Comunicació

366 les relacions: Abadia de Cava, Abadia de Senhanca, Abadia de Vadstena, Abdalwadites, Abu-Abd-Al·lah VI, Abu-Zayyan III, Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp, Afrobolivians, Agadir, Albert Frederic de Barby-Mühlingen, Albert V de Baviera, Alfonso de Ávalos, Almagro (Castella-La Manxa), Alonso de Madrid (agustí), Alqas Mirza, Ana Gerónima, Andrea Palladio, Andreas Vesal, Anna d'Àustria (duquessa de Baviera), Anna de Hessen, Anna de Saxònia, Anselm Turmeda, Antic arquebisbat de York, Antoine Sanguin de Meudon, Antoni Agustí i Albanell, Antoni Crispo, Antoni de Lorena, Antoni Prunera, Antonio de Mendoza, Antonio Pucci, Antonio Sancho de Benevent, Aquil·les Taci, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Cusco, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Puebla de los Ángeles, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Santiago de Cuba, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Tàrent, ..., Art de Catalunya, Arxidiòcesi de València, Asope, Astracan, Audiència dels Confines, Aurenja, Ayacucho (ciutat), Àhmad al-Àraj, Banu Man (Líban), Bartomeu Alcalís, Basílica de Sant Climent del Laterà, Batalla de Ceresole, Batalla de Serravalle, Benedictus Ducis, Benigembla, Bernal Díaz del Castillo, Bertinoro, Bisbat d'Avellino, Bisbat de Bèrgam, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Caserta, Bisbat de Castellaneta, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Condom, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Cunàvia, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Lieja, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nantes, Bisbat de Niça, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Patti, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Saint-Brieuc, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Tulle, Bisbat de Verdun, Bisbat de Verona, Bisbat de Würzburg, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Blasco Núñez Vela, Bona Sforza, Burayda, Cambra dels Lords, Carcaixent, Carles I de Borbó (cardenal), Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo II Malatesta de Sogliano, Casa d'Orange-Nassau, Casa de Balda, Casa de Guisa, Castell de Craigmillar, Castell de Heidelberg, Castell de la Trinitat, Castell de Roslin, Catalina de Balmaseda y San Martín, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Terrassa, Caterina de Mèdici, Chen Chun, Chetumal, Cipriano de la Huerga, Citnos, Ciutadella de Roses, Claudi II d'Aumale, Climent VII, Companyia de Santa Úrsula, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Convent de Sant Domènec (Castelló d'Empúries), Corneli de Berghes, Corona (moneda), Corts de Castella, Cosme I de Mèdici, Cosme Mestre, Cristòfor Castellví, Cristóbal de Morales, Cristóbal Vaca de Castro, Cristina de Dinamarca, Cronologia de l'ornitologia, Dansa de la Moma, Darya Imad Xa, Dîvane Küsrev Paixà, Defensor fidei, Delfí de França, Diego de Álava y Esquivel, Diego Ribero, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Joseon, Dinastia sadita, Dirck Gerrits Pomp, Disputa de l'ase, Districte de Pishin, Districte de Quetta, Districte de Quetta-Pishin, Ducat de Bar, Ducat de Borbó, Ducat de Bouillon, Ducat de Medinaceli, Edimburg, El Sant Enterrament, Electorat del Palatinat, Elionor de Toledo, Els momos, Enric II de França, Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Escòcia, Escut de Madrid, Església de la Santa Creu de Llombai, Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Esposa de Putifar, Estella, Fakhr-ad-Din I, Flavi Josep, François de Tournon, Francesc Comte, Francesc de Borbó (comte d'Enghien), Francesc I de França, Francesc I de Lorena, Francesc II de França, Francesc Robuster i Sala, Francesco Salviati, Francisco de Carvajal, Francisco de Orellana, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Georg Rhaw, Gerolamo d'Elba, Giberto III Pio, Gillis van Coninxloo, Ginés Pérez de Hita, Giovanni Antonio Sogliani, Giovanni Battista Pinello di Ghirardi, Giovanni Maria Nanino, Giovanni Pierluigi da Palestrina, Giovanni Salviati, Girolamo da Treviso, Girolamo Muziano, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guillem I d'Orange-Nassau, Gustau I, Hadim Süleyman Paixà, Hasan Agha, Hàssan Paixà, Història d'Amèrica del Sud, Història d'Escòcia, Història d'Occitània, Història de Cuba, Història de l'Equador, Història de la música catalana, Història de Marràqueix, Història de Moçambic, Història de Panamà, Història de Suècia, Història del Panjab, Història del Rajasthan, Humayun, Illes Eòlies, Index Librorum Prohibitorum, Inquisició espanyola, Institut Lluís Vives de València, Ischia, Ivrea, Jacques Arcadelt, Jaume IV Crispo, Jean de La Barrière, Jean du Bellay, Joan III de Portugal, Joan IV Crispo, Joaquim d'Alexandria, Jodhpur, Johann Walter, Johannes Bertelius, John Foxe, John Knox, John Merbeck, Jordi d'Àustria, José de Sigüenza, Juan de Juni, Juli III, Kandahar, Karl I de Liechtenstein, Khair ed-Din Barba-rossa, Khilchipur, Kurkumaz ibn Yunis Man, Kurkumaz II, La Moma, Løgmaður, Leonor de Ovando, Liberalisme, Lipari, Literatura medieval oral i tradicional en èuscar, Llista d'anys, Llista d'obres de Ticià, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governadors colonials de Cuba, Llista de governadors de Cap Verd, Llista de municipis portuguesos, Llista de tractats, Llista de virreis del Perú, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís Bertran, Lope de Aguirre, Lorenzo Lotto, Lourenço Marques, Lourenço Marques (explorador), Lucrècia de Mèdici (1544-1561), Luis Antonio Sanguino de Pascual, Maddalena Casulana, Magdalena de Baviera, Mahàmmad aix-Xaykh, Manco Inca, Mare de Déu del Vinyet, Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica), Mariscal de França, Martí Onofre I de Rocabertí, Mashad, Mateu Fletxa el Vell, Maurici Proeta, Mauro Chiaula, Málinec, Merseburg, Micalet, Michelangelo Anselmi, Michelangelo Buonarroti, Miguel de Cervantes Saavedra, Moçambic, Monestir dels Jerònims, Muros (la Corunya), Nicolau de Mercoeur, Nicolau Payen, Nunciatura apostòlica a França, Occitània del segle XIV al XVII, Olaus Magnus, Orgue de Nostra Senyora dels Dolors, Orgue del monestir de La Real, Oronce Finé, Palma el Jove, Paolo Aretino, Papa Innocenci IX, Papa Marcel II, Pares de la Doctrina Cristiana, Pau de Crépy, Pau III, Pedro de La Gasca, Pedro Nunes, Penitenciari major, Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc, Portal de Mar, Principat d'Aurenja, Província de Maputo, Quetta, Ranuccio Farnese (cardenal), Rèquiem, Realdo Colombo, Renata de Lorena, Rinoceront de Dürer, Rodolfo Pio da Carpi, Rodrigo de Bastidas (bisbe), Ruy López de Villalobos, Sacre Imperi Romanogermànic, Sal·lusti de Bartas, Sanada Masayuki, Santa Maria in Aracoeli, Santa Maria in Trastevere, Sayri Túpac, Scipione Pulzone, Sebastian Münster, Senyoria de Mayenne, Setge de Perpinyà (1542), Sibiu, Sillery, Sofia Úrsula d'Oldenburg, Solimà I el Magnífic, Sucre de pa, Tahmasp I, Tizimín, Tocaima, Tomás de Villanueva, Tomé, Torquato Tasso, Travancore, Tulipomania, Turgut Reis, Universitat de Pisa, Urbano Monti, Valdivia (Xile), Vil·la Mèdici, Virregnat del Perú, Virrei, Vittoria Colonna, William Gilbert, William Turner (naturalista), Wilton House, Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken, Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg, Xer-Xah Surí, Xuetes, 1603, 1607, 27 d'abril. Ampliar l'índex (316 més) » « Shrink índex

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1544 і Abadia de Cava · Veure més »

Abadia de Senhanca

Labadia de Senhanca (nom occità; Sénanque en francès) és un edifici religiós cistercenc prop de la localitat de Gòrda al departament de la Valclusa, a la Provença, Occitània (estat francès).

Nou!!: 1544 і Abadia de Senhanca · Veure més »

Abadia de Vadstena

L'abadia El pati interior de l'abadia Làpides sepulcrals de les reines Felipa d'Anglaterra i Katarina Karlsdotter Labadia de Nostra Senyora i Santa Brígida (en llatí Monasterium sanctarum Mariæ Virgìnis et Brigidæ in Vatzstena i en suec Vadstena kloster), també coneguda com a abadia de Vadstena, és un monestir situat a la població de Vadstena, a la riba del llac Vättern, a la Diòcesi de Linköping, Suècia.

Nou!!: 1544 і Abadia de Vadstena · Veure més »

Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

Nou!!: 1544 і Abdalwadites · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah VI

Abu-Abd-Al·lah VI fou sultà abdalwadita de Tlemcen per poc temps el 1540 i altre cop el 1543 (maig a desembre) i nominalment fins al gener del 1544.

Nou!!: 1544 і Abu-Abd-Al·lah VI · Veure més »

Abu-Zayyan III

Abu-Zayyan (III) Àhmad ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Zayyan III fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1540 al 1543 i del 1544 al 1550.

Nou!!: 1544 і Abu-Zayyan III · Veure més »

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp

Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp —Adolf I vol Schleswig-Holstein-Gottorf — (Flensburg, 25 de gener de 1526 - Gottorp, 1 d'octubre de 1586) fou un príncep de Dinamarca i Noruega, pertanyent a la Casa d'Oldenburg.

Nou!!: 1544 і Adolf I de Schleswig-Holstein-Gottorp · Veure més »

Afrobolivians

Els afrobolivians (i afrobolivianes) són els membres d'un grup humà que, essent de nacionalitat boliviana, són descendents dels antics esclaus que foren portats d'Àfrica.

Nou!!: 1544 і Afrobolivians · Veure més »

Agadir

Agadir (històricament,, i) és una ciutat del sud-oest del Marroc, capital de la regió de Souss-Massa i de la prefectura d'Agadir Ida-Outanane, situada a la part nord d'una badia a la costa atlàntica, 508 km al sud de Casablanca, a 173 km d'Essaouira i 235 km a l'oest de Marràqueix.

Nou!!: 1544 і Agadir · Veure més »

Albert Frederic de Barby-Mühlingen

Albert Frederic de Barby-Mühlingen (en alemany Albrecht Friedrich von Barby und Mühlingen) va néixer a Rosenburg (Alemanya) el 28 de febrer de 1597 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de desembre de 1641.

Nou!!: 1544 і Albert Frederic de Barby-Mühlingen · Veure més »

Albert V de Baviera

Albert V de Wittelsbach o de Baviera, conegut amb el sobrenom d'el Magnànim, (en alemany Albrecht V der Grossmutige) va néixer a Múnic (Alemanya) el 29 de febrer de 1528 i va morir a la mateixa ciutat el 24 d'octubre de 1579.

Nou!!: 1544 і Albert V de Baviera · Veure més »

Alfonso de Ávalos

Alfonso de Ávalos i d'Aquino també anomenat Alonso de Ávalos (Ischia, 1502 - 31 de març de 1546) fou un militar i Condottiero del Regne de Nàpols, d'origen espanyol, al servei de l'Emperador Carles V. Va ser marquès de Pescara i del Vasto.

Nou!!: 1544 і Alfonso de Ávalos · Veure més »

Almagro (Castella-La Manxa)

Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: 1544 і Almagro (Castella-La Manxa) · Veure més »

Alonso de Madrid (agustí)

Alonso de Madrid, nom religiós d'Alonso Garrote Sánchez (Madrid, m. 1562), fou un advocat i religiós castellà.

Nou!!: 1544 і Alonso de Madrid (agustí) · Veure més »

Alqas Mirza

Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.

Nou!!: 1544 і Alqas Mirza · Veure més »

Ana Gerónima

Ana Gerónima o Jerónima (Madrid, ca. 1544-Trujillo, 1594/1595) va ser una religiosa clarissa descalça espanyola.

Nou!!: 1544 і Ana Gerónima · Veure més »

Andrea Palladio

Andrea da Pietro della Góndola, més conegut com a Andrea Palladio (30 de novembre de 1508 – 19 d'agost de 1580), fou un arquitecte venecià.

Nou!!: 1544 і Andrea Palladio · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: 1544 і Andreas Vesal · Veure més »

Anna d'Àustria (duquessa de Baviera)

Anna d'Àustria o Anna d'Habsburg (en alemany: Anna von Österreich) (Praga, 17 de juliol de 1528 - Múnic, 16 d'octubre de 1590) fou una aristòcrata de la Casa d'Habsburg, filla de l'emperador Ferran I (1503-1564) i d'Anna d'Hongria (1503-1547).

Nou!!: 1544 і Anna d'Àustria (duquessa de Baviera) · Veure més »

Anna de Hessen

Anna de Hessen (en alemany Anna von Hessen) va néixer a Kassel (Alemanya) el 26 d'octubre de 1529 i va morir a Meisenheim el 10 de juliol de 1591.

Nou!!: 1544 і Anna de Hessen · Veure més »

Anna de Saxònia

Anna de Saxònia (Dresden, 23 de desembre de 1544 - 18 de desembre de 1577) va ser l'única filla i hereva de l'elector Maurici de Saxònia, i d'Agnès, filla gran del landgravi Felip I de Hesse.

Nou!!: 1544 і Anna de Saxònia · Veure més »

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: 1544 і Anselm Turmeda · Veure més »

Antic arquebisbat de York

Larquebisbat de York (anglès: archdiocese of York; llatí: Archidioecesis Eboracensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1544 і Antic arquebisbat de York · Veure més »

Antoine Sanguin de Meudon

Antoine Sanguin de Meudon, va néixer a la Picardia el 1502 i va morir el 25 de novembre de 1559 a París, va ser capellà del rei Francesc I, arquebisbe de Tolosa, i cardenal de Meudon.

Nou!!: 1544 і Antoine Sanguin de Meudon · Veure més »

Antoni Agustí i Albanell

Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.

Nou!!: 1544 і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »

Antoni Crispo

Antoni Crispo fou fill de Jaume Crispo.

Nou!!: 1544 і Antoni Crispo · Veure més »

Antoni de Lorena

Estàtua del duc Antoni al palau ducal de Nancy Antoni de Lorena, dit el Bo, nascut el 4 de juny de 1489 a Bar-le-Duc i mort el 14 de juny de 1544 a Bar-le-Duc, va ser Duc de Lorena i de Bar de 1508 a 1544 i duc titular de Gueldre de 1538 a 1541.

Nou!!: 1544 і Antoni de Lorena · Veure més »

Antoni Prunera

Antoni Prunera,nascut al darrer terç del, fou un eclesiàstic de Barcelona.

Nou!!: 1544 і Antoni Prunera · Veure més »

Antonio de Mendoza

Antonio (López) de Mendoza (Granada, Espanya, 1493 - Lima, Perú, 1552) va ser el primer virrei de Nova Espanya (1535-1550) i el tercer virrei del Perú (1551-1552).

Nou!!: 1544 і Antonio de Mendoza · Veure més »

Antonio Pucci

Antonio Pucci (Florència, 8 d'octubre de 1485 - Bagnoregio, 12 d'octubre de 1544) va ser un cardenal de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1544 і Antonio Pucci · Veure més »

Antonio Sancho de Benevent

Fra Antonio Sancho de Benevent (Benevent, Regne de Nàpols - Alfauir, Regne de València, segle XVI) va ser un artista orfebre renaixentista i monjo del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a la Safor.

Nou!!: 1544 і Antonio Sancho de Benevent · Veure més »

Aquil·les Taci

Aquil·les Taci (Achilles Tatius fou un gramàtic alexandrí del o III, o potser fins i tot posterior: per certes imitacions que l'autor fa d'Heliodor d'Èmesa que posa en relleu Foci, hom pensa que podia ser d'una època posterior, potser del o començament del. Segons Suides, fou inicialment pagà, però es va convertir al cristianisme, encara que dels seus llibres no es desprèn aquesta afirmació, ja que no porten cap referència a pensaments cristians. La seva principal obra és una novel·la d'amor entre Clitofont i Leucipe que porta per títol Τὰ κατὰ Λενκίππην καὶ Κλειτοφῶντα, en vuit llibres. L'obra té aspectes contradictoris i és escrita en un estil retòric, però considerada de les millors novel·les amoroses conservades de la literatura grega. Clitofont explica a un amic seu tots els fets ocorreguts des del començament fins al final de la història, quan aconsegueix l'amor de Leucipe. La novel·la és més aviat avorrida i el narrador té un estil afectat i insípid. Aquil·les Taci, com va fer també Heliodor d'Èmesa, no utilitza recursos meravellosos, però l'acumulació d'aventures i dificultats tant físiques com morals que presenta, i que els amants han de superar abans d'unir-se i ser feliços, és immensa, i fa que els esdeveniments siguin improbables, tot i que el desenvolupament està hàbilment gestionat per l'autor. L'obra conté moltes digressions, que encara que són interessants per si mateixes i contenen informació curiosa, trenquen el ritme de la narració. L'obra imita l'estil d'autors anteriors, i tot i les deficiències, va ser un llibre molt llegit, com ho demostren la gran quantitat de manuscrits conservats. Fou traduïda parcialment al llatí per primera vegada per Anníbal della Croce (Crucejus) a Leyden el 1544 i deu anys més tard va aparèixer l'edició completa a Basilea; la primera edició en grec es va fer a Heidelberg el 1601. El 1638 fou traduïda a l'anglès per Anthony Hodges, a Oxford. Una altra obra que Suides li atribueix és un llibre sobre l'esfera una part de la qual sembla esser una introducció als Φαινόμενα (fenòmens) d'Arat, però que és probablement de Fírmic, un temps anterior. Suides també menciona un llibre sobre etimologia i un altre titulat «Histories miscel·lànies», ambdues perdudes, i no és segur que siguin d'aquest Aquil·les.

Nou!!: 1544 і Aquil·les Taci · Veure més »

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »

Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni

L'abadia benedictina de Cava Larquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni (italià: Arcidiocesi di Amalfi-Cava de' Tirreni; llatí: Archidioecesis Amalphitana-Cavensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat d'Amalfi-Cava de' Tirreni · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Bordeus

L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Cusco

Larquebisbat de Cusco —Arquidiócesis del Cuzco; Archidioecesis Cuschensis — és una seu metropolitana de l'Església catòlica.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Cusco · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Puebla de los Ángeles

Larquebisbat de Puebla de los Ángeles (castellà: Arquidiócesis de Puebla de los Ángeles, llatí: Archidioecesis Angelorum) és una seu de l'Església Catòlica a Mèxic, que pertany a la regió eclesiàstica Oriente.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Puebla de los Ángeles · Veure més »

Arquebisbat de Rossano-Cariati

Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »

Arquebisbat de Santiago de Cuba

Larquebisbat de Santiago de Cuba (espanyol: Arquidiócesis de Santiago de Cuba; llatí: Archidioecesis Sancti Iacobi in Cuba) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als Cuba.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Santiago de Cuba · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Szczecin-Kamień

La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień · Veure més »

Arquebisbat de Tàrent

Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1544 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: 1544 і Art de Catalunya · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: 1544 і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Asope

Asope fou un petit principat de l'Índia, feudatari del principat de Jodhpur.

Nou!!: 1544 і Asope · Veure més »

Astracan

Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.

Nou!!: 1544 і Astracan · Veure més »

Audiència dels Confines

L'Audiència dels "Confines de Guatemala y Nicaragua" fou una divisió administrativa americana erigida per Reial Cèdula del 20 de novembre de 1542 junt amb la Reial Audiència de Lima; les dues noves audiències es van repartir la jurisdicció de l'audiència de Panama que havia estat suprimida.

Nou!!: 1544 і Audiència dels Confines · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: 1544 і Aurenja · Veure més »

Ayacucho (ciutat)

Ayacucho (fundada com a San Juan de la Frontera de Huamanga el 25 d'abril de 1540 i anomenada Huamanga fins al 15 de febrer de 1825) és una ciutat peruana capital del districte homònim, de la província de Huamanga i del departament d'Ayacucho.

Nou!!: 1544 і Ayacucho (ciutat) · Veure més »

Àhmad al-Àraj

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Àraj (1486 -1557) fou caid del Sus i del Marroc, fill de Muhàmmad al-Qàïm al que va succeir als territoris al nord de la serralada de l'Atles el 1517.

Nou!!: 1544 і Àhmad al-Àraj · Veure més »

Banu Man (Líban)

Els Banu Man o Banu Maan foren una família del Líban, que van governar al districte drus del Xuf als segles  i. L'origen de la família és desconegut.

Nou!!: 1544 і Banu Man (Líban) · Veure més »

Bartomeu Alcalís

Bartomeu Alcalís va néixer a finals del segle XV o principis del.

Nou!!: 1544 і Bartomeu Alcalís · Veure més »

Basílica de Sant Climent del Laterà

La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.

Nou!!: 1544 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »

Batalla de Ceresole

La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.

Nou!!: 1544 і Batalla de Ceresole · Veure més »

Batalla de Serravalle

La batalla de Serravalle va ser un enfrontament armat pertanyent a la Guerra d'Itàlia de 1542–46.

Nou!!: 1544 і Batalla de Serravalle · Veure més »

Benedictus Ducis

Benedictus Ducis o Duch, Dux, Herzog, Hertoghs (Bruges, Bèlgica, 1491 - Ulm, Alemanya, 1544) fou un compositor flamenc/alemany i pastor protestant.

Nou!!: 1544 і Benedictus Ducis · Veure més »

Benigembla

Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.

Nou!!: 1544 і Benigembla · Veure més »

Bernal Díaz del Castillo

Bernal Díaz del Castillo (1495 - 1584) va ser un conqueridor espanyol d'Amèrica i cronista de la conquesta de Mèxic sota el comandament d'Hernan Cortés.

Nou!!: 1544 і Bernal Díaz del Castillo · Veure més »

Bertinoro

Bertinoro és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, situada entre Cesena i Forlì (a 16 km de Forlì, i entre ambdues ciutats la de Forlimpopoli) amb uns 10.000 habitants.

Nou!!: 1544 і Bertinoro · Veure més »

Bisbat d'Avellino

La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Bisbat d'Avellino · Veure més »

Bisbat de Bèrgam

L'entrada de la Cúria episcopal de Bèrgam. El seminari de la diòcesi. El bisbat de Bèrgam (italià: diocesi di Bergamo; llatí: Dioecesis Bergomensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Bèrgam · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Castellaneta

El bisbat de Castellaneta —diocesi di Castellaneta; Dioecesis Castellanetensis — és una diòcesi de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Castellaneta · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Condom · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Cunàvia

El bisbat de Cunàvia (llatí: Dioecesis Chunaviensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Cunàvia · Veure més »

Bisbat de Dorpat

Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Dorpat · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Dunkeld

catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Forlì-Bertinoro

La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Mâcon

El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Mâcon · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Nantes

El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Nantes · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Patti

L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Patti · Veure més »

Bisbat de Pavia

sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Pavia · Veure més »

Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis

L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Saint-Brieuc

Restes de l'abadia de Beauport a Paimpol, fundada el 1202. L'abadia de Boquen a Plénée-Jugon, fundada el 1137. sant Brieuc''. El bisbat de Saint-Brieuc (francès: Diocèse Saint-Brieuc, llatí: Dioecesis Briocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Saint-Brieuc · Veure més »

Bisbat de Teano-Calvi

El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »

Bisbat de Tulle

El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Tulle · Veure més »

Bisbat de Verdun

Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Verdun · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1544 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Albano

El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1544 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1544 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Blasco Núñez Vela

Blasco Núñez Vela (Àvila, Regne de Castella, 1490 - Anyaquito, Virregnat del Perú, 18 de gener de 1546) va ser el primer virrei del Perú (1544 - 1546), enviat per Carles I per controlar la difícil situació que allà s'estava vivint, i per aplicar, a tot el territori recent conquerit, les noves lleis que el rei volia imposar, i que va aprovar el 20 de novembre de 1542.

Nou!!: 1544 і Blasco Núñez Vela · Veure més »

Bona Sforza

Bona Sforza d'Aragó o de Milà (Vigevano, 2 de febrer del 1494 - Bari, 19 de novembre del 1557) va ser reina de Polònia i gran duquessa de Lituània des del 1518.

Nou!!: 1544 і Bona Sforza · Veure més »

Burayda

Burayda, Buraidah o Buraydah és una ciutat de l'Aràbia Saudita, capital de la província d'al-Qàssim, a la part nord del centre de la península d'Aràbia, a mig camí entre la mar Roja i el golf Pèrsic.

Nou!!: 1544 і Burayda · Veure més »

Cambra dels Lords

La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: 1544 і Cambra dels Lords · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1544 і Carcaixent · Veure més »

Carles I de Borbó (cardenal)

Carles I Borbó (22 de setembre de 1523 - 9 de maig de 1590), cardenal de Vendôme, va ser un príncep de sang de la casa de Borbó.

Nou!!: 1544 і Carles I de Borbó (cardenal) · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: 1544 і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlo II Malatesta de Sogliano

Carlo II Malatesta de Sogliano fou fill de Rambert III Novello Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1544 і Carlo II Malatesta de Sogliano · Veure més »

Casa d'Orange-Nassau

La Casa d'Orange-Nassau (en neerlandès: Huis van Oranje-Nassau) és una branca de la Casa de Nassau que ha tingut un paper central en la vida política dels Països Baixos des que Guillem I d'Orange-Nassau organitzava la rebel·lió holandesa contra el domini espanyol, que després de la Guerra dels vuitanta anys conduïa a un estat holandès independent.

Nou!!: 1544 і Casa d'Orange-Nassau · Veure més »

Casa de Balda

La casa de Balda o de Valda és un dels més il·lustres i antics llinatges de la província de Guipúscoa, prestigiosa de parents majors en època anterior a les vint-i-quatre cases qualificades pel monarca Carles I. Aquest noble llinatge va ser la primera raça que va habitar a Azcoitia, tenien la seva casa solar i Palau d'aquesta vila.

Nou!!: 1544 і Casa de Balda · Veure més »

Casa de Guisa

La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.

Nou!!: 1544 і Casa de Guisa · Veure més »

Castell de Craigmillar

El castell de Craigmillar és un castell medieval situat a la ciutat d'Edimburg, aEscòcia, en un petit pujol al sud del modern barri de Craigmillar.

Nou!!: 1544 і Castell de Craigmillar · Veure més »

Castell de Heidelberg

El Castell de Heidelberg (Heidelberger Schloss en alemany) és un castell situat sobre un pendent dominant la ciutat de Heidelberg.

Nou!!: 1544 і Castell de Heidelberg · Veure més »

Castell de la Trinitat

El castell de la Trinitat és un edifici situat a l'est del nucli urbà del municipi de Roses (Alt Empordà).

Nou!!: 1544 і Castell de la Trinitat · Veure més »

Castell de Roslin

El castell de Rosslyn (Rosslyn Castle en anglès) és un castell parcialment en ruïnes situat prop de la localitat de Rosslyn, al Midlothian, Escòcia, Regne Unit.

Nou!!: 1544 і Castell de Roslin · Veure més »

Catalina de Balmaseda y San Martín

Catalina de Balmaseda y San Martín, en religió Caterina de Crist, (Madrigal de las Altas Torres, província d'Àvila, 28 d'octubre de 1544 - Barcelona, 3 de gener de 1594) fou una religiosa carmelita descalça, introductora d'aquest orde a Catalunya i Navarra.

Nou!!: 1544 і Catalina de Balmaseda y San Martín · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: 1544 і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Catedral de Terrassa

Sense descripció.

Nou!!: 1544 і Catedral de Terrassa · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: 1544 і Caterina de Mèdici · Veure més »

Chen Chun

Chen Chun —陳淳 en xinès tradicional i simplificat; Chén Chún en pinyin— (Suzhou, 1483 -1544) fou un pintor paisatgista xinès de la dinastia Ming, també fou un conegut cal·lígraf i escriptor.

Nou!!: 1544 і Chen Chun · Veure més »

Chetumal

Chetumal és una port i una ciutat mexicana, capital de l'estat de Quintana Roo i la capçalera del municipi d'Othón P. Blanco.

Nou!!: 1544 і Chetumal · Veure més »

Cipriano de la Huerga

Cipriano de la Huerga, o Cypriani Monachi Cisterciensis, Instituti D. Bernardi, Divinae legis interpretis in Complutensí Academia,Bataillon 1948: p. 399.

Nou!!: 1544 і Cipriano de la Huerga · Veure més »

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Nou!!: 1544 і Citnos · Veure més »

Ciutadella de Roses

La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al nord-oest de l'actual vila de Roses (Alt Empordà) i que domina la badia del mateix nom.

Nou!!: 1544 і Ciutadella de Roses · Veure més »

Claudi II d'Aumale

Claudi d'Aumale, bust de la Galeria de les batalles, Palau de Versalles Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.

Nou!!: 1544 і Claudi II d'Aumale · Veure més »

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Nou!!: 1544 і Climent VII · Veure més »

Companyia de Santa Úrsula

La Companyia de Santa Úrsula, les membres de la qual eren conegudes com a Ursulines, era un institut secular fundat per Àngela Merici en 1535 amb l'objecte de donar educació a les noies.

Nou!!: 1544 і Companyia de Santa Úrsula · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: 1544 і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Rethel

El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.

Nou!!: 1544 і Comtat de Rethel · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Castelló d'Empúries)

El Convent de Sant Domènec fou un antic establiment dominic fundat a la vila de Castelló d'Empúries el 1317 que mantingué una comunitat de frares fins a la seva exclaustració després de la crema de convents del 1835.

Nou!!: 1544 і Convent de Sant Domènec (Castelló d'Empúries) · Veure més »

Corneli de Berghes

Corneli de Bergues (nascut el ? a ?, - mort a ?, el 1545 o 1560) era prebost de Lilla i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1538 fins a la seva dimissió l'any 1544.

Nou!!: 1544 і Corneli de Berghes · Veure més »

Corona (moneda)

Corona és la denominació que reben diferents tipus de moneda, tant les unitats monetàries actuals de diversos estats europeus com altres d'històriques, que originalment duien aquest símbol de la monarquia emissora a l'anvers o al revers.

Nou!!: 1544 і Corona (moneda) · Veure més »

Corts de Castella

Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.

Nou!!: 1544 і Corts de Castella · Veure més »

Cosme I de Mèdici

Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.

Nou!!: 1544 і Cosme I de Mèdici · Veure més »

Cosme Mestre

Cosme Mestre va néixer a finals del segle XV o principis del.

Nou!!: 1544 і Cosme Mestre · Veure més »

Cristòfor Castellví

Cristòfor Castellví Fernández Luzón, Antonio (2005) va néixer a finals del segle XV o molt principis del.

Nou!!: 1544 і Cristòfor Castellví · Veure més »

Cristóbal de Morales

Cristóbal de Morales (Sevilla, 2 de gener, de 1500 1512 – Màlaga, Marchena o Toledo, 1553) va ser un dels principals compositors polifonistes del Renaixement, figura de primer ordre de la música espanyola.

Nou!!: 1544 і Cristóbal de Morales · Veure més »

Cristóbal Vaca de Castro

Cristóbal Vaca de Castro (Izagre, Espanya, 1492 - Valladolid, Espanya, 1566) va ser un administrador colonial espanyol al Perú.

Nou!!: 1544 і Cristóbal Vaca de Castro · Veure més »

Cristina de Dinamarca

Cristina de Dinamarca (Nyborg, Unió de Kalmar 1521 - Tortona, Ducat de Milà 1590) fou una princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Milà i regent del Ducat de Lorena (1545-1552).

Nou!!: 1544 і Cristina de Dinamarca · Veure més »

Cronologia de l'ornitologia

Caça d'aus - Pintura de càmara mortuòria - Antic Egipte (1422-1411 aE) A continuació es presenta una cronologia de l'ornitologia (línia del temps) amb alguns dels esdeveniments més importants en aquest camp.

Nou!!: 1544 і Cronologia de l'ornitologia · Veure més »

Dansa de la Moma

La dansa de la Moma és una dansa popular valenciana interpretada durant la festa del Corpus Christi de València.

Nou!!: 1544 і Dansa de la Moma · Veure més »

Darya Imad Xa

Darya Imad Shah (? - 1561) fou el tercer sultà imadxàhida de Berar.

Nou!!: 1544 і Darya Imad Xa · Veure més »

Dîvane Küsrev Paixà

Dîvane Küsrev Paşa (anteriorment Divane Khosrew Pasha o Deli Khosrew Pasha o també Divane Hüsrev Paşa) fou un genísser, governador i visir otomà d'origen bosnià, germà de l'efímer gran visir Lala Mustafà Paixà (1580).

Nou!!: 1544 і Dîvane Küsrev Paixà · Veure més »

Defensor fidei

Defensor fidei (Defensor de la fe) és un títol Llatí, en anglès s'empra la forma Defender of the Faith mentre que en francès s'empra Défenseur de la Foi.

Nou!!: 1544 і Defensor fidei · Veure més »

Delfí de França

Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.

Nou!!: 1544 і Delfí de França · Veure més »

Diego de Álava y Esquivel

Diego Martínez de Álava y Esquivel (Vitòria, ? - Còrdova, 17/24 de març de 1562) va ser un religiós i jurista alabès, bisbe d'Astorga (1543-1548), d'Àvila (1548-1558) i de Còrdova (1558-1568).

Nou!!: 1544 і Diego de Álava y Esquivel · Veure més »

Diego Ribero

Diego Ribero († 1533) fou un cartògraf i explorador espanyol d'origen portuguès.

Nou!!: 1544 і Diego Ribero · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: 1544 і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Joseon

Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.

Nou!!: 1544 і Dinastia Joseon · Veure més »

Dinastia sadita

Conquestes de la dinastia sadita Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Mabreb al-Aksa del 1542 al 1660.

Nou!!: 1544 і Dinastia sadita · Veure més »

Dirck Gerrits Pomp

Dirck Gerrits Pomp (o Gerritsz. o Gerritszoon), també conegut com a Dirck China (Enkhuizen, 1544 - ?, 1608) fou un mariner neerlandès, el primer neerlandès conegut que visità el Japó.

Nou!!: 1544 і Dirck Gerrits Pomp · Veure més »

Disputa de l'ase

La Disputa de l'ase (ca. 1417) és una novel·la dialogada en català de la qual no se'n conserva la versió original.

Nou!!: 1544 і Disputa de l'ase · Veure més »

Districte de Pishin

El districte de Pishin (paixtu: پشین) és una divisió administrativa del Pakistan, a la província del Balutxistan.

Nou!!: 1544 і Districte de Pishin · Veure més »

Districte de Quetta

El districte de Quetta (paixtu کوټه) és una divisió administrativa del Pakistan al Balutxistan.

Nou!!: 1544 і Districte de Quetta · Veure més »

Districte de Quetta-Pishin

El districte de Quetta-Pishin fou una antiga divisió administrativa de l'Índia Britànica (1883-1947) i del Pakistan (1947-1975) amb una superfície de 13.279 km² i una població de 78.662 el 1891 i de 114.087 el 1901.

Nou!!: 1544 і Districte de Quetta-Pishin · Veure més »

Ducat de Bar

El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1544 і Ducat de Bar · Veure més »

Ducat de Borbó

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).

Nou!!: 1544 і Ducat de Borbó · Veure més »

Ducat de Bouillon

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.

Nou!!: 1544 і Ducat de Bouillon · Veure més »

Ducat de Medinaceli

El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.

Nou!!: 1544 і Ducat de Medinaceli · Veure més »

Edimburg

Edimburg (Edinburgh en anglès; Dùn Èideann, en gaèlic escocès) és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país després de Glasgow.

Nou!!: 1544 і Edimburg · Veure més »

El Sant Enterrament

El Sant Enterrament és un grup escultòric realitzat per Martín Díez de Liatzasolo entre els anys 1539 i 1544.

Nou!!: 1544 і El Sant Enterrament · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: 1544 і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elionor de Toledo

Garcia, obra de Bronzino. Elionor de Toledo (en castellà: Leonor Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio (Alba de Tormes, Corona de Castella 1522 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1562) fou una aristòcrata castellana que va esdevenir Duquessa consort de Florència.

Nou!!: 1544 і Elionor de Toledo · Veure més »

Els momos

Els momos és el nom amb què es coneix el grup de set individus que simbolitzen els set pecats capitals a la Dansa coneguda com de La Moma i interpretada a la festivitat del Corpus de València, en què es representa la lluita de la Virtut contra el pecat.

Nou!!: 1544 і Els momos · Veure més »

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Nou!!: 1544 і Enric II de França · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà de Catí, també coneguda com el Santuari de la Mare de Déu de la Font de l'Avellà, l'Ermitori de la Mare de Déu de la Misericòrdia de l'Avellà o simplement l'Ermita de l'Avellà, és una construcció religiosa a 5 quilòmetres de distància del municipi, en el llogaret de l'Avellà, a la muntanya homònima situada al centre de la part nord de la serra d'en Seller.

Nou!!: 1544 і Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: 1544 і Escòcia · Veure més »

Escut de Madrid

Disseny oficial de l'escut de Madrid L'escut de Madrid representa la vila de Madrid i particularment l'Ajuntament de Madrid.

Nou!!: 1544 і Escut de Madrid · Veure més »

Església de la Santa Creu de Llombai

L'església parroquial de la Santa Creu també anomenada Antic Convent de Dominics, és a la Plaça de l'Església, de Llombai, en la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: 1544 і Església de la Santa Creu de Llombai · Veure més »

Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.

Nou!!: 1544 і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols · Veure més »

Esposa de Putifar

Lesposa de Putifar és un personatge menor de la Bíblia hebrea i de l'Alcorà.

Nou!!: 1544 і Esposa de Putifar · Veure més »

Estella

Estella (idem en castellà) o Lizarra (idem en basc, oficialment Estella-Lizarra) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.

Nou!!: 1544 і Estella · Veure més »

Fakhr-ad-Din I

Fakhr-ad-Din I fou emir del Xuf (al Líban) de la dinastia drusa mànida sota sobirania otomana.

Nou!!: 1544 і Fakhr-ad-Din I · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: 1544 і Flavi Josep · Veure més »

François de Tournon

François de Tournon (Tournon-sur-Rhône 1489 † 1562 Saint-Germain-en-Laye) va ser un diplomàtic i cardenal francès.

Nou!!: 1544 і François de Tournon · Veure més »

Francesc Comte

Francesc Comte (Illa, Rosselló, primera meitat del s. XVI - ?, entre 1586 i 1587), fou un notari, historiador i ocasionalment poeta del Rosselló, del.

Nou!!: 1544 і Francesc Comte · Veure més »

Francesc de Borbó (comte d'Enghien)

Francesc de Borbó (François de Bourbon en francès) (23 de setembre de 1519 - 23 de febrer de 1546) era un príncep francès i comte d'Enghien.

Nou!!: 1544 і Francesc de Borbó (comte d'Enghien) · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: 1544 і Francesc I de França · Veure més »

Francesc I de Lorena

Francesc I de Lorena -en francès François Ier de Lorraine i en alemany Franz I von Lothringen-Mercœur- (Nancy, 23 d'agost de 1517 - Remiremont, 12 de juny de 1545) fou duc de Bar i de Lorena de la casa de Lorena.

Nou!!: 1544 і Francesc I de Lorena · Veure més »

Francesc II de França

Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).

Nou!!: 1544 і Francesc II de França · Veure més »

Francesc Robuster i Sala

Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607)Maria Antonia Bisbal i Sendra, Maria Teresa Miret i Solé, Diccionari Biogràfic d'Igualadins, pàg.

Nou!!: 1544 і Francesc Robuster i Sala · Veure més »

Francesco Salviati

Francesco Salviati, pseudònim de Francesco de' Rossi (Florència, 1510 - Roma, 1563), va ser un pintor manierista.

Nou!!: 1544 і Francesco Salviati · Veure més »

Francisco de Carvajal

Francisco de Carvajal (Rágama, Salamanca, Espanya, 1464 – Jaquijaguana, prop del Cusco, actual Perú, 10 d'abril de 1548) va ser un conqueridor espanyol que va actuar en la Nova Espanya i el Perú, i durant la guerra civil entre els conqueridors del Perú.

Nou!!: 1544 і Francisco de Carvajal · Veure més »

Francisco de Orellana

«Com les amazones tracten als que capturen»: Litografia del libre d'André Thevet sobre la colonització francesa del Brasil, en la que apareixen les tribus de dones guerreres del Riu Amazones. Francisco de Orellana (Trujillo, Corona de Castella, 1511 - delta del riu Amazones, Brasil, novembre de 1546) fou un explorador, conquistador i adelantado espanyol.

Nou!!: 1544 і Francisco de Orellana · Veure més »

García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio

García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.

Nou!!: 1544 і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »

Georg Rhaw

Georg Rhaw, o Rhau (Eisfeld (Turíngia), 1488 - Wittenberg, (Saxònia-Anhalt) 6 d'agost de 1548) fou un editor musical i compositor alemany del Renaixement.

Nou!!: 1544 і Georg Rhaw · Veure més »

Gerolamo d'Elba

Gerolamo d'Elba (Gerolamo Appiani d'Aragona, conegut com a "il Signore dell'Elba" (el senyor d'Elba), fou fill de Jaume IV Appiani d'Aragona i va rebre les senyores de Vignale i Abbadia del Fango el 1519; també va tenir drets feudals sobre les mines de l'illa d'Elba i fou per això que se li va donar el sobrenom. Va conservar les senyories fins al 1544. Fou patrici de Piacenza (1537), capità florentí (1527-1529) i capità del rei d'Espanya (1530). El 1557 fou nomenat lloctinent de l'estat de Piombino. Va morir a Piacenza el 7 de febrer de 1559. Fou el tronc de les cases dels Appiani d'Aragona de Piacenza i dels Appiani del Piemont. Categoria:Prínceps del Piombino Categoria:Persones de Piacenza.

Nou!!: 1544 і Gerolamo d'Elba · Veure més »

Giberto III Pio

Giberto III Pio, fill de Marco II Pio fou consenyor de Carpi el 1493, però va renunciar a la seva part i la va vendre als Este de Ferrara a canvi d'una quantitat i de les terres de Sassuolo i altres.

Nou!!: 1544 і Giberto III Pio · Veure més »

Gillis van Coninxloo

''Elias gevoed door de raven'', de '''Gillis van Coninxloo''' Gillis III van Coninxloo (Anvers, 1544 - Amsterdam, 1607), va ser un pintor flamenc.

Nou!!: 1544 і Gillis van Coninxloo · Veure més »

Ginés Pérez de Hita

Ginés Pérez de Hita (Mula, Múrcia, 1544 - 1619), novel·lista espanyol, el més important del Segle d'Or a la Regió de Múrcia, autor entre altres obres de la Història de les guerres civils de Granada.

Nou!!: 1544 і Ginés Pérez de Hita · Veure més »

Giovanni Antonio Sogliani

Giovanni Antonio Sogliani (Florència, 1492 — Florència, 1544) va ser un pintor italià del Renaixement apreciat per la seua capacitat de representar l'esperit de la Contrareforma inserint el llenguatge figuratiu de l'època en unes personals atmosferes melancòliques.

Nou!!: 1544 і Giovanni Antonio Sogliani · Veure més »

Giovanni Battista Pinello di Ghirardi

Giovanni Battista Pinello di Ghirardi (Gènova, pel 1544 -Praga, Txèquia, 15 de juny de 1587) fou un compositor i mestre de capella del Renaixement.

Nou!!: 1544 і Giovanni Battista Pinello di Ghirardi · Veure més »

Giovanni Maria Nanino

Giovanni Maria Nanino (Vallerano, Tívoli, 1540 a 1544 - Roma, 11 de març de 1607) fou un compositor italià.

Nou!!: 1544 і Giovanni Maria Nanino · Veure més »

Giovanni Pierluigi da Palestrina

Giovanni Pierluigi da Palestrina (2 de febrer de 1525 o 1526 – 2 de febrer de 1594)The New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, s.v. "Palestrina, Giovanni Pierluigi da", de Lewis Lockwood, Noel O'Regan i Jessie Ann Owens va ser un compositor italià renaixentista, conegut com un dels màxims representants de l'escola romana del.

Nou!!: 1544 і Giovanni Pierluigi da Palestrina · Veure més »

Giovanni Salviati

Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.

Nou!!: 1544 і Giovanni Salviati · Veure més »

Girolamo da Treviso

Vasari. Girolamo da Treviso -també conegut com a Girolamo di Tommaso da Treviso il Gióvane i Girolamo Trevigi-, fou un pintor del Renaixement italià.

Nou!!: 1544 і Girolamo da Treviso · Veure més »

Girolamo Muziano

Girolamo Muziano (Acquafredda, prop de Brescia, h. 1528 - 1532 – Roma, 1592) fou un pintor italià del manierisme.

Nou!!: 1544 і Girolamo Muziano · Veure més »

Guerra d'Itàlia de 1542-1546

La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.

Nou!!: 1544 і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »

Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.

Nou!!: 1544 і Guillem I d'Orange-Nassau · Veure més »

Gustau I

conegut posteriorment com a Gustau Vasa, va ser rei de Suècia des de 1523 fins a la seva mort, com a Gustau I. Va ser el primer monarca de la Casa de Vasa, que ocuparia el tron suec durant la major part dels segles  i. Va accedir al poder en ser nomenat regent el 1521 després de liderar una revolta contra Cristià II de Dinamarca, separant Suècia de la Unió de Kalmar.

Nou!!: 1544 і Gustau I · Veure més »

Hadim Süleyman Paixà

Hadim Süleyman Paixà (? - 1547) fou gran visir otomà entre maig de 1514 i 28 de novembre de 1544.

Nou!!: 1544 і Hadim Süleyman Paixà · Veure més »

Hasan Agha

Hasan Agha (1487-1545) fou governador otomà d'Alger, d'origen sard.

Nou!!: 1544 і Hasan Agha · Veure més »

Hàssan Paixà

Hàssan Paixà (1525-1572) fou governador d'Alger del 1544 al 1551, del 1557 al 1561 i del 1562 al 1567.

Nou!!: 1544 і Hàssan Paixà · Veure més »

Història d'Amèrica del Sud

La història d'Amèrica del Sud és la que es dedica a l'estudi dels esdeveniments més importants que han afectat als grups humans que han habitat el subcontinent des del seu primer poblament.

Nou!!: 1544 і Història d'Amèrica del Sud · Veure més »

Història d'Escòcia

milla romana. El domini romà va arribar més al nord, però va durar poc de temps La història d'Escòcia comença al voltant de fa 10.000 anys, quan els éssers humans actuals van començar a habitar Escòcia després de la fi de la glaciació de Würm, l'última era del gel.

Nou!!: 1544 і Història d'Escòcia · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: 1544 і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Cuba

Monument al cap Hatuey La història de Cuba és anterior al desembarcament de Cristòfor Colom a l'illa durant el seu primer viatge del descobriment, el 28 d'octubre del 1492.

Nou!!: 1544 і Història de Cuba · Veure més »

Història de l'Equador

Fronteres actuals de l'Equador i situació de les principals ciutats. La història de l'Equador es pot dividir en tres grans períodes: el, des de l'arribada de l'ésser humà a la zona fins a la invasió i integració del territori a l'Imperi Inca (fins al 1535); el, durant el qual el territori actual de l'Equador correspongué aproximadament a la Reial Audiència de Quito (1535-1822); finalment el, des de la independència, integració a la Gran Colòmbia i posterior separació, fins a l'actualitat.

Nou!!: 1544 і Història de l'Equador · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: 1544 і Història de la música catalana · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: 1544 і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Moçambic

La història de Moçambic es troba documentada almenys a partir del, ja que va ser quan Moçambic va aparèixer per primera vegada en els relats d'uns estudiosos viatgers i mercaders àrabs.

Nou!!: 1544 і Història de Moçambic · Veure més »

Història de Panamà

La història de Panamà s'ocupa de la llarga història de la regió de l'Istme de Panamà que es va desenvolupar al sud de la regió centreamericana, des de les cultures precolombines, durant l'era colonial espanyola, en la seva independència i en l'actual estat de Panamà.

Nou!!: 1544 і Història de Panamà · Veure més »

Història de Suècia

Suècia La moderna Suècia començà a sorgir de la Unió de Kalmar, fundada el 1397 per la unificació del país pel rei Gustau Vasa al.

Nou!!: 1544 і Història de Suècia · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1544 і Història del Panjab · Veure més »

Història del Rajasthan

La història del Rajasthan comença amb la civilització de la vall de l'Indus que es va estendre per part de l'estat actual, i Kalibangan, al districte d'Hanumangarh, que fou un centre destacat d'aquesta cultura.

Nou!!: 1544 і Història del Rajasthan · Veure més »

Humayun

Nasir-ud-din Muhammad Humayun (Kabul, 6 de març de 1508 - Delhi, 20 de gener de 1556), va ser el segon emperador mogol regnant entre els anys 1530 i 1540 i altre cop del 1555 al 1556.

Nou!!: 1544 і Humayun · Veure més »

Illes Eòlies

Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.

Nou!!: 1544 і Illes Eòlies · Veure més »

Index Librorum Prohibitorum

LIndex Librorum Prohibitorum era una llista negra de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Nou!!: 1544 і Index Librorum Prohibitorum · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: 1544 і Inquisició espanyola · Veure més »

Institut Lluís Vives de València

L'actual Institut Lluís Vives s'ubica en el que fou l'antic Col·legi de Sant Pau, ocupant una illa completa entre els carrers de Xàtiva, Arquebisbe Mayoral i Sant Pau i l'avinguda del Marqués de Sotelo de la ciutat de València.

Nou!!: 1544 і Institut Lluís Vives de València · Veure més »

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Nou!!: 1544 і Ischia · Veure més »

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Nou!!: 1544 і Ivrea · Veure més »

Jacques Arcadelt

Jacques Arcadelt (Països Baixos, 1514 - París, 1557) fou un compositor de música francoflamenc.

Nou!!: 1544 і Jacques Arcadelt · Veure més »

Jaume IV Crispo

Jaume IV Crispo nascut el 1520, era fill de Joan IV Crispo.

Nou!!: 1544 і Jaume IV Crispo · Veure més »

Jean de La Barrière

Jean de la Barrière (Saint-Céré, Òlt, Migdia-Pirineus, França, 29 d'abril de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1600) va ésser un monjo cistercenc, abat i reformador de l'abadia de Notre-Dame de Feuillant prop de Tolosa de Llenguadoc i fundador de la Congregació Cistercenca de Feuillant o Orde dels Fuliencs.

Nou!!: 1544 і Jean de La Barrière · Veure més »

Jean du Bellay

Jean du Bellay (Glatigny, 1492 † Roma, 16 de febrer de 1560) va ser un Arquebisbe Catòlic i diplomàtic Francès.

Nou!!: 1544 і Jean du Bellay · Veure més »

Joan III de Portugal

Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).

Nou!!: 1544 і Joan III de Portugal · Veure més »

Joan IV Crispo

Joan IV Crispo, nascut el 1517, era fill de Francesc III Crispo.

Nou!!: 1544 і Joan IV Crispo · Veure més »

Joaquim d'Alexandria

Joaquim d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1487 al 1567.

Nou!!: 1544 і Joaquim d'Alexandria · Veure més »

Jodhpur

Jodhpur dins l'agència dels estats de la Rajputana Occidental a l'Agència de Rajputana Jodhpur o Marwar fou un antic principat de la Rajputana, el més gran de l'agència, amb una superfície de 90.554 km² (més d'un 25% de la superfície total de l'agència de Rajputana i el 60% de l'agència dels estats occidentals).

Nou!!: 1544 і Jodhpur · Veure més »

Johann Walter

Johann Walter o Walther, (nascut com a Johann Blanckemüller al Molí del Blanckemühle, Kahla, Turíngia, 1496 - Torgau, Saxònia, 24 d'abril de 1570) fou un músic alemany amic i conseller de Luter.

Nou!!: 1544 і Johann Walter · Veure més »

Johannes Bertelius

Johannes Bertelius, també anomenat Jean Bertels, (Lovaina, 1544 - Echternach, 19 de juny de 1607) fou un sacerdot luxemburguès, monjo benedictí, abat d'Echternach i autor de la Història de Luxemburg.

Nou!!: 1544 і Johannes Bertelius · Veure més »

John Foxe

John Foxe (1516 - 8 d'abril de 1587) és recordat per ser l'autor del famós Llibre dels Màrtirs, que és un compendi dels màrtirs cristians al llarg de la història, amb èmfasi en el patiment dels protestants anglesos des del fins al regnat de Maria I d'Anglaterra.

Nou!!: 1544 і John Foxe · Veure més »

John Knox

John Knox John Knox (1505-1572), va ser un ministre escocès.

Nou!!: 1544 і John Knox · Veure més »

John Merbeck

John Marbeck o Merbeck, o Merbecke (1510 – 1585 aquestes dates són aproximades) fou un teòleg i músic anglès.

Nou!!: 1544 і John Merbeck · Veure més »

Jordi d'Àustria

Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.

Nou!!: 1544 і Jordi d'Àustria · Veure més »

José de Sigüenza

José (Martínez) de Espinosa, més conegut com a Fray José de Sigüenza (Sigüenza, 1544 - El Escorial, 22 de maig de 1606), habitualment citat com Padre Sigüenza, va ser un monjo de l'Orde de Sant Jeroni, historiador, poeta i teòleg espanyol.

Nou!!: 1544 і José de Sigüenza · Veure més »

Juan de Juni

Juan de JuniEl seu nom original se suposa que va ser Jean de Joigny; el va espanyolitzar quan es va instal·lar a Castella.

Nou!!: 1544 і Juan de Juni · Veure més »

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Nou!!: 1544 і Juli III · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: 1544 і Kandahar · Veure més »

Karl I de Liechtenstein

Karl I de Liechtenstein (nascut probablement a Valtice el 1569 i mort a Praga) el 1627), fou el primer príncep de Liechtenstein entre (1608-1627).

Nou!!: 1544 і Karl I de Liechtenstein · Veure més »

Khair ed-Din Barba-rossa

Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.

Nou!!: 1544 і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »

Khilchipur

Khilchipur fou un estat tributari protegit a l'agència de Bhopal, a l'Índia central, tributari de Gwalior.

Nou!!: 1544 і Khilchipur · Veure més »

Kurkumaz ibn Yunis Man

Kurkumaz ibn Yunis Man fou un membre de la nissaga dels Banu Man que governaven el Xuf sota sobirania otomana.

Nou!!: 1544 і Kurkumaz ibn Yunis Man · Veure més »

Kurkumaz II

Kurkumaz II fou un membre de la nissaga dels banu Man que governaven al Xuf sota sobirania otomana.

Nou!!: 1544 і Kurkumaz II · Veure més »

La Moma

La Moma és un personatge participant de la Dansa de la Moma, una de les danses de més prestigi i història dintre del actes de la festa del Corpus Christi de València.

Nou!!: 1544 і La Moma · Veure més »

Løgmaður

Løgmaður és el nom que rep el màxim responsable territorial i polític de les Illes Fèroe, l'equivalent al Primer Ministre.

Nou!!: 1544 і Løgmaður · Veure més »

Leonor de Ovando

Leonor de Ovando (1544, Santo Domingo - † 1610-1615) fou una monja dominica i escriptora, reconeguda per ser una de les primeres poetes dominicanes i del Nou Món.

Nou!!: 1544 і Leonor de Ovando · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: 1544 і Liberalisme · Veure més »

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Nou!!: 1544 і Lipari · Veure més »

Literatura medieval oral i tradicional en èuscar

Esteban de Garibay, cronista basc que replegà gran part de la literatura medieval oral conservada hui Les primeres referències indirectes a una literatura oral popular en èuscar provenen del Fur Vell de Biscaia, del 1452, en què s'ordenava: Les eresiak recollides d'aquella època i aquesta prohibició ens confirmen que les dones (anomenades en el fur profazadas) componien versos en ocasió de duels i festes.

Nou!!: 1544 і Literatura medieval oral i tradicional en èuscar · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1544 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'obres de Ticià

Sala de Ticià al Museu del Prado La carrera artística de Ticià va ser molt dilatada, amb una producció grandiosa, la majoria per encàrrec.

Nou!!: 1544 і Llista d'obres de Ticià · Veure més »

Llista de Bailiffs de Guernsey

Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.

Nou!!: 1544 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1544 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1544 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1544 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governadors colonials de Cuba

Casa de Diego Velázquez de Cuéllar a Santiago de Cuba. Aquesta és una Llista de governadors colonials de Cuba, on apareixen tots els que han ocupat aquest càrrec, ordenats cronològicament i especificant el seu mandat.

Nou!!: 1544 і Llista de governadors colonials de Cuba · Veure més »

Llista de governadors de Cap Verd

Aquesta és la llista de governadors de Cap Verd durant l'època en què va romandre sota administració portuguesa.

Nou!!: 1544 і Llista de governadors de Cap Verd · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1544 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de tractats

Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.

Nou!!: 1544 і Llista de tractats · Veure més »

Llista de virreis del Perú

El rei Carles I d'Espanya va crear el Virregnat del Perú el 20 de novembre de 1542, mitjançant una cèdula reial signada a Barcelona.

Nou!!: 1544 і Llista de virreis del Perú · Veure més »

Llista dels arquebisbes de Canterbury

Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.

Nou!!: 1544 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »

Lluís Bertran

Lluís Bertran Eixarch (València, 1 de gener de 1526 - 9 d'octubre de 1581), més conegut com a sant Lluís Bertran, és un sant espanyol de l'orde dels dominics, canonitzat pel papa Climent X en 1691.

Nou!!: 1544 і Lluís Bertran · Veure més »

Lope de Aguirre

Lope de Aguirre o Lope Agirre (Araotz, Oñati, 1510 - 26 d'octubre de 1561) fou un militar basc, explorador i conqueridor a Sud-amèrica.

Nou!!: 1544 і Lope de Aguirre · Veure més »

Lorenzo Lotto

''Al·legoria del vici i de la virtut'', 1505, Washington, National Gallery Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 – Loreto, 1556) va ser un pintor italià del Renaixement, actiu entre Venècia, Bèrgam i les Marques.

Nou!!: 1544 і Lorenzo Lotto · Veure més »

Lourenço Marques

* Lourenço Marques (explorador), explorador portuguès del, que va explorar la badia Delagoa el 1544.

Nou!!: 1544 і Lourenço Marques · Veure més »

Lourenço Marques (explorador)

Lourenço Marques va ser un explorador i comerciant portuguès que va viure a l'Àfrica oriental i allí va fer exploracions amb fins comercials en.

Nou!!: 1544 і Lourenço Marques (explorador) · Veure més »

Lucrècia de Mèdici (1544-1561)

Lucrècia de Mèdici, també coneguda amb el nom de Lucrècia de Cosme de Mèdici, (Florència, Ducat de Florència 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.

Nou!!: 1544 і Lucrècia de Mèdici (1544-1561) · Veure més »

Luis Antonio Sanguino de Pascual

Luis Antonio Sanguino de Pascual és un escultor espanyol nascut a Barcelona el 13 d'agost de 1934.

Nou!!: 1544 і Luis Antonio Sanguino de Pascual · Veure més »

Maddalena Casulana

Maddalena Casulana (c. 1544 - c.1590) fou una compositora italiana, intèrpret de llaüt i cantant del Renaixement tardà.

Nou!!: 1544 і Maddalena Casulana · Veure més »

Magdalena de Baviera

Magdalena de Baviera (en alemany Magdalene von Bayern) va néixer a Múnic (Alemanya) el 4 de juliol de 1587 i va morir a Neuburg an der Donau el 25 de setembre de 1628.

Nou!!: 1544 і Magdalena de Baviera · Veure més »

Mahàmmad aix-Xaykh

Abu-Abd-Al·lah Mahàmmad al-Mahdí al-Imam, anomenat també Mahàmmad aix-Xaykh i de malnom Amghar, que en amazic vol dir ‘el Vell' (Tagmaddart, a la regió del Draa, vers 1490/1491 - 1557), fou sultà de la dinastia sadita (Mahàmmad I).

Nou!!: 1544 і Mahàmmad aix-Xaykh · Veure més »

Manco Inca

Manco Inca Yupanqui, també conegut com a Manco Cápac II,Julio R. Villanueva Sotomayor, El Perú en los tiempos modernos.

Nou!!: 1544 і Manco Inca · Veure més »

Mare de Déu del Vinyet

El santuari de la Mare de Déu del Vinyet és un edifici religiós actualment integrat en la zona urbanitzada del Vinyet al municipi de Sitges (Garraf) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1544 і Mare de Déu del Vinyet · Veure més »

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Nou!!: 1544 і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera) · Veure més »

Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica)

Maria Anna de Baviera - en alemany Maria Anna von Bayern - (Múnic, 18 de desembre de 1574 - Graz, Arxiducat d'Àustria, 8 de març de 1616) fou emperadriu consort del Sacre Imperi.

Nou!!: 1544 і Maria Anna de Baviera (emperadriu romanogermànica) · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1544 і Mariscal de França · Veure més »

Martí Onofre I de Rocabertí

Martí Onofre I de Rocabertí i de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí des de 1512 fins a 1567, fill i successor del seu pare Felip Dalmau II de Rocabertí i d'Isabel de Rocabertí.

Nou!!: 1544 і Martí Onofre I de Rocabertí · Veure més »

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Nou!!: 1544 і Mashad · Veure més »

Mateu Fletxa el Vell

fou un compositor català del Renaixement.

Nou!!: 1544 і Mateu Fletxa el Vell · Veure més »

Maurici Proeta

Maurici Proeta (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, començament del s. XVI - Mallorca, 1544) va ser un frare agustí, missioner al nord d'Àfrica.

Nou!!: 1544 і Maurici Proeta · Veure més »

Mauro Chiaula

Mauro Chiaula (Palerm (Sicília), 1544 - idem. 1603) fou un compositor i religiós benedictí italià.

Nou!!: 1544 і Mauro Chiaula · Veure més »

Málinec

Málinec és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1544 і Málinec · Veure més »

Merseburg

Merseburg és una ciutat al sud de l'estat alemany de Saxònia-Anhalt, al riu Saale, aproximadament 14 km al sud de Halle (Saale).

Nou!!: 1544 і Merseburg · Veure més »

Micalet

El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.

Nou!!: 1544 і Micalet · Veure més »

Michelangelo Anselmi

Michelangelo Anselmi (Lucca, 1492 – Parma, 1556), dit també lo Scalabrino, va ser un pintor italià de l'escola de Parma.

Nou!!: 1544 і Michelangelo Anselmi · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.

Nou!!: 1544 і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Miguel de Cervantes Saavedra

Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.

Nou!!: 1544 і Miguel de Cervantes Saavedra · Veure més »

Moçambic

Moçambic (en portuguès Moçambique) és un estat de la costa oriental de l'Àfrica Austral, que limita al nord amb Zàmbia, Malawi i Tanzània, a l'est amb el canal de Moçambic i amb l'oceà Índic, al sud i a l'oest amb Sud-àfrica i a l'oest amb Eswatini i amb Zimbàbue.

Nou!!: 1544 і Moçambic · Veure més »

Monestir dels Jerònims

El Mosteiro dos Jerónimos és un monestir manuelí, testimoni de la riquesa del descobriment portuguès.

Nou!!: 1544 і Monestir dels Jerònims · Veure més »

Muros (la Corunya)

Muros és un municipi de la província de la Corunya a Galícia.

Nou!!: 1544 і Muros (la Corunya) · Veure més »

Nicolau de Mercoeur

Nicolau de Lorena, fill d'Antoni el Bo, duc de Lorena i ducat de Bar, i de Renata de Borbó-Montpensier, nascut a Bar-le-Duc el 1524, mort el 12 de juny de 1577, va ser en principi bisbe de Metz de 1543 a 1548 i de Verdun de 1544 a 1547, després comtat de Vaudémont de 1548 a 1577, senyor de Mercoeur de 1563 a 1569 i després duc de Mercoeur de 1569 a 1577 però sobretot, de 1552 a 1559, regent dels ducats de Lorena i de Bar durant la minoria del seu nebot Carles III.

Nou!!: 1544 і Nicolau de Mercoeur · Veure més »

Nicolau Payen

Participi de Nicolau Payen Nicolau Payen (Soignies, comtat d'Hainaut, actualment a Bèlgica, 1512 - Madrid, Espanya, 24 d'abril de 1559) fou un sacerdot i músic als Països Baixos austríacs.

Nou!!: 1544 і Nicolau Payen · Veure més »

Nunciatura apostòlica a França

La seu de la Nunciatura Apostòlica a França La nunciatura apostòlica a França és la representació diplomàtica permanent de la Santa Seu a França.

Nou!!: 1544 і Nunciatura apostòlica a França · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: 1544 і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Olaus Magnus

Olaus Magnus, Olaus Magni, Olaus Magni Gothus o Olaf Månsson (Linköping, Östergötland, Suècia, octubre de 1490 - Roma, Estats Pontificis, 1 d'agost de 1557) fou un escriptor, humanista, historiador, cartògraf i clergue suec, pioner en estudis històrics i antropològics sobre el nord d'Europa.

Nou!!: 1544 і Olaus Magnus · Veure més »

Orgue de Nostra Senyora dels Dolors

LOrgue de la parròquia dels Dolors es troba a l'església Nostra Senyora dels Dolors, a Manacor (Mallorca).

Nou!!: 1544 і Orgue de Nostra Senyora dels Dolors · Veure més »

Orgue del monestir de La Real

L'Orgue del monestir de La Real és un orgue que es troba dins el monestir de La Real, situat en el barri del Secar de la Real de la ciutat de Palma.

Nou!!: 1544 і Orgue del monestir de La Real · Veure més »

Oronce Finé

Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès.

Nou!!: 1544 і Oronce Finé · Veure més »

Palma el Jove

Antonio di Jacopo Negretti, dit Palma el Jove i en italià Palma il Giovane (Venècia, 1544 - ibíd., 1628) va ser un pintor manierista italià, renebot de Palma el Vell, i última figura destacable de la pintura veneciana del.

Nou!!: 1544 і Palma el Jove · Veure més »

Paolo Aretino

Paolo Aretino (Arezzo, 1544 - ?, 1584) fou un músic italià del Renaixement.

Nou!!: 1544 і Paolo Aretino · Veure més »

Papa Innocenci IX

Inocenci IX (Bolonya, 20 de juliol de 1519 - † Roma, 30 de desembre de 1591) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1591.

Nou!!: 1544 і Papa Innocenci IX · Veure més »

Papa Marcel II

Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.

Nou!!: 1544 і Papa Marcel II · Veure més »

Pares de la Doctrina Cristiana

Els Pares de la Doctrina Cristiana, en llatí Congregatio Patrum Doctrinae Christianae, són un institut religiós masculí de dret pontifici: els membres d'aquesta congregació clerical, anomenats Doctrinaris, posposen al seu nom les sigles D.C.

Nou!!: 1544 і Pares de la Doctrina Cristiana · Veure més »

Pau de Crépy

La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.

Nou!!: 1544 і Pau de Crépy · Veure més »

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Nou!!: 1544 і Pau III · Veure més »

Pedro de La Gasca

Pedro de la Gasca (escrit també La Gasca o Lagasca) (Navarregadilla, Àvila, Castella, 1493 - Sigüenza, Castella, 13 de novembre de 1567) fou un sacerdot, polític, diplomàtic i militar castellà.

Nou!!: 1544 і Pedro de La Gasca · Veure més »

Pedro Nunes

Pedro Nunes, conegut també pel seu nom llatí com Petrus Nonius, (Alcácer do Sal, 1502 - Coïmbra, 11 d'agost de 1578) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf portuguès, un dels més importants del.

Nou!!: 1544 і Pedro Nunes · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1544 і Penitenciari major · Veure més »

Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc

El pont Nou de Tolosa (pont Nòu en occità, pont-Neuf en francès) és un pont que creua el riu Garona al centre històric de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, enllaçant la plaça del Pont Nou (Plaça del Pont Nòu - place du Pont-Neuf), a la riba dreta, amb el carrer de la República (carrièra de la Republica - rue de la République), a la riba esquerra.

Nou!!: 1544 і Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Portal de Mar

Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.

Nou!!: 1544 і Portal de Mar · Veure més »

Principat d'Aurenja

El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: 1544 і Principat d'Aurenja · Veure més »

Província de Maputo

Maputo és una província de Moçambic, situada a l'extrem sud del país, de la qual la ciutat de Maputo no forma part, ja que en fou segregada el 1980 per formar la província de la ciutat de Maputo (ciutat amb rang provincial).

Nou!!: 1544 і Província de Maputo · Veure més »

Quetta

Quetta International Airport Quetta Railway Station Quetta (paixtu کوټه urdú کوئٹہ) és una ciutat-districte del Pakistan, a la Província de Balutxistan, capital de la província, del districte de Quetta, de les subdivisions de Quetta Ciutat i de Quedar Sadar, i del tahsil de Quetta.

Nou!!: 1544 і Quetta · Veure més »

Ranuccio Farnese (cardenal)

Ranuccio Farnese, anomenat il cardinalino, (Valentano, Estats Pontificis 1530 - Parma, Ducat de Parma 1565) fou un prelat, membre de la Dinastia Farnese, que va esdevenir cardenal.

Nou!!: 1544 і Ranuccio Farnese (cardenal) · Veure més »

Rèquiem

Íncipit del cant gregorià ''introit'' per a la missa de Rèquiem, del ''Liber Usualis'' Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.

Nou!!: 1544 і Rèquiem · Veure més »

Realdo Colombo

Portada del llibre ''De re anatomica'' Mateo Realdo Colombo o Renaldus Columbus (Cremona c. 1516-1559) fou un professor d'anatomia i cirurgià de la Universitat de Pàdua, Itàlia (1544 - 1559), alumne i successor d'Andreas Vesal.

Nou!!: 1544 і Realdo Colombo · Veure més »

Renata de Lorena

Renata de Lorena (en francès Renée de Lorraine i en alemany Renata von Lothringen) va néixer a la ciutat francesa de Nancy el 20 d'abril de 1544 i va morir a Múnic el 22 de maig de 1602.

Nou!!: 1544 і Renata de Lorena · Veure més »

Rinoceront de Dürer

El Rinoceront de Dürer és un gravat en fusta d'Albrecht Dürer realitzat el 1515 que va esdevenir una icona cultural, segons alguns crítics es tracta de la «representació d'un animal que més influència ha tingut en la història de l'art».

Nou!!: 1544 і Rinoceront de Dürer · Veure més »

Rodolfo Pio da Carpi

Rodolfo Pio da Carpi (Carpi, Emilia Romagna 22 de febrer de 1500 † Roma, 2 de maig de 1564) va ser un cardenal italià del.

Nou!!: 1544 і Rodolfo Pio da Carpi · Veure més »

Rodrigo de Bastidas (bisbe)

Rodrigo de Bastidas i Rodríguez de Romera (Santo Domingo, 1497 - 1570) primer bisbe de l'Església catòlica a Veneçuela.

Nou!!: 1544 і Rodrigo de Bastidas (bisbe) · Veure més »

Ruy López de Villalobos

Ruy López de Villalobos (Màlaga, Espanya, 1500 - illa d'Amboina, 1544) va ser un gentilhome que va explorar les Filipines i va tractar, sense èxit, de colonitzar i establir una ruta comercial viable amb els territoris espanyols a Amèrica.

Nou!!: 1544 і Ruy López de Villalobos · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: 1544 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sal·lusti de Bartas

Sal·lusti de Bartas (Montfòrt, Comtat d'Armanyac, 1544 - París, 1590) fou un escriptor gascó en llengua gascona i francesa.

Nou!!: 1544 і Sal·lusti de Bartas · Veure més »

Sanada Masayuki

Sanada Masayuki (真田昌幸, 1544 - 13 de juliol del 1608) va ser un samurai del període Sengoku i inicis del període Edo de la història del Japó.

Nou!!: 1544 і Sanada Masayuki · Veure més »

Santa Maria in Aracoeli

Pintura d'Oswald Achenbach (1827-1905), representant una processió pujant l'escala de Santa Maria ''in Aracoeli''. La basílica de Santa Maria in Aracoeli és el nom d'una església catòlica situada al turó Capitolí de la ciutat de Roma.

Nou!!: 1544 і Santa Maria in Aracoeli · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: 1544 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Sayri Túpac

Sayri Túpac (c. 1535-1561) va ser un inca de Vilcabamba.

Nou!!: 1544 і Sayri Túpac · Veure més »

Scipione Pulzone

''Pietà'', Metropolitan Museum of Art, Nova York). ''Retrat del Cardenal Giovanni Ricci'', Fogg Art Museum. Scipione Pulzone anomenat Il Gaetano (Gaeta o Scipione Gaetano, 1544 - Roma, 1 de febrer de 1598), va ser un pintor manierista italià.

Nou!!: 1544 і Scipione Pulzone · Veure més »

Sebastian Münster

Sebastian Münster (Escrit també en alemany com Sebastian Muenster), va néixer el 20 de gener de 1488 a Nieder-Ingelheim am Rhein - 26 de maig de 1552 a Basilea.

Nou!!: 1544 і Sebastian Münster · Veure més »

Senyoria de Mayenne

La senyoria de Mayenne fou una jurisdicció feudal del Maine centrada a Mayenne.

Nou!!: 1544 і Senyoria de Mayenne · Veure més »

Setge de Perpinyà (1542)

El Setge de Perpinyà de 1541 fou una de les batalles de la quarta guerra entre el Regne de França i les Espanyes del.

Nou!!: 1544 і Setge de Perpinyà (1542) · Veure més »

Sibiu

Sibiu (en alemany Hermannstadt, en hongarès Nagyszeben) és la capital de la província de Sibiu (Romania).

Nou!!: 1544 і Sibiu · Veure més »

Sillery

Els Sillery foren un família francesa que donà molts magistrats il·lustres a la seva pàtria.

Nou!!: 1544 і Sillery · Veure més »

Sofia Úrsula d'Oldenburg

Sofia Úrsula d'Oldenburg (en alemany Sophie Ursula von Oldenburg) va néixer a Delmenhorst (Alemanya) el 10 de desembre de 1601 i va morir a Rosenburg el 5 d'abril de 1642.

Nou!!: 1544 і Sofia Úrsula d'Oldenburg · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: 1544 і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sucre de pa

286x286px El sucre de pa era la forma habitual en què es produïa, emmagatzemava i venia sucre refinat fins a finals del, quan es van introduir els sucres granulats i en cubs.

Nou!!: 1544 і Sucre de pa · Veure més »

Tahmasp I

Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: 1544 і Tahmasp I · Veure més »

Tizimín

Tizimín és una localitat amb la categoria de ciutat a l'estat mexicà de Yucatán.

Nou!!: 1544 і Tizimín · Veure més »

Tocaima

Tocaima és una ciutat i municipi de la província de l'Alto Magdalena, Cundinamarca, Colòmbia, fundada el 20 de març de 1544 pel conquistador espanyol Hernán Venegas Carrillo.

Nou!!: 1544 і Tocaima · Veure més »

Tomás de Villanueva

Tomás García Martínez, més conegut com a Tomás de Villanueva (Fuenllana, Regne de Castella, 1488 - València, 8 de setembre de 1555), fou un predicador, escriptor ascètic i religiós agustí espanyol.

Nou!!: 1544 і Tomás de Villanueva · Veure més »

Tomé

Tomé és una ciutat de Xile de la regió del Bío-Bío.

Nou!!: 1544 і Tomé · Veure més »

Torquato Tasso

Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.

Nou!!: 1544 і Torquato Tasso · Veure més »

Travancore

Mapa Travancore (Tiruvidamkodu o Tiruvankur, "La llar de la Deessa de la Prosperitat") fou un regne del sud de l'Índia i estat tributari protegit dependent de la presidència de Madras, amb un resident conjunt amb el veí estat de Cochin.

Nou!!: 1544 і Travancore · Veure més »

Tulipomania

florins, segons la seva mida (''aase''). Per tenir una referència, a l'època un artesà experimentat cobrava uns 300 florins anuals.Nusteling, H. (1985) Welvaart en Werkgelegenheid in Amsterdam 1540–1860, pp. 114, 252, 254, 258. La tulipomania fou l'eufòria especuladora que es produí als Països Baixos al amb l'arribada de la tulipa i és un dels primers fenòmens especulatius de masses del qual es té notícia.

Nou!!: 1544 і Tulipomania · Veure més »

Turgut Reis

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.

Nou!!: 1544 і Turgut Reis · Veure més »

Universitat de Pisa

La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.

Nou!!: 1544 і Universitat de Pisa · Veure més »

Urbano Monti

Urbano Monti o Monte (Milà, Ducat de Milà, 16 d'agost de 1544 - Milà, Ducat de Milà, 15 de maig de 1613) fou un geògraf i cartògraf italià.

Nou!!: 1544 і Urbano Monti · Veure més »

Valdivia (Xile)

Valdivia és una ciutat i comuna al sud de Xile a la costa del Pacífic a 841 km de la capital de Xile, Santiago.

Nou!!: 1544 і Valdivia (Xile) · Veure més »

Vil·la Mèdici

La Vil·la Mèdici (en italià Villa Medici) és un palau situat al turó del Pincio, a Roma.

Nou!!: 1544 і Vil·la Mèdici · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: 1544 і Virregnat del Perú · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: 1544 і Virrei · Veure més »

Vittoria Colonna

Vittoria Colonna, per Miquel Àngel Vittoria Colonna (Marino, abril de 1490 - Roma, 25 de febrer de 1547), marquesa de Pescara, va ser una poeta i influent intel·lectual del Renaixement italià.

Nou!!: 1544 і Vittoria Colonna · Veure més »

William Gilbert

William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603) fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat.

Nou!!: 1544 і William Gilbert · Veure més »

William Turner (naturalista)

Il·lustració de la Mandràgora planta de l'Herbari de William Turner de base d'Herbes, el primer que va ser publicat en anglès abans que en llatí William Turner MA (1509/10 – 13 de juliol de 1568) va ser un clergue anglicà i reformista, metge i  naturalista.

Nou!!: 1544 і William Turner (naturalista) · Veure més »

Wilton House

Wilton House ha estat des de fa 400 anys la residència dels comtes de Pembroke i encara l'habiten, ocupant-ne un terç mentre que la resta està oberta al públic.

Nou!!: 1544 і Wilton House · Veure més »

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken

Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken (en alemany Wolfgang von Pfalz-Zweibrücken) va néixer a Zweibrücken (Alemanya) el 26 de setembre de 1526 i va morir al municipi francès de Neiçon l'11 de juny de 1569.

Nou!!: 1544 і Wolfgang del Palatinat-Zweibrücken · Veure més »

Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg

fou un príncep imperial alemany de la casa de Wittelsbach.

Nou!!: 1544 і Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg · Veure més »

Xer-Xah Surí

Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.

Nou!!: 1544 і Xer-Xah Surí · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: 1544 і Xuetes · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: 1544 і 1603 · Veure més »

1607

Sense descripció.

Nou!!: 1544 і 1607 · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1544 і 27 d'abril · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant