Accés més ràpid que el navegador!
251 les relacions: Abadia de Reading, Abadia de Sant Denís, Abu-Abd-Al·lah III, Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, Abu-Saïd (timúrida), Albert III Aquil·les, Alberto II Pio de Savoia, Alcalá de la Selva, Alexandre VI, Alfons V de Portugal, Alfons VI de Ribagorça, Alforja, Anoia, Antic arquebisbat de York, Aq Qoyunlu, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bordeus, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Campobasso-Boiano, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Kaunas, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquimbald de Foix, Ashikaga Yoshihisa, Ashikaga Yoshimasa, Balaguer, Baronia d'Arenós, Batalla d'Aguere, Batalla de Calaf, Battista Spagnoli, Beatriu de Navarra, Benozzo Gozzoli, Bernardo Rossellino, Bernat d'Armendaris, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Eichstätt, Bisbat d'Espira, Bisbat d'Ischia, Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Bozen-Brixen, Bisbat de Brescia, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia, Bisbat de Comenge, Bisbat de Conversano-Monopoli, ..., Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Lescar, Bisbat de Mostar-Tomislavgrad, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Tarba, Bisbat de Trebinje-Mrkan, Bisbat de Treviso, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Włocławek, Bisbat suburbicari d'Albano, Blanca I de Navarra, Blanca II de Navarra, Bonifaci III de Montferrat, Bonna d'Artois, Bozcaada, Cardenal vicari, Carles I d'Orleans, Carles VIII Knutsson, Carlo I Malatesta de Sogliano, Carlota de Savoia, Casimir IV Jagelló, Castell d'Alnwick, Castell d'Arenós, Castell de Bamburgh, Castell de Carisbrooke, Castell de Dunstanburgh, Castell del Bou Negre, Castell Palau de Geldo, Catholicon, Catifes de Transsilvània, Cellorigo, Cesena, Cirksena, Citnos, Comtat de Buren, Comtat de Longueville, Comtat de Mortain, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Comtat de Saligny, Conquesta de Navarra, Consell de Cent, Cos (Grècia), Cosme de Montserrat, Cosme el Vell, Cristòfor Colom, Cristianització de Lituània, Cristià I de Dinamarca, Damad II İbrahim Bey, Damasc, Deixuplinant, Della Rovere, Desiderio da Settignano, Dinastia Trastàmara, Donato Acciaiuoli (conseller), Duc, Ducat d'Alburquerque, Ducat de Nemours, Elionor de la Marca, Elionor I de Navarra, Elisabet Woodville, Els Anes Pinçon a Catalunya, Escola del Nord, Escut d'Hongria, Espadella (Alt Millars), Estats Generals dels Països Baixos, Famagusta, Farsa d'Àvila, Federico da Montefeltro, Felip de Borgonya (bisbe), Felip II de Savoia, Ferran de Portugal i d'Aragó, Ferran I de Nàpols, Francesc Colom, Francesco Accolti l'aretí, Francisco de Carvajal, Frontera entre Itàlia i San Marino, Gaspar d’Arinyó, Gemäldegalerie (Berlín), Giovanni Bellini, Gran Basar, Guerra Civil navarresa, Guerra de les Dues Roses, Guillem II de Rappolstein, Guillem VIII de Montferrat, Història d'Hongria, Història de les funcions trigonomètriques, Història de Lleida, Història de Roma, Història del Iemen, Hussayn Bayqara, Imperi Songhai, Incunable, Isabel de Foix, Jahan-Xah, Jaume II de la Marca, Jehan Lagadeuc, Joan de Socarrats, Joan el Sense Fe, Joan Fort, Joan IV de Montferrat, Joana la Beltraneja, Josafat I, Kalamata, Kastamonu, Konrad Sweynheim, La Pobla d'Arenós, Lèucada, Lemnos, Leon Battista Alberti, Lionello I Pio, Literatura medieval oral i tradicional en èuscar, Llengües de Suïssa, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'emperadors del Japó, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de ciutats de Portugal, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de reis de Navarra, Lluís XI de França, Mahmud Xah I Begra Gudjarati, Manuel de Montsuar i Mateu, Maria de Clèveris, Mariscal de França, Marquesat de Montferrat, Mehmet II, Michelangelo Buonarroti, Miquel Delgado, Mondavio, Montefeltro, Muhàmmad Xaibani, Muhàmmad XIII, Nicolau de Cusa, Nicolau Pujades, Orde de Santa Maria de Betlem, Palau Pitti, Papa Pau II, Patres, Patriarcat de Lisboa, Patriarcat de Venècia, Pere de Portugal, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere I de Mèdici, Pere Joan Ferrer i des Torrent, Petrantoniu Monteggiani, Philippe Villiers de L'Isle-Adam, Pier Maria Pennacchi, Pius II, Pius III, Portada/article gener 7, Príncep d'Astúries, President de la Generalitat de Catalunya, Prospero Adorno, Qara Qoyunlu, Reis de Suècia, República de Florència, Retaule del Conestable, Riudecols, Rodrigo Sánchez de Arévalo, Rogier van der Weyden, Sad (nassarita), San Jerónimo el Real, San Pietro in Vincoli, Sant Marc de Roma, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Santa Joana de Valois, Símbols de la Vila Joiosa, Senyoria de Coligny, Senyoria de Commercy, Setge d'Amposta, Setge de Barcelona de 1465, Setge de Cervera, Setge de Lleida de 1464, Setge de Palau-Saverdera, Silvestre Siròpul, Sixt IV, Skanderbeg, Sofroni Siròpul, Sultanzâde İshak Bey, Sultanzâde Pîr Ahmed Bey, Tànger, Tirant lo Blanc, Torre del Veguer, Uzun Hasan, Varano, Wettin, Willem van Enckenvoirt, 11 d'agost, 14 d'agost, 14 de maig, 1427, 21 de gener, 23 de febrer, 29 d'octubre, 29 de novembre, 4 de febrer. Ampliar l'índex (201 més) »
Abadia de Reading
LAbadia de Reading fou un monestir de l'Orde de Cluny fundat pel rei Enric I d'Anglaterra l'any 1121, segons va dir ell «per la salvació de la meva ànima, l'ànima del rei Guillem el meu pare, el rei Guillem germà meu i el de la reina Matilda esposa meva i per tots els meus ancestres i successors».
Nou!!: 1464 і Abadia de Reading · Veure més »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: 1464 і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abu-Abd-Al·lah III
Abu-Abd-Al·lah (III) Muhàmmad al-Mutawàkkil o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah III fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1462 a vers el 1470.
Nou!!: 1464 і Abu-Abd-Al·lah III · Veure més »
Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad
Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad, conegut a les cròniques cristianes com a Muley Hacen, fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, fill de Sad ibn Alí.
Nou!!: 1464 і Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: 1464 і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Albert III Aquil·les
Albert III Aquil·les de Brandenburg; (9 de novembre de 1414; 11 de març de 1486), comunament conegut simplement com a Alberto Aquil·les o també Albert Ulisses, va ser Príncep elector del marcgraviat de Brandenburg.
Nou!!: 1464 і Albert III Aquil·les · Veure més »
Alberto II Pio de Savoia
Alberto II Pio "il Vecchio" era fill de Marco I Pio, senyor de Carpi, que el va associar al govern el 1418 i va succeir al seu pare el 1428 associat amb els seus germans Giberto II Pio i Galasso II Pio.
Nou!!: 1464 і Alberto II Pio de Savoia · Veure més »
Alcalá de la Selva
Alcalá de la Selva és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: 1464 і Alcalá de la Selva · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: 1464 і Alexandre VI · Veure més »
Alfons V de Portugal
Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).
Nou!!: 1464 і Alfons V de Portugal · Veure més »
Alfons VI de Ribagorça
Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).
Nou!!: 1464 і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »
Alforja
Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1464 і Alforja · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: 1464 і Anoia · Veure més »
Antic arquebisbat de York
Larquebisbat de York (anglès: archdiocese of York; llatí: Archidioecesis Eboracensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1464 і Antic arquebisbat de York · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: 1464 і Aq Qoyunlu · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Bordeus
L'ex catedral de Sant Joan Baptista de Bazas. La basílica Sant Severí de Bordeus. Bust del cardenal François d'Escoubleau de Sourdis, obra de Gian Lorenzo Bernini. XVIII en substitució de l'antic palau arxiepiscopal. Larquebisbat de Bordeus (francès: Archidiocèse de Bordeaux; llatí: Archidioecesis Burdigalensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica als França.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Bordeus · Veure més »
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche · Veure més »
Arquebisbat de Campobasso-Boiano
El ''Santuari de la Madonna Addolorata'', patrona del Molise, a Castelpetroso Larquebisbat de Campobasso-Boiano (italià: Arcidiocesi di Campobasso-Boiano; llatí: Archidioecesis Campobassensis-Boianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Campobasso-Boiano · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »
Arquebisbat de Kaunas
Larquebisbat de Kaunas (lituà: Kauno arkivyskupija, llatí: Archidioecesis Kaunensis) és una seu metropolità de l'Església Catòlica a Lituània.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Kaunas · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1464 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquimbald de Foix
Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).
Nou!!: 1464 і Arquimbald de Foix · Veure més »
Ashikaga Yoshihisa
va ser el novè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1473 i el 1489 al Japó.
Nou!!: 1464 і Ashikaga Yoshihisa · Veure més »
Ashikaga Yoshimasa
va ser el vuitè shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre 1449 i el 1473 al Japó.
Nou!!: 1464 і Ashikaga Yoshimasa · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: 1464 і Balaguer · Veure més »
Baronia d'Arenós
Baronia d'Arenós va ser un feu que comprenia els castells d'Arenós i La Pobla d'Arenós, tenint uns límits que es corresponien aproximadament als actuals municipis de La Pobla d'Arenós, Villahermosa, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Ludiente, Toga, Espadilla, Vallat i Torrechiva (Alt Millars), l'any 1488.
Nou!!: 1464 і Baronia d'Arenós · Veure més »
Batalla d'Aguere
La batalla d'Aguere o batalla de La Laguna és el nom que rep la batalla que va tenir lloc el 14 de novembre de 1494 i que predetermina definitivament la conquesta de l'illa de Tenerife pels castellans liderats per Alonso Fernández de Lugo.
Nou!!: 1464 і Batalla d'Aguere · Veure més »
Batalla de Calaf
La batalla de Calaf, també anomenada batalla de Prats del Rei va ser una batalla de la Guerra Civil catalana que va tenir lloc el 28 de febrer de 1464 entre Els Prats de Rei i Calaf.
Nou!!: 1464 і Batalla de Calaf · Veure més »
Battista Spagnoli
Battista Spagnoli, anomenat també Battista Mantovano (Màntua, Llombardia, 17 d'abril de 1447 - 20 de març de 1516) fou un frare carmelita italià, reformador de l'orde i important humanista i poeta en llatí.
Nou!!: 1464 і Battista Spagnoli · Veure més »
Beatriu de Navarra
Beatriu de Navarra o Beatriu d'Evreux (c. 1392 - Olite, 14 de desembre de 1407) noble navarresa, filla de Carles III el Noble, rei de Navarra i de la infanta castellana Leonor de Trastámara.
Nou!!: 1464 і Beatriu de Navarra · Veure més »
Benozzo Gozzoli
Benozzo Gozzoli (c. 1421 – 1497) va ser un pintor italià del Renaixement florentí.
Nou!!: 1464 і Benozzo Gozzoli · Veure més »
Bernardo Rossellino
Tomba de Rossellino a la Basílica de San Miniato al Monte de Florència. Bernardo di Matteo Gamberelli, més conegut com a Bernardo Rossellino (Settignano, 1409 – Florència, 1464), va ser un escultor i arquitecte italià, germà major de l'escultor Antonio Rossellino.
Nou!!: 1464 і Bernardo Rossellino · Veure més »
Bernat d'Armendaris
Bernat d'Armendaris (? - 1474) fou un militar d'origen navarrès, baró de Palafolls.
Nou!!: 1464 і Bernat d'Armendaris · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1464 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1464 і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Eichstätt
El ''Collegium Willibaldinum'' d'Eichstätt, seu del seminari diocesà. Mapa del principat eclesiàstic d'Eichstätt el 1717. XVIII. El santuari Maria Brünnlein de Wemding, el més important lloc de pelegrinatge marià de la diòcesi, visitat pel Papa Joan Pau II el 1998. Escut de la diòcesi El bisbat d'Eichstätt (alemany: Bistum Eichstätt, llatí: Dioecesis Eystettensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: 1464 і Bisbat d'Eichstätt · Veure més »
Bisbat d'Espira
El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira.
Nou!!: 1464 і Bisbat d'Espira · Veure més »
Bisbat d'Ischia
El bisbat d'Ischia (italià: diocesi di Ischia; llatí: Dioecesis Isclana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 55.000 batejats d'un total de 58.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pietro Lagnese.
Nou!!: 1464 і Bisbat d'Ischia · Veure més »
Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca
La basilica santuari de Santa Maria de Finibus Terrae a Leuca L'església del S.S.Salvatore d'Alessano, catedral de la diòcesi d'Alessano fins al 1818 El bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca (italià: diocesi di Ugento-Santa Maria di Leuca; llatí: Dioecesis Uxentina-Sanctae Mariae Leucadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 120.000 batejats d'un total de 122.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vito Angiuli. El sant patró de la diòcesi d'Ugento-Santa Maria de Leuca és sant Vicenç d'Osca, la festa del qual és el 22 de gener.
Nou!!: 1464 і Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca · Veure més »
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »
Bisbat de Bozen-Brixen
Il duomo di Bolzano, església co-catedral El bisbat de Brixen o pel seu nom italià Bisbat de Bressanone, fou una jurisdicció eclesiàstica i feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Bozen-Brixen · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Còrdova
El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Còrdova · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia
El bisbat de Civitavecchia-Tarquinia (italià: diocesi di Civitavecchia-Tarquinia; llatí: Dioecesis Centumcellarum-Tarquiniensis) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Civitavecchia-Tarquinia · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Mostar-Tomislavgrad
L'antiga catedral de Sant Pere i Sant Pau. L'església parroquial de Međugorje. El palau episcopal de Mostar. La diòcesi de Mostar-Tomislavgrad (bosnià: Mostarsko-duvanjska biskupija, llatí: Dioecesis Mandetriensis-Dumnensis o Dalminiensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Herzegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Mostar-Tomislavgrad · Veure més »
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Trebinje-Mrkan
El bisbat de Trebinje-Mrkan (bosnià: Trebinjsko-mrkanska biskupija; llatí: Dioecesis Tribuniensis-Marcanensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Hercegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Trebinje-Mrkan · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat de Włocławek
La basílica de santa Maria a Licheń Stary El seminari major de Włocławek El bisbat de Włocławek (polonès: Diecezja Włocławska, llatí: Dioecesis Vladislaviensis) és una seu de l'Església Catòlica a Polònia, sufragània de l'arquebisbat de Gniezno.
Nou!!: 1464 і Bisbat de Włocławek · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1464 і Bisbat suburbicari d'Albano · Veure més »
Blanca I de Navarra
Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).
Nou!!: 1464 і Blanca I de Navarra · Veure més »
Blanca II de Navarra
Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).
Nou!!: 1464 і Blanca II de Navarra · Veure més »
Bonifaci III de Montferrat
Bonifaci III de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1483 al 1494.
Nou!!: 1464 і Bonifaci III de Montferrat · Veure més »
Bonna d'Artois
Bonna d'Artois (1396 - Dijon 1425), duquessa consort de Borgonya (1424-1425).
Nou!!: 1464 і Bonna d'Artois · Veure més »
Bozcaada
El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.
Nou!!: 1464 і Bozcaada · Veure més »
Cardenal vicari
Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: 1464 і Cardenal vicari · Veure més »
Carles I d'Orleans
Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).
Nou!!: 1464 і Carles I d'Orleans · Veure més »
Carles VIII Knutsson
va ser rei de Suècia en tres ocasions, entre 1448 i 1457, entre 1464 i 1465, i finalment entre 1467 i 1470.
Nou!!: 1464 і Carles VIII Knutsson · Veure més »
Carlo I Malatesta de Sogliano
Carlo I Malatesta de Sogliano fou fill de Joan IV Malatesta de Sogliano.
Nou!!: 1464 і Carlo I Malatesta de Sogliano · Veure més »
Carlota de Savoia
Carlota de Savoia (1441 - Amboise 1483), infanta de Savoia i reina consort de França (1461-1483).
Nou!!: 1464 і Carlota de Savoia · Veure més »
Casimir IV Jagelló
Escut de Casimir IV com a rei de Polònia Casimir IV Jagelló Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk, en lituà: Kazim I Jogailaitis) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Nou!!: 1464 і Casimir IV Jagelló · Veure més »
Castell d'Alnwick
El Castell d'Alnwick és un castell i casa pairal a Alnwick, comtat de Northumberland, Anglaterra (Regne Unit) i és la residència dels Ducs de Northumberland, construït immediatament després de la conquesta normanda, renovat i remodelat en diverses ocasions, d'estil gòtic anglès.
Nou!!: 1464 і Castell d'Alnwick · Veure més »
Castell d'Arenós
El castell d'Arenós o de la Viñaza es troba al terme municipal de La Pobla d'Arenós, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià, al costat de l'embassament d'Arenós.
Nou!!: 1464 і Castell d'Arenós · Veure més »
Castell de Bamburgh
El castell de Bamburgh, situat al nord-est d'Anglaterra, en el municipi de Bamburgh, comtat de Northumberland, va ser la cort del regne de Bernícia.
Nou!!: 1464 і Castell de Bamburgh · Veure més »
Castell de Carisbrooke
El castell de Carisbrooke (en anglès Carisbrooke Castle) és una històrica fortificació situada a Carisbrooke, prop de Newport, a l'Illa de Wight.
Nou!!: 1464 і Castell de Carisbrooke · Veure més »
Castell de Dunstanburgh
Restes de les portes. El Castell de Dunstanburgh (en anglès:Dunstanburgh Castle) es troba en un espectacular sortint de la costa de Northumberland al nord d'Anglaterra, entre els pobles de Craster i Embelton.
Nou!!: 1464 і Castell de Dunstanburgh · Veure més »
Castell del Bou Negre
El castell del Bou Negre o de la Mola és un castell situat al terme municipal d'Argeleta, a la comarca de l'Alt Millars (País Valencià).
Nou!!: 1464 і Castell del Bou Negre · Veure més »
Castell Palau de Geldo
El Castell Palau de Geldo, anomenat també Castell Palau dels Ducs de Medinaceli, situat al nucli urbà de la localitat de Geldo, a la comarca de l'Alt Palància a la província de Castelló,Castillos, Torres y Fortalezas de la Comunidad Valenciana.
Nou!!: 1464 і Castell Palau de Geldo · Veure més »
Catholicon
Marca de l'impressor Jehan Calvez, figurant a la versió incunable del Catholicon bretó el 1499. El Catholicon (del grec Καθολικόν, universal) és el primer diccionari trilingüe editat en bretó, francès i llatí.
Nou!!: 1464 і Catholicon · Veure més »
Catifes de Transsilvània
Sighişoara. El terme catifes de Transsilvània (en, en) és usat per designar el patrimoni cultural de catifes islàmiques d'entre els segles XV i XVII, principalment d'origen otomà, que han estat preservades en les esglésies protestants transsilvanes (en unes cinquanta hongareses i en una seixantena saxones).
Nou!!: 1464 і Catifes de Transsilvània · Veure més »
Cellorigo
Cellorigo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1464 і Cellorigo · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1464 і Cesena · Veure més »
Cirksena
La nissaga dels Cirksena és una família de nobles originària de Greetsiel.
Nou!!: 1464 і Cirksena · Veure més »
Citnos
Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.
Nou!!: 1464 і Citnos · Veure més »
Comtat de Buren
Mapa del comtat de Buren (1665) El comtat de Buren fou una jurisdicció feudal independent dels Països Baixos.
Nou!!: 1464 і Comtat de Buren · Veure més »
Comtat de Longueville
Longueville fou una jurisdicció feudal a l'actual Normandia creada com a comtat passat el 1040 per Guillem I el Conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083.
Nou!!: 1464 і Comtat de Longueville · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1464 і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: 1464 і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Nou!!: 1464 і Comtat de Rethel · Veure més »
Comtat de Saligny
El comtat de Saligny fou una jurisdicció feudal de França a la regió de la Vendée.
Nou!!: 1464 і Comtat de Saligny · Veure més »
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Nou!!: 1464 і Conquesta de Navarra · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: 1464 і Consell de Cent · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: 1464 і Cos (Grècia) · Veure més »
Cosme de Montserrat
Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: 1464 і Cosme de Montserrat · Veure més »
Cosme el Vell
Cosme de Mèdici —Cosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.
Nou!!: 1464 і Cosme el Vell · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: 1464 і Cristòfor Colom · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: 1464 і Cristianització de Lituània · Veure més »
Cristià I de Dinamarca
va ser rei de Dinamarca entre 1448 i 1481, de Noruega entre 1450 i 1481, i de Suècia entre 1457 i 1464.
Nou!!: 1464 і Cristià I de Dinamarca · Veure més »
Damad II İbrahim Bey
Damad II İbrahim Bey també Tadj al-Din Ibrahim Bey fou emir o bei de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1464 і Damad II İbrahim Bey · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: 1464 і Damasc · Veure més »
Deixuplinant
'' Processó de deixuplinants '', de Francisco de Goya. Un deixuplinant és la persona que es flagel·la públicament com a forma de penitència dins de la religió cristiana.
Nou!!: 1464 і Deixuplinant · Veure més »
Della Rovere
Blasó de la família Della Rovere. Della Rovere va ser una de la família noble italiana, originària de la ciutat de Savona.
Nou!!: 1464 і Della Rovere · Veure més »
Desiderio da Settignano
''Jesús i Joan nens'', detall del tondo Arconati-Visconti Desiderio de Bartolommeo di Francesco, dit Desiderio da Settignano o Ferro (Settignano, c. 1430 - Florència, 1464), va ser un escultor italià de l'escola florentina del primer Renaixement.
Nou!!: 1464 і Desiderio da Settignano · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: 1464 і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Donato Acciaiuoli (conseller)
Donato Acciaiuoli fou un noble de la ciutat de Roma, d'origen florentí, conseller del rei de França el 1461.
Nou!!: 1464 і Donato Acciaiuoli (conseller) · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: 1464 і Duc · Veure més »
Ducat d'Alburquerque
El Ducat d'Alburquerque és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari concedit per Reial Cèdula d'Enrique IV De Castella de 26 de setembre de 1464 al seu ''valido'', el senyor Beltrán de la Cueva, sent una de les mercès que aquest va obtenir per la seva renúncia al càrrec de Gran Mestre de l'Orde de Sant Jaume.
Nou!!: 1464 і Ducat d'Alburquerque · Veure més »
Ducat de Nemours
Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing.
Nou!!: 1464 і Ducat de Nemours · Veure més »
Elionor de la Marca
Elionor de Borbó-La Marca, (Burlada, 7 de setembre de 1407 - ¿? 1464).
Nou!!: 1464 і Elionor de la Marca · Veure més »
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Nou!!: 1464 і Elionor I de Navarra · Veure més »
Elisabet Woodville
Elisabet Woodville (vers 1437 - 7/8 de juny de 1492) va ser reina consort del rei Eduard IV d'Anglaterra des del 1464 fins a la mort d'aquest el 1483.
Nou!!: 1464 і Elisabet Woodville · Veure més »
Els Anes Pinçon a Catalunya
Text del mapa de Joan de la Cosa situat front a la costa del Brasil a on diu: "este cavo se descubrio en ano de mil y CCCC XC IX por castilla syendo descubridor vicentians" Els Ianyes, Eanes o Anes Pinçon, eren nobles portuguesos parents del rei Pere el Conestable de Portugal, instal·lats a Catalunya el 1464, concretament a l'Empordà.
Nou!!: 1464 і Els Anes Pinçon a Catalunya · Veure més »
Escola del Nord
Mostra de pintura de l'Escola del Nord, fet per Fan K'uan Escola del Nord.
Nou!!: 1464 і Escola del Nord · Veure més »
Escut d'Hongria
Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.
Nou!!: 1464 і Escut d'Hongria · Veure més »
Espadella (Alt Millars)
Espadella (en castellà i oficialment, Espadilla) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: 1464 і Espadella (Alt Millars) · Veure més »
Estats Generals dels Països Baixos
Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).
Nou!!: 1464 і Estats Generals dels Països Baixos · Veure més »
Famagusta
Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.
Nou!!: 1464 і Famagusta · Veure més »
Farsa d'Àvila
El 5 de juliol de 1465, en un lloc als voltants d'Àvila, un grup de grans nobles castellans va deposar en efígie al rei Enric IV de Castella i va proclamar rei en el seu lloc al seu mig germà l'infant Alfons.
Nou!!: 1464 і Farsa d'Àvila · Veure més »
Federico da Montefeltro
Frederic III Montefeltro (Gubbio, 7 de juny del 1422 - Ferrara, 10 de setembre de 1482), era el fill natural de Guidantonio I Montefeltro i de Ludovica Ubaldini della Carda o degli Accomanducci.
Nou!!: 1464 і Federico da Montefeltro · Veure més »
Felip de Borgonya (bisbe)
Felip de Borgonya (Brussel·les, 1464 - Wijk bij Duurstede, 7 d'abril de 1524), era fill il·legítim de Felip III de Borgonya dit «el Bó».
Nou!!: 1464 і Felip de Borgonya (bisbe) · Veure més »
Felip II de Savoia
Felip II de Savoia, Felip I de Ginebra o Felip de Bresse, anomenat el Sense Terra, (Chambéry, Savoia 1438 - Torí 1497) fou el duc de Savoia i comte de Ginebra entre 1496 i 1497.
Nou!!: 1464 і Felip II de Savoia · Veure més »
Ferran de Portugal i d'Aragó
Ferran de Portugal i d'Aragó (Almeirim, Portugal, 1433 - Setúbal, 1470) fou infant de Portugal, segon duc de Viseu (1460-1470) i conestable de Portugal.
Nou!!: 1464 і Ferran de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Nou!!: 1464 і Ferran I de Nàpols · Veure més »
Francesc Colom
Mossèn Francesc Colom (?, ? - 10 d'octubre de 1472, ?) fou canonge de Barcelona i el vint-i-novè President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1464 i 1467, nomenat el 22 de juliol de 1464.
Nou!!: 1464 і Francesc Colom · Veure més »
Francesco Accolti l'aretí
Francesco Accolti, anomenat "l'aretí" (Arezzo, 1416 - San Casciano dei Bagni, prop de Siena, 1488) fou un cèlebre jurista autor de Consilia seu Responsa i de comentaris als decrets.
Nou!!: 1464 і Francesco Accolti l'aretí · Veure més »
Francisco de Carvajal
Francisco de Carvajal (Rágama, Salamanca, Espanya, 1464 – Jaquijaguana, prop del Cusco, actual Perú, 10 d'abril de 1548) va ser un conqueridor espanyol que va actuar en la Nova Espanya i el Perú, i durant la guerra civil entre els conqueridors del Perú.
Nou!!: 1464 і Francisco de Carvajal · Veure més »
Frontera entre Itàlia i San Marino
La frontera entre Itàlia i San Marino és la frontera internacional entre San Marino i Itàlia, estat membre de la Unió Europea i de l'Espai Schengen.
Nou!!: 1464 і Frontera entre Itàlia i San Marino · Veure més »
Gaspar d’Arinyó
Gaspar d'Arinyó (? - ?, segle xv) fou secretari de Joan II d'Aragó i, posteriorment, també ho seria del seu fill Ferran el Catòlic.
Nou!!: 1464 і Gaspar d’Arinyó · Veure més »
Gemäldegalerie (Berlín)
miniatura miniatura miniatura miniatura La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.
Nou!!: 1464 і Gemäldegalerie (Berlín) · Veure més »
Giovanni Bellini
Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.
Nou!!: 1464 і Giovanni Bellini · Veure més »
Gran Basar
Un dels carrers centrals del Gran Basar El Gran Basar (en turc kapalıçarşı, 'basar cobert') a Istanbul és un dels basars més grans del món amb més de 58 carrers, 4.000 botigues i entre 250.000 i 400.000 visitants diaris.
Nou!!: 1464 і Gran Basar · Veure més »
Guerra Civil navarresa
La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.
Nou!!: 1464 і Guerra Civil navarresa · Veure més »
Guerra de les Dues Roses
Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.
Nou!!: 1464 і Guerra de les Dues Roses · Veure més »
Guillem II de Rappolstein
Guillem II de Rappolstein, fill de Guillem I de Rappolstein, nascut a Ribeauvillé el 1464 fou senyor de Rappolstein (1507-1547) Soldat valerós i intrèpid va obtenir al màxim el favor dels tres emperadors Maximilià I, Carles V i Ferran I, als que va representar diverses vegades en les dietes de l'Imperi, sobretot a Worms (1521) i a Augsburg (1530).
Nou!!: 1464 і Guillem II de Rappolstein · Veure més »
Guillem VIII de Montferrat
Guillem VIII de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1464 al 1483.
Nou!!: 1464 і Guillem VIII de Montferrat · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1464 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de les funcions trigonomètriques
Tauleta Plimpton 322 La història de les funcions trigonomètriques sembla que va començar fa aproximadament 4 000 anys.
Nou!!: 1464 і Història de les funcions trigonomètriques · Veure més »
Història de Lleida
La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Nou!!: 1464 і Història de Lleida · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: 1464 і Història de Roma · Veure més »
Història del Iemen
El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.
Nou!!: 1464 і Història del Iemen · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: 1464 і Hussayn Bayqara · Veure més »
Imperi Songhai
Imperi Songhai, c. 1500 LImperi Songhai és un dels més antics de l'oest de l'Àfrica.
Nou!!: 1464 і Imperi Songhai · Veure més »
Incunable
Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.
Nou!!: 1464 і Incunable · Veure més »
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Nou!!: 1464 і Isabel de Foix · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: 1464 і Jahan-Xah · Veure més »
Jaume II de la Marca
Jaume de Borbó-la Marca (1370 - Besançon; 24 de setembre de 1438), noble francès, fill de Joan I de la Marca i de Catalina de Vendôme.
Nou!!: 1464 і Jaume II de la Marca · Veure més »
Jehan Lagadeuc
Jean Lagadeuc o Yann Lagadeg (nascut al mas de Mezédern, Plougonven) fou un religiós, lexicògraf i intel·lectual bretó del.
Nou!!: 1464 і Jehan Lagadeuc · Veure més »
Joan de Socarrats
Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.
Nou!!: 1464 і Joan de Socarrats · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: 1464 і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan Fort
Joan Fort (Albocàsser, Alt Maestrat, 5 de setembre de 1406 - Escaladei, Priorat, 14 de maig de 1464) fou un monjo cartoixà i autor místic valencià.
Nou!!: 1464 і Joan Fort · Veure més »
Joan IV de Montferrat
Joan IV de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1445 al 1464.
Nou!!: 1464 і Joan IV de Montferrat · Veure més »
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Nou!!: 1464 і Joana la Beltraneja · Veure més »
Josafat I
Josafat I Kokkas (en grec Ἰωάσαφ Αʹ Κόκκας) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1464 al 1466.
Nou!!: 1464 і Josafat I · Veure més »
Kalamata
Kalamata (Καλαμάτα), antigament Fares (Φαραί), és una ciutat de la Messènia, al sud-oest del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: 1464 і Kalamata · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: 1464 і Kastamonu · Veure més »
Konrad Sweynheim
Exemplar de ''De divinis institutionibus'' per Lattanzio, publicat a Subiaco l'any 1465 Konrad Sweynheim, Schweinheim o Schweynheym (Magúncia, 25 de gener circa 1430 - Roma, 1 de gener 1477) va ser un monjo i impressor alemany.
Nou!!: 1464 і Konrad Sweynheim · Veure més »
La Pobla d'Arenós
La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: 1464 і La Pobla d'Arenós · Veure més »
Lèucada
Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.
Nou!!: 1464 і Lèucada · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: 1464 і Lemnos · Veure més »
Leon Battista Alberti
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.
Nou!!: 1464 і Leon Battista Alberti · Veure més »
Lionello I Pio
Lionello I Pio de Savoia era fill d'Alberto II Pio de Savoia i fou senyor de Carpi a la mort del pare el 1464 essent investit formalment el 1470.
Nou!!: 1464 і Lionello I Pio · Veure més »
Literatura medieval oral i tradicional en èuscar
Esteban de Garibay, cronista basc que replegà gran part de la literatura medieval oral conservada hui Les primeres referències indirectes a una literatura oral popular en èuscar provenen del Fur Vell de Biscaia, del 1452, en què s'ordenava: Les eresiak recollides d'aquella època i aquesta prohibició ens confirmen que les dones (anomenades en el fur profazadas) componien versos en ocasió de duels i festes.
Nou!!: 1464 і Literatura medieval oral i tradicional en èuscar · Veure més »
Llengües de Suïssa
Mapa de Suïssa mostrant en verd les llengües gal·loromàniques (francès i arpità), en taronja el gal·loitàlic, en vermell el romanx i en blau l'alamànic. La qüestió de les llengües de Suïssa és un component cultural i polític central d'aquest país.
Nou!!: 1464 і Llengües de Suïssa · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1464 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: 1464 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Nou!!: 1464 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1464 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1464 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 1464 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de ciutats de Portugal
Actualment (any 2010) Portugal té 156 poblacions amb la consideració de ciutat.
Nou!!: 1464 і Llista de ciutats de Portugal · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1464 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: 1464 і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: 1464 і Lluís XI de França · Veure més »
Mahmud Xah I Begra Gudjarati
Mahmud Xah I Begra (Baykara) Sayf-ad-Din (? - Ahmedabad el 23 de novembre de 1511) fou sultà de Gujarat.
Nou!!: 1464 і Mahmud Xah I Begra Gudjarati · Veure més »
Manuel de Montsuar i Mateu
IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.
Nou!!: 1464 і Manuel de Montsuar i Mateu · Veure més »
Maria de Clèveris
miniatura Maria de Clèveris (19 de setembre del 1426 - Chauny (Picardia), 23 d'agost del 1487) fou infanta de Clèveris, duquessa consort de Valois i Orleans (1441-1465).
Nou!!: 1464 і Maria de Clèveris · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: 1464 і Mariscal de França · Veure més »
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: 1464 і Marquesat de Montferrat · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: 1464 і Mehmet II · Veure més »
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Nou!!: 1464 і Michelangelo Buonarroti · Veure més »
Miquel Delgado
Miquel Delgado va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1476 i 1479, nomenat el 22 de juliol de 1476.
Nou!!: 1464 і Miquel Delgado · Veure més »
Mondavio
Mondavio és un municipi d'Itàlia, dinsa la regió de les Marques, amb 5.346 habitants.
Nou!!: 1464 і Mondavio · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1464 і Montefeltro · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: 1464 і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Muhàmmad XIII
Muhàmmad ibn Sad az-Zaghal o Muhàmmad XIII (el Valent) fou un rei musulmà de Granada de la dinastia nassarita.
Nou!!: 1464 і Muhàmmad XIII · Veure més »
Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.
Nou!!: 1464 і Nicolau de Cusa · Veure més »
Nicolau Pujades
Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.
Nou!!: 1464 і Nicolau Pujades · Veure més »
Orde de Santa Maria de Betlem
L'Orde de Santa Maria de Betlem, en llatí Ordo Militaris ac Hospitalarius de Sanctae Mariae de Bethlehem, fou un orde militar tardà, instituït per la Santa Seu en 1459 per lluitar contra els turcs i recuperar Constantinoble i les terres conquerides.
Nou!!: 1464 і Orde de Santa Maria de Betlem · Veure més »
Palau Pitti
Jardins de Bòboli rei d'Itàlia entre 1865 - 1871, quan Florència era la capital del regne. El Palau Pitti (Palazzo Pitti, oficialment i en italià) és un gegantesc palau renaixentista de Florència, Itàlia.
Nou!!: 1464 і Palau Pitti · Veure més »
Papa Pau II
Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.
Nou!!: 1464 і Papa Pau II · Veure més »
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Nou!!: 1464 і Patres · Veure més »
Patriarcat de Lisboa
El Patriarcat de Lisboa (portuguès: Patriarcado de Lisboa; llatí: Patriarchatus Lisbonensis o Ulixbonensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Portugal.
Nou!!: 1464 і Patriarcat de Lisboa · Veure més »
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1464 і Patriarcat de Venècia · Veure més »
Pere de Portugal
Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).
Nou!!: 1464 і Pere de Portugal · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1464 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: 1464 і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Nou!!: 1464 і Pere I de Mèdici · Veure més »
Pere Joan Ferrer i des Torrent
Pere Joan Ferrer i des Torrent (1431 –1504) fou un noble, militar i escriptor català.
Nou!!: 1464 і Pere Joan Ferrer i des Torrent · Veure més »
Petrantoniu Monteggiani
Petrantoniu Monteggiani (Vescovato, 1455 - 1536) fou un polític i cronista cors.
Nou!!: 1464 і Petrantoniu Monteggiani · Veure més »
Philippe Villiers de L'Isle-Adam
Philippe de Villiers de L'Isle-Adam (Beauvais, 1464 - Malta, 1534), fou el darrer Gran Mestre que va regir l'orde a Rodes.
Nou!!: 1464 і Philippe Villiers de L'Isle-Adam · Veure més »
Pier Maria Pennacchi
Pier Maria Pennacchi (1464 - abans de 1515) va ser un pintor italià del Renaixement que va desenvolupar la seva obra principalment a Treviso.
Nou!!: 1464 і Pier Maria Pennacchi · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: 1464 і Pius II · Veure més »
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Nou!!: 1464 і Pius III · Veure més »
Portada/article gener 7
Categoria:Articles del dia de gener de la portada 600k.
Nou!!: 1464 і Portada/article gener 7 · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: 1464 і Príncep d'Astúries · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1464 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Prospero Adorno
Prospero Adorno (Gènova, 1428 - Asti, 1485) fou un home d'estat genovès, senyor de Taggia i San Remo el 1457, segon comte de Rende i San Felice del 1459 al 1462 i des del 1467, segon baró de Montalto i Guardia degli Oltremontani del 1459 al 1462 i des del 1469, i senyor de Rossiglione i Ovada el 1464.
Nou!!: 1464 і Prospero Adorno · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: 1464 і Qara Qoyunlu · Veure més »
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Nou!!: 1464 і Reis de Suècia · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: 1464 і República de Florència · Veure més »
Retaule del Conestable
El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona.
Nou!!: 1464 і Retaule del Conestable · Veure més »
Riudecols
Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1464 і Riudecols · Veure més »
Rodrigo Sánchez de Arévalo
Rodrigo o Ruy Sánchez de Arévalo (Santa María la Real de Nieva, Castella, 1404/1405 - 1470) fou un pedagog, historiador, diplomàtic i escriptor castellà del.
Nou!!: 1464 і Rodrigo Sánchez de Arévalo · Veure més »
Rogier van der Weyden
Rogier van der Weyden o Rogier de le Pasture (Tournai, Hainaut, Bèlgica, 1399/1400 - Brussel·les, 18 de juny de 1464) era un pintor que formà part del moviment dels primitius flamencs.
Nou!!: 1464 і Rogier van der Weyden · Veure més »
Sad (nassarita)
Abu-Nasr Sad al-Mustaín bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.
Nou!!: 1464 і Sad (nassarita) · Veure més »
San Jerónimo el Real
San Jerónimo el Real, anomenat popularment «Los Jerónimos», és un temple parroquial catòlic de Madrid, propietat de l'arquebisbat de Madrid.
Nou!!: 1464 і San Jerónimo el Real · Veure més »
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Nou!!: 1464 і San Pietro in Vincoli · Veure més »
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Nou!!: 1464 і Sant Marc de Roma · Veure més »
Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)
Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.
Nou!!: 1464 і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »
Santa Joana de Valois
Santa Joana de Valois o Joana de França (Nogent-le-Roi, 1464 - Bourges, 1505), princesa de França i duquessa de Berry.
Nou!!: 1464 і Santa Joana de Valois · Veure més »
Símbols de la Vila Joiosa
L'escut, la bandera i l'emblema de la Vila Joiosa són els símbols representatius de la Vila Joiosa, municipi del País Valencià, a la comarca de la Marina Baixa.
Nou!!: 1464 і Símbols de la Vila Joiosa · Veure més »
Senyoria de Coligny
La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.
Nou!!: 1464 і Senyoria de Coligny · Veure més »
Senyoria de Commercy
La senyoria de Commercy fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al comtat de Sorcy.
Nou!!: 1464 і Senyoria de Commercy · Veure més »
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: 1464 і Setge d'Amposta · Veure més »
Setge de Barcelona de 1465
El setge de Barcelona de 1465 fou un dels combats de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: 1464 і Setge de Barcelona de 1465 · Veure més »
Setge de Cervera
El setge de Cervera fou un dels episopis de la guerra civil catalana.
Nou!!: 1464 і Setge de Cervera · Veure més »
Setge de Lleida de 1464
El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.
Nou!!: 1464 і Setge de Lleida de 1464 · Veure més »
Setge de Palau-Saverdera
El setge de Palau-Saverdera fou una operació militar que tingué lloc a l'abril de 1464, en el marc de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: 1464 і Setge de Palau-Saverdera · Veure més »
Silvestre Siròpul
Silvestre Siròpul grec: Σίλβεστρος Συρόπουλος, Sílvestros Sirópulos; nascut cap al 1400 i mort després del 1464) fou un funcionari romà d'Orient, gran eclesiarca de Santa Sofia i diceofílax del patriarcat de Constantinoble. Era originari de Constantinoble.Matthew R. Lootens,. A: Graeme Dunphy i Cristian Bratu (editors), Encyclopedia of the Medieval Chronicle. Consulta: 21 setembre 2017. Formà part de la delegació romana d'Orient al Concili de Florència el 1438-39. Signà el decret d'unió entre les esglésies llatina i grega. En tornar a Constantinoble, al·legà que ho havia fet per coacció i renegà de la unió. Esdevingué partidari de l'arquebisbe Marc d'Efes, cap de la facció antiunionista. El 1443 escrigué les seves Memòries (Ἀπομνημονεύματα, Apomnemonévmata), un important relat de primera mà del concili i, especialment, de les intrigues en els passadissos. Tot i que la seva narració presenta un clar biaix contra el concili, no era fals, i el seu biaix no era pas pitjor, en general, que el del mateix concili. Segons el seu editor més recent, les seves memòries foren editades i publicades de bell nou cap al 1461.
Nou!!: 1464 і Silvestre Siròpul · Veure més »
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Nou!!: 1464 і Sixt IV · Veure més »
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Nou!!: 1464 і Skanderbeg · Veure més »
Sofroni Siròpul
Sofroni I de Constantinoble o Sofroni Siròpul/Siròpulos (en grec Σωφρόνιος Α' Συρόπουλος) va ser patriarca de Constantinoble els anys 1463 i 1464.
Nou!!: 1464 і Sofroni Siròpul · Veure més »
Sultanzâde İshak Bey
Sultanzâde İshak Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: 1464 і Sultanzâde İshak Bey · Veure més »
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey
Sultanzâde Pîr Ahmed Bey fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: 1464 і Sultanzâde Pîr Ahmed Bey · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: 1464 і Tànger · Veure més »
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Nou!!: 1464 і Tirant lo Blanc · Veure més »
Torre del Veguer
La Torre del Veguer és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1464 і Torre del Veguer · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: 1464 і Uzun Hasan · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1464 і Varano · Veure més »
Wettin
Els Wettin fou un llinatge alemany, el territori inicial de la qual fou el comtat de Grabfeld o Grabfeldgau.
Nou!!: 1464 і Wettin · Veure més »
Willem van Enckenvoirt
Willem van Enckenvoirt, també escrit Enkevort, Enckevort, Enckenwoert o Enchifort.
Nou!!: 1464 і Willem van Enckenvoirt · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1464 і 11 d'agost · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1464 і 14 d'agost · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1464 і 14 de maig · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: 1464 і 1427 · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1464 і 21 de gener · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1464 і 23 de febrer · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1464 і 29 d'octubre · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1464 і 29 de novembre · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1464 і 4 de febrer · Veure més »
