396 les relacions: Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abadia de Vézelay, Abén Humeya, Abd-Al·lah al-Ghàlib, Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin, Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp, Ak Nazar Khan, Akbar, Alessandro Striggio, Alexandre I de Parma, Alfons d'Este (1527-1587), Alonso de Heredia, Alonso de Luzón y Castilla, Ambrosi Spinola, Andrea Palladio, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Anna de Frísia Oriental, Anna de Hessen, Anna de Jülich-Clèveris-Berg, Anna Sofia de Prússia, Anną Ostrorożanką, Antoni Agustí i Albanell, Arima Toyōji, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat de Bogotà, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Cebu, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Cusco, Arquebisbat de Guadalajara, Arquebisbat de Guatemala, Arquebisbat de Lanciano-Ortona, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Quito, Arquebisbat de Sàsser, Arquebisbat de Tàrent, Art de Catalunya, Artifici de Juanelo, Úrsula de Saxònia-Lauenburg, Astracan, Atzavara, Álvaro Hurtado de Mendoza y Sarmiento, Ítaca, Àhmad ibn al-Hàssan, Babín, Baríssau, Barri del Centre (Alcoi), Bartolomé Quevedo, ..., Bartolomeo Ammannati, Basílica de San Vitale, Basílica de Sant Climent del Laterà, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Marciano, Bàrbara Blomberg, Bearn, Benet de Tocco, Benito Arias Montano, Bila Tserkva, Bisbat antic de Bath i Wells, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Alessandria, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Oriola-Alacant, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Bruges, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Comenge, Bisbat de Condom, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Lodi, Bisbat de Münster, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Nola, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Pescia, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Botos, Brueghel, Bundelkhand, Bundi, Cadalso de los Vidrios, Canal Volga-Don, Carles de Lorena (1524-1574), Carles I de Borbó (cardenal), Carlo Bononi, Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo, Cartografia, Casa de Cotoner, Casa de Lorena, Castell d'Aguilar, Castell de Castellcir, Castell de Xàtiva, Catedral de Roda d'Isàvena, Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen, Caterina de Brunsvic-Dannenberg, Caterina Vasa (1539-1610), Còdex Argentat, Cipriano de Valera, Clement Stephan, Comtat d'Évreux, Comtat d'Hanau-Lichtenberg, Comtat d'Orlhac, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Penthièvre, Comtat de Soissons, Concino Concini, Confederació, Confederació de Bar, Congregacions de l'Orde de Sant Benet, Cosme I de Mèdici, Cristianització de Lituània, Cristina de Hessen, Cumaná, David XI de Kartli, Diego Pérez de Valdivia, Diego Rodríguez (matemàtic), Dinastia Jagelló, Districte de Bago, Districte de Mergui, Dmítrov, Doctor de l'Església, Ducat d'Enghien, Ducat de Borbó, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Ducat de Fernandina, Ducat de Florència, Ducats de França, Edzard II de Frísia Oriental, Elionor Maria d'Anhalt-Bernburg, Elisabet d'Anhalt-Zerbst, Elisabet de Hessen-Kassel, Emilia Bassano, Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg, Enric II de Borbó-Condé, Enric II de Reuss-Gera, Enric III de Brunsvic-Lüneburg, Enric IV de França, Ermita de Sant Pere de Castellfort, Ernest Casimir de Nassau-Weilburg, Escola de Ferrara, Escola veneciana, Escut de Letònia, Escut de Lituània, Església de la Puríssima Concepció de Segart, Església de Sant Jaume Sesoliveres, Església de Sant Martí (Callosa de Segura), Església de Santa Maria la Major (Alcorisa), Església Prioral de Sant Pere de Reus, Fabrizio Correggio, Famagusta, Família benedictina, Família Champion, Farnese, Fatehpur Sikri, Faust, Gener i Marcial de Còrdova, Félix Castello, Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg, Felip Lluís del Palatinat-Neuburg, Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg, Felipe de Cáceres, Florència, Francesc Calça, Francesc Franco, Francesc Giginta, Francesc I de Mèdici, Francesc Oliver de Boteller, Francesca d'Amboise, Francisco Barreto, Francisco de Toledo, Frans Pourbus el Jove, Frederic I de Württemberg (1557-1608), Frederic Kettler, Fredrikstad, Galceran de Grevalosa, Gallus Dressler, Galna, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Gaspar de Vallgonera, Gaspar Punter i Barreda, Gaspard de Coligny, Gemäldegalerie (Berlín), Germans de la Caritat de Sant Hipòlit, Gerolamo I Correggio, Giuliano Tiburtino, Glorieta d'Alcoi, Gran Duc, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Toscana, Gregori XV, Gregorio Silvestre, Groclant, Guerres de religió a França, Guerres Tenshō Iga, Guillem de Baden-Baden, Guillem de Castro i Bellvís, Guillem Gonzaga, Guillem I d'Orange-Nassau, Habeix, Hajim Muhammad, Hattori Hanzō, Hernando de Escalante Fontaneda, Història de Belarús, Història de Còrsega, Història de la cartografia, Història de Polònia, Husayn Nizam Xah II, Hydraulis, Illa Manda, Imperi Espanyol, Irazú, Isaac Lúria, Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Isparta, Itibar Khan, Izmaïl, Jacques Cujas, Jacques Grévin, Jahangir, Jaume Malatesta de Roncofreddo, Jean Goujon, Jean Rangouse, Jeroni d'Heredia i Aduart, Jitòmir, Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin, Joan Albert II de Mecklenburg, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan d'Àvila, Joan de Ribera, Joan Francesc Aldobrandini, Joan Jablonowski, Joan Jordi de Brandenburg, Joan VII de Mecklenburg-Schwerin, Joana d'Àustria, Joana III de Navarra, Joaquim II, John Foxe, Jornada de Tunis, Josep Nasi, Juan Ayora, Juan de Mariana, Juan Lorenzo Palmireno, Juan Luis de la Cerda y Aragón, Juli Severià, Kalinjar, Kapudan paixà, Karl I de Liechtenstein, Kawkaban, Kotah, Legació apostòlica de Romanya, Lituània, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de tractats, Llista de virreis del Perú, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís I de Borbó-Condé, Luís de Camões, Luís Fróis, Lucio Massari, Maciej Jablonowski, Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, Mahmud Tardjuman, Man Singh, María Ana de Austria y Mendoza, Marcin Kazanoswski, Marcos Criado, Margarida Elisabet de Mecklenburg, Maria de Portugal i de Bragança, Maria Magdalena d'Oettingen, Mariscal de França, Martí Joan de Calders, Massaua, Mazandaran, Müezzinzade Ali Paixà, Melchor Robledo, Międzymorze, Micalet, Micologia, Miguel de Cervantes Saavedra, Mikołaj Rej, Miquel Jeroni Morell, Mokrý Háj, Monarquia electiva, Monestir de Studenica, Muhàmmad VI ibn al-Hàssan, Negru Vodă, Nicolau de Mercoeur, Noël de Berlaimont, Nord, Oda Nobunaga, Onofre d'Alentorn i d'Oms, Orlhac (Alvèrnia), Palau de San Esteban, Palau de Schönbrunn, Passiflora incarnata, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Patriarcat de les Índies Occidentals, Patriarcat de Lisboa, Pellegrino Tibaldi, Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, Philippe de Monte, Pieter Brueghel, Pieter Brueghel el Jove, Pieter Brueghel el Vell, Pinacoteca de Brera, Pinsk, Poesia narrativa, Polònia, Polonització, Potries, Príncep de Condé, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Galítsia-Volínia, Projecció de Mercator, Província d'Almeria, Província de Vínnitsia, Ramazanoğulları, Ranthambor, Ranuccio I de Parma, Rebel·lió de les Alpujarras, Rebel·lions de Desmond, Regne de Càndia, Reial audiència, Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola), Reina Valera, Requena, Retaule Major de la catedral de Toledo, Riós, Rivne, Runina, Sancho Busto de Villegas, Sant Nen de La Guardia, Santa Maria (la Jonquera), Sarabanda, Sarpsborg, Segimon II August, Sent Sever (Landes), Senyoria de Mercoeur, Sibil·la d'Anhalt, Simó I de Kartli, Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp, Stari Grad, Tarba, Tomàs de Llupià i de Llupià, Torquato Tasso, Torre del Cambrer, Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, Tunis, Txerkassi, Txornòbil, Unió de Lublin, Unió de Polònia-Lituània, Universitat de Gènova, Vakhtang I Mukhrani-batoni, Valojin, Vetulònia, Vilardevós, Villalba de Rioja, Vincenzo Scamozzi, Virrei de Sardenya, Visir, Volínia, Walter Raleigh, Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, 10 de maig, 16 de desembre, 18 d'octubre, 25 de gener, 3 de gener, 4 de novembre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (346 més) »
Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt
La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.
Nou!!: 1569 і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »
Abadia de Vézelay
L'abadia de Vézelay va ser construïda l'any 1037 per Geoffroy, abat de Vézelay, el qual imposà el culte de Maria Magdalena, convertint immediatament el poble en un lloc de pelegrinatge.
Nou!!: 1569 і Abadia de Vézelay · Veure més »
Abén Humeya
Abén Humeya (en català Aben Humeya), manera pel qual es coneix en la historiografia espanyola a un noble morisc, de nom cristià Fernando de Válor y Córdoba i de nom musulmà Muhammad ibn Umayya (c. 1545 - 1569).
Nou!!: 1569 і Abén Humeya · Veure més »
Abd-Al·lah al-Ghàlib
Abu-Muhàmmad mawlay Abd-Al·lah al-Ghàlib bi-L·lah —— o, més senzillament, Abd-Al·lah al-Ghàlib (juny 1527-21 de gener de 1574) fou soldà de la dinastia sadita, fill d'un dels fundadors de la dinastia, Muhammad I al-Mahdi (Muhammad al-Shaykh al-Mahdi).
Nou!!: 1569 і Abd-Al·lah al-Ghàlib · Veure més »
Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin
Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658.
Nou!!: 1569 і Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp
Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf — (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg.
Nou!!: 1569 і Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »
Ak Nazar Khan
Ak Nazar Khan o Haqq Nassar Khan fou kan dels kazakhs fill de Kasim Khan i de la seva esposa Khanik Sultan Khanime.
Nou!!: 1569 і Ak Nazar Khan · Veure més »
Akbar
Jalal-ud-Din Muhammad Akbar, també conegut com a rei dels reis Akbar-e-Azam o Akbar el Gran (14 d'octubre del 1542 – 27 d'octubre del 1605), fou el tercer emperador mogol.
Nou!!: 1569 і Akbar · Veure més »
Alessandro Striggio
Alessandro Striggio (Màntua, 1540 - Màntua, 29 de febrer de 1592) fou un compositor i madrigalista del Renaixement.
Nou!!: 1569 і Alessandro Striggio · Veure més »
Alexandre I de Parma
Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.
Nou!!: 1569 і Alexandre I de Parma · Veure més »
Alfons d'Este (1527-1587)
Escut d'armes de la Casa d'Este. Alfons d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara 1527 - íd. 1587) fou un príncep dels ducats de Ferrara, Mòdena i Reggio que va esdevenir marquès de Montecchio.
Nou!!: 1569 і Alfons d'Este (1527-1587) · Veure més »
Alonso de Heredia
Alonso de Heredia Fernández (Madrid, segle XVI) fou un conquistador castellà.
Nou!!: 1569 і Alonso de Heredia · Veure més »
Alonso de Luzón y Castilla
Alonso de Luzón y Castilla (Madrid, 1546-1620) fou un noble i militar castellà.
Nou!!: 1569 і Alonso de Luzón y Castilla · Veure més »
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Nou!!: 1569 і Ambrosi Spinola · Veure més »
Andrea Palladio
Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.
Nou!!: 1569 і Andrea Palladio · Veure més »
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: 1569 і Anna d'Àustria (reina d'Espanya) · Veure més »
Anna de Frísia Oriental
Anna de Frísia Oriental (en alemany Anna Maria von Ostfriesland, i en frisó Anna Maria fan East-Fryslân) va néixer a Auerk (Alemanya) el 23 de juny de 1601 i va morir a Schwerin el 4 de setembre de 1634.
Nou!!: 1569 і Anna de Frísia Oriental · Veure més »
Anna de Hessen
Anna de Hessen (en alemany Anna von Hessen) va néixer a Kassel (Alemanya) el 26 d'octubre de 1529 i va morir a Meisenheim el 10 de juliol de 1591.
Nou!!: 1569 і Anna de Hessen · Veure més »
Anna de Jülich-Clèveris-Berg
Anna de Jülich-Clèveris-Berg (en alemany Anna von Kleve-Jülich-Berg) va néixer a Clèveris (Alemanya) l'1 de març de 1552 i va morir a Höchstädt an der Donau el 6 d'octubre de 1632.
Nou!!: 1569 і Anna de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »
Anna Sofia de Prússia
Anna Sofia de Prússia (en alemany Anna Sophia von Preußen) (Königsberg (Rússia), 11 de juny de 1527 - Lübz, 6 de febrer de 1591) era una noble alemanya, filla d'Albert de Brandenburg-Ansbach (1490-1568) i de Dorotea de Dinamarca (1504-1547).
Nou!!: 1569 і Anna Sofia de Prússia · Veure més »
Anną Ostrorożanką
va ser una noble polonesa de la Confederació de Polònia i Lituània, filla de Jan Ostrorog, vòivoda de Poznan.
Nou!!: 1569 і Anną Ostrorożanką · Veure més »
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.
Nou!!: 1569 і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »
Arima Toyōji
Arima Toyōji (有马豊氏, 1569-1642) va ser un samurai i dàimio del període Sengoku de la història del Japó.
Nou!!: 1569 і Arima Toyōji · Veure més »
Arquebisbat d'Agrigent
Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »
Arquebisbat de Bogotà
Larquebisbat de Bogotà —Arquidiócesis de Bogotá, Archidioecesis Bogotensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Colòmbia.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Bogotà · Veure més »
Arquebisbat de Catània
Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Catània · Veure més »
Arquebisbat de Cebu
L'arquebisbat de Cebu (tagal: Artsidiyosesis sa Sugbo; llatí: Archidioecesis Nominis Iesu o Caebuana) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a les Filipines.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Cebu · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Cusco
Larquebisbat de Cusco —Arquidiócesis del Cuzco; Archidioecesis Cuschensis — és una seu metropolitana de l'Església catòlica.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Cusco · Veure més »
Arquebisbat de Guadalajara
LArxidiòcesi de Guadalajara (castellà: Archidiócesis de Guadalajara; llatí: Archidioecesis Guadalaiarensis) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Occident.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Guadalajara · Veure més »
Arquebisbat de Guatemala
L'ex catedral de Sant Josep, Antigua Guatemala L'església de Sant Francesc, Antigua Guatemala Larquebisbat de Guatemala (alemany: Arquidiócesis de Guatemala, llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Guatemala) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Guatemala,.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Guatemala · Veure més »
Arquebisbat de Lanciano-Ortona
La basílica de Sant Tomàs a Ortona Larquebisbat de Lanciano-Ortona (italià: arcidiocesi di Lanciano-Ortona; llatí: Archidioecesis Lancianensis-Ortonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Chieti-Vasto, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Lanciano-Ortona · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »
Arquebisbat de Quito
Larquebisbat de Quito (castellà: Arquidiócesis de Quito; llatí: Archidioecesis Quitensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Equador.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Quito · Veure més »
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1569 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Nou!!: 1569 і Art de Catalunya · Veure més »
Artifici de Juanelo
Esquema de l'Artifici de Juanelo El conegut com a artifici de Juanelo va ser una màquina hidràulica dissenyada al segle XVI per l'enginyer hispà-milanès Juanelo Turriano per portar aigua del riu Tajo a la ciutat de Toledo, salvant un desnivell de més de 100 metres. Va ser un dels grans invents del Renaixement i va aconseguir gran popularitat nacional i internacional, sent esmentat per molts escriptors del Segle d'Or en les seves obres.
Nou!!: 1569 і Artifici de Juanelo · Veure més »
Úrsula de Saxònia-Lauenburg
Úrsula de Saxònia-Lauenburg (en alemany Ursula von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Lauenburg d'Elba (Alemanya) el 1545 i va morir a Scharnebeck el 12 d'octubre de 1620.
Nou!!: 1569 і Úrsula de Saxònia-Lauenburg · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: 1569 і Astracan · Veure més »
Atzavara
Latzavara, agave, donarda, pita, pitalassa o pitera (Agave americana), és una planta plurianual originària de Mèxic, on se coneix amb el nom de maguey, i cultivada arreu del món.
Nou!!: 1569 і Atzavara · Veure més »
Álvaro Hurtado de Mendoza y Sarmiento
Álvaro Hurtado de Mendoza y Sarmiento (?-Valladolid, 19 d'abril de 1586) o simplement Álvaro de Mendoza, va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila (1560-1577) i de Palència (1577-1586) que va ser protector de la reforma del Carmel duta a terme per santa Teresa de Jesús que va conduir a la creació de la branca dels carmelites descalços.
Nou!!: 1569 і Álvaro Hurtado de Mendoza y Sarmiento · Veure més »
Ítaca
Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.
Nou!!: 1569 і Ítaca · Veure més »
Àhmad ibn al-Hàssan
Àhmad (IV) ibn al-Hàssan fou un emir hàfsida (1543-1569).
Nou!!: 1569 і Àhmad ibn al-Hàssan · Veure més »
Babín
Babín és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1569 і Babín · Veure més »
Baríssau
Baríssau (en belarús: Бары́саў; en rus: Бори́сов, Boríssov, i de vegades apareix com a Borisov; en polonès: Borysów; també anomenada Barysau), és una ciutat de Belarús situada prop del riu Berézina a la Província de Minsk.
Nou!!: 1569 і Baríssau · Veure més »
Barri del Centre (Alcoi)
El barri del Centre d'Alcoi és el més antic de la ciutat; les seues ampliacions posteriors daten d'abans de 1925.
Nou!!: 1569 і Barri del Centre (Alcoi) · Veure més »
Bartolomé Quevedo
Bartolomé de Quevedo fou un compositor lleonès del Renaixement que morí el 31 d'agost de 1569.
Nou!!: 1569 і Bartolomé Quevedo · Veure més »
Bartolomeo Ammannati
Font de Neptú a la ''Piazza della Signoria'' de Florència. Bartolomeo Ammannati (Settignano, 18 de juny de 1511 - Florència, 13 d'abril de 1592), arquitecte i escultor manierista italià.
Nou!!: 1569 і Bartolomeo Ammannati · Veure més »
Basílica de San Vitale
La basilica de San Vitale és una església de la ciutat de Roma, al rione Monti, a la via Nazionale.
Nou!!: 1569 і Basílica de San Vitale · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: 1569 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: 1569 і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Batalla de Marciano
La Batalla de Marciano (també anomenada batalla de Scannagallo) es va lliurar el 2 d'agost de 1554 entre el Ducat de Florència i la veïna República de Siena a la Toscana, com a part de les Guerres d'Itàlia entre els regnes de França i Espanya.
Nou!!: 1569 і Batalla de Marciano · Veure més »
Bàrbara Blomberg
Bàrbara Blomberg (Ratisbona, Baviera; 1527 - Ambrosero, Cantàbria; 1597) va ser una dama alemanya, filla major de Wolfgang Blomberg i Sibylle Lohman, un matrimoni burgès de Ratisbona.
Nou!!: 1569 і Bàrbara Blomberg · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: 1569 і Bearn · Veure més »
Benet de Tocco
Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.
Nou!!: 1569 і Benet de Tocco · Veure més »
Benito Arias Montano
Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.
Nou!!: 1569 і Benito Arias Montano · Veure més »
Bila Tserkva
Bila Tserkva (Бiла Церква, o "Església Blanca", Белая Церковь, Bélaia Tsérkov) és una ciutat al riu Ros a la Província de Kíiv a Ucraïna central, a una vuitantena de km al sud de la capital nacional, Kíiv.
Nou!!: 1569 і Bila Tserkva · Veure més »
Bisbat antic de Bath i Wells
La catedral de Wells. Restes de l'abadia de Glastonbury. Mapa de les diòcesis anglosaxones d'Anglaterra. XII. XVIII de la cartoixa de Hinton, fundada el 1232. El bisbat de Bath i Wells (anglès: Diocese of Bath and Wells; llatí: Dioecesis Bathoniensis et Wellensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1569 і Bisbat antic de Bath i Wells · Veure més »
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Nou!!: 1569 і Bisbat antic de Londres · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bisbat d'Alessandria
El Bisbat d'Alessandria - Diocesi di Alessandria; Dioecesis Alexandrina Statiellorum - és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Alessandria · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Oriola-Alacant
El bisbat o diòcesi d'Oriola - Alacant (en llatí: Dioecesis Oriolensis-Lucentinæ) és una diòcesi catòlica situada al País Valencià.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Oriola-Alacant · Veure més »
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1569 і Bisbat d'Orleans · Veure més »
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Beauvais · Veure més »
Bisbat de Bruges
El bisbat de Bruges (flamenc: Bisdom Brugge, francès: Diocèse de Bruges, llatí: Dioecesis Brugensis) és una seu de l'Església Catòlica a Bèlgica, sufragània de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Bruges · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Cefalù
Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Cefalù · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Chioggia
El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Chioggia · Veure més »
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Condom
El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Condom · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola
El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Lodeva · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Münster · Veure més »
Bisbat de Nardò-Gallipoli
El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Nola · Veure més »
Bisbat de Pelplin
XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Pelplin · Veure més »
Bisbat de Pescia
El bisbat de Pescia (italià: diocesi di Pescia; llatí: Dioecesis Pisciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Pescia · Veure més »
Bisbat de Ratisbona
El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Ratisbona · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1569 і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea · Veure més »
Bisbat de Sant Flor
Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Sant Flor · Veure més »
Bisbat de Termoli-Larino
El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Włocławek
La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Nou!!: 1569 і Bisbat de Włocławek · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1569 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Botos
Els botos, també anomenats votos, foren un poble indígena de Costa Rica, pertanyent a les cultures de l'Àrea Intermèdia.
Nou!!: 1569 і Botos · Veure més »
Brueghel
* Brueghel o Bruegel és el nom de diferents pintors flamencs de la mateixa família.
Nou!!: 1569 і Brueghel · Veure més »
Bundelkhand
Bundelkhand és una regió de l'Índia generalment considerada entre el riu Yamuna al nord, el Chambal al nord i oest, la regió del Baghelkhand a l'est, i les antigues divisions britàniques de Jabalpur i Sagar (avui a Madhya Pradesh) al sud.
Nou!!: 1569 і Bundelkhand · Veure més »
Bundi
Escut de Bundi Agència d'Haraoti-Tonk dins la Agència de la Rajputana. Bundi fou un antic principat de la Rajputana al sud-est del territori, a l'agència Haraoti-Tonk.
Nou!!: 1569 і Bundi · Veure més »
Cadalso de los Vidrios
Cadalso de los Vidrios és un municipi de la Comunitat de Madrid, que limita amb les províncies de Toledo i Àvila.
Nou!!: 1569 і Cadalso de los Vidrios · Veure més »
Canal Volga-Don
El canal Volga–Don El Canal Volga-Don oficialment Canal de navegació Lenin Volga–Don (en rus:Волго–Донской судоходный канал имени В. И. Ленина abreujat com ВДСК) és un canal hidràulic que connecta el riu Volga i el riu Don en els seus punts on s'apropen més.
Nou!!: 1569 і Canal Volga-Don · Veure més »
Carles de Lorena (1524-1574)
Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.
Nou!!: 1569 і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »
Carles I de Borbó (cardenal)
Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.
Nou!!: 1569 і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »
Carlo Bononi
Carlo Bononi (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1569 - Ferrara, 3 de setembre de 1632) fou pintor italià actiu durant el primer barroc.
Nou!!: 1569 і Carlo Bononi · Veure més »
Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo
Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo (Roma, 1569 - Roma, 1634) fou fill de Jaume Malatesta de Roncofreddo.
Nou!!: 1569 і Carlo Felice Malatesta de Roncofreddo · Veure més »
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Nou!!: 1569 і Cartografia · Veure més »
Casa de Cotoner
Escut d'armes de Rafael i Nicolau Cotoner, 59è i 60è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem: quarterat, en 1r i 4t de la Religió; en 2n i 3r, un cotoner d'or esquinçat, de cinc branques de sinople, cada branca florida de plata al final. XV. Bernat Lluís, Inquisidor del regne d'Aragó (Segle XVII) Fra Rafael (Segle XVII) Fra Nicolau (Segle XVII) I marquès d'Ariany (Segle XVIII) I marquès de La Sénia (Segle XIX) La casa de Cotoner és una casa nobiliària mallorquina els orígens de la qual es remunten a Siena, Itàlia). Quan la família Cotoner va créixer en nombre, alguns dels seus descendents van abandonar la Toscana, establint cases solars en altres punts. Uns van ser a Ascoli on van fundar i van construir el Castell de Monte Pastillo, uns altres a Sicília on van gaudir del principat de Castelnuovo i Santa Catalina, conservant sempre la memòria d'haver estat amos de la Senyoria del Cotoné en l'estat de Siena. Uns altres van passar al Regne de Mallorca la branca del qual ha arribat al servint amb distinció a la Corona d'Espanya. Bressol de molts homes eminents en les armes i en les lletres divines i humanes; d'especial rellevància és el vincle històric amb l'ínclita, sacra i militar Orde de Sant Joan de Jerusalem a conseqüència de l'ascensió en el segle XVII de Rafael Cotoner i d'Olesa i Nicolau Cotoner i d'Olesa respectivament a la dignitat sobirana de Gran Mestre. El els Cotoner foren una de les famílies fundadores de les Nou Cases, que agrupava les famílies més distingides de l'antic regne. La casa pairal de la família, dita Can Cotoner o Can Ariany (pel títol de marquès d'Ariany), estava situada al nombre 6 del carrer de Sant Jaume, entre Can Armengol i Can Rutlan i davant Can San Simon. Més tard, per unió amb els Chacón passà a la família Can Chacón, a la plaça de la Drassana. Per altra banda, les nombroses possessions que la família ha tengut per Mallorca al llarg de la història han deixat la seva empremta en la toponímia; en són exemples les possessions de Son Cotoner a Puigpunyent i la barriada de Son Cotoner, a Palma, sorgida d'una antiga possessió.
Nou!!: 1569 і Casa de Cotoner · Veure més »
Casa de Lorena
La casa de Lorena és una dinastia nobiliària iniciada per Gerard d'Alsàcia (Gerard I de Lorena, mort el 1070), nomenat duc de Lorena per l'emperador Enric III, seguint al seu germà Adalbert de Lorena.
Nou!!: 1569 і Casa de Lorena · Veure més »
Castell d'Aguilar
El Castell d'Aguilar és un castell càtar sobre un turó que domina la plana de Tuchan, al departament de l'Aude, regió Llenguadoc-Rosselló a les Corberes.
Nou!!: 1569 і Castell d'Aguilar · Veure més »
Castell de Castellcir
El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.
Nou!!: 1569 і Castell de Castellcir · Veure més »
Castell de Xàtiva
Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.
Nou!!: 1569 і Castell de Xàtiva · Veure més »
Catedral de Roda d'Isàvena
La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.
Nou!!: 1569 і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »
Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen
Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen - Katharina Ursula von Hohenzollern-Hechingen (1610, Hechingen - Baden-Baden, 2 de juny de 1640) fou una noble alemanya, filla del príncep Joan Jordi de Hohenzollern-Hechingen (1577 - 1623) i de Francesca de Salm-Neufville (1580 - 1619).
Nou!!: 1569 і Caterina Úrsula de Hohenzollern-Hechingen · Veure més »
Caterina de Brunsvic-Dannenberg
Caterina de Brunsvic-Dannenberg sobre una medalla do 1635 Caterina de Brunsvic-Dannenberg (en alemany Marie Katharina von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Dannenberg (Alemanya) el 10 de juny de 1616 i va morir a Grabow l'1 de juliol de 1665.
Nou!!: 1569 і Caterina de Brunsvic-Dannenberg · Veure més »
Caterina Vasa (1539-1610)
Caterina Vasa de Suècia (en suec Katarina Gustavsdotter Vasa) va néixer a Estocolm (Suècia) el 6 de juny de 1539 i va morir a Berum el 21 de desembre de 1610.
Nou!!: 1569 і Caterina Vasa (1539-1610) · Veure més »
Còdex Argentat
El Còdex argentat (en llatí: Codex Argenteus), conegut a Suècia com a Bíblia d'argent (en suec: Silverbibeln), per estar escrit amb tinta argentada, és un manuscrit del que originàriament contenia una còpia de part de la Bíblia traduïda al s. IV del grec al gòtic pel bisbe got arrià Úlfila.
Nou!!: 1569 і Còdex Argentat · Veure més »
Cipriano de Valera
Cipriano de Valera (Valera la Vieja, 1531 - Londres ?, no abans de 1606), anomenat a lIndex librorum Prohibitorum (Madrid, 1667, pàg. 229) com «l'heretge espanyol» per excel·lència, va ser un monjo jerònim i humanista, autor de l'anomenada Bíblia del Càntir (1602), considerada com la primera edició corregida de la Bíblia de l'Ós de Casiodoro de Reina de 1569, coneguda fins avui amb la denominació de Bíblia Reina-Valera.
Nou!!: 1569 і Cipriano de Valera · Veure més »
Clement Stephan
fou compositor alemany del.
Nou!!: 1569 і Clement Stephan · Veure més »
Comtat d'Évreux
El comtat d'Évreux fou un estat feudal del ducat de Normandia creat pel duc Ricard I de Normandia amb la comarca d'Évreux (l'Évrecin) per defensar la frontera a la zona contra els senyors de Belleme i els comtes de Chartres.
Nou!!: 1569 і Comtat d'Évreux · Veure més »
Comtat d'Hanau-Lichtenberg
El comtat d'Hanau-Lichtenberg fou una jurisdicció feudal d'Alsàcia originada en la senyoria de Lichtenberg (1200-1480) de la qual la capital era Bouxwiller, que va existir del 1480 al 1792 a l'actual departament francès del Baix Rin.
Nou!!: 1569 і Comtat d'Hanau-Lichtenberg · Veure més »
Comtat d'Orlhac
El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).
Nou!!: 1569 і Comtat d'Orlhac · Veure més »
Comtat de Château-Chinon
El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.
Nou!!: 1569 і Comtat de Château-Chinon · Veure més »
Comtat de Penthièvre
El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor.
Nou!!: 1569 і Comtat de Penthièvre · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1569 і Comtat de Soissons · Veure més »
Concino Concini
Concino Concini (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1569 - París, Regne de França, 24 d'abril de 1617) fou un militar italià instal·lat a França.
Nou!!: 1569 і Concino Concini · Veure més »
Confederació
Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.
Nou!!: 1569 і Confederació · Veure més »
Confederació de Bar
La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.
Nou!!: 1569 і Confederació de Bar · Veure més »
Congregacions de l'Orde de Sant Benet
Els monestirs de l'Orde de Sant Benet són canònicament autònoms, governats per un abat independent del bisbe corresponent al lloc.
Nou!!: 1569 і Congregacions de l'Orde de Sant Benet · Veure més »
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Nou!!: 1569 і Cosme I de Mèdici · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: 1569 і Cristianització de Lituània · Veure més »
Cristina de Hessen
Cristina de Hessen —Christine von Hessen — (Kassel, 29 de juny de 1543 -Kiel, 13 de maig de 1604) fou una princesa de la Casa de Hessen, filla del landgravi Felip I de Hessen (1504-1567) i de Cristina de Saxònia (1505-1549).
Nou!!: 1569 і Cristina de Hessen · Veure més »
Cumaná
Cumaná és la capital i la seu dels poders públics de l'estat de Sucre, a Veneçuela.
Nou!!: 1569 і Cumaná · Veure més »
David XI de Kartli
David XI (Daud-Khan), era el segon fill de Luarsab I de Kartli.
Nou!!: 1569 і David XI de Kartli · Veure més »
Diego Pérez de Valdivia
Diego Pérez de Valdivia (Baeza, 1510 - Barcelona, 28 de febrer de 1589) fou un sacerdot andalús, humanista i teòleg, professor a les universitats de Baeza i Barcelona.
Nou!!: 1569 і Diego Pérez de Valdivia · Veure més »
Diego Rodríguez (matemàtic)
Diego Rodríguez (Ciutat de Mèxic; 1569 - 1668) fou un matemàtic, astrònom i innovador tecnològic mexicà.
Nou!!: 1569 і Diego Rodríguez (matemàtic) · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: 1569 і Dinastia Jagelló · Veure més »
Districte de Bago
El districte de Bago (districte de Pegu fins al 19 de juny de 1989) és una divisió administrativa de Birmània, a la divisió de Bago o divisió de Pegu.
Nou!!: 1569 і Districte de Bago · Veure més »
Districte de Mergui
El districte de Myeik o districte de Mergui és una divisió administrativa de Birmània, al sud del país a la divisió de Tenasserim o Taninthayi.
Nou!!: 1569 і Districte de Mergui · Veure més »
Dmítrov
Dmítrov - Дмитров - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.
Nou!!: 1569 і Dmítrov · Veure més »
Doctor de l'Església
En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.
Nou!!: 1569 і Doctor de l'Església · Veure més »
Ducat d'Enghien
La senyoria i després ducat de Montmorency va agafar el nom de ducat d'Enghien el 1689.
Nou!!: 1569 і Ducat d'Enghien · Veure més »
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Nou!!: 1569 і Ducat de Borbó · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: 1569 і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Ducat de Fernandina
El Ducat de Fernandina és un títol espanyol d'origen napolità atorgat en dues ocasions durant el que, actualment i després d'un llarg plet judicial, és vigent dins de la Casa de Medina Sidonia, per Alonso González de Gregorio y Viñamata, hereu de la casa ducal de Medina Sidonia.
Nou!!: 1569 і Ducat de Fernandina · Veure més »
Ducat de Florència
El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.
Nou!!: 1569 і Ducat de Florència · Veure més »
Ducats de França
Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.
Nou!!: 1569 і Ducats de França · Veure més »
Edzard II de Frísia Oriental
Edzard II de Frísia Oriental (en frisó Edzard II fan East-Fryslân, i en alemany Edzard II von Ostfriesland) era un noble frisó de la casa de Cirksena, fill del comte de Frísia Enno II (1500-1540) i d'Anna d'Oldenburg (1501-1575).
Nou!!: 1569 і Edzard II de Frísia Oriental · Veure més »
Elionor Maria d'Anhalt-Bernburg
Elionor Maria d'Anhalt-Bernburg (en alemany Eleonore Marie von Anhalt-Bernburg) va néixer a Amberg (Alemanya) el 7 d'agost del 1600 i va morir a Strelitz el 17 de juliol de 1657.
Nou!!: 1569 і Elionor Maria d'Anhalt-Bernburg · Veure més »
Elisabet d'Anhalt-Zerbst
Elisabet d'Anhalt-Zerbst (en alemany Elisabeth von Anhalt) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 15 de setembre de 1563 i va morir a Crossen el 8 de novembre de 1607.
Nou!!: 1569 і Elisabet d'Anhalt-Zerbst · Veure més »
Elisabet de Hessen-Kassel
Elisabet de Hessen-Kassel (en alemany Elisabeth von Hessen-Kassel) va néixer a Kassel (Alemanya) el 24 de març de 1596 i va morir a Güstrow el 16 de desembre de 1625.
Nou!!: 1569 і Elisabet de Hessen-Kassel · Veure més »
Emilia Bassano
Emília Bassano (gener de 1569 - 3 d'abril de 1645) era una poeta anglesa, d'ascendència veneciana per part de pare.
Nou!!: 1569 і Emilia Bassano · Veure més »
Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg
Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Heinrich Friedrich zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) el 17 de setembre de 1625 i va morir a la mateixa ciutat el 2 de juny de 1699.
Nou!!: 1569 і Enric Frederic de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »
Enric II de Borbó-Condé
Enric II de Borbó-Condé (Saint-Jean-d'Angély 1588 - París 1646) fou Príncep de Condé, governador de Borgonya, governador de Berry (1612-1615), duc de Montmorency, duc d'Albret, duc d'Enghien, duc de Bellegarde, príncep de sang, Comte de Sancerre (1640-1646), par de França..
Nou!!: 1569 і Enric II de Borbó-Condé · Veure més »
Enric II de Reuss-Gera
Enric II de Reuss-Gera (en alemany Heinrich II Reuß zu Gera) va néixer a Gera el 10 de juny de 1572 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de desembre de 1635.
Nou!!: 1569 і Enric II de Reuss-Gera · Veure més »
Enric III de Brunsvic-Lüneburg
Enric III de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Heinrich von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Celle (Alemanya) el 4 de juny de 1533 i va morir a Dannenberg el 19 de gener de 1598.
Nou!!: 1569 і Enric III de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Nou!!: 1569 і Enric IV de França · Veure més »
Ermita de Sant Pere de Castellfort
LErmita de Sant Pere de Castellfort, d'estil romànic i gòtic, és un temple catòlic situat a la serra, en el municipi de Castellfort (Ports, País Valencià), construït entre els segles i. El conjunt arquitectònic està format per l'ermita i l'hostatgeria, construïda al.
Nou!!: 1569 і Ermita de Sant Pere de Castellfort · Veure més »
Ernest Casimir de Nassau-Weilburg
Ernest Casimir de Nassau-Weilburg (en alemany Ernst Kasimir von Nassau-Weilburg) va néixer a Sarrebruck (Alemanya) el 15 de novembre de 1607 i va morir a Weilburg el 16 d'abril de 1655.
Nou!!: 1569 і Ernest Casimir de Nassau-Weilburg · Veure més »
Escola de Ferrara
Cosmè Tura (v. 1430-1495)''Madonna col bambino'' L'Escola de Ferrara és una de les escoles italianes de pintura que van veure la llum durant el renaixement italiana.
Nou!!: 1569 і Escola de Ferrara · Veure més »
Escola veneciana
L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.
Nou!!: 1569 і Escola veneciana · Veure més »
Escut de Letònia
L'escut de Letònia es va gestar arran de la proclamació d'independència de la República el 18 de novembre del 1918 i es va adoptar oficialment el 16 de juny del 1921.
Nou!!: 1569 і Escut de Letònia · Veure més »
Escut de Lituània
Lescut de Lituània és el tradicional de gules, carregat amb un cavaller amb armadura damunt un cavall sallent, tot d'argent, empunyant una espasa també d'argent guarnida d'or i sostenint un escut d'atzur carregat amb una creu patriarcal d'or; el cavall va ensellat i guarnit d'atzur, amb els bollons i els estreps d'or.
Nou!!: 1569 і Escut de Lituània · Veure més »
Església de la Puríssima Concepció de Segart
L'església de la Puríssima Concepció de Segart, al municipi del mateix nom, de la comarca de Camp de Morvedre, a la Província de València; és un petit temple parroquial de maçoneria, fou edificat entre 1796 i 1802AA.VV,Inventario artístico de Valencia y su provincia, Centro Nacional de Información Artística, Arqueológia y Etnología, Madrid, 1983 i pertany a l'estil tardoclassicista.
Nou!!: 1569 і Església de la Puríssima Concepció de Segart · Veure més »
Església de Sant Jaume Sesoliveres
Sant Jaume Sesoliveres és una església romànica construïda el en una entitat de població del municipi de Piera que rep el mateix nom que el temple, Sant Jaume Sesoliveres.
Nou!!: 1569 і Església de Sant Jaume Sesoliveres · Veure més »
Església de Sant Martí (Callosa de Segura)
L'església arxiprestal de Sant Martí de Callosa de Segura (Baix Segura, País Valencià) és un edifici religiós construït el.
Nou!!: 1569 і Església de Sant Martí (Callosa de Segura) · Veure més »
Església de Santa Maria la Major (Alcorisa)
L'església de Santa Maria la Major d'Alcorisa (Província de Terol, Espanya) és un edifici de notables dimensions articulat en diferents volums.
Nou!!: 1569 і Església de Santa Maria la Major (Alcorisa) · Veure més »
Església Prioral de Sant Pere de Reus
La Prioral de Sant Pere de Reus és una de les parròquies de la ciutat de Reus, la principal, regida pel prior i una petita comunitat de preveres.
Nou!!: 1569 і Església Prioral de Sant Pere de Reus · Veure més »
Fabrizio Correggio
Fabrizio Correggio va ser fill de Manfredo II Correggio.
Nou!!: 1569 і Fabrizio Correggio · Veure més »
Famagusta
Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.
Nou!!: 1569 і Famagusta · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: 1569 і Família benedictina · Veure més »
Família Champion
La família Champion fou una saga de músics francesos que arrenca dels germans Nicolas i Jacques, que el 1521 formaven part de la capella de Carles V com a cantors; el primer deixà un salm a sis veus que figura en dues col·leccions publicades a Nuremberg, respectivament el 1542 i 1569.
Nou!!: 1569 і Família Champion · Veure més »
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Nou!!: 1569 і Farnese · Veure més »
Fatehpur Sikri
Jama Masjid Fatehpur Sikri (hindi: फतेहपूर सिकरी, urdú: فتحپور سیکری) és una ciutat i municipi de l'Índia al districte d'Agra (Uttar Pradesh).
Nou!!: 1569 і Fatehpur Sikri · Veure més »
Faust, Gener i Marcial de Còrdova
Faust, Gener i Marcial (Hispània, segona meitat del - Còrdova, 303) foren tres soldats romans, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe.
Nou!!: 1569 і Faust, Gener i Marcial de Còrdova · Veure més »
Félix Castello
''La recuperació de l'illa de San Cristóbal'' (1634), conservada al Museu del Prado, és una de les obres més destacades de Castello. Félix Castello o Castelo (Madrid, 1595 - 1651) fou un pintor espanyol, fill i net d'artistes d'origen italià.
Nou!!: 1569 і Félix Castello · Veure més »
Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg
Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philipp Ernst zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) l'11 d'agost de 1584 i va morir a Weikersheim el 29 de gener de 1628.
Nou!!: 1569 і Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »
Felip Lluís del Palatinat-Neuburg
Felip Lluís del Palatinat-Neuburg — en alemany Philipp Ludwig von Pfalz-Neuburg— (Zweibrücken, 2 d'octubre de 1547 - Neuburg an der Donau, 22 d'agost de 1614) era un noble alemany de la Casa de Wittelsbach, el fill gran del comte Palatí Wolfgang de Zweibrücken (1526 - 1569) i d'Anna de Hessen (1529 - 1591).
Nou!!: 1569 і Felip Lluís del Palatinat-Neuburg · Veure més »
Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg
Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg (en alemany Philipp Wolfgang von Hanau-Lichtenberg) va néixer a Bouxwiller (França) el 31 de juliol de 1595 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de febrer de 1641.
Nou!!: 1569 і Felip Wolfgang de Hanau-Lichtenberg · Veure més »
Felipe de Cáceres
Felipe de Càceres va ser un conqueridor i colonitzador espanyol, natural de Madrid.
Nou!!: 1569 і Felipe de Cáceres · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1569 і Florència · Veure més »
Francesc Calça
Francesc Calça (Barcelona, 1521 - 3 de gener de 1603), referit a l'època com a Francisco Calça, fou un cavaller català, humanista, especialista en llengües, catedràtic d'arts i filosofia i Rector de l'Estudi General de Medicina i Arts (1545) i de l'Estudi General de Barcelona (1576-1577).
Nou!!: 1569 і Francesc Calça · Veure més »
Francesc Franco
Francesc Franco (Xàtiva, c. 1515 - Sevilla, ?) va ser un metge valencià.
Nou!!: 1569 і Francesc Franco · Veure més »
Francesc Giginta
Francesc Giginta (Perpinyà, - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579).
Nou!!: 1569 і Francesc Giginta · Veure més »
Francesc I de Mèdici
219x219px Francesc I de Mèdici o Francesc I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1541 - íd., Gran Ducat de Toscana 1587) fou un noble italià, membre de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587.
Nou!!: 1569 і Francesc I de Mèdici · Veure més »
Francesc Oliver de Boteller
fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598).
Nou!!: 1569 і Francesc Oliver de Boteller · Veure més »
Francesca d'Amboise
Francesca d'Amboise o Françoise (Thouars, 29 de maig de 1427 - Nantes, 4 de novembre de 1485) va ser una religiosa francesa, fundadora de les Monges Carmelites.
Nou!!: 1569 і Francesca d'Amboise · Veure més »
Francisco Barreto
Francisco Barreto (Faro, Portugal; 1520-Sena, Moçambic; 9 de juliol de 1573) va ser un militar i explorador portuguès d'Àfrica oriental i governador colonial.
Nou!!: 1569 і Francisco Barreto · Veure més »
Francisco de Toledo
Francisco de Toledo (Oropesa, Toledo, 1516 - Escalona, Toledo, 1582), comte d'Oropesa, va ser administrador colonial i virrei del Perú (1569-1581), durant el regnat de Felip II, amb l'objectiu de posar fi a les sublevacions dels pobles indígenes i consolidar els drets i privilegis reials sobre els dels encomenderos.
Nou!!: 1569 і Francisco de Toledo · Veure més »
Frans Pourbus el Jove
Enric IV de França, pintat per Frans Pourbous el Jove Frans Pourbus el Jove també conegut com a Frans II (Anvers, 1569 - París, 1622) va ser un pintor flamenc, fill de Frans Pourbus el Vell i net de Pieter Pourbus.
Nou!!: 1569 і Frans Pourbus el Jove · Veure més »
Frederic I de Württemberg (1557-1608)
Frederic I de Württemberg (en alemany Friedrich I von Württemberg) va néixer a la ciutat francesa de Montbéliard el 19 d'agost de 1557 i va morir a Stuttgart el 29 de gener de 1608.
Nou!!: 1569 і Frederic I de Württemberg (1557-1608) · Veure més »
Frederic Kettler
Frederic Kettler (en letó: Frīdrihs Ketlers), 25 de novembre de 1569, Mitau - 17 d'agost de 1642) fou Duc de Curlàndia i Semigàlia entre el 1587 i 1642. Va ser el fill de Gotthard Kettler, el primer Duc de Curlàndia. Fins a 1616, va governar només la part oriental del ducat, Semigàlia, mentre que el seu germà petit, Guillem Kettler, ho feia a Curlàndia. Frederic va assumir el poder a tot el Ducat a partir de 1616 quan el seu germà va haver d'emigrar a causa de conflictes amb la noblesa.
Nou!!: 1569 і Frederic Kettler · Veure més »
Fredrikstad
Fredrikstad (antigament Frederiksstad; literalment Ciutat de Fredrik és un municipi i una ciutat del comtat d'Østfold, Noruega. Amb 78.967 habitants (2016), és la ciutat més poblada d'Østfold i la setena més poblada de Noruega. La ciutat s'estén a banda i banda del riu Glomma, on desemboca a l'Skagerrak. Juntament amb la veïna Sarpsborg, formen la cinquena àrea urbana més gran del país, amb 133.645 habitants sumant la població d'ambdues ciutats, segons les dades estadístiques del 2016. Fredrikstad fou fundada el 1567 pel rei Frederic II, i s'establí com a municipi l'1 de gener de 1838. El municipi rural de Glemmen es fusionà amb Fredrikstad l'1 de gener de 1964. Els municipis rurals de Borge, Onsøy, Kråkerøy, i Rolvsøy es fusionaren amb Fredrikstad l'1 de gener de 1994. Des d'aleshores no hi ha hagut més canvis en les fronteres municipals. La ciutat fou construïda a la desembocadura del Glomma com a nou port després que Sarpsborg, a 15 quilòmetres de distància, fos incendiada pels suecs. Gairebé la meitat de la població de Sarpsborg construí la seva nova casa a Fredrikstad arran dels fets. El centre de la ciutat es troba a la riba oest del Glomma, mentre que el nucli antic, situat a la riba oriental, forma la ciutat fortificada més ben conservada del nord d'Europa. Amb l'arribada de la immigració, es construïren molts nous barris i urbanitzacions a la rodalia. Fredrikstad tingué una gran indústria de serradores gràcies als frondosos boscos dels voltants, i arribà a ser un important port per a l'exportació de la fusta. Més tard també destacà en la construcció naval, però aquesta minvà en la dècada del 1980. Actualment, les indústries principals són les diverses plantes químiques dels afores i altres indústries més petites.
Nou!!: 1569 і Fredrikstad · Veure més »
Galceran de Grevalosa
Galceran de Grevalosa (?,? - Castellar (Aguilar de Segarra), 1 de novembre de 1584) noble, Senyor de Castellar durant quaranta-quatre anys.
Nou!!: 1569 і Galceran de Grevalosa · Veure més »
Gallus Dressler
Gallus Dressler (Nebra, Turíngia, principis del) fou un compositor alemany.
Nou!!: 1569 і Gallus Dressler · Veure més »
Galna
Galna és una fortalesa de l'Índia al districte de Nasik a l'estat de Maharashtra.
Nou!!: 1569 і Galna · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.
Nou!!: 1569 і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »
Gaspar de Vallgonera
Gaspar de Vallgonera fou un eclesiàstic català que arribà a la dignitat d'abat de Sant Pere de Rodes (1569-1592).
Nou!!: 1569 і Gaspar de Vallgonera · Veure més »
Gaspar Punter i Barreda
Gaspar Punter i Barreda (Morella, 1540 — Tortosa, 13 de maig de 1600), fou un religiós valencià, bisbe de Tortosa.
Nou!!: 1569 і Gaspar Punter i Barreda · Veure més »
Gaspard de Coligny
'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.
Nou!!: 1569 і Gaspard de Coligny · Veure més »
Gemäldegalerie (Berlín)
miniatura miniatura miniatura miniatura La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.
Nou!!: 1569 і Gemäldegalerie (Berlín) · Veure més »
Germans de la Caritat de Sant Hipòlit
L'Orde dels Germans de la Caritat de Sant Hipòlit va ésser un orde religiós de tipus mendicant, dedicat a l'assistència hospitalària i fundada a Mèxic el 1569 per Bernardino Álvarez.
Nou!!: 1569 і Germans de la Caritat de Sant Hipòlit · Veure més »
Gerolamo I Correggio
Gerolamo I Correggio conegut com "il cardinale", va néixer a Correggio el 1511 i va ser fill de Giberto VII Correggio i Verònica Gambara, i comte sobirà de Correggio i comte del Sacre Imperi Romà.
Nou!!: 1569 і Gerolamo I Correggio · Veure més »
Giuliano Tiburtino
Giuliano Tiburtino o Giuliano de Bonaugurio Tivoli (~1510, Tívoli o Pesaro - Roma, 16 de desembre de 1569) va ser un intèrpret d'instruments de corda italià, cantant i compositor del Renaixement.
Nou!!: 1569 і Giuliano Tiburtino · Veure més »
Glorieta d'Alcoi
La Glorieta és el parc públic urbà més antic d'Alcoi, (l'Alcoià), País Valencià.
Nou!!: 1569 і Glorieta d'Alcoi · Veure més »
Gran Duc
Corona del Gran Duc de Luxemburg Gran Duc (femení: Gran Duquessa) és un títol hereditari europeu, utilitzat per certs monarques o per membres de famílies de certs monarques.
Nou!!: 1569 і Gran Duc · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: 1569 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: 1569 і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Gregori XV
Gregori XV, batejat Alessandro Ludovisi, (Bolonya, 9 de gener de 1554 - Roma, 8 de juliol de 1623), va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1621 i el 1623.
Nou!!: 1569 і Gregori XV · Veure més »
Gregorio Silvestre
Gregorio Silvestre Rodríguez de Mesa (Lisboa, 31 de desembre de 1520 - Granada, 1569) fou músic i poeta espanyol d'origen portuguès del Siglo de Oro.
Nou!!: 1569 і Gregorio Silvestre · Veure més »
Groclant
Groclant dibuixada a l'oest de Groenlàndia, en un famós mapa de Abraham Ortelius de 1572. Groclant o Grocland o Groclandia, és el nom d'una illa fantasma que se suposava situada a l'oest de Groenlàndia i que apareix en diversos mapes fins a començament del.
Nou!!: 1569 і Groclant · Veure més »
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Nou!!: 1569 і Guerres de religió a França · Veure més »
Guerres Tenshō Iga
Les Guerres Tenshō Iga (天正伊賀の乱 Tenshō Iga no Ran?) o L'atac a Iga (伊賀攻め Iga-zeme?) o Pacificació d'Iga (伊賀平定 Iga Heitei?) és el nom donat a dues invasions de la Província d'Iga per part del Clan Oda durant el Període Sengoku.
Nou!!: 1569 і Guerres Tenshō Iga · Veure més »
Guillem de Baden-Baden
Guillem de Baden-Baden (en alemany Wilhelm von Baden) va néixer a Baden-Baden el 30 de juliol de 1593 i va morir a la mateixa ciutat el 22 de maig de 1677.
Nou!!: 1569 і Guillem de Baden-Baden · Veure més »
Guillem de Castro i Bellvís
Guillem de Castro i Bellvís (València, 1569-Madrid, 1631), va ser un dramaturg i poeta valencià en llengua castellana, considerat el més important de l'escola valenciana de finals del i un dels seguidors més destacats dels inicis de la comèdia nova de Lope de Vega.
Nou!!: 1569 і Guillem de Castro i Bellvís · Veure més »
Guillem Gonzaga
Guillem Gonzaga o Guillem I de Màntua (Màntua, 24 d'abril del 1538 – Goito, 14 d'agost del 1587) fou duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1550 fins a la seva mort.
Nou!!: 1569 і Guillem Gonzaga · Veure més »
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Nou!!: 1569 і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »
Habeix
Habeix fou el nom d'una província otomana creada el 1554 sobre el paper.
Nou!!: 1569 і Habeix · Veure més »
Hajim Muhammad
Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.
Nou!!: 1569 і Hajim Muhammad · Veure més »
Hattori Hanzō
, també conegut com a, va ser un famós samurai i ninja del Període Sengoku, al qual s'atribueix haver salvat la vida d'en Tokugawa Ieyasu i ajudar-lo després a convertir-se en el governant del Japó unit.
Nou!!: 1569 і Hattori Hanzō · Veure més »
Hernando de Escalante Fontaneda
Hernando de Escalante Fontaneda (¿Cartagena?, 1536 o 1535 – fl. 1575) va ser un marí, escriptor, traductor i explorador espanyol.
Nou!!: 1569 і Hernando de Escalante Fontaneda · Veure més »
Història de Belarús
Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.
Nou!!: 1569 і Història de Belarús · Veure més »
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Nou!!: 1569 і Història de Còrsega · Veure més »
Història de la cartografia
XIII)Una carta nàutica de la Mar Mediterrània del segle XIV La història de la cartografia té els seus orígens en el neolític.
Nou!!: 1569 і Història de la cartografia · Veure més »
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Nou!!: 1569 і Història de Polònia · Veure més »
Husayn Nizam Xah II
Husayn Nizam Shah II (o Husayn Shah II) fou sulta nizamxàhida d'Ahmednagar.
Nou!!: 1569 і Husayn Nizam Xah II · Veure més »
Hydraulis
L'hydraulis o orgue hidràulic. Lorgue hidràulic o hydraulis (també anomenat hydraulus, hydraulos i hidraula) és un instrument musical antic de vent, que funcionava amb un sistema de receptacles plens d'aigua per mantenir constant la pressió de l'aire.
Nou!!: 1569 і Hydraulis · Veure més »
Illa Manda
Manda és una de les illes que formen l'arxipèlag de Lamu a la costa nord de Kenya.
Nou!!: 1569 і Illa Manda · Veure més »
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Nou!!: 1569 і Imperi Espanyol · Veure més »
Irazú
L'Irazú és un volcà situat a Costa Rica, a la seva serralada volcànica central, i és el centre del parc nacional que duu el seu nom: el Parc Nacional Volcà Irazú, el qual es troba a uns 30 km de la ciutat costa-riquenya de Cartago.
Nou!!: 1569 і Irazú · Veure més »
Isaac Lúria
Rabí Yishaq Lúria Aixkenazí (Jerusalem 1534 - Safed 1572), rabí i cabalista, és considerat com el pensador més profund del misticisme jueu d'entre els més grans i cèlebres, i el fundador de l'escola cabalística de Safed.
Nou!!: 1569 і Isaac Lúria · Veure més »
Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.
Nou!!: 1569 і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) · Veure més »
Isparta
Isparta és una ciutat de Turquia capital de la província d'Isparta.
Nou!!: 1569 і Isparta · Veure més »
Itibar Khan
Itibar Khan (vers 1640-1623) fou un governador i noble d'alt rang sota Jahangir.
Nou!!: 1569 і Itibar Khan · Veure més »
Izmaïl
Izmaïl (ucraïnès: Ізмаїл; turc: Izmail, İşmasıl o Hacidar; àrab: Ismail; rus i búlgar: Измаил, Izmail; romanès: Ismail o Smil) és una ciutat d'Ucraïna prop de la riba del Danubi a l'óblast d'Odessa al sud-oest d'Ucraïna, a la frontera amb Romania, i cap del districte (raion) d'Izmàïlsky; la mateixa ciutat forma un altre raion.
Nou!!: 1569 і Izmaïl · Veure més »
Jacques Cujas
Jacques Cujas (Tolosa, 1522 — Bourges, 4 d'octubre de 1590), fou un jurista francès considerat com un dels màxims representants de l'humanisme jurídic o mos gallicus, corrent que propugnà l'estudi històric i filològic del Corpus Iuris Civilis.
Nou!!: 1569 і Jacques Cujas · Veure més »
Jacques Grévin
Jacques Grévin (Clermont de l'Oise (França), 1538 - Torí (Itàlia), 5 de novembre de 1570) fou un metge, dramaturg i poeta francès.
Nou!!: 1569 і Jacques Grévin · Veure més »
Jahangir
Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab. El seu nom de naixement fou Shaykh Muhammad Salim (el seu pare li deia Shaykhu Baba) i era el fill més gran sobrevivent d'Akbar (altres dos germans més grans, Hasan i Husayn, havien mort infants) tingut amb Miryam al-Zamani. Va rebre una educació acurada i va aprendre el persa, el turc, l'àrab i l'urdú, i ciències com la història, l'aritmètica i la geografia, entre altres. Va ser nomenat mansabdar de deu mil, el més alt rang militar després de l'emperador, vers 1581, sent elevat a mansabdar de dotze mil el 1585 quan fou promès a la seva cosina Manbhawati Bai, filla de Bhagwan Das d'Amber (cunyat de Akbar com a germà de la seva dona Rajkumari Hira Kunwari (Miryam al-Zamani).
Nou!!: 1569 і Jahangir · Veure més »
Jaume Malatesta de Roncofreddo
Jaume Malatesta de Roncofreddo (Montecodruzzo, 1530 - Roma, 31 de març de 1600) fou fill de Leònida Malatesta de Montecodruzzo.
Nou!!: 1569 і Jaume Malatesta de Roncofreddo · Veure més »
Jean Goujon
Les Quatre Estacions. ''Diana recolzada sobre un cérvol'', Estocolm, Suècia. Jean Goujon (Normandia?, c. 1510 - Bolonya, c. 1564-1569), fou un escultor i arquitecte francès.
Nou!!: 1569 і Jean Goujon · Veure més »
Jean Rangouse
Jean Rangouse (Tolosa de Llenguadoc, 1534-1569) fou un poeta i músic llenguadocià.
Nou!!: 1569 і Jean Rangouse · Veure més »
Jeroni d'Heredia i Aduart
Jeroni d'Heredia i Aduart (Tortosa, Baix Ebre, 1564 - Barcelona?, Barcelonès, 1612), també conegut com a Hierónymo de Heredia, fou un poeta tortosí dels segles i en llengua castellana.
Nou!!: 1569 і Jeroni d'Heredia i Aduart · Veure més »
Jitòmir
Jitòmir, a vegades transcrit com a Jitómir, (en ucraïnès Житомир, en rus Житомир, en polonès Żytomierz) és una ciutat d'Ucraïna, situada a la meitat occidental del país i capital administrativa de l'óblast de Jitòmir.
Nou!!: 1569 і Jitòmir · Veure més »
Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin
Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Johann-Albrecht I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 22 de desembre de 1525 i va morir a Schwerin el 12 de febrer de 1576.
Nou!!: 1569 і Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Joan Albert II de Mecklenburg
Joan Albert de Mecklenburg - Johann Albrecht von Mecklenburg - (Waren, Mecklenburg, 5 de maig de 1590 - Güstrow, 23 d'abril de 1636) fou un noble alemany que regnà sobre els ducats de Mecklenburg-Schwerin (1608-36) i de Mecklenburg-Güstrow (1610-36).
Nou!!: 1569 і Joan Albert II de Mecklenburg · Veure més »
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Nou!!: 1569 і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »
Joan d'Àvila
Joan d'Àvila (Almodóvar del Campo, 6 de gener de 1500 - Montilla, 10 de maig de 1569) va ser un prevere espanyol, gran predicador i escriptor místic, canonitzat per Pau VI el 1970.
Nou!!: 1569 і Joan d'Àvila · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: 1569 і Joan de Ribera · Veure més »
Joan Francesc Aldobrandini
Joan Francesc Aldobrandini (en italià Giovanni Francesco Aldobrandini) va néixer a Florència (Itàlia) l'11 de març de 1545 i va morir l'11 de setembre de 1601 a Varaždin (Croàcia), a causa de les ferides produïdes en el camp de batalla.
Nou!!: 1569 і Joan Francesc Aldobrandini · Veure més »
Joan Jablonowski
Joan Estanislau Jablonowski (en polonès Jan Stanisław Jabłonowski) va néixer a Cracòvia (Polònia) cap al 1600 i va morir a Varsòvia el 23 de maig de 1647.
Nou!!: 1569 і Joan Jablonowski · Veure més »
Joan Jordi de Brandenburg
Joan Jordi - Johann Georg - (Berlín, 11 de setembre de 1525 - ibídem 8 de gener de 1598) fou príncep elector de Brandenburg - amb el nom de Joan II - de la Casa de Hohenzollern, fill de Joaquim II (1505-1571) i de la duquessa Magdalena de Saxònia (1507-1534).
Nou!!: 1569 і Joan Jordi de Brandenburg · Veure més »
Joan VII de Mecklenburg-Schwerin
Joan VII de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Johann VII von Mecklenburg-Schwerin), va néixer el 7 de març de 1558 a Güstrow (Alemanya) i va morir el 22 de març de 1592 a Schwerin.
Nou!!: 1569 і Joan VII de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »
Joana d'Àustria
Retrat de Joana d'Àustria, obra possiblement de Bronzino. Joana d'Àustria o Joana d'Habsburg (Praga, Sacre Imperi Romanogermànic 1547 - Florència, Gran Ducat de Toscana 1578) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.
Nou!!: 1569 і Joana d'Àustria · Veure més »
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Nou!!: 1569 і Joana III de Navarra · Veure més »
Joaquim II
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.
Nou!!: 1569 і Joaquim II · Veure més »
John Foxe
John Foxe (1516 - 8 d'abril de 1587) és recordat per ser l'autor del famós Llibre dels Màrtirs, que és un compendi dels màrtirs cristians al llarg de la història, amb èmfasi en el patiment dels protestants anglesos des del fins al regnat de Maria I d'Anglaterra.
Nou!!: 1569 і John Foxe · Veure més »
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Nou!!: 1569 і Jornada de Tunis · Veure més »
Josep Nasi
Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.
Nou!!: 1569 і Josep Nasi · Veure més »
Juan Ayora
Juan Ayora (?, Écija - Monestir de San Pedro de Villanueva, 24 de maig de 1569) fou bisbe d'Oviedo.
Nou!!: 1569 і Juan Ayora · Veure més »
Juan de Mariana
Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.
Nou!!: 1569 і Juan de Mariana · Veure més »
Juan Lorenzo Palmireno
Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.
Nou!!: 1569 і Juan Lorenzo Palmireno · Veure més »
Juan Luis de la Cerda y Aragón
Juan Luis de la Cerda y Aragón (Cogolludo 1569 - 8 de desembre de 1607) VII Duc de Medinaceli, Cavaller del Toisó d'Or.
Nou!!: 1569 і Juan Luis de la Cerda y Aragón · Veure més »
Juli Severià
Juli Severià (en llatí Julius Severianus) va ser un retòric romà que va florir sota l'emperador Adrià.
Nou!!: 1569 і Juli Severià · Veure més »
Kalinjar
Kalinjar (apareix transcrit de vegades com Kalindjar i també com Kalanjar o Kalanjara d'un títol de Xiva) és una vila i fortalesa del districte de Banda a Uttar Pradesh, Índia, propera a la ciutat i grup de temples de Kajuraho, situada en un turó aïllat al final de les muntanyes Vindhya a una altura de 373 metres, des de les que es dominava la plana del Bundelkhand.
Nou!!: 1569 і Kalinjar · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: 1569 і Kapudan paixà · Veure més »
Karl I de Liechtenstein
Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga) el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).
Nou!!: 1569 і Karl I de Liechtenstein · Veure més »
Kawkaban
Porta de Kawkaban Kawkaban és una ciutat del Iemen i antiga capital provincial a uns 50 km al nord-oest de Sanà, a la governació d'al-Mahwit, i situada a uns 2.605 metres d'altura.
Nou!!: 1569 і Kawkaban · Veure més »
Kotah
Escut Agència de Kotah-Jhalawar Kotah (modernament Kota) fou un principat de l'Índia, a l'agència de Kotah-Jhalawar a la part sud-est de la Rajputana.
Nou!!: 1569 і Kotah · Veure més »
Legació apostòlica de Romanya
La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis.
Nou!!: 1569 і Legació apostòlica de Romanya · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: 1569 і Lituània · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1569 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: 1569 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1569 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1569 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1569 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Nou!!: 1569 і Llista de tractats · Veure més »
Llista de virreis del Perú
El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.
Nou!!: 1569 і Llista de virreis del Perú · Veure més »
Lluís de Requesens i Zúñiga
Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.
Nou!!: 1569 і Lluís de Requesens i Zúñiga · Veure més »
Lluís I de Borbó-Condé
Lluís I de Borbó-Condé, príncep de Condé (Vendôme, 1530 - Jarnac, 1569).
Nou!!: 1569 і Lluís I de Borbó-Condé · Veure més »
Luís de Camões
Luís Vaz de Camões (Lisboa, desembre de 1524 - Ib., 10 de juny de 1580) va ser un escriptor i poeta portuguès, habitualment considerat com el més gran poeta en llengua portuguesa.
Nou!!: 1569 і Luís de Camões · Veure més »
Luís Fróis
va ser un missioner portuguès.
Nou!!: 1569 і Luís Fróis · Veure més »
Lucio Massari
''Sagrada Família'', Uffizi, Florència Lucio Massari (Bolonya, 1569 - Bolonya, 1633), va ser un pintor italià del primer Barroc, actiu principalment a la seva ciutat natal.
Nou!!: 1569 і Lucio Massari · Veure més »
Maciej Jablonowski
Maciej Jablonowski (en polonès Maciej Jabłonowski) va néixer a Yablonov (Ucraïna) el 1569 i va morir a Kolomija el 1619.
Nou!!: 1569 і Maciej Jablonowski · Veure més »
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona (Oliva, 1529 - 3 de maig del 1596), cinquena comtessa d'Oliva, fou una noble del Regne de València.
Nou!!: 1569 і Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona · Veure més »
Mahmud Tardjuman
Mahmud Tardjuman (? Baviera - 1575, Praga), fou un diplomàtic otomà.
Nou!!: 1569 і Mahmud Tardjuman · Veure més »
Man Singh
Man Singh (21 de desembre de 1550-1615) fou maharajà d'Amber (Jaipur) i general de l'exèrcit mogol sota Akbar, governant diverses províncies de l'imperi.
Nou!!: 1569 і Man Singh · Veure més »
María Ana de Austria y Mendoza
María Ana d'Àustria y Mendoza (Pastrana, 1568 - Burgos, 1629) va ser una religiosa espanyola.
Nou!!: 1569 і María Ana de Austria y Mendoza · Veure més »
Marcin Kazanoswski
Marcin Kazanoswski (en polonès Marcin Kazanowski) va ser un noble de la Confederació de Polònia i Lituània, nascut el 1563 i mort el 28 de març de 1636 a Kamienec (Ucraïna).
Nou!!: 1569 і Marcin Kazanoswski · Veure més »
Marcos Criado
Quadre amb el martiri del sant Marcos Criado (Andújar, 1522 - La Peza, Alpujarras, 25 de setembre de 1569) fou un frare trinitari, mort màrtir mentre predicava.
Nou!!: 1569 і Marcos Criado · Veure més »
Margarida Elisabet de Mecklenburg
Margarida Elisabet de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Margarethe Elisabeth von Mecklenburg-Schwerin) (Schönberg, Alemanya, 11 de juliol de 1584 - Güstrow el 16 de novembre de 1616) era una noble alemanya.
Nou!!: 1569 і Margarida Elisabet de Mecklenburg · Veure més »
Maria de Portugal i de Bragança
Maria de Portugal i de Bragança o Maria de Guimarães (Lisboa, Regne de Portugal 1538 - Parma, Ducat de Parma 1577) fou una infanta portuguesa que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Nou!!: 1569 і Maria de Portugal i de Bragança · Veure més »
Maria Magdalena d'Oettingen
Maria Magdalena d'Oettingen (en alemany Maria Magdalena von Oettingen-Baldern) va néixer el 1619 a Katzenstein (Alemanya) i va morir el 31 d'agost de 1688 a Baden-Baden.
Nou!!: 1569 і Maria Magdalena d'Oettingen · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: 1569 і Mariscal de França · Veure més »
Martí Joan de Calders
Martí Joan de Calders fou prior de Sant Marçal de Montseny.
Nou!!: 1569 і Martí Joan de Calders · Veure més »
Massaua
Massawa al segle XIX Exemple d'arquitectura otomana a la vella Massawa Massawa, antigament Mitsiwa i Batsiʿ (gueez eritreu reformat:, abans) o Badi és un port de la costa de la mar Roja, a Eritrea.
Nou!!: 1569 і Massaua · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: 1569 і Mazandaran · Veure més »
Müezzinzade Ali Paixà
Müezzinzade Ali Paixà, o Müezzinzade Ali Paşa, va ser un marí otomà, gran almirall de la flota imperial entre 1569 i 1571.
Nou!!: 1569 і Müezzinzade Ali Paixà · Veure més »
Melchor Robledo
Melchor Robledo (província de Segòvia, 1510 - Saragossa, 1586) fou un compositor aragonès.
Nou!!: 1569 і Melchor Robledo · Veure més »
Międzymorze
Projecte de Józef Piłsudski per crear una federació a Europa oriental, Międzymorze, sota el domini de Polònia. Międzymorze, AFI /mʲɛnd͡zɨˈmɔʐɛ/ (que pot traduir-se per 'entre mars') va ser el nom donat per Józef Piłsudski al seu projecte de federació entre Polònia, Lituània, Belarús i Ucraïna.
Nou!!: 1569 і Międzymorze · Veure més »
Micalet
El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.
Nou!!: 1569 і Micalet · Veure més »
Micologia
Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.
Nou!!: 1569 і Micologia · Veure més »
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Nou!!: 1569 і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »
Mikołaj Rej
Mikołaj Rej (4 de febrer de 1505, Żurawno, Regne de Polònia - entre el 8 de setembre i el 5 d'octubre del 1569, Rejowiec, Regne de Polònia) fou un eminent poeta i escriptor polonès del Renaixement, figura cabdal de la literatura polonesa per ser el primer autor que va escriure exclusivament en polonès, i és considerat, juntament amb Biernat de Lublin i Jan Kochanowski un dels fundadors de la literatura polonesa.
Nou!!: 1569 і Mikołaj Rej · Veure més »
Miquel Jeroni Morell
Miquel Jeroni Morell (València, 1531 – Balaguer, 23 d'agost de 1579) fou bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Nou!!: 1569 і Miquel Jeroni Morell · Veure més »
Mokrý Háj
Mokrý Háj és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.
Nou!!: 1569 і Mokrý Háj · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: 1569 і Monarquia electiva · Veure més »
Monestir de Studenica
El Monestir de Studenica és un monestir ortodox serbi a 39 km al sud-oest de Kraljevo a la part central de Sèrbia.
Nou!!: 1569 і Monestir de Studenica · Veure més »
Muhàmmad VI ibn al-Hàssan
Muhàmmad ibn al-Hàssan o Muhàmmad VI fou emir hàfsida sota protecció espanyola (1573-1574).
Nou!!: 1569 і Muhàmmad VI ibn al-Hàssan · Veure més »
Negru Vodă
Negru Vodă, sobrenomenat Radu Negru o Radul Negrul Voievod, va ser, segons la llegenda, el fundador i primer senyor de Valàquia.
Nou!!: 1569 і Negru Vodă · Veure més »
Nicolau de Mercoeur
Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.
Nou!!: 1569 і Nicolau de Mercoeur · Veure més »
Noël de Berlaimont
Noël de Berlaimont (o de Berlaymont, Berlainmont, Barlaimont o Barlamont) (? - Anvers, 1531), fou un professor i autor de dos llibres de text.
Nou!!: 1569 і Noël de Berlaimont · Veure més »
Nord
El nord o septentrió és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.
Nou!!: 1569 і Nord · Veure més »
Oda Nobunaga
Oda Nobunaga (織田信長, Oda Nobunaga; 1534-1582) va ser un destacat dàimio (senyor feudal) del període Sengoku al període Azuchi-Momoyama de la història del Japó.
Nou!!: 1569 і Oda Nobunaga · Veure més »
Onofre d'Alentorn i d'Oms
Onofre d'Alentorn i d'Oms (s. XVI - v. 1606?) era un noble de les terres de ponent famós per la seva participació en les bandositats d'aquell temps.
Nou!!: 1569 і Onofre d'Alentorn i d'Oms · Veure més »
Orlhac (Alvèrnia)
Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).
Nou!!: 1569 і Orlhac (Alvèrnia) · Veure més »
Palau de San Esteban
El Palau de San Esteban és un edifici històric de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) que forma part, juntament amb l'església del mateix nom, del conjunt monumental de San Esteban, antic col·legi-convent de Jesuïtes.
Nou!!: 1569 і Palau de San Esteban · Veure més »
Palau de Schönbrunn
El Palau de Schönbrunn es troba a Viena (Àustria) i és un dels monuments més importants d'Àustria i de l'Europa Central, essent un magnífic exponent de l'arquitectura barroca civil i de l'arquitectura palatina del.
Nou!!: 1569 і Palau de Schönbrunn · Veure més »
Passiflora incarnata
Passiflora incarnata és una planta enfiladissa de la família de les passifloràcies descoberta al Perú l'any 1569.
Nou!!: 1569 і Passiflora incarnata · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 1569 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Patriarcat de les Índies Occidentals
El Patriarcat de les Índies Occidentals és un títol honorífic de l'Església Catòlica Romana creat el 1524 i utilitzat fins a 1963, en què queda la seu vacant.
Nou!!: 1569 і Patriarcat de les Índies Occidentals · Veure més »
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Nou!!: 1569 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »
Pellegrino Tibaldi
La façana de Sant Fedele a Milà (el frontis és del segle XIX). Pellegrino Tibaldi, també conegut com Il Pellegrini, (Puria, Valsolda, 1527 - Milà, 1596) va ser un pintor i arquitecte italià que també treballà a Espanya.
Nou!!: 1569 і Pellegrino Tibaldi · Veure més »
Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona
Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona (Oliva, 1537 - 3 de maig de 1569), baró de Nules i quart comte d'Oliva, fou un noble del Regne de València.
Nou!!: 1569 і Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona · Veure més »
Philippe de Monte
Philippe de Monte, també conegut com a Philippus de Monte o Filippo di Monte (Mechelen, Flandes, ara Bèlgica, 1521 - Praga, Bohèmia, ara República Txeca, 4 de juliol de 1603) fou un compositor madrigalista belga.
Nou!!: 1569 і Philippe de Monte · Veure més »
Pieter Brueghel
* Pieter Brueghel el Vell (c.1525-1569), el pintor més famós de la família, que també va signar quadres com a 'Bruegel' (sense la hac).
Nou!!: 1569 і Pieter Brueghel · Veure més »
Pieter Brueghel el Jove
Pieter Brueghel el Jove (1564 o 1565 – 10 d'octubre de 1636) fou un pintor flamenc, conegut per les nombroses còpies de les pintures del seu pare Pieter Brueghel el Vell i sobrenomenat "Brueghel d'infern" pels seus fantàstics tractaments del foc i de les imatges grotesques.
Nou!!: 1569 і Pieter Brueghel el Jove · Veure més »
Pieter Brueghel el Vell
Pieter Brueghel el Vell o Bruegel (c.1525 – 9 de setembre del 1569).
Nou!!: 1569 і Pieter Brueghel el Vell · Veure més »
Pinacoteca de Brera
La Pinacoteca di Brera és una col·lecció d'art situada a Milà, al nord d'Itàlia.
Nou!!: 1569 і Pinacoteca de Brera · Veure més »
Pinsk
Pinsk (en bielarussenc: Пінск; en ucraînès: Пінськ; en rus: Пинск) és una ciutat de Belarús, a la Província de Brest, a la vora del riu Prípiat.
Nou!!: 1569 і Pinsk · Veure més »
Poesia narrativa
La poesia narrativa és una forma de poesia que explica una història.
Nou!!: 1569 і Poesia narrativa · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: 1569 і Polònia · Veure més »
Polonització
La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.
Nou!!: 1569 і Polonització · Veure més »
Potries
Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.
Nou!!: 1569 і Potries · Veure més »
Príncep de Condé
Escut d'armes de la Casa de Condé fins a 1588. Escut d'armes de la Casa de Condé a partir de 1588. El de Príncep de Condé (anomenat així arran del municipi de Condé-en-Brie, al departament d'Aisne) és un títol nobiliari francès, originalment atorgat a Lluís de Borbó, germà d'Antoni de Borbó i oncle d'Enric IV de França.
Nou!!: 1569 і Príncep de Condé · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1569 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Galítsia-Volínia
El Principat de Galítsia-Volínia (en antic rus occidental Галицко-Волинскоє Королѣвство, en ucraïnès Галицько-Волинське князівство, en rus Галицко-Волынское княжество, en polonès Ksistwo halicko-woyskie, en llatí Regnum Galiciae et Lodomeriae) conegut també en català com a Galítsia-Volínia o Rus de Hàlitx-Volodýmir pels especialistes de la història russa o ucraïnesa, és un estat que prové de l'esclat al de la Rus de Kíev en diversos principats, entre els quals hi havia Hàlitx i Volodímir, que seran units en un sol estat a finals del.
Nou!!: 1569 і Principat de Galítsia-Volínia · Veure més »
Projecció de Mercator
Projecció Mercator del món entre 85° S i 85° N. Cal observar la comparació de la mida de Groenlàndia i Àfrica La projecció de Mercator és una projecció cartogràfica cilíndrica conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives).
Nou!!: 1569 і Projecció de Mercator · Veure més »
Província d'Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería) és una província andalusa, al sud-est de la península Ibèrica.
Nou!!: 1569 і Província d'Almeria · Veure més »
Província de Vínnitsia
Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.
Nou!!: 1569 і Província de Vínnitsia · Veure més »
Ramazanoğulları
Els Ramazànides, en turc Ramazanoğulları, formen una dinastia turcman del període dels beilicats a Anatòlia (1378-1608).
Nou!!: 1569 і Ramazanoğulları · Veure més »
Ranthambor
Ranthambhor (Ratiastambhapura, o 'El lloc del pilar de guerra') fou una destacada fortalesa situada al que fou el nizamat de Sawai Madhopur a la part sud-est de l'estat de Jaipur, i avui districte de Sawai Madhopur al Rajasthan, en un turó de roca de 489 metres d'altura rodejat per una massiva muralla amb torres i bastions; dins el recinte, hi ha les restes d'un palau, una mesquita amb la tomba d'un santó musulmà, edificis per a la guarnició i tres temples dedicats a Ganesh, Xiva i Ramlalaji construïts als segles i amb pedra vermella de Karauli; també hi ha un temple jainista dedicat a Sumatinath (el cinquè Tirthankar jain) i a Sambhavanath (el tercer Tirthankar).
Nou!!: 1569 і Ranthambor · Veure més »
Ranuccio I de Parma
Ranuccio I Farnese o Ranuccio I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1569 - íd. 1622) fou el 4t Duc de Parma, càrrec que va ocupar entre 1592 i 1622.
Nou!!: 1569 і Ranuccio I de Parma · Veure més »
Rebel·lió de les Alpujarras
La Rebel·lió de les Alpujarras va ser un conflicte esdevingut a Espanya entre 1568 i 1571 durant el regnat de Felip II.
Nou!!: 1569 і Rebel·lió de les Alpujarras · Veure més »
Rebel·lions de Desmond
Situació de les terres de Desmond a Irlanda Les Rebel·lions de Desmond van ser dos conflictes armats que van tenir lloc entre 1569-1573 i entre 1579-1583 al Sud de la província de Munster, Irlanda.
Nou!!: 1569 і Rebel·lions de Desmond · Veure més »
Regne de Càndia
El regne de Càndia o ducat de Càndia va ser el nom que va rebre l'illa de Creta durant la dominació veneciana del 1205 al 1669.
Nou!!: 1569 і Regne de Càndia · Veure més »
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Nou!!: 1569 і Reial audiència · Veure més »
Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola)
El Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria està situat al centre del nucli històric de la ciutat d'Oriola, declarada Conjunt Històric pel Decret 845 de 1969, sobre el marge esquerre del riu Segura.
Nou!!: 1569 і Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola) · Veure més »
Reina Valera
La Reina Valera és la primera traducció en espanyol de la Bíblia, publicada per primera vegada el 1569 a Basilea, Suïssa amb el sobrenom de "Bíblia de l'Ós", que va aconseguir molt àmplia difusió durant la Reforma Protestant del, és una de les més universalment acceptades, per totes les esglésies cristianes protestants.
Nou!!: 1569 і Reina Valera · Veure més »
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Nou!!: 1569 і Requena · Veure més »
Retaule Major de la catedral de Toledo
El Retaule Major de la catedral de Toledo va ser realitzat entre el 1497 i el 1504 i és d'estil gòtic florit o tardà, precursor del nou Renaixement.
Nou!!: 1569 і Retaule Major de la catedral de Toledo · Veure més »
Riós
Riós és un municipi de la Província d'Ourense a Galícia.
Nou!!: 1569 і Riós · Veure més »
Rivne
Rivne (en Рівне, en Ровно, Rovno, en polonès: Równe) és una ciutat del nord-oest d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Rivne.
Nou!!: 1569 і Rivne · Veure més »
Runina
Runina és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1569 і Runina · Veure més »
Sancho Busto de Villegas
Sancho Busto de Villegas (Ocaña, ? - Madrid, 19 de gener de 1581) va ser un religiós castellà, que va ser governador de l'arquebisbat de Toledo i bisbe d'Àvila.
Nou!!: 1569 і Sancho Busto de Villegas · Veure més »
Sant Nen de La Guardia
El Sant Nen de La Guardia o Cristóbal de La Guardia (La Guardia, c. 1479 - c. 1489) va ser, segons una llegenda, un nen mort a mans de jueus, i venerat com a sant per l'Església catòlica fins al 1965, quan es va reconèixer la falsedat de la llegenda.
Nou!!: 1569 і Sant Nen de La Guardia · Veure més »
Santa Maria (la Jonquera)
Santa Maria de la Jonquera és una església del municipi de la Jonquera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1569 і Santa Maria (la Jonquera) · Veure més »
Sarabanda
Dona ballant una sarabanda La sarabanda és un dels balls de la belle danse o dansa barroca.
Nou!!: 1569 і Sarabanda · Veure més »
Sarpsborg
Sarpsborg és un municipi situat al comtat d'Østfold, Noruega.
Nou!!: 1569 і Sarpsborg · Veure més »
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Nou!!: 1569 і Segimon II August · Veure més »
Sent Sever (Landes)
Sent Sever (en francès Saint-Sever) és un municipi francès situat en el departament de les Landes, a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: 1569 і Sent Sever (Landes) · Veure més »
Senyoria de Mercoeur
La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).
Nou!!: 1569 і Senyoria de Mercoeur · Veure més »
Sibil·la d'Anhalt
Sibil·la d'Anhalt (en alemany Sibylla von Anhalt) va néixer a Bernburg (Alemanya) el 28 de setembre de 1564 i va morir a Leonberg el 26 de novembre de 1614.
Nou!!: 1569 і Sibil·la d'Anhalt · Veure més »
Simó I de Kartli
Simó I (Sultan Mahmud Khan), nascut el 1537, era el fill gran de Luarsab I de Kartli, i va succeir al pare el 1558 com a rei.
Nou!!: 1569 і Simó I de Kartli · Veure més »
Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp
Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp (en alemany Sophia von Schleswig-Holstein-Gottorf) va néixer a Gottorp (Alemanya) l'1 de juny de 1569 i va morir a Schwerin el 14 de novembre de 1634.
Nou!!: 1569 і Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »
Stari Grad
Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).
Nou!!: 1569 і Stari Grad · Veure més »
Tarba
Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.
Nou!!: 1569 і Tarba · Veure més »
Tomàs de Llupià i de Llupià
Tomàs de Llupià i de Llupià (?-1580) fou un eclesiàstic català que ostentà la dignitat d'abat de Sant Pere de Rodes entre 1547 i 1569.
Nou!!: 1569 і Tomàs de Llupià i de Llupià · Veure més »
Torquato Tasso
Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.
Nou!!: 1569 і Torquato Tasso · Veure més »
Torre del Cambrer
Torre del Cambrer o Castell del Cambrer és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Reus (Baix Camp).
Nou!!: 1569 і Torre del Cambrer · Veure més »
Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica
La Sagrada Penitenciaria Apostòlica té la seu al Palau de la Cancelleria, al Vaticà.
Nou!!: 1569 і Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: 1569 і Tunis · Veure més »
Txerkassi
Txerkassi (Черка́си, pronunciació AFI t͡ʃerˈkɑsɪ) és una ciutat al centre d'Ucraïna.
Nou!!: 1569 і Txerkassi · Veure més »
Txornòbil
Txernòbil o Txornòbil (en ucraïnès: Чорно́биль, Txornòbil; en rus: Черно́быль, Txernòbil; i en belarús: Чарно́быль, Txarnòbil) és una ciutat abandonada al nord d'Ucraïna, a la província de Kíiv propera a la frontera amb Belarús.
Nou!!: 1569 і Txornòbil · Veure més »
Unió de Lublin
Mapa de la Unió La Unió de Lublin (En polonès: Unia lubelska; en lituà: Liublino unija; en ucraïnès: Люблінська унія; en belarús: Люблінская унія) Es va signar l'1 de juliol de 1569, a Lublin, Polònia, i va crear un sol estat, la Mancomunitat de Polònia-Lituània.
Nou!!: 1569 і Unió de Lublin · Veure més »
Unió de Polònia-Lituània
Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.
Nou!!: 1569 і Unió de Polònia-Lituània · Veure més »
Universitat de Gènova
La Universitat de Gènova (en italià: Università degli Studi di Genova, o de forma més comuna Università di Genova, en llatí: Genuense Athenaeum) és una universitat fundada a Gènova l'any 1481.
Nou!!: 1569 і Universitat de Gènova · Veure més »
Vakhtang I Mukhrani-batoni
Vakhtang I fou el segon príncep de Mukhran (Mukhrani-batoni).
Nou!!: 1569 і Vakhtang I Mukhrani-batoni · Veure més »
Valojin
Valojin (en belarús: Валожын) és una ciutat de Belarús, de la Província de Minsk, a 75 quilòmetres al nord-oest de Minsk, la capital del país.
Nou!!: 1569 і Valojin · Veure més »
Vetulònia
Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.
Nou!!: 1569 і Vetulònia · Veure més »
Vilardevós
Vilardevós és un municipi de la Província d'Ourense a Galícia.
Nou!!: 1569 і Vilardevós · Veure més »
Villalba de Rioja
Villalba de Rioja és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta, al vessant sud dels montes Obarenes.
Nou!!: 1569 і Villalba de Rioja · Veure més »
Vincenzo Scamozzi
Vincenzo Scamozzi (Vicenza, 2 de setembre de 1548 - †7 d'agost de 1616) va ser un arquitecte renaixentista de finals del i principis del XVII.
Nou!!: 1569 і Vincenzo Scamozzi · Veure més »
Virrei de Sardenya
Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.
Nou!!: 1569 і Virrei de Sardenya · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: 1569 і Visir · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: 1569 і Volínia · Veure més »
Walter Raleigh
Sir Walter Raleigh (circa 1552 - 29 d'octubre de 1618) fou un aristòcrata anglès, escriptor, poeta, soldat, cortesà, i explorador que en gran part es coneix també per popularitzar el consum de tabac a Anglaterra.
Nou!!: 1569 і Walter Raleigh · Veure més »
Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken
Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.
Nou!!: 1569 і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken · Veure més »
10 de maig
El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1569 і 10 de maig · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1569 і 16 de desembre · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1569 і 18 d'octubre · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1569 і 25 de gener · Veure més »
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1569 і 3 de gener · Veure més »
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1569 і 4 de novembre · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1569 і 9 de setembre · Veure més »