Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

1410

Índex 1410

;Països Catalans.

388 les relacions: Abenserraig i la bella Xarifa, Abu-Faris Abd-al-Aziz, Aclens, Ahmad ibn Umar Xaikh, Ahmad ibn Uways, Ahmad Xah I Gudjarati, Al-Khazrají, Al-Muàyyad Xaykh, Alexandre V, Alfons de Tous, Alfons IV de Ribagorça, Alfonso Carrillo de Acuña, Alió, Alonso de Egea, Alonso Fernández de Madrigal, Alt Penedès, Amer, Andreu Marçal de Sax, Antipapa, Antoni Ballester, Antonio Acciauoli, Aq Qoyunlu, Arezzo, Arnau Descolomer, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat d'Olomouc, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lviv, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Reims, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Split-Makarska, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Veszprém, Arquebisbat de Zagreb, Assemblea Regional Siciliana, Álvaro de Luna y Jarana, Šarišská Poruba, ..., Ľubiša, Čečehov, Çandarli Alí Paixà, Baškovce (Prešov), Badr al-Din ibn Kadi Samawna, Banu Ghubrin, Banu l-Kanz, Baronia d'Eramprunyà, Baronia de Calders, Baronia de Castellvell, Bartomeu Gras, Basílica de la Santa Creu de Jerusalem, Basílica de Santi Cosma e Damiano, Batalla de Tannenberg, Batalla de Tannenberg (1914), Batalla del riu Vorskla, Beatriu de Portugal, Beilicat dels saruhànides, Bel·lònides, Benet XIII, Benidorm, Berdítxiv, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat d'Esplugues, Bernat de Gualbes, Bernat Pujol (canonge), Bernat VII d'Armanyac, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Esglésies, Bisbat d'Ischia, Bisbat de Betlem, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Constança, Bisbat de Cunàvia, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Kíiv-Jitòmir, Bisbat de Lavaur, Bisbat de Léon, Bisbat de Lezhë, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Vic, Bisbat suburbicari de Frascati, Bohores, Bonna d'Armanyac, Bonna de Berry, Borriol, Cabov, Carles Galtés de Ruan, Carles I d'Orleans, Carles II de Navarra, Carles II Teodor de Baviera, Carrer de Casp, Carrer de Cucurulla, Cartoixa de Valldecrist, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó-Urgell, Casal de Barcelona, Castell de Cabrera (illa de Cabrera), Castell de Calders, Castell de Malbork, Castell de Vincennes, Castellà a Catalunya, Castelldefels, Català antic, Català clàssic, Catedral de Canterbury, Catedral de Quimper, Caterina Aleu Pons, Còdex Squarcialupi, Cesena, Cisma d'Occident, Clarisses Coletines, Colonialisme, Compromís de Casp, Comtat d'Anjou, Comtat d'Urgell, Comtat de Château-Chinon, Comtat de Ventimiglia, Comtat del Charolais, Conrad Paumann, Corona d'Aragó, Correggio, Corts de Barcelona (1409), Croada lituana, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Diego Fernández de Córdoba i Montemayor, Dinastia, Dinastia Trastàmara, Districte de Myaungmya, Domènec Ram i Lanaja, Domenico Veneziano, Domodédovo, Ducat de Borbó, Ducat de Prússia, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Electorat del Palatinat, Elionor d'Urgell, Elionor de Guzmán, Elionor de Sicília, Elionor Telles de Menezes, Els Aragó de Sicília, Enguerrand Charonton, Enric V d'Anglaterra, Eraclea, Ermita de Sant Vicent Ferrer de Borriol, Escola borgonyona, Escut de Catalunya, Església Arxiprestal de Sant Mateu, Església de Santa Maria de Abade de Neiva, Església de Santa Maria de Jerusalem de Trški Vrh, Església Notre-Dame-de-la-Drèche (Albi), Esponellà, Eutimi II, Ferran d'Antequera, Ferran I de Portugal, Flavi Josep, Francesc Climent Sapera, Francesc II Gattiluso, Francesc Riquer i Bastero, Francesco Zabarella, Frederic de Luna, Fulianka, Garcia Fernández de Heredia, Gemäldegalerie (Berlín), Ghiyath al-Din Baysonghor, Giberto VI Correggio, Gibraltar, Go-Kameyama, Gran Ducat de Lituània, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guerau Gener, Guerra dels Cent Anys, Guerra sardo-catalana, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-otomanes, Guidantonio I Montefeltro, Guillem d'Arborea, Hamadan, Història d'Hongria, Història de Catalunya, Història de la llengua catalana, Història de Lleida, Història de Roma, Història de Sardenya, Història del Comtat d'Urgell, Història del País Valencià, Horta Nord, Hug de Cardona-Anglesola i de Luna, Huixang Xah, Iúkhnov, Ibn Taghribirdí, Illa de Rodes, Imago Mundi, Imperi Otomà, Interregne otomà, Isabel d'Urgell (monja), Jafudà Cresques, Jahan-Xah, Jan van Eyck, Jaume I Gattiluso, Jaume II d'Urgell, Jaume II de la Marca, Jaume March, Jean Malouel, Jerónimo de Ocón, Joan de Wallenrode, Joan I de Berry, Joan I de Borbó, Joan I de Borgonya, Joan I de Foix, Joan II de Castella, Joan III d'Alençon, Joan XXIII de Pisa, Joana de Valois (reina de Navarra), Joana Sofia de Baviera, Joangaleàs I Manfredi, Joangaleàs II Manfredi, Johannes Ockeghem, John Dunstable, Jutjat d'Arborea, Kano, L'Albiol, L'Olleria, La Font de l'Astor, La Selva del Camp, Lada (districte de Prešov), Ladislau I de Nàpols, Lębork, Lekë Dukagjini, Llíria, Llenç, Lleonard Cubell, Lleonard I Tocco, Llibre d'hores de Boucicaut, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de compositors medievals, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de jutges d'Arborea, Llista de masies de Guixers (poble), Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llista de reis germànics, Lloctinent de Catalunya, Lluís de Prades i d'Arenós, Lluís II de Borbó, Lluís II de Provença, Lorenzo Bonincontri, Makuria, Manisa (Turquia), Manuel de Montsuar i Mateu, Manuel II Paleòleg, Marc de Vilalba, Margalida de Montferrat, Margarida de Prades, Martí l'Humà, Mateu I, Mehmet I, Menemen, Monestir de la Murta, Monestir de Santes Creus, Monges de l'Orde de Sant Jeroni, Mont Saint-Michel, Montefeltro, Morir de riure, Muhammad Jahangir, Musa Çelebi, Museu Condé, Museu Jacquemart-André, Muzaffar Xah I Gudjarati, Nasir al-Din Mahmud Khan, Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq, Nicolau Martí, Numeració del Casal d'Aragó, Nuremberg, Obizzo Polentani, Or Adonai, Orde Livonià, Orde Teutònic, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau dels Papes, Papa Gregori XII, Pedro de Luna y Cabeza de Vaca, Pere de Torrelles i de Blanes, Pere el Cerimoniós, Pere I de Borbó, Pere II d'Urgell, Petrés, Pierre d'Ailly, Pietro Correggio, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Plios, Portell de Morella, Príncep de Girona, President de la Generalitat de Catalunya, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Quartó, Querimònia, Rafel Adorno, Ramon Astruc de Cortielles, Ramon de Torrelles i de Blanes, Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Regne de Ruanda, Rellotge astronòmic, Rellotge Astronòmic de Praga, Remences, Robert d'Alemanya, Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses, Rohtak, Sadaijin, Samogítia, Sancho de Rojas, Sant Joan Evangelista (Donatello), Santa Cecília de Montserrat, Santa Maria de Blanes, Santa Maria de Valldonzella, Saqueig de Gibraltar, Sútor, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Senyera reial, Senyoria de Mercoeur, Sestiere de Venècia, Setge d'Avinyó (1398-1403), Shah Walad, Sierra de Yeguas, Sikandar Butshikan, Spinello Aretino, Suleyman I, Sultanat de Delhi, Tabriz, Tandu Khatun, Tecnologia medieval, Tombes dels comtes de Barcelona, Ulugh Beg, Unió de Polònia-Lituània, Universitat de St Andrews, Vecchietta, Vicent Climent (eclesiàstic), Viladordis, Vilanova (genealogia), Violant d'Aragó (reina de Nàpols), Violant de Bar, Wittelsbach, Xah Màlik (amir), Xah Rukh (timúrida), Xaikh Ibrahim, Xaikh Nur al-Din, Yússuf III, 1 de juny, 1356, 29 de juliol, 31 de juliol, 31 de maig. Ampliar l'índex (338 més) »

Abenserraig i la bella Xarifa

La història de l'Abenserraig i la bella Xarifa (castellà Història del Abencerraje y de la Hermosa Jarifa) és una novel·la morisca del segle XVI. És anònima encara que alguns estudiosos creuen que el seu autor podria haver estat Jerónimo Jiménez de Urrea.

Nou!!: 1410 і Abenserraig i la bella Xarifa · Veure més »

Abu-Faris Abd-al-Aziz

Abu-Faris Abd-al-Aziz (Constantina, 1361 - Tilimsen, 1434) fou emir hàfsida, fill i successor d'Abu-l-Abbàs Àhmad (III) a la seva mort el 1394.

Nou!!: 1410 і Abu-Faris Abd-al-Aziz · Veure més »

Aclens

Aclens és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Morges.

Nou!!: 1410 і Aclens · Veure més »

Ahmad ibn Umar Xaikh

Ahmad ibn Umar Xaikh conegut com a Amirak Ahmad (1384-1416), fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: 1410 і Ahmad ibn Umar Xaikh · Veure més »

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Nou!!: 1410 і Ahmad ibn Uways · Veure més »

Ahmad Xah I Gudjarati

El famós ''jali'' de la Mesquita de Sidi Saiyyed construïda per Ahmad Shah, a Ahmedabad. Ahmad Shah I fou sultà de Gujarat.

Nou!!: 1410 і Ahmad Xah I Gudjarati · Veure més »

Al-Khazrají

Muwàffaq-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan al-Khazrají az-Zabidí o simplement al-Khazrají, també conegut com a Ibn Wahhàs, fou un historiador sud-aràbic, que va escriure al Iemen en temps dels rassúlides.

Nou!!: 1410 і Al-Khazrají · Veure més »

Al-Muàyyad Xaykh

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-n-Nasr Xaykh al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Muàyyad Xaykh (vers 1369-1421), fou un soldà mameluc burjita o circassià que va regnar a Egipte de 1412 a 1421.

Nou!!: 1410 і Al-Muàyyad Xaykh · Veure més »

Alexandre V

fou antipapa del 1409 al 1410.

Nou!!: 1410 і Alexandre V · Veure més »

Alfons de Tous

Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.

Nou!!: 1410 і Alfons de Tous · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: 1410 і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Alfonso Carrillo de Acuña

Alfonso (o Alonso) Carrillo de Acuña (Carrascosa del Campo, 1410 - Alcalá de Henares, 1 de juliol de 1482) fou un important prelat de la Castella del.

Nou!!: 1410 і Alfonso Carrillo de Acuña · Veure més »

Alió

Alió és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: 1410 і Alió · Veure més »

Alonso de Egea

Alonso de Egea (Saragossa o Ejea de los Caballeros, ? - Sevilla, 9 de juny de 1417) fou un religiós aragonès, que serví a Castella, sent bisbe de Zamora (1383-1395), d'Àvila (1395-1403) i arquebisbe de Sevilla (1403-1417) i patriarca de Constantinoble (1408-1417).

Nou!!: 1410 і Alonso de Egea · Veure més »

Alonso Fernández de Madrigal

Sepulcre d'Alonso Tostado a la catedral d'Àvila. Alonso Fernández de Madrigal (Madrigal de las Altas Torres, c.1400/10-Bonilla de la Sierra, 3 de setembre de 1455) dit «el Tostado» o «el Abulense» va ser un religiós i erudit castellà, bisbe d'Àvila entre 1454 i 1455.

Nou!!: 1410 і Alonso Fernández de Madrigal · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: 1410 і Alt Penedès · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: 1410 і Amer · Veure més »

Andreu Marçal de Sax

Jaume I i Sant Jordi lluitant en la Batalla del Puig de Santa Maria, que va tenir lloc el 1237 Andreu Marçal de Sax (?, - València, 1410) fou un pintor d'origen alemany establert a València entre 1390 i 1410.

Nou!!: 1410 і Andreu Marçal de Sax · Veure més »

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Nou!!: 1410 і Antipapa · Veure més »

Antoni Ballester

va ser un arquebisbe d'Atenes (1370) i de Càller (1403) Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana.

Nou!!: 1410 і Antoni Ballester · Veure més »

Antonio Acciauoli

Antonio Acciaiuoli, fou fill de Donato Acciaiuoli de Cassano.

Nou!!: 1410 і Antonio Acciauoli · Veure més »

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: 1410 і Aq Qoyunlu · Veure més »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: 1410 і Arezzo · Veure més »

Arnau Descolomer

Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.

Nou!!: 1410 і Arnau Descolomer · Veure més »

Arquebisbat d'Ancona-Osimo

Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat d'Olomouc

Larquebisbat d'Olomouc (txec: Arcidiecéze olomoucká; llatí: Archidioecesis Olomucensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Txèquia.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat d'Olomouc · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa

La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Lviv

Larquebisbat de Lviv (ucraïnès: Льві́вська архидієце́зія, llatí: Archidioecesis Leopolitana Latinorum) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Ucraïna.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Lviv · Veure més »

Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo

La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Reims

catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Reims · Veure més »

Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia

La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Split-Makarska

Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »

Arquebisbat de Spoleto-Norcia

Sense descripció.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »

Arquebisbat de Szczecin-Kamień

La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień · Veure més »

Arquebisbat de Veszprém

El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »

Arquebisbat de Zagreb

El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1410 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »

Assemblea Regional Siciliana

Assemblea Regional Siciliana (en sicilià: Assimbrea Riggiunali Siciliana) és l'òrgan legislatiu de la Regió siciliana, com és prevista en el seu estatut especial.

Nou!!: 1410 і Assemblea Regional Siciliana · Veure més »

Álvaro de Luna y Jarana

Álvaro de Luna (Cañete, c. 1390 - Valladolid, 2 de juny de 1453) va ser un noble castellà de la família de Luna.

Nou!!: 1410 і Álvaro de Luna y Jarana · Veure més »

Šarišská Poruba

Šarišská Poruba és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Šarišská Poruba · Veure més »

Ľubiša

Ľubiša és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Ľubiša · Veure més »

Čečehov

Čečehov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Čečehov · Veure més »

Çandarli Alí Paixà

Çandarli Alí Paixà o Ali Paşa Čandarlizade, en turc modern Çandarlı Ali Paşa (mort el 1407), fou gran visir otomà.

Nou!!: 1410 і Çandarli Alí Paixà · Veure més »

Baškovce (Prešov)

Baškovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Baškovce (Prešov) · Veure més »

Badr al-Din ibn Kadi Samawna

Badr al-Din ibn Kadi Samawna (Samawna prop d'Adrianòpolis, 1358 - Serres, 18 de desembre de 1420) fou un erudit i revolucionari otomà, fill del cadi Ghazi Israil, i d'una dona grega.

Nou!!: 1410 і Badr al-Din ibn Kadi Samawna · Veure més »

Banu Ghubrin

Els Banu Ghubrin foren una fracció dels amazics zawawa que vivien a la part oriental de Cabília a Algèria.

Nou!!: 1410 і Banu Ghubrin · Veure més »

Banu l-Kanz

Els Banu l-Kanz fou un clan àrab de la tribu rabia que van emigrar al a la regió d'Assuan on es van barrejar amb beges locals, i van acabar dominant les mines d'or d'al-Allaki.

Nou!!: 1410 і Banu l-Kanz · Veure més »

Baronia d'Eramprunyà

la Morella al fons La baronia d'Eramprunyà va ser una jurisdicció nobiliària medieval amb centre al castell d'Eramprunyà a Gavà, al Baix Llobregat.

Nou!!: 1410 і Baronia d'Eramprunyà · Veure més »

Baronia de Calders

La baronia de Calders era una de les baronies primigènies de l'actual comarca del Bages i de la comarca natural del Moianès.

Nou!!: 1410 і Baronia de Calders · Veure més »

Baronia de Castellvell

Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.

Nou!!: 1410 і Baronia de Castellvell · Veure més »

Bartomeu Gras

Bartomeu Gras (Reus, 1386 - ?) va ser tresorer reial i diplomàtic.

Nou!!: 1410 і Bartomeu Gras · Veure més »

Basílica de la Santa Creu de Jerusalem

La Basílica de la Santa Creu de Jerusalem (en llatí, Basilica Sanctae Crucis in Hierusalem i en italià, Basilica di Santa Croce in Gerusalemme) és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia.

Nou!!: 1410 і Basílica de la Santa Creu de Jerusalem · Veure més »

Basílica de Santi Cosma e Damiano

La basílica de Sant Cosme i Sant Damià és una església al Fòrum Romà, formada per diversos edificis romans originals.

Nou!!: 1410 і Basílica de Santi Cosma e Damiano · Veure més »

Batalla de Tannenberg

* Història militar.

Nou!!: 1410 і Batalla de Tannenberg · Veure més »

Batalla de Tannenberg (1914)

La Batalla de Tannenberg fou una batalla del front oriental de la I Guerra Mundial que va enfrontar el II exèrcit rus, sota comandament d'Aleksandr Samsónov i el VIII exèrcit alemany a les ordres de Paul von Hindenburg entre el 25 d'agost i el 30 d'agost de 1914.

Nou!!: 1410 і Batalla de Tannenberg (1914) · Veure més »

Batalla del riu Vorskla

La batalla del riu Vorskla (en rus: Битва на реке Ворскле; en lituà Vorsklos mūšis; en polonès: Bitwa nad Worsklą) va ser una gran batalla medieval de l'Europa Oriental.

Nou!!: 1410 і Batalla del riu Vorskla · Veure més »

Beatriu de Portugal

Sepulcre de la reina a Sancti Spiritus (Toro) Beatriu de Portugal (Coïmbra, 1372 - Madrigalejo, Regne de Castella, 1410) fou infanta de Portugal, reina titular de Portugal (1383-1385) i reina consort de Castella i Lleó (1383-1390).

Nou!!: 1410 і Beatriu de Portugal · Veure més »

Beilicat dels saruhànides

El beilicat dels saruhànides (també anomenat Saruhan o Saruhanoğulları, per la dinastia que el va governar) va ser un dels beilicats d'Anatòlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia.

Nou!!: 1410 і Beilicat dels saruhànides · Veure més »

Bel·lònides

Els bel·lònides foren una dinastia d'origen got, descendents del comte Bel·ló I de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).

Nou!!: 1410 і Bel·lònides · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: 1410 і Benet XIII · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.

Nou!!: 1410 і Benidorm · Veure més »

Berdítxiv

Berdítxiv (Бердичів, Berdyczów, Берди́чев, translit. Berdítxev) és una ciutat d'importància regional del nord d'Ucraïna.

Nou!!: 1410 і Berdítxiv · Veure més »

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé

Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.

Nou!!: 1410 і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »

Bernat d'Esplugues

Bernat d'Esplugues (? – Barcelona, 21 de febrer de 1433) fou un notari i escrivà del Consell de la Ciutat de Barcelona.

Nou!!: 1410 і Bernat d'Esplugues · Veure més »

Bernat de Gualbes

Bernat de Gualbes (Barcelona, ? - Barcelona 1422).

Nou!!: 1410 і Bernat de Gualbes · Veure més »

Bernat Pujol (canonge)

Bernat Pujol (Camp de Tarragona, segle XIV - Tarragona, 1410) va ser sacerdot i canonge de la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.

Nou!!: 1410 і Bernat Pujol (canonge) · Veure més »

Bernat VII d'Armanyac

Bernard VII d'Armanyac, nascut cap a 1360 a París, mort el 12 de juny de 1418, fou comte del Charolès (1384-1391), vescomte de Carlat (1388-1418) i després comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1391-1418), comte de Pardiac (1402-1418), vescomte de Fesenzaguet (1402-1418) i conestable de França.

Nou!!: 1410 і Bernat VII d'Armanyac · Veure més »

Bisbat d'Adria-Rovigo

El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »

Bisbat d'Aleria

L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Aleria · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Aosta

El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Aosta · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat d'Argyll i de les Illes

Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Esglésies

El bisbat d'Esglésies (italià: diocesi di Iglesias; llatí: Dioecesis Ecclesiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Esglésies · Veure més »

Bisbat d'Ischia

El bisbat d'Ischia (italià: diocesi di Ischia; llatí: Dioecesis Isclana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2006 tenia 55.000 batejats d'un total de 58.300 habitants. Actualment està regida pel bisbe Pietro Lagnese.

Nou!!: 1410 і Bisbat d'Ischia · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Constança

El palau de Meersburg, residència dels bisbes de Costança a partir de 1527. Mapa de la Diòcesi de Constança el 1779 Escut del bisbat de Constança La diòcesi de Constança (llatí Constantinensis Dioecesis) fou una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Constança · Veure més »

Bisbat de Cunàvia

El bisbat de Cunàvia (llatí: Dioecesis Chunaviensis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Cunàvia · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Kíiv-Jitòmir

El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitalij Kryvyc'kyj, S.D.B.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Kíiv-Jitòmir · Veure més »

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Lavaur · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lezhë

Restes de l'antiga catedral de Sant Nicolau, on es troba la tomba de l'heroi nacional albanès, Giorgio Castriota Scanderbeg. El bisbat de Lezhë (albanès: Dioqeza e Lezhës; llatí: Dioecesis Alexiensis) és una seu de l'Església catòlica a Albània, sufragània de l'arquebisbat de Shkodër–Pult. Al 2016 tenia 86.300 batejats d'un total de 121.700 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ottavio Vitale, R.C.I.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Lezhë · Veure més »

Bisbat de Lucera-Troia

cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza

El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Terni-Narni-Amelia

El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »

Bisbat de Vallo della Lucania

El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: 1410 і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbat suburbicari de Frascati

El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1410 і Bisbat suburbicari de Frascati · Veure més »

Bohores

Els bohores (bohra, plural bohras) són una comunitat musulmana de l'Índia occidental, de majoria xiïta ismaïlita, continuadors dels partidaris del califa fatimita al-Mustalí (1094–1101), oposats al seu germà Nàdhir.

Nou!!: 1410 і Bohores · Veure més »

Bonna d'Armanyac

Bonna d'Armagnac (1392 - 1415), infanta d'Armagnac i duquessa consort de Valois i d'Orleans (1410-1415).

Nou!!: 1410 і Bonna d'Armanyac · Veure més »

Bonna de Berry

Bonna de Berry (1365 - Carlat, França 1435) fou una infanta de Berry, comtessa consort de Savoia i comtessa consort d'Armanyac.

Nou!!: 1410 і Bonna de Berry · Veure més »

Borriol

Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1410 і Borriol · Veure més »

Cabov

Cabov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Cabov · Veure més »

Carles Galtés de Ruan

Carles Galtés de Ruan, anomenat també mestre Carlí a Barcelona i Lleida i maestre Carlín a Sevilla, (Rouen, França, 1378 - Sevilla, 1448?) fou un arquitecte gòtic francès.

Nou!!: 1410 і Carles Galtés de Ruan · Veure més »

Carles I d'Orleans

Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).

Nou!!: 1410 і Carles I d'Orleans · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: 1410 і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles II Teodor de Baviera

Carles II Teodor de Baviera (Drogenbos, Brussel·les, 1724 - Múnic, 1799) fou un cap de la branca palatina de la família dels Wittelsbach, elector des de desembre de 1742 com a Carles IV, i heretà l'electorat de Baviera el 1777, el que representà unificar els territoris familiars per primer cop d'ençà el.

Nou!!: 1410 і Carles II Teodor de Baviera · Veure més »

Carrer de Casp

El carrer de Casp és un carrer de Barcelona que es troba al districte de l'Eixample.

Nou!!: 1410 і Carrer de Casp · Veure més »

Carrer de Cucurulla

El Carrer de Cucurulla és un carrer de Barcelona situat al Barri Gòtic.

Nou!!: 1410 і Carrer de Cucurulla · Veure més »

Cartoixa de Valldecrist

La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Nou!!: 1410 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: 1410 і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó-Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Aragó-Urgell o Casal d'Urgell-Aragó compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Jaume I d'Urgell, fundador del Casal d'Aragó-Urgell l'any 1328 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare i rei d'Aragó; Alfons el Benigne fins a Jaume II d'Urgell que fou desposseït dels seus títols l'any 1413 després que fou aspirant a la successió a la mort del rei Martí, no fou escollit en el Compromís de Casp, i fou escollit en el seu lloc el que seria Ferran I d'Antequera.

Nou!!: 1410 і Casal d'Aragó-Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: 1410 і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Cabrera (illa de Cabrera)

El Castell de Cabrera és una fortificació a l'illa de Cabrera, actualment és una sòlida mola hexagonal, lleugerament allargada, situada sobre la punta oriental de l'entrada al seu port natural, a una altitud de 72 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: 1410 і Castell de Cabrera (illa de Cabrera) · Veure més »

Castell de Calders

El castell de Calders és una fortificació medieval del terme municipal de Calders, de la comarca del Moianès.

Nou!!: 1410 і Castell de Calders · Veure més »

Castell de Malbork

El castell de Malbork (en polonès Zamek w Malborku; en alemany Die Marienburg) fou construït a Prússia per l'orde Teutònic com un Ordensburg, o 'castell de l'Orde'.

Nou!!: 1410 і Castell de Malbork · Veure més »

Castell de Vincennes

La torrassa del castell de Vincennes després de la restauració dels anys 2000. El castell de Vincennes és una fortalesa reial ubicada a Vincennes, a l'àrea metropolitana de París.

Nou!!: 1410 і Castell de Vincennes · Veure més »

Castellà a Catalunya

llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.

Nou!!: 1410 і Castellà a Catalunya · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: 1410 і Castelldefels · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: 1410 і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: 1410 і Català clàssic · Veure més »

Catedral de Canterbury

La catedral de Canterbury és una de les més velles i famoses estructures cristianes a l'est de Kent, Anglaterra.

Nou!!: 1410 і Catedral de Canterbury · Veure més »

Catedral de Quimper

La catedral de Saint-Corentin està situada a la població bretona de Quimper, a França.

Nou!!: 1410 і Catedral de Quimper · Veure més »

Caterina Aleu Pons

Caterina Aleu Pons (Barcelona, 10 de desembre de 1410 - Barcelona, 1460) fou una dona burgesa vinculada amb el poble de Sant Celoni i coneguda per la seva rebel·lia i perquè fou raptada.

Nou!!: 1410 і Caterina Aleu Pons · Veure més »

Còdex Squarcialupi

El Codex Squarcialupi (Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, Med Pal. 87) és un manuscrit il·luminat, compilat a Florència, Itàlia, al començament del.

Nou!!: 1410 і Còdex Squarcialupi · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1410 і Cesena · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: 1410 і Cisma d'Occident · Veure més »

Clarisses Coletines

Les Clarisses Coletines (en llatí Ordo Sanctae Clarae reformationis ab Coleta), clarisses pobres o clarisses descalces són les monges de l'Orde de Santa Clara que segueixen la reforma de Santa Coleta de Corbie (1381-1447), que va voler, a l'inici del, tornar l'orde al rigor i l'austeritat del seu començament.

Nou!!: 1410 і Clarisses Coletines · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: 1410 і Colonialisme · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: 1410 і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: 1410 і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1410 і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Château-Chinon

El comtat de Château-Chinon fou una jurisdicció feudal de França, creada el 1644 per elevació de la senyoria del mateix nom centrada a la població de Château-Chinon.

Nou!!: 1410 і Comtat de Château-Chinon · Veure més »

Comtat de Ventimiglia

El comtat de Ventimiglia (Ventemilha en occità, Ventemiglia en lígur, Vintimille en francès) fou una jurisdicció feudal a l'extrem occidental de Ligúria, avui a la frontera amb França.

Nou!!: 1410 і Comtat de Ventimiglia · Veure més »

Comtat del Charolais

Escut d'armes dels comtes del Charolais: ''de gules, lleó daurat amb cap girat, armat (ungles) i llengua d'atzur'' El comtat del Charolais o de Charolles fou una jurisdicció feudal de França centrada a la població de Charolles a l'actual departament de Saône-et-Loire a Borgonya.

Nou!!: 1410 і Comtat del Charolais · Veure més »

Conrad Paumann

Conrad Paumann (Nuremberg, 1410 - Múnic, 24 de gener de 1473) fou un compositor, llaütista i organista alemany.

Nou!!: 1410 і Conrad Paumann · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: 1410 і Corona d'Aragó · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: 1410 і Correggio · Veure més »

Corts de Barcelona (1409)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Martí l'Humà a Barcelona el 1409, i foren les úniques celebrades durant el regnat del rei Martí, que va morir el 1410.

Nou!!: 1410 і Corts de Barcelona (1409) · Veure més »

Croada lituana

La croada lituana va ser un seguit de campanyes militars sostingudes entre l'Orde Teutònic i l'Orde Livonià, per convertir al cristianisme el territori del Gran Ducat de Lituània.

Nou!!: 1410 і Croada lituana · Veure més »

Diòcesi de Ciudad Rodrigo

La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.

Nou!!: 1410 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »

Diego Fernández de Córdoba i Montemayor

Diego Fernández de Còrdova i Montemayor (1410 – castell de Baena, 16 d'agost de 1481) va ser un noble i militar castellà, I comte de Cabra, I vescomte d'Iznájar i III senyor de Baena, destacat pels seus serveis militars durant el regnat d'Enric IV de Castella.

Nou!!: 1410 і Diego Fernández de Córdoba i Montemayor · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1410 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: 1410 і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Districte de Myaungmya

El districte de Myaungmya és una divisió administrativa de la divisió d'Ayeyarwady a Birmània o Myanmar.

Nou!!: 1410 і Districte de Myaungmya · Veure més »

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Nou!!: 1410 і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »

Domenico Veneziano

Mare de Déu entronitzada (~1445) Domenico di Bartolomeo da Venezia dit Domenico Veneziano (1400/10 — Florència, 1461) va ser un pintor del Quattrocento italià, que va realitzar grans aportacions a la tècnica del color en el Renaixement.

Nou!!: 1410 і Domenico Veneziano · Veure més »

Domodédovo

Domodédovo - Домодедово és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.

Nou!!: 1410 і Domodédovo · Veure més »

Ducat de Borbó

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).

Nou!!: 1410 і Ducat de Borbó · Veure més »

Ducat de Prússia

El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg.

Nou!!: 1410 і Ducat de Prússia · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1410 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1410 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: 1410 і Electorat del Palatinat · Veure més »

Elionor d'Urgell

Elionor d'Urgell (Balaguer, c. 1410 - d. 1460) fou infanta d'Urgell, duquessa d'Amalfi i princesa de Salern.

Nou!!: 1410 і Elionor d'Urgell · Veure més »

Elionor de Guzmán

Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: 1410 і Elionor de Guzmán · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: 1410 і Elionor de Sicília · Veure més »

Elionor Telles de Menezes

Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).

Nou!!: 1410 і Elionor Telles de Menezes · Veure més »

Els Aragó de Sicília

Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.

Nou!!: 1410 і Els Aragó de Sicília · Veure més »

Enguerrand Charonton

''Coronació de la Verge'' Enguerrand Charonton (diòcesi de Laon, ~1410 - Avinyó, ~1466) fou un pintor francès, conegut també com a Charton o Quarton.

Nou!!: 1410 і Enguerrand Charonton · Veure més »

Enric V d'Anglaterra

Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.

Nou!!: 1410 і Enric V d'Anglaterra · Veure més »

Eraclea

Eraclea és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Venècia.

Nou!!: 1410 і Eraclea · Veure més »

Ermita de Sant Vicent Ferrer de Borriol

L'ermita de Sant Vicent Ferrer és un temple religiós situat a Borriol, a la comarca de la Plana Alta (País Valencià).

Nou!!: 1410 і Ermita de Sant Vicent Ferrer de Borriol · Veure més »

Escola borgonyona

El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.

Nou!!: 1410 і Escola borgonyona · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: 1410 і Escut de Catalunya · Veure més »

Església Arxiprestal de Sant Mateu

L'església arxiprestal de Sant Mateu és un temple catòlic al centre de la població de Sant Mateu (Baix Maestrat) i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa i, una de les grans construccions gòtiques valencianes.

Nou!!: 1410 і Església Arxiprestal de Sant Mateu · Veure més »

Església de Santa Maria de Abade de Neiva

L'Església de Santa Maria de Abade de Neiva es troba a la freguesia d'Abade de Neiva, al municipi de Barcelos, al districte de Braga, a Portugal.

Nou!!: 1410 і Església de Santa Maria de Abade de Neiva · Veure més »

Església de Santa Maria de Jerusalem de Trški Vrh

L'església de Santa Maria de Jerusalem és en una elevació a Trški Vrh, una petita població a un km de Krapina a la regió de Krapina-Zagorje de Croàcia.

Nou!!: 1410 і Església de Santa Maria de Jerusalem de Trški Vrh · Veure més »

Església Notre-Dame-de-la-Drèche (Albi)

L'Església Notre-Dame-de-la-Drèche és l'església parroquial de Canhac de las Minas i de L'Escura d'Albigés (departament del Tarn, a la regió de Occitània, França).

Nou!!: 1410 і Església Notre-Dame-de-la-Drèche (Albi) · Veure més »

Esponellà

Porta ferrada de l'església parroquial d'Esponellà Esponellà és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Pla de l'Estany a la riba del riu Fluvià.

Nou!!: 1410 і Esponellà · Veure més »

Eutimi II

Eutimi II (en grec medieval Εὐθύμιος Β') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1410 al 1416.

Nou!!: 1410 і Eutimi II · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: 1410 і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran I de Portugal

Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.

Nou!!: 1410 і Ferran I de Portugal · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: 1410 і Flavi Josep · Veure més »

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Nou!!: 1410 і Francesc Climent Sapera · Veure més »

Francesc II Gattiluso

Francesc II Gattiluso (de naixement Jaume o Jacobo Gattiluso) era fill del genovès Francesc I Gattiluso i de la princesa bizantina Maria, filla de l'emperador Joan V Paleòleg.

Nou!!: 1410 і Francesc II Gattiluso · Veure més »

Francesc Riquer i Bastero

Francesc Riquer i Bastero (Barcelona, ? - Barcelona, 1 de maig de 1410), sacerdot franciscà, fou bisbe electe de Monreale (Sicília), bisbe d'Osca (1386-1393), de Vic (1393-1400) i de Sogorb-Albarrasí (1400-1410).

Nou!!: 1410 і Francesc Riquer i Bastero · Veure més »

Francesco Zabarella

Francesco Zabarella o Francesco de Zabarellis (Pàdua, 10 d'agost de 1360 - Constança, 26 de setembre de 1417) fou un cardenal i canonista italià.

Nou!!: 1410 і Francesco Zabarella · Veure més »

Frederic de Luna

Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.

Nou!!: 1410 і Frederic de Luna · Veure més »

Fulianka

Fulianka és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Fulianka · Veure més »

Garcia Fernández de Heredia

García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.

Nou!!: 1410 і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »

Gemäldegalerie (Berlín)

miniatura miniatura miniatura miniatura La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.

Nou!!: 1410 і Gemäldegalerie (Berlín) · Veure més »

Ghiyath al-Din Baysonghor

Ghiyath al-Din Baysonghor (15 de setembre de 1397 - 1433) fou un príncep timúrida, fill de Xah-Rukh (i la seva esposa Gawhar Shad) i net de Tamerlà.

Nou!!: 1410 і Ghiyath al-Din Baysonghor · Veure més »

Giberto VI Correggio

Giberto VI Correggio va néixer el 1410 i va ser fill de Gherardo VI Correggio.

Nou!!: 1410 і Giberto VI Correggio · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: 1410 і Gibraltar · Veure més »

Go-Kameyama

El va ser el 99è Emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió, i últim Emperador de la Cort del Sud durant el Període de les Corts del Nord i del Sud.

Nou!!: 1410 і Go-Kameyama · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: 1410 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Gran Mestre de l'Orde Teutònic

Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1410 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »

Guerau Gener

Retaule de Santa Isabel i Sant Bartomeu a la catedral de Barcelona Guerau Gener (Barcelona ~1369 — Barcelona, ~1408/11) Pintor gòtic català representant de les primeres tendències del gòtic internacional a Catalunya, tot i que amb una forta influència germànica i italiana.

Nou!!: 1410 і Guerau Gener · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: 1410 і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: 1410 і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Nou!!: 1410 і Guerres otomanes a Europa · Veure més »

Guerres romano-otomanes

Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1410 і Guerres romano-otomanes · Veure més »

Guidantonio I Montefeltro

Guidantonio I Montefeltro ((Urbino 1377-Urbino 1443) va ser fill d'Antoni II Montefeltro. Va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexes títols de senyor de San Leo i Cantiano) i d'Urbino el 1404 i va ser confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per butlla del 16 de maig de. El 1408 va ser nomenat vicari pontifici d'Assís (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra però les dues darreres les va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone). Fou capità de l'exèrcit del rei de Nàpols (1408) i gran conestable del Regne de Nàpols (abril 1409). El gener del 1410 va ser nomenat vicari pontifici a Forlimpopoli. El maig del 1412 va ser nomenat capità de l'exèrcit de l'antipapa Joan XXIII. El setembre de 1413 va haver de cedir Forlimpopoli als Ordelaffi, però en va ser reconegut de nou senyor el maig de 1419 a canvi d'un pagament de dotze mil florins. L'antipapa li va concedir Forli el setembre del 1413 però mai va dominar la ciutat. El gener de 1419 el Papa el va elevar a duc d'Urbino, títol de caràcter vitalici, i gonfanoner de l'Església. El 25 d'abril del 1420 va ser nomenat vicari pontifici dels estats dels Feltreschi i senyor sobirà de Frontone. El 1424 va rebre el rectorat pontifici de Massa Trabaria i el vicariat pontifici de Castel Durante per butlla del 12 de maig de 1424, com a dot de la seva muller, però en va ser expulsat el 1426 per la població local fidel als Brancaleoni. El gener del 1424 va ser nomenat capità de l'exèrcit de Venècia. El 16 de març de 1429 va ser creat comte de Castel Durante i el 1430 va arrabassar als Brancaleoni Sassocorvaro, Lunano e Montelucco. El 3 de setembre de 1430 va ser nomenat capità general de l'exèrcit de Florència però va renunciar al càrrec l'11 de desembre del 1430. El setembre de 1431 va ser nomenat senyor sobirà de Città di Castello i la va conservar fins al novembre del 1432. El 1435 va ser nomenat senyor sobirà de Pergola i de Mongtone (aquesta darrera la va rebre l'agost de 1435 però la va retornar aviat a Carlo di Montone). El 1443 el Papa Eugeni IV li va donar en feu Sant’Angelo in Vado, Mercatello sul Metauro i Lamole. Va morir a Urbino el 22 de febrer de 1443 i va ser enterrat a l'església de Sant Donat. Es va casar dues vegades, la primera el setembre de 1397 amb Rengarda Malatesta, filla de Galeotto Malatesta, senyor de Rímini, Fano, Fossombrone i Cesena, que va ser repudiada el 1424. La segona el 23 de gener de 1424 amb Caterina Colonna, filla de Llorenç Onofre Colonna, comte d'Alba. Va deixar cinc fills legítims i quatre naturals: Agnesina, Oddo Antonio II Montefeltro, Violant Montefeltro, Sveva Montefeltro, Raffello (mort jove), Frederic (mort jove), Pere (Capità de cavalleria de l'exèrcit del duc de Milà des del 1439), Frederic III Montefeltro i Aura Feltria (casada vers el 1420 amb Bernardino Ubaldini della Carda, senyor de Vespolate, i morta el 1437). Categoria:Comtes de Montefeltro Categoria:Ducs d'Urbino Categoria:Persones d'Urbino Categoria:Morts a Urbino.

Nou!!: 1410 і Guidantonio I Montefeltro · Veure més »

Guillem d'Arborea

Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou net de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.

Nou!!: 1410 і Guillem d'Arborea · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: 1410 і Hamadan · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1410 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: 1410 і Història de Catalunya · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: 1410 і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: 1410 і Història de Lleida · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1410 і Història de Roma · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: 1410 і Història de Sardenya · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: 1410 і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: 1410 і Història del País Valencià · Veure més »

Horta Nord

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.

Nou!!: 1410 і Horta Nord · Veure més »

Hug de Cardona-Anglesola i de Luna

Hug III de Cardona i de Luna (o Hug Folc de Cardona-Anglesola) (? - 1410) fou baró de Bellpuig.

Nou!!: 1410 і Hug de Cardona-Anglesola i de Luna · Veure més »

Huixang Xah

Huixang Xah Ghuri (Alp Khan) fou sultà de Malwa del 1405 al 1432.

Nou!!: 1410 і Huixang Xah · Veure més »

Iúkhnov

Iúkhnov - Юхнов - és una ciutat de la província de Kaluga, a Rússia.

Nou!!: 1410 і Iúkhnov · Veure més »

Ibn Taghribirdí

Abu-l-Mahàssin Jamal-ad-Din Yússuf ibn al-Amir Sayf-ad-Din Taghrí-birdí al-Atabakí al-Yaixbaqawí adh-Dhahirí, més conegut simplement com a Ibn Taghribirdí —en àrab أبو المحاسن جمال الدين يوسف بن الأمير سيف الدين تغري بردي الأتابكي اليشبقاوي الظاهري, Abū l-Maḥāsin Jamāl ad-Dīn Yūsuf b. al-Amīr Taḡrī Birdī al-Atābakī al-Yaxbaqāwī aẓ-Ẓāhirī— fou un historiador àrab egipci nascut al Caire el 1409/1410.

Nou!!: 1410 і Ibn Taghribirdí · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: 1410 і Illa de Rodes · Veure més »

Imago Mundi

Imago Mundi (Ymago Mundi) és el títol de diversos llibres, dels quals el més famós és un llibre de cosmografia, publicat per primer cop el 1410 pel teòleg francès Pierre d'Ailly.

Nou!!: 1410 і Imago Mundi · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: 1410 і Imperi Otomà · Veure més »

Interregne otomà

Linterregne otomà també conegut com a triumvirat otomà, en turc Fetret Devri, va ser un període caòtic a l'Imperi Otomà al començament del, posterior a la derrota del sultà Baiazet I en la Batalla d'Ankara a mans de Tamerlà el 1402 durant la invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, en la que Bayezid, que fou capturat.

Nou!!: 1410 і Interregne otomà · Veure més »

Isabel d'Urgell (monja)

Isabel d'Urgell (? — 1434) fou una noble i infanta urgellenca que fou monja de Sixena per obligació del seu pare, el comte Pere II d'Urgell.

Nou!!: 1410 і Isabel d'Urgell (monja) · Veure més »

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Nou!!: 1410 і Jafudà Cresques · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: 1410 і Jahan-Xah · Veure més »

Jan van Eyck

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.

Nou!!: 1410 і Jan van Eyck · Veure més »

Jaume I Gattiluso

Jaume I Gattiluso va succeir al seu pare Francesc II Gattiluso a la seva mort el 26 d'octubre de 1410 en la senyoria de Lesbos i altres illes.

Nou!!: 1410 і Jaume I Gattiluso · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: 1410 і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume II de la Marca

Jaume de Borbó-la Marca (1370 - Besançon; 24 de setembre de 1438), noble francès, fill de Joan I de la Marca i de Catalina de Vendôme.

Nou!!: 1410 і Jaume II de la Marca · Veure més »

Jaume March

* Jaume March I (Barcelona, 1300 - 1375), senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria i pare dels poetes Jaume i Pere March.

Nou!!: 1410 і Jaume March · Veure més »

Jean Malouel

Jean Malouel, també anomenat Jan Maelwael (Nimega, cap a 1370 - Dijon, 1414-1415) fou un pintor franc-flamenc.

Nou!!: 1410 і Jean Malouel · Veure més »

Jerónimo de Ocón

Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.

Nou!!: 1410 і Jerónimo de Ocón · Veure més »

Joan de Wallenrode

Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort. Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic. Escut dels Wallenrode Joan va estudiar a Viena (1391) i Bolonya (1392). Abans d'esdevenir príncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomàtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romanogermànic, com a financer de la família dels Wittelsbach. El 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Tan bon punt fou nomenat com a papa únic, Martí V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomàtiques.

Nou!!: 1410 і Joan de Wallenrode · Veure més »

Joan I de Berry

Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.

Nou!!: 1410 і Joan I de Berry · Veure més »

Joan I de Borbó

Joan I de Borbó (1381 - Londres 1434), un noble francès, va ser el major dels fills del matrimoni format per Lluís II de Borbó i Ana d'Alvèrnia, comtessa de Forès.

Nou!!: 1410 і Joan I de Borbó · Veure més »

Joan I de Borgonya

va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).

Nou!!: 1410 і Joan I de Borgonya · Veure més »

Joan I de Foix

Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).

Nou!!: 1410 і Joan I de Foix · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: 1410 і Joan II de Castella · Veure més »

Joan III d'Alençon

Joan III d'Alençon dit «el Savi» a vegades apareix com a Joan I, per ser el primer d'aquest nom que fou duc, (1385 - Azincourt, 1415) fou comte, després duc d'Alençon, comte de Perche i baró de Sainte Suzanne, fill de Pere II d'Alençon i de Maria Chamaillard.

Nou!!: 1410 і Joan III d'Alençon · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: 1410 і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Joana de Valois (reina de Navarra)

Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).

Nou!!: 1410 і Joana de Valois (reina de Navarra) · Veure més »

Joana Sofia de Baviera

Joana Sofia de Baviera (c. 1373-1410) fou la filla menor del duc Albert I de Baviera i la seva primera esposa Margarita de Brieg.

Nou!!: 1410 і Joana Sofia de Baviera · Veure més »

Joangaleàs I Manfredi

Joangaleàs I Manfredi (Giangaleazzo I Manfredi) va ser fill d'Astorgi I Manfredi.

Nou!!: 1410 і Joangaleàs I Manfredi · Veure més »

Joangaleàs II Manfredi

Joangaleàs II Manfredi (Giangaleazzo II Manfredi) va ser fill pòstum de Joangaleàs I Manfredi, nascut el 1418.

Nou!!: 1410 і Joangaleàs II Manfredi · Veure més »

Johannes Ockeghem

Johannes Ockeghem (c. 1410 - 6 de febrer de 1497).

Nou!!: 1410 і Johannes Ockeghem · Veure més »

John Dunstable

John Dunstable, també anomenat Dunstaple o Dunstapell, (1390-1453) fou un important compositor anglès de la primera meitat del.

Nou!!: 1410 і John Dunstable · Veure més »

Jutjat d'Arborea

Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: 1410 і Jutjat d'Arborea · Veure més »

Kano

Kano és una ciutat de Nigèria, capital de l'estat de Kano.

Nou!!: 1410 і Kano · Veure més »

L'Albiol

L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu dalveus, 'conca') és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: 1410 і L'Albiol · Veure més »

L'Olleria

L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1410 і L'Olleria · Veure més »

La Font de l'Astor

La Font de l'Astor fou un antic terme avui part del terme de la Selva del Camp i de Vilallonga del Camp, proper al nucli de Paretdelgada.

Nou!!: 1410 і La Font de l'Astor · Veure més »

La Selva del Camp

La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.

Nou!!: 1410 і La Selva del Camp · Veure més »

Lada (districte de Prešov)

Lada és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Lada (districte de Prešov) · Veure més »

Ladislau I de Nàpols

Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).

Nou!!: 1410 і Ladislau I de Nàpols · Veure més »

Lębork

Lębork (en alemany Lauenburg in Pommern) és una ciutat al nord de Polònia.

Nou!!: 1410 і Lębork · Veure més »

Lekë Dukagjini

Lekë Dukagjini (1410 - 1481) va ser un rei d'Albània destacat per la seva resistència a l'Imperi Otomà, aliat amb Venècia.

Nou!!: 1410 і Lekë Dukagjini · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1410 і Llíria · Veure més »

Llenç

Vista posterior d'un bastidor en construcció, suport de fusta sobre el qual tensar la tela El llenç o tela és un suport fet de teixit que normalment porta un bastidor per a poder tensar-lo i es fa servir per pintar-hi a sobre.

Nou!!: 1410 і Llenç · Veure més »

Lleonard Cubell

Lleonard Cubell (1362-1427), marquès d'Oristany i comte del Goceà el 29 de març de 1410, i pretendent al tron d'Arborea.

Nou!!: 1410 і Lleonard Cubell · Veure més »

Lleonard I Tocco

Lleonard I Tocco, senyor de Tocco era fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i net de Ricard I Orsini per via femenina.

Nou!!: 1410 і Lleonard I Tocco · Veure més »

Llibre d'hores de Boucicaut

Anunciació El Llibre d'hores de Boucicaut és un llibre de miniatures il·luminades gòtiques fet per encàrrec del mariscal Boucicaut entre 1410 i 1415 a França.

Nou!!: 1410 і Llibre d'hores de Boucicaut · Veure més »

Llista d'abats del Mont Saint-Michel

El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.

Nou!!: 1410 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1410 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: 1410 і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: 1410 і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: 1410 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi

La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.

Nou!!: 1410 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »

Llista de compositors medievals

Llista de compositors medievals distribuïts per períodes.

Nou!!: 1410 і Llista de compositors medievals · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: 1410 і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: 1410 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1410 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Nou!!: 1410 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »

Llista de jutges d'Arborea

Els jutges (sobirans) d'Arborea governaven el Jutjat d'Arborea, a l'oest de Sardenya.

Nou!!: 1410 і Llista de jutges d'Arborea · Veure més »

Llista de masies de Guixers (poble)

Llista de masies del poble de Guixers (Solsonès).

Nou!!: 1410 і Llista de masies de Guixers (poble) · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: 1410 і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Nou!!: 1410 і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: 1410 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: 1410 і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Nou!!: 1410 і Llista de reis germànics · Veure més »

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Nou!!: 1410 і Lloctinent de Catalunya · Veure més »

Lluís de Prades i d'Arenós

Lluís de Prades i d'Arenós (? - Roma, 1429) fou un eclesiàstic català, bisbe de Mallorca i de Tortosa, i cambrer de Benet XIII.

Nou!!: 1410 і Lluís de Prades i d'Arenós · Veure més »

Lluís II de Borbó

Lluís II de Borbó anomenat "El Bo" (1337 - Montluçon, Regne de França, 1410), va ser el fill gran de Pere I de Borbó i Isabel de Valois.

Nou!!: 1410 і Lluís II de Borbó · Veure més »

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Nou!!: 1410 і Lluís II de Provença · Veure més »

Lorenzo Bonincontri

Lorenzo Bonincontri (San Miniato, Toscana, 23 de febrer 1410 - ?, 1491) fou un astròleg, humanista i historiador italià.

Nou!!: 1410 і Lorenzo Bonincontri · Veure més »

Makuria

Mapa de Makuria i altres regnes cristians de Núbia Makuria (nubià antic:;;; o) fou un regne de la part central de Núbia entre Nobàtia i Aloa.

Nou!!: 1410 і Makuria · Veure més »

Manisa (Turquia)

Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.

Nou!!: 1410 і Manisa (Turquia) · Veure més »

Manuel de Montsuar i Mateu

IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.

Nou!!: 1410 і Manuel de Montsuar i Mateu · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: 1410 і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Marc de Vilalba

Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.

Nou!!: 1410 і Marc de Vilalba · Veure més »

Margalida de Montferrat

Escut de Pere II d'Urgell, espòs de Margalida de Montferrat Margalida de Montferrat era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d'Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III.

Nou!!: 1410 і Margalida de Montferrat · Veure més »

Margarida de Prades

Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.

Nou!!: 1410 і Margarida de Prades · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: 1410 і Martí l'Humà · Veure més »

Mateu I

Mateu I (en grec medieval Ματθαῖος Α') va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1397 al 1410, amb una breu interrupció entre els anys 1402 i 1403.

Nou!!: 1410 і Mateu I · Veure més »

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Nou!!: 1410 і Mehmet I · Veure més »

Menemen

Situació del districte dins a la província Caravanserrall restaurat a Menemen Menemen (Μαινεμένη en grec) és una ciutat i districte de la província d'Esmirna, format per les terres al·luvials del riu Gediz.

Nou!!: 1410 і Menemen · Veure més »

Monestir de la Murta

El Monestir de Santa Maria de la Murta és un antic monestir de l'orde jerònim, situat a la vall de la Murta, Alzira, Ribera Alta, País Valencià.

Nou!!: 1410 і Monestir de la Murta · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: 1410 і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Monges de l'Orde de Sant Jeroni

Les monges de l'Orde de Sant Jeroni formen un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'Orde de Sant Jeroni. Les seves membres, anomenades jerònimes, posposen al seu nom les sigles O.S.H.

Nou!!: 1410 і Monges de l'Orde de Sant Jeroni · Veure més »

Mont Saint-Michel

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.

Nou!!: 1410 і Mont Saint-Michel · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1410 і Montefeltro · Veure més »

Morir de riure

consulta.

Nou!!: 1410 і Morir de riure · Veure més »

Muhammad Jahangir

Muhammad Jahangir (1396-1433) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir i besnet de Tamerlà, que fou nominat kan del Kanat de Txagatai, càrrec que va exercir tres anys.

Nou!!: 1410 і Muhammad Jahangir · Veure més »

Musa Çelebi

Musa Çelebi o Musa I (1388- Serres, 5 de juliol de 1413) fou un príncep otomà, fill de Baiazet I. Va combatre a la batalla d'Ankara el 28 de juliol del 1402 a la rereguarda, i se suposa que fou fet presoner per Tamerlà junt amb Baiazet I. A la mort d'aquest el 8 de març de 1403, Tamerlà el va alliberar i el va enviar a Yakub Beg II, emir restablert de Germiyan que el va posar sota custòdia de l'otomà Mehmet I (germà del mateix Musa) a Bursa que acabava de derrotar a un tercer germà, Isa I, i hauria servit a aquest sent governador de Bursa (1403-1404) i restant sota la seva vigilància fins al 1409.

Nou!!: 1410 і Musa Çelebi · Veure més »

Museu Condé

Vista actual del Castell de Chantilly, seu del '''Museu Condé''' El Museu Condé és una institució ubicada al castell de Chantilly, actualment propietat de l'Institut de França, que custodia el llegat d'obres d'art del seu últim habitant, el príncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Lluís Felip I de França.

Nou!!: 1410 і Museu Condé · Veure més »

Museu Jacquemart-André

''Crist en Emaús'', obra de Rembrandt, h. 1628, Museu Jacquemart André, París. El Museu Jacquemart-André, oficialment i en francès Musée Jacquemart-André és un museu d'origen privat situat en el número 158 del Boulevard Haussmann a París.

Nou!!: 1410 і Museu Jacquemart-André · Veure més »

Muzaffar Xah I Gudjarati

Muzaffar Shah I Gudjarati (?-1410) fou sultà de Gujarat, considerat el primer de la nissaga.

Nou!!: 1410 і Muzaffar Xah I Gudjarati · Veure més »

Nasir al-Din Mahmud Khan

Nasir al-Din Mahmud Khan fou el fundador d'una dinastia efímera que va governar a Kalpi al.

Nou!!: 1410 і Nasir al-Din Mahmud Khan · Veure més »

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq

Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq (Nasir al-Din Mahmud Shah Tughluk) fou sultà de Delhi del 1393 al 1398/1399.

Nou!!: 1410 і Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq · Veure més »

Nicolau Martí

Nicolau Martí (Catalunya), fou un religiós català, autor d'un tractat de fets històrics en llengua llatina.

Nou!!: 1410 і Nicolau Martí · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: 1410 і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nuremberg

Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.

Nou!!: 1410 і Nuremberg · Veure més »

Obizzo Polentani

Obizzo Polentani fou fill i successor de Guiu III Polentani.

Nou!!: 1410 і Obizzo Polentani · Veure més »

Or Adonai

Or Adonai (en hebreu: אור אדני), (en català: la Llum del Senyor), és l'obra principal del Rabí Hasdai Cresques (1340 - 1410), un filòsof jueu.

Nou!!: 1410 і Or Adonai · Veure més »

Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

Nou!!: 1410 і Orde Livonià · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: 1410 і Orde Teutònic · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: 1410 і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau dels Papes

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: 1410 і Palau dels Papes · Veure més »

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Nou!!: 1410 і Papa Gregori XII · Veure més »

Pedro de Luna y Cabeza de Vaca

Pedro Martínez de Luna y Cabeza de Vaca (1379/1380Cuella Esteban 2003: p. 442. - 15 d'abril de 1414).

Nou!!: 1410 і Pedro de Luna y Cabeza de Vaca · Veure més »

Pere de Torrelles i de Blanes

Pere de Torrelles i de Blanes (? - l'Alguer, Sardenya 1410).

Nou!!: 1410 і Pere de Torrelles i de Blanes · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1410 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I de Borbó

Pere I de Borbó (1311 - 19 de setembre de 1356), noble francès, fill de Lluís I de Borbó i Maria d'Hainaut.

Nou!!: 1410 і Pere I de Borbó · Veure més »

Pere II d'Urgell

Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).

Nou!!: 1410 і Pere II d'Urgell · Veure més »

Petrés

Vista de Petrés Petrés és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: 1410 і Petrés · Veure més »

Pierre d'Ailly

Pierre d'Ailly (en llatí Petrus Aliacensis, Petrus de Alliaco) (Compiègne, 1351 - 9 d'agost de 1420), va ser un geògraf, teòleg i filòsof francès de l'edat mitjana, que va escriure un tractat cosmogràfic el 1410, l Imago Mundi (imatge del món).

Nou!!: 1410 і Pierre d'Ailly · Veure més »

Pietro Correggio

Pietro Correggio, va ser fill de Giberto IV Correggio i de Paola Visconti, i va ser senyor sobirà de la meitat de Correggio, Campagnola i Fabbrico junt amb els seus germans Giberto V Correggio, Galasso Correggio i Gherardo VI Correggio, des del 1389.

Nou!!: 1410 і Pietro Correggio · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: 1410 і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Plios

Plios - Плёс - és una ciutat de la província d'Ivànovo, a Rússia.

Nou!!: 1410 і Plios · Veure més »

Portell de Morella

Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Nou!!: 1410 і Portell de Morella · Veure més »

Príncep de Girona

El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.

Nou!!: 1410 і Príncep de Girona · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1410 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: 1410 і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: 1410 і Qara Yússuf · Veure més »

Quartó

Un quartó era la jurisdicció territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII).

Nou!!: 1410 і Quartó · Veure més »

Querimònia

El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.

Nou!!: 1410 і Querimònia · Veure més »

Rafel Adorno

Rafel Adorno (Gènova 1375 - Gènova juliol de 1458) fou un home d'estat genovès, senyor de Silvano d'Orba el 1446, consol de Caffa del 1410 al 1412, conseller de la república de Gènova del 1422 al 1424, elector del Banc de Sant Jordi el 1424 i dux de Gènova del 28 de gener del 1443 al 4 de gener de 1447.

Nou!!: 1410 і Rafel Adorno · Veure més »

Ramon Astruc de Cortielles

Ramon Astruc de Cortielles (Vic ? - ? 1444 o 1434), fou un teòleg i escriptor català en llengua llatina.

Nou!!: 1410 і Ramon Astruc de Cortielles · Veure més »

Ramon de Torrelles i de Blanes

Ramon de Torrelles i de Blanes (? - 1419/1420?) era fill d'Antoni de Torrelles i Marc i germà de Pere de Torrelles i de Blanes.

Nou!!: 1410 і Ramon de Torrelles i de Blanes · Veure més »

Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia

Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.

Nou!!: 1410 і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia · Veure més »

Regne de Ruanda

El Regne de Banyarwanda (conegut generalment com a Regne de Ruanda) fou fundat vers el segle XV per una tribu de pastors, els tutsis, ocupant més o menys la meitat del modern estat de Ruanda.

Nou!!: 1410 і Regne de Ruanda · Veure més »

Rellotge astronòmic

El rellotge astronòmic és un rellotge en què es poden llegir les posicions relatives del Sol, la Lluna, les constel·lacions del zodíac i, de vegades algun planeta important i tot tipus d'informació com ara la durada cíclica del dia i de la nit, amb dates dels eclipsis lunars i solars, la data de la Pasqua i altres festes religioses, la data i l'hora de les marees, el temps solar, les dates dels solsticis, els canvis d'estació, una representació animada del sistema solar, l'hora de la sortida i la posta del sol i de la lluna.

Nou!!: 1410 і Rellotge astronòmic · Veure més »

Rellotge Astronòmic de Praga

Quadrant astronòmic El rellotge astronòmic de Praga (txec Staroměstský orloj) és un rellotge astronòmic medieval localitzat a Praga, capital de la República Txeca, situat a. El rellotge es troba a la paret sud de l'Ajuntament de la Ciutat Vella de Praga, i és una popular atracció turística.

Nou!!: 1410 і Rellotge Astronòmic de Praga · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: 1410 і Remences · Veure més »

Robert d'Alemanya

Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.

Nou!!: 1410 і Robert d'Alemanya · Veure més »

Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses

Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses (? - m. 27 d'octubre de 1440) va ser un noble castellà, comte de Benavente, senyor de Mayorga i Villalón.

Nou!!: 1410 і Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses · Veure més »

Rohtak

Rohtak (panjabi ਰੋਹਤਕ, hindi रोहतक) és una ciutat i municipalitat d'Haryana, capital del districte de Rohtak a 70 km de Delhi.

Nou!!: 1410 і Rohtak · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1410 і Sadaijin · Veure més »

Samogítia

Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.

Nou!!: 1410 і Samogítia · Veure més »

Sancho de Rojas

Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.

Nou!!: 1410 і Sancho de Rojas · Veure més »

Sant Joan Evangelista (Donatello)

Sant Joan Evangelista és una escultura de marbre de Donatel·lo (210 x 88 x54 cm) esculpida per a l'antiga façana del Duomo de Florència i en l'actualitat es conserva al Museu dell'Opera del Duomo (Florència).

Nou!!: 1410 і Sant Joan Evangelista (Donatello) · Veure més »

Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.

Nou!!: 1410 і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »

Santa Maria de Blanes

L'església parroquial de Santa Maria de Blanes és un edifici gòtic del municipi de Blanes (Selva) que es va construir entre els anys 1350 i 1410.

Nou!!: 1410 і Santa Maria de Blanes · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: 1410 і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Saqueig de Gibraltar

El saqueig de Gibraltar de 1361 fou un atac catalanoaragonès contra els dominis marínides.

Nou!!: 1410 і Saqueig de Gibraltar · Veure més »

Sútor

Sútor és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1410 і Sútor · Veure més »

Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic

Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.

Nou!!: 1410 і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: 1410 і Senyera reial · Veure més »

Senyoria de Mercoeur

La senyoria de Mercoeur (Mercœur) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Mercœur (Haute-Loire).

Nou!!: 1410 і Senyoria de Mercoeur · Veure més »

Sestiere de Venècia

A Venècia (Itàlia), un sestiere —sestieri en plural —és una de les sis zones o districtes en què es divideix la ciutat.

Nou!!: 1410 і Sestiere de Venècia · Veure més »

Setge d'Avinyó (1398-1403)

El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.

Nou!!: 1410 і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »

Shah Walad

Shah Walad ibn Ali ibn Uways fou un príncep jalayírida, possible governant de Bagdad durant uns mesos el 1410-1411.

Nou!!: 1410 і Shah Walad · Veure més »

Sierra de Yeguas

Sierra de Yeguas és un municipi d'Andalusia, situat al marge nord-occidental de la comarca d'Antequera, fent frontera entre la província de Màlaga i la província de Sevilla.

Nou!!: 1410 і Sierra de Yeguas · Veure més »

Sikandar Butshikan

Sikandar ibn Kutb al-Din Hindal, conegut com a Butshikan, fou sultà de Caixmir (1389-1410 o 1413) de la dinastia swati.

Nou!!: 1410 і Sikandar Butshikan · Veure més »

Spinello Aretino

sant Benet'', San Miniato al Monte, Florència Spinello Aretino (c. 1350 – c. 1410) va ser un pintor italià, fill d'un florentí anomenat Luca, que havia buscat refugi a Arezzo l'any 1310, quan va haver d'exiliar-se en companyia de la resta del partit gibel·lí.

Nou!!: 1410 і Spinello Aretino · Veure més »

Suleyman I

Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.

Nou!!: 1410 і Suleyman I · Veure més »

Sultanat de Delhi

El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.

Nou!!: 1410 і Sultanat de Delhi · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: 1410 і Tabriz · Veure més »

Tandu Khatun

Tandu Khatun (Dendi Sultan o Tandura) fou una princesa jalayírida, regent del sultanat de 1411 a 1415.

Nou!!: 1410 і Tandu Khatun · Veure més »

Tecnologia medieval

XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.

Nou!!: 1410 і Tecnologia medieval · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: 1410 і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Ulugh Beg

Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).

Nou!!: 1410 і Ulugh Beg · Veure més »

Unió de Polònia-Lituània

Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.

Nou!!: 1410 і Unió de Polònia-Lituània · Veure més »

Universitat de St Andrews

La Universitat de St Andrews és al petit poble de Saint Andrews, al comtat de Fife, i és la universitat més antiga d'Escòcia i una de les més antigues del Regne Unit, la tercera després d'Oxford i Cambridge.

Nou!!: 1410 і Universitat de St Andrews · Veure més »

Vecchietta

Altar amb el copó, obra de Vecchietta a la catedral de Siena Francesco di Giorgio i di Lorezo (Val d'Orcia, 1410 - Siena, 6 de juny de 1480) més conegut pel sobrenom de Vecchietta i també anomenat Lorenzo di Pietro.

Nou!!: 1410 і Vecchietta · Veure més »

Vicent Climent (eclesiàstic)

Vicent Climent (1410?-1474) fou un eclesiàstic i diplomàtic valencià.

Nou!!: 1410 і Vicent Climent (eclesiàstic) · Veure més »

Viladordis

Viladordis és un poble, i administrativament una entitat de població i barriada a l'est del nucli urbà de Manresa, vorejant la dreta del riu Llobregat.

Nou!!: 1410 і Viladordis · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1410 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Violant d'Aragó (reina de Nàpols)

Violant d'Aragó (Barcelona, Principat de Catalunya, 1384 - Saumur, Regne de França, 14 de desembre de 1442) fou princesa d'Aragó, reina titular de Nàpols (1400 - 1417) i comtessa consort de Provença (1400 - 1417).

Nou!!: 1410 і Violant d'Aragó (reina de Nàpols) · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: 1410 і Violant de Bar · Veure més »

Wittelsbach

Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.

Nou!!: 1410 і Wittelsbach · Veure més »

Xah Màlik (amir)

Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.

Nou!!: 1410 і Xah Màlik (amir) · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: 1410 і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xaikh Ibrahim

Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.

Nou!!: 1410 і Xaikh Ibrahim · Veure més »

Xaikh Nur al-Din

Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.

Nou!!: 1410 і Xaikh Nur al-Din · Veure més »

Yússuf III

Abu-l-Hajjaj Yússuf (III) an-Nàssir li-din-Al·lah (? - 9 de novembre de 1417) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: 1410 і Yússuf III · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1410 і 1 de juny · Veure més »

1356

El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: 1410 і 1356 · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1410 і 29 de juliol · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1410 і 31 de juliol · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1410 і 31 de maig · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »