Comunicació

537 les relacions: Abadia de Cava, Abd Al·lah ibn Ibrahim, Abdalwadites, Abu-Zayyan III, Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp, Adrian Le Roy, Afonso de Noronha, Al-Hassà, Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad, Albert Frederic de Barby-Mühlingen, Albert V de Baviera, Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg, Alfons d'Aragó i de Portugal, Alfons VII de Ribagorça, Algemesí, Alonso Sánchez Coello, Alqas Mirza, Amati, Ambrosio Cotes, Ambrosio de Morales, Amoret, Andrés Pacheco, Andrea Palladio, Andreu Sempere, Angolars, Anna d'Àustria (duquessa de Baviera), Anna d’Oldenburg-Delmenhorst, Anna de Hessen, Anna Maria de Solms-Sonnenwalde, Antic Règim, Antoine Sanguin de Meudon, Antoni Prunera, Antonio de Fonseca, Antonio de Mendoza, Antonio Fernández de Córdoba i Cardona, Arc volcànic del Perú, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Matera-Irsina, ..., Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Rouen, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de São Paulo, Arquebisbat de Tolosa, Arquebisbat de Vàrmia, Arquebisbat de Veszprém, Arquebisbat de Zagreb, Art del Renaixement, Artesa, Arukh ha-Xulhan, Arxiu eclesiàstic, Arxiu Secret del Vaticà, Ascanio Piccolomini, Ashikaga Yoshiharu, Asilah, Úrsula de Saxònia-Lauenburg, Audiència dels Confines, August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck, Álvaro de Bazán el Vell, Édouard Lucas, Baccio Bandinelli, Baies (Campània), Baikunthpur, Bakú, Barret de castor, Bartolomé de Las Casas, Bartolomé Ferrer, Bartomeu Alcalís, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Basílica de Santa Pudenciana, Bàrbara Radziwill, Bernal Díaz del Castillo, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Autun, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Betlem, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Cremona, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Graz-Seckau, Bisbat de Győr, Bisbat de Leiria-Fàtima, Bisbat de Metz, Bisbat de Mottola, Bisbat de Nantes, Bisbat de Nitra, Bisbat de Novara, Bisbat de Pavia, Bisbat de Perigús, Bisbat de Prato, Bisbat de Quimper, Bisbat de Rímini, Bisbat de Reval, Bisbat de San Cristóbal de las Casas, Bisbat de San Severo, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Ston, Bisbat de Tulle, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Viterbo, Bisbat de Viviers, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Blegny, Bronzes de Benín, Caça de balenes, Cambrils, Camerino, Camil de Lel·lis, Campanar de l'Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa), Can Xarina, Canal Alster-Beste, Canal Brussel·les-Charleroi, Canal marítim Brussel·les-Escalda, Cardedeu, Cardenal protodiaca, Carles Borja, Carles de Lorena (1524-1574), Carles I de Borbó (cardenal), Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen), Carles IX de França, Casa de Guisa, Casa Pagès (Girona), Castell d'Ancy-le-Franc, Castell de Cabrera (illa de Cabrera), Castell de Taradell, Castell de Warwick, Castell Narbonès, Català modern, Catedral de Canterbury, Catedral de Ciudad Real, Catedral de Gant, Catedral de l'Alguer, Caterina de Mèdici, Caterina Vasa, Cautela sociniana, Cesare Cremonini, Charles Estienne, Chomu, Christophe Plantin, Cipriano de la Huerga, Claudi II d'Aumale, Clement Stephan, Clergues Regulars de Sant Pau, Comtat de Montbéliard, Comuna del Camp, Concepción (ciutat xilena), Concili de Trento, Conclave de 1549–50, Conrad Meit, Constantino de Braganza, Convent de San Nicolás de Tolentino d'Actopan, Cosme Amiguet, Creu Coberta de Xèrica, Cristòfol de Virués, Cristià de Brandenburg-Bayreuth, Cristià III de Dinamarca, Cristina de Hessen, Cristina de Salm, Dècan, Decadència, Degà del Col·legi Cardenalici, Diòcesi de Còria-Càceres, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Didier de La Cour, Dinastia wattàssida, Diogo I Nkumbi a Mpudi, Districte d'Hardoi, Districte de Balasore, Districte de Prome, Districte de Rangoon, Districte de Taungoo, Dorotea de Saxònia-Lauenburg, Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen, Ducat d'Orleans, Ducat de Gandia, Ducat de Màntua, Ducats de França, Edat moderna, Eduard VI d'Anglaterra, Edward de Vere, Egenolf III de Rappolstein, El Morell, El Pueyo de Jaca, Electorat del Palatinat, Elionor d'Anhalt-Zerbst, Elizabeth Danvers, Emília d'Oldenburg-Delmenhorst, Emilio de' Cavalieri, Enric II de França, Enric III de Brunsvic-Lüneburg, Entrena, Epifania de Miquel Àngel, Esclau moribund, Escola veneciana, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Església de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí, Església de Sant Josep (Breña Baja), Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa), Església de Santa María de Palacio, Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís), Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca, Estat de São Paulo, Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Fortià (llinatge), François de Tournon, Francesc Calça, Francesc d'Olesa i Santmartí, Francesc de Borja, Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia, Francesc II de Lorena, Francesc III Gonzaga, Francesc IV Crispo, Francesco Paciotto, Francesco Piccolomini, Francesco Rosselli, Francesco Stivori, Franz Sales, Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg, Frederic III de Nàpols, Gafsa, Gandia, Garcia de Mèdici, Gómez Pereira, Gerba, Giordano Bruno, Giorgio Vasari, Giovanni Antonio Sogliani, Giovanni Salviati, Girolamo Cardano, Girolamo Muziano, Governació de València, Grez-Doiceau, Guàrdia de Noguera, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guillem Gonzaga, Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg, Guillem Kettler de Curlàndia, Gustau I, Hàssan Paixà, Hèlsinki, Hermann Matthias Werrecore, Herri Met de Bles, Hipòlit II d'Este, Història d'Amèrica del Sud, Història d'Assam, Història d'Islàndia, Història de Colòmbia, Història de Cuba, Història de l'astronomia, Història de l'Església Catòlica al Japó, Història de la psiquiatria, Història del Magrib, Història del Marroc, Història del Panjab, Humayun, Illa de Sai, Imposició del castellà a Amèrica, Innocenci Cybo, Ippolito Baccusi, Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua), Isabel Moctezuma, Jacques Buus, Jan Tollius, Jaume Honorat Pomar, Jaume Pou i Berard, Jean de Lorena, Jean du Bellay, Jerònima Canyelles, Jeroni de Cabanyelles i Gallac, Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin, Joan Baptista Anyés, Joan Bofill, Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Déu, Joan II de Portugal, Joan Jordi I de Saxònia, Joan Margarit i de Requesens, Joana d'Arc, Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joaquim Setantí i Alzina, John Foxe, John Mair, John Merbeck, John Napier, Jordi de Lencastre, Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld, Josep Nasi, Juan de Juni, Juan Izquierdo (dominic), Juan Lorenzo Palmireno, Juli III, Junta de Cardan, Junta de Valladolid, Kapudan paixà, Karli-Ili, Køge, Khatchen, Khyber Pakhtunkhwa, Kirkjubæjarklaustur, Kirkjubøargarður, Kirkjubøur, Kordíky, La City, La Gioconda, Lapas, Larraix, Lautaro, Líbia, Le Vite, Lenques, Lippo Memmi, Literatura danesa, Literatura letona, Ljubljana, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'astrònoms, Llista d'òperes per compositor, Llista d'obres de Ticià, Llista de batles de Campos, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de ciutats de Finlàndia, Llista de ciutats de Portugal, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors de Cap Verd, Llista de governadors de Yucatán, Llista de virreis de Nova Espanya, Llista de virreis de València, Llista de virreis del Perú, Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt, Lluís III d'Orleans, Lorenzo Lotto, Louis Bourgeois, Louise Labé, Lucas Cranach el Jove, Maciej Jablonowski, Magdalena Sibil·la de Prússia, Mahàmmad aix-Xaykh, Mahdia, Malé Borové, Malgrat de Mar, Manierisme, Margarida d'Angulema, Maria d’Habsburg-Jagellon, Maria Hohenzollern de Prússia, Mariano Socini, Mariotto Albertinelli, Mariscal de França, Marquesat de Montferrat, Martí Garcia de Mendoza, Martiri de sant Pere (Miquel Àngel), Masia de Puigventós, Masqat, Matthias Greitter, Màries, Mèdici, Mínim de Spörer, Mbwila, Mehdya, Melikats del Karabagh, Melilla, Mesquita de Solimà, Mestre del Papagai, Michelangelo Buonarroti, Miguel de Cervantes Saavedra, Mite de la Terra plana, Moisès Cordovero, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Miquel dels Reis, Museu dels Agustins de Tolosa, Naumàquia, Niccolò Tribolo, Nicolau de Mercoeur, Nicolau Perrenot de Granvelle, Nimfeu, Nogais, Nova Granada, Nové Mesto nad Váhom, Nunciatura apostòlica a França, Occità, Olinda, Oltènia, Orazio Scaletta, Orazio Vecchi, Orlande de Lassus, Otomís, Ozalj, Palau dels Milà i Aragó, Palazzo Vecchio, Pantel·leria, Papa Marcel II, Paranaguá, Patatera, Patriarcat d'Aquileia, Pau V, Paul Brill, Pedro de La Gasca, Pedro Machuca, Pedro Ponce de León y Córdoba, Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona, Pere I del Congo, Pere Patrici Mey, Petita Edat de Gel, Petrus Phalesius, Philip Henslowe, Philippe de la Chambre, Pietat Palestrina, Pietro de Litala, Pintura, Pirita, Pius IV, Plaça gran de Sibiu, Pollença, Poppenbüttel, Portada/article març 18, Processó del Sant Enterrament de Tarragona, Protodiaca, Província de Mendoza, Província de Mondoñedo, Província de Santiago del Estero, Província de Tui, Qazvín, Raffaellino del Garbo, Ranuccio Farnese (cardenal), Reconquesta Tudor d'Irlanda, Red Bay, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, Renat d'Alençon, Renée de Rieux, Retrat d'Antonio Anselmi, Retrat del procurador Jacopo Soranzo, Robert de Lenoncourt, Rosarium philosophorum, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Samode, Samos, San Pedro Nonualco, Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci), Sant Llogari de Castellet, Sant Martí Sesgueioles, Santa María la Antigua, Santa Maria in Aracoeli, Santa Maria in Via Lata, Santa Sabina (títol cardenalici), Santiago del Estero, Saqueig de Cullera (1550), Saqueig de Pineda de Mar, Satgaon, Sülfeld, Sebastián de Solís, Sebastián Raval, Sensuntepeque, Senyoria de Sainte Suzanne, Senyoria de Sonnois, Setge, Setge de Haarlem, Setge de Malta (1565), Shōgun, Shogunat Ashikaga, Simeone Tagliavia d'Aragona, Skálholt, Sofia Úrsula d'Oldenburg, Sofia Hohenzollern, Streltsí, Talaia d'Albercutx, Tang Xianzu, Teoria arqueològica, Thomas Mancinus, Tiburzio Massaino, Ticià, Timúrides, Tlemcen, Torre de don Carles, Tractat d'Ardres, Turgut Reis, Txuvaixos, Ulisse Aldrovandi, Unguja, Veit Bach, Vicente Lunel, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat de Nova Granada, Virrei de Sardenya, Vitanová, Viver, Willem Barentsz, William Turner (naturalista), Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, Xèrica, Zlatá Baňa, 1574, 1591, 1617, 18 de juliol, 20 d'octubre, 20 de desembre, 24 de setembre, 28 de desembre, 3 de juliol, 30 de maig, 31 de maig, 4 d'abril, 6 de novembre. Ampliar l'índex (487 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1550 і Abadia de Cava · Veure més »

Abd Al·lah ibn Ibrahim

Mirza Sultan Abd Al·lah Xirazi conegut com a Abd Al·lah ibn Ibrahim (Xiraz, 19 de març de 1433-Samarcanda 22 de juny de 1451) fou besnet de Tamerlà, net de Xah Rukh i fill d'Ibrahim Mirza, i kan dels timúrides de Transoxiana.

Nou!!: 1550 і Abd Al·lah ibn Ibrahim · Veure més »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: 1550 і Abdalwadites · Veure més »

Abu-Zayyan III

Abu-Zayyan (III) Àhmad ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Zayyan III fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1540 al 1543 i del 1544 al 1550.

Nou!!: 1550 і Abu-Zayyan III · Veure més »

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf — (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg.

Nou!!: 1550 і Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Adrian Le Roy

Adrian Le Roy (Montreuil-sur-Mer, 1520 - París, 1598) fou un compositor francès del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Adrian Le Roy · Veure més »

Afonso de Noronha

Dom Afonso de Noronha (1510 — ????) va ser un noble i militar portuguès, governador de Ceuta, entre 1540 i 1549, succeint al seu germà, Nuno Álvares Pereira de Noronha i cinquè virrei i 16è governador de l'Índia portuguesa del 1550 al 1554.

Nou!!: 1550 і Afonso de Noronha · Veure més »

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Nou!!: 1550 і Al-Hassà · Veure més »

Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad

Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah az-Zayyaní fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1550 al 1556.

Nou!!: 1550 і Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad · Veure més »

Albert Frederic de Barby-Mühlingen

Albert Frederic de Barby-Mühlingen (en alemany Albrecht Friedrich von Barby und Mühlingen) va néixer a Rosenburg (Alemanya) el 28 de febrer de 1597 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de desembre de 1641.

Nou!!: 1550 і Albert Frederic de Barby-Mühlingen · Veure més »

Albert V de Baviera

Albert V de Wittelsbach o de Baviera, conegut amb el sobrenom d'el Magnànim, (en alemany Albrecht V der Grossmutige) va néixer a Múnic (Alemanya) el 29 de febrer de 1528 i va morir a la mateixa ciutat el 24 d'octubre de 1579.

Nou!!: 1550 і Albert V de Baviera · Veure més »

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Alexander von Schleswig-Holstein-Sonderburg) va néixer a Sønderborg el 20 de gener de 1573 i va morir a la mateixa ciutat el 13 de març de 1627.

Nou!!: 1550 і Alexandre de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Alfons d'Aragó i de Portugal

Alfons d'Aragó i de Portugal (Sogorb, 1489 - El Puig de Santa Maria, 16 d'octubre de 1563) va ser un noble del casal d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries entre 1522 i 1562.

Nou!!: 1550 і Alfons d'Aragó i de Portugal · Veure més »

Alfons VII de Ribagorça

Alfons VII de Ribagorça o Alfons d'Aragó i López de Gurrea (1487-1550).

Nou!!: 1550 і Alfons VII de Ribagorça · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: 1550 і Algemesí · Veure més »

Alonso Sánchez Coello

Alonso Sánchez Coello, (Benifairó de les Valls, 1531/32 - Madrid, 8 d'agost de 1588) va ser un pintor valencià, considerat el millor pintor de retrats de l'Espanya del Renaixement i un dels pioners de la gran tradició del retrat en la pintura espanyola.

Nou!!: 1550 і Alonso Sánchez Coello · Veure més »

Alqas Mirza

Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.

Nou!!: 1550 і Alqas Mirza · Veure més »

Amati

''' Amati '''. Violí fabricat el 1558. Els Amati van ser una família de fabricants d'instruments musicals italiana originària de Cremona, (que quan va néixer Andrea ja es trobava sota poder de Carles I).

Nou!!: 1550 і Amati · Veure més »

Ambrosio Cotes

Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576. Ambrosio Cotes (Villena, 1550? — Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.

Nou!!: 1550 і Ambrosio Cotes · Veure més »

Ambrosio de Morales

Retrat. Ambrosio de Morales (Còrdova, 1513 - 21 de setembre de 1591) fou un eclesiàstic, humanista i historiador espanyol.

Nou!!: 1550 і Ambrosio de Morales · Veure més »

Amoret

''Putto'' en forma d'àngel d'Andrea Mantegna al Palazzo Ducale de Màntua Un amoret, també conegut com a putto (mot italià; en plural, putti) és un motiu ornamental que adopta la figura de nen nu i alat.

Nou!!: 1550 і Amoret · Veure més »

Andrés Pacheco

Andrés Pacheco (Puebla de Montalbán, 5 d'abril de 1550 - Madrid, 7 d'abril de 1626) va ser un religiós espanyol, bisbe de Segòvia (1588-1601) i de Conca (1601-1622), inquisidor general (1621-1626).

Nou!!: 1550 і Andrés Pacheco · Veure més »

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Nou!!: 1550 і Andrea Palladio · Veure més »

Andreu Sempere

Andreu Sempere (Alcoi, 1510 — València, 1572) va ser un humanista, metge i llatinista valencià.

Nou!!: 1550 і Andreu Sempere · Veure més »

Angolars

Els angolars són un poble de São Tomé i Príncipe.

Nou!!: 1550 і Angolars · Veure més »

Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)

Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).

Nou!!: 1550 і Anna d'Àustria (duquessa de Baviera) · Veure més »

Anna d’Oldenburg-Delmenhorst

Anna d'Oldenburg-Delmenhorst (en alemany Anna von Oldenburg-Delmenhorst) va néixer a Delmenhorst (Alemanya) el 28 de març de 1605 i va morir el 12 de desembre de 1688.

Nou!!: 1550 і Anna d’Oldenburg-Delmenhorst · Veure més »

Anna de Hessen

Anna de Hessen (en alemany Anna von Hessen) va néixer a Kassel (Alemanya) el 26 d'octubre de 1529 i va morir a Meisenheim el 10 de juliol de 1591.

Nou!!: 1550 і Anna de Hessen · Veure més »

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde

Anna Maria de Solms-Sonnenwalde (en alemany Anna Maria zu Solms-Sonnenwalde) va néixer a Sonnewalde (Alemanya) el 24 de gener de 1585 i va morir a Ottweiler el 20 de novembre de 1634.

Nou!!: 1550 і Anna Maria de Solms-Sonnenwalde · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: 1550 і Antic Règim · Veure més »

Antoine Sanguin de Meudon

Antoine Sanguin de Meudon, va néixer a la Picardia el 1502 i va morir el 25 de novembre de 1559 a París, va ser capellà del rei Francesc I, arquebisbe de Tolosa, i cardenal de Meudon.

Nou!!: 1550 і Antoine Sanguin de Meudon · Veure més »

Antoni Prunera

Antoni Prunera,nascut al darrer terç del, fou un eclesiàstic de Barcelona.

Nou!!: 1550 і Antoni Prunera · Veure més »

Antonio de Fonseca

Antonio de Fonseca (Toro o Salamanca, ?–Valladolid, 20 de març de 1557) va ser un religiós castellà, bisbe de Pamplona (1545-1550), patriarca de les Índies Occidentals (1552-1557) i president del Consell de Castella (1553-1557).

Nou!!: 1550 і Antonio de Fonseca · Veure més »

Antonio de Mendoza

Antonio (López) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Perú, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Perú (1551-1552).

Nou!!: 1550 і Antonio de Mendoza · Veure més »

Antonio Fernández de Córdoba i Cardona

Antoni Folch de Cardona o Antonio Fernández de Còrdova i Cardona (Bellpuig, 1550 - Valladolid, 1606) fou duc de Sessa, 1590 i ambaixador de Felip II i Felip III a Roma.

Nou!!: 1550 і Antonio Fernández de Córdoba i Cardona · Veure més »

Arc volcànic del Perú

Larc volcànic del Perú —també anomenat arc volcànic peruà, cadena volcànica del sud del Perú o arc volcànic del sud del Perú— és una cadena de volcans situada a la serralada Occidental dels Andes peruans, que forma part del cinturó volcànic dels Andes.

Nou!!: 1550 і Arc volcànic del Perú · Veure més »

Arquebisbat d'Ais de Provença

Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Catanzaro-Squillace

cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Ferrara-Comacchio

Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »

Arquebisbat de Glasgow

Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »

Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét

La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Arquebisbat de Matera-Irsina

Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »

Arquebisbat de Mòdena-Nonantola

L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »

Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela

La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve

LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Rouen

Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Rouen · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de São Paulo

Larquebisbat de São Paulo (portuguès: Arquidiocese de São Paulo; llatí: Archidioecesis Sancti Pauli in Brasilia) és una seu metropolitana de l'Església catòlica al Brasil que pertany a la Regió eclesiàstica Sul 1.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de São Paulo · Veure més »

Arquebisbat de Tolosa

Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana; occità: archidiocèsi de Tolosa) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Tolosa · Veure més »

Arquebisbat de Vàrmia

la cocatedral de Sant Jaume a Olsztyn Castell episcopal a Lidzbark Warmiński, seu de la diòcesi entre 1350 i 1795 Larquebisbat de Vàrmia (polonès: Archidiecezja warmińska, llatí: Archidioecesis Varmiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Vàrmia · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1550 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Art del Renaixement

El naixement de Venus de Sandro Botticelli, c. 1485, Uffizi, Florència Art del Renaixement és la pintura, escultura i arts decoratives d'un període de la història d'Europa conegut com a Renaixement, que va sorgir com un estil diferenciat a Itàlia cap a l'any 1400 dC, en paral·lel amb els desenvolupaments que es van produir en filosofia, la literatura, la música, la ciència i la tecnologia entre els segles XIV i XVI.

Nou!!: 1550 і Art del Renaixement · Veure més »

Artesa

Artesa, anomenada també de manera impròpia Artesa d'Onda, és un localitat del Baix Espadà.

Nou!!: 1550 і Artesa · Veure més »

Arukh ha-Xulhan

L'Arukh ha-Xulhan (en hebreu: ערוך השולחן) és un resum dels capítols del Xulhan Arukh, una obra de Halacà escrita pel Rabí Yossef Qaro.

Nou!!: 1550 і Arukh ha-Xulhan · Veure més »

Arxiu eclesiàstic

El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.

Nou!!: 1550 і Arxiu eclesiàstic · Veure més »

Arxiu Secret del Vaticà

Biblioteca Vaticana: detall LArxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià, Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1550 і Arxiu Secret del Vaticà · Veure més »

Ascanio Piccolomini

Ascanio Piccolomini (Siena, 1550 - 1597) fou un prelat italià.

Nou!!: 1550 і Ascanio Piccolomini · Veure més »

Ashikaga Yoshiharu

va ser el dotzè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1521 i el 1546 al Japó.

Nou!!: 1550 і Ashikaga Yoshiharu · Veure més »

Asilah

Carrer d'Asilah Asilah o Assilah o Asila és una ciutat del Marroc, situada a uns 50 km al sud-sud-oest de Tànger, prop de la desembocadura de l'Oued el-Helou.

Nou!!: 1550 і Asilah · Veure més »

Úrsula de Saxònia-Lauenburg

Úrsula de Saxònia-Lauenburg (en alemany Ursula von Sachsen-Lauenburg) va néixer a Lauenburg d'Elba (Alemanya) el 1545 i va morir a Scharnebeck el 12 d'octubre de 1620.

Nou!!: 1550 і Úrsula de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Audiència dels Confines

L'Audiència dels "Confines de Guatemala y Nicaragua" fou una divisió administrativa americana erigida per Reial Cèdula del 20 de novembre de 1542 junt amb la Reial Audiència de Lima; les dues noves audiències es van repartir la jurisdicció de l'audiència de Panama que havia estat suprimida.

Nou!!: 1550 і Audiència dels Confines · Veure més »

August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck

August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck -en alemany August Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck i en danès August Philip af Slesvig-Holsten-Sønderborg-Beck- (Sønderborg, Dinamarca), 11 de novembre de 1612 - Beck, 6 de maig de 1675) era un príncep de la Casa d'Oldenburg, fill del duc Alexandre (1573-1627) i de Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (1579-1639).

Nou!!: 1550 і August Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Beck · Veure més »

Álvaro de Bazán el Vell

Álvaro de Bazán y Solís, anomenat “el Vell” (1506 – 1558), va ser un marí espanyol, d'ascendència navarresa, que va aconseguir el grau de Capità General de les Galeres d'Espanya.

Nou!!: 1550 і Álvaro de Bazán el Vell · Veure més »

Édouard Lucas

François Édouard Anatole Lucas és un matemàtic francès nascut el 4 d'abril de 1842 a Amiens i mort a París el 3 d'octubre de 1891.

Nou!!: 1550 і Édouard Lucas · Veure més »

Baccio Bandinelli

Vides dels més excel·lents, pintors, escultors i arquitectes'' de '''Baccio Bandinelli'''. ''Hercules i Caco''. Piazza della Signoria, Florència Baccio o Bartolommeo Bandinelli (7 d'octubre de 1488 - 7 de febrer de 1560) fou un escultor i pintor florentí del manierisme.

Nou!!: 1550 і Baccio Bandinelli · Veure més »

Baies (Campània)

Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: 1550 і Baies (Campània) · Veure més »

Baikunthpur

Baikunthpur és una vila i un nagar panchayat al districte de Rewa en l'estat de Madhya Pradesh, Índia.

Nou!!: 1550 і Baikunthpur · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: 1550 і Bakú · Veure més »

Barret de castor

Barret de castor fet de feltre. Un barret de castor és un barret fet amb feltre de pèls de castor.

Nou!!: 1550 і Barret de castor · Veure més »

Bartolomé de Las Casas

Bartolomé de las Casas (Sevilla, 11 de novembre del 1484 - Madrid, 18 de juliol del 1566) fou un terratinent, frare, sacerdot i bisbe espanyol del conegut pel seu paper com a historiador i reformador social.

Nou!!: 1550 і Bartolomé de Las Casas · Veure més »

Bartolomé Ferrer

Bartolomé Ferrer, també anomenat Bartolomé Ferrelo (levantisco, costa de Llevant), 1499 - Mèxic, 1550) fou un mariner i conqueridor espanyol que va ser pilot al comandament de João Rodrigues Cabrilho, capità portuguès a les ordres del virrei de Mèxic, que va ser enviat amb dos vaixells el 1542 a explorar la part nord de Califòrnia. L'expedició de Cabrilho va ser la primera exploració de la costa oriental americana. L'expedició va començar el 27 de juny des de Barra de Navidad (Jalisco) i arribà al nord de Monterrey. Cabrilho va morir el gener de 1543, a l'illa de San Bernardo, al costat del canal de Santa Bàrbara, però Ferrer, que el va succeir en el comandament, va continuar els seus descobriments i arribà fins a l'actual Port Orford, a l'estat d'Oregon.

Nou!!: 1550 і Bartolomé Ferrer · Veure més »

Bartomeu Alcalís

Bartomeu Alcalís va néixer a finals del segle XV o principis del.

Nou!!: 1550 і Bartomeu Alcalís · Veure més »

Basílica de Santa Anastàsia al Palatí

La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.

Nou!!: 1550 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »

Basílica de Santa Pudenciana

La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.

Nou!!: 1550 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »

Bàrbara Radziwill

Bàrbara Radziwill. Bàrbara Radziwill va néixer a Vílnius (Lituània) el 6 de desembre de 1520, va morir a Cracòvia (Polònia) el 8 de maig de 1551.

Nou!!: 1550 і Bàrbara Radziwill · Veure més »

Bernal Díaz del Castillo

Bernal Díaz del Castillo (1495 - 1584) va ser un conqueridor espanyol d'Amèrica i cronista de la conquesta de Mèxic sota el comandament d'Hernan Cortés.

Nou!!: 1550 і Bernal Díaz del Castillo · Veure més »

Bisbat d'Aleria

L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Aleria · Veure més »

Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti

La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Autun

Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Autun · Veure més »

Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi

El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1550 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Châlons-en-Champagne

El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Châlons-en-Champagne · Veure més »

Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia

El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »

Bisbat de Cremona

El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Cremona · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino

La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »

Bisbat de Graz-Seckau

Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Graz-Seckau · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Leiria-Fàtima

Fàtima, un dels santuaris marians més visitats del món. XIV, edifici reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. El bisbat de Leiria-Fátima (portuguès: Diocese de Leiria-Fátima, llatí: Dioecesis Leiriensis-Fatimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Portugal, sufragània del Patriarcat de Lisboa.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Leiria-Fàtima · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Mottola

El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Mottola · Veure més »

Bisbat de Nantes

El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Nantes · Veure més »

Bisbat de Nitra

El palau episcopal. El bisbat de Nitra (eslovac: Biskupstvo Nitra; llatí: Dioecesis Nitriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bratislava.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Nitra · Veure més »

Bisbat de Novara

El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Novara · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Prato

El bisbat de Prato (italià: diocesi di Prato; llatí: Dioecesis Pratensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Prato · Veure més »

Bisbat de Quimper

bretó de ''Kernev''. Corentino, protobisbe de la diòcesi. L'ex cattedrale di San Pau Aurelià a Saint-Pol-de-Léon. L'antic palau episcopal, avui seu del museu departamental bretó. V. L'església de l'abadia ''Sainte-Croix'' de Quimperlé, fundada el 1029. El bisbat de Quimper (francès: Diocèse de Quimper, llatí: Dioecesis Corisopitensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Quimper · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Reval

La diòcesi de Reval (estonià: Tallinna piiskopkond; llatí: Dioecesis Revaliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia La diòcesi s'estenia a la regió septentrional de l'actual Estònia.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Reval · Veure més »

Bisbat de San Cristóbal de las Casas

El servent de Déu Bartolomé de las Casas, bisbe de Chiapas del 1543 al 1550. El bisbat de San Cristóbal de Las Casas (castellà: Diócesis de San Cristóbal de Las Casas, llatí: Dioecesis Sancti Christophori de Las Casas) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, sufragània de l'arquebisbat de Tuxtla Gutiérrez, i que pertany a la regió eclesiàstica Pacífico-Sur.

Nou!!: 1550 і Bisbat de San Cristóbal de las Casas · Veure més »

Bisbat de San Severo

El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1550 і Bisbat de San Severo · Veure més »

Bisbat de Savona-Noli

El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »

Bisbat de Sàmbia

La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »

Bisbat de Ston

El bisbat de Ston (llatí: Dioecesis Stagnensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a la Dalmàcia meridional (a l'actual Croàcia).

Nou!!: 1550 і Bisbat de Ston · Veure més »

Bisbat de Tulle

El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Tulle · Veure més »

Bisbat de Vicenza

La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Vicenza · Veure més »

Bisbat de Viterbo

El bisbat de Viterbo (italià: Diocesi di Viterbo; llatí: Dioecesis Viterbiensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Viterbo · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1550 і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1550 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Blegny

Blegny en való Blegneye és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: 1550 і Blegny · Veure més »

Bronzes de Benín

Els bronzes de Benín són una col·lecció formada per més de 1.000 pecesEl nombre de peces és incert (Dohlvik, 2006: pàg. 7.). La majoria de fonts parlen de 1.000 peces, o alguns milers.

Nou!!: 1550 і Bronzes de Benín · Veure més »

Caça de balenes

Caça de balenes en una litografia colorejada a mà, realitzada entre el 1856 i el 1907. La caça de balenes és la caça, mitjançant vaixells i barques, de cetacis de grans dimensions, coneguda genèricament com a balenes.

Nou!!: 1550 і Caça de balenes · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: 1550 і Cambrils · Veure més »

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).

Nou!!: 1550 і Camerino · Veure més »

Camil de Lel·lis

Sant Camil de Lel·lis (Bucchianico, Chieti, Itàlia, 25 de maig de 1550 - Roma, 14 de juliol de 1614) fou un eclesiàstic italià, fundador dels camils. Canonitzat en 1746, és patró dels hospitals, els malalts i el personal sanitari en general, juntament amb Sant Joan de Déu.

Nou!!: 1550 і Camil de Lel·lis · Veure més »

Campanar de l'Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa)

El campanar de l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, localitzat en el nucli urbà de Soneixa, a la comarca de l'Alt Palància, és una torre campanar, catalogada, de manera genèrica Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.07.106-006.

Nou!!: 1550 і Campanar de l'Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa) · Veure més »

Can Xarina

Can Xarina és una obra del municipi de Collsuspina (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1550 і Can Xarina · Veure més »

Canal Alster-Beste

El Canal Alster-Trave és la via navegable que va inaugurar-se entre Hamburg i Lübeck a l'inici del.

Nou!!: 1550 і Canal Alster-Beste · Veure més »

Canal Brussel·les-Charleroi

El Canal Brussel·les-Charleroi és un canal de Bèlgica que enllaça Brussel·les amb Charleroi.

Nou!!: 1550 і Canal Brussel·les-Charleroi · Veure més »

Canal marítim Brussel·les-Escalda

El Canal marítim Brussel·les-Escalda (Zeekanaal Brussel-Schelde en neerlandès, canal maritime Bruxelles-Escaut en francès) és un enllaç important de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.

Nou!!: 1550 і Canal marítim Brussel·les-Escalda · Veure més »

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Nou!!: 1550 і Cardedeu · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1550 і Cardenal protodiaca · Veure més »

Carles Borja

Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592), Duc de Gandia i Marquès de Llombai (1550-1592).

Nou!!: 1550 і Carles Borja · Veure més »

Carles de Lorena (1524-1574)

Carles de Lorena (Joinville, 17 de febrer de 1524 – Avinyó, 26 de desembre de 1574) va ser duc de Chevreuse, arquebisbe de Reims de 1538 a 1574, bisbe de Metz de 1550 a 1551.

Nou!!: 1550 і Carles de Lorena (1524-1574) · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1550 і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen)

Carles II de Borbó (Gandelus-en-Brie, 19 d'agost de 1562 - abadia de Saint-Germain-des-Prés, 30 de juliol de 1594), cardenal de Vendôme i de Borbó, era un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1550 і Carles II de Borbó (arquebisbe de Rouen) · Veure més »

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Nou!!: 1550 і Carles IX de França · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1550 і Casa de Guisa · Veure més »

Casa Pagès (Girona)

La Casa Pagès és un edifici del municipi de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1550 і Casa Pagès (Girona) · Veure més »

Castell d'Ancy-le-Franc

Castell d'Ancy-le-Franc és un cèlebre castell que dona nom a la població francesa d'Ancy-le-Franc, Yonne a la Borgonya-Franc Comtat.

Nou!!: 1550 і Castell d'Ancy-le-Franc · Veure més »

Castell de Cabrera (illa de Cabrera)

El Castell de Cabrera és una fortificació a l'illa de Cabrera, actualment és una sòlida mola hexagonal, lleugerament allargada, situada sobre la punta oriental de l'entrada al seu port natural, a una altitud de 72 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1550 і Castell de Cabrera (illa de Cabrera) · Veure més »

Castell de Taradell

El castell de Taradell, també conegut com a Castell de Can Boix, està situat a 2,2 km al sud-est de la població de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud.

Nou!!: 1550 і Castell de Taradell · Veure més »

Castell de Warwick

El Castell de Warwick, és un castell medieval desenvolupat a partir d'un original construït per Guillem el Conqueridor l'any 1068.

Nou!!: 1550 і Castell de Warwick · Veure més »

Castell Narbonès

El castell Narbonès (en occità castèl Narbonés, en francès château Narbonnais) era l'antic castell comtal de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: 1550 і Castell Narbonès · Veure més »

Català modern

El català modern és el català dels segles i, dit tradicionalment de la Decadència.

Nou!!: 1550 і Català modern · Veure més »

Catedral de Canterbury

La catedral de Canterbury és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra.

Nou!!: 1550 і Catedral de Canterbury · Veure més »

Catedral de Ciudad Real

La Catedral de Ciudad Real o la Santa Església Prioral Basílica Catedral dels ordes militars de La nostra Senyora Santa María del Prat de Ciudad Real, iniciada al, és d'estil gòtic, encara que posseeix elements anteriors d'estil romànic pertanyents al precedent de la catedral: l'església parroquial d'època d'Alfons X el Savi.

Nou!!: 1550 і Catedral de Ciudad Real · Veure més »

Catedral de Gant

La catedral de Sant Bavó (en neerlandès Sint-Baasfkathedraal) és la catedral catòlica de la ciutat flamenca de Gant.

Nou!!: 1550 і Catedral de Gant · Veure més »

Catedral de l'Alguer

La catedral de Santa Maria Immaculada és l'església principal de la ciutat de l'Alguer; fou la seu del bisbe de l'Alguer des del 1503 fins al 1986, quan es creà la diòcesi de l'Alguer-Bosa, compartint la seu amb la cocatedral de la localitat de Bosa.

Nou!!: 1550 і Catedral de l'Alguer · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: 1550 і Caterina de Mèdici · Veure més »

Caterina Vasa

Caterina Vasa - Katarina Vasa - (Nyköping, Suècia, 10 de novembre de 1584 - Västerås el 13 de desembre de 1638. Era una princesa sueca, filla del rei Carles IX de Suècia (1550-1611) i d'Anna Maria de Wittelsbach (1561-1589). Era germana del rei Gustau II Adolf i va ser mare de Carles X Gustau de Suècia. Després de casar-se amb Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg, es van traslladar a Alemanya a fer-se càrrec de les seves possessions, però pocs anys després, el 1622, tornaren a Suècia fugint de la devastació de la Guerra dels Trenta Anys, on reberen del seu pare la possessió del castell de Stegeborg. Durant les campanyes militars del seu germà Gustau II Adolf en la Guerra dels Trenta Anys, Caterina es va fer càrrec de la seva neboda la princesa Cristina, sobretot quan la reina Maria Elionor va decidir el 1631 acompanyar el seu marit. Després de la mort de Gustau II Adolf el 1633 i de la depressió que va patir la reina vídua, el regent Axel Oxenstierna va decidir apartar Cristina de la seva mare i la princesa va ser confiada novament a Caterina, que es va traslladar a Estocolm. Això li va donar un paper important en la consolidació de la monarquia sueca, propiciant la fi de la dinastia Vasa per a introduir-hi la dinastia de Wittelsbach.

Nou!!: 1550 і Caterina Vasa · Veure més »

Cautela sociniana

La cautela sociniana o cautela de Socini és una disposició testamentària per mitjà de la qual la persona testadora grava una atribució en concepte de llegítima que té un valor superior al que correspon a la persona legitimària, de tal manera que aquesta ha d'optar entre acceptar-la així o reclamar només la llegítima estricta.

Nou!!: 1550 і Cautela sociniana · Veure més »

Cesare Cremonini

Cesare Cremonini, de vegades Cesare Cremonino (nascut el 22 de desembre de 1550 a Cento, avui província de Ferrara, Emília-Romanya i mort el 19 de juliol de 1631 a Pàdua) va ser un filòsof italià de la segona meitat del i de començaments del Segle XVII.

Nou!!: 1550 і Cesare Cremonini · Veure més »

Charles Estienne

Charles Estienne (1504-Châtelet 1564) va ser un metge, impressor i escriptor francès.

Nou!!: 1550 і Charles Estienne · Veure més »

Chomu

Chomu fou una thikana —una mena d'estat tributari protegit— feudatària de Jaipur.

Nou!!: 1550 і Chomu · Veure més »

Christophe Plantin

Christophe Plantin, també conegut com a Christoffel Plantijn (nl), Cristóbal Plantino (es) i Christophorus Plantinus (la) (Saint-Avertin, ca. 1520 — Anvers, 1 de juliol de 1589), fou el principal impressor i editor europeu de la segona meitat del, i iniciador de lOfficina Plantiniana o Compàs d'Or, empresa familiar que es va mantenir fins al.

Nou!!: 1550 і Christophe Plantin · Veure més »

Cipriano de la Huerga

Cipriano de la Huerga, o Cypriani Monachi Cisterciensis, Instituti D. Bernardi, Divinae legis interpretis in Complutensí Academia,Bataillon 1948: p. 399.

Nou!!: 1550 і Cipriano de la Huerga · Veure més »

Claudi II d'Aumale

Claudi d'Aumale, bust de la Galeria de les batalles, Palau de Versalles Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.

Nou!!: 1550 і Claudi II d'Aumale · Veure més »

Clement Stephan

fou compositor alemany del.

Nou!!: 1550 і Clement Stephan · Veure més »

Clergues Regulars de Sant Pau

La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.

Nou!!: 1550 і Clergues Regulars de Sant Pau · Veure més »

Comtat de Montbéliard

El comtat de Montbéliard fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1550 і Comtat de Montbéliard · Veure més »

Comuna del Camp

La Comuna del Camp sorgí per la comunitat d'interessos dels diferents pobles de la senyoria eclesiàstica de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1550 і Comuna del Camp · Veure més »

Concepción (ciutat xilena)

Concepción és una ciutat xilena capital de la Regió del Bío-Bío, capital al seu torn de la Província de Concepción i nucli del Gran Concepción.

Nou!!: 1550 і Concepción (ciutat xilena) · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: 1550 і Concili de Trento · Veure més »

Conclave de 1549–50

El conclave de 1549-50 va ser convocat després de la mort del Papa Pau III, i finalment va triar Giovanni Del Monte com el Papa Juli III.

Nou!!: 1550 і Conclave de 1549–50 · Veure més »

Conrad Meit

''Judit'' de Conrad Meit. Conrad Meit (Worms, c. 1480 - Anvers, 1550-1551) és un escultor renaixentista de l'escola flamenca.

Nou!!: 1550 і Conrad Meit · Veure més »

Constantino de Braganza

Constantino de Bragança i Mendonça (?, 1528 — 14 de juny 1575).

Nou!!: 1550 і Constantino de Braganza · Veure més »

Convent de San Nicolás de Tolentino d'Actopan

Temple i antic Convent de San Nicolás de Tolentinod'Actopan San Nicolás de Tolentino és un destacat monument a Actopan a l'Estat d'Hidalgo, a Mèxic.

Nou!!: 1550 і Convent de San Nicolás de Tolentino d'Actopan · Veure més »

Cosme Amiguet

Cosme Amiguet (segle XV - segle XVI), fou un Doctor en Medicina, Síndic de l'Estudi de Medicina i Arts, Rector de l'Estudi General de Barcelona (1536-1537 i 1550-1551), Canceller (1537-1538 i 1557-1558) i Tresorer.

Nou!!: 1550 і Cosme Amiguet · Veure més »

Creu Coberta de Xèrica

La Creu Coberta de Xèrica, a la comarca de l'Alt Palància, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb codi identificador 12.07.071-015, no comptant amb anotació ministerial.

Nou!!: 1550 і Creu Coberta de Xèrica · Veure més »

Cristòfol de Virués

Cristòfol de Virués (València, 1550 - València, 1614) va ser un dramaturg i poeta èpic valencià.

Nou!!: 1550 і Cristòfol de Virués · Veure més »

Cristià de Brandenburg-Bayreuth

Cristià de Brandenburg-Bayreuth —en alemany Christian von Brandenburg-Bayreuth— (Cölln, actualment un barri del centre històric de Berlín, 30 de gener de 1581 - Bayreuth, 30 de maig de 1655) era un noble alemany de la Casa de Hohenzollern, fill de l'elector de Brandenburg Joan Jordi (1525-1598) i de la seva tercera esposa Elisabet d'Anhalt-Zerbst (1563-1607).

Nou!!: 1550 і Cristià de Brandenburg-Bayreuth · Veure més »

Cristià III de Dinamarca

va ser rei de Dinamarca i de Noruega entre 1533 i 1559.

Nou!!: 1550 і Cristià III de Dinamarca · Veure més »

Cristina de Hessen

Cristina de Hessen —Christine von Hessen — (Kassel, 29 de juny de 1543 -Kiel, 13 de maig de 1604) fou una princesa de la Casa de Hessen, filla del landgravi Felip I de Hessen (1504-1567) i de Cristina de Saxònia (1505-1549).

Nou!!: 1550 і Cristina de Hessen · Veure més »

Cristina de Salm

Cristina de Salm (en francès Christine de Salm) va néixer a Salm (França) el maig de 1575 i va morir a Nancy el 31 de desembre de 1627.

Nou!!: 1550 і Cristina de Salm · Veure més »

Dècan

Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.

Nou!!: 1550 і Dècan · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: 1550 і Decadència · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1550 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Diòcesi de Còria-Càceres

La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: 1550 і Diòcesi de Còria-Càceres · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1550 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Didier de La Cour

Didier de La Cour de La Vallée (Montzéville, Ducat de Lorena, desembre de 1550 - Verdun, 1623) fou un monjo benedictí, fundador de la Congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe en 1604.

Nou!!: 1550 і Didier de La Cour · Veure més »

Dinastia wattàssida

La dinastia wattàssida en el moment de màxima expansió La dinastia wattàssida o dels Banu Wattàs fou una dinastia musulmana d'origen amazic zeneta que governà al Marroc entre 1472 i 1550.

Nou!!: 1550 і Dinastia wattàssida · Veure més »

Diogo I Nkumbi a Mpudi

Diogo I, també anomenat Nkumbi a Mpudi va ser manikongo (rei del Congo) entre 1545 i 1561.

Nou!!: 1550 і Diogo I Nkumbi a Mpudi · Veure més »

Districte d'Hardoi

El districte d'Hardoi és una divisió administrativa d'Uttar Pradesh, Índia, amb capital a la ciutat d'Hardoi.

Nou!!: 1550 і Districte d'Hardoi · Veure més »

Districte de Balasore

El districte de Balasore o Districte de Baleswar és una divisió administrativa d'Orissa a l'Índia.

Nou!!: 1550 і Districte de Balasore · Veure més »

Districte de Prome

El districte de Prome o districte de Pyay és una divisió administrativa de la divisió de Bago (o de Pegu) a Myanmar, amb capital a Pyay o Prome.

Nou!!: 1550 і Districte de Prome · Veure més »

Districte de Rangoon

El districte de Rangoon (Ran-kun) fou una divisió administrativa de la divisió de Pegu a la Baixa Birmània ocupant la costa entre el riu Sittang (Tsit-taung) a l'oest i el To o China Bakir (boca de l'Irauadi, a l'est. La regió fou coneguda antigament com a Bokharadesa, que subsisteix en China Bakir. El districte va existir unit a Pegu entre 1853 i 1883, i separat fins al 1964 quan va esdevenir la divisió de Rangoon. La capital era la ciutat de Rangoon moderna Yangon. L'administració del districte de Rangoon va quedar des de la creació formal el 1883 (la decisió s'havia pres ja el 1879) en mans d'un subcomissionat dependent del comissionat de Baixa Birmània que era magistrat de districte i estava assistit per un magistrat del cantonment (campament militar) i tres magistrats de subdivisió.

Nou!!: 1550 і Districte de Rangoon · Veure més »

Districte de Taungoo

El districte de Taungoo (Taung-ngu o Taungngu) és una divisió administrativa de Birmània, a la divisió de Bago.

Nou!!: 1550 і Districte de Taungoo · Veure més »

Dorotea de Saxònia-Lauenburg

Dorotea de Saxònia-Lauenburg - Dorothea von Sachsen-Lauenburg-Ratzeburg - (Lauenburg d'Elba, 9 de juliol de 1511 - Sønderborg, 7 d'octubre de 1571) era una noble alemanya de la Casa d'Ascània que fou reina consort de Dinamarca pel seu matrimoni amb Cristià III.

Nou!!: 1550 і Dorotea de Saxònia-Lauenburg · Veure més »

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen

Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Dorothea von Schwarzburg-Sondershausen) (Sondershausen, Alemanya, 23 d'agost de 1579 - 5 de juliol de 1639).

Nou!!: 1550 і Dorotea de Schwarzburg-Sondershausen · Veure més »

Ducat d'Orleans

El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.

Nou!!: 1550 і Ducat d'Orleans · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: 1550 і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: 1550 і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducats de França

Els ducats de França foren inicialment entitats militars que van derivar cap a unitats territorials; però després el ducat es va lligar cada vegada més a la condició de par del regne, la majoria dels quals foren ducs.

Nou!!: 1550 і Ducats de França · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: 1550 і Edat moderna · Veure més »

Eduard VI d'Anglaterra

Eduard Tudor i Seymour de Witshire (1537-1553) va néixer al palau de Hampton Court el 12 d'octubre de 1537.

Nou!!: 1550 і Eduard VI d'Anglaterra · Veure més »

Edward de Vere

Edward de Vere, 17è comte d'Oxford (12 d'abril de 1550 – 24 de juny de 1604) va ser un home de la cort anglesa d'Elisabet I, autor teatral, poeta, esportista i mecenes de, com a mínim, dues companyies teatrals: Oxford's Men i Oxford's Boys, i també una companyia musical.

Nou!!: 1550 і Edward de Vere · Veure més »

Egenolf III de Rappolstein

Egelolf o Egenolf III de Rappolstein, nascut a Ribeauvillé el 1527, va succeir amb només vint anys al seu avi Guillem II en les nombroses senyories i els vastos dominis que pertanyen a la casa dels Rappolstein.

Nou!!: 1550 і Egenolf III de Rappolstein · Veure més »

El Morell

El Morell és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: 1550 і El Morell · Veure més »

El Pueyo de Jaca

El Pueyo de Jaca (O Pueyo de Tena en aragonès o també Pueyo de Chaca) és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de Panticosa, en l'Alt Gállego, província d'Osca.

Nou!!: 1550 і El Pueyo de Jaca · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: 1550 і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elionor d'Anhalt-Zerbst

Elionor d'Anhalt-Zerbst (en alemany Eleonore von Anhalt-Zerbst) va néixer a Zerbst (Alemanya) el 10 de novembre de 1608 i v morir a Østerholm el 2 de novembre de 1681.

Nou!!: 1550 і Elionor d'Anhalt-Zerbst · Veure més »

Elizabeth Danvers

Elizabeth Neville, més coneguda com a Elizabeth Danvers, Lady Danvers o Elizabeth Carey, (Anglaterra, 1545/50 - Wiltshire, Anglaterra, 1630) fou una noble anglesa.

Nou!!: 1550 і Elizabeth Danvers · Veure més »

Emília d'Oldenburg-Delmenhorst

Emília d'Oldenburg-Delmenhorst (en alemany Emilie von Oldenburg) va néixer a Delmenhorst (Alemanya) el 15 de juny de 1614 i va morir a Rudolstadt el 4 de desembre de 1670.

Nou!!: 1550 і Emília d'Oldenburg-Delmenhorst · Veure més »

Emilio de' Cavalieri

Emilio de' Cavalieri (Roma, abans de 1550 - Roma, 11 de març de 1602) va ser un compositor, organista, diplomàtic, coreògraf i ballarí del final del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Emilio de' Cavalieri · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: 1550 і Enric II de França · Veure més »

Enric III de Brunsvic-Lüneburg

Enric III de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Heinrich von Braunschweig-Dannenberg) va néixer a Celle (Alemanya) el 4 de juny de 1533 i va morir a Dannenberg el 19 de gener de 1598.

Nou!!: 1550 і Enric III de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Entrena

Entrena és una localitat a 13 km de Logronyo, a la província de La Rioja.

Nou!!: 1550 і Entrena · Veure més »

Epifania de Miquel Àngel

Epifania és un dibuix en carbonet de l'artista del renaixement italià Michelangelo Buonarroti, datat circa 1550-1553.

Nou!!: 1550 і Epifania de Miquel Àngel · Veure més »

Esclau moribund

Esclau moribund és una escultura de marbre blanc creada cap a 1513 per l'escultor renaixentista Miquel Àngel.

Nou!!: 1550 і Esclau moribund · Veure més »

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Nou!!: 1550 і Escola veneciana · Veure més »

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V. Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona. La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península.

Nou!!: 1550 і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó · Veure més »

Església de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí

La Basílica Menor de Sant Jaume, és bé d'interès cultural, segons consta en la fitxa BIC's de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, amb declaració singular, amb la categoria de monument i anotació ministerial: R-I-51-0004393, de 18 de gener de 1999.

Nou!!: 1550 і Església de Sant Jaume Apòstol d'Algemesí · Veure més »

Església de Sant Josep (Breña Baja)

L'església de Sant Josep, situada en el municipi palmer de Breña Baja illa de La Palma (Canàries, Espanya), va passar a ser des del 2 d'agost de 1637, la primera parròquia que sota l'advocació, del Sant el nom del qual pren, va haver-hi en l'Arxipèlag Canari, gràcies als senyors que posseïen hisendes en el lloc i al petit nucli de veïns existents per aquell temps.

Nou!!: 1550 і Església de Sant Josep (Breña Baja) · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa)

L'església parroquial del municipi de Soneixa (Alt Palància, País Valencià), consagrada a Sant Miquel Arcàngel, data de mitjans del i està situada en un petit turó, al costat de l'antiga casa-palau dels ducs de Montellano.

Nou!!: 1550 і Església de Sant Miquel Arcàngel (Soneixa) · Veure més »

Església de Santa María de Palacio

Lesglésia de Santa María de Palacio, també coneguda com a església Imperial de Santa María de Palacio és un monument religiós situat a la ciutat de Logronyo, en La Rioja, Espanya.

Nou!!: 1550 і Església de Santa María de Palacio · Veure més »

Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)

L'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: 1550 і Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís) · Veure més »

Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca

L'Església arxiprestal de Sant Pere Apòstol, de Sueca, està situada a la Plaça de Sant Pere de la ciutat de Sueca, a la comarca de la Ribera Baixa, a la província de València.

Nou!!: 1550 і Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca · Veure més »

Estat de São Paulo

São Paulo és un estat del Brasil, localitzat a la Regió Sud-est.

Nou!!: 1550 і Estat de São Paulo · Veure més »

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg

Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (en alemany Philipp von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg) va néixer a Sonderburg (Alemanya) el 15 de març de 1584 i va morir a Glücksburg el 27 de setembre de 1663.

Nou!!: 1550 і Felip de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg · Veure més »

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg

Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg (en alemany Philipp Ernst zu Hohenlohe-Langenburg) va néixer a Langenburg (Alemanya) l'11 d'agost de 1584 i va morir a Weikersheim el 29 de gener de 1628.

Nou!!: 1550 і Felip Ernest de Hohenlohe-Langenburg · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: 1550 і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Festes de Santa Tecla de Tarragona

Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.

Nou!!: 1550 і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »

Fortià (llinatge)

s Els Fortià (als textos medievals escrit sobretot Forcià) foren un llinatge de la baixa noblesa catalana medieval oriünd de la localitat altempordanesa de Fortià, situat al comtat d'Empúries, del qual eren feudataris.

Nou!!: 1550 і Fortià (llinatge) · Veure més »

François de Tournon

François de Tournon (Tournon-sur-Rhône 1489 † 1562 Saint-Germain-en-Laye) va ser un diplomàtic i cardenal francès.

Nou!!: 1550 і François de Tournon · Veure més »

Francesc Calça

Francesc Calça (Barcelona, 1521 - 3 de gener de 1603), referit a l'època com a Francisco Calça, fou un cavaller català, humanista, especialista en llengües, catedràtic d'arts i filosofia i Rector de l'Estudi General de Medicina i Arts (1545) i de l'Estudi General de Barcelona (1576-1577).

Nou!!: 1550 і Francesc Calça · Veure més »

Francesc d'Olesa i Santmartí

Francesc d'Olesa i Santmartí (Ciutat de Mallorca, 1480-1550), noble, escriptor i preceptista mallorquí.

Nou!!: 1550 і Francesc d'Olesa i Santmartí · Veure més »

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Nou!!: 1550 і Francesc de Borja · Veure més »

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia

Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia (Oliva, 1499 - 25 d'octubre de 1550), baró de Nules i tercer comte d'Oliva, fou un noble i poeta del Regne de València.

Nou!!: 1550 і Francesc Gilabert de Centelles Riu-sec i Fernández de Heredia · Veure més »

Francesc II de Lorena

Francesc II de Lorena —en francès François II de Lorraine— (Nancy, Regne de França, 27 de febrer de 1572 i - Badonviller, 14 d'octubre de 1632) ostentà el títol de comte de Vaudémont i molt breument també el de duc de Lorena i de Bar, el 1625.

Nou!!: 1550 і Francesc II de Lorena · Veure més »

Francesc III Gonzaga

Francesc III Gonzaga (Màntua, 10 de març del 1533 – Màntua, 21 de febrer del 1550) fou el segon duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1540 fins a la seva mort.

Nou!!: 1550 і Francesc III Gonzaga · Veure més »

Francesc IV Crispo

Francesc IV Crispo, nascut el 1518, era fill de Joan IV Crispo.

Nou!!: 1550 і Francesc IV Crispo · Veure més »

Francesco Paciotto

Francesco Paciotto (Urbino, 1521 - 1591) va ser un conegut arquitecte italià, autor de nombrosa obra civil i militar durant el.

Nou!!: 1550 і Francesco Paciotto · Veure més »

Francesco Piccolomini

Francesco Piccolomini (Siena, 1520-1604) fou un filòsof italià.

Nou!!: 1550 і Francesco Piccolomini · Veure més »

Francesco Rosselli

Francesco Rosselli, també conegut com a Roselli, Rossello, Rousel, i Rusello (nascut al voltant de 1510 i mort per l'any 1577) fou un compositor italià del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Francesco Rosselli · Veure més »

Francesco Stivori

Francesco Stivori (Venècia, a l'entorn de 1550 - Graz, 1605) fou un organista i compositor italià.

Nou!!: 1550 і Francesco Stivori · Veure més »

Franz Sales

Franz Sales (Arxiducat d'Àustria, 1550 - 1599) fou un compositor del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Franz Sales · Veure més »

Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg

Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg (en alemany Friedrich von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg) va néixer a Sønderborg (Dinamarca) el 26 de novembre de 1581 i va morir a Nordborg el 22 de juliol de 1658.

Nou!!: 1550 і Frederic de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Norburg · Veure més »

Frederic III de Nàpols

Sisè de '''Frederic III de Nàpols''', 1496-1501. Frederic III de Nàpols (1452 - Tours, França 1504), rei de Nàpols (1496-1501).

Nou!!: 1550 і Frederic III de Nàpols · Veure més »

Gafsa

Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.

Nou!!: 1550 і Gafsa · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: 1550 і Gandia · Veure més »

Garcia de Mèdici

''Rittrato di Garzia de' Medici'', obra d'Agnolo Bronzino (vers el 1550). Garcia de Mèdici (en italià: Garzia de' Medici) (Florència, Ducat de Florència 1547 - Livorno, 6 de desembre 1562) fou un membre de la família Mèdici.

Nou!!: 1550 і Garcia de Mèdici · Veure més »

Gómez Pereira

Gómez Pereira (1500-1567?) va ser un filòsof, metge i humanista espanyol, natural de Medina del Campo (Valladolid).

Nou!!: 1550 і Gómez Pereira · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: 1550 і Gerba · Veure més »

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Nou!!: 1550 і Giordano Bruno · Veure més »

Giorgio Vasari

Giorgio Vasari (Arezzo, 30 de juliol de 1511 - Florència, 27 de juny de 1574) va ser un arquitecte, pintor i escriptor italià.

Nou!!: 1550 і Giorgio Vasari · Veure més »

Giovanni Antonio Sogliani

Giovanni Antonio Sogliani (Florència, 1492 — Florència, 1544) va ser un pintor italià del Renaixement apreciat per la seua capacitat de representar l'esperit de la Contrareforma inserint el llenguatge figuratiu de l'època en unes personals atmosferes melancòliques.

Nou!!: 1550 і Giovanni Antonio Sogliani · Veure més »

Giovanni Salviati

Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1550 і Giovanni Salviati · Veure més »

Girolamo Cardano

Gerolamo Cardano, o Girolamo Cardan (Pavia, 24 de setembre de 1501 - Roma, 21 de setembre de 1576) fou un famós matemàtic del Renaixement, metge, astròleg, jugador de jocs d'atzar i filòsof.

Nou!!: 1550 і Girolamo Cardano · Veure més »

Girolamo Muziano

Girolamo Muziano (Acquafredda, prop de Brescia, h. 1528 - 1532 – Roma, 1592) fou un pintor italià del manierisme.

Nou!!: 1550 і Girolamo Muziano · Veure més »

Governació de València

Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.

Nou!!: 1550 і Governació de València · Veure més »

Grez-Doiceau

Grez-Doiceau (en való Gré, neerlandès Graven) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.

Nou!!: 1550 і Grez-Doiceau · Veure més »

Guàrdia de Noguera

Guàrdia de Noguera, o Guàrdia de Tremp, és la vila que fa de cap del municipi de Castell de Mur, del Pallars Jussà.

Nou!!: 1550 і Guàrdia de Noguera · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Nou!!: 1550 і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »

Guillem Gonzaga

Guillem Gonzaga o Guillem I de Màntua (Màntua, 24 d'abril del 1538 – Goito, 14 d'agost del 1587) fou duc de Màntua i marquès de Montferrat del 1550 fins a la seva mort.

Nou!!: 1550 і Guillem Gonzaga · Veure més »

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg

Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg o simplement Guillem IV de Clèveris (en alemany Wilhelm von Jülich-Kleve-Berg) va néixer a Düsseldorf (Alemanya) el 28 de juliol de 1516 i va morir a la mateixa ciutat el 5 de gener de 1592.

Nou!!: 1550 і Guillem IV de Jülich-Clèveris-Berg · Veure més »

Guillem Kettler de Curlàndia

Guillem Kettler de Curlàndia (en alemany Wilhelm Kettler von Kurland i en letó Vilhelms Ketlers) va néixer a Jelgava (Letònia) el 20 de juliol de 1574 i va morir a la ciutat polonesa de Kukułowo el 17 d'agost de 1640.

Nou!!: 1550 і Guillem Kettler de Curlàndia · Veure més »

Gustau I

conegut posteriorment com a Gustau Vasa, va ser rei de Suècia des de 1523 fins a la seva mort, com a Gustau I. Va ser el primer monarca de la Casa de Vasa, que ocuparia el tron suec durant la major part dels segles  i. Va accedir al poder en ser nomenat regent el 1521 després de liderar una revolta contra Cristià II de Dinamarca, separant Suècia de la Unió de Kalmar.

Nou!!: 1550 і Gustau I · Veure més »

Hàssan Paixà

Hàssan Paixà (1525-1572) fou governador d'Alger del 1544 al 1551, del 1557 al 1561 i del 1562 al 1567.

Nou!!: 1550 і Hàssan Paixà · Veure més »

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; en suec) és la capital de Finlàndia.

Nou!!: 1550 і Hèlsinki · Veure més »

Hermann Matthias Werrecore

Hermann Matthias Werrecore, de vegades Matthias Hermann amb inversió dels noms (Warcoing, vers el 1500 - després de 1574) fou un compositor flamenc a Itàlia.

Nou!!: 1550 і Hermann Matthias Werrecore · Veure més »

Herri Met de Bles

Herri met de Bles, ''Les mines de coure'', Oli sobre taula, 83 x 114 cm. Herri met de Bles, ''Processó al Gòlgota'' Herri met de Bles, (també conegut com a Herri de Dinant, Herry de Patinir, i Civetta) (c. 1510 - c. 1555-1560) va ser un pintor flamenc del Renaixement nòrdic i manierista, especialitzat en paisatges.

Nou!!: 1550 і Herri Met de Bles · Veure més »

Hipòlit II d'Este

Hipòlit d'Este, també anomenat Hipòlit II d'Este, (Ferrara, Ducat de Ferrara, 1509 - Roma, Estats Pontificis, 1572) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1550 і Hipòlit II d'Este · Veure més »

Història d'Amèrica del Sud

La història d'Amèrica del Sud és la que es dedica a l'estudi dels esdeveniments més importants que han afectat als grups humans que han habitat el subcontinent des del seu primer poblament.

Nou!!: 1550 і Història d'Amèrica del Sud · Veure més »

Història d'Assam

La història d'Assam és molt poc coneguda en els seus orígens.

Nou!!: 1550 і Història d'Assam · Veure més »

Història d'Islàndia

La història d'Islàndia va començar amb l'assentament per part dels exploradors víkings i la gent que van esclavitzar de l'est, especialment Noruega i les illes britàniques, a finals del segle IX.

Nou!!: 1550 і Història d'Islàndia · Veure més »

Història de Colòmbia

Poporo de la Cultura Quimbaia en exhibició al Museu de l'Or. La història de Colòmbia fa referència als esdeveniments que han marcat la història de l'actual República de Colòmbia, un país llatinoamericà situat a la part nord-occidental d'Amèrica del Sud, amb una superfície de 2.070.408 km² (1.141.748 km² corresponen al seu territori continental i els restants 928.660 km² a la seva extensió marítima) i una població de 46.581.823.

Nou!!: 1550 і Història de Colòmbia · Veure més »

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Nou!!: 1550 і Història de Cuba · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: 1550 і Història de l'astronomia · Veure més »

Història de l'Església Catòlica al Japó

martiri de Sant Sebastià, 1590-1600, pintura a la tempera, Japó Els missioners cristians van arribar amb Francesc Xavier i els jesuïtes en la dècada de 1540 i van florir breument, amb més de 100.000 conversos, entre ells molts dàimios de Kyushu.

Nou!!: 1550 і Història de l'Església Catòlica al Japó · Veure més »

Història de la psiquiatria

''La boja Meg'' (Dulle Griet) de Pieter Brueghel el Vell. 1562, Museu Mayer van der Bergh d'Anvers. La psiquiatria (grec, psyche: ànima, iatréia: curació) és una especialitat de la medicina dedicada a l'estudi, prevenció i tractament de les malalties mentals i els trastorns del comportament.

Nou!!: 1550 і Història de la psiquiatria · Veure més »

Història del Magrib

La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.

Nou!!: 1550 і Història del Magrib · Veure més »

Història del Marroc

Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.

Nou!!: 1550 і Història del Marroc · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1550 і Història del Panjab · Veure més »

Humayun

Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.

Nou!!: 1550 і Humayun · Veure més »

Illa de Sai

LIlla de Sai és una illa del Nil d'uns 11 km de llarg i 5 d'ample, una de les més grans del riu, situada al nord de Dongola i de Kerma, avui al Sudan, entre la segona i la tercera cascada del riu.

Nou!!: 1550 і Illa de Sai · Veure més »

Imposició del castellà a Amèrica

Mapa d'Amèrica de l'any 1705 La imposició de la llengua castellana ha estat la forma activa, mitjançant l'aplicació de polítiques que tradicionalment que van en detriment d'altres llengües a Amèrica.

Nou!!: 1550 і Imposició del castellà a Amèrica · Veure més »

Innocenci Cybo

Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.

Nou!!: 1550 і Innocenci Cybo · Veure més »

Ippolito Baccusi

Ippolito Baccusi (Màntua, vers el 1550- Verona, 1609) fou monjo i compositor italià.

Nou!!: 1550 і Ippolito Baccusi · Veure més »

Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)

''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.

Nou!!: 1550 і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua) · Veure més »

Isabel Moctezuma

Escut dels Comtes de Miravalle (descendents de l'emperador mexica Moctezuma II) Tecuixpo Ixtlaxóchitl (circa 1509-1550), rebatejada com Isabel Moctezuma, va ser filla del novè uei tlatoani Moctezuma II i consort de Cuauhtlàhuac, de Cuauhtémoc i de Juan Cano de Saavedra.

Nou!!: 1550 і Isabel Moctezuma · Veure més »

Jacques Buus

Jacques Buus també conegut com a Jakob Buus i Jachet de Buus (vers el 1500 – agost de 1565) fou un compositor i organista francoflamenc del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Jacques Buus · Veure més »

Jan Tollius

Jan Tollius (Amersfoort, Holanda, 1550 - Copenhaguen, Dinamarca, 1603) fou un compositor holandès.

Nou!!: 1550 і Jan Tollius · Veure més »

Jaume Honorat Pomar

Jaume Honorat Pomar (València, cap a l'any 1550 - Madrid, 1606) fou un metge i botànic valencià.

Nou!!: 1550 і Jaume Honorat Pomar · Veure més »

Jaume Pou i Berard

Jaume Pou i Berard (Mallorca o Niça, 13 de febrer de 1495 o 1497 – Roma, 26 d'abril de 1563) fou un bisbe i cardenal presumptament mallorquí.

Nou!!: 1550 і Jaume Pou i Berard · Veure més »

Jean de Lorena

Jean de Lorena (Bar-le-Duc, 9 d'abril de 1498 - Neuvy-sur-Loire, 18 de maig de 1550) va ser un cardenal francès, que va ser arquebisbe de Reims, Lió i Narbona, bisbe de Metz, Toul, Verdun, Thérouanne, Luçon, Albi, Valença, Nantes i Agen.

Nou!!: 1550 і Jean de Lorena · Veure més »

Jean du Bellay

Jean du Bellay (Glatigny, 1492 † Roma, 16 de febrer de 1560) va ser un Arquebisbe Catòlic i diplomàtic Francès.

Nou!!: 1550 і Jean du Bellay · Veure més »

Jerònima Canyelles

Jerònima Canyelles (Barcelona, c. 1550 - Barcelona, 16 de febrer de 1613) o Jerònima de Colom fou una burgesa catalana vinculada a Barcelona i Calonge.

Nou!!: 1550 і Jerònima Canyelles · Veure més »

Jeroni de Cabanyelles i Gallac

Jeroni de Cabanyelles i Gallac (mort el 1550) fou Governador general de València entre 1524 i 1550 i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume.

Nou!!: 1550 і Jeroni de Cabanyelles i Gallac · Veure més »

Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin

Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Johann-Albrecht I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Güstrow (Alemanya) el 22 de desembre de 1525 i va morir a Schwerin el 12 de febrer de 1576.

Nou!!: 1550 і Joan Albert I de Mecklenburg-Schwerin · Veure més »

Joan Baptista Anyés

'''Noces místiques del venerable Agnesi''', de Joan de Joanes, (Museu de Belles Arts de València). Hi apareix Anyés a l'extrem esquerre. Joan Baptista Anyés fou un sacerdot, teòleg i escriptor humanista valencià nascut el 1480 i mort el 1553.

Nou!!: 1550 і Joan Baptista Anyés · Veure més »

Joan Bofill

Joan Bofill va néixer al segle XVI a Granollers.

Nou!!: 1550 і Joan Bofill · Veure més »

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg

Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg (en alemany Johann Kasimir von Pfalz-Zweibrücken-Kleeburg) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 20 d'abril de 1589 i va morir al palau de Stegeborg a Suècia el 18 de juny de 1652.

Nou!!: 1550 і Joan Casimir de Zweibrücken-Kleeburg · Veure més »

Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg

Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg (en alemany Hans Christian von Schleswig-Holstein-Sonderburg-Franzhagen) va néixer a Beck (Alemanya) el 26 d'abril de 1607 i va morir Sønderborg el 30 de juny de 1653.

Nou!!: 1550 і Joan Cristià de Schleswig-Holstein-Sonderburg · Veure més »

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Nou!!: 1550 і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »

Joan de Déu

Joan de Déu (Montemor-o-Novo, Portugal, 8 de març de 1495 - Granada, 8 de març de 1550) va ser un religiós portuguès, fundador de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.

Nou!!: 1550 і Joan de Déu · Veure més »

Joan II de Portugal

Joan II de Portugal, dit el Príncep Perfecte (Lisboa, 1455 - Alvor, 1495), fou rei de Portugal (1481-1495).

Nou!!: 1550 і Joan II de Portugal · Veure més »

Joan Jordi I de Saxònia

Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.

Nou!!: 1550 і Joan Jordi I de Saxònia · Veure més »

Joan Margarit i de Requesens

Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) fou un religiós que fou President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524) i bisbe de Girona (1534-1554).

Nou!!: 1550 і Joan Margarit i de Requesens · Veure més »

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1550 і Joana d'Arc · Veure més »

Joana de Cardona i Manrique de Lara

Joana de Cardona i Manrique de Lara, Joana II de Prades o Joana I de Pallars Sobirà (c. 1500 - Sogorb, 28 d'agost de 1564) fou duquessa de Cardona, comtessa de Prades, vescomtessa de Vilamur, marquesa de Pallars Sobirà i senyora de la baronia d'Entença (1543-1564).

Nou!!: 1550 і Joana de Cardona i Manrique de Lara · Veure més »

Joaquim Setantí i Alzina

Joaquim Setantí i Alzina (Barcelona, 1550? — Barcelona, 1617) fou un militar, polític, escriptor i filòsof català.

Nou!!: 1550 і Joaquim Setantí i Alzina · Veure més »

John Foxe

John Foxe (1516 - 8 d'abril de 1587) és recordat per ser l'autor del famós Llibre dels Màrtirs, que és un compendi dels màrtirs cristians al llarg de la història, amb èmfasi en el patiment dels protestants anglesos des del fins al regnat de Maria I d'Anglaterra.

Nou!!: 1550 і John Foxe · Veure més »

John Mair

John Mair o John Major (en llatí: Joannes Maioris i, a vegades, també anomenat Haddingtonus Scotus; Gleghornie, East Lothian, Escòcia, 1469 - Saint Andrews, Escòcia, 1550) va ser un filósof i matemàtic escocès.

Nou!!: 1550 і John Mair · Veure més »

John Merbeck

John Marbeck o Merbeck, o Merbecke (1510 – 1585 aquestes dates són aproximades) fou un teòleg i músic anglès.

Nou!!: 1550 і John Merbeck · Veure més »

John Napier

John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.

Nou!!: 1550 і John Napier · Veure més »

Jordi de Lencastre

Jordi de Lencastre Jordi de Lencastre (Abrantes, 1481 - Setúbal, 1550), duc de Coïmbra.

Nou!!: 1550 і Jordi de Lencastre · Veure més »

Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld

Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld (en alemany, Georg Wilhelm von Pfalz-Zweibrücken-Birkenfeld) va néixer a Ansbach (Alemanya) el 6 d'agost de 1591 i va morir a Birkenfeld el 25 de desembre de 1669.

Nou!!: 1550 і Jordi Guillem del Palatinat-Zweibrücken-Birkenfeld · Veure més »

Josep Nasi

Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.

Nou!!: 1550 і Josep Nasi · Veure més »

Juan de Juni

Juan de JuniEl seu nom original se suposa que va ser Jean de Joigny; el va espanyolitzar quan es va instal·lar a Castella.

Nou!!: 1550 і Juan de Juni · Veure més »

Juan Izquierdo (dominic)

Juan Izquierdo (Torralba de Ribota, ? - Tortosa, 30 de setembre de 1585) va ser un religiós dominic d'origen aragonès que ocupà el bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1550 і Juan Izquierdo (dominic) · Veure més »

Juan Lorenzo Palmireno

Juan Lorenzo Palmireno, o Lorenço Palmyreno (o Laurentius Palmyrenus, en llatí), noms utilitzats per Juan Lorenzo Roca (Alcanyís, 1524 — València, 1579); fou un humanista aragonès, professor de Gramàtica i Retòrica, i un autor eclèctic i prolífic que cultivà la pedagogia, la retòrica, l'escriptura epistolar, la comèdia humanística en el camp educatiu, els mètodes d'ensenyament del llatí i els repertoris paremiològics.

Nou!!: 1550 і Juan Lorenzo Palmireno · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: 1550 і Juli III · Veure més »

Junta de Cardan

Junta cardan o Universal en moviment. Una junta cardan o universal, és un element mecànic que permet la transmissió de rotació entre dos arbres els eixos geomètrics del qual formen un angle no superior als 15º, fix o variable.

Nou!!: 1550 і Junta de Cardan · Veure més »

Junta de Valladolid

Junta de Valladolid és la denominació habitual del cèlebre debat que va tenir lloc en 1550 i 1551 al Col·legi de Sant Gregori de Valladolid, dins de l'anomenada polèmica dels naturals (indígenes americans o indis), i que va enfrontar dues formes antagòniques de concebre la conquesta d'Amèrica, interpretades romànticament com la dels defensors i la dels enemics dels indis: la primera, representada per Bartolomé de las Casas, considerat avui pioner de la lluita pels drets humans; i la segona, per Juan Ginés de Sepúlveda, qui defensava el dret i la conveniència del domini dels espanyols sobre els indígenes, als qui a més concep com naturalment inferiors.

Nou!!: 1550 і Junta de Valladolid · Veure més »

Kapudan paixà

El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.

Nou!!: 1550 і Kapudan paixà · Veure més »

Karli-Ili

Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).

Nou!!: 1550 і Karli-Ili · Veure més »

Køge

Køge (en el passat escrit Kjøge) és una ciutat portuària danesa situada al nord-est de l'illa de Sjælland, a la costa de la badia de Køge.

Nou!!: 1550 і Køge · Veure més »

Khatchen

El principat de Khatchen (armeni Խաչենի իշխանություն) fou un estat de l'Armènia medieval a la província històrica de l'Artsakh o Alt Karabakh (Nagorno Karabagh) establert al.

Nou!!: 1550 і Khatchen · Veure més »

Khyber Pakhtunkhwa

El Khyber-Pakhtunkhwa, antigament anomenat la Província de la Frontera del Nord-oest (North-West Frontier Province, coneguda també com a NWFP, urdú śhumāl maġribī sarhadī sūbha شمال مغربی سرحدی صوبہ) és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.

Nou!!: 1550 і Khyber Pakhtunkhwa · Veure més »

Kirkjubæjarklaustur

250px La petita vila de Kirkjubæjarklaustur té 160 habitants i es troba al sud d'Islàndia, al costat de la carretera entre Vík í Mýrdal i Höfn.

Nou!!: 1550 і Kirkjubæjarklaustur · Veure més »

Kirkjubøargarður

Kirkjubøargarður és una antiga casa de fusta que hi ha al poble de Kirkjubøur, a les Illes Fèroe.

Nou!!: 1550 і Kirkjubøargarður · Veure més »

Kirkjubøur

Kirkjubøur (pronunciat) és una petita localitat de les Illes Fèroe situada al sud de la costa occidental de l'illa de Streymoy.

Nou!!: 1550 і Kirkjubøur · Veure més »

Kordíky

Kordíky és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1550 і Kordíky · Veure més »

La City

La City, en anglès City of London o The City, és una petita àrea del Gran Londres (Anglaterra) considerada el nucli històric de Londres al voltant del qual la conurbació va créixer i ha mantingut l'estatus de ciutat des de temps immemorials.

Nou!!: 1550 і La City · Veure més »

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.

Nou!!: 1550 і La Gioconda · Veure més »

Lapas

Lapas fou una freguesia portuguesa del municipi de Torres Novas, amb 4,96 km² d'àrea i 2.590 habitants (2011).

Nou!!: 1550 і Lapas · Veure més »

Larraix

Larraix Larraix (‘l'àtic’; castellà i francès: Larache) és una ciutat del Marroc, a la província homònima de la regió de Tànger-Tetuan-Al Hoceima.

Nou!!: 1550 і Larraix · Veure més »

Lautaro

Bust de Lautaro. Bandera de Lautaro a la batalla de Valdivia Lautaro (Tirúa, Xile, ca. 1535 – Peteroa, Xile, 29 d'abril del 1557) fou un cap dels araucans que va destacar en la seva resistència als espanyols.

Nou!!: 1550 і Lautaro · Veure més »

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: 1550 і Líbia · Veure més »

Le Vite

Les Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes, o Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori en la versió original italiana, és una obra que conté una sèrie de biografies d'artistes escrites pel pintor i arquitecte italià del Giorgio Vasari, considerada «potser l'obra més famosa, i fins i tot actualment la més llegida entre la literatura antiga sobre art», «una de les obres més influents sobre art del Renaixement italià", i «un dels textos fonamentals de la història de l'art».

Nou!!: 1550 і Le Vite · Veure més »

Lenques

Bandera del poble lenca d'El Salvador El poble lenca és un grup ètnic de l'àrea cultural mesoamericana lligat a la cultura maia, però que té el seu propi idioma, considerat llengua amenaçada que va ocupar part del territori d'Hondures i El Salvador des de temps precolombins.

Nou!!: 1550 і Lenques · Veure més »

Lippo Memmi

Lippo Memmi (Siena, dècada del 1280 - Siena, 1356) va ser un pintor italià.

Nou!!: 1550 і Lippo Memmi · Veure més »

Literatura danesa

Hans Christian Andersen La literatura danesa inclou les obres escrites en danès.

Nou!!: 1550 і Literatura danesa · Veure més »

Literatura letona

Segell letó amb un dels protagonistes més importants de l'epopeia coneguda com a ''Lāčplēsis''. La literatura letona és la literatura escrita en letó a l'actual república de Letònia i alhora per alguns exiliats a Suècia, Canadà, EUA i Europa.

Nou!!: 1550 і Literatura letona · Veure més »

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Nou!!: 1550 і Ljubljana · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: 1550 і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1550 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1550 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: 1550 і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista d'òperes per compositor

Llista de més de 1.600 obres de més de 400 compositors d'òpera.

Nou!!: 1550 і Llista d'òperes per compositor · Veure més »

Llista d'obres de Ticià

Sala de Ticià al Museu del Prado La carrera artística de Ticià va ser molt dilatada, amb una producció grandiosa, la majoria per encàrrec.

Nou!!: 1550 і Llista d'obres de Ticià · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1550 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1550 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de ciutats de Finlàndia

finlandesa Les ciutats de Finlàndia, en finlandès, kaupunki, en suec stad, són 113 municipis de Finlàndia que tenen un estatus administratiu especial, en finlandès kunta, en suec komun.

Nou!!: 1550 і Llista de ciutats de Finlàndia · Veure més »

Llista de ciutats de Portugal

Actualment (any 2010) Portugal té 156 poblacions amb la consideració de ciutat.

Nou!!: 1550 і Llista de ciutats de Portugal · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1550 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors de Cap Verd

Aquesta és la llista de governadors de Cap Verd durant l'època en què va romandre sota administració portuguesa.

Nou!!: 1550 і Llista de governadors de Cap Verd · Veure més »

Llista de governadors de Yucatán

Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.

Nou!!: 1550 і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »

Llista de virreis de Nova Espanya

A continuació es mostra una llista dels virreis de Nova Espanya.

Nou!!: 1550 і Llista de virreis de Nova Espanya · Veure més »

Llista de virreis de València

La llista de virreis de València inclou els magistrats que van exercir des de l'establiment del règim de virregnat el 1520, fent que el càrrec de Lloctinent del Regne de València accentués el seu caràcter intermedi perdent gran part de la seva importància política en favor dels virreis i sent suprimit amb els decrets de Nova Planta.

Nou!!: 1550 і Llista de virreis de València · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: 1550 і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt

Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt (en alemany Ludwig Günther von Schwarzburg-Rudolstadt) va néixer a Rudolstadt (Alemanya) el 27 de juny de 1581 i va morir a la mateixa ciutat el 4 de novembre de 1646.

Nou!!: 1550 і Lluís Gunther I de Schwarzburg-Rudolstadt · Veure més »

Lluís III d'Orleans

Escut d'armes dels ducs d'Orleans Lluís III d'Orleans a Lluís de França (Saint Germain-en-Laye 3 de febrer de 1549 - Mante 24 d'octubre de 1550), príncep de França i duc d'Orleans (1549-1550).

Nou!!: 1550 і Lluís III d'Orleans · Veure més »

Lorenzo Lotto

''Al·legoria del vici i de la virtut'', 1505, Washington, National Gallery Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 – Loreto, 1556) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu entre Venècia, Bèrgam i les Marques.

Nou!!: 1550 і Lorenzo Lotto · Veure més »

Louis Bourgeois

Louis Bougeois (París, ~1510 - 1560) fou un compositor francès.

Nou!!: 1550 і Louis Bourgeois · Veure més »

Louise Labé

Louïze Charly Labé o Louise Labé (anomenada La Belle Cordière o La Bella Cordonera), Lió, 1524-Parcieux-en-Dombes, 25 d'abril de 1566, fou una poeta francesa.

Nou!!: 1550 і Louise Labé · Veure més »

Lucas Cranach el Jove

Lucas Cranach el Jove (Wittenberg, 4 d'octubre de 1515 – Weimar, 25 de gener de 1586) fou un artista renaixentista alemany, conegut per les seves xilografies i pintures.

Nou!!: 1550 і Lucas Cranach el Jove · Veure més »

Maciej Jablonowski

Maciej Jablonowski (en polonès Maciej Jabłonowski) va néixer a Yablonov (Ucraïna) el 1569 i va morir a Kolomija el 1619.

Nou!!: 1550 і Maciej Jablonowski · Veure més »

Magdalena Sibil·la de Prússia

Magdalena Sibil·la de Prússia (en alemany Magdalena Sibylle von Preußen) va néixer a Königsberg, actualment a l'enclavament rus de Kaliningrad, el 31 de desembre de 1586 i va morir a Dresden el 12 de febrer de 1659.

Nou!!: 1550 і Magdalena Sibil·la de Prússia · Veure més »

Mahàmmad aix-Xaykh

Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam, anomenat també Mahàmmad aix-Xaykh i de malnom Amghar, que en amazic vol dir ‘el Vell' (Tagmaddart, a la regió del Draa, vers 1490/1491 - 1557), fou sultà de la dinastia sadita (Mahàmmad I).

Nou!!: 1550 і Mahàmmad aix-Xaykh · Veure més »

Mahdia

Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.

Nou!!: 1550 і Mahdia · Veure més »

Malé Borové

Malé Borové és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1550 і Malé Borové · Veure més »

Malgrat de Mar

Malgrat de Mar és una vila i el municipi més oriental del Maresme; i fa frontera amb la comarca de la Selva i la Tordera.

Nou!!: 1550 і Malgrat de Mar · Veure més »

Manierisme

En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.

Nou!!: 1550 і Manierisme · Veure més »

Margarida d'Angulema

Margarida d'Angulema també anomenada Margarida de Navarra, Margarida d'Orleans i Margarida d'Alençon (Angulema 11 d'abril de 1492 - Odos, França 21 de desembre de 1549), fou duquessa consort d'Alençon (1509-1525) i reina consort de Navarra (1527-1549).

Nou!!: 1550 і Margarida d'Angulema · Veure més »

Maria d’Habsburg-Jagellon

Maria d'Habsburg-Jagellon (en alemany Maria von Habsburg o Maria von Österreich) va néixer a Praga el 15 de maig de 1531 i va morir al Palau d'Hambach l'11 de desembre de 1581.

Nou!!: 1550 і Maria d’Habsburg-Jagellon · Veure més »

Maria Hohenzollern de Prússia

Maria Hohenzollern de Prússia (en alemany Marie von Preußen) va néixer a la ciutat prussiana de Königsberg el 23 de gener de 1679 i va morir a Bayreuth l'11 de febrer de 1649.

Nou!!: 1550 і Maria Hohenzollern de Prússia · Veure més »

Mariano Socini

Mariano Sozzini —dit el Jove per diferenciar-lo del seu pare— (Siena, 1482 – ?, 1556) fou un jurista italià, que va donar nom a la cautela sociniana.

Nou!!: 1550 і Mariano Socini · Veure més »

Mariotto Albertinelli

''Anunciació'', Alte Pinakothek de Múnic. Mariotto Albertinelli (Florència, 13 d'octubre de 1474 - Florència, 5 de novembre de 1515) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Mariotto Albertinelli · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1550 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Montferrat

XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: 1550 і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Martí Garcia de Mendoza

Martí Garcia de Mendoza (Fuenlabrada de los Montes, 1549/1550 — Tortosa, setembre/octubre de 1615) fou un arquitecte d'origen extremeny, mestre major de l'obra de la Seu de Tortosa des de 1581 fins a 1615, i considerat un dels millors arquitectes del tardorenaixement català.

Nou!!: 1550 і Martí Garcia de Mendoza · Veure més »

Martiri de sant Pere (Miquel Àngel)

El Martiri de sant Pere és un fresc del pintor renaixentista italià Miquel Àngel, executat a Capella Paulina del Palau Apostòlic (Ciutat del Vaticà).

Nou!!: 1550 і Martiri de sant Pere (Miquel Àngel) · Veure més »

Masia de Puigventós

La Masia de Puigventós és una masia situada al municipi d'Olesa de Montserrat, al nord de la població homònima, a la comarca del Baix Llobregat, a la falda del cim de Puigventós.

Nou!!: 1550 і Masia de Puigventós · Veure més »

Masqat

La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.

Nou!!: 1550 і Masqat · Veure més »

Matthias Greitter

Matthias Greitter (Aichach, prop d'Augsburg, Baviera, ~1494 - Estrasburg, 20 de desembre de 1550) fou un compositor alemany del Renaixement i mestre de capella de la catedral d'Estrasburg.

Nou!!: 1550 і Matthias Greitter · Veure més »

Màries

Els màries (o mòries) són un poble d'Assam, probablement descendents dels presoners musulmans fets a la primera part del (en les invasions del 1532 i 1550), que es van establir al país i hi van restar.

Nou!!: 1550 і Màries · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: 1550 і Mèdici · Veure més »

Mínim de Spörer

El mínim de Spörer és un període de baixa activitat solar què va durar des del 1420 al 1570 (alguns diuen que del 1450 al 1550).

Nou!!: 1550 і Mínim de Spörer · Veure més »

Mbwila

Mbwila era un petit estat històric ubicat a l'actual Angola.

Nou!!: 1550 і Mbwila · Veure més »

Mehdya

Mehdya, antigament anomenada Mamura o al-Mamura, és un municipi de la província de Kénitra, a la regió de Rabat-Salé-Kenitra, al Marroc.

Nou!!: 1550 і Mehdya · Veure més »

Melikats del Karabagh

XVI Els melikats del Karabagh foren set estats, anomenats "melikats" o "malikats" (de Melik Մելիք., "príncep" de l'àrab malik, rei), a la regió del Karabakh i en part en el de la Siunia.

Nou!!: 1550 і Melikats del Karabagh · Veure més »

Melilla

Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: 1550 і Melilla · Veure més »

Mesquita de Solimà

La mesquita de Solimà (en turc Süleimaniye Camii) va ser construïda, sota les ordres de Solimà I el Magnífic, per l'arquitecte Sinan entre 1550 i 1557, i és considerada com la més bonica de les mesquites imperials d'Istanbul.

Nou!!: 1550 і Mesquita de Solimà · Veure més »

Mestre del Papagai

''Maria Magdalena'' del Mestre del Papagai (entre 1525 i 1550) Nen Jesús'' (1540) ''El suïcidi de Lucrècia'' Mestre del Papagai fou un pintor flamenc de composicions religioses i retrats, el qual fou actiu a Anvers durant el primer terç del.

Nou!!: 1550 і Mestre del Papagai · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: 1550 і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Mite de la Terra plana

bibliófil Flammarion, en podia tenir un exemplar. Il·lustració de la terra esfèrica en una còpia del segle XIV de ''L'Image du monde'' (ca. 1246). El mite de la Terra plana és un malentès modern segons el qual la visió cosmològica predominant durant l'Edat Mitjana consistia en considerar que la Terra era plana, i no una esfera.

Nou!!: 1550 і Mite de la Terra plana · Veure més »

Moisès Cordovero

Moisès Ben Jacob Cordovero, (en hebreu: משה קורדובירו), també conegut per l'acrònim: רמ"ק (el Ramak), (Espanya, 1522 - Safed, Imperi Otomà, 1570) va ser un rabí, místic, teòleg i cabalista sefardita.

Nou!!: 1550 і Moisès Cordovero · Veure més »

Monestir de Sant Daniel de Girona

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.

Nou!!: 1550 і Monestir de Sant Daniel de Girona · Veure més »

Monestir de Sant Miquel dels Reis

Façana principal del monestir El monestir de Sant Miquel dels Reis és un monestir situat als afores de la ciutat de València, al barri dels Orriols, districte de Rascanya, a pocs metres de la fita amb Tavernes Blanques.

Nou!!: 1550 і Monestir de Sant Miquel dels Reis · Veure més »

Museu dels Agustins de Tolosa

El Museu dels Agustins és el Museu de Belles Arts de Tolosa.

Nou!!: 1550 і Museu dels Agustins de Tolosa · Veure més »

Naumàquia

Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.

Nou!!: 1550 і Naumàquia · Veure més »

Niccolò Tribolo

Niccolò Tribolo, pseudònim de Niccolò di Raffaello Pericoli (Florència, ca. 1500 — 7 de setembre de 1550 va ser un arquitecte i escultor manierista italià. Va ser arquitecte de cort de Cosme I de Mèdici abans que ho fos Bernardo Buontalenti.

Nou!!: 1550 і Niccolò Tribolo · Veure més »

Nicolau de Mercoeur

Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.

Nou!!: 1550 і Nicolau de Mercoeur · Veure més »

Nicolau Perrenot de Granvelle

Nicolás Perrenot de Granvela (Ornans, Franc Comtat; 1484 - Augsburg, Alemanya; 1550).

Nou!!: 1550 і Nicolau Perrenot de Granvelle · Veure més »

Nimfeu

El '''nimfeu''' de Gerasa, a Jordània Un nimfeu (del llatí nymphaeum, i aquest del grec νυμφαίων, nymfaíon) era un monument de l'antiga Grècia i de Roma dedicat a les nimfes, especialment a les de les fonts (les nàiades).

Nou!!: 1550 і Nimfeu · Veure més »

Nogais

Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.

Nou!!: 1550 і Nogais · Veure més »

Nova Granada

El Nou Regne de Granada varen ser un grup de províncies colonials del nord de Sud-amèrica, que corresponia principalment a l'actual Colòmbia.

Nou!!: 1550 і Nova Granada · Veure més »

Nové Mesto nad Váhom

Nové Mesto nad Váhom és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1550 і Nové Mesto nad Váhom · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1550 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: 1550 і Occità · Veure més »

Olinda

Olinda és un municipi brasiler de l'estat de Pernambuco, a la Regió Metropolitana de Recife.

Nou!!: 1550 і Olinda · Veure més »

Oltènia

Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.

Nou!!: 1550 і Oltènia · Veure més »

Orazio Scaletta

Orazio Scaletta (Cremona, pels volts del 1550 - Pàdua, 1630, a conseqüència de la pesta) fou un compositor italià.

Nou!!: 1550 і Orazio Scaletta · Veure més »

Orazio Vecchi

Orazio Vecchi (Mòdena, Ducat de Mòdena, 1550 - 20 de febrer de 1605) fou un compositor italià.

Nou!!: 1550 і Orazio Vecchi · Veure més »

Orlande de Lassus

Orlande de Lassus, conegut també com a Orlando di Lasso, Orlandus Lassus, Roland de Lassus o Roland Delattre (c. 1532 - 14 de juny de 1594), va ser un compositor de l'escola francoflamenca del Renaixement tardà.

Nou!!: 1550 і Orlande de Lassus · Veure més »

Otomís

Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.

Nou!!: 1550 і Otomís · Veure més »

Ozalj

Ozalj és una ciutat de Croàcia, al comtat de Karlovac entre Karlovac i Jastrebarsko, a la vora del riu Kupa.

Nou!!: 1550 і Ozalj · Veure més »

Palau dels Milà i Aragó

El palau dels Milà i Aragó, també anomenat palau dels marquesos d'Albaida, és l'edifici més emblemàtic d'Albaida.

Nou!!: 1550 і Palau dels Milà i Aragó · Veure més »

Palazzo Vecchio

El Palazzo Vecchio ('Palau Vell') es troba a la Piazza della Signoria, a Florència (Itàlia).

Nou!!: 1550 і Palazzo Vecchio · Veure més »

Pantel·leria

Pantel·leria (en italià Pantelleria, sicilià Pantiddirìa, en àrab Kawsara o Kusira deformació de Cossyra) és una illa italiana situada entre l'oest de Sicília (a uns 100 km) i la costa de Tunísia (a uns 70 km).

Nou!!: 1550 і Pantel·leria · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: 1550 і Papa Marcel II · Veure més »

Paranaguá

Paranaguá és una ciutat de l'estat brasiler de Paraná.

Nou!!: 1550 і Paranaguá · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: 1550 і Patatera · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1550 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pau V

Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.

Nou!!: 1550 і Pau V · Veure més »

Paul Brill

''Paisatge fantàstic muntanyós'' Paul Brill (Anvers o Breda, 1554 - Roma, 1626) va ser un pintor flamenc.

Nou!!: 1550 і Paul Brill · Veure més »

Pedro de La Gasca

Pedro de la Gasca (escrit també La Gasca o Lagasca) (Navarregadilla, Àvila, Castella, 1493 - Sigüenza, Castella, 13 de novembre de 1567) fou un sacerdot, polític, diplomàtic i militar castellà.

Nou!!: 1550 і Pedro de La Gasca · Veure més »

Pedro Machuca

Pedro Machuca, Toledo cap a 1490 - Granada 4 d'agost de 1550.

Nou!!: 1550 і Pedro Machuca · Veure més »

Pedro Ponce de León y Córdoba

Pedro Ponce de León y Córdoba (Còrdova, 1510 - Jaraicejo, 17 de gener de 1573) va ser un religiós andalús, bisbe de Ciudad Rodrigo i de Plasència i inquisidor general, a més d'un destacat erudit, bibliòfil i mecenes d'art.

Nou!!: 1550 і Pedro Ponce de León y Córdoba · Veure més »

Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona

Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona (Oliva, 1537 - 3 de maig de 1569), baró de Nules i quart comte d'Oliva, fou un noble del Regne de València.

Nou!!: 1550 і Pere de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona · Veure més »

Pere I del Congo

Pere I, també anomenat Nkanga a Mvemba va ser el rei (o manikongo) del regne del Congo des de 1543 fins a ser deposat en 1545.

Nou!!: 1550 і Pere I del Congo · Veure més »

Pere Patrici Mey

Pere Patrici Mey i Galés (València, 1550/1556 - València, ca. 1624) fou un impressor valencià a cavall dels segles  i, conegut per publicar les dues parts de la Dècada Primera d'Escolano, entre altres cròniques sobre València, i estampar una de les primeres edicions de El Quixot de Cervantes.

Nou!!: 1550 і Pere Patrici Mey · Veure més »

Petita Edat de Gel

La Petita Edat de Gel (PEG) o Petita Edat Glacial va ser un període fred que es va produir des de la meitat del fins a la meitat del.

Nou!!: 1550 і Petita Edat de Gel · Veure més »

Petrus Phalesius

Pere Phalèse (el vell) o Petrus Phalesius (senior) va ser un llibreter, gravador, editor i impressor de música brabançó a les Disset Províncies, nascut vers 1510 a Lovaina on va morir vers 1573.

Nou!!: 1550 і Petrus Phalesius · Veure més »

Philip Henslowe

Philip Henslowe (1550, Lindfield, Sussex, Anglaterra - 6 de gener de 1616) fou un empresari anglès de teatre isabelí.

Nou!!: 1550 і Philip Henslowe · Veure més »

Philippe de la Chambre

Philippe de La Chambre (Savoia, 1490 † Roma, 21 de desembre de 1550) Fou un cardenal francès del.

Nou!!: 1550 і Philippe de la Chambre · Veure més »

Pietat Palestrina

La Pietat de Palestrina és una obra d'escultura, atribuïda a Miquel Àngel, que es troba a la Galleria dell'Accademia a Florència, junt al David, una altra obra de l'artista, i consta d'un grup amb Crist, la Mare de Déu i Maria Magdalena de dos metres i mig d'altura.

Nou!!: 1550 і Pietat Palestrina · Veure més »

Pietro de Litala

Pietro de Litala o Pietro Delitala (Bosa, Sardenya, 1550 - 1590?) fou un escriptor sard, fill del vescomte de Sanluri.

Nou!!: 1550 і Pietro de Litala · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: 1550 і Pintura · Veure més »

Pirita

La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.

Nou!!: 1550 і Pirita · Veure més »

Pius IV

, nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser papa entre 1559 i 1565.

Nou!!: 1550 і Pius IV · Veure més »

Plaça gran de Sibiu

la torre del Consell Palau de l'Ajuntament i l'església catòlica romana "Santa Trinitat" Palau Brukenthal L'estàtua de Sant Joan de Nepomuc La plaça gran de Sibiu (en alemany Großer Ring) és la plaça central de Sibiu, existent des del 1366, amb la finalització del tercer cinturó de fortificacions de la ciutat.

Nou!!: 1550 і Plaça gran de Sibiu · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: 1550 і Pollença · Veure més »

Poppenbüttel

Poppenbüttel (en baix alemany Poppenbüddel) és un barri del districte de Wandsbek a la ciutat estat d'Hamburg a Alemanya.

Nou!!: 1550 і Poppenbüttel · Veure més »

Portada/article març 18

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: 1550 і Portada/article març 18 · Veure més »

Processó del Sant Enterrament de Tarragona

El Sant Enterrament de Tarragona és un dels actes de la Setmana Santa de Tarragona, consistent en una processó que comença i acaba a l’Església de Natzaret, fent un ampli recorregut pel centre històric de Tarragona.

Nou!!: 1550 і Processó del Sant Enterrament de Tarragona · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1550 і Protodiaca · Veure més »

Província de Mendoza

Mendoza és una província argentina en l'oest del país.

Nou!!: 1550 і Província de Mendoza · Veure més »

Província de Mondoñedo

La província de Mondoñedo va ser una de les set províncies en què estava dividida Galícia durant l'edat moderna.

Nou!!: 1550 і Província de Mondoñedo · Veure més »

Província de Santiago del Estero

Santiago del Estero és una província al centre de l'Argentina que limita al nord-oest amb la província de Salta, al nord i nord-est amb província del Chaco, al sud-est amb Santa Fe, al sud amb Córdoba i a l'oest amb Catamarca i Tucumán.

Nou!!: 1550 і Província de Santiago del Estero · Veure més »

Província de Tui

L'antiga província de Tui va ser una de les set províncies en què estava dividida Galícia durant l'edat moderna.

Nou!!: 1550 і Província de Tui · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: 1550 і Qazvín · Veure més »

Raffaellino del Garbo

Raffaellino del Garbo, o Raffaello Capponi, o Raffaello dei Carli (Florència, vers 1470 - Florència, 1524) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Raffaellino del Garbo · Veure més »

Ranuccio Farnese (cardenal)

Ranuccio Farnese, anomenat il cardinalino, (Valentano, Estats Pontificis 1530 - Parma, Ducat de Parma 1565) fou un prelat, membre de la Dinastia Farnese, que va esdevenir cardenal.

Nou!!: 1550 і Ranuccio Farnese (cardenal) · Veure més »

Reconquesta Tudor d'Irlanda

pàgines.

Nou!!: 1550 і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »

Red Bay

Red Bay és un poble de pescadors i antic emplaçament de diverses estacions baleneres basques a la costa sud de Labrador a la província de Terranova i Labrador, Canadà.

Nou!!: 1550 і Red Bay · Veure més »

Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi

El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.

Nou!!: 1550 і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »

Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona

La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona és una confraria de Tarragona fundada l'any 1545 i que a principis del és un dels principals referents, a Catalunya, de les tradicions de la Setmana Santa.

Nou!!: 1550 і Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona · Veure més »

Renat d'Alençon

Renat de Valois, duc d'Alençon, nascut el 1454, mort a Alençon l'1 de novembre de 1492, fou duc d'Alençon i comte de Perche, fill de Joan II, duc d'Alençon i comte de Perche, i de Maria d'Armanyac.

Nou!!: 1550 і Renat d'Alençon · Veure més »

Renée de Rieux

Renée de Rieux de malnom Bella Châteauneuf, fou una cortesana francesa, nascuda vers l'any 1550 i morta després del 1600.

Nou!!: 1550 і Renée de Rieux · Veure més »

Retrat d'Antonio Anselmi

Retrat d'Antonio Anselmi és un oli sobre tela de 75,5 × 64 cm realitzat per Ticià cap a l'any 1550, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: 1550 і Retrat d'Antonio Anselmi · Veure més »

Retrat del procurador Jacopo Soranzo

El Retrat del procurador Jacopo Soranzo és un quadre del pintor italià Tintoretto realitzat en oli sobre llenç.

Nou!!: 1550 і Retrat del procurador Jacopo Soranzo · Veure més »

Robert de Lenoncourt

Robert Lenoncourt, 1510 - 2 de febrer de 1561, va ser bisbe de Châlons-en-Champagne i Metz, arquebisbe d'Embrun, Auxerre, Sabine, Arles i Tolosa.

Nou!!: 1550 і Robert de Lenoncourt · Veure més »

Rosarium philosophorum

Lamina I del Rosarium philosophorum Rosarium philosophorum o El rosari dels filòsofs és un manuscrit il·lustrat de caràcter anònim contenint un tractat d'Alquímia datat el 1550.

Nou!!: 1550 і Rosarium philosophorum · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: 1550 і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Samode

Samode fou un estat tributari protegit, una thikana feudatària de Jaipur formada per 152 pobles.

Nou!!: 1550 і Samode · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: 1550 і Samos · Veure més »

San Pedro Nonualco

San Pedro Nonualco és un municipi del Salvador que pertany al Departament de La Paz.

Nou!!: 1550 і San Pedro Nonualco · Veure més »

Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci)

Sant Jeroni al desert (en italià, San Gerolamo) és una pintura realitzada al tremp i oli sobre taula, pel pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci.

Nou!!: 1550 і Sant Jeroni al desert (Leonardo da Vinci) · Veure més »

Sant Llogari de Castellet

Vista de l'església des de llevant Sant Llogari de Castellet, o de la Sala, és una església romànica del terme municipal de Castellterçol, a la comarca del Moianès.

Nou!!: 1550 і Sant Llogari de Castellet · Veure més »

Sant Martí Sesgueioles

Sant Martí Sesgueioles és un municipi de la comarca de l'Anoia dins de la comarca històrica de l'Alta Segarra.

Nou!!: 1550 і Sant Martí Sesgueioles · Veure més »

Santa María la Antigua

Imatge general del temple amb la creu enfront de la façana Santa María la Antigua és una església que s'aixeca des d'almenys el a la ciutat de Valladolid.

Nou!!: 1550 і Santa María la Antigua · Veure més »

Santa Maria in Aracoeli

Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.

Nou!!: 1550 і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »

Santa Maria in Via Lata

L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.

Nou!!: 1550 і Santa Maria in Via Lata · Veure més »

Santa Sabina (títol cardenalici)

El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.

Nou!!: 1550 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »

Santiago del Estero

Santiago del Estero és una ciutat argentina, capital de la província homònima.

Nou!!: 1550 і Santiago del Estero · Veure més »

Saqueig de Cullera (1550)

El saqueig de Cullera de 1550 fou una ràtzia otomana contra el litoral valencià.

Nou!!: 1550 і Saqueig de Cullera (1550) · Veure més »

Saqueig de Pineda de Mar

El saqueig de Pineda de Mar fou un atac otomà a la costa catalana de 1545.

Nou!!: 1550 і Saqueig de Pineda de Mar · Veure més »

Satgaon

Satgaon (oficialment Saptagram) fou una antiga ciutat al districte d'Hooghly a Bengala Occidental, situada a a 4 km de Bandel.

Nou!!: 1550 і Satgaon · Veure més »

Sülfeld

Sülfeld és un municipi de l'Amt Itzstedt a l'Estat federat alemany de Slesvig-Holstein, el 30 de març de 2010 tenia 3389 habitants.

Nou!!: 1550 і Sülfeld · Veure més »

Sebastián de Solís

Sebastián de Solís (Toledo; circa de 1550 - Granada; 1630-1631), escultor, arquitecte de retaules i imatger.

Nou!!: 1550 і Sebastián de Solís · Veure més »

Sebastián Raval

Sebastián Raval (Cartagena, Múrcia, 1550 - Palerm, Sicília, 1604) fou un eclesiàstic i músic murcià.

Nou!!: 1550 і Sebastián Raval · Veure més »

Sensuntepeque

Sensuntepeque és la capital del departament de Cabañas, al Salvador.

Nou!!: 1550 і Sensuntepeque · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1550 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Senyoria de Sonnois

Sonnois fou una senyoria feudal del Regne de França a la Baixa Normandia, sorgida al.

Nou!!: 1550 і Senyoria de Sonnois · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: 1550 і Setge · Veure més »

Setge de Haarlem

El setge de Haarlem va tenir lloc entre desembre de 1572 i juliol de 1573 en el marc de la guerra dels Vuitanta Anys.

Nou!!: 1550 і Setge de Haarlem · Veure més »

Setge de Malta (1565)

El setge de Malta (també conegut com a Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi Otomà va envair l'Illa de Malta, aleshores ocupada pels cavallers de l'orde de Sant Joan.

Nou!!: 1550 і Setge de Malta (1565) · Veure més »

Shōgun

Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.

Nou!!: 1550 і Shōgun · Veure més »

Shogunat Ashikaga

El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.

Nou!!: 1550 і Shogunat Ashikaga · Veure més »

Simeone Tagliavia d'Aragona

Simeone Tagliavia d'Aragona (Veziano, 20 de maig de 1550 – Roma, 20 de maig de 1604) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: 1550 і Simeone Tagliavia d'Aragona · Veure més »

Skálholt

Skálholt (en islandès antic Skálaholt) és una ubicació històrica situada al sud d'Islàndia, sobre el Riu Hvítá.

Nou!!: 1550 і Skálholt · Veure més »

Sofia Úrsula d'Oldenburg

Sofia Úrsula d'Oldenburg (en alemany Sophie Ursula von Oldenburg) va néixer a Delmenhorst (Alemanya) el 10 de desembre de 1601 i va morir a Rosenburg el 5 d'abril de 1642.

Nou!!: 1550 і Sofia Úrsula d'Oldenburg · Veure més »

Sofia Hohenzollern

Sofia Hohenzollern (en alemany Sophie von Hohenzollern) va néixer a Kaliningrad (Rússia) el 31 de març de 1582 i va morir a la ciutat letona de Kuldīga el 4 de desembre de 1610.

Nou!!: 1550 і Sofia Hohenzollern · Veure més »

Streltsí

Execució dels '''Streltsí''' després de la fallida rebel·lió de 1698, pintura de Vasili Súrikov Els Streltsí (del rus стрельцы; en singular стрелец, strelets) eren un antic cos militar rus, creat el 1550 durant el regnat d'Ivan IV el Terrible.

Nou!!: 1550 і Streltsí · Veure més »

Talaia d'Albercutx

La Talaia d'Albercutx o Albercuix (anomenada també Talaia Major de Pollença i Talaia de Formentor) és una torre de guaita situada al cim d'un puig al cap de Formentor, al municipi de Pollença (Mallorca).

Nou!!: 1550 і Talaia d'Albercutx · Veure més »

Tang Xianzu

Tang Xianzu, en xinès tradicional: 湯顯祖; en xinès simplificat: 汤显祖; en pinyin: Tāng Xiǎnzǔ; nom de cortesia Yireng (義仍): Fuzhou, Jiangxi (Xina) 24 de setembre de 1550 - 29 de juliol de 1616, va ser un funcionari de la dinastia Ming, que va destacar com escriptor i dramaturg, contemporani de Shakespeare i Cervantes.

Nou!!: 1550 і Tang Xianzu · Veure més »

Teoria arqueològica

Excavació arqueològica La teoria arqueològica és el conjunt de marcs intel·lectuals mitjançant els quals els arqueòlegs interpreten les dades arqueològiques.

Nou!!: 1550 і Teoria arqueològica · Veure més »

Thomas Mancinus

Thomas Mancinus (Schwerin, Mecklemburg, 1550 - Wolfenbüttel, 1611/1612) fou un compositor alemany del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Thomas Mancinus · Veure més »

Tiburzio Massaino

Tiburzio Massaino, també dit Massaini i Tiburtio (Cremona, abans de 1550 – Piacenza o Lodi, abans de 1608) fou sacerdot agustí i un compositor italià del Renaixement.

Nou!!: 1550 і Tiburzio Massaino · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.

Nou!!: 1550 і Ticià · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: 1550 і Timúrides · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: 1550 і Tlemcen · Veure més »

Torre de don Carles

La Torre de don Carles, també coneguda com a Torre de la Presó, és una torre situada entre la Plaça Major i el carrer de Vic de Taradell, a la comarca d'Osona, Catalunya.

Nou!!: 1550 і Torre de don Carles · Veure més »

Tractat d'Ardres

El tractat d'Ardres, posar fi, al 1546, a la guerra entre Francesc I de França i Enric VIII d'Anglaterra, que va començar amb la signatura d'un tractat d'aliança entre aquest últim i l'emperador Carles V, l'11 de febrer de 1543.

Nou!!: 1550 і Tractat d'Ardres · Veure més »

Turgut Reis

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.

Nou!!: 1550 і Turgut Reis · Veure més »

Txuvaixos

Els txuvaixos (txuvaix чǎвашсем, rus чуваши, tàtar: Çuaşlar\Чуашлар) són un poble turquès majoritari a Txuvàixia.

Nou!!: 1550 і Txuvaixos · Veure més »

Ulisse Aldrovandi

Ulisse Aldrovandi (Bolonya 1522 - ibíd. 1605) va ser un científic i naturalista italià. És usualment referit, especialment en cites antigues, com Aldrovandus; i en italià també apareix com Aldroandi.

Nou!!: 1550 і Ulisse Aldrovandi · Veure més »

Unguja

Unguja, sovint també coneguda com a Zanzíbar, és l'illa major de les que formen l'arxipèlag de Zanzíbar.

Nou!!: 1550 і Unguja · Veure més »

Veit Bach

Veit Bach (o Vitus), (cap al 1550 - † 8 de març de 1619) va ser un llaütista i cítarista alemany, i és el primer avantpassat conegut de la família Bach, rebesavi de Johann Sebastian Bach.

Nou!!: 1550 і Veit Bach · Veure més »

Vicente Lunel

Vicente Lunel (1480, Barbastre, Aragó - 1550, Trento, Itàlia) fou un sacerdot franciscà espanyol, ministre general del seu orde, teòleg del Concili de Trento.

Nou!!: 1550 і Vicente Lunel · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica del Nord i Àsia, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el territori continental del virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: 1550 і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat de Nova Granada

El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717 - 1724, 1740 - 1810 i 1815 - 1819).

Nou!!: 1550 і Virregnat de Nova Granada · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1550 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Vitanová

Vitanová és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1550 і Vitanová · Veure més »

Viver

Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1550 і Viver · Veure més »

Willem Barentsz

Willem Barentsz (Terschelling, Illes Frisones, Països Baixos, 1550 - Nova Zembla, 20 de juny de 1597), també escrit de vegades Barents o Barentz, va ser un navegant i explorador dels Països Baixos.

Nou!!: 1550 і Willem Barentsz · Veure més »

William Turner (naturalista)

Il·lustració de la Mandràgora planta de l'Herbari de William Turner de base d'Herbes, el primer que va ser publicat en anglès abans que en llatí William Turner MA (1509/10 – 13 de juliol de 1568) va ser un clergue anglicà i reformista, metge i  naturalista.

Nou!!: 1550 і William Turner (naturalista) · Veure més »

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.

Nou!!: 1550 і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1550 і Xèrica · Veure més »

Zlatá Baňa

Zlatá Baňa és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1550 і Zlatá Baňa · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: 1550 і 1574 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: 1550 і 1591 · Veure més »

1617

Rosa de Santa Maria a Metz.

Nou!!: 1550 і 1617 · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 18 de juliol · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 20 d'octubre · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 20 de desembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 24 de setembre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: 1550 і 28 de desembre · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 3 de juliol · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 30 de maig · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 31 de maig · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 4 d'abril · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1550 і 6 de novembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant