Comunicació

486 les relacions: Abadia de Cava, Abadia de Sant Denís, Abd-al-Màlik al-Ghazi, Abd-al-Qàdir Badauni, Abd-Al·lah al-Ghàlib, Abu-l-Fadl Al·lamí, Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp, Ador, Agostino Carracci, Aikido, Albin Moller, Alcoleja, Alessandro Piccolomini, Alexander Utendal, Alexandre II de Kakhètia, Algímia d'Alfara, Algemesí, Almoines, Almudaina, Alonso Barba, Amèrica del Sud, Ambrosio de Morales, Amritsar, Ana de Espinosa y Espinosa, Ana Gerónima, André Pevernage, Andrea Palladio, Anglès (la Selva), Angolars, Anna de Dinamarca, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Antella, Antic règim a França, Antoni de Montserrat, Antonio de Sotomayor, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Armari de les tres claus de Tortosa, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Córdoba, ..., Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Guadalajara, Arquebisbat de Guatemala, Arquebisbat de Kaunas, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Morelia, Arquebisbat de Paderborn, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Santiago de Xile, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Tàrent, Art de l'Índia, Art del Renaixement, Arxipèlag Juan Fernández, Ascanio Condivi, Úrsula de Saxònia-Lauenburg, Audiència dels Confines, Étienne de La Boétie, Baixkirs, Baluard de Sant Pere, Banja Luka, Barxeta, Basílica de Sant Joan i Sant Pau, Batalla de Lepant (1571), Bálint Balassi, Beata Mariana de Jesús, Bellús, Bellreguard, Benedetto Magni, Bengala, Beniafé, Beniarjó, Beniatjar, Benigama, Benigànim, Benillup, Benimarfull, Berfull, Bhagalpur, Bianca Cappello, Bicorb, Bisbat d'Ales-Terralba, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Arràs, Bisbat d'Évreux, Bisbat d'Ieper, Bisbat de Coserans, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Leiria-Fàtima, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Màntua, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Novara, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Prato, Bisbat de Rímini, Bisbat de Rieti, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Trieste, Bisbat de Valença, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Vic, Bisbat de Volterra, Bisbat de Würzburg, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bolívia, Bonrepòs i Mirambell, Borriana, Brăila, Brutus (Miquel Àngel), Bufali, Bukkur, Burgos, Burhan Imad Xa, Camí dels espanyols, Can Riera (Barcelona), Canal d'Urgell, Capitania General de les Filipines, Carles de Lorena (1524-1574), Carles I de Borbó (cardenal), Carles II d'Àustria Interior, Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen), Carles IX de França, Casa de Guisa, Castell d'Escornalbou, Castell de Montpalau, Catedral de Palerm, Catedral de Terrassa, Caterina de Brandenburg-Küstrin, Caterina de Mèdici, Caterina Tomàs i Gallard, Caterina Vasa (1539-1610), Christophe Plantin, Christopher Clavius, Chucena, Ciutadella de València, Clan Oda, Claude Goudimel, Clergues Regulars de la Mare de Déu, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, Cochabamba, Coche, Colonitzacions d'Irlanda, Comtat d'Osona, Comtat de Zelanda, Convent de Santa Magdalena de Palma, Corneille de Lyon, Cosme I de Mèdici, Cristòfor Despuig, Cristina de Hessen, Dalmau Ciurana, Damasc, Damat Ibrahim Paixà, Daniel Dumonstier, Dawud Khan Kararani, Diana de Poitiers, Diego Hurtado de Mendoza (poeta), Diego Mas i Mas, Diego Pérez de Valdivia, Dinastia, Dinastia Arghun, Dinastia Valois, Discurs de la servitud voluntària, Districte d'Amritsar, Districte de Bardhaman, Dorotea de Dinamarca, Ducat d'Escalona, Ducat d'Orleans, Ducat d'Urbino, Ducat de Borbó, Ducats de França, Edzard II de Frísia Oriental, El llibre de la felicitat (literatura otomana), El Puig de Rialb, Elionor d'Àustria, Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau, Elisabet Carlota de Wittelsbach, Elisabet de Lorena, Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg, Enric II de França, Enric III de Brunsvic-Lüneburg, Enric III de França, Enriqueta de Clèveris, Enriqueta Maria de França, Erinyà, Ermita de Sant Roc (Culla), Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg, Erycius Puteanus, Escut i bandera de Bufali, Església de San Agustín de Manila, Església de Sant Jeroni de Palma, Església de Sant Joan Baptista d'Atzeneta d'Albaida, Església de Sant Martí (Callosa de Segura), Església de Sant Martí (València), Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, Església de Santa Caterina de Teulada, Església dels Sants Just i Pastor, Església Ortodoxa de Xipre, Església parroquial de la Immaculada (Albalat dels Tarongers), Església parroquial de la Immaculada Concepció (Otos), Església parroquial de la Mare de Déu de Loreto (Ador), Església parroquial de Sant Bernadí (Cirat), Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (Algímia d'Alfara), Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, Fageca, Federico Zuccaro, Felip II de Castella, Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Feng Menglong, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc de Montcada i de Cardona, Francesc I de França, Francesc I de Mèdici, Francisco de Valdés, Francisco Hernández de Toledo, Frederic II de Dinamarca, Fresno (Tolima), Gabès, Gabriel Bataille, Gallus Dressler, Gandava, Giorgio Vasari, Giovanni dalle Bande Nere, Giovanni Giovenale Ancina, Girolamo da Treviso, Girolamo Diruta, Giulio Acquaviva d'Aragona, Godelleta, Gonzalo de Illescas, Gran Ducat de Toscana, Guerres de religió a França, Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Guillem de Saxònia-Weimar, Guillem Kettler de Curlàndia, Guillem V de Baviera, Guru Amar Das Ji, Hadim Mesih Paixà, Hajipur, Hammamet, Hàfsida, Hermann Matthias Werrecore, Hernando de Santillán y Figueroa, Història de Bolívia, Història de Costa Rica, Història de França, Història de la medicina, Història de la regió mediterrània, Història de Tunísia, Història del Magrib, Història del Sind, Història del vi de la Rioja, Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales, Ifríqiya, Illes Desventuradas, Imperi Otomà, Innocenci X, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isaccea, Jacob Kettler de Curlàndia, Jacobus Gallus, Jan Kochanowski, Jaume I d'Anglaterra, Jaume Malatesta de Roncofreddo, Jerzy Mniszech, Joachim Beuckelaer, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan Leonardi, Joan Pujol, Joan Vila (bisbe), Joana d'Àustria, Joaquim Frederic, Johann Steuerlein, Johannes Eccard, John Wilbye, Jordi de Lencastre, Jordi Guillem de Brandenburg, Jordi III d'Erbach, Jordi III Dadiani, Jornada de Tunis, Josep Nasi, Juan de Garay, Juan de Mariana, Juan Fernández (marí), Juan Izquierdo (dominic), Juan Miguel Navarro, Juan Tomás Celma, Juliana Gracián y Dantisco, Kairuan, Kanat de Kassímov, Késsef Mixné, Khodja Čelebi, Klagenfurt, Kuko, La Goleta, La Ribera Alta, Lan Xang, Leiden, Livno, Llívia, Lleó de Kakhètia, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de catholicos d'Aghuània, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors colonials de Cuba, Llista de governants de Moldàvia, Llista de monarques de Polònia, Llista de reis de França, Lluís de Lorena (1555-1588), Lluís de Nassau, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís I Gonzaga-Nevers, Lluïsa Carlota de Brandenburg, Llutxent, Loïs Belaud de la Belaudièra, Loosdrecht, Maškovce, Madrassa Ben Youssef, Madrigal, Mahàmmad (II) al-Maslukh, Mahmud Tardjuman, Malleus Maleficarum, Mamia IV Dadiani, Man Singh, Manuel Dias, Mar Mediterrània, Maraix, Margarida de Valois (duquessa de Berry), Margarida de Valois (reina de França), Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Maria Cristina d'Habsburg, Maria Salviati, Mariscal de França, Marquesat d'Aitona, Marquesat de Montferrat, Martín Cortés (el mestís), Martín Cortés Zúñiga, Mateu Desplà, Mausoleu d'Halicarnàs, Mehmed Zaim, Mehmet III, Miquel de Tamarit i Rifós, Miquel Jeroni Morell, Miquel Montserrat de Guardiola i de Terrades, Miran Muhàmmad Xa II, Mont-roig del Camp, Moros i Cristians d'Alcoi, Muhàmmad an-Nàssir, Muhàmmad VI ibn al-Hàssan, Murat III, Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida, Nàquera, Oda Nobunaga, Old Course de St Andrews, Ondara, Orde del Toisó d'Or, Palau de Topkapı, Papa Lleó I, Passeig de la Ciutadella (València), Patna, Patriarcat d'Aquileia, Pedro Menéndez de Avilés, Pedro Téllez-Girón y Velasco, Penitenciari major, Pertev Mehmed Paixà, Philippe de Monte, Pialí Baixà, Pierre de Brantòsme, Pont de la Daurada, Porbandar, Portada/efemèride juny 5, President de Lituània, Ral, Ravals de Reus, Recinte emmurallat de Berfull, Regne de França, Reial Audiència de Manila, Renaixement, Renata de França, Renata de Lorena, René Goulaine de Laudonnière, Repartiment d'indis, Retrat de Diego de Covarrubias, Riu Paraíba, Riudellots de la Selva, Rodrigo Ordóñez, Sant Eugèni de Vius, Sant Martí de Teià, Santa Maria d'Arenys, Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, Santa Maria in Aracoeli, Scipione Rebiba, Selim II, Sella (Marina Baixa), Serradell, Shantou, Sikhisme, Sofia de Mecklenburg-Güstrow, Sofia Hohenzollern, Sokollu Mehmed Paixà, Stakčínska Roztoka, Taliki-zade Mehmed ibn Mehmed el-Fenäri, Teià, Terni, Torre de Cope, Tortosa, Tsar, Tufal Khan Dakhni, Tunísia, Tunis, Tunis i la Goleta, Tupiza, Tycho Brahe, Udaijin, Ufà, Universitat de Leiden, Universitat de Nancy, Valdemorillo, Vidreres, Villa Soriano, Vincenzo Scamozzi, Wends, Xah Sultan (filla de Selim II), Yossef Qaro, 1 de maig, 12 de desembre, 12 de juny, 13 de desembre, 14 de juliol, 15 de setembre, 1502, 1511, 1519, 1523, 1524, 1531, 1595, 1616, 1619, 1646, 1655, 21 d'abril, 27 de juny, 3 de juny, 30 d'agost, 30 de juliol, 30 de maig, 5 d'abril, 5 de juny, 5 de març, 6 de maig, 8 de juliol. Ampliar l'índex (436 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1574 і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: 1574 і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abd-al-Màlik al-Ghazi

Abu-Marwan Abd-al-Màlik al-Ghazi o, més senzillament, Abd-al-Màlik al-Ghazi fou sultà sadita, fill de Muhammad I al-Mahdi.

Nou!!: 1574 і Abd-al-Màlik al-Ghazi · Veure més »

Abd-al-Qàdir Badauni

Abd-al-Qàdir Badauni fou un historiador mogol nascut a Toda, a l'estat de Jaipur el 1540.

Nou!!: 1574 і Abd-al-Qàdir Badauni · Veure més »

Abd-Al·lah al-Ghàlib

Abu-Muhàmmad mawlay Abd-Al·lah al-Ghàlib bi-L·lah —— o, més senzillament, Abd-Al·lah al-Ghàlib (juny 1527-21 de gener de 1574) fou soldà de la dinastia sadita, fill d'un dels fundadors de la dinastia, Muhammad I al-Mahdi (Muhammad al-Shaykh al-Mahdi).

Nou!!: 1574 і Abd-Al·lah al-Ghàlib · Veure més »

Abu-l-Fadl Al·lamí

Abu-l-Fadl (o Abu-l-Fadhl) ibn Mubàrak Al·lamí o, senzillament, Abu-l-Fadl Al·lamí (Agra, 14 de gener de 1551-22 d'agost del 1602) fou secretari particular de l'emperador mogol Akbar i historiador.

Nou!!: 1574 і Abu-l-Fadl Al·lamí · Veure més »

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf — (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg.

Nou!!: 1574 і Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Ador

Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: 1574 і Ador · Veure més »

Agostino Carracci

Júpiter i Juno Agostino Carracci o Caracci (Bolonya, 16 d'agost de 1557 - Parma, 22 de març de 1602), pintor i gravador italià, fundador de l'Accademia degli Incamminati.

Nou!!: 1574 і Agostino Carracci · Veure més »

Aikido

Tachi waza nikyo omote Kokiu nague L'aikido és una art marcial japonesa pertanyent a la classificació de gendai budo, nom que reben les arts marcials modernes.

Nou!!: 1574 і Aikido · Veure més »

Albin Moller

Placa commemorativa d'Albin Moller a la casa parroquial de Straupitz Albin Moller, o Albinus Mollerus, (*Straupitz, 1541 - † Altdöbern, 26 de desembre de 1618) fou un escriptor i teòleg sòrab, autor del primer llibre en sòrab.

Nou!!: 1574 і Albin Moller · Veure més »

Alcoleja

Alcoleja, o també Alcoleja d'Aitana, és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1574 і Alcoleja · Veure més »

Alessandro Piccolomini

Alessandro Piccolomini (Siena, Toscana, 13 de juny de 1508 - 12 de març de 1578) fou un filòsof i literat italià.

Nou!!: 1574 і Alessandro Piccolomini · Veure més »

Alexander Utendal

Alexander Utendal (Gant, Flandes, 1543/1545 – Innsbruck, Arxiducat d'Àustria, 7 de maig de 1581) fou un compositor flamenc.

Nou!!: 1574 і Alexander Utendal · Veure més »

Alexandre II de Kakhètia

Alexandre II fou rei de Kakhètia del 1574 al 1603 i el 1605.

Nou!!: 1574 і Alexandre II de Kakhètia · Veure més »

Algímia d'Alfara

Algímia d'Alfara és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: 1574 і Algímia d'Alfara · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: 1574 і Algemesí · Veure més »

Almoines

Almoines és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: 1574 і Almoines · Veure més »

Almudaina

Almudaina és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1574 і Almudaina · Veure més »

Alonso Barba

Alonso Barba, arquitecte de la segona meitat del.

Nou!!: 1574 і Alonso Barba · Veure més »

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: 1574 і Amèrica del Sud · Veure més »

Ambrosio de Morales

Retrat. Ambrosio de Morales (Còrdova, 1513 - 21 de setembre de 1591) fou un eclesiàstic, humanista i historiador espanyol.

Nou!!: 1574 і Ambrosio de Morales · Veure més »

Amritsar

Harimandir Sahib Amritsar (en panjabi: ਅੰਮ੍ਰਿਤਸਰ) (en català: "Llac del Nèctar Sagrat") és una ciutat de l'Índia, capital del districte d'Amritsar a l'estat del Panjab a mig camí entre els rius Beds i Ravi.

Nou!!: 1574 і Amritsar · Veure més »

Ana de Espinosa y Espinosa

Ana de Espinosa y Espinosa (Madrid, 1574-1653), de nom religiós Ana de Santa Inés, va ser una religiosa agustina recol·lecta castellana, priora del Reial Monestir de Santa Isabel de Madrid durant 33 anys.

Nou!!: 1574 і Ana de Espinosa y Espinosa · Veure més »

Ana Gerónima

Ana Gerónima o Jerónima (Madrid, ca. 1544-Trujillo, 1594/1595) va ser una religiosa clarissa descalça espanyola.

Nou!!: 1574 і Ana Gerónima · Veure més »

André Pevernage

André Pevernage també Andreas Pevernage o Andries Pevernage (1542 o 1543 a Harelbeke, prop de la vila de Courtrai, - Anvers, 30 de juliol de 1591) fou un polifonista de l'escola francoflamenca del Renaixement tardà.

Nou!!: 1574 і André Pevernage · Veure més »

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Nou!!: 1574 і Andrea Palladio · Veure més »

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: 1574 і Anglès (la Selva) · Veure més »

Angolars

Els angolars són un poble de São Tomé i Príncipe.

Nou!!: 1574 і Angolars · Veure més »

Anna de Dinamarca

Museu Marítim Nacional de Londres Anna de Dinamarca (en danès Anna af Danmark) va néixer al palau de Skanderborg (Dinamarca) el 12 de desembre de 1574 i va morir al palau londinenc de Hampton el 2 de març de 1619.

Nou!!: 1574 і Anna de Dinamarca · Veure més »

Anna de Jülich-Clèveris-Berg

Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.

Nou!!: 1574 і Anna de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Antella

Antella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1574 і Antella · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: 1574 і Antic règim a França · Veure més »

Antoni de Montserrat

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga.

Nou!!: 1574 і Antoni de Montserrat · Veure més »

Antonio de Sotomayor

Antonio de Sotomayor, O.P. (Valença do Miño, Portugal, 31 d'agost de 1557-Madrid, 3 de setembre de 1648) va ser un religiós dominic espanyol.

Nou!!: 1574 і Antonio de Sotomayor · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: 1574 і Arenys de Mar · Veure més »

Arenys de Munt

Arenys de Munt és un municipi de la comarca del Maresme, Catalunya.

Nou!!: 1574 і Arenys de Munt · Veure més »

Armari de les tres claus de Tortosa

LArmari de les tres claus o armari-arxiu de Tortosa és un bé moble que es conserva a la ciutat de Tortosa i que antigament es feia servir per a custodiar documents.

Nou!!: 1574 і Armari de les tres claus de Tortosa · Veure més »

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche

Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »

Arquebisbat de Catània

Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Catània · Veure més »

Arquebisbat de Càller

Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Càller · Veure més »

Arquebisbat de Córdoba

Larquebisbat de Córdoba (castellà: Archidiócesis de Córdoba; llatí: Archidioecesis Cordubensis in Argentina) és una seu de l'Església catòlica a Argentina.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Córdoba · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Guadalajara

LArxidiòcesi de Guadalajara (castellà: Archidiócesis de Guadalajara; llatí: Archidioecesis Guadalaiarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Occident.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Guadalajara · Veure més »

Arquebisbat de Guatemala

L'ex catedral de Sant Josep, Antigua Guatemala L'església de Sant Francesc, Antigua Guatemala Larquebisbat de Guatemala (alemany: Arquidiócesis de Guatemala, llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Guatemala) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Guatemala,.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Guatemala · Veure més »

Arquebisbat de Kaunas

Larquebisbat de Kaunas (lituà: Kauno arkivyskupija, llatí: Archidioecesis Kaunensis) és una seu metropolità de l'Església Catòlica a Lituània.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Kaunas · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Morelia

LArxidiòcesi de Morelia (castellà: Archidiócesis de Morelia; llatí: Archidioecesis Moreliensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Don Vasco.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Morelia · Veure més »

Arquebisbat de Paderborn

Larquebisbat de Paderborn - Erzbistum Paderborn en alemany, Archidioecesis Paderbornensis en llatí- és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Alemanya.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Paderborn · Veure més »

Arquebisbat de Patres

basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Patres · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Pisa

Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Pisa · Veure més »

Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo

Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno

arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Xile

Seu central de la Pontifícia Universitat Catòlica del Xile. Larquebisbat de Santiago de Xile (castellà: Arquidiócesis de Santiago de Chile; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Chile) és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Santiago de Xile · Veure més »

Arquebisbat de Siracusa

Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Tàrent

Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1574 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Nou!!: 1574 і Art de l'Índia · Veure més »

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Nou!!: 1574 і Art del Renaixement · Veure més »

Arxipèlag Juan Fernández

L'arxipèlag Juan Fernández, que inclou les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk, Santa Clara i altres illots menors, està situat a l'oceà Pacífic, a 670 km a l'oest de la costa continental xilena.

Nou!!: 1574 і Arxipèlag Juan Fernández · Veure més »

Ascanio Condivi

Ascanio Condivi (Ripatransone, les Marques (Itàlia), 1525 - 1574) fou un pintor italià deixeble i biògraf de Miquel Àngel.

Nou!!: 1574 і Ascanio Condivi · Veure més »

Úrsula de Saxònia-Lauenburg

Úrsula de Saxònia-Lauenburg (en alemany Ursula von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Lauenburg d'Elba (Alemanya) el 1545 i va morir a Scharnebeck el 12 d'octubre de 1620.

Nou!!: 1574 і Úrsula de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Audiència dels Confines

L'Audiència dels "Confines de Guatemala y Nicaragua" fou una divisió administrativa americana erigida per Reial Cèdula del 20 de novembre de 1542 junt amb la Reial Audiència de Lima; les dues noves audiències es van repartir la jurisdicció de l'audiència de Panama que havia estat suprimida.

Nou!!: 1574 і Audiència dels Confines · Veure més »

Étienne de La Boétie

Étienne de La Boétie, en occità Esteve de La Boetiá, (Sarlat e la Canedat (Perigord), 1 de novembre de 1530 - Germinhan (Bordeus), 18 d'agost de 1563) va ser un escriptor, filòsof i polític francès del Renaixement.

Nou!!: 1574 і Étienne de La Boétie · Veure més »

Baixkirs

Els baixkirs són un poble turc que viu a Rússia, principalment a la república de Baixkortostan.

Nou!!: 1574 і Baixkirs · Veure més »

Baluard de Sant Pere

El Baluard o Bastió de Sant Pere (antigament conegut també amb els noms de bastió de Santa Catalina i bastió de la Creu) és un bastió que fa part de l'antiga murada renaixentista de Palma.

Nou!!: 1574 і Baluard de Sant Pere · Veure més »

Banja Luka

Localització de Banja Luka dins de la República Srpska i dins de Bòsnia i Hercegovina. alt.

Nou!!: 1574 і Banja Luka · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1574 і Barxeta · Veure més »

Basílica de Sant Joan i Sant Pau

Basílica de Sant Joan i Sant Pau Façana exterior de l'església Interior de l'església La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor.

Nou!!: 1574 і Basílica de Sant Joan i Sant Pau · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: 1574 і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Bálint Balassi

Bálint Balassi (20 d'octubre de 1554, Zvolen - 30 de maig de 1594, Esztergom) fou un poeta d'Hongria que va escriure principalment en hongarès, però també en turc i eslovac.

Nou!!: 1574 і Bálint Balassi · Veure més »

Beata Mariana de Jesús

María Navarro Romero (Madrid, 17 de gener de 1565 - 17 d'abril de 1624) va ser una religiosa castellana, coneguda pel nom de Mariana de Jesús, que va destacar per la seva pietat i va preferir fer-se monja en lloc de casar-se.

Nou!!: 1574 і Beata Mariana de Jesús · Veure més »

Bellús

Bellús és municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1574 і Bellús · Veure més »

Bellreguard

Bellreguard és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: 1574 і Bellreguard · Veure més »

Benedetto Magni

Benedetto Magni (Ravenna, ca. 1574 -1637) fou un organista i compositor italià del Renaixement.

Nou!!: 1574 і Benedetto Magni · Veure més »

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.

Nou!!: 1574 і Bengala · Veure més »

Beniafé

Beniafé és un poble dins del terme municipal d'Alcoleja, a la comarca valenciana del Comtat.

Nou!!: 1574 і Beniafé · Veure més »

Beniarjó

Beniarjó és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: 1574 і Beniarjó · Veure més »

Beniatjar

Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1574 і Beniatjar · Veure més »

Benigama

Benigama (també Beniganna o Benigalim) és un antic llogaret, actualment despoblat, que s'ubica al terme municipal d'Alcoleja, a la comarca valenciana del Comtat.

Nou!!: 1574 і Benigama · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1574 і Benigànim · Veure més »

Benillup

Benillup és un municipi del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1574 і Benillup · Veure més »

Benimarfull

Benimarfull és un municipi del País Valencià, situat al nord de la província d'Alacant, a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1574 і Benimarfull · Veure més »

Berfull

Berfull és un llogaret despoblat que forma part del municipi de Rafelguaraf.

Nou!!: 1574 і Berfull · Veure més »

Bhagalpur

Bhagalpur és una ciutat i corporació municipal de l'estat de Bihar a l'Índia capital del districte de Bhagalpur i de la subdivisió de Bhagalpur.

Nou!!: 1574 і Bhagalpur · Veure més »

Bianca Cappello

Bianca Cappello (Venecia, República de Venècia 1548 - Poggio a Caiano, Gran Ducat de Toscana 1587) fou una noble italiana que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.

Nou!!: 1574 і Bianca Cappello · Veure més »

Bicorb

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cova de l'Aranya a Bicorp Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: 1574 і Bicorb · Veure més »

Bisbat d'Ales-Terralba

El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Ales-Terralba · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Arràs

Saint-Omer. VII i reconstruïda a partir del 1745, i avui seu del museu de les Belles Arts de la ciutat. L'entrada de l'ex palau episcopal d'Arràs, construït el 1770, i avui seu de la prefectura del Pas de Calais. El bisbat d'Arràs (francès: Diocèse d'Arras, llatí: Dioecesis Atrebatensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lilla.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Arràs · Veure més »

Bisbat d'Évreux

Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Évreux · Veure més »

Bisbat d'Ieper

Cassel, attestata a partire dal X secolo. Giansenio, vescovo di Ypres per 2 anni dal 1636 al 1638. El bisbat d'Ieper (neerlandès: Bisdom Ieper; francès: Diocese d'Ypres, llatí: Dioecesis Yprensis seu Iprensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Bèlgica.

Nou!!: 1574 і Bisbat d'Ieper · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Fiesole

El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Fiesole · Veure més »

Bisbat de Leiria-Fàtima

Fàtima, un dels santuaris marians més visitats del món. XIV, edifici reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. El bisbat de Leiria-Fátima (portuguès: Diocese de Leiria-Fátima, llatí: Dioecesis Leiriensis-Fatimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Portugal, sufragània del Patriarcat de Lisboa.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Leiria-Fàtima · Veure més »

Bisbat de Locri-Gerace

El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Mondovì

El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Mondovì · Veure més »

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Novara · Veure més »

Bisbat de Pelplin

XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Pelplin · Veure més »

Bisbat de Pistoia

El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Pistoia · Veure més »

Bisbat de Prato

El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Prato · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Rieti

Voltes del palau episcopal El bisbat de Rieti (italià: diocesi di Rieti; llatí: Dioecesis Reatina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Rieti · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Trieste

El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Trieste · Veure més »

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Valença · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1574 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1574 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1574 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Nou!!: 1574 і Bolívia · Veure més »

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1574 і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1574 і Borriana · Veure més »

Brăila

Brăila és la ciutat capital de la província del mateix nom i un port al costat del riu Danubi, en el Nord-oest de la regió històrica de Valàquia, en l'est de Romania.

Nou!!: 1574 і Brăila · Veure més »

Brutus (Miquel Àngel)

Brutus és un bust en marbre, realitzat el 1539-1540 per l'escultor Miquel Ángel Buonarroti; es troba al Museu Nazionale del Bargello, a Florència.

Nou!!: 1574 і Brutus (Miquel Àngel) · Veure més »

Bufali

Bufali és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1574 і Bufali · Veure més »

Bukkur

Bukkur (o Bakhar) fou un illa fortificada de l'Indus entre Sukkur (Sakhar) i Rohri, a la província del Sind, Pakistan.

Nou!!: 1574 і Bukkur · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: 1574 і Burgos · Veure més »

Burhan Imad Xa

Burhan Imad Xa (1558-1574) fou el quart sultà imadxàhida de Berar (i darrer de la nissaga original).

Nou!!: 1574 і Burhan Imad Xa · Veure més »

Camí dels espanyols

El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.

Nou!!: 1574 і Camí dels espanyols · Veure més »

Can Riera (Barcelona)

Can Riera és una antiga masia del de la Verneda i la Pau, a Barcelona, l'última del barri, a El Periódico, per Helena López, 31 de gener del 2013 a La Vanguardia, per Meritxell M. Pauné, 30/8/2013 situada en un terreny delimitat pels carrers de Santander i Bonaventura Gispert i el camp del Centenari de la Unió Esportiva Sant Andreu.

Nou!!: 1574 і Can Riera (Barcelona) · Veure més »

Canal d'Urgell

240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.

Nou!!: 1574 і Canal d'Urgell · Veure més »

Capitania General de les Filipines

La Capitania General de les Filipines va ser una entitat territorial, integrant de l'Imperi Espanyol, adjunta al Virregnat de Nova Espanya, que va ser establerta per la Corona espanyola a les Índies Orientals Espanyoles, amb capital a Cebu i després aManila.

Nou!!: 1574 і Capitania General de les Filipines · Veure més »

Carles de Lorena (1524-1574)

Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.

Nou!!: 1574 і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1574 і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles II d'Àustria Interior

Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).

Nou!!: 1574 і Carles II d'Àustria Interior · Veure més »

Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen)

Carles II de Borbó (Gandelus-en-Brie, 19 d'agost de 1562 - abadia de Saint-Germain-des-Prés, 30 de juliol de 1594), cardenal de Vendôme i de Borbó, era un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1574 і Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen) · Veure més »

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Nou!!: 1574 і Carles IX de França · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1574 і Casa de Guisa · Veure més »

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Nou!!: 1574 і Castell d'Escornalbou · Veure més »

Castell de Montpalau

El castell de Montpalau és un castell de Pineda de Mar (Maresme) al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre.

Nou!!: 1574 і Castell de Montpalau · Veure més »

Catedral de Palerm

La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.

Nou!!: 1574 і Catedral de Palerm · Veure més »

Catedral de Terrassa

Sense descripció.

Nou!!: 1574 і Catedral de Terrassa · Veure més »

Caterina de Brandenburg-Küstrin

Caterina de Brandenburg-Küstrin - Katharina von Brandenburg-Küstrin - (Küstrin, Polònia, 10 d'agost de 1549 - Berlín, 30 de setembre de 1602) era una noble alemanya de la Dinastia dels Hohenzollern, filla del marcgravi Joan I (1513-1571) i de la duquessa Caterina de Brunsvic-Luneburg (1518 - 1574).

Nou!!: 1574 і Caterina de Brandenburg-Küstrin · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: 1574 і Caterina de Mèdici · Veure més »

Caterina Tomàs i Gallard

Caterina Tomàs i Gallard (Valldemossa, Mallorca, 1 de maig de 1531 - Convent de Santa Magdalena de Palma, 5 d'abril de 1574-Dilluns Sant) fou una religiosa mallorquina beatificada el 1792 pel papa Pius VI i canonitzada el 1930 pel papa Pius XI.

Nou!!: 1574 і Caterina Tomàs i Gallard · Veure més »

Caterina Vasa (1539-1610)

Caterina Vasa de Suècia (en suec Katarina Gustavsdotter Vasa) va néixer a Estocolm (Suècia) el 6 de juny de 1539 i va morir a Berum el 21 de desembre de 1610.

Nou!!: 1574 і Caterina Vasa (1539-1610) · Veure més »

Christophe Plantin

Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.

Nou!!: 1574 і Christophe Plantin · Veure més »

Christopher Clavius

Christopher Clavius o Christoph Clau (1538-1612) va ser un jesuïta alemany, matemàtic, astrònom i un gran gnomonicista.

Nou!!: 1574 і Christopher Clavius · Veure més »

Chucena

Chucena és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.

Nou!!: 1574 і Chucena · Veure més »

Ciutadella de València

La Ciutadella de València s'alçava en la part oriental de la muralla cristiana, entre la Porta de la Mar i la del Reial, prop del convent de Sant Domènec.

Nou!!: 1574 і Ciutadella de València · Veure més »

Clan Oda

Símbol del clan Oda. El clan Oda (织田氏, Oda-shi) va ser un clan japonès de daimyo que es va convertir en una força política important durant el període Sengoku de la història del Japó.

Nou!!: 1574 і Clan Oda · Veure més »

Claude Goudimel

Claude Goudimel (Besançon, 1514 a 1520 – Lió, 28 d'agost de 1572),Paul-André Gaillard, "Goudimel, Claude", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed.

Nou!!: 1574 і Claude Goudimel · Veure més »

Clergues Regulars de la Mare de Déu

Els Clergues Regulars de la Mare de Déu (en llatí Ordo Clericorum Regularium Matris Dei) és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde religiós de clergues regulars.

Nou!!: 1574 і Clergues Regulars de la Mare de Déu · Veure més »

Cocatedral de Sant Nicolau de Bari

L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seu catedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià.

Nou!!: 1574 і Cocatedral de Sant Nicolau de Bari · Veure més »

Cochabamba

Cochabamba és una ciutat al centre de Bolívia, localitzada a la vall del mateix nom a la Serralada dels Andes.

Nou!!: 1574 і Cochabamba · Veure més »

Coche

Mapa vial de la Isla de Coche. Coche és una illa del Carib al sud de l'Illa Margarita.

Nou!!: 1574 і Coche · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: 1574 і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: 1574 і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Zelanda

Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.

Nou!!: 1574 і Comtat de Zelanda · Veure més »

Convent de Santa Magdalena de Palma

El convent de Santa Magdalena és un convent a la plaça de Santa Magdalena, núm.

Nou!!: 1574 і Convent de Santa Magdalena de Palma · Veure més »

Corneille de Lyon

Retrat d'Enric II de França, h. 1536 (Galeria Estense de Mòdena). Corneille de Lyon (l'Haia, principis del - Lió, enterrat el 8 de novembre de 1575)) va ser un pintor francès d'origen neerlandès. A França i als Països Baixos encara és conegut com a Corneille de la Haye (Corneille de l'Haia), nom pres del seu lloc de naixement.

Nou!!: 1574 і Corneille de Lyon · Veure més »

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Nou!!: 1574 і Cosme I de Mèdici · Veure més »

Cristòfor Despuig

Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Nou!!: 1574 і Cristòfor Despuig · Veure més »

Cristina de Hessen

Cristina de Hessen —Christine von Hessen — (Kassel, 29 de juny de 1543 -Kiel, 13 de maig de 1604) fou una princesa de la Casa de Hessen, filla del landgravi Felip I de Hessen (1504-1567) i de Cristina de Saxònia (1505-1549).

Nou!!: 1574 і Cristina de Hessen · Veure més »

Dalmau Ciurana

Jaume Ciurana i Pons, conegut com a Dalmau Ciurana, (Riudellots de la Selva, 14 de juliol de 1574 - Girona, 3 de juny de 1637) va ésser un frare dominic.

Nou!!: 1574 і Dalmau Ciurana · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: 1574 і Damasc · Veure més »

Damat Ibrahim Paixà

Damat Ibrahim Paixà (vers 1550-1601), fou un gran visir otomà (1596, 1596–1597, i 1599–1601) d'origen bosnià, suposadament d'un lloc anomenat en italià Chianichii, a un dia de Dubrovnik.

Nou!!: 1574 і Damat Ibrahim Paixà · Veure més »

Daniel Dumonstier

Daniel Dumonstier (París - 1574 - 1646) fou un pintor francès, dedicat especialment a la reialesa.

Nou!!: 1574 і Daniel Dumonstier · Veure més »

Dawud Khan Kararani

Dawud Khan Kararani fou el fill més jove del governador de Bengala Sulayman Kararani, en temps de l'afganès Shir Shah.

Nou!!: 1574 і Dawud Khan Kararani · Veure més »

Diana de Poitiers

Diana de Poitiers (Castell de Saint-Vallier (Droma), 3 de setembre de 1499 - Anet, Eure-et-Loir, 25 d'abril de 1566) fou una dama de la noblesa francesa.

Nou!!: 1574 і Diana de Poitiers · Veure més »

Diego Hurtado de Mendoza (poeta)

Diego Hurtado de Mendoza (Granada, 1505 - Madrid, 1575) fou un poeta i diplomàtic castellà.

Nou!!: 1574 і Diego Hurtado de Mendoza (poeta) · Veure més »

Diego Mas i Mas

fou un filòsof metafísic valencià.

Nou!!: 1574 і Diego Mas i Mas · Veure més »

Diego Pérez de Valdivia

Diego Pérez de Valdivia (Baeza, 1510 - Barcelona, 28 de febrer de 1589) fou un sacerdot andalús, humanista i teòleg, professor a les universitats de Baeza i Barcelona.

Nou!!: 1574 і Diego Pérez de Valdivia · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1574 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Arghun

La dinastia Arghun fou una dinastia d'origen mongol,Davies, p. 627Bosworth, "New Islamic Dynasties," p. 329 que va governar sobre part de l'Afganistan als segles XV i XVI i al Sind al.

Nou!!: 1574 і Dinastia Arghun · Veure més »

Dinastia Valois

La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.

Nou!!: 1574 і Dinastia Valois · Veure més »

Discurs de la servitud voluntària

Discurs de la servitud voluntària és un breu requisitori en honor de la llibertat i contra l'absolutisme escrit el 1549 per Étienne de La Boétie, quan tenia menys de divuit anys, i que es va publicar per primera vegada el 1574.

Nou!!: 1574 і Discurs de la servitud voluntària · Veure més »

Districte d'Amritsar

El districte d'Amritsar és un districte de l'estat de Panjab (Índia) i abans de la província britànica del Panjab.

Nou!!: 1574 і Districte d'Amritsar · Veure més »

Districte de Bardhaman

El districte de Bardhaman (bengalí বর্ধমান জেলা bôrdhoman) també conegut com a districte de Burdwan i districte de Bardwan) és una divisió administrativa de l'estat de Bengala Occidental a l'Índia amb capital a Bardhaman. El territori era anomenat Sharifabad a l'edat mitjana. El nom deriva del 24è monjo jainista Tirthankar Mahavir Bardhaman.

Nou!!: 1574 і Districte de Bardhaman · Veure més »

Dorotea de Dinamarca

Dorotea de Dinamarca (en alemany Dorothea von Dänemark) va néixer a Kolding (Dinamarca) el 29 de juny de 1546 i va morir a Winsen el 6 de gener de 1617.

Nou!!: 1574 і Dorotea de Dinamarca · Veure més »

Ducat d'Escalona

Escut del ducat d'Escalona (llinatges Pacheco i Acuña) El ducat d'Escalona és un títol nobiliari espanyol creat per Enric IV el 1472 a favor de Juan Pacheco, I marquès de Villena.

Nou!!: 1574 і Ducat d'Escalona · Veure més »

Ducat d'Orleans

El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.

Nou!!: 1574 і Ducat d'Orleans · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: 1574 і Ducat d'Urbino · Veure més »

Ducat de Borbó

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).

Nou!!: 1574 і Ducat de Borbó · Veure més »

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Nou!!: 1574 і Ducats de França · Veure més »

Edzard II de Frísia Oriental

Edzard II de Frísia Oriental (en frisó Edzard II fan East-Fryslân, i en alemany Edzard II von Ostfriesland) era un noble frisó de la casa de Cirksena, fill del comte de Frísia Enno II (1500-1540) i d'Anna d'Oldenburg (1501-1575).

Nou!!: 1574 і Edzard II de Frísia Oriental · Veure més »

El llibre de la felicitat (literatura otomana)

El Llibre de la felicitat és un manuscrit il·luminat realitzat durant l'Imperi Otomà en 1582.

Nou!!: 1574 і El llibre de la felicitat (literatura otomana) · Veure més »

El Puig de Rialb

El Puig de Rialb és un nucli de població del municipi noguerenc de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: 1574 і El Puig de Rialb · Veure més »

Elionor d'Àustria

Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.

Nou!!: 1574 і Elionor d'Àustria · Veure més »

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau

Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau (en alemany Eleonore Dorothea von Anhalt-Dessau) va néixer a Dessau (Alemanya) el 16 de febrer de 1602 i va morir a Weimar el 26 de desembre de 1664.

Nou!!: 1574 і Elionor Dorotea d'Anhalt-Dessau · Veure més »

Elisabet Carlota de Wittelsbach

Elisabet Carlota de Wittelsbach - Elisabeth Charlotte von der Pfalz - (Neumarkt in der Oberpfalz, 19 de novembre de 1597 -Krosno Odrzańskie, 26 d'abril de 1660) fou una noble alemanya, filla de l'elector Frederic IV (1574-1610) i de la princesa d'Orange Lluïsa Juliana de Nassau (1576-1644).

Nou!!: 1574 і Elisabet Carlota de Wittelsbach · Veure més »

Elisabet de Lorena

Elisabet de Lorena (Nancy, Ducat de Lorena, 20 de febrer de 1574 - Ranshofen, Electorat de Baviera, 6 de gener de 1635) fou una princesa de Baviera.

Nou!!: 1574 і Elisabet de Lorena · Veure més »

Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg

miniatura Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg (en alemany Elisabeth Sophia von Sachsen-Altenburg) va néixer a Halle (Alemanya) el 10 d'octubre de 1619 i va morir a Gotha el 20 de desembre de 1680.

Nou!!: 1574 і Elisabet Sofia de Saxònia-Altenburg · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: 1574 і Enric II de França · Veure més »

Enric III de Brunsvic-Lüneburg

Enric III de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Heinrich von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Celle (Alemanya) el 4 de juny de 1533 i va morir a Dannenberg el 19 de gener de 1598.

Nou!!: 1574 і Enric III de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Nou!!: 1574 і Enric III de França · Veure més »

Enriqueta de Clèveris

Enriqueta de Clèveris - en francès Henriette de Clèves o Henriette de Nevers- (La Chapelle-d'Angillon, França, 31 d'octubre de 1542 - París, 24 de juny de 1601) era una noble francesa de la casa de La Marck, filla del duc de Nevers Francesc de Clèveris (1516-1561) i de Margarida de Borbó-Vendôme (1516-1589).

Nou!!: 1574 і Enriqueta de Clèveris · Veure més »

Enriqueta Maria de França

Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).

Nou!!: 1574 і Enriqueta Maria de França · Veure més »

Erinyà

Erinyà és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, fins al 1969 del terme de Toralla i Serradell.

Nou!!: 1574 і Erinyà · Veure més »

Ermita de Sant Roc (Culla)

L'Ermita de Sant Roc de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una ermita, que està ubicada a l'anomenat Paratge de Sant Roc, a la sortida de l'esmentada localitat, a la carretera CV-166 direcció Benassal.

Nou!!: 1574 і Ermita de Sant Roc (Culla) · Veure més »

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg

Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Ernst I von Sachsen-Gotha-Altenburg) (Altenburg, Alemanya, 25 de desembre de 1601 - Gotha, 26 de març de 1675) era un noble alemany, fill del duc Joan II de Saxònia-Weimar (1570-1605) i de Dorotea Maria d'Anhalt-Zerbst (1574-1617).

Nou!!: 1574 і Ernest I de Saxònia-Gotha-Altenburg · Veure més »

Erycius Puteanus

Erycius Puteanus, nom llatinitzat dEric de Put (Venlo, 4 de novembre de 1574 - Lovaina, 17 de setembre de 1646) fou un humanista, filòleg i polígraf flamenc.

Nou!!: 1574 і Erycius Puteanus · Veure més »

Escut i bandera de Bufali

L'escut i la bandera de Bufali són els símbols representatius del municipi valencià de Bufali (Vall d'Albaida).

Nou!!: 1574 і Escut i bandera de Bufali · Veure més »

Església de San Agustín de Manila

L'església de San Agustín és una església catòlica situada dins de les muralles històriques de la ciutat de Manila, a la zona anomenada Intramuros.

Nou!!: 1574 і Església de San Agustín de Manila · Veure més »

Església de Sant Jeroni de Palma

LEsglésia de Sant Jeroni és una església al carrer de la Porta del Mar, núm.

Nou!!: 1574 і Església de Sant Jeroni de Palma · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista d'Atzeneta d'Albaida

Lesglésia de Sant Joan Baptista és una església situada al carrer Sant Antoni, 3, al municipi d'Atzeneta d'Albaida, Vall d'Albaida, País Valencià.

Nou!!: 1574 і Església de Sant Joan Baptista d'Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Església de Sant Martí (Callosa de Segura)

L'església arxiprestal de Sant Martí de Callosa de Segura (Baix Segura, País Valencià) és un edifici religiós construït el.

Nou!!: 1574 і Església de Sant Martí (Callosa de Segura) · Veure més »

Església de Sant Martí (València)

L'església de Sant Martí, de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, és una de les més antigues de la ciutat de València, ubicada al principi del carrer Sant Vicent.

Nou!!: 1574 і Església de Sant Martí (València) · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos

L'Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos és a la plaça de l'església al centre de la població de Gata de Gorgos.

Nou!!: 1574 і Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos · Veure més »

Església de Santa Caterina de Teulada

L'església de Santa Caterina és un temple de culte catòlic al municipi de Teulada (Marina Alta, País Valencià).

Nou!!: 1574 і Església de Santa Caterina de Teulada · Veure més »

Església dels Sants Just i Pastor

L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.

Nou!!: 1574 і Església dels Sants Just i Pastor · Veure més »

Església Ortodoxa de Xipre

LEsglésia Ortodoxa de Xipre, que té el nom històric d'Església de Xipre, és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: 1574 і Església Ortodoxa de Xipre · Veure més »

Església parroquial de la Immaculada (Albalat dels Tarongers)

L'església parroquial de la Immaculada és un temple catòlic situat a la plaça de la Puríssima Concepció, 6 al municipi d'Albalat dels Tarongers.

Nou!!: 1574 і Església parroquial de la Immaculada (Albalat dels Tarongers) · Veure més »

Església parroquial de la Immaculada Concepció (Otos)

L'església de la Immaculada Concepció és un temple catòlic situat al carrer de l'Església del municipi d'Otos.

Nou!!: 1574 і Església parroquial de la Immaculada Concepció (Otos) · Veure més »

Església parroquial de la Mare de Déu de Loreto (Ador)

L'Església parroquial de la Mare de Déu de Loreto és una església situada a la plaça de Sant Francesc de Borja, 1, en el municipi espanyol d'Ador.

Nou!!: 1574 і Església parroquial de la Mare de Déu de Loreto (Ador) · Veure més »

Església parroquial de Sant Bernadí (Cirat)

L'església parroquial de Sant Bernadí, localitzada a la plaça Major 2, Cirat, a la comarca de l'Alt Millars és un lloc de culte catalogat com Bé de rellevància local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.08.046-006.

Nou!!: 1574 і Església parroquial de Sant Bernadí (Cirat) · Veure més »

Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (Algímia d'Alfara)

L'Església de Sant Vicent Ferrer és un temple catòlic situat a Algímia d'Alfara.

Nou!!: 1574 і Església parroquial de Sant Vicent Ferrer (Algímia d'Alfara) · Veure més »

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones

Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones (1460-1531), II Duc d'Alba des del 1488 fou Marquès de Còria, Comte de Salvaterra i Piedrahíta i Senyor de Valdecorneja.

Nou!!: 1574 і Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones · Veure més »

Fageca

Fageca és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1574 і Fageca · Veure més »

Federico Zuccaro

Federico Zuccaro (1542 - 1609), va ser un pintor, arquitecte i escriptor d'art italià.

Nou!!: 1574 і Federico Zuccaro · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: 1574 і Felip II de Castella · Veure més »

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg

Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).

Nou!!: 1574 і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Feng Menglong

Feng Menglong (en xinès tradicional: 馮夢龍; en xinès simplificat: 冯梦龙; en pinyin: Féng Mènglóng; 1574 - 1645) va ser un escriptor xinès de la dinastia Ming.

Nou!!: 1574 і Feng Menglong · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: 1574 і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: 1574 і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc de Montcada i de Cardona

Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.

Nou!!: 1574 і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: 1574 і Francesc I de França · Veure més »

Francesc I de Mèdici

219x219px Francesc I de Mèdici o Francesc I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1541 - íd., Gran Ducat de Toscana 1587) fou un noble italià, membre de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587.

Nou!!: 1574 і Francesc I de Mèdici · Veure més »

Francisco de Valdés

La ciutat de Leiden el temps del setge (1574) Francisco de Valdés (Gijón? c. 1511-Piombino, 1580) fou un militar al servei de la monarquia hispànica i escriptor.

Nou!!: 1574 і Francisco de Valdés · Veure més »

Francisco Hernández de Toledo

Quatro libros de la naturaleza y virtudes de las plantas y animales. México: 1615. Francisco Hernández de Toledo (La Puebla de Montalbán, prop de Toledo, Regne de Castella, 1515 o 1517 - Madrid, 28 de gener de 1587) va ser un metge, ornitòleg i botànic castellà.

Nou!!: 1574 і Francisco Hernández de Toledo · Veure més »

Frederic II de Dinamarca

Frederic II (Haderslev, 1 de juliol de 1534 - Slagelse, 4 d'abril de 1588) va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1559 i 1588.

Nou!!: 1574 і Frederic II de Dinamarca · Veure més »

Fresno (Tolima)

Fresno és un municipi de Tolima (Colòmbia), a 142 km d'Ibagué, la capital del Departament.

Nou!!: 1574 і Fresno (Tolima) · Veure més »

Gabès

Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).

Nou!!: 1574 і Gabès · Veure més »

Gabriel Bataille

Gabriel Bataille (nascut entre juny de 1574 o juny de 1575 - París, 17 de desembre de 1630) fou un compositor francès, el qual no s'ha de confondre amb el seu fill Gabriel II Bataille.

Nou!!: 1574 і Gabriel Bataille · Veure més »

Gallus Dressler

Gallus Dressler (Nebra, Turíngia, principis del) fou un compositor alemany.

Nou!!: 1574 і Gallus Dressler · Veure més »

Gandava

Gandava, antiga Kandabil, també Ganjaba, és una ciutat del Balutxistan a la regió de Kach Gandava, o Kachi (abans districte) i avui dins el districte de Kalat al Pakistan.

Nou!!: 1574 і Gandava · Veure més »

Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.

Nou!!: 1574 і Giorgio Vasari · Veure més »

Giovanni dalle Bande Nere

Giovanni dalle Bande Nere, també conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mèdici, (Forlì, Estats Pontificis 1498 - Màntua, Ducat de Màntua 1526) fou un condottiero italià del Renaixement pertanyent a la família Mèdici.

Nou!!: 1574 і Giovanni dalle Bande Nere · Veure més »

Giovanni Giovenale Ancina

Giovanni Giovenale Ancina (Fossano, Piemont, 19 d'octubre de 1545 - Saluzzo, Piemont, 30 d'agost de 1604) fou un metge, compositor i finalment bisbe italià.

Nou!!: 1574 і Giovanni Giovenale Ancina · Veure més »

Girolamo da Treviso

Vasari. Girolamo da Treviso -també conegut com a Girolamo di Tommaso da Treviso il Gióvane i Girolamo Trevigi-, fou un pintor del Renaixement italià.

Nou!!: 1574 і Girolamo da Treviso · Veure més »

Girolamo Diruta

Girolamo Diruta nascut Mancici i també conegut com Il Trasilvano (Deruta, prop de Perusa al voltant de 1554 -, 1615) fou un frare menor conventual, i un organista italià, teòric de la música, i compositor.

Nou!!: 1574 і Girolamo Diruta · Veure més »

Giulio Acquaviva d'Aragona

Giulio Acquaviva d'Aragona (Nàpols, 1546 – 21 de juliol de 1574) fou un cardenal de l'Església Catòlica durant el papat de Pius V. A Nàpols el 1570 va tenir al seu servei en Miguel de Cervantes Saavedra, que el va seguir per Palerm, Florència, Milà, Venècia, Parma i Ferrara.

Nou!!: 1574 і Giulio Acquaviva d'Aragona · Veure més »

Godelleta

Godelleta és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: 1574 і Godelleta · Veure més »

Gonzalo de Illescas

Gonzalo de Illescas (Dueñas, 1521 - ?, 1574) fou un clergue, historiador i humanista castellà.

Nou!!: 1574 і Gonzalo de Illescas · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: 1574 і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: 1574 і Guerres de religió a França · Veure més »

Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Guillem de Brunsvic-Lüneburg - Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg - (4 de juliol de 1535 - 20 d'agost de 1592) fou duc de Brunsvic-Lüneburg de la casa de Welf, fill del duc Ernest I (1497-1546) i de Sofia de Mecklenburg-Schwerin (1508-1541).

Nou!!: 1574 і Guillem de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Guillem de Saxònia-Weimar

Guillem de Saxònia-Weimar (en alemany Wilhelm von Sachsen-Weimar) va néixer a Altenburg (Alemanya) l'11 d'abril de 1598 i va morir a Weimar el 17 de maig de 1662.

Nou!!: 1574 і Guillem de Saxònia-Weimar · Veure més »

Guillem Kettler de Curlàndia

Guillem Kettler de Curlàndia (en alemany Wilhelm Kettler von Kurland i en letó Vilhelms Ketlers) va néixer a Jelgava (Letònia) el 20 de juliol de 1574 i va morir a la ciutat polonesa de Kukułowo el 17 d'agost de 1640.

Nou!!: 1574 і Guillem Kettler de Curlàndia · Veure més »

Guillem V de Baviera

'''Guillem V de Baviera''' a l'edat de 16 anys Guillem V de Baviera, duc de Baviera (Landshut 1548 - Múnic 1626) va governar Baviera des de 1579 fins a l'any 1597, any en què abdicà en favor del seu fill, l'elector Maximilià I de Baviera.

Nou!!: 1574 і Guillem V de Baviera · Veure més »

Guru Amar Das Ji

El Guru Amar Das Ji (en panjabi: ਗੁਰੂ ਅਮਰਦਾਸ) (1479, Amritsar, Panjab (Índia) – 1574, Amritsar, Panjab, Índia) va ser el tercer guru del sikhisme.

Nou!!: 1574 і Guru Amar Das Ji · Veure més »

Hadim Mesih Paixà

Hadim Mesih Paixà (Khadim Mesih Mehmed Paixà, vers 1495-1589) fou un gran visir otomà que va ocupar el càrrec del 1585 al 1586.

Nou!!: 1574 і Hadim Mesih Paixà · Veure més »

Hajipur

Hajipur (hindi हाजीपुर) és una ciutat de l'Índia, capital del districte de Vaishali a l'estat de Bihar.

Nou!!: 1574 і Hajipur · Veure més »

Hammamet

Platja d'Hammamet Medina d'Hammamet Hammamet és una ciutat turística de Tunísia, a l'extrem sud-est de la regió del cap Bon, a la governació de Nabeul.

Nou!!: 1574 і Hammamet · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: 1574 і Hàfsida · Veure més »

Hermann Matthias Werrecore

Hermann Matthias Werrecore, de vegades Matthias Hermann amb inversió dels noms (Warcoing, vers el 1500 - després de 1574) fou un compositor flamenc a Itàlia.

Nou!!: 1574 і Hermann Matthias Werrecore · Veure més »

Hernando de Santillán y Figueroa

Hernando de Santillán y Figueroa (Sevilla o Valladolid, ca. 1519 - Lima, Virregnat del Perú, 8 de juny de 1574 o 7 de juny de 1575) fou un llicenciat en lleis i funcionari espanyol que va ocupar el càrrec de relator de les reals cancelleries de Granada i de Valladolid, oïdor de la Reial Audiència de Lima, tinent governador de la Capitania General de Xile (1557-1561) i primer president de la Reial Audiència de Quito (1564-1571).

Nou!!: 1574 і Hernando de Santillán y Figueroa · Veure més »

Història de Bolívia

Chuquisaca. Monòlit "El Fraile" de l'antiga civilització Tiwanaku. Aquest article tracta sobre la història de Bolívia.

Nou!!: 1574 і Història de Bolívia · Veure més »

Història de Costa Rica

Bandera de Costa Rica La història de Costa Rica abasta des dels temps dels amerindis, la colonització espanyola i la independència fins al present.

Nou!!: 1574 і Història de Costa Rica · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: 1574 і Història de França · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: 1574 і Història de la medicina · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: 1574 і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Història de Tunísia

Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.

Nou!!: 1574 і Història de Tunísia · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: 1574 і Història del Magrib · Veure més »

Història del Sind

El Sind és una regió històrica sotmesa a múltiples dominacions al llarg de la seva història, el territori de la qual correspon a grans trets amb la moderna província pakistanesa del Sind.

Nou!!: 1574 і Història del Sind · Veure més »

Història del vi de la Rioja

Situació de la comunitat autònoma de La Rioja, on es localitza majoritàriament la zona de vins de Rioja. Territori productor del vi "de Rioja". La història del vi de Rioja recull una llarga i variada tradició de vinificació en una regió espanyola de la vall de l'Ebre, compresa entre els Monts Obarenes i la Serra de Cantàbria al nord, i els contraforts de la Serra de la Demanda al sud, territori que pertany principalment a La Rioja i en menor mesura a Àlaba, a la comarca coneguda com a Rioja Alabesa; Navarra, en una petita zona del sud de la comunitat; i l'enclavament del Vedell pertanyent a Miranda d'Ebre (Burgos).

Nou!!: 1574 і Història del vi de la Rioja · Veure més »

Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales

Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales és el títol estàndard d'una sèrie de miscelànies de Nicolás Monardes (1493-1588), metge i botànic espanyol, sobre els productes que arribaven d'Amèrica i el seu possible ús en medicina.

Nou!!: 1574 і Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: 1574 і Ifríqiya · Veure més »

Illes Desventuradas

Mapa de Xile Les illes Desventuradas es troben a uns 850 km a l'oest de la costa de Xile i formen part del municipi de Valparaíso.

Nou!!: 1574 і Illes Desventuradas · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: 1574 і Imperi Otomà · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: 1574 і Innocenci X · Veure més »

Isabel de Portugal i d'Aragó

Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1574 і Isabel de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Isaccea

Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.

Nou!!: 1574 і Isaccea · Veure més »

Jacob Kettler de Curlàndia

Jacob Kettler de Curlàndia (en alemany Jakob Kettler von Kurland i en letó Jekabs fon Ketlers) va néixer a Kuldīga (Letònia) el 28 d'octubre de 1610 i va morir a Jelgava l'1 de gener de 1682.

Nou!!: 1574 і Jacob Kettler de Curlàndia · Veure més »

Jacobus Gallus

, conegut també com a Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, fou un compositor txec del Renaixement.

Nou!!: 1574 і Jacobus Gallus · Veure més »

Jan Kochanowski

fou un gran poeta, traductor i escriptor del Renaixement i de l'Humanisme a Polònia.

Nou!!: 1574 і Jan Kochanowski · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: 1574 і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Jaume Malatesta de Roncofreddo

Jaume Malatesta de Roncofreddo (Montecodruzzo, 1530 - Roma, 31 de març de 1600) fou fill de Leònida Malatesta de Montecodruzzo.

Nou!!: 1574 і Jaume Malatesta de Roncofreddo · Veure més »

Jerzy Mniszech

Gravat representant Jerzy Mniszech. Jerzy Mniszech (circa 1548 - 1613) fou un noble de la Confederació de Polònia i Lituània, membre de la família Mniszchowie.

Nou!!: 1574 і Jerzy Mniszech · Veure més »

Joachim Beuckelaer

Joachim Beuckelaer (Anvers, 1533-1574) va ser un pintor flamenc.

Nou!!: 1574 і Joachim Beuckelaer · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: 1574 і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan Leonardi

Sant Joan Leonardi, nascut com a Giovanni Leonardi (Diecimo, Borgo a Mozzano, ca. 1541 - Roma, 9 d'octubre de 1609), va ser un sacerdot italià, fundador de l'orde dels Clergues Regulars de la Mare de Déu, també anomenats leonardins, i promotor del Col·legi Missioner de Propaganda Fide.

Nou!!: 1574 і Joan Leonardi · Veure més »

Joan Pujol

Joan Pujol, poeta, va naixer a Mataró el 1532 i morí després del 1603, probablement a Plegamans.

Nou!!: 1574 і Joan Pujol · Veure més »

Joan Vila (bisbe)

Joan Vila (Cervera, c.1515- Vic, 1597), fou rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1592-1594 i bisbe de Vic a partir l'any 1597.

Nou!!: 1574 і Joan Vila (bisbe) · Veure més »

Joana d'Àustria

Retrat de Joana d'Àustria, obra possiblement de Bronzino. Joana d'Àustria o Joana d'Habsburg (Praga, Sacre Imperi Romanogermànic 1547 - Florència, Gran Ducat de Toscana 1578) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.

Nou!!: 1574 і Joana d'Àustria · Veure més »

Joaquim Frederic

Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598. Des de 1566 a 1598 va ser arquebisbe luterà de Magdeburg. I el 1605 es va convertir en regent del ducat de Prússia. Entre els seus títol nobiliaris hi ha també el de duc de Stettin, Pomerània, Cassúbia, Vandalorum i Crossen, d'acord amb els termes del Tractat de Grimnitz. Va construir la primera fàbrica de vidre a Brandenburg, on els artesans de Bohèmia va anar-hi a treballar.

Nou!!: 1574 і Joaquim Frederic · Veure més »

Johann Steuerlein

Johann Steuerlein (Schmalkalden, 5 de juliol de 1546 - Meiningen, 5 de maig de 1613) fou un compositor alemany del Renaixement.

Nou!!: 1574 і Johann Steuerlein · Veure més »

Johannes Eccard

Johannes Eccard (Mulhausen, Turíngia, 1553 - Königsberg, Brandenburg, 1611) fou un compositor i mestre de capella alemany.

Nou!!: 1574 і Johannes Eccard · Veure més »

John Wilbye

John Wilbye (1574-1638) fou un compositor anglès de principis del Barroc.

Nou!!: 1574 і John Wilbye · Veure més »

Jordi de Lencastre

Jordi de Lencastre Jordi de Lencastre (Abrantes, 1481 - Setúbal, 1550), duc de Coïmbra.

Nou!!: 1574 і Jordi de Lencastre · Veure més »

Jordi Guillem de Brandenburg

Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.

Nou!!: 1574 і Jordi Guillem de Brandenburg · Veure més »

Jordi III d'Erbach

Jordi III d'Erbach (en alemany Georg III von Erbach-Erbach) va néixer a la ciutat alemanya d'Erbach el 15 de juliol de 1548 i va morir a la mateixa ciutat el 16 de febrer de 1605.

Nou!!: 1574 і Jordi III d'Erbach · Veure més »

Jordi III Dadiani

Jordi III Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1546 al 1574 i un altre cop del 1574 al 1582.

Nou!!: 1574 і Jordi III Dadiani · Veure més »

Jornada de Tunis

La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.

Nou!!: 1574 і Jornada de Tunis · Veure més »

Josep Nasi

Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Nou!!: 1574 і Josep Nasi · Veure més »

Juan de Garay

Juan de Garay (1528 - 1583) fou un explorador i conqueridor espanyol.

Nou!!: 1574 і Juan de Garay · Veure més »

Juan de Mariana

Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.

Nou!!: 1574 і Juan de Mariana · Veure més »

Juan Fernández (marí)

Juan Fernández (Cartagena, Espanya, 1528/1530-Santiago, Xile, 1599) fou un marí espanyol, descobridor de l'arxipèlag Juan Fernández juntament amb Hernando de Lamero i Juan Jufré.

Nou!!: 1574 і Juan Fernández (marí) · Veure més »

Juan Izquierdo (dominic)

Juan Izquierdo (Torralba de Ribota, ? - Tortosa, 30 de setembre de 1585) va ser un religiós dominic d'origen aragonès que ocupà el bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1574 і Juan Izquierdo (dominic) · Veure més »

Juan Miguel Navarro

Juan Manuel Navarro fou un compositor espanyol del Renaixement, nascut probablement a Sevilla.

Nou!!: 1574 і Juan Miguel Navarro · Veure més »

Juan Tomás Celma

Juan Tomás Celma (fou un manyà, i pintor nascut al voltant de l'any 1518 - 1578, Segons declaracions seves del 1555, en actuacions d'un curiós procés incoat a Alonso Berruguete per una venda il·lícita de vi) es tracta d'una figura molt important en l'art del Renaixement, i que no s'ha de confondre amb el seu nebot, Juan Bautista Celma), també pintor, forjador i escultor, del qual en va ser el seu mestre. Alguns biògrafs han suposat que Juan Tomás i Juan Bautista Celma eren una sola persona, però les investigacions de Martí i Monsó (Estudios històrico-artísticos, pàg.

Nou!!: 1574 і Juan Tomás Celma · Veure més »

Juliana Gracián y Dantisco

Juliana Gracián y Dantisco (Madrid, ca. 31 d'octubre de 1574—Sevilla, 28 d'agost de 1621), coneguda també pel nom religiós de Juliana de la Madre de Dios, va ser una religiosa carmelita descalça castellana.

Nou!!: 1574 і Juliana Gracián y Dantisco · Veure més »

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Nou!!: 1574 і Kairuan · Veure més »

Kanat de Kassímov

El kanat de Kassímov fou un estat regit per governants genguiskhànides vassalls de Moscou, que va existir en una data no anterior al 1452 i fins al 1681.

Nou!!: 1574 і Kanat de Kassímov · Veure més »

Késsef Mixné

El Késsef Mixné (en hebreu: כסף משנה) és un comentari de l'obra del Mixné Torà, l'obra del Rambam Maimònides.

Nou!!: 1574 і Késsef Mixné · Veure més »

Khodja Čelebi

Khodja Čelebi (en kurd Hoca Çelebi, en turc modern Mehmed Ebussuûd Efendi, nom real Abu l-Su'ud Muhammad ben Muhvi l-Din Muhammad ben al-Imad Mustafa al-Imadi, perquè la seva família era originària d'İmâdiyyeİsmail Hâmi Danişmend, Osmanlı Devlet Erkânı, Türkiye Yayınevi, İstanbul, 1971, p. 114. -İskilip 30 de desembre de 1490 - Istanbul 23 d'agost de 1574) fou un escriptor comentarista de l'Alcorà, savi hanefita i Xaikh al-Islam.

Nou!!: 1574 і Khodja Čelebi · Veure més »

Klagenfurt

Klagenfurt (eslovè Celôvec, pronunciat: Tselovets, forma llarga eslovè: Celôvec ób Vŕbskem jézeru; forma llarga alemany: Klagenfurt am Wörthersee, 'Klagenfurt al llac de Wörter' o 'de Vŕbsko') és una ciutat austríaca situada al sud de l'estat, a Caríntia.

Nou!!: 1574 і Klagenfurt · Veure més »

Kuko

Regne de Kuko fou el nom donat pels historiadors europeus medievals a un dels tres estats en què estava dividida la Cabília en començar el.

Nou!!: 1574 і Kuko · Veure més »

La Goleta

La Goleta La Goleta és una ciutat de Tunísia, a la governació de Tunis, situada uns 7 km a l'est de Tunis, a la costa, però a l'altre costat del llac de Tunis.

Nou!!: 1574 і La Goleta · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: 1574 і La Ribera Alta · Veure més »

Lan Xang

Lan Xang (també Lang Xang), o el Regne del Milió d'Elefants, va ser un regne del Sud-est Asiàtic constituït al per l'ètnia lao, que va aconseguir la seva màxima esplendor al.

Nou!!: 1574 і Lan Xang · Veure més »

Leiden

Leiden (antigament escrita com Leyden) o Leida, és una ciutat de la província d'Holanda Meridional, als Països Baixos.

Nou!!: 1574 і Leiden · Veure més »

Livno

Livno (en serbi Ливно) és una ciutat i una municipalitat de Bòsnia i Hercegovina al Cantó de Bòsnia Occidental (cantó 10), Federació de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: 1574 і Livno · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: 1574 і Llívia · Veure més »

Lleó de Kakhètia

Lleó fou rei de Kakhètia del 1520 al 1574.

Nou!!: 1574 і Lleó de Kakhètia · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1574 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1574 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1574 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1574 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1574 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de catholicos d'Aghuània

El catholicos d'Aghuània era el cap de l'església d'aquest país.

Nou!!: 1574 і Llista de catholicos d'Aghuània · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1574 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors colonials de Cuba

Casa de Diego Velázquez de Cuéllar a Santiago de Cuba. Aquesta és una Llista de governadors colonials de Cuba, on apareixen tots els que han ocupat aquest càrrec, ordenats cronològicament i especificant el seu mandat.

Nou!!: 1574 і Llista de governadors colonials de Cuba · Veure més »

Llista de governants de Moldàvia

Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).

Nou!!: 1574 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1574 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: 1574 і Llista de reis de França · Veure més »

Lluís de Lorena (1555-1588)

Lluís II de Lorena, també anomenat "Cardenal de Guisa" o "Cardenal de Lorena" (Dampierre, 6 de juliol de 1555 – Castell de Blois, 24 de desembre de 1588) va ser un cardenal francès, membre de la casa de Guisa, que tingué un paper important durant la vida política francesa del.

Nou!!: 1574 і Lluís de Lorena (1555-1588) · Veure més »

Lluís de Nassau

Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.

Nou!!: 1574 і Lluís de Nassau · Veure més »

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Nou!!: 1574 і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »

Lluís I Gonzaga-Nevers

Lluís I Gonzaga-Nevers -en italià Ludovico Gonzaga-Nevers- (Màntua, Ducat de Màntua, 18 de setembre de 1539 -Nesle, 23 d'octubre de 1595) era un noble de la Casa de Gonzaga, fill del duc de Màntua i marquès de Montferrat Frederic II (1500 - 1540) i de Margarida Paleòleg de Montferrat (1510 - 1566).

Nou!!: 1574 і Lluís I Gonzaga-Nevers · Veure més »

Lluïsa Carlota de Brandenburg

Lluïsa Carlota de Brandenburg (en alemany Luise Charlotte von Brandenburg) va néixer a Berlín el 13 de setembre de 1617 i va morir a la ciutat letona de Jelgava el 29 d'agost de 1676.

Nou!!: 1574 і Lluïsa Carlota de Brandenburg · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1574 і Llutxent · Veure més »

Loïs Belaud de la Belaudièra

Loïs Belaud de la Belaudièra (Grasse, Provença 1543 - 1588) fou un poeta occità.

Nou!!: 1574 і Loïs Belaud de la Belaudièra · Veure més »

Loosdrecht

Loosdrecht és un antic municipi que forma part de Wijdemeren a Holanda Septentrional (Països Baixos).

Nou!!: 1574 і Loosdrecht · Veure més »

Maškovce

Maškovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1574 і Maškovce · Veure més »

Madrassa Ben Youssef

El pati de la madrassa La madrassa Ben Youssef fou una escola islàmica a Marràqueix, al Marroc.

Nou!!: 1574 і Madrassa Ben Youssef · Veure més »

Madrigal

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc.

Nou!!: 1574 і Madrigal · Veure més »

Mahàmmad (II) al-Maslukh

Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad (o Muhàmmad) (II) ibn Abd-Al·lah al-Ghàlib al-Mutawàkkil ala-L·lah al-Maslukh o, més senzillament, Mahàmmad (II) al-Maslukh fou sultà sadita.

Nou!!: 1574 і Mahàmmad (II) al-Maslukh · Veure més »

Mahmud Tardjuman

Mahmud Tardjuman (? Baviera - 1575, Praga), fou un diplomàtic otomà.

Nou!!: 1574 і Mahmud Tardjuman · Veure més »

Malleus Maleficarum

Portada del ''Malleus maleficarum'' en una edició de 1669. El Malleus Maleficarum (en català: Martell de les Bruixes), és probablement el tractat més important que mai s'hagi publicat en el context de la persecució de bruixes del Renaixement.

Nou!!: 1574 і Malleus Maleficarum · Veure més »

Mamia IV Dadiani

Mamia IV Dadiani (georgià მამია IV დადიანი; mort el 1590) fill de Levan I Dadiani, fou mtavari de Mingrèlia el 1574, molt breument, i després del 1582 al 1590.

Nou!!: 1574 і Mamia IV Dadiani · Veure més »

Man Singh

Man Singh (21 de desembre de 1550-1615) fou maharajà d'Amber (Jaipur) i general de l'exèrcit mogol sota Akbar, governant diverses províncies de l'imperi.

Nou!!: 1574 і Man Singh · Veure més »

Manuel Dias

Manuel Dias (Castelo Branco 1574 - Hangzhou 1659), jesuïta portuguès, matemàtic i astrònom,missioner a la Xina durant els darrers anys de la Dinastia Ming i principis de la Dinastia Qing.

Nou!!: 1574 і Manuel Dias · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: 1574 і Mar Mediterrània · Veure més »

Maraix

Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.

Nou!!: 1574 і Maraix · Veure més »

Margarida de Valois (duquessa de Berry)

Margarida de Valois (Saint-Germain-en-Laye, Regne de França, 5 de juny de 1523 - Torí, Savoia, 15 de setembre de 1574) fou una princesa de França, Duquessa de Berry (1553-1574) i duquessa consort de Savoia (1559-1574).

Nou!!: 1574 і Margarida de Valois (duquessa de Berry) · Veure més »

Margarida de Valois (reina de França)

Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).

Nou!!: 1574 і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »

Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Anna de Baviera Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 21 de març de 1551 -Graz, 29 d'abril de 1608) fou una noble alemanya, filla del duc Albert V de Baviera (1528 - 1579) i d'Anna d'Àustria (1528 - 1590).

Nou!!: 1574 і Maria Anna de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Nou!!: 1574 і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera) · Veure més »

Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.

Nou!!: 1574 і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg

Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.

Nou!!: 1574 і Maria Cristina d'Habsburg · Veure més »

Maria Salviati

Maria Salviati (Florència, República de Florència, 17 de juliol de 1499 — 12 de desembre de 1543) fou una noble italiana filla de Jacopo Salviati i Lucrècia de Mèdici.

Nou!!: 1574 і Maria Salviati · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1574 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat d'Aitona

El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.

Nou!!: 1574 і Marquesat d'Aitona · Veure més »

Marquesat de Montferrat

XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: 1574 і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Martín Cortés (el mestís)

Martín Cortés al Mestís (1523? -Circa1595) va ser el fill primogènit i natural de Hernán Cortés amb Malintzi qui era intèrpret del conqueridor.

Nou!!: 1574 і Martín Cortés (el mestís) · Veure més »

Martín Cortés Zúñiga

Martín Cortés Zúñiga (Cuernavaca, Virregnat de Nova Espanya, 1533 - Madrid, Regne de Castella, 13 d'agost de 1589), segon Marquès de la Vall d'Oaxaca, militar aristòcrata i fill del conqueridor de Mèxic Hernán Cortés i la seva esposa Juana de Zúñiga.

Nou!!: 1574 і Martín Cortés Zúñiga · Veure més »

Mateu Desplà

Mateu Desplà, doctor en dret civil va ser rector de la Universitat de l'Estudi General.

Nou!!: 1574 і Mateu Desplà · Veure més »

Mausoleu d'Halicarnàs

La tomba de Mausol o Mausoleu d'Halicarnàs fou un edifici sepulcral considerat una de les set meravelles de l'antiguitat, construït entre els anys 353 i el 350 aC a Halicarnàs (al present Bodrum, Turquia) per a Mausol, un sàtrapa de Cària a l'Imperi Persa. Fou construït per a Artemísia II de Cària pel seu marit i germanastre Mausol, mort el 353 aC. La construcció es va encarregar a grans artistes en arquitectura i escultura de les escoles jònica i àtica. La reina va voler que el monument superés qualsevol altre que s'havia vist mai. Els arquitectes foren Fileu (o Fiteu) i Sàtir; aquest darrer va escriure una descripció de l'obra i de les decoracions escultòriques, fetes pels artistes de l'escola àtica Escopes de Paros, Briaxis, Leòcares, i potser Timoteu i Praxíteles segons Vitruvi. Els artistes van competir entre ells i cadascun va fer una façana; a la mort d'Artemísia, que va sobreviure al seu marit dos anys, l'obra va continuar fins que es va acabar. Plini el Vell esmenta també un artista de nom Pitis que va fer una quadriga a la cimera del monument amb les estàtues dels dos monarques. Reconstrucció moderna a Miniatürk, a Istanbul. Els autors que parlen del Mausoleu donen pocs detalls de la construcció; encara que algunes monedes en donen una representació són creacions tardanes i la realitat no es pot determinar; no se sap si alguna de les escultures que tenia s'ha conservat realment. L'únic que en fa una descripció completa es Plini el Vell, però la seva descripció és complexa. Diu que mesurava 19 metres de nord a sud, i era més curt als frontals; el seu perímetre era d'uns 125 metres i l'altura d'11 metres; estava rodejat per 36 columnes, una zona anomenada Ptèron, adornada amb escultures en relleu fetes per Escopes a la part oriental, Briaxis a la part nord, Timoteu a la part sud i Leocares a l'oest; sobre aquest Ptèron hi havia una piràmide d'igual altura disminuint en 24 passos a la cimera on era la quadriga de Pitis. L'altura total incloent l'ornament era de 46 metres. L'edifici estava format per una cel·la quadrangular (ptèron) rodejada d'un peristil de columnes (segurament jòniques) i elevat per una base (cosa necessària per compensar l'altura parcial i la total). Les ruïnes del Mausoleu a Bodrum. L'edifici encara existia al i probablement va sobreviure almenys fins vers el. Alguns marbres trobats a les muralles de Bodrum van ser portats a Anglaterra per l'ambaixador britànic Sir Strafford Canning el febrer del 1846 i són ara al Museu Britànic, sent coneguts com a "Marbres de Budrum"; representen batalles dels grecs amb les amazones (que era el mite principal dels jònics i a Cària). El mot mausoleu ha estat usat des d'aquell temps per designar qualsevol tomba gran, car "Mausolm—eion" originalment significava "dedicat a Mausol".

Nou!!: 1574 і Mausoleu d'Halicarnàs · Veure més »

Mehmed Zaim

Mehmed Zaim (1532 - després de 1578) fou un historiador otomà.

Nou!!: 1574 і Mehmed Zaim · Veure més »

Mehmet III

Mehmet III (Bozgadh, 26 de maig de 1566 – 22 de desembre de 1603) va ser el fill de Murat III, a qui va succeir com a soldà de l'Imperi Otomà des de 1595 fins a la seva mort.

Nou!!: 1574 і Mehmet III · Veure més »

Miquel de Tamarit i Rifós

Miquel de Tamarit i Rifós va néixer al.

Nou!!: 1574 і Miquel de Tamarit i Rifós · Veure més »

Miquel Jeroni Morell

Miquel Jeroni Morell (València, 1531 – Balaguer, 23 d'agost de 1579) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.

Nou!!: 1574 і Miquel Jeroni Morell · Veure més »

Miquel Montserrat de Guardiola i de Terrades

Miquel Guardiola va néixer al, probablement a Barcelona.

Nou!!: 1574 і Miquel Montserrat de Guardiola i de Terrades · Veure més »

Miran Muhàmmad Xa II

Miran Muhàmmad Xa II fou sobirà farúquida de Khandesh, fill i successor de Miran Mubarak Shah II quan aquest va morir el 24 de desembre de 1566.

Nou!!: 1574 і Miran Muhàmmad Xa II · Veure més »

Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, situat al sector central de la comarca, entre la serra de Colldejou i la mar Mediterrània.

Nou!!: 1574 і Mont-roig del Camp · Veure més »

Moros i Cristians d'Alcoi

Esquadra Filada Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (l’Alcoià) són una festa popular en què es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.

Nou!!: 1574 і Moros i Cristians d'Alcoi · Veure més »

Muhàmmad an-Nàssir

Muhàmmad an-Nàssir (m. 1213), de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad an-Nàssir li-din-Al·lah ibn Yaqub al-Mansur ibn Abd-al-Mumin, fou el quart califa dels almohades.

Nou!!: 1574 і Muhàmmad an-Nàssir · Veure més »

Muhàmmad VI ibn al-Hàssan

Muhàmmad ibn al-Hàssan o Muhàmmad VI fou emir hàfsida sota protecció espanyola (1573-1574).

Nou!!: 1574 і Muhàmmad VI ibn al-Hàssan · Veure més »

Murat III

Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.

Nou!!: 1574 і Murat III · Veure més »

Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida

El Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida (en sigles, MAOVA) és un centre de conservació, gestió, investigació i divulgació del patrimoni arqueològic situat a la localitat valenciana d'Ontinyent.

Nou!!: 1574 і Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida · Veure més »

Nàquera

Nàquera (oficialment Nàquera/Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1574 і Nàquera · Veure més »

Oda Nobunaga

Oda Nobunaga (織田信長, Oda Nobunaga; 1534-1582) va ser un destacat dàimio (senyor feudal) del període Sengoku al període Azuchi-Momoyama de la història del Japó.

Nou!!: 1574 і Oda Nobunaga · Veure més »

Old Course de St Andrews

Old Course de St Andrews i edifici del R&A. El Old Course de St Andrews és un dels camps de golf més antics del món i, probablement, el més antic dels que existeixen a Escòcia.

Nou!!: 1574 і Old Course de St Andrews · Veure més »

Ondara

La torre del Rellotge, l'única de quatre que abans conformaven el castell musulmà, és un dels símbols d'Ondara El Mercat del Prado és un referent important de la vila Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: 1574 і Ondara · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Nou!!: 1574 і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Palau de Topkapı

El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.

Nou!!: 1574 і Palau de Topkapı · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: 1574 і Papa Lleó I · Veure més »

Passeig de la Ciutadella (València)

El passeig de la Ciutadella és una via urbana del centre de la ciutat de València, situada al marge dret de l'antic llit del riu Túria (actual Jardí del Túria) entre el pont del Real i el pont de les Flors.

Nou!!: 1574 і Passeig de la Ciutadella (València) · Veure més »

Patna

Patna (en hindi:पटना) és la capital de l'estat indi de Bihar, i un dels llocs contínuament habitats més vells al món.

Nou!!: 1574 і Patna · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1574 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pedro Menéndez de Avilés

Pedro Menéndez de Avilés (Avilés, 15 de febrer de 1519 - Santander, 16 de setembre de 1574), adelantado, fou el primer governador espanyol de la Florida espanyola.

Nou!!: 1574 і Pedro Menéndez de Avilés · Veure més »

Pedro Téllez-Girón y Velasco

Pedro Téllez-Girón i Velasco (Osuna, 17 de desembre de 1574Según partida de bautismo conservada en el archivo de la colegiata de Osuna. - Barajas, 24 de setembre de 1624) va ser un noble, polític i militar espanyol, Gran d'Espanya, III duc d'Osuna, II marquès de Peñafiel, VII comte d'Ureña i Senyor d'Olvera entre altres títols,VIII señor de Tiedra, Briones, Frechilla, Morón de la Frontera, Archidona, El Arahal, Cazalla de la Sierra, Gelves, Olvera, Ortejícar, Villafrechoso, Villamayor, Gumiel de Izán, Santibáñez, etc., notario mayor del Reino de Castilla, camarero mayor de la Cámara de los paños, presidente de los Consejos de Estado y Guerra, etc.

Nou!!: 1574 і Pedro Téllez-Girón y Velasco · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1574 і Penitenciari major · Veure més »

Pertev Mehmed Paixà

Pertev Mehmed Paixà (? - 1574, Istanbul) fou un alt dignatari i almirall otomà.

Nou!!: 1574 і Pertev Mehmed Paixà · Veure més »

Philippe de Monte

Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.

Nou!!: 1574 і Philippe de Monte · Veure més »

Pialí Baixà

Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.

Nou!!: 1574 і Pialí Baixà · Veure més »

Pierre de Brantòsme

Pierre de Bordelha, senyor de Brantòsme Pierre de Bordelha, abat i senyor de Brantòsme (Bordelha, Perigord, cap a 1540 – castell de Richmont, Sent Crespin de Richmont, 15 de juliol de 1614), va ser un historiador i biògraf francès, aventurer i galant.

Nou!!: 1574 і Pierre de Brantòsme · Veure més »

Pont de la Daurada

El pont de la Daurada és un antic pont que creuava la Garona a Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: 1574 і Pont de la Daurada · Veure més »

Porbandar

Porbandar fou un estat tributari protegit a l'agència de Kathiawar amb una superfície de 1.647 km², a l'oest de la península de Kathiawar, amb capital a Porbandar (ciutat), que era municipalitat.

Nou!!: 1574 і Porbandar · Veure més »

Portada/efemèride juny 5

05.

Nou!!: 1574 і Portada/efemèride juny 5 · Veure més »

President de Lituània

El President de la República de Lituània és el cap d'Estat de Lituània.

Nou!!: 1574 і President de Lituània · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: 1574 і Ral · Veure més »

Ravals de Reus

Els Ravals de Reus són un conjunt de carrers del municipi de Reus (Baix Camp) inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1574 і Ravals de Reus · Veure més »

Recinte emmurallat de Berfull

El Recinte emmurallat de Berfull, es troba al municipi de Rafelguaraf, a la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: 1574 і Recinte emmurallat de Berfull · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: 1574 і Regne de França · Veure més »

Reial Audiència de Manila

Porta del Fort Santiago, a Manila. LAudiència i Cancelleria Reial de Manila, era el més alt tribunal de la Corona espanyola en els seus territoris asiàtics de les Filipines i nominalment també de la Xina.

Nou!!: 1574 і Reial Audiència de Manila · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1574 і Renaixement · Veure més »

Renata de França

Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.

Nou!!: 1574 і Renata de França · Veure més »

Renata de Lorena

Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Múnic el 22 de maig de 1602.

Nou!!: 1574 і Renata de Lorena · Veure més »

René Goulaine de Laudonnière

XVII. René Goulaine de Laudonnière (Poitou, cap a 1529 – 1574) va ser un explorador hugonot francès i el fundador de la colònia francesa Fort Caroline en l'actual Jacksonville, Florida.

Nou!!: 1574 і René Goulaine de Laudonnière · Veure més »

Repartiment d'indis

El repartiment d'indis va ser un sistema de treball semiforçat imposat pels espanyols en diversos llocs d'Amèrica, des de finals del fins a principis del XIX.

Nou!!: 1574 і Repartiment d'indis · Veure més »

Retrat de Diego de Covarrubias

Retrat de Diego de Covarrubias i Leiva és una obra del pintor manierista El Greco. És un llenç de 68 cm x 57 cm., que s'exhibeix al Museu d'El Greco, a Toledo.

Nou!!: 1574 і Retrat de Diego de Covarrubias · Veure més »

Riu Paraíba

El riu Paraíba és un curs d'aigua que banya l'estat de Paraíba, en el Brasil.

Nou!!: 1574 і Riu Paraíba · Veure més »

Riudellots de la Selva

Riudellots de la Selva és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona.

Nou!!: 1574 і Riudellots de la Selva · Veure més »

Rodrigo Ordóñez

Rodrigo Ordóñez fou un compositor espanyol del.

Nou!!: 1574 і Rodrigo Ordóñez · Veure més »

Sant Eugèni de Vius

Saint-Eugène és l'església parroquial de Vius (departament del Tarn, a la regió de Occitània, França).

Nou!!: 1574 і Sant Eugèni de Vius · Veure més »

Sant Martí de Teià

Sant Martí de Teià és una obra del municipi de Teià (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1574 і Sant Martí de Teià · Veure més »

Santa Maria d'Arenys

Santa Maria d'Arenys és una església del municipi d'Arenys de Mar que pertany al Bisbat de Girona.

Nou!!: 1574 і Santa Maria d'Arenys · Veure més »

Santa Maria degli Angeli e dei Martiri

La basílica de Santa Maria dels Àngels i els Màrtirs és un temple que es troba a Roma, al costat de l'actual plaça de la República.

Nou!!: 1574 і Santa Maria degli Angeli e dei Martiri · Veure més »

Santa Maria in Aracoeli

Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.

Nou!!: 1574 і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »

Scipione Rebiba

Scipione Rebiba (San Marco d'Alunzio, 3 de febrer de 1504 – Roma, 23 de juliol de 1577) va ser un cardenal italià de l'Església catòlica.

Nou!!: 1574 і Scipione Rebiba · Veure més »

Selim II

Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.

Nou!!: 1574 і Selim II · Veure més »

Sella (Marina Baixa)

Sella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: 1574 і Sella (Marina Baixa) · Veure més »

Serradell

Serradell és un poble del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.

Nou!!: 1574 і Serradell · Veure més »

Shantou

Shantou (en), també coneguda com a Swatow i Suátao, és una ciutat-prefectura a la Província de Canton (Guangdong), República Popular de la Xina.

Nou!!: 1574 і Shantou · Veure més »

Sikhisme

El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.

Nou!!: 1574 і Sikhisme · Veure més »

Sofia de Mecklenburg-Güstrow

Sofia de Mecklenburg-Schwerin o de Mecklenburg-Güstrow -en alemany Sophie von Mecklenburg- (Wismar, 4 de setembre de 1557 - 3 d'octubre de 1631, Nykøbing Falster, Regne de Dinamarca) fou una noble alemanya, filla d'Ulric III de Mecklenburg-Güstrow (1527-1603) i d'Elisabet d'Oldenburg de Dinamarca (1524-1586).

Nou!!: 1574 і Sofia de Mecklenburg-Güstrow · Veure més »

Sofia Hohenzollern

Sofia Hohenzollern (en alemany Sophie von Hohenzollern) va néixer a Kaliningrad (Rússia) el 31 de març de 1582 i va morir a la ciutat letona de Kuldīga el 4 de desembre de 1610.

Nou!!: 1574 і Sofia Hohenzollern · Veure més »

Sokollu Mehmed Paixà

Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: 1574 і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »

Stakčínska Roztoka

Stakčínska Roztoka és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1574 і Stakčínska Roztoka · Veure més »

Taliki-zade Mehmed ibn Mehmed el-Fenäri

Taliki-zade Mehmed ibn Mehmed el-Fenäri (Aydın vers 1540 - entre 1603 i 1611) fou un historiador otomà del.

Nou!!: 1574 і Taliki-zade Mehmed ibn Mehmed el-Fenäri · Veure més »

Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: 1574 і Teià · Veure més »

Terni

Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.

Nou!!: 1574 і Terni · Veure més »

Torre de Cope

La torre de Cope, també denominada del Sant Crist, és una torre de sentinella situada al terme municipal d'Águilas (Múrcia) Espanya.

Nou!!: 1574 і Torre de Cope · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: 1574 і Tortosa · Veure més »

Tsar

Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.

Nou!!: 1574 і Tsar · Veure més »

Tufal Khan Dakhni

Tufal Khan Dakhni fou un sultà, considerat el darrer imadxàhida de Berar.

Nou!!: 1574 і Tufal Khan Dakhni · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: 1574 і Tunísia · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: 1574 і Tunis · Veure més »

Tunis i la Goleta

Tunis i la Goleta fou una possessió espanyola del 1535 al 1574.

Nou!!: 1574 і Tunis i la Goleta · Veure més »

Tupiza

Tupiza (chicha: Topejsa o Tucpicsa) és un municipi del departament de Potosí, Bolívia.

Nou!!: 1574 і Tupiza · Veure més »

Tycho Brahe

Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.

Nou!!: 1574 і Tycho Brahe · Veure més »

Udaijin

El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.

Nou!!: 1574 і Udaijin · Veure més »

Ufà

Ufà (en baixkir: Өфө,; Уфа) és una ciutat de Rússia, capital de la República de Baixkíria.

Nou!!: 1574 і Ufà · Veure més »

Universitat de Leiden

La Universitat de Leiden (en neerlandès, Universiteit Leiden) és a la ciutat de Leiden i té el títol d'universitat més antiga de les Províncies Unides.

Nou!!: 1574 і Universitat de Leiden · Veure més »

Universitat de Nancy

La Universitat de Nancy (en francès université de Nancy) és una universitat francesa situada a la ciutat de Nancy, en departament de Meurthe i Mosel·la en la regió del Gran Est.

Nou!!: 1574 і Universitat de Nancy · Veure més »

Valdemorillo

Valdemorillo és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: 1574 і Valdemorillo · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: 1574 і Vidreres · Veure més »

Villa Soriano

Villa Soriano (antigament Santo Domingo Soriano) és un municipi de l'Uruguai ubicat al departament de Soriano.

Nou!!: 1574 і Villa Soriano · Veure més »

Vincenzo Scamozzi

Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.

Nou!!: 1574 і Vincenzo Scamozzi · Veure més »

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.

Nou!!: 1574 і Wends · Veure més »

Xah Sultan (filla de Selim II)

Xah Sultan fou una princesa otomana, filla de Selim II.

Nou!!: 1574 і Xah Sultan (filla de Selim II) · Veure més »

Yossef Qaro

Yossef Ben Efraïm Qaro (en hebreu: יוסף קארו) (Toledo 1488 - Safed 1575) fou un rabí, teòleg, jurista, i escriptor sefardita.

Nou!!: 1574 і Yossef Qaro · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 1 de maig · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 12 de desembre · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 12 de juny · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 13 de desembre · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 14 de juliol · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 15 de setembre · Veure més »

1502

El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: 1574 і 1502 · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: 1574 і 1511 · Veure més »

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: 1574 і 1519 · Veure més »

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: 1574 і 1523 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: 1574 і 1524 · Veure més »

1531

Sense descripció.

Nou!!: 1574 і 1531 · Veure més »

1595

Sense descripció.

Nou!!: 1574 і 1595 · Veure més »

1616

Nicolau Copèrnic.

Nou!!: 1574 і 1616 · Veure més »

1619

Sense descripció.

Nou!!: 1574 і 1619 · Veure més »

1646

;Països Catalans.

Nou!!: 1574 і 1646 · Veure més »

1655

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: 1574 і 1655 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 21 d'abril · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 27 de juny · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 3 de juny · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 30 d'agost · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 30 de juliol · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 30 de maig · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 5 d'abril · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 5 de juny · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 5 de març · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 6 de maig · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1574 і 8 de juliol · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant