Comunicació

289 les relacions: Acciaiuoli, Aeterni regis, Afrojamaicans, Ajmer, Al-Mustànjid (abbàssida del Caire), Al-Qàïm (abbàssida del Caire), Alexandre Geraldini, Alexandre I de Geòrgia, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons V de Portugal, Alfons VI de Ribagorça, Almodí de València, Alonso Fernández de Madrigal, Amadeu IX de Savoia, Ambrogio de Predis, Antoni Cubell, Antoni Olzina, Antonio Beccadelli, Arguin, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquebisbat de Vercelli, Arquimbald de Foix, Ascani Maria Sforza, Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza, Íñigo López de Mendoza, Ínal al-Ajrud, Bagrat VI de Geòrgia, Baixa edat mitjana a Espanya, Baixa Lusàcia, Baraō no Sōretsu, Barakat I, Bardejov, Baronia d'Eramprunyà, Bílhorod-Dnistrovski, Benevent, Bernat Hug de Rocabertí, Bernat Joan de Cabrera, Bertran Samasó, Bertrando Alidosi, Bisbat d'Ales-Terralba, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, ..., Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de Frejús i Toló, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lieja, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Stefaniaco, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Treviso, Bisbat de Tulle, Bisbat de Würzburg, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blanca I de Navarra, Blanca Maria Visconti, Borso d'Este, Bramantino, Califat Abbàssida, Calixt III, Can Figueres del Mas, Capeller, Captalat de Buch, Carles IV del Maine, Casa dels Miralles, Casal de Rohan, Casoli, Castell de Brodick, Català antic, Català clàssic, Catedral de Barcelona, Catedral de Sigüenza, Caterina d'Aragó, Comarques Centrals del País Valencià, Comtat d'Armanyac, Comtat de Cabra, Comtat de Candale, Comtat de Douglas, Comtat de Maulévrier, Comtat de Mortain, Comtat de Saligny, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de Navarra, Cosme de Montserrat, Cripta Napolitana, Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, Cronologia dels descobriments portuguesos, Dénia, Diòcesi de Còria-Càceres, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dinastia Joseon, Districte de Jaunpur, Domenico I Gattiluso, Donatello, Dorino I Gattiluso, Dorino II Gattiluso, Ducat d'Atenes, Ducat de Bouillon, Dulovo, Dvorec, Edat moderna, Elionor I de Navarra, Elisabet Woodville, Enez, Enric IV de Castella, Enrique Egas, Era japonesa, Ermitori de la Magdalena, Escola borgonyona, Església catòlica a l'Índia, Església de Sant Nicolau (València), Exploració europea de l'Àfrica, Felipa Moniz Perestrello, Finale Ligure, Focea, Fra Angelico, Francesc I Acciaiuoli, Francesc II Acciaiuoli, Francesc III Gattiluso, Francesc Sforza, Francesco Accolti l'aretí, Frares Menors Observants, Frederic IV de Baden, Gallo di Ramperto, Gastó IV de Foix, Gilbert de Brederode, Giovanni Bellini, Giovanni di Paolo, Giustiniani, Grand-Place, Grote Kerk (Haarlem), Guerra civil, Guerra Civil catalana, Guerra Civil navarresa, Guerra de les Dues Roses, Guerra dels remences, Hieronymus Bosch, Història de Còrsega, Història de Gal·les, Història de Kosovo, Història de la llengua catalana, Història de Roma, Història de Tailàndia, Hodeida, Illa de Wight, Imbros, Incunable, Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic, Inter Caetera (1456), Isabel de Coïmbra i d'Urgell, Isabel de Foix, Isabel I de Castella, Jacques Cœur, Jaume Marquilles, Jörg Syrlin, Jean Soreth, Joan el Sense Fe, Joan II de Portugal, Joan IV d'Alençon, Joan V d'Armanyac, Joan VIII d'Heinsberg, Joana d'Aragó i d'Enríquez, Joana d'Arc, Joana d'Urgell, Joana de Castre i de So, Joana de Portugal i d'Aragó, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joanes de Fontana, Joanes Jatsu, Jodhpur, Johannes Gutenberg, Johannes Reuchlin, Jordi de Bardaixí i Ram, Karimi, Kyriacus Anconitanus, La guerra dels Rose, La Torreta de Canals, Lębork, Lemnos, Lesbos, Llista d'anys, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de califes abbàssides del Caire, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de compositors medievals, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants de Moldàvia, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis de Navarra, Lluís III Gonzaga, Lord Protector, Lorenzo Ghiberti, Mahmud Xah I Khalji, Mals usos, Martin Pollich, Matthias Grünewald, Medzibrod, Millena, Miquel Ducas, Miquel Nadal (pintor), Monestir de la Saïdia, Montenegro, Museus Vaticans, Navegacions atlàntiques anteriors al 1492, Nicolau Pujades, Palamede I Gattiluso, Palazzo Venezia, Papa Nicolau V, Pedro González de Mendoza, Pere de Portugal, Pere Garcia de Benavarri, Pere II de Bretanya, Petrantoniu Monteggiani, Pierre de Corneillan, Pietro Accolti, Pisanello, Poggio Bracciolini, Presentació al Temple (Mantegna), President de la Generalitat de Catalunya, Pussy, Regne d'Anglaterra, Remences, Renaixement, Retaule de Santa Columba, Riečka (Banská Bystrica), Rodolf de Diepholt, Rodrigo Sánchez de Arévalo, Roger de Pins, Rolle, Romanus pontifex, Sadaijin, Salm Nou, Samotràcia, San Vicente de Piedrahita, Sant Jeroni de la Murtra, Sant Joan Baptista de bronze, Sant Joan Baptista de fusta, Sant Vicenç de Llançà, Sant Vicent Ferrer, Santa Creu de Rodes, Santa Maria del Pi, Santa Maria sopra Minerva, Santa Sabina (títol cardenalici), Senyoria de Castellbell, Senyoria de Coligny, Setge de Belgrad (1456), Skanderbeg, St. Albans, Stará Bašta, Sultanat de Palembang, Talarn, Tasos, Torre peel, Tractat de Barcelona (1455), Tractat de Lodi, Udaijin, València al segle XIV, Vicenç Borràs, Victòria (Malta), Vilafranca (Ports), Vilamalla, Violant de Valois, Virrei de Sardenya, Visió de Sant Eustaqui, Vittore Carpaccio, 1 de desembre, 1432, 22 de novembre, 3 de març, 8 d'abril. Ampliar l'índex (239 més) » « Shrink índex

Acciaiuoli

El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.

Nou!!: 1455 і Acciaiuoli · Veure més »

Aeterni regis

La butlla aeterni registres va ser atorgada pel papa Sixt IV amb data de 21 de juny de 1481.

Nou!!: 1455 і Aeterni regis · Veure més »

Afrojamaicans

Els afrojamaicans (o jamaicans afrodescendents o criolls jamaicans o afroamericans jamaicans) són ciutadans de Jamaica que tenen avantpassats africans, sobretot d'Àfrica Occidental.

Nou!!: 1455 і Afrojamaicans · Veure més »

Ajmer

Ajmer és una ciutat del Rajasthan, Índia, capital del districte d'Ajmer.

Nou!!: 1455 і Ajmer · Veure més »

Al-Mustànjid (abbàssida del Caire)

Abu-l-Mahàssin Yússuf al-Mústanjid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mústanjid (?-1479), fou califa abbàssida del Caire (1455-1479), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1455 і Al-Mustànjid (abbàssida del Caire) · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida del Caire)

Abu-l-Baqà Hamza al-Qàïm bi-amr Al·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Qàïm (?-1459), fou califa abbàssida del Caire (1450-1455), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1455 і Al-Qàïm (abbàssida del Caire) · Veure més »

Alexandre Geraldini

Alexandre Geraldini o Alessandro Geraldini (illa de Sicília, Regne de Sicília, 1455 - 1524) fou un humanista i religiós i segon Bisbe de Santo Domingo.

Nou!!: 1455 і Alexandre Geraldini · Veure més »

Alexandre I de Geòrgia

Alexandre I (ალექსანდრე I დიდი) anomenat el gran, fou rei de Geòrgia del 1412 al 1442.

Nou!!: 1455 і Alexandre I de Geòrgia · Veure més »

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Nou!!: 1455 і Alfons d'Aragó (bisbe) · Veure més »

Alfons V de Portugal

Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).

Nou!!: 1455 і Alfons V de Portugal · Veure més »

Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).

Nou!!: 1455 і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »

Almodí de València

L'edifici de l'Almodí se situa al carrer de l'Almodí núm.

Nou!!: 1455 і Almodí de València · Veure més »

Alonso Fernández de Madrigal

Sepulcre d'Alonso Tostado a la catedral d'Àvila. Alonso Fernández de Madrigal (Madrigal de las Altas Torres, c.1400/10-Bonilla de la Sierra, 3 de setembre de 1455) dit «el Tostado» o «el Abulense» va ser un religiós i erudit castellà, bisbe d'Àvila entre 1454 i 1455.

Nou!!: 1455 і Alonso Fernández de Madrigal · Veure més »

Amadeu IX de Savoia

Amadeu IX de Savoia, anomenat «el Beat» (Thonon-les-Bains, Savoia, 1 de febrer de 1435 - Vercelli, 1472) fou el duc de Savoia entre 1465 i 1472.

Nou!!: 1455 і Amadeu IX de Savoia · Veure més »

Ambrogio de Predis

Retrat de Blanca Maria Sforza, h. 1493 Giovanni Ambrogio de Predis (h. 1455 - h. 1508) fou un pintor renaixentista italià de Milà, conegut per haver col·laborat amb Leonardo da Vinci, i amb el seu propi germà Evangelista, al retaule de La Mare de Déu de les roques per a la Germandat de la Concepció.

Nou!!: 1455 і Ambrogio de Predis · Veure més »

Antoni Cubell

Antoni Cubell (Oristany 1396- maig de 1463) fou el fill i successor de Lleonard Cubell com a marquès d'Oristany i comte del Goceà, així com pretendent al tron d'Arborea el 1427.

Nou!!: 1455 і Antoni Cubell · Veure més »

Antoni Olzina

Antoni Olzina o Antonio de Olcina fou lloctinent general de Còrsega (1452-1455) en temps d'Alfons el Magnànim, comanador de Montalban de l'Orde de Montesa.

Nou!!: 1455 і Antoni Olzina · Veure més »

Antonio Beccadelli

Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: 1455 і Antonio Beccadelli · Veure més »

Arguin

Arguin o Argüin (Portuguès Arguim) és una illa de la costa oest de Mauritània, separada per 12 quilòmetres de la badia d'Arguin.

Nou!!: 1455 і Arguin · Veure més »

Arquebisbat de Cracòvia

La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »

Arquebisbat de Glasgow

Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie

La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1455 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Arquimbald de Foix

Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).

Nou!!: 1455 і Arquimbald de Foix · Veure més »

Ascani Maria Sforza

Ascani Maria Sforza (Cremona, 3 de març de 1455 – Roma, 28 de maig de 1505) fou cardenal de l'església catòlica pel papa Sixte IV.

Nou!!: 1455 і Ascani Maria Sforza · Veure més »

Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza

Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza (?, ca. 1455-Madrid, 1528) va ser un noble i militar espanyol, II duc de Frías i IV comte d'Haro.

Nou!!: 1455 і Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza · Veure més »

Íñigo López de Mendoza

Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares" (Carrión de los Condes, província de Palència, 19 d'agost de 1398 - Guadalajara, 25 de març de 1458), fou un militar i poeta del prerenaixement.

Nou!!: 1455 і Íñigo López de Mendoza · Veure més »

Ínal al-Ajrud

Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).

Nou!!: 1455 і Ínal al-Ajrud · Veure més »

Bagrat VI de Geòrgia

Bagrat VI fou rei de Geòrgia del 1465 al 1478.

Nou!!: 1455 і Bagrat VI de Geòrgia · Veure més »

Baixa edat mitjana a Espanya

La baixa edat mitjana succeeix cronològicament l'alta edat mitjana i és el període que abasta des dels inicis del fins al Renaixement, ja en el, encara que per alguns autors, com l'escola mutacions francesa, només aquest període seria medieval, mentre que el corresponent a l'alta edat mitjana seria en realitat antiguitat tardana.

Nou!!: 1455 і Baixa edat mitjana a Espanya · Veure més »

Baixa Lusàcia

Escut de la Baixa Lusàcia La Baixa Lusàcia (alemany Niederlausitz, alt sòrab Dolna Łužyca, baix sòrab Delnja Łužica, polonès Dolne Łużyce) és una regió històrica que ocupa la part septentrional de la Lusàcia.

Nou!!: 1455 і Baixa Lusàcia · Veure més »

Baraō no Sōretsu

Baraō no Sōretsu (薔薇王の葬列, literalment El rèquiem del rei de la rosa) és un manga japonès de gènere shojo de la dibuixant de la mangaka Aya Kanno.

Nou!!: 1455 і Baraō no Sōretsu · Veure més »

Barakat I

Barakat (I) ibn Hàssan ibn Ajlan fou xerif de la Meca, de la setena generació després de Qatada ibn Idris (1201-1220), fundador de la darrera dinastia de xerifs, els haixemites.

Nou!!: 1455 і Barakat I · Veure més »

Bardejov

Bardejov és una ciutat al nord-est d'Eslovàquia.

Nou!!: 1455 і Bardejov · Veure més »

Baronia d'Eramprunyà

la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.

Nou!!: 1455 і Baronia d'Eramprunyà · Veure més »

Bílhorod-Dnistrovski

Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.

Nou!!: 1455 і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »

Benevent

Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.

Nou!!: 1455 і Benevent · Veure més »

Bernat Hug de Rocabertí

Creu de l'orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital Bernat Hug de Rocabertí i d'Erill (entre 1415/1420-1485) pertanyia al llinatge dels Rocabertí de Cabrenys.

Nou!!: 1455 і Bernat Hug de Rocabertí · Veure més »

Bernat Joan de Cabrera

Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.

Nou!!: 1455 і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »

Bertran Samasó

Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.

Nou!!: 1455 і Bertran Samasó · Veure més »

Bertrando Alidosi

Bertrando Alidosi fou fill de Roberto Alidosi.

Nou!!: 1455 і Bertrando Alidosi · Veure més »

Bisbat d'Ales-Terralba

El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1455 і Bisbat d'Ales-Terralba · Veure més »

Bisbat d'Alet

El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1455 і Bisbat d'Alet · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1455 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro

El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1455 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1455 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti

catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »

Bisbat de Civita Castellana

El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »

Bisbat de Faenza-Modigliana

El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Faenza-Modigliana · Veure més »

Bisbat de Frejús i Toló

cocatedral de Frejús. IV, avui al territori de la diòcesi de Frejús-Toló. El bisbat de Frejús-Toló (francès: Diocèse de Fréjus-Toulon, llatí: Dioecesis Foroiuliensis-Tolonsis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Frejús i Toló · Veure més »

Bisbat de La Rochelle i Saintes

Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1455 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Stefaniaco

El bisbat de Stefaniaco (llatí: Dioecesis Stephanensis o Stephanicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Stefaniaco · Veure més »

Bisbat de Teggiano-Policastro

La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Teggiano-Policastro · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Treviso

El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Treviso · Veure més »

Bisbat de Tulle

El bisbat de Tula (francès: Diocèse de Tulle, llatí: Dioecesis Tutelensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Tulle · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1455 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat suburbicari d'Òstia

El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1455 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »

Bisbat suburbicari de Palestrina

El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1455 і Bisbat suburbicari de Palestrina · Veure més »

Bisbat suburbicari de Velletri-Segni

El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1455 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: 1455 і Blanca I de Navarra · Veure més »

Blanca Maria Visconti

Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.

Nou!!: 1455 і Blanca Maria Visconti · Veure més »

Borso d'Este

Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).

Nou!!: 1455 і Borso d'Este · Veure més »

Bramantino

Bartolomeo Suardi, més conegut com a Bramantino (Milà, c. 1455 - c. 1535) va ser un pintor i arquitecte italià.

Nou!!: 1455 і Bramantino · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: 1455 і Califat Abbàssida · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: 1455 і Calixt III · Veure més »

Can Figueres del Mas

Can Figueres del Mas és una masia de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1455 і Can Figueres del Mas · Veure més »

Capeller

Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells.

Nou!!: 1455 і Capeller · Veure més »

Captalat de Buch

El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.

Nou!!: 1455 і Captalat de Buch · Veure més »

Carles IV del Maine

Tomba de Carles IV d'Anjou, comte del Maine, a la catedrale de Mans, escultura atribuïda a Francesco Laurana d'atzur sembrat de lliris d'or i la bordure de gules, carregada al cantó de lleó de plata Carles IV d'Anjou, nascut el 14 d'octubre de 1414 a Montils-lès-Tours, mort el 10 d'abril de 1472 a Neuvy-le-Roi, fou comte del Maine de 1434 a 1472 i de Guisa de 1444 a 1472, fill de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó; fou un príncep de la sang francès que va ser sobretot el favorit de Carles VII de França de 1433 a 1445.

Nou!!: 1455 і Carles IV del Maine · Veure més »

Casa dels Miralles

La casa dels Miralles o dels Sant Joan és un edifici catalogat com a Bé de rellevància local, en la categoria de Monument d'interès local, amb codi 12.02.042-017, per estar inclòs en l'expedient del conjunt historicoartístic de Catí, que està catalogat al seu torn com a Bé d'interès cultural.

Nou!!: 1455 і Casa dels Miralles · Veure més »

Casal de Rohan

El Casal de Rohan és el nom d'una família noble que va estar relacionada amb els reis de França i amb el ducat de Bretanya.

Nou!!: 1455 і Casal de Rohan · Veure més »

Casoli

Casoli és un municipi (comune) d'Itàlia que el 2014 tenia 5.777 habitants.

Nou!!: 1455 і Casoli · Veure més »

Castell de Brodick

El castell de Brodick (en anglès Brodick Castle) és un castell situat prop del port de Brodick, a l'illa d''Arran, en el Fiord de Clyde (Escòcia).

Nou!!: 1455 і Castell de Brodick · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: 1455 і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: 1455 і Català clàssic · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1455 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Nou!!: 1455 і Catedral de Sigüenza · Veure més »

Caterina d'Aragó

Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).

Nou!!: 1455 і Caterina d'Aragó · Veure més »

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Nou!!: 1455 і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: 1455 і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat de Cabra

El Comtat de Cabra és un títol nobiliari espanyol atorgat pel rei Enrique IV el 2 de novembre de 1455 a Diego Fernández de Còrdova i Montemayor, I Vescomte de Iznájar.

Nou!!: 1455 і Comtat de Cabra · Veure més »

Comtat de Candale

El comtat de Candale (anglès Kendal) fou una jurisdicció feudal d'Anglaterra, que va passar a una branca dels Foix que van adquirir el títol per matrimoni.

Nou!!: 1455 і Comtat de Candale · Veure més »

Comtat de Douglas

miniatura La senyoria i després comtat de Douglas fou una jurisdicció feudal escocesa que va sorgir a l'inici del, que va esdevenir comtat el 1358 i va subsistir fins al 1455.

Nou!!: 1455 і Comtat de Douglas · Veure més »

Comtat de Maulévrier

El comtat de Maulévrier fou una jurisdicció feudal de França al departament de Maine-et-Loire.

Nou!!: 1455 і Comtat de Maulévrier · Veure més »

Comtat de Mortain

Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.

Nou!!: 1455 і Comtat de Mortain · Veure més »

Comtat de Saligny

El comtat de Saligny fou una jurisdicció feudal de França a la regió de la Vendée.

Nou!!: 1455 і Comtat de Saligny · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: 1455 і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: 1455 і Conquesta de Navarra · Veure més »

Cosme de Montserrat

Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: 1455 і Cosme de Montserrat · Veure més »

Cripta Napolitana

La cripta neapolitana o Gruta de Posillipo és un túnel romà realitzat a la calçada romana que unia Nàpols amb els camps Flegreus, construïda al començament de l'Imperi Romà.

Nou!!: 1455 і Cripta Napolitana · Veure més »

Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó

Representació heràldica del rei de la Corona d'Aragó, vers 1433-1435. La crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó, durant els segles  i, va coincidir amb la ruptura del consens entre la monarquia i els estaments, fets que van predominar sobre els èxits militars i polítics, com la conquesta del Regne de Nàpols.

Nou!!: 1455 і Crisi social i econòmica a la Corona d'Aragó · Veure més »

Cronologia dels descobriments portuguesos

Planisferi de Cantino (1502), la carta nàutica portuguesa més antiga coneguda, que mostra els resultats dels viatges de Vasco da Gama a l'Índia; de Colom a Amèrica Central; de Gaspar Corte-Real a Terranova; i de Pedro Alvares Cabral a Brasil. El mapa recull el meridià del Tractat de Tordesillas (Biblioteca Estense de la universitat. de Mòdena). Els descobriments portuguesos foren una sèrie de viatges marítims i exploracions dutes a terme pels portuguesos entre 1415 i 1543.

Nou!!: 1455 і Cronologia dels descobriments portuguesos · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: 1455 і Dénia · Veure més »

Diòcesi de Còria-Càceres

La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: 1455 і Diòcesi de Còria-Càceres · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1455 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Dinastia Joseon

Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.

Nou!!: 1455 і Dinastia Joseon · Veure més »

Districte de Jaunpur

El districte de Jaunpur és una divisió administrativa de la divisió de Varanasi a Uttar Pradesh, Índia.

Nou!!: 1455 і Districte de Jaunpur · Veure més »

Domenico I Gattiluso

Domenico I Gattiluso era senyor de l'illa de Lesbos.

Nou!!: 1455 і Domenico I Gattiluso · Veure més »

Donatello

Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.

Nou!!: 1455 і Donatello · Veure més »

Dorino I Gattiluso

Dorino I Gattiluso fou senyor de Lesbos, Lemnos, Imbros, Thasos i Samotràcia, successor del seu germà Jaume I Gattiluso el 1428.

Nou!!: 1455 і Dorino I Gattiluso · Veure més »

Dorino II Gattiluso

Dorino II Gattiluso era fill de Palamede I Gattiluso i va succeir al seu pare en la senyoria d'Enos el 1455.

Nou!!: 1455 і Dorino II Gattiluso · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: 1455 і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Bouillon

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.

Nou!!: 1455 і Ducat de Bouillon · Veure més »

Dulovo

Dulovo és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1455 і Dulovo · Veure més »

Dvorec

Dvorec és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1455 і Dvorec · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: 1455 і Edat moderna · Veure més »

Elionor I de Navarra

Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).

Nou!!: 1455 і Elionor I de Navarra · Veure més »

Elisabet Woodville

Elisabet Woodville (vers 1437 - 7/8 de juny de 1492) va ser reina consort del rei Eduard IV d'Anglaterra des del 1464 fins a la mort d'aquest el 1483.

Nou!!: 1455 і Elisabet Woodville · Veure més »

Enez

Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Nou!!: 1455 і Enez · Veure més »

Enric IV de Castella

Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).

Nou!!: 1455 і Enric IV de Castella · Veure més »

Enrique Egas

Entrada a la Capella Real de Granada Enrique Egas (Toledo, 1455 - 1534) fou un arquitecte i escultor espanyol.

Nou!!: 1455 і Enrique Egas · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1455 і Era japonesa · Veure més »

Ermitori de la Magdalena

L'Ermitori de la Magdalena és un paratge natural municipal del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta) declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 22 de setembre de 2006.

Nou!!: 1455 і Ermitori de la Magdalena · Veure més »

Escola borgonyona

El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.

Nou!!: 1455 і Escola borgonyona · Veure més »

Església catòlica a l'Índia

apòstol, va ser reconstruïda al segle XIX, sent un lloc de pelegrinatge ''nasrani'' establerta al 999 LEsglésia catòlica a l'Índia és part de l'Església Catòlica universal, sota la guia espiritual del Papa i de la Santa Seu.

Nou!!: 1455 і Església catòlica a l'Índia · Veure més »

Església de Sant Nicolau (València)

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.

Nou!!: 1455 і Església de Sant Nicolau (València) · Veure més »

Exploració europea de l'Àfrica

ptolemaiques, que des de llavors s'han atribuït als rangs que varien de les Muntanyes Rwenzori al Kilimanjaro cap als pics d'Etiòpia al capdavant del Nil Blau. La geografia del nord d'Àfrica ha estat bastant coneguda entre els europeus des de l'antiguitat clàssica en la geografia greco-romana.

Nou!!: 1455 і Exploració europea de l'Àfrica · Veure més »

Felipa Moniz Perestrello

Felipa Moniz Perestelo (c. 1455 - c. 1484-85), també referida pels noms de Filipa Moniz, Filipa Perestrelo, Filipa Moniz Perestrelo o Felipa Moñiz Perestrelo, entre altres per diferents autors, era filla de Bartolomeu Perestrelo, primer governador de l'illa de Porto Santo i d'Isabel Moniz.

Nou!!: 1455 і Felipa Moniz Perestrello · Veure més »

Finale Ligure

Finale Ligure (en ligur Finâ) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: 1455 і Finale Ligure · Veure més »

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Nou!!: 1455 і Focea · Veure més »

Fra Angelico

Fra Angelico (c. 1395-18 de febrer de 1455), nat Guido di Pietro, va ser un pintor del primer Renaixement italià, referit a les Vides d'Artistes de Vasari com posseïdor d'un «rar i perfecte talent».

Nou!!: 1455 і Fra Angelico · Veure més »

Francesc I Acciaiuoli

Francesc I Acciaiuoli (1440-vers 1500) fou fill i successor de Neri II Acciaiuoli al ducat d'Atenes.

Nou!!: 1455 і Francesc I Acciaiuoli · Veure més »

Francesc II Acciaiuoli

Francesc II Acciaiuoli, nascut Franco Acciaiuoli, (1430-1460) fou duc d'Atenes.

Nou!!: 1455 і Francesc II Acciaiuoli · Veure més »

Francesc III Gattiluso

Francesc III Gattiluso era fill de Dorino I Gattiluso senyor de Lesbos.

Nou!!: 1455 і Francesc III Gattiluso · Veure més »

Francesc Sforza

Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.

Nou!!: 1455 і Francesc Sforza · Veure més »

Francesco Accolti l'aretí

Francesco Accolti, anomenat "l'aretí" (Arezzo, 1416 - San Casciano dei Bagni, prop de Siena, 1488) fou un cèlebre jurista autor de Consilia seu Responsa i de comentaris als decrets.

Nou!!: 1455 і Francesco Accolti l'aretí · Veure més »

Frares Menors Observants

LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.

Nou!!: 1455 і Frares Menors Observants · Veure més »

Frederic IV de Baden

Tomba de Frederic IV a Baden-Baden Frederic IV de Baden (9 de juliol de 1455 - Lier, 24 de setembre de 1517), va ser bisbe d'Utrecht entre 1496 i 1517.

Nou!!: 1455 і Frederic IV de Baden · Veure més »

Gallo di Ramperto

El gall de Ramperto està fet en làmina de coure originàriament daurada i argentada, realitzat en l'any 820 o 830 sobre comissió del bisbe Ramperto per adornar el cim del campanar de l'església dels Sants Faustino i Giovita a Brescia.

Nou!!: 1455 і Gallo di Ramperto · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: 1455 і Gastó IV de Foix · Veure més »

Gilbert de Brederode

Gilbert de Brederode (1416 - Breda, 15 d'agost de 1475) va ser un prelat molt influent dels Països Baixos a l'edat mitjana.

Nou!!: 1455 і Gilbert de Brederode · Veure més »

Giovanni Bellini

Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.

Nou!!: 1455 і Giovanni Bellini · Veure més »

Giovanni di Paolo

''El matrimoni mísitic de Santa Caterina de Siena'', Metropolitan Museum of Art, Nova York. Giovanni di Paolo di Grazia (1399 o 1403 - 1482) va ser un pintor italià, que va treballar principalment a Siena.

Nou!!: 1455 і Giovanni di Paolo · Veure més »

Giustiniani

Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: 1455 і Giustiniani · Veure més »

Grand-Place

La Grand-Place en francès, o neerlandès Grote Markt és la plaça major de Brussel·les.

Nou!!: 1455 і Grand-Place · Veure més »

Grote Kerk (Haarlem)

La Grote Kerk o Sint-Bavokerk és l'església més gran a la ciutat neerlandesa de Haarlem.

Nou!!: 1455 і Grote Kerk (Haarlem) · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: 1455 і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: 1455 і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil navarresa

La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

Nou!!: 1455 і Guerra Civil navarresa · Veure més »

Guerra de les Dues Roses

Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.

Nou!!: 1455 і Guerra de les Dues Roses · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: 1455 і Guerra dels remences · Veure més »

Hieronymus Bosch

Hieronymus van Aken ('s-Hertogenbosch, c. 1450-1515) conegut amb el pseudònim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou un artista reconegut, pintor i dibuixant neerlandès de la zona de Flandes.

Nou!!: 1455 і Hieronymus Bosch · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: 1455 і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Gal·les

Castell de Caerphilly. Aquest castell fou construït entre 1268-1271 per Gilbert de Clare, cosa que provocà una disputa entre Llywelyn, l'últim rei, i la corona anglesa, un dels motius que portaren a les guerres de 1277 i 1282 i al final de la independència de Gal·les El país de Gal·les o Cymru (en gal·lès) ha estat habitat per l'humà modern des de fa almenys 29.000 anys, encara que els assentaments estables al territori no apareixerien fins a l'última edat de Gel.

Nou!!: 1455 і Història de Gal·les · Veure més »

Història de Kosovo

dàrdans comparat amb les fronteres actuals Bandera dels antics iugoslaus (després serbis) de llengua albanesa La història de Kosovo fa al·lusió al context històric de Kosovo, als Balcans.

Nou!!: 1455 і Història de Kosovo · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: 1455 і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1455 і Història de Roma · Veure més »

Història de Tailàndia

Buda de Wat Kukkut, Lamphun, Tailàndia La història de Tailàndia comença amb la migració dels tailandesos al territori que avui es coneix com a Tailàndia durant el primer mil·lenni.

Nou!!: 1455 і Història de Tailàndia · Veure més »

Hodeida

Hodeida en àrab الحديدة és una ciutat de la costa del Iemen a la mar Roja, la quarta ciutat del país, i capital de la governació d'al-Hudaydah.

Nou!!: 1455 і Hodeida · Veure més »

Illa de Wight

L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.

Nou!!: 1455 і Illa de Wight · Veure més »

Imbros

Imbros (nom turc: Gökçeada; també se'n diu Görke o İmroz; en grec Iμβρος, Imvros) és una illa de la mar Egea, a la costa de Tràcia, propera a Samotràcia i Lemnos.

Nou!!: 1455 і Imbros · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: 1455 і Incunable · Veure més »

Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic

Plaça del Rei de Barcelona, on va haver-hi el regicidi frustrat de Ferran el Catòlic. L'intent d'assassinat del rei Ferran el Catòlic va ser un regicidi frustrat que va tenir lloc a Barcelona, al Principat de Catalunya, el 7 de desembre del 1492.

Nou!!: 1455 і Intent d'assassinat de Ferran el Catòlic · Veure més »

Inter Caetera (1456)

La butlla Inter Caetera va ser atorgada pel papa Calixt III amb data de 13 de març de 1456.

Nou!!: 1455 і Inter Caetera (1456) · Veure més »

Isabel de Coïmbra i d'Urgell

Isabel de Coïmbra (Portugal, 1 de març de 1432 — Évora, 2 de desembre de 1455) va ser reina consort de Portugal (1448-1455).

Nou!!: 1455 і Isabel de Coïmbra i d'Urgell · Veure més »

Isabel de Foix

Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).

Nou!!: 1455 і Isabel de Foix · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: 1455 і Isabel I de Castella · Veure més »

Jacques Cœur

Jacques Coeur (c. 1395 – 25 de novembre de 1456, Quios) fou un comerciant francès.

Nou!!: 1455 і Jacques Cœur · Veure més »

Jaume Marquilles

Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.

Nou!!: 1455 і Jaume Marquilles · Veure més »

Jörg Syrlin

Jörg Syrlin, àlies El Vell (Ulm, Alemanya, 1425 - 1491) va ser un escultor alemany.

Nou!!: 1455 і Jörg Syrlin · Veure més »

Jean Soreth

Jean Soreth (Caen, 1395? - Angers, 25 de juliol de 1471) va ésser un frare carmelita normand.

Nou!!: 1455 і Jean Soreth · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: 1455 і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan II de Portugal

Joan II de Portugal, dit el Príncep Perfecte (Lisboa, 1455 - Alvor, 1495), fou rei de Portugal (1481-1495).

Nou!!: 1455 і Joan II de Portugal · Veure més »

Joan IV d'Alençon

Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.

Nou!!: 1455 і Joan IV d'Alençon · Veure més »

Joan V d'Armanyac

Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.

Nou!!: 1455 і Joan V d'Armanyac · Veure més »

Joan VIII d'Heinsberg

Joan VIII de Heinsberg (± 1396 - mort el 1459 a Kuringen, actualment un nucli d'Hasselt) va ser príncep-bisbe del principat de Lieja de 1456 fins al 1455 quan va haver d'abdicar en favor de Lluís de Borbó, el protegit de Felip el Bo.

Nou!!: 1455 і Joan VIII d'Heinsberg · Veure més »

Joana d'Aragó i d'Enríquez

Joana d'Aragó (Barcelona 1455 - Nàpols 1517), princesa d'Aragó i reina consort de Nàpols (1476-1494).

Nou!!: 1455 і Joana d'Aragó i d'Enríquez · Veure més »

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1455 і Joana d'Arc · Veure més »

Joana d'Urgell

Escut d'Armes de Joana d'Urgell Joana d'Urgell (Sixena, 1415 - Falset, 1452 o vers 1455), fou infanta d'Urgell i comtessa consort de Foix, Bearn i Bigorra (1435-1436).

Nou!!: 1455 і Joana d'Urgell · Veure més »

Joana de Castre i de So

Joana de So i de Castro (Desconegut, c. 1430 - Peralada, 1480) fou una noble també coneguda com a Vescomtessa de Rocabertí.

Nou!!: 1455 і Joana de Castre i de So · Veure més »

Joana de Portugal i d'Aragó

Escut Joana de Portugal (Almada, Portugal 1439 - Madrid 1475), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1455-1474).

Nou!!: 1455 і Joana de Portugal i d'Aragó · Veure més »

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Nou!!: 1455 і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »

Joanes de Fontana

Giovanni Fontana (ca. 1395 – ca. 1455) fou un metge i enginyer venecià que es presentava en societat com un màgic, una figura prestigiosa en els segles XV i XVI.

Nou!!: 1455 і Joanes de Fontana · Veure més »

Joanes Jatsu

Castell de Xavier. Joanes Jatsu, Juan de Jasso i Atondo o Juan Périz de Jatsu (c. 1455, Regne de Navarra - 16 d'octubre de 1515, Castell de Xavier, Regne de Navarra), senyor de Idocín, Zozoya, Subiza, dels Palaus de Jasso, Esparza, Zariquegui, etc., va ser un jurista i noble navarrès de llinatge agramontès, que va ocupar el càrrec de president del Consell Real del Regne de Navarra durant el regnat de Catalina de Foix i Joan III de Albret, al bàndol del qual va pertànyer durant la Conquesta de Navarra.

Nou!!: 1455 і Joanes Jatsu · Veure més »

Jodhpur

Jodhpur dins l'agència dels estats de la Rajputana Occidental a l'Agència de Rajputana Jodhpur o Marwar fou un antic principat de la Rajputana, el més gran de l'agència, amb una superfície de 90.554 km² (més d'un 25% de la superfície total de l'agència de Rajputana i el 60% de l'agència dels estats occidentals).

Nou!!: 1455 і Jodhpur · Veure més »

Johannes Gutenberg

, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.

Nou!!: 1455 і Johannes Gutenberg · Veure més »

Johannes Reuchlin

Johannes Reuchlin (29 de gener de 1455, Pforzheim - † 30 de juny de 1522, Stuttgart) fou un filòsof, humanista i sacerdot catòlic alemany, profundament interessat en la càbala jueva.

Nou!!: 1455 і Johannes Reuchlin · Veure més »

Jordi de Bardaixí i Ram

Jordi de Bardaixí, eclesiàstic del, bisbe de Tarassona.

Nou!!: 1455 і Jordi de Bardaixí i Ram · Veure més »

Karimi

Karimi fou el nom donat a un tipus de mercader musulmà que van existir sota els aiúbides i els mamelucs d'Egipte, que a partir dels centres principals d'aquestes dinasties es dedicava al comerç de les espècies a la mar Roja i l'oceà Índic.

Nou!!: 1455 і Karimi · Veure més »

Kyriacus Anconitanus

Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges. Kyriacus Anconitanus, (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià. Va ser emprat pels otomans durant el setge de Constantinoble.

Nou!!: 1455 і Kyriacus Anconitanus · Veure més »

La guerra dels Rose

La guerra dels Rose (títol original: La Guerre des Rose) és una comèdia estatunidenca de 1989 dirigida per Danny DeVito i basada en la novel·la homònima de Warren Adler publicada l'any 1981.

Nou!!: 1455 і La guerra dels Rose · Veure més »

La Torreta de Canals

La Torreta de Canals (coneguda també com a la Torre de Canals o la Torre de Calixt) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1455 і La Torreta de Canals · Veure més »

Lębork

Lębork (en alemany Lauenburg in Pommern) és una ciutat al nord de Polònia.

Nou!!: 1455 і Lębork · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Nou!!: 1455 і Lemnos · Veure més »

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Nou!!: 1455 і Lesbos · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1455 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1455 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1455 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1455 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de califes abbàssides del Caire

Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.

Nou!!: 1455 і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: 1455 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de compositors medievals

Llista de compositors medievals distribuïts per períodes.

Nou!!: 1455 і Llista de compositors medievals · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1455 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governants de Moldàvia

Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).

Nou!!: 1455 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1455 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: 1455 і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Lluís III Gonzaga

Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.

Nou!!: 1455 і Lluís III Gonzaga · Veure més »

Lord Protector

Lord Protector és un títol britànic per als caps d'estat, amb dos significats i estils distints en diferents moments de la història.

Nou!!: 1455 і Lord Protector · Veure més »

Lorenzo Ghiberti

Lorenzo Ghiberti (Florència, 1378 - id., 1 de desembre de 1455).

Nou!!: 1455 і Lorenzo Ghiberti · Veure més »

Mahmud Xah I Khalji

Mahmud Xah I Khalji fou sultà de Malwa del 1436 al 1469.

Nou!!: 1455 і Mahmud Xah I Khalji · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: 1455 і Mals usos · Veure més »

Martin Pollich

Martin Pollich (Mellrichstadt, 1455 - Wittenberg, 27 de desembre de 1513) fou un metge i teòleg alemany de mitjans.

Nou!!: 1455 і Martin Pollich · Veure més »

Matthias Grünewald

Matthias Grünewald (literalment «Bosc verd», el seu nom vertader va ser probablement Mathis Gothart Nithart), nascut probablement a Würzburg, Baviera, vers 1475-1480 i mort a Halle, Saxònia-Anhalt, l'any 1528, va ser un pintor i enginyer hidràulic del renaixement alemany, coetani d'Albrecht Dürer.

Nou!!: 1455 і Matthias Grünewald · Veure més »

Medzibrod

Medzibrod és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1455 і Medzibrod · Veure més »

Millena

Millena, antigament Billeneta o Billena del Travadell, és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1455 і Millena · Veure més »

Miquel Ducas

Miquel Ducas（en llatí Michael Ducas, en grec Μιχαὴλ ό Δοῦκας), fou un historiador romà d'Orient, net d'un altre Miquel Ducas i descendent de la família imperial dels Ducas. Va viure al i probablement va exercir algun càrrec a la cort sota Constantí XI Paleòleg el darrer emperador. El 1453, després de la conquesta de Constantinoble pels otomans sota el comandament de Mehmet II, va fugir a Lesbos on governava Dorino I Gattiluso, que el va enviar a diverses missions diplomàtiques, feina que va mantenir sota Domenico I Gattiluso, successor de Dorino el 1455. El 1455 i 1456 va portar el tribut de Lesbos a Adrianòpolis i també va acompanyar a Domenico a Constantinoble per retre homenatge al soldà Mehmet II. Gràcies a la prudència de Dorino i Domenico i a l'habilitat de Miquel Ducas, Lesbos va viure un temps en una pau tranquil·la. Enderrocat Domenico en un cop d'estat pel seu germà Nicolo II Gattiluso el 1458, el soldà otomà va decidir posar fi al principat i Lesbos fou ocupada el 1462 i incorporada a l'Imperi Otomà. Després d'això el rastre de Miguel Ducas, que se sap que va sobreviure, es perd. El poc que se sap de Miquel Ducas es dedueix del llibre que va deixar. Va escriure una Història que comença amb la mort de Joan V Paleòleg (1391) i arriba fins a la conquesta de Lesbos, en 45 capítols molt extensos. El primer capítol, molt curt, comença amb la creació d'Adam i arriba fins a Joan Paleòleg, i sembla escrit per una altra mà, potser d'un monjo. L'obra finalitza amb uns fets molt detallats de la conquesta de Lesbos i s'interromp bruscament. L'estil d'escriptura és molt dolent amb un grec bàrbar i amb moltes paraules emprades del turc i d'altres llengües. És el de més difícil lectura entre els historiadors grecs i sembla que els antics no el consideraven gaire, però els fets que relata són fidels i imparcials, i els defectes són només de llenguatge i estil. Miquel Ducas, Calcòcondiles, i Franza són les principals fonts per aquest període final de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1455 і Miquel Ducas · Veure més »

Miquel Nadal (pintor)

Taller de Bernat Martorell, Retaule de sant Cosme i sant Damià, Catedral de Barcelona Miquel Nadal fou un pintor gòtic del d'origen valencià.

Nou!!: 1455 і Miquel Nadal (pintor) · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: 1455 і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: 1455 і Montenegro · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: 1455 і Museus Vaticans · Veure més »

Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

A mitjan Europa s'havia anat recuperant de la crisi del segle anterior, l'economia rural es revifava, es reactivava també la vida urbana gràcies al desenvolupament del comerç i de la indústria, sobretot la tèxtil.

Nou!!: 1455 і Navegacions atlàntiques anteriors al 1492 · Veure més »

Nicolau Pujades

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Nou!!: 1455 і Nicolau Pujades · Veure més »

Palamede I Gattiluso

Palamede I Gattiluso era fill de Francesc II Gattiluso i germà de Jaume I Gattiluso i Dorino I Gattiluso, tots ells senyors de Lesbos.

Nou!!: 1455 і Palamede I Gattiluso · Veure més »

Palazzo Venezia

Palazzo Venezia El Palazzo Venezia o Palazzo di Venezia, conegut originàriament com a Palazzo Barbo, és un palau de la ciutat de Roma, al nord del tossal capitolí, a la banda oest de la Piazza Venezia.

Nou!!: 1455 і Palazzo Venezia · Veure més »

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Nou!!: 1455 і Papa Nicolau V · Veure més »

Pedro González de Mendoza

Pedro González de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 - Guadalajara, 11 de gener de 1495) va ésser eclesiàstic i polític castellà, un dels millors exemples del pas del món medieval al modern, al llarg del.

Nou!!: 1455 і Pedro González de Mendoza · Veure més »

Pere de Portugal

Pere de Portugal (Lisboa, 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca, 1449), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).

Nou!!: 1455 і Pere de Portugal · Veure més »

Pere Garcia de Benavarri

Pere Garcia de Benavarri o de Benabarre fou un pintor del gòtic català, oriünd de la vila aragonesa de Benavarri, capital del comtat de Ribagorça, a la segona meitat del.

Nou!!: 1455 і Pere Garcia de Benavarri · Veure més »

Pere II de Bretanya

Pere II de Bretanya dit el Simple o Pere de Guingamp (7 de juliol de 1418-Nantes, 22 de setembre de 1457) fou duc de Bretanya de 1450 a 1457, fill de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya, i de Joana de França.

Nou!!: 1455 і Pere II de Bretanya · Veure més »

Petrantoniu Monteggiani

Petrantoniu Monteggiani (Vescovato, 1455 - 1536) fou un polític i cronista cors.

Nou!!: 1455 і Petrantoniu Monteggiani · Veure més »

Pierre de Corneillan

Pierre de Corneillan fou el 28è Orde de l'Hospital entre 1453 i 1455.

Nou!!: 1455 і Pierre de Corneillan · Veure més »

Pietro Accolti

Pietro Accolti conegut com "el Cardenal d'Ancona" (Florència, 15 de març de 1455 - Roma, 12 de desembre de 1532), fou un eclesiàstic italià.

Nou!!: 1455 і Pietro Accolti · Veure més »

Pisanello

Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.

Nou!!: 1455 і Pisanello · Veure més »

Poggio Bracciolini

Giovanni Francesco Poggio Bracciolini conegut usualment com a Poggio Bracciolini (Terranuova, província d'Arezzo, Itàlia, 11 de febrer de 1380 - Florència, Itàlia, 30 d'octubre de 1459) fou un humanista italià.

Nou!!: 1455 і Poggio Bracciolini · Veure més »

Presentació al Temple (Mantegna)

La Presentació al Temple és una pintura al tremp sobre taula (68,9 × 86,3 cm), realitzada pel pintor italià renaixentista Andrea Mantegna, que data aproximadament de l'any 1455 i es troba en la Gemäldegalerie de Berlín.

Nou!!: 1455 і Presentació al Temple (Mantegna) · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1455 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Pussy

Pussy (pronunciat en francès) és un petit poble a la comuna de La Léchère, al departament de Savoia de França.

Nou!!: 1455 і Pussy · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: 1455 і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: 1455 і Remences · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: 1455 і Renaixement · Veure més »

Retaule de Santa Columba

El retaule de Santa Columba (o Adoració dels Mags) és un tríptic pintat a l'oli sobre taula cap a 1455 per Rogier van der Weyden per a l'altar de l'església de Santa Columba de Colònia que s'exhibeix actualment en l'Alte Pinakothek de Múnic.

Nou!!: 1455 і Retaule de Santa Columba · Veure més »

Riečka (Banská Bystrica)

Riečka és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1455 і Riečka (Banská Bystrica) · Veure més »

Rodolf de Diepholt

Rodolf de Diepholt (Diepholz, circa 1390 - Vollenhove, 24 de març de 1455) va ser bisbe d'Utrecht entre 1423 i 1455 i bisbe d'Osnabrück entre 1454 i 1455.

Nou!!: 1455 і Rodolf de Diepholt · Veure més »

Rodrigo Sánchez de Arévalo

Rodrigo o Ruy Sánchez de Arévalo (Santa María la Real de Nieva, Castella, 1404/1405 - 1470) fou un pedagog, historiador, diplomàtic i escriptor castellà del.

Nou!!: 1455 і Rodrigo Sánchez de Arévalo · Veure més »

Roger de Pins

Roger de Pins (?- 28 de maig de 1365) fou el 29è Mestre de l'Hospital.

Nou!!: 1455 і Roger de Pins · Veure més »

Rolle

Rolle és una vila de Suïssa, al cantó de Vaud i al districte de Nyon que al fou capital d'una senyoria, feu del comte de Savoia.

Nou!!: 1455 і Rolle · Veure més »

Romanus pontifex

Romanus Pontifex va ser una butlla atorgada pel papa Nicolau V al rei Alfons V de Portugal amb data de 8 de gener de 1455.

Nou!!: 1455 і Romanus pontifex · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1455 і Sadaijin · Veure més »

Salm Nou

El comtat de Salm Nou fou ua jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada el 1163 quan el comte Enric va decidir viure als Vosgues i cedir a la seva germana i cunyat l'antic comtat (Salm Antic).

Nou!!: 1455 і Salm Nou · Veure més »

Samotràcia

Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).

Nou!!: 1455 і Samotràcia · Veure més »

San Vicente de Piedrahita

Sant Vicent de Pedrafita (en castellà i oficialment, San Vicente de Piedrahita) és un poble ubicat a la comarca de l'Alt Millars, dins del terme municipal de Cortes d'Arenós, del qual dista a 11 km.

Nou!!: 1455 і San Vicente de Piedrahita · Veure més »

Sant Jeroni de la Murtra

El monestir de Sant Jeroni de la Murtra o de Sant Jeroni de Nostra Senyora de la Vall de BetlemAquest és el nom que Joaquim Font i Cussó transcriu de l'obra Història de Badalona, del clergue badaloní Josep Barriga, escrita a finals del, el qual esmenta que aquest és el nom correcte per referir-se al monestir.

Nou!!: 1455 і Sant Jeroni de la Murtra · Veure més »

Sant Joan Baptista de bronze

Sant Joan Baptista de bronze és una escultura realitzada pel florentí Donatello en un període comprès entre 1455 i 1457.

Nou!!: 1455 і Sant Joan Baptista de bronze · Veure més »

Sant Joan Baptista de fusta

El Sant Joan Baptista de fusta és una escultura realitzada per Donatello l'any 1438 per a la capella del mateix nom a la basílica de Santa Maria dei Frari a la ciutat de Venècia.

Nou!!: 1455 і Sant Joan Baptista de fusta · Veure més »

Sant Vicenç de Llançà

Sant Vicenç és una església al bell mig del nucli antic de la població de Llançà, a l'extrem sud-oest del nucli urbà.

Nou!!: 1455 і Sant Vicenç de Llançà · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: 1455 і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Creu de Rodes

El despoblat de Santa Creu de Rodes és un nucli de població abandonat que es troba al municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: 1455 і Santa Creu de Rodes · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1455 і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Maria sopra Minerva

Interior de Santa Maria ''sopra Minerva'' La Basílica de Santa Maria sopra Minerva és una basílica de Roma.

Nou!!: 1455 і Santa Maria sopra Minerva · Veure més »

Santa Sabina (títol cardenalici)

El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.

Nou!!: 1455 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »

Senyoria de Castellbell

La senyoria de Castellbell fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual de Castellbell.

Nou!!: 1455 і Senyoria de Castellbell · Veure més »

Senyoria de Coligny

La senyoria de Coligny fou una jurisdicció feudal al Bresse, esdevinguda cèlebre per la importància d'alguns dels membres del llinatge.

Nou!!: 1455 і Senyoria de Coligny · Veure més »

Setge de Belgrad (1456)

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.

Nou!!: 1455 і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »

Skanderbeg

Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.

Nou!!: 1455 і Skanderbeg · Veure més »

St. Albans

St Albans és un municipi del Regne Unit, al sud de la comarca de Hertfordshire (Anglaterra), situat a uns 35,5 km al nord del centre de Londres.

Nou!!: 1455 і St. Albans · Veure més »

Stará Bašta

Stará Bašta és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1455 і Stará Bašta · Veure més »

Sultanat de Palembang

El sultanat de Palembang fou un estat que va existir fins al 1825 al sud-est de l'illa de Sumatra.

Nou!!: 1455 і Sultanat de Palembang · Veure més »

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: 1455 і Talarn · Veure més »

Tasos

Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².

Nou!!: 1455 і Tasos · Veure més »

Torre peel

Les torres Peel són una sèrie de petites cases-torre fortificades construïdes a la frontera entre Escòcia i Anglaterra a la fi de l'edat mitjana.

Nou!!: 1455 і Torre peel · Veure més »

Tractat de Barcelona (1455)

El tractat de Barcelona de 1455 va ser un conveni entre el rei Joan el Sense Fe i Gastó IV de Foix, acordant la successió al tron del Regne de Navarra.

Nou!!: 1455 і Tractat de Barcelona (1455) · Veure més »

Tractat de Lodi

El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.

Nou!!: 1455 і Tractat de Lodi · Veure més »

Udaijin

El Udaijin (右 大臣), traduït com Ministeri de la Dreta, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i Heian.

Nou!!: 1455 і Udaijin · Veure més »

València al segle XIV

jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.

Nou!!: 1455 і València al segle XIV · Veure més »

Vicenç Borràs

Retaule d'alabastre de la Basílica de Castelló d'Empúries. Vicenç Borràs fou un escultor del, veí de Figueres.

Nou!!: 1455 і Vicenç Borràs · Veure més »

Victòria (Malta)

Victòria (en anglès, Victoria) és la capital de l'illa de Gozo, a la República de Malta, coneguda localment com a Rabat, que era el seu nom fins que li fou canviat el 1887 en honor de la reina Victòria.

Nou!!: 1455 і Victòria (Malta) · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: 1455 і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Vilamalla

Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: 1455 і Vilamalla · Veure més »

Violant de Valois

Violant de Valois (Tours, 1434 - Chambéry, 1478) fou princesa de França i duquessa consort de Savoia (1465-1472).

Nou!!: 1455 і Violant de Valois · Veure més »

Virrei de Sardenya

Els virreis de Sardenya, també anomenats lloctinents generals, representaren la Corona al Regne de Sardenya a les diferents èpoques en què aquest va anar canviant de mans.

Nou!!: 1455 і Virrei de Sardenya · Veure més »

Visió de Sant Eustaqui

La visió de Sant Eustaqui és una pintura al tremp d'ou sobre fusta, exhibida a la National Gallery de Londres.

Nou!!: 1455 і Visió de Sant Eustaqui · Veure més »

Vittore Carpaccio

''Cavaller''. Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza Vittore (o Vittori) Carpaccio (Venècia, 1460 - 1525/1526), va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: 1455 і Vittore Carpaccio · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 1 de desembre · Veure més »

1432

Sense descripció.

Nou!!: 1455 і 1432 · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 22 de novembre · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 3 de març · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1455 і 8 d'abril · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant