 - ?, 29 d'agost de 1590) va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila entre 1581 i 1590.

Nou!!: 1581 і Pedro Fernández de Temiño · Veure més »

Pietro Ponzio

Pietro Ponzio (Parma (Emília-Romanya), 25 de març de 1532 - idm. 27 de desembre de 1596) fou un compositor i musicòleg italià.

Nou!!: 1581 і Pietro Ponzio · Veure més »

Pobles indígenes de Mèxic

Nens chatins Mèxic s'ha definit a si mateix en la seva constitució com a nació "pluricultural" en reconeixement de les diverses ètnies que la conformen.

Nou!!: 1581 і Pobles indígenes de Mèxic · Veure més »

Pont de Santa Quitèria

El Pont de Santa Quitèria, o Pont Medieval de Santa Quitèria, està situat entre els municipis valencians d'Almassora, a la comarca de la Plana Alta, i de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, tots dos a la província de Castelló.

Nou!!: 1581 і Pont de Santa Quitèria · Veure més »

Porta Felice

Porta Felice a Palerm La Porta Felice és una de les portes de la ciutat de Palerm, Sicília.

Nou!!: 1581 і Porta Felice · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1581 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Principat de Transsilvània

El Principat de Transsilvània (en romanès: Principatul Transilvaniei; en hongarès: Erdélyi Fejedelemség; en alemany: Fürstentum Siebenbürgen) va ser un estat independent d'idioma i cultura hongaresa, amb una monarquia electiva que va existir entre mitjans del i principis del, en els territoris de l'actual regió de Transsilvània que es troba dins de les fronteres de la moderna Romania.

Nou!!: 1581 і Principat de Transsilvània · Veure més »

Proaza

Proaza és un conceyu de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.

Nou!!: 1581 і Proaza · Veure més »

Província de Vínnitsia

Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.

Nou!!: 1581 і Província de Vínnitsia · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: 1581 і Províncies Unides · Veure més »

Pskov

Pskov (Псков; en rus antic: Пльсковъ, Pleskov; en Pleskava; Pihkva; i en Pleskau) és una ciutat del nord-oest de Rússia, situada a aproximadament 20 km de la frontera amb Estònia.

Nou!!: 1581 і Pskov · Veure més »

Quipu

Quipu Inca. Col·lecció del Museu Larco. El quipu (del quítxua: khipu, «nus») era un estri per dur el registre i comptabilitat utilitzat en l'Imperi Inca i per la societat precedent en la regió andina.

Nou!!: 1581 і Quipu · Veure més »

Raeapteek

La Raeapteek, (en alemany:Ratsapotheke), (en francès:Pharmacie de l'Hôtel-de-Ville), (en italià:Farmacia Municipale) és una farmàcia històrica situada a la plaça de l'ajuntament de Tallinn en el centre de la ciutat, a Estònia.

Nou!!: 1581 і Raeapteek · Veure més »

Rafael d'Oms

Rafael d'Oms fou ardiaca major i canonge de Tarragona.

Nou!!: 1581 і Rafael d'Oms · Veure més »

Rambert IV Malatesta de Sogliano

Rambert IV Malatesta de Sogliano (1560-1615) era fill de Corneli Malatesta de San Giovanni.

Nou!!: 1581 і Rambert IV Malatesta de Sogliano · Veure més »

Reginó de Prüm

Reginó de Prüm (en forma llatinitzada Regino Prumiensis nascut el 842, mot el 915) fou un canonista i cronista medieval.

Nou!!: 1581 і Reginó de Prüm · Veure més »

Regne de Taungoo

El regne de Taungoo fou un estat independent del sud de la moderna Birmània, amb capital a la ciutat de Taungoo (Toungoo, Taung-ngu).

Nou!!: 1581 і Regne de Taungoo · Veure més »

Regne Jaintia

El regne Jaintia fou un estat que va existir entre vers el 1500 i el 1835, dominant les muntanyes Jaintia (fins al riu Kalang a la plana d'Assam, avui a Meghalaya) i les terres a la plana conegudes com plana de Jaintia.

Nou!!: 1581 і Regne Jaintia · Veure més »

Renata de França

Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.

Nou!!: 1581 і Renata de França · Veure més »

Rodrigo Zamorano

Rodrigo Zamorano (Valladolid, 1542 - Sevilla, 1623) va ser un cosmògraf de la casa reial que va servir Felip II.

Nou!!: 1581 і Rodrigo Zamorano · Veure més »

Salvatore Vidal

Salvatore Vidal (Maracalagonis 1581 - Roma 1647 fou un escriptor sard, anomenat realment Giovanni Andrea Contini. Estudià a Càller, on es graduà en dret civil i canònic. Després es consagrà sacerdot i durant uns anys fou comissari apostòlic de la Santa Croada. Fou rector de Muravera i de Maracalagonis durant 15 anys. El 1617 esdevingué frare a Càller i el 1619 fou enviat a Espanya, on ingressà als convents d'Alcázar i Cartagena. Després estudià llengües orientals al col·legi de San Pietro in Montorio (Roma) i viatjà predicant arreu d'Itàlia. Va escriure en llatí, italià i castellà.

Nou!!: 1581 і Salvatore Vidal · Veure més »

Samartín del Rei Aurelio

Samartín del Rei Aurelio (San Martín del Rey Aurelio en castellà) és un ''conceyu'' de la comunitat autònoma del principat d'Astúries.

Nou!!: 1581 і Samartín del Rei Aurelio · Veure més »

Samtskhé

Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.

Nou!!: 1581 і Samtskhé · Veure més »

Sancho Busto de Villegas

Sancho Busto de Villegas (Ocaña, ? - Madrid, 19 de gener de 1581) va ser un religiós castellà, que va ser governador de l'arquebisbat de Toledo i bisbe d'Àvila.

Nou!!: 1581 і Sancho Busto de Villegas · Veure més »

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Nou!!: 1581 і Sant Jeroni de la Murtra · Veure més »

Sant Joan Evangelista a Patmos

Sant Joan Evangelista a Patmos és un oli sobre tela de 99 × 131 cm realitzat per Pedro de Orrente cap al 1620, el qual es troba al Museu del Prado (Madrid).

Nou!!: 1581 і Sant Joan Evangelista a Patmos · Veure més »

Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts

El santuari de Nostra Senyora de les Virtuts, també denominat Monestir de les Virtuts està situat a la pedania de Les Virtuts, en el terme municipal de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià).

Nou!!: 1581 і Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts · Veure més »

Satgaon

Satgaon (oficialment Saptagram) fou una antiga ciutat al districte d'Hooghly a Bengala Occidental, situada a a 4 km de Bandel.

Nou!!: 1581 і Satgaon · Veure més »

Segimon Bathory

Segimon Bathory (Oradea, Romania, 1572 - Praga, 27 de març de 1613) fou un voivoda (príncep) de Transsilvània (1581-1594, 1594-1598 i 1601-1602).

Nou!!: 1581 і Segimon Bathory · Veure més »

Sforza Appiani d'Aragona

Sforza Appiani d'Aragona (Valle 1526-Florència 1581) fou fill de Ferran Appiani d'Aragona.

Nou!!: 1581 і Sforza Appiani d'Aragona · Veure més »

Sibil·la d'Anhalt

Sibil·la d'Anhalt (en alemany Sibylla von Anhalt) va néixer a Bernburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1564 i va morir a Leonberg el 26 de novembre de 1614.

Nou!!: 1581 і Sibil·la d'Anhalt · Veure més »

Sikhisme

El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.

Nou!!: 1581 і Sikhisme · Veure més »

Simón de Rojas

Simón de Rojas (28 d'octubre de 1552, Valladolid - Madrid, 29 de setembre de 1624) va ser un sacerdot castellà de l'orde trinitari, conegut com a l'“Apòstol de l'Ave Maria” per la seva devoció envers la Mare de Déu.

Nou!!: 1581 і Simón de Rojas · Veure més »

Simon Guillain

segon príncep de Conde, circa 1629, per Simon Guillain. Es conserva al Museu del Louvre. Simon Guillain, París, 15 de juny de 1581 - París, 26 de desembre de 1658,Simon Guillain a. fou un escultor francès.

Nou!!: 1581 і Simon Guillain · Veure més »

Simon Stevin

Simon Stevin (Bruges, comtat de Flandes, 1548 – La Haia, comtat d'Holanda, 1620), va ser un matemàtic i enginyer originari de les Disset Províncies.

Nou!!: 1581 і Simon Stevin · Veure més »

Sisto Badalocchio

Sisto Badalocchio Rosa (Parma, 1581 o 1585 - c. 1647) va ser un pintor i gravador italià, pertanyent a l'Escola Bolonyesa.

Nou!!: 1581 і Sisto Badalocchio · Veure més »

Sofia de Brandenburg-Ansbach

Sofia de Brandenburg-Ansbach (en alemany Sofia de Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 10 de juny de 1614 i va morir a Bayreuth el 23 de novembre de 1646.

Nou!!: 1581 і Sofia de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Sofia de Mecklenburg-Güstrow

Sofia de Mecklenburg-Schwerin o de Mecklenburg-Güstrow -en alemany Sophie von Mecklenburg- (Wismar, 4 de setembre de 1557 - 3 d'octubre de 1631, Nykøbing Falster, Regne de Dinamarca) fou una noble alemanya, filla d'Ulric III de Mecklenburg-Güstrow (1527-1603) i d'Elisabet d'Oldenburg de Dinamarca (1524-1586).

Nou!!: 1581 і Sofia de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Son Gallard

Son Gallard és una possessió situada a Deià (Mallorca), concretament entre Son Rutlan, ses Cases Noves, Miramar i sa Talaia.

Nou!!: 1581 і Son Gallard · Veure més »

Temperament igual

El temperament igual és un temperament musical, o un sistema d'afinació en el qual cada parell de notes adjacents té una freqüència d'idèntica proporció.

Nou!!: 1581 і Temperament igual · Veure més »

Teorema de la progressió aritmètica

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, autor de teorema En matemàtiques, i més particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressió aritmètica, a causa del matemàtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera següent: el que és equivalent a l'enunciat següent: Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmètica modular i els de la teoria analítica dels nombres.

Nou!!: 1581 і Teorema de la progressió aritmètica · Veure més »

Terceira

Terceira és una de les illes de l'arxipèlag de les Açores (Portugal).

Nou!!: 1581 і Terceira · Veure més »

Terroba

Terroba és un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya).

Nou!!: 1581 і Terroba · Veure més »

Tomàs de Banyuls i de Llupià

Tomàs de Banyuls i de Llupià (1556-1627) senyor de Nyer, fou un donzell català conegut sobretot per ser l'iniciador de les bandositats dels Nyerros en contra dels Cadells per la preeminència als Comtats de Rosselló i Cerdanya i que van sacsejar la Catalunya moderna bona part del.

Nou!!: 1581 і Tomàs de Banyuls i de Llupià · Veure més »

Ulrich Schmidl

Buenos Aires a poc de fundada; 1536. Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt, (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.

Nou!!: 1581 і Ulrich Schmidl · Veure més »

Unió d'Utrecht

Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.

Nou!!: 1581 і Unió d'Utrecht · Veure més »

Universitat de Sankore

Portes de la madrasa de Sankore La Universitat de Sankore, la mesquita de Sankore o la madrassa de Sankore és el més antic dels tres centres d'aprenentatge situats a Timbuctu, Mali, a l'Àfrica Occidental.

Nou!!: 1581 і Universitat de Sankore · Veure més »

Ur-Hamlet

Sembla que l'escena dels actors també hi era a Ur-Hamlet Hamlet amb la seva mare, en una escena molt possiblement d'Ur-Hamlet La mítica mort d'Ofèlia Ur-Hamlet és una obra teatral de la qual no resta cap còpia i que alguns estudiosos consideren com una versió anterior al Hamlet (1601) de Shakespeare.

Nou!!: 1581 і Ur-Hamlet · Veure més »

Vicenç de Paül

Vicenç de Paül (Lo Poi, actualment anomenat Sent Vincenç de Pau, Gascunya, 24 d'abril de 1581, o Tamarit de Llitera, Llitera, 1576 - París, 27 de setembre de 1660) fou un sacerdot occità, canonitzat per Climent XII el 1737.

Nou!!: 1581 і Vicenç de Paül · Veure més »

Vicenç Gonzaga

Vicenç Gonzaga o Vicenç I de Màntua (Màntua, 21 de setembre del 1562 – Màntua, 18 de febrer del 1612) fou duc de Màntua i Montferrat del 1587 fins a la seva mort.

Nou!!: 1581 і Vicenç Gonzaga · Veure més »

Vincenzo Scamozzi

Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.

Nou!!: 1581 і Vincenzo Scamozzi · Veure més »

Vittoria Accoramboni

Vittoria Accoramboni (Gubbio, 15 de febrer de 1557 - Pàdua, 22 de desembre de 1585) fou una noble italiana.

Nou!!: 1581 і Vittoria Accoramboni · Veure més »

Yasuke

Pintura japonesa que representa un grup de portuguesos, entre els quals es troba un servent negre. és el nom utilitzat per a referir-se a un vassall (家臣 kashin, en japonès) africà del daimyō Oda Nobunaga nascut a mitjans del segle XVI.

Nou!!: 1581 і Yasuke · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1581 і 1 de setembre · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1581 і 24 d'abril · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1581 і 26 de juliol · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1581 і 7 de maig · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant