Accés més ràpid que el navegador!
278 les relacions: Abadia de Saint-Germain-des-Prés, Abu l-Khayr, Abu-Abd-Al·lah III, Abu-Úmar Uthman, Abu-Saïd (timúrida), Albert I de Prússia, Alessio Baldovinetti, Alfonso Zuazo, Alonso de Fonseca el Vell, Amir I, Andrea Doria, Anna de Lusignan, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Tours, Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Zagreb, Ashikaga Yoshitane, Astorgi II Manfredi, Astracan, Atalante Migliorotti, Atis-Amor, Badakhxan, Bagrat VI de Geòrgia, Bandera de València, Barcaix, Baronia d'Eramprunyà, Baronia de Montpalau, Bartolomeo Marchionni, Basílica de Santa Anastàsia al Palatí, Batalla de Viladamat, Batúides, Beilicat dels karamànides, Benedetto Accolti, Benedetto Accolti el vell, Bernat Abellar, Bernat d'Armendaris, Bernat de Requesens i de Santacoloma, Bernat Joan de Cabrera, Bisbat d'Accia, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Ocier, Bisbat d'Orange, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Comenge, ..., Bisbat de Como, Bisbat de Constança, Bisbat de Cremona, Bisbat de Digne, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Győr, Bisbat de Màntua, Bisbat de Mondovì, Bisbat de Novara, Bisbat de Pelplin, Bisbat de Pomesània, Bisbat de Ratisbona, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Sant Flor, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Tarba, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Treviso, Bisbat de Tursi-Lagonegro, Bisbat de Würzburg, Blanca de Mèdici, Blanca Maria Visconti, Capella de Santa Àgata, Carles I de Borgonya, Carles IV del Maine, Carlo I Malatesta de Sogliano, Casa de Cabrera, Casimir IV Jagelló, Castell de Coix, Castell de Malbork, Castell de Sant Mori, Castello Aragonese d'Ischia, Catedral d'Edimburg, Catedral de Naumburg, Catedral de Palerm, Catedral de Toledo, Cavall de Leonardo, Cesena, Cirksena, Citnos, Comtat de Ligny, Comtat de Soissons, Copríncep d'Andorra, Cristòfor Colom, Cronologia de Cristòfor Colom, Delfí de França, Despina Khatun, Diego de San Pedro, Dinant, Dinastia borbònica, Dionís I de Constantinoble, Divisió del Regne de Geòrgia, Donatello, Ducat de Màntua, Ducat de Naxos, Eduard IV d'Anglaterra, El jardí de les delícies, Elbląg, Elionor I de Navarra, Elisabet de York, Els Anes Pinçon a Catalunya, Enguerrand Charonton, Epir (regió històrica), Era japonesa, Ereğli (Konya), Erik Axelsson Tott, Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Família d'Amboise, Federico da Montefeltro, Felip II de Savoia, Fiesole, Fira de la Immaculada d'Elda, Francesc II Gonzaga, Francesc IV Ordelaffi, Francesc Sforza, Francesco Laurana, Frederic I Gonzaga, Galeàs Maria Sforza, Gaspar d’Arinyó, Gastó III de Castellbò, Giberto II Pio, Giorgio Valla, Giovannino de Dolci, Gregorio Adorno, Guerres moscovito-lituanes, Hacı I Giray, Hans Memling, Hernando de Alarcón (militar), Història de Belarús, Història de l'Iraq, Husayn Xah Xarki, Imbros, Incunable, Isotta Nogarola, Jahan-Xah, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jaume Garcia (arxiver reial), Jaume Pau, Jean de Lastic, Joan de Cabrera, Joan Francesc I Gonzaga, Joan II de Lorena, Joan III de Vilamarí, Joan Ramon Folc I de Cardona, Joan Ramon Folc IV de Cardona, Joan Sforza, Johannes Fust, Jordi VIII de Geòrgia, Josafat I, Kakhètia, Kapudan paixà, Khair ed-Din Barba-rossa, Kobeliarovo, Krujë, La fi del Comte d'Urgell, La Sénia, La Tallada d'Empordà, Lębork, Leiningen-Hartenburg, Leonardo da Vinci, Levàdia, Liparit I Dadiani, Literatura russa, Livno, Llista d'anys, Llista d'obres de Donatello, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de corts generals valencianes, Llista de duxs de Venècia, Llista de kans de Crimea, Llista de kans de Kazan, Llista de tractats, Lluís de Borbó (Lieja), Lluís I d'Orleans, Lluís I de Savoia, Lluís III Gonzaga, Lluís Maria Sforza, Lu Rong, Luciano Laurana, Lucrècia Tornabuoni, Lur-i Kučik, Madonna Medici (Lippi), Mahmud Khan (Horda d'Or), Malerkotla, Malik Arslan, Malpur, Maraix, Marc II, Marco II Pio, Meñli I Giray, Mehmet II, Momperone, Montefeltro, Nannina de Mèdici, Nicolau Copèrnic, Ninja, Olmedo, Oneglia, Orde Teutònic, Ottaviano Petrucci, Patriarca Copte d'Alexandria, Patriarcat de Venècia, Púlpits de San Lorenzo, Pere de Portugal, Pere el Conestable de Portugal, Pere I de Mèdici, Pere Joan Ferrer i des Torrent, Pere Ramon Sacosta, Pino III Ordelaffi, Počarová, Podgorica, Port de Barcelona, Portada/article desembre 14, Prússia Oriental, Qara Qoyunlu, Qàït-bay, Quentin Matsys, Ransigaon, Recinte emmurallat de Montblanc, Renaixement, Renat I, Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza, Rum Mehmed Paixà, Samotràcia, Samtskhé, Sant Mori, Senyera del País Valencià, Setge d'Amposta, Setge d'Ulldecona, Setge de Barcelona (1472), Setge de Barcelona de 1465, Setge de Girona de 1467, Setge de Roses de 1466, Sforza, Shōgun, Shogunat Ashikaga, Skanderbeg, Sopot, Tahírides del Iemen, Toruń, Turó del Calamot, Umba, Valentina Visconti, Vescomtat d'Iznàjar, Vescomtat de Cabrera, Vescomtat de Perellós, Xah Budak, 11 de febrer, 12 de juliol, 13 de desembre, 1444, 1503, 1536, 25 de novembre, 27 de juliol, 28 d'octubre, 30 d'octubre, 30 de novembre, 5 de juliol, 8 de març. Ampliar l'índex (228 més) »
Abadia de Saint-Germain-des-Prés
XVII. L'Abadia de Saint-Germain-des-Prés fou un antic establiment religiós de França prop de París, avui al barri de Saint-Germain-des-Prés a París (6è arrondissement de París) que va existir fins a la revolució sent més tard església parroquial.
Nou!!: 1466 і Abadia de Saint-Germain-des-Prés · Veure més »
Abu l-Khayr
Abu-l-Khayr (1412-1468) fou kan dels uzbeks (özbegs) de la dinastia xibànida, descendent de Xiban, el fill petit de Jotxi.
Nou!!: 1466 і Abu l-Khayr · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah III
Abu-Abd-Al·lah (III) Muhàmmad al-Mutawàkkil o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah III fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1462 a vers el 1470.
Nou!!: 1466 і Abu-Abd-Al·lah III · Veure més »
Abu-Úmar Uthman
Abu-Amr Uthman ibn Muhàmmad al-Mansur (28 d'octubre de 1418 - setembre de 1488) fou un emir hàfsida, successor el 1435 del seu germà, Muhàmmad (IV) al-Múntasir, i com aquest fill d'Abu-l-Hàssan Muhàmmad, i net d'Abu-Faris Abd-al-Aziz (el pare havia mort abans que l'avi).
Nou!!: 1466 і Abu-Úmar Uthman · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: 1466 і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Nou!!: 1466 і Albert I de Prússia · Veure més »
Alessio Baldovinetti
''Retrat d'una dama en groc'', National Gallery de Londres. ''Anunciació'' (1447), pintura al tremp sobre fusta, 167 x 137 cm, Galleria degli Uffizi, Florència Alesso Baldovinetti (Florència, 14 d'octubre del 1427—Florència, 29 d'agost del 1499) va ser un pintor italià del primer Renaixement.
Nou!!: 1466 і Alessio Baldovinetti · Veure més »
Alfonso Zuazo
Alfonso Zuazo (Olmedo, Regne de Castella, 1466 - Santo Domingo, 1527) fou un magistrat important en els afers del llavors recent descobert Nou Món.
Nou!!: 1466 і Alfonso Zuazo · Veure més »
Alonso de Fonseca el Vell
Alonso de Fonseca y Ulloa, dit el Vell (Toro, ca. 1415-Coca, 1473) va ser un religiós castellà.
Nou!!: 1466 і Alonso de Fonseca el Vell · Veure més »
Amir I
Àmir al-Màlik adh-Dhàfir Salah-ad-Din o, més senzillament, Àmir I fou un emir tahírida del Iemen (Banu Tahir).
Nou!!: 1466 і Amir I · Veure més »
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Nou!!: 1466 і Andrea Doria · Veure més »
Anna de Lusignan
Escut d'armes dels darrers reis de Xipre. Anna de Lusignan o Anna de Xipre (1418 Regne de Xipre - Ginebra, Savoia 1462) fou una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: 1466 і Anna de Lusignan · Veure més »
Arquebisbat de Đakovo-Osijek
cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1466 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1466 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1466 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1466 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1466 і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Arquebisbat de Zagreb
El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1466 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »
Ashikaga Yoshitane
va ser el desè shogun del shogunat Ashikaga i va governar durant dos períodes entre el 1490 i el 1493, i posteriorment entre el 1508 i el 1521 al Japó.
Nou!!: 1466 і Ashikaga Yoshitane · Veure més »
Astorgi II Manfredi
Astoprgio Manfredi de Mino da Fiesole (1455, National Gallery of Art, Washington D.C. Astorgi II Manfredi (Astorgio o Astorre II Manfredi, Faenza 8 de desembre de 1412-Faenza 12 de març de 1468), va ser fill de Joangaleàs I Manfredi.
Nou!!: 1466 і Astorgi II Manfredi · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: 1466 і Astracan · Veure més »
Atalante Migliorotti
Atalante Migliorotti (1466 - 1532) va ser un músic italià del Renaixement, ajudant de Leonardo da Vinci.
Nou!!: 1466 і Atalante Migliorotti · Veure més »
Atis-Amor
Atis-Amor és una escultura de bronze de Donatello, que data a la ratlla de 1440-1443.
Nou!!: 1466 і Atis-Amor · Veure més »
Badakhxan
El Badakhxan fou un antic país muntanyós situat a la riba esquerra de l'Amudarià, on neix el riu Panj.
Nou!!: 1466 і Badakhxan · Veure més »
Bagrat VI de Geòrgia
Bagrat VI fou rei de Geòrgia del 1465 al 1478.
Nou!!: 1466 і Bagrat VI de Geòrgia · Veure més »
Bandera de València
La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.
Nou!!: 1466 і Bandera de València · Veure més »
Barcaix
Barcaix era una antiga possessió mallorquina que es trobava als límits dels actuals termes municipals d'Algaida (antiga parròquia de Castellitx) i Llucmajor, just a baix del puig de Randa.
Nou!!: 1466 і Barcaix · Veure més »
Baronia d'Eramprunyà
la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.
Nou!!: 1466 і Baronia d'Eramprunyà · Veure més »
Baronia de Montpalau
La Baronia de Montpalau va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Nou!!: 1466 і Baronia de Montpalau · Veure més »
Bartolomeo Marchionni
Bartolomeo Marchionni (Florència, ca. 1450 - Lisboa? ca. 1530) va ser un mercader portuguès d'origen florentí que va acumular una gran fortuna i va tenir un paper protagonista en l'Era dels Descobriments.
Nou!!: 1466 і Bartolomeo Marchionni · Veure més »
Basílica de Santa Anastàsia al Palatí
La basílica de Santa Anastàsia és un lloc de culte catòlic al centre de Roma, situat als vessants del turó del Palatí.
Nou!!: 1466 і Basílica de Santa Anastàsia al Palatí · Veure més »
Batalla de Viladamat
La batalla de Viladamat fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: 1466 і Batalla de Viladamat · Veure més »
Batúides
Els batúides són els descendents de Batu Khan, fill de Jotxi i net de Genguis Khan, que fou la nissaga que va governar el kanat de l'Horda d'Or (traducció turca moderna Altin Ordu) del 1236 al 1502.
Nou!!: 1466 і Batúides · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: 1466 і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Benedetto Accolti
* Benedetto Accolti el vell (1415-1466), jurista i historiador.
Nou!!: 1466 і Benedetto Accolti · Veure més »
Benedetto Accolti el vell
Benedetto Accolti "el vell" (Arezzo 1415-Florència 1466), fou patrici d'Arezzo, adscrit a la ciutadania de Florència el 1458, lector de dret de la universitat de Florència el 1451, canceller de la República florentina el 1459, membre de l'Acadèmia Platònica de Florència, historiador autor del De bello a Christianis contra Barbaros gesto pro Christi sepulchro, et Judea recuperandis i de De praestantia vitorum sui aevi Accolti el vell, Benedetto Accolti el vell, Benedetto Categoria:Persones d'Arezzo Categoria:Professors de la Universitat de Florència Categoria:Morts a Florència Categoria:Escriptors toscans en llatí.
Nou!!: 1466 і Benedetto Accolti el vell · Veure més »
Bernat Abellar
Bernat Abellar (Principat de Catalunya, - Santes Creus, 1466) fou un religiós català que va ser abat de Santes Creus (1457-66).
Nou!!: 1466 і Bernat Abellar · Veure més »
Bernat d'Armendaris
Bernat d'Armendaris (? - 1474) fou un militar d'origen navarrès, baró de Palafolls.
Nou!!: 1466 і Bernat d'Armendaris · Veure més »
Bernat de Requesens i de Santacoloma
Bernat de Requesens i de Santacoloma (? - 1469), va ser virrei de Sicília en dues ocasions: 1439-1340 sota regnat d'Alfons el Magnànim i de 1463 a 1466 en el regnat de Joan II.
Nou!!: 1466 і Bernat de Requesens i de Santacoloma · Veure més »
Bernat Joan de Cabrera
Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.
Nou!!: 1466 і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »
Bisbat d'Accia
Il convento di Sant'Antonio di Casabianca. El bisbat d'Accia (francès: Diocèse d'Accia, llatí: Dioecesis Acciensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Accia · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Albenga-Imperia
La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »
Bisbat d'Aleria
L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Aleria · Veure més »
Bisbat d'Apt
El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Apt · Veure més »
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Avellino · Veure més »
Bisbat d'Ocier
L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Ocier · Veure més »
Bisbat d'Orange
Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: 1466 і Bisbat d'Orange · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Constança
El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Constança · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Digne
L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Digne · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Győr
El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Győr · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Mondovì
El santuari de Vicoforte El bisbat de Mondovì (italià: diocesi di Mondovì; llatí: Dioecesis Montis Regalis in Pedemonte o Montis Vici) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2013 tenia 115.000 batejats d'un total 127.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Egidio Miragoli.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Mondovì · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Pelplin
XIII. L'antiga catedral de la Santíssima Trinitat de Chełmża, avui cocatedral de la bisbat de Toruń. El seminari de Pelplin. La diòcesi de Pelplin (polonès: Diecezja pelplińska; llatí: Dioecesis Pelplinensis) és una seu de l'Església catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Dànzing.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Pelplin · Veure més »
Bisbat de Pomesània
La diòcesi de Pomesània (polonès: Diecezja pomezańska; llatí: Dioecesis Pomesaniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Polònia.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Pomesània · Veure més »
Bisbat de Ratisbona
El bisbat de Ratisbona és una seu episcopal de l'església Catòlica a Alemanya, sufragani de l'arquebisbat de Múnic i Freising.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Ratisbona · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Sant Flor
Estàtua del bisbe Pierre-Antoine-Marie Lamouroux de Pompignac a la catedral de Sant Flor. El bisbat de Sant Flor (francès: Diocèse de Saint-Flour, llatí: Dioecesis Sancti Flori) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Sant Flor · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Senigallia · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Teggiano-Policastro
La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Teggiano-Policastro · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Tursi-Lagonegro
La basílica de Sant Egidi Abat a Latronico. basílica de San Biagio a Maratea. El bisbat de Tursi-Lagonegro (italià: diocesi di Tursi-Lagonegro; llatí: Dioecesis Tursiensis-Lacunerulonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Tursi-Lagonegro · Veure més »
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: 1466 і Bisbat de Würzburg · Veure més »
Blanca de Mèdici
Blanca de Mèdici (Florència, República de Florència 1446 - ? abril del 1488) fou una noble italiana membre dels Mèdici.
Nou!!: 1466 і Blanca de Mèdici · Veure més »
Blanca Maria Visconti
Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.
Nou!!: 1466 і Blanca Maria Visconti · Veure més »
Capella de Santa Àgata
La capella de Santa Àgata de Barcelona és un edifici gòtic que va ser construït a l'any 1302, situat a la plaça del Rei al centre del barri Gòtic barceloní.
Nou!!: 1466 і Capella de Santa Àgata · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: 1466 і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles IV del Maine
Tomba de Carles IV d'Anjou, comte del Maine, a la catedrale de Mans, escultura atribuïda a Francesco Laurana d'atzur sembrat de lliris d'or i la bordure de gules, carregada al cantó de lleó de plata Carles IV d'Anjou, nascut el 14 d'octubre de 1414 a Montils-lès-Tours, mort el 10 d'abril de 1472 a Neuvy-le-Roi, fou comte del Maine de 1434 a 1472 i de Guisa de 1444 a 1472, fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó; fou un príncep de la sang francès que va ser sobretot el favorit de Carles VII de França de 1433 a 1445.
Nou!!: 1466 і Carles IV del Maine · Veure més »
Carlo I Malatesta de Sogliano
Carlo I Malatesta de Sogliano fou fill de Joan IV Malatesta de Sogliano.
Nou!!: 1466 і Carlo I Malatesta de Sogliano · Veure més »
Casa de Cabrera
Escut de Bernat IV de Cabrera Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
Nou!!: 1466 і Casa de Cabrera · Veure més »
Casimir IV Jagelló
Escut de Casimir IV com a rei de Polònia Casimir IV Jagelló Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk, en lituà: Kazim I Jogailaitis) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Nou!!: 1466 і Casimir IV Jagelló · Veure més »
Castell de Coix
El castell de Coix, denominat de Santa Bàrbara, o d'Ayala s'alça sobre un petit turó rocós anomenat "El portichuelo", en les proximitats de la localitat de Coix, al Baix Segura.
Nou!!: 1466 і Castell de Coix · Veure més »
Castell de Malbork
El castell de Malbork (en polonès Zamek w Malborku; en alemany Die Marienburg) fou construït a Prússia per l'orde Teutònic com un Ordensburg, o 'castell de l'Orde'.
Nou!!: 1466 і Castell de Malbork · Veure més »
Castell de Sant Mori
Castell de Sant Mori és un edifici al nucli antic de la població de Sant Mori (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1466 і Castell de Sant Mori · Veure més »
Castello Aragonese d'Ischia
El Castello Aragonese és una fortificació medieval que es troba en un illot situat a la part oriental d'Ischia (en les illes Flegrees), a l'extrem nord del Golf de Nàpols, Itàlia.
Nou!!: 1466 і Castello Aragonese d'Ischia · Veure més »
Catedral d'Edimburg
La catedral de Saint Giles, o Saint Giles' Cathedral en anglès, és un edifici religiós històric, construït a partir del, emblema de la ciutat d'Edimburg, a Escòcia.
Nou!!: 1466 і Catedral d'Edimburg · Veure més »
Catedral de Naumburg
La catedral de Naumburg, de Sant Pere i Sant Pau, és una església a Naumburg (Saale), Alemanya, perfecte exemple de la transició arquitectònica del romànic tardà al gòtic primitiu.
Nou!!: 1466 і Catedral de Naumburg · Veure més »
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Nou!!: 1466 і Catedral de Palerm · Veure més »
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: 1466 і Catedral de Toledo · Veure més »
Cavall de Leonardo
Estudi del cavall de Leonardo da Vinci cap a 1490 Ludovic Sforza El Cavall de Léonard (en italià: Il Cavallo di Leonardo) és un monument inventat per Leonardo da Vinci.
Nou!!: 1466 і Cavall de Leonardo · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1466 і Cesena · Veure més »
Cirksena
La nissaga dels Cirksena és una família de nobles originària de Greetsiel.
Nou!!: 1466 і Cirksena · Veure més »
Citnos
Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.
Nou!!: 1466 і Citnos · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: 1466 і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1466 і Comtat de Soissons · Veure més »
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Nou!!: 1466 і Copríncep d'Andorra · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: 1466 і Cristòfor Colom · Veure més »
Cronologia de Cristòfor Colom
Colom davant dels reis a Barcelona Cristòfor Colom va ser un mariner i explorador del qual no es coneix amb exactitud la seva data de naixement i orígens, si bé la major part dels historiadors dona suport a la teoria que va néixer a Gènova (actual Itàlia), possiblement al voltant de 1451 i va morir el 20 de maig de 1506 a Valladolid (Espanya).
Nou!!: 1466 і Cronologia de Cristòfor Colom · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: 1466 і Delfí de França · Veure més »
Despina Khatun
Teodora Gran Comnè, en grec medieval Θεοδώρα Μεγάλη Κομνηνή, coneguda com a Despina Khatun (en persa دسپینا خاتون, nom compost a partir del títol grec dèspota i el mongol Khatun i els dos signifiquen "dama, princesa, reina") va ser la filla de Joan IV de Trebisonda, i es va casar amb el dirigent dels Aq Qoyunlu, Uzun Hasan l'any 1458.
Nou!!: 1466 і Despina Khatun · Veure més »
Diego de San Pedro
Diego de San Pedro (¿1437-1498?) fou un poeta i narrador castellà del Prerenaixement.
Nou!!: 1466 і Diego de San Pedro · Veure més »
Dinant
Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.
Nou!!: 1466 і Dinant · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: 1466 і Dinastia borbònica · Veure més »
Dionís I de Constantinoble
Dionís I (en grec Διονύσιος Α') va ser patriarca de Constantinoble dues vegades, de l'any 1466 al 1471 i del 1489 al 1491.
Nou!!: 1466 і Dionís I de Constantinoble · Veure més »
Divisió del Regne de Geòrgia
La divisió del Regne de Geòrgia és un període de la història de Geòrgia que se situa entre el 1490 (data de la dissolució oficial del reialme) i el 1810 (data de l'annexió del regne d'Imerètia per Rússia).
Nou!!: 1466 і Divisió del Regne de Geòrgia · Veure més »
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Nou!!: 1466 і Donatello · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: 1466 і Ducat de Màntua · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: 1466 і Ducat de Naxos · Veure més »
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Nou!!: 1466 і Eduard IV d'Anglaterra · Veure més »
El jardí de les delícies
El jardí de les delícies és l'obra cabdal del pintor neerlandès Hieronymus Bosch, sovint anomenat el Bosch.
Nou!!: 1466 і El jardí de les delícies · Veure més »
Elbląg
Elblag (en alemany: Elbing) és una ciutat del nord de Polònia, del Voivodat de Vàrmia i Masúria, amb una població de 130.000 habitants.
Nou!!: 1466 і Elbląg · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: 1466 і Elionor I de Navarra · Veure més »
Elisabet de York
Elisabet de York (11 de febrer de 1466 – 11 de febrer de 1503) va ser reina consort d'Anglaterra des del seu casament el 1486 fins a la seva mort.
Nou!!: 1466 і Elisabet de York · Veure més »
Els Anes Pinçon a Catalunya
Text del mapa de Joan de la Cosa situat front a la costa del Brasil a on diu: "este cavo se descubrio en ano de mil y CCCC XC IX por castilla syendo descubridor vicentians" Els Ianyes, Eanes o Anes Pinçon, eren nobles portuguesos parents del rei Pere el Conestable de Portugal, instal·lats a Catalunya el 1464, concretament a l'Empordà.
Nou!!: 1466 і Els Anes Pinçon a Catalunya · Veure més »
Enguerrand Charonton
''Coronació de la Verge'' Enguerrand Charonton (diòcesi de Laon, ~1410 - Avinyó, ~1466) fou un pintor francès, conegut també com a Charton o Quarton.
Nou!!: 1466 і Enguerrand Charonton · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: 1466 і Epir (regió històrica) · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1466 і Era japonesa · Veure més »
Ereğli (Konya)
Ereğli o Konya Ereğlisi és una ciutat de Turquia i un districte a la província de Konya.
Nou!!: 1466 і Ereğli (Konya) · Veure més »
Erik Axelsson Tott
fou un noble i polític suecodanès, regent de Suècia en dues ocasions, el 1457 i entre 1466-1467, a més, també va formar part del consell reial suec.
Nou!!: 1466 і Erik Axelsson Tott · Veure més »
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Nou!!: 1466 і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa · Veure més »
Família d'Amboise
Amboise Castell de Chaumont-sur-Loire Armes de la familia d'Amboise La senyoria d'Amboise fou una jurisdicció feudal del Regne de França a l 'Anjou.
Nou!!: 1466 і Família d'Amboise · Veure més »
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Nou!!: 1466 і Federico da Montefeltro · Veure més »
Felip II de Savoia
Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.
Nou!!: 1466 і Felip II de Savoia · Veure més »
Fiesole
Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.
Nou!!: 1466 і Fiesole · Veure més »
Fira de la Immaculada d'Elda
La fira de la Immaculada és una fira celebrada a la ciutat valenciana d'Elda (el Vinalopó Mitjà).
Nou!!: 1466 і Fira de la Immaculada d'Elda · Veure més »
Francesc II Gonzaga
Francesc II Gonzaga (Màntua, 10 d'agost del 1466 – Màntua, 29 de març del 1519) fou el quart marquès de Màntua, fill del marquès de Màntua Frederic I Gonzaga i de Margarida de Wittelsbach, germana del duc de Baviera.
Nou!!: 1466 і Francesc II Gonzaga · Veure més »
Francesc IV Ordelaffi
Francesc IV Ordelaffi (1435-1466), fou fill d'Antoni I Ordelaffi.
Nou!!: 1466 і Francesc IV Ordelaffi · Veure més »
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Nou!!: 1466 і Francesc Sforza · Veure més »
Francesco Laurana
Retrat d'Elionor d'Aragó a la Galleria Nazionale della Sicilia a Palerm, on s'aprecia la forma ovalada del rostre, típica de l'escultura de '''Francesco Laurana''' Francesco Laurana de la Vrana (Vrana, c. 1430 - 12 de març ? de 1502), va ser un escultor i medallista.
Nou!!: 1466 і Francesco Laurana · Veure més »
Frederic I Gonzaga
Frederic I Gonzaga, dit il Gobbo («el geperut»), (Màntua, 25 de juny del 1441 - 14 de juliol del 1484) fou el tercer marquès de Màntua.
Nou!!: 1466 і Frederic I Gonzaga · Veure més »
Galeàs Maria Sforza
Galeàs Maria Sforza (en italià: Galeazzo Maria Sforza) (Fermo, Estats Pontificis 1444 - Milà, Ducat de Milà 1476) fou el duc de Milà entre 1466 i 1476.
Nou!!: 1466 і Galeàs Maria Sforza · Veure més »
Gaspar d’Arinyó
Gaspar d'Arinyó (? - ?, segle xv) fou secretari de Joan II d'Aragó i, posteriorment, també ho seria del seu fill Ferran el Catòlic.
Nou!!: 1466 і Gaspar d’Arinyó · Veure més »
Gastó III de Castellbò
Gastó III de Castellbò (1444 - Libourne, Aquitània 1470) va ser vescomte de Castellbò, infant de Navarra i príncep de Viana.
Nou!!: 1466 і Gastó III de Castellbò · Veure més »
Giberto II Pio
Giberto II Pio, fill de Marco I Pio, fou consenyor de Carpi el 1418 associat als seus germans Giovanni Pio, Alberto II Pio, i Galasso II Pio.
Nou!!: 1466 і Giberto II Pio · Veure més »
Giorgio Valla
Giorgio Valla (Piacenza (Itàlia), 1447 - Venècia, 1500) era un humanista i escriptor italià del Renaixement, sobretot conegut per a la seva enciclopèdia, De expetendis et fugiendis rebus (Sobre el que cal recercar i allò de què cal fugir), la primera a ser impresa.
Nou!!: 1466 і Giorgio Valla · Veure més »
Giovannino de Dolci
Giovannino de Dolci (Florència? - Roma, 1486) fou un arquitecte i escultor italià, que va realitzar gran quantitat de treballs especialment al Lazio, i especialment a Roma, on va participar activament en les reformes urbanístiques dutes a terme per Sixt IV, i el més important, es va fer famós que va supervisar la construcció de la Capella Sixtina (1473 - 1484), un projecte de Baccio Pontelli, i el fals sostre daurat de l'esplèndida Basílica de Sant Marc (1466 - 1468) a Roma.
Nou!!: 1466 і Giovannino de Dolci · Veure més »
Gregorio Adorno
Gregorio Adorno (Gènova, m. ca. 1476) va ser un patrici genovès, membre d'una destacada família, que va ocupar diversos càrrecs públics a la República de Gènova.
Nou!!: 1466 і Gregorio Adorno · Veure més »
Guerres moscovito-lituanes
Les Guerres moscovito-lituanes (també conegudes com a guerres russolituanes, o simplement guerres moscovites o guerres lituanes) van ser una sèrie de guerres entre el Gran Ducat de Lituània, aliat amb el Regne de Polònia, i el Gran Ducat de Moscou, que després es convertiria en el Tsarat Rus.
Nou!!: 1466 і Guerres moscovito-lituanes · Veure més »
Hacı I Giray
Hacı I Giray (abans Hadjdji Giray) (? - 1466) fou el fundador de la dinastia gengiskhànida de kans de Crimea anomenada Dinastia Giray.
Nou!!: 1466 і Hacı I Giray · Veure més »
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Nou!!: 1466 і Hans Memling · Veure més »
Hernando de Alarcón (militar)
Hernando de Alarcón (Palomares del Campo, 1466 - Nàpols, Castelnuovo, 17 de gener de 1540) va ser un militar espanyol, destacat en les guerres italianes.
Nou!!: 1466 і Hernando de Alarcón (militar) · Veure més »
Història de Belarús
Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.
Nou!!: 1466 і Història de Belarús · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: 1466 і Història de l'Iraq · Veure més »
Husayn Xah Xarki
Husayn Xah Xarki ibn Mahmud Xah Xarki fou sultà xàrquida de Jaunpur (1458-1493/1494), fill del sultà Mahmud Xah Xarki (1440-1458).
Nou!!: 1466 і Husayn Xah Xarki · Veure més »
Imbros
Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.
Nou!!: 1466 і Imbros · Veure més »
Incunable
Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.
Nou!!: 1466 і Incunable · Veure més »
Isotta Nogarola
Il·lustració d'Isotta Nogarola amb la seva tia, la poeta Angela Nogarola Isotta Nogarola (1418-1466) va ser una escriptora i intel·lectual italiana.
Nou!!: 1466 і Isotta Nogarola · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: 1466 і Jahan-Xah · Veure més »
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Nou!!: 1466 і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »
Jaume Garcia (arxiver reial)
Jaume Garcia (Barcelona, principis del segle XV - Barcelona, 1475) fou historiador i Arxiver Reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1440-1475).
Nou!!: 1466 і Jaume Garcia (arxiver reial) · Veure més »
Jaume Pau
Jaume Pau (Perpinyà, ? - Barcelona, 1466) fou un notable jurista català.
Nou!!: 1466 і Jaume Pau · Veure més »
Jean de Lastic
Jean Bompar de Lastic (1371-1454), fou el 36è Mestre de l'Hospital, quan el 1437 va succeir al mestre Antoni de Fluvià, d'origen català.
Nou!!: 1466 і Jean de Lastic · Veure més »
Joan de Cabrera
Joan I de Cabrera (Mòdica, Ragusa 1405 - X 1474) fou un noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i quart comte de Mòdica i comte d'Osona.
Nou!!: 1466 і Joan de Cabrera · Veure més »
Joan Francesc I Gonzaga
Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433.
Nou!!: 1466 і Joan Francesc I Gonzaga · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: 1466 і Joan II de Lorena · Veure més »
Joan III de Vilamarí
Joan de Vilamarí (? - ?, 1479), noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Nou!!: 1466 і Joan III de Vilamarí · Veure més »
Joan Ramon Folc I de Cardona
Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441) fou comte de Cardona i vescomte de Vilamur (1400-1441).
Nou!!: 1466 і Joan Ramon Folc I de Cardona · Veure més »
Joan Ramon Folc IV de Cardona
Joan Ramon Folc IV de Cardona (1446 - Arbeca, 1513) fou comte de Cardona (1486-1491), després primer duc de Cardona (1491-1513), primer marquès de Pallars Sobirà (1491-1513), comte de Prades, vescomte de Vilamur (1486-1513) i baró d'Entença (1486-1513).
Nou!!: 1466 і Joan Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Joan Sforza
Joan Sforza (en italià: Giovanni Sforza) (Pesaro, Província de Pesaro i Urbino, 1466 – Pesaro, Província de Pesaro i Urbino, 1510) fou un noble italià, Senyor de Pesaro entre 1483 i 1510.
Nou!!: 1466 і Joan Sforza · Veure més »
Johannes Fust
Johann Fust (Magúncia, 1400-1466) fou un advocat, empresari i prestador que va viure en l'anomenada “era dels descobriments”.
Nou!!: 1466 і Johannes Fust · Veure més »
Jordi VIII de Geòrgia
Jordi VII fou rei de Geòrgia del 1446 al 1466 si bé del 1446 al 1453 el rei de iure fou son germà Demetri III i ell només era associat, però tenia el poder efectiu.
Nou!!: 1466 і Jordi VIII de Geòrgia · Veure més »
Josafat I
Josafat I Kokkas (en grec Ἰωάσαφ Αʹ Κόκκας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1464 al 1466.
Nou!!: 1466 і Josafat I · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: 1466 і Kakhètia · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: 1466 і Kapudan paixà · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: 1466 і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Kobeliarovo
Kobeliarovo és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1466 і Kobeliarovo · Veure més »
Krujë
Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.
Nou!!: 1466 і Krujë · Veure més »
La fi del Comte d'Urgell
La fi del Comte d'Urgell és una crònica anònima catalana, conservada fragmentàriament, que recull la història de la revolta de Jaume II d'Urgell contra Ferran d'Antequera el 1413, començant poc abans de l'inici d'aquesta i acabant amb la mort del comte i la dels seus suposats assassins.
Nou!!: 1466 і La fi del Comte d'Urgell · Veure més »
La Sénia
La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.
Nou!!: 1466 і La Sénia · Veure més »
La Tallada d'Empordà
La Tallada d'Empordà és un municipi de la comarca del Baix Empordà, anomenat simplement la Tallada fins al 1984.
Nou!!: 1466 і La Tallada d'Empordà · Veure més »
Lębork
Lębork (en alemany Lauenburg in Pommern) és una ciutat al nord de Polònia.
Nou!!: 1466 і Lębork · Veure més »
Leiningen-Hartenburg
Leiningen-Hartenburg fou el nom de tres línies comtals a Alemanya.
Nou!!: 1466 і Leiningen-Hartenburg · Veure més »
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Nou!!: 1466 і Leonardo da Vinci · Veure més »
Levàdia
Levàdia o Livàdia (Λιβαδειά, Livadiá, Λεβάδεια, Levádia o Λιβαδιά, Livadiá; en Livadya) és un municipi i una ciutat de la unitat perifèrica de Beòcia, de la qual és la capital, a la perifèria de la Grècia Central.
Nou!!: 1466 і Levàdia · Veure més »
Liparit I Dadiani
Liparit I Dadiani fou mtavari de Mingrèlia del 1414 al 1470.
Nou!!: 1466 і Liparit I Dadiani · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: 1466 і Literatura russa · Veure més »
Livno
Livno (en serbi Ливно) és una ciutat i una municipalitat de Bòsnia i Hercegovina al Cantó de Bòsnia Occidental (cantó 10), Federació de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: 1466 і Livno · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1466 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'obres de Donatello
Vasari Aquesta és la llista d'obres de Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Nou!!: 1466 і Llista d'obres de Donatello · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1466 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1466 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1466 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: 1466 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de cardenals naturals dels Països Catalans
En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).
Nou!!: 1466 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: 1466 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: 1466 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1466 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1466 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 1466 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de kans de Crimea
La següent és una llista cronològica dels kans del Kanat de Crimea de la dinastia Giray.
Nou!!: 1466 і Llista de kans de Crimea · Veure més »
Llista de kans de Kazan
La llista dels governants del Kanat de Kazan és.
Nou!!: 1466 і Llista de kans de Kazan · Veure més »
Llista de tractats
Versió egípcia del Tractat de Cadeix inscrit en un dels murs del Temple de Karnak. Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
Nou!!: 1466 і Llista de tractats · Veure més »
Lluís de Borbó (Lieja)
Lluís de Borbó (1438-1482) va ser príncep-bisbe de Lieja del 1456 fins a la mort.
Nou!!: 1466 і Lluís de Borbó (Lieja) · Veure més »
Lluís I d'Orleans
Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).
Nou!!: 1466 і Lluís I d'Orleans · Veure més »
Lluís I de Savoia
Lluís I de Savoia (Ginebra, Ducat de Savoia 1413 - Lió, França 1465) fou el duc de Savoia entre 1440 i 1465.
Nou!!: 1466 і Lluís I de Savoia · Veure més »
Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.
Nou!!: 1466 і Lluís III Gonzaga · Veure més »
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Nou!!: 1466 і Lluís Maria Sforza · Veure més »
Lu Rong
Lu Rong Lu Rong ((1436－1494) va ser un estudiós xinès. N'és també conegut sota el nom de cortesia (zi) Wenliang (文量) i el pseudònim (hao) Shizhai (式斋). Va rebre el seu títol jinshi en 1466. El seu treball més conegut és Shuyuan Zaji (椒园杂记), el títol del qual ha sigut traduït per Apunts aleatoris des del jardí de fesols, Notes diverses en el jardí de fesols, o Registres diversos des del jardí de fesols.
Nou!!: 1466 і Lu Rong · Veure més »
Luciano Laurana
Luciano Laurana (croata: Lucijan Vranjanin) (Vrana (Dalmàcia), c. 1420 - Pesaro (Itàlia), 1479) va ser un arquitecte i enginyer dàlmata.
Nou!!: 1466 і Luciano Laurana · Veure més »
Lucrècia Tornabuoni
Lucrècia Tornabuoni (Florència, República de Florència, 22 de juny de 1425-íd. 25 de març de1482) fou una poeta i noble italiana i una influent assessora política durant el.
Nou!!: 1466 і Lucrècia Tornabuoni · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: 1466 і Lur-i Kučik · Veure més »
Madonna Medici (Lippi)
Dibuix posterior a la taula de la ''Madonna Medici'' La Madonna Medici o Madonna del Palau Medici-Riccardi és una obra pictòrica, al tremp sobre taula (115x71 cm), de l'italià Filippo Lippi, que data de la seva última fase com a pintor artístic, és a dir, aproximadament entre el 1466 i el 1469, i es troba conservada al Palau Mèdici-Riccardi de Florència.
Nou!!: 1466 і Madonna Medici (Lippi) · Veure més »
Mahmud Khan (Horda d'Or)
Mahmud Khan (Mäxmüd Khan) fou pretendent al kanat de l'Horda d'Or o Gran Horda a la mort del seu pare Kutjuk Muhammad vers 1459 o 1460, en lluita contra el seu germà Ahmad Khan.
Nou!!: 1466 і Mahmud Khan (Horda d'Or) · Veure més »
Malerkotla
Malerkotla o Maler Kotla (panjabi: ਮਲੇਰਕੋਟਲਾ, مالیرکوٹلہ; hindi: मलेरकोटला) és una ciutat i municipalitat del districte de Sangrur al Panjab, a a uns 50 km al sud de Ludhiana amb una població de 21.122 habitants el 1901 (20.601 el 1881) i de 106.802 el 2001.
Nou!!: 1466 і Malerkotla · Veure més »
Malik Arslan
Malik Arslan fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Suliman el 1454.
Nou!!: 1466 і Malik Arslan · Veure més »
Malpur
Malpur fou un estat tributari protegit a l'agència de Mahi Kantha, província de Gujarat, presidència de Bombai.
Nou!!: 1466 і Malpur · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: 1466 і Maraix · Veure més »
Marc II
Marc II Xilocarabis (en grec Μᾶρκος Β' Ξυλοκαράβης) va ser patriarca de Constantinoble l'any 1466.
Nou!!: 1466 і Marc II · Veure més »
Marco II Pio
Marco II Pio va succeir el 1466 al seu pare Giberto II Pio com a consenyor de Carpi.
Nou!!: 1466 і Marco II Pio · Veure més »
Meñli I Giray
Meñli I Giray o Mengli Giray (1445-1515) fou un dels més importants kans de Crimea.
Nou!!: 1466 і Meñli I Giray · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: 1466 і Mehmet II · Veure més »
Momperone
Momperone (en piemontès Mumpròn, en llombard Mumprün) és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.
Nou!!: 1466 і Momperone · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1466 і Montefeltro · Veure més »
Nannina de Mèdici
Nannina de Mèdici, batejada amb el nom de Lucrècia de Mèdici (Florència, República de Florència 1448 - íd. 1493) fou una princesa italiana de la Casa de Mèdici.
Nou!!: 1466 і Nannina de Mèdici · Veure més »
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Nou!!: 1466 і Nicolau Copèrnic · Veure més »
Ninja
Jiraiya, ninja i personatge principal del conte ''Jiraiya Goketsu Monogatari'', d'Utagawa Kuniyoshi. Els ninges (忍者, ninja o shinobi) eren un grup militar de mercenarisTurnbull, 2003:5.
Nou!!: 1466 і Ninja · Veure més »
Olmedo
Olmedo és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: 1466 і Olmedo · Veure més »
Oneglia
Panorama d'Oneglia Oneglia (Ineia en dialecte ligur ormeasc, Oneja en piemontès. Juntament amb Porto Maurizio, és un dels dos barris principals de la ciutat d'Imperia. Fins al 1923 va ser un municipi (comune) autònom.
Nou!!: 1466 і Oneglia · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: 1466 і Orde Teutònic · Veure més »
Ottaviano Petrucci
Ottaviano Petrucci (Fossombrone, 18 de juny de 1466 - Venècia, 7 de maig de 1539) fou un impressor i editor italià.
Nou!!: 1466 і Ottaviano Petrucci · Veure més »
Patriarca Copte d'Alexandria
El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.
Nou!!: 1466 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1466 і Patriarcat de Venècia · Veure més »
Púlpits de San Lorenzo
Interior de la basílica de San Lorenzo (Florència) on s'aprecia la situació dels púlpits Els púlpits de San Lorenzo o trones de San Lorenzo van ser les obres escultòriques que van concloure l'activitat artística de Donatello.
Nou!!: 1466 і Púlpits de San Lorenzo · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: 1466 і Pere de Portugal · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: 1466 і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Nou!!: 1466 і Pere I de Mèdici · Veure més »
Pere Joan Ferrer i des Torrent
Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català.
Nou!!: 1466 і Pere Joan Ferrer i des Torrent · Veure més »
Pere Ramon Sacosta
Pere Ramon Sacosta (? - Roma, 1467) fou un cavaller català de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: 1466 і Pere Ramon Sacosta · Veure més »
Pino III Ordelaffi
Pino III Ordelaffi (11 de març de 1440-1480) fou fill d'Antoni I Ordelaffi.
Nou!!: 1466 і Pino III Ordelaffi · Veure més »
Počarová
Počarová és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1466 і Počarová · Veure més »
Podgorica
Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.
Nou!!: 1466 і Podgorica · Veure més »
Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.
Nou!!: 1466 і Port de Barcelona · Veure més »
Portada/article desembre 14
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Nou!!: 1466 і Portada/article desembre 14 · Veure més »
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Nou!!: 1466 і Prússia Oriental · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: 1466 і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: 1466 і Qàït-bay · Veure més »
Quentin Matsys
National Gallery, Londres Quentin Matsys, el nom del qual també és conegut com a Quinten o Kwinten i el seu cognom Massys, Metsys o Matsijs (Lovaina, 1466 - 1530), era un pintor de la tradició flamenca i fundador de l'Escola d'Anvers.
Nou!!: 1466 і Quentin Matsys · Veure més »
Ransigaon
Ransigaon foun un estat tributari protegit, un jagir feudatari de Jodhpur, originat en Rao Champaji, tercer fill de Rao Ranmalji de Marwar, que va rebre el principat (jagir) de Kaparda el 1416.
Nou!!: 1466 і Ransigaon · Veure més »
Recinte emmurallat de Montblanc
El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.
Nou!!: 1466 і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1466 і Renaixement · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: 1466 і Renat I · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza
Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, I comte del Cid i I marqués del Cenete, va nàixer a Guadalajara cap al 1466 i va morir a València el 22 de febrer de 1523.
Nou!!: 1466 і Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza · Veure més »
Rum Mehmed Paixà
Rumi o Rum Mehmed Pasha (? - 1472/1473) fou un gran visir de l'Imperi Otomà de 1468 a 1469 o 1470.
Nou!!: 1466 і Rum Mehmed Paixà · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: 1466 і Samotràcia · Veure més »
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Nou!!: 1466 і Samtskhé · Veure més »
Sant Mori
Sant Mori és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: 1466 і Sant Mori · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: 1466 і Senyera del País Valencià · Veure més »
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: 1466 і Setge d'Amposta · Veure més »
Setge d'Ulldecona
El setge d'Ulldecona fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: 1466 і Setge d'Ulldecona · Veure més »
Setge de Barcelona (1472)
El setge de Barcelona de 1472 fou un dels episodis de la guerra civil catalana.
Nou!!: 1466 і Setge de Barcelona (1472) · Veure més »
Setge de Barcelona de 1465
El setge de Barcelona de 1465 fou un dels combats de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: 1466 і Setge de Barcelona de 1465 · Veure més »
Setge de Girona de 1467
El Setge de Girona de 1467 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: 1466 і Setge de Girona de 1467 · Veure més »
Setge de Roses de 1466
El setge de Roses de 1466 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: 1466 і Setge de Roses de 1466 · Veure més »
Sforza
Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.
Nou!!: 1466 і Sforza · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1466 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Ashikaga
El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.
Nou!!: 1466 і Shogunat Ashikaga · Veure més »
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Nou!!: 1466 і Skanderbeg · Veure més »
Sopot
Sopot (Caixubi: Sopòt; alemany: Zoppot) és una ciutat de Polònia localitzada a la costa sud del Mar Bàltic, pertanyent a l'àrea metropolitana anomenada Trojmiasto (Triciutat), amb ciutats com Gdańsk i Gdynia.
Nou!!: 1466 і Sopot · Veure més »
Tahírides del Iemen
Els Banu Tàhir o tahírides del Iemen foren una dinastia que va governar part del Iemen del 1451 al 1517 i va resistir als otomans fins al 1538.
Nou!!: 1466 і Tahírides del Iemen · Veure més »
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Nou!!: 1466 і Toruń · Veure més »
Turó del Calamot
El Turó del Calamot, també dit, erròniament, el Penyalar, per una mala traducció del topònim dels mapes militars Peñascal, és una muntanya rogenca del massís de Garraf de 86,9 metres que és al costat del centre del municipi de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, i a la vora del camí de la Sentiu.
Nou!!: 1466 і Turó del Calamot · Veure més »
Umba
Umba - Умба és un possiólok rus a la província de Múrmansk, a la península de Kola, a la desembocadura del riu Umba al golf de Kandalakxa, a la mar Blanca.
Nou!!: 1466 і Umba · Veure més »
Valentina Visconti
Valentina Visconti (Milà 1366 - Blois 1408), va ser infanta de Milà i duquessa consort d'Orleans i Valois (1392-1407).
Nou!!: 1466 і Valentina Visconti · Veure més »
Vescomtat d'Iznàjar
El Vescomte de Iznájar és un títol nobiliari espanyol creat per Enric IV de Castella el 23 d'octubre de 1466 a favor de Diego Fernández de Córdoba i Montemayor, I comte de Cabra, XX senyor de les viles de Baena, Rute, Zambra, Iznájar, Donya Mencía i Bernedo, Mariscal de Castella, Agutzil Major i Alcaide de los Alcázares de Còrdova i d'Alcalá la Real.
Nou!!: 1466 і Vescomtat d'Iznàjar · Veure més »
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Nou!!: 1466 і Vescomtat de Cabrera · Veure més »
Vescomtat de Perellós
El llinatge dels Perellós i, posteriorment, del vescomtat de Perellós, comença amb un Ramon I de Perellós, súbdit del rei de Mallorca al Rosselló.
Nou!!: 1466 і Vescomtat de Perellós · Veure més »
Xah Budak
Xah Budak fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Malik Arslan al que va deposar i assassinar el 1466, sota instigació del soldà mameluc d'Egipte Khuixqàdam.
Nou!!: 1466 і Xah Budak · Veure més »
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1466 і 11 de febrer · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 12 de juliol · Veure més »
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 13 de desembre · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: 1466 і 1444 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: 1466 і 1503 · Veure més »
1536
Sense descripció.
Nou!!: 1466 і 1536 · Veure més »
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 25 de novembre · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 27 de juliol · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 28 d'octubre · Veure més »
30 d'octubre
El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 30 d'octubre · Veure més »
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 30 de novembre · Veure més »
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 5 de juliol · Veure més »
8 de març
El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1466 і 8 de març · Veure més »
