Accés més ràpid que el navegador!
282 les relacions: Adal, Al-Mustàssim (abbàssida del Caire), Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire), Ala al-Din Beg, Alacant, Alcoletge, Alda d'Este, Alexandre V, Andrei de Pólotsk, Ani, Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia, Antoni II Montefeltro, Antoniotto I Adorno, Aragó (cognom), Arnau Descolomer, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Sens, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Zagreb, Arquimbald de Foix, Arxidiòcesi de Nidaros, Ashikaga Yoshimochi, Čata, Červený Hrádok, Bagrat V de Geòrgia, Baiazet I, Baronia d'Ayerbe, Baronia de Bellpuig, Bartomeu Gras, Basílica de Santa Maria Major, ..., Basílica de Santa Pudenciana, Bellpuig, Bernat de Palaol, Biar, Bisbat antic de Bath i Wells, Bisbat d'Adria-Rovigo, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Ales-Terralba, Bisbat d'Alet, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, Bisbat d'Argyll i de les Illes, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ocier, Bisbat d'Oslo, Bisbat de Castellaneta, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chalon, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Cremona, Bisbat de Dol, Bisbat de Győr, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lübeck, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Màntua, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Patti, Bisbat de Pavia, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Sàmbia, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Sion, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Vittorio Veneto, Blanca de Savoia, Bree, Brunó de Rappolstein, Califat Abbàssida, Calp, Carles II de Navarra, Carles III de Navarra, Carles III de Nàpols, Carles VI de França, Cartoixa de Valldecrist, Cassà de la Selva, Castell d'Aberdour, Castell de Capdepera, Castell de Chantilly, Castell de Xarafull, Castell-Palau dels Boïl, Castelló d'Empúries, Catedral de Barcelona, Catedral de Mallorca, Catedral de Milà, Catedral de Salisbury, Cavalcavo, Ceccolo Broglia, Cimera Reial, Companyia navarresa, Comtat d'Empúries, Comtat de Boulogne, Comtat de Montpensier, Comtat de Wuelflingen, Constança de Perellós, Corrado I Trinci, Corrado III Trinci, Cracòvia, Crisi portuguesa de 1383-1385, Cristianització de Lituània, Cristoforo Buondelmonti, David (Donatello), Delfí de França, Dinastia, Dinastia Candar, Dinastia Jagelló, Dobrudja, Donatello, Elionor d'Arborea, Elionor Telles de Menezes, Elisabet de Baviera (reina de França), Elisabet de Bòsnia, Escut d'Hongria, Escut de Lituània, Fürstenberg, Firman, Focea, Francesc II Gattiluso, Francesco Petrarca, Galeàs II Visconti, Geoffrey Chaucer, Germans de Limburg, Ghars al-Din Khalil, Giustiniani, Governació de València, Gran Ducat de Lituània, Guerra Civil lituana, Guerra Civil lituana (1389-1392), Heidelberg, Herbers, Història d'Alacant, Història d'Alcoi, Història d'Àustria, Història d'Hongria, Història de Corfú, Història de Polònia, Història de Suïssa, Història del Caucas, Hug II de Cardona, Illa de Wight, Illa de Zacint, Imperi Mongol, Ipeľský Sokolec, Isabel de Foix, Joan de Castella (infant), Joan I d'Empúries, Joan I de La Marca, Joan I de Portugal, Joan II d'Alvèrnia, Joana de Navarra (reina d'Anglaterra), Joana de Navarra i de Castella, Joana de Valois (reina de Navarra), Johan de Barbastro, Jordi de Déu, Kars, La Seu Vella de Lleida, Ladislau I de Nàpols, Ladislau II Jagelló, Lèucada, Leopold III, duc d'Àustria, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista d'obres de Donatello, Llista de Bailiffs de Guernsey, Llista de batles de Campos, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de califes abbàssides del Caire, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de monarques de Polònia, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís II Gonzaga, Lur-i Kučik, Malá Lodina, María Castaña, Margarida de Durazzo, Margarida I de Dinamarca, Maria de Berry, Maria de Borgonya i de Flandes, Maria I d'Hongria, Marquesat de Clavesana, Masia de Puigventós, Massanassa, Milà, Miran Xah, Mkhargrdzéli, Monestir de Batalha, Monestir de Ravanica, Mongòlia, Mont Saint-Michel, Montefeltro, Museu Picasso de Barcelona, Nicolo I Gattiluso, Novel·la, Parets del Vallès, Paterna, Pedro López de Ayala, Pere de San Superano, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Urgell, Pino II Ordelaffi, Poša, Portada/article desembre 14, Principat de Valàquia, Província de Lorestan, Ramon d'Escales, Ràtzia de 1386, Regne de Geòrgia, Regne de Ruanda, Reial Estament Militar del Principat de Girona, Rellotge, Riudecols, Sala de Jurats i Justícies, Samotràcia, San Lorenzo in Damaso, Sant Erkenwald (poema), Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Sant Marc de Roma, Sant Mateu (Baix Maestrat), Santa Coloma de Queralt, Santa Maria d'Oló, Santa Maria de l'Estany, Santa Sabina (títol cardenalici), Senyoria de Chantilly, Shōgun, Shogunat Ashikaga, Silická Jablonica, Sinibald I Ordelaffi, Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401), Skirgaila, Sobrestrada (Avià), Svätoplukovo, Svätuš, Sylt, Tamerlà, The Last Duel, Torreta d'Elda, Tractat anglo-portuguès de 1373, Turie, Ugolino III Trinci, Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg, Varano, Vescomtat de Pallars, Vescomtat de Xelva, Xèrica, 1422, 16 de setembre, 19 d'octubre, 27 d'abril, 31 d'agost. Ampliar l'índex (232 més) »
Adal
Adal vers el 1500 Adal (somali: Adaal, ge'ez: አዳል ʾAdāl, àrab: عدل) fou un estat que va existir, primer com emirat o imamat des d'una època indeterminada, i després com a soldanat vers el 1415 fins al 1555.
Nou!!: 1386 і Adal · Veure més »
Al-Mustàssim (abbàssida del Caire)
Abu-Yahya Zakariya al-Mústassim bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mústassim, califa abbàssida del Caire (1377 i 1386-1389), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: 1386 і Al-Mustàssim (abbàssida del Caire) · Veure més »
Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire)
Abu-Hafs Úmar al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Wàthiq II (?-1386), fou califa abbàssida del Caire (1383-1386), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: 1386 і Al-Wàthiq II (abbàssida del Caire) · Veure més »
Ala al-Din Beg
Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1386 і Ala al-Din Beg · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: 1386 і Alacant · Veure més »
Alcoletge
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Nou!!: 1386 і Alcoletge · Veure més »
Alda d'Este
Escut d'armes dels Este. Alda d'Este (Ferrara, Senyoriu de Ferrara, 18 de juliol de 1333 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1381) fou una noble italiana membre de la Dinastia Este que va esdevenir senyora consort de Màntua.
Nou!!: 1386 і Alda d'Este · Veure més »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Nou!!: 1386 і Alexandre V · Veure més »
Andrei de Pólotsk
Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.
Nou!!: 1386 і Andrei de Pólotsk · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: 1386 і Ani · Veure més »
Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia
Anna Gran Comnè, o Anna de Trebisonda, en grec medieval Άννα Μεγάλη Κομνηνή, nascuda el 6 d'abril de 1357 i morta després del 30 de novembre de 1406, va ser reina consort de Geòrgia com a segona esposa del rei Bagrat V. Va ser la mare del fill petit del rei, Constantí I de Geòrgia, que després, el 1407 succeiria en el tron al seu germanastre, el rei Jordi VII de Geòrgia.
Nou!!: 1386 і Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia · Veure més »
Antoni II Montefeltro
Antoni II Montefeltro (1343-1404) va ser fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro.
Nou!!: 1386 і Antoni II Montefeltro · Veure més »
Antoniotto I Adorno
Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370).
Nou!!: 1386 і Antoniotto I Adorno · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1386 і Aragó (cognom) · Veure més »
Arnau Descolomer
Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.
Nou!!: 1386 і Arnau Descolomer · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Esmirna
Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa · Veure més »
Arquebisbat de Corint
Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Corint · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »
Arquebisbat de l'Aquila
LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »
Arquebisbat de Lecce
Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Lecce · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Patres
basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Patres · Veure més »
Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo
Larquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo (italià: arcidiocesi di Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo; llatí: Archidioecesis Potentina-Murana-Marsicensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia · Veure més »
Arquebisbat de Sens
Larquebisbat de Sens és una jurisdicció eclesiàstica de França centrada a Sens.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Sens · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »
Arquebisbat de Szczecin-Kamień
La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Zagreb
El Palau arxiepiscopal de Zagreb Larquebisbat de Zagreb (croat: Zagrebačka nadbiskupija; llatí: Archidioecesis Zagrebiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Croàcia.
Nou!!: 1386 і Arquebisbat de Zagreb · Veure més »
Arquimbald de Foix
Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).
Nou!!: 1386 і Arquimbald de Foix · Veure més »
Arxidiòcesi de Nidaros
Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.
Nou!!: 1386 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »
Ashikaga Yoshimochi
va ser el quart shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre 1394 i el 1423 al Japó.
Nou!!: 1386 і Ashikaga Yoshimochi · Veure més »
Čata
Čata és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1386 і Čata · Veure més »
Červený Hrádok
Červený Hrádok és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1386 і Červený Hrádok · Veure més »
Bagrat V de Geòrgia
Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.
Nou!!: 1386 і Bagrat V de Geòrgia · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: 1386 і Baiazet I · Veure més »
Baronia d'Ayerbe
La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure.
Nou!!: 1386 і Baronia d'Ayerbe · Veure més »
Baronia de Bellpuig
La Baronia de Bellpuig fou una jurisdicció feudal concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú.
Nou!!: 1386 і Baronia de Bellpuig · Veure més »
Bartomeu Gras
Bartomeu Gras (Reus, 1386 - ?) va ser tresorer reial i diplomàtic.
Nou!!: 1386 і Bartomeu Gras · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: 1386 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: 1386 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Bellpuig
Bellpuig és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: 1386 і Bellpuig · Veure més »
Bernat de Palaol
Bernat de Palaol, Bernat de Mallorques o lo Mercader mallorquí fou un poeta mallorquí adscrit al Consistori de Tolosa, per tant de llengua occitana, actiu al darrer quart del.
Nou!!: 1386 і Bernat de Palaol · Veure més »
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Nou!!: 1386 і Biar · Veure més »
Bisbat antic de Bath i Wells
La catedral de Wells. Restes de l'abadia de Glastonbury. Mapa de les diòcesis anglosaxones d'Anglaterra. XII. XVIII de la cartoixa de Hinton, fundada el 1232. El bisbat de Bath i Wells (anglès: Diocese of Bath and Wells; llatí: Dioecesis Bathoniensis et Wellensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1386 і Bisbat antic de Bath i Wells · Veure més »
Bisbat d'Adria-Rovigo
El bisbat d'Adria-Rovigo (italià: diocesi di Adria-Rovigo; llatí: Dioecesis Adriensis-Rhodigiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Adria-Rovigo · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Ales-Terralba
El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Ales-Terralba · Veure més »
Bisbat d'Alet
El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Alet · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat d'Argyll i de les Illes
Restes de l'antiga catedral medieval de la diòcesi de les Isles (o de Sodor), dedicada a Sant Germà, a l'illa de St. Patrick, a la riba occidental de l'illa de Man. Sant Moluag de Lismore; a l'interior de l'actual església es conserves restes de l'antiga catedral de la diòcesi medieval d'Argyll. El bisbat d'Argyll i de les Illes (gaèlic: Sgìr-Easbuig Earraghàidheal 's nan Eilean, anglès: Roman Catholic Diocese of Argyll and the Isles, llatí: Dioecesis Ergadiensis et Insularum) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Argyll i de les Illes · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Ocier
L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Ocier · Veure més »
Bisbat d'Oslo
El bisbat d'Oslo (noruec: Oslo Bispedømme; llatí: Dioecesis Osloensis) és una seu de l'Església catòlica a Noruega, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1386 і Bisbat d'Oslo · Veure més »
Bisbat de Castellaneta
El bisbat de Castellaneta —diocesi di Castellaneta; Dioecesis Castellanetensis — és una diòcesi de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tàrent, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Castellaneta · Veure més »
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Chalon · Veure més »
Bisbat de Coutances i Avranches
Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Dol · Veure més »
Bisbat de Győr
El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Győr · Veure més »
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1386 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »
Bisbat de Lübeck
Escut del bisbat Mapa de situació, en blau els dominis eclesiàstics, en color més fosc el principat-bisbat de Lübeck el 1648. El Bisbat de Lübeck fou una diòcesi catòlica i un principat-bisbat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Lübeck · Veure més »
Bisbat de Mazara del Vallo
El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »
Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno
cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »
Bisbat de Nuoro
Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Nuoro · Veure més »
Bisbat de Patti
L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Patti · Veure més »
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Pavia · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello
El bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello (italià: diocesi di Pitigliano-Sovana-Orbetello; llatí: Dioecesis Pitilianensis-Soanensis-Urbetelliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Pitigliano-Sovana-Orbetello · Veure més »
Bisbat de San Marino-Montefeltro
El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1386 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Sàmbia
La diòcesi de Sàmbia (letó: Samlandi piiskoppide loend; alemany: Fürstbistum Samland; llatí: Dioecesis Sambiensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Prússia.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Sàmbia · Veure més »
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Senigallia · Veure més »
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Sion · Veure més »
Bisbat de Tempio-Ampurias
El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1386 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Blanca de Savoia
Blanca de Savoia (Chambéry, Savoia 1331 - Pavia, Milà 1387) fou una infanta de Savoia i senyora consort de Milà.
Nou!!: 1386 і Blanca de Savoia · Veure més »
Bree
Bree és una ciutat a la província de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants.
Nou!!: 1386 і Bree · Veure més »
Brunó de Rappolstein
Brunó de Rappolstein fou senyor de Rappolstein fill de Joan IV de Rappolstein el Vell.
Nou!!: 1386 і Brunó de Rappolstein · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: 1386 і Califat Abbàssida · Veure més »
Calp
Calp és un municipi del País Valencià situat a l'extrem sud de la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: 1386 і Calp · Veure més »
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Nou!!: 1386 і Carles II de Navarra · Veure més »
Carles III de Navarra
Carles III de Navarra, dit el Noble (Mantes-la-Jolie, Regne de França 1361 - Olite, Regne de Navarra 1425), fou rei de Navarra i comte d'Evreux (1387-1425).
Nou!!: 1386 і Carles III de Navarra · Veure més »
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Nou!!: 1386 і Carles III de Nàpols · Veure més »
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Nou!!: 1386 і Carles VI de França · Veure més »
Cartoixa de Valldecrist
La Cartoixa de Valldecrist és un monestir cartoixà situat al municipi valencià d'Altura, a la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Nou!!: 1386 і Cartoixa de Valldecrist · Veure més »
Cassà de la Selva
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: 1386 і Cassà de la Selva · Veure més »
Castell d'Aberdour
El castell d'Aberdour es troba al poble d'Aberdour, a Fife, Escòcia.
Nou!!: 1386 і Castell d'Aberdour · Veure més »
Castell de Capdepera
El Castell de Capdepera és una fortificació que es troba al cim d'un turó que corona el poble de Capdepera, a Mallorca.
Nou!!: 1386 і Castell de Capdepera · Veure més »
Castell de Chantilly
El castell de Chantilly està situat a Chantilly, a la regió de la Picardia a una trentena de km de París, en un indret magnífic de la vall de la Nonette, afluent de l'Oise.
Nou!!: 1386 і Castell de Chantilly · Veure més »
Castell de Xarafull
El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.
Nou!!: 1386 і Castell de Xarafull · Veure més »
Castell-Palau dels Boïl
El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.
Nou!!: 1386 і Castell-Palau dels Boïl · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: 1386 і Castelló d'Empúries · Veure més »
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1386 і Catedral de Barcelona · Veure més »
Catedral de Mallorca
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
Nou!!: 1386 і Catedral de Mallorca · Veure més »
Catedral de Milà
La catedral de Milà, coneguda també com el Duomo de Milà, és la catedral de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nou!!: 1386 і Catedral de Milà · Veure més »
Catedral de Salisbury
La catedral de Salisbury es troba a la localitat anglesa de Salisbury, al comtat de Wiltshire, Anglaterra.
Nou!!: 1386 і Catedral de Salisbury · Veure més »
Cavalcavo
Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.
Nou!!: 1386 і Cavalcavo · Veure més »
Ceccolo Broglia
Ceccolo Broglia, fill d'Enriqetto Broglia (noble de Chieri), fou un noble de Chieri.
Nou!!: 1386 і Ceccolo Broglia · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: 1386 і Cimera Reial · Veure més »
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Nou!!: 1386 і Companyia navarresa · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: 1386 і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Boulogne
El comtat de Boulogne fou una jurisdicció feudal del Regne de França, establerta a l'entorn de la ciutat de Boulogne-sur-Mer (generalment anomenada simplement Boulogne) que va formar un pagus romà i que és coneguda a França com a Boulonnais (Bulonès en català).
Nou!!: 1386 і Comtat de Boulogne · Veure més »
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Nou!!: 1386 і Comtat de Montpensier · Veure més »
Comtat de Wuelflingen
El comtat de Wuelflingen (o Wülflingen) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrat al castell de Wuelflingen construït al segle XI.
Nou!!: 1386 і Comtat de Wuelflingen · Veure més »
Constança de Perellós
Constança de Perellós fou una noble catalana que va viure en els temps de Joan el Caçador.
Nou!!: 1386 і Constança de Perellós · Veure més »
Corrado I Trinci
Corrado I Trinci fou fill de Corrado Trinci.
Nou!!: 1386 і Corrado I Trinci · Veure més »
Corrado III Trinci
Corrado III Trinci fou fill d'Ugolino II Novello.
Nou!!: 1386 і Corrado III Trinci · Veure més »
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Nou!!: 1386 і Cracòvia · Veure més »
Crisi portuguesa de 1383-1385
La crisi portuguesa de 1383-1385 va ser un període de guerra civil i anarquia en la història de Portugal, que va començar amb la mort de Ferran I de Portugal, que no tenia hereus homes.
Nou!!: 1386 і Crisi portuguesa de 1383-1385 · Veure més »
Cristianització de Lituània
fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.
Nou!!: 1386 і Cristianització de Lituània · Veure més »
Cristoforo Buondelmonti
Cristoforo Buondelmonti (nascut el 1386 i mort cap al 1430) fou un geògraf i monjo cristià italià que estudià les civilitzacions antigues.
Nou!!: 1386 і Cristoforo Buondelmonti · Veure més »
David (Donatello)
El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme el Vell, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència.
Nou!!: 1386 і David (Donatello) · Veure més »
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Nou!!: 1386 і Delfí de França · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: 1386 і Dinastia · Veure més »
Dinastia Candar
La dinastia Candar o la Casa de Candar (en turc modern: Candaroğulları), Beilicat de Candar, Principat de Candar (Candaroğulları Beyliği, Candar Beyliği), també coneguda com la dinastia d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları), Beilicat d'Isfendiyar (İsfendiyaroğulları Beyliği, İsfendiyar Beyliği) o Beilicat de Sinope, és una dinastia príncep d'Anatolia turca oghuz que va regnar als territoris corresponents a les províncies d'Eflani, Kastamonu, Sinope, Zonguldak, Bartın, Karabük, Samsun, Bolu, Ankara i Çankırı a l'actual República de Turquia de l'any 1291 a 1461.
Nou!!: 1386 і Dinastia Candar · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: 1386 і Dinastia Jagelló · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: 1386 і Dobrudja · Veure més »
Donatello
Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Nou!!: 1386 і Donatello · Veure més »
Elionor d'Arborea
Elionor d'Arborea o Elionor de Molins de Rei (Sard: Elianora de Arbarèe, Molins de Rei, 1340-Oristany, 1403) va succeir el seu germà Hug III d'Arborea i va apaivagar la revolta republicana que l'havia assassinat el 1383.
Nou!!: 1386 і Elionor d'Arborea · Veure més »
Elionor Telles de Menezes
Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).
Nou!!: 1386 і Elionor Telles de Menezes · Veure més »
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Nou!!: 1386 і Elisabet de Baviera (reina de França) · Veure més »
Elisabet de Bòsnia
Luis I d'Hongria. Obra de Sándor Liezen-Mayer, 1864. Elisabet Kotromanic o Elisabet de Bòsnia (1339 - 16 de gener de 1387), va ser una princesa de Bòsnia i Reina consort d'Hongria i Polònia, com a segona esposa del rei Lluís I d'Hongria.
Nou!!: 1386 і Elisabet de Bòsnia · Veure més »
Escut d'Hongria
Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.
Nou!!: 1386 і Escut d'Hongria · Veure més »
Escut de Lituània
Lescut de Lituània és el tradicional de gules, carregat amb un cavaller amb armadura damunt un cavall sallent, tot d'argent, empunyant una espasa també d'argent guarnida d'or i sostenint un escut d'atzur carregat amb una creu patriarcal d'or; el cavall va ensellat i guarnit d'atzur, amb els bollons i els estreps d'or.
Nou!!: 1386 і Escut de Lituània · Veure més »
Fürstenberg
El comtat de Fürstenberg fou una jurisdicció feudal d'Alemanya sorgida el 1236 i originada llegendàriament al començament del, amb un comte anomenat Unroch, suposat parent de Carlemany, que governava després del 800 a Urach.
Nou!!: 1386 і Fürstenberg · Veure més »
Firman
Firmans de Mehmet II i Baiazet II, conservats a l'església de Santa Maria dels Mogols a Istanbul Un firman o farman, del persa فرمان ('ordre, decret') és un manament o decret reial en determinats estats islàmics històrics, com l'Imperi Otomà, Pèrsia o l'Imperi mogol.
Nou!!: 1386 і Firman · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: 1386 і Focea · Veure més »
Francesc II Gattiluso
Francesc II Gattiluso (de naixement Jaume o Jacobo Gattiluso) era fill del genovès Francesc I Gattiluso i de la princesa bizantina Maria, filla de l'emperador Joan V Paleòleg.
Nou!!: 1386 і Francesc II Gattiluso · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: 1386 і Francesco Petrarca · Veure més »
Galeàs II Visconti
Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.
Nou!!: 1386 і Galeàs II Visconti · Veure més »
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Nou!!: 1386 і Geoffrey Chaucer · Veure més »
Germans de Limburg
Els germans de Limburg (Herman, Paul i Johan) foren pintors dels Països Baixos del Renaixement, actius al a la ciutat de Nimega.
Nou!!: 1386 і Germans de Limburg · Veure més »
Ghars al-Din Khalil
Ghars al-Din Khalil fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr.
Nou!!: 1386 і Ghars al-Din Khalil · Veure més »
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Nou!!: 1386 і Giustiniani · Veure més »
Governació de València
Les governacions del Regne de València El 1344 es van iniciar al Regne de València les reformes que imposarien el règim de governacions.
Nou!!: 1386 і Governació de València · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: 1386 і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Guerra Civil lituana
La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.
Nou!!: 1386 і Guerra Civil lituana · Veure més »
Guerra Civil lituana (1389-1392)
La Guerra civil lituana de 1389-1392 va ser el segon conflicte civil entre Jogaila, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i el seu cosí Vitautas el Gran.
Nou!!: 1386 і Guerra Civil lituana (1389-1392) · Veure més »
Heidelberg
Heidelberg és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land (estat federat) de Baden-Württemberg.
Nou!!: 1386 і Heidelberg · Veure més »
Herbers
Herbers és un municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del País Valencià.
Nou!!: 1386 і Herbers · Veure més »
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Nou!!: 1386 і Història d'Alacant · Veure més »
Història d'Alcoi
La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.
Nou!!: 1386 і Història d'Alcoi · Veure més »
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Nou!!: 1386 і Història d'Àustria · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1386 і Història d'Hongria · Veure més »
Història de Corfú
L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.
Nou!!: 1386 і Història de Corfú · Veure més »
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Nou!!: 1386 і Història de Polònia · Veure més »
Història de Suïssa
Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.
Nou!!: 1386 і Història de Suïssa · Veure més »
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Nou!!: 1386 і Història del Caucas · Veure més »
Hug II de Cardona
Hug II de Cardona Anglesola o Hug Folc II de Cardona Anglesola (15 d'octubre de 1328 - Cardona, 2 d'agost de 1400) fou el primer comte de Cardona (1375-1400).
Nou!!: 1386 і Hug II de Cardona · Veure més »
Illa de Wight
L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.
Nou!!: 1386 і Illa de Wight · Veure més »
Illa de Zacint
Zacint (Ζάκυνθος, Zàkynthos; en italià Zante) és una illa del grup de les illes Jòniques que conforma una prefectura de Grècia.
Nou!!: 1386 і Illa de Zacint · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: 1386 і Imperi Mongol · Veure més »
Ipeľský Sokolec
Ipeľský Sokolec és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1386 і Ipeľský Sokolec · Veure més »
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Nou!!: 1386 і Isabel de Foix · Veure més »
Joan de Castella (infant)
Joan de Castella (1355 - 1405) era fill natural de Pere I de Castella dit el Cruel i Juana de Castro.
Nou!!: 1386 і Joan de Castella (infant) · Veure més »
Joan I d'Empúries
Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).
Nou!!: 1386 і Joan I d'Empúries · Veure més »
Joan I de La Marca
Joan de Borbó (1344 - ! Vendôme, 12 de juny de 1393), noble francès, comte de La Marca, comte de Vendôme i comte de Castres.
Nou!!: 1386 і Joan I de La Marca · Veure més »
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Nou!!: 1386 і Joan I de Portugal · Veure més »
Joan II d'Alvèrnia
Joan II d'Alvèrnia (mort el 28 de setembre de 1404), fou comte d'Alvèrnia (1386-1404) i de Boulogne (1386-1404).
Nou!!: 1386 і Joan II d'Alvèrnia · Veure més »
Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)
Enric IV a la catedral de Canterbury Joana de Navarra (Pamplona, 10 de juliol de 1370 - Havering Bower, Essex, 9 de juliol de 1437) fou infanta de Navarra i duquessa consort de Bretanya i reina consort d'Anglaterra.
Nou!!: 1386 і Joana de Navarra (reina d'Anglaterra) · Veure més »
Joana de Navarra i de Castella
Joana de Navarra (1386 - 1413), infanta de Navarra.
Nou!!: 1386 і Joana de Navarra i de Castella · Veure més »
Joana de Valois (reina de Navarra)
Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).
Nou!!: 1386 і Joana de Valois (reina de Navarra) · Veure més »
Johan de Barbastro
Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).
Nou!!: 1386 і Johan de Barbastro · Veure més »
Jordi de Déu
Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.
Nou!!: 1386 і Jordi de Déu · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: 1386 і Kars · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: 1386 і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Nou!!: 1386 і Ladislau I de Nàpols · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: 1386 і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Lèucada
Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.
Nou!!: 1386 і Lèucada · Veure més »
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Nou!!: 1386 і Leopold III, duc d'Àustria · Veure més »
Llista d'abats del Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.
Nou!!: 1386 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1386 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'obres de Donatello
Vasari Aquesta és la llista d'obres de Donato di Niccolò di Betto Bardi o Donatello (Florència, c. 1386 - Florència, 13 de desembre de 1466) va ser un famós artista i escultor italià de principis del Renaixement.
Nou!!: 1386 і Llista d'obres de Donatello · Veure més »
Llista de Bailiffs de Guernsey
Escut de Guernsey La llista de Bailiffs de Guernsey inclou una relació de persones que han ocupat el càrrec de Bailiff de Guernsey, dependència de la corona britànica davant les costes de França.
Nou!!: 1386 і Llista de Bailiffs de Guernsey · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1386 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: 1386 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 1386 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista de califes abbàssides del Caire
Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.
Nou!!: 1386 і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1386 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: 1386 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: 1386 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís II Gonzaga
Lluís II Gonzaga, II de Màntua -en italià: Ludovico II Gonzaga- (? 1334 - Màntua, Senyoriu de Màntua, octubre de 1382) fou un noble italià de la família Gonzaga que va esdevenir senyor de Màntua entre 1369 i 1382.
Nou!!: 1386 і Lluís II Gonzaga · Veure més »
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Nou!!: 1386 і Lur-i Kučik · Veure més »
Malá Lodina
Malá Lodina és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1386 і Malá Lodina · Veure més »
María Castaña
María Castaña, també coneguda com a Maricastaña o María Castiñeira, va ser una dona gallega del segle XIV que va liderar una revolta popular contra el poder eclesiàstic.
Nou!!: 1386 і María Castaña · Veure més »
Margarida de Durazzo
Margarida de Durazzo (1347 - 1412), princesa de Nàpols i reina consort de Nàpols (1381-1386) i Hongria (1385-1386).
Nou!!: 1386 і Margarida de Durazzo · Veure més »
Margarida I de Dinamarca
, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).
Nou!!: 1386 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »
Maria de Berry
Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.
Nou!!: 1386 і Maria de Berry · Veure més »
Maria de Borgonya i de Flandes
Maria de Borgonya (Dijon, Borgonya, setembre de 1386 - Thonon-les-Bains, Savoia, 8 d'octubre de 1422) fou una infanta de Borgonya i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: 1386 і Maria de Borgonya i de Flandes · Veure més »
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Nou!!: 1386 і Maria I d'Hongria · Veure més »
Marquesat de Clavesana
El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.
Nou!!: 1386 і Marquesat de Clavesana · Veure més »
Masia de Puigventós
La Masia de Puigventós és una masia situada al municipi d'Olesa de Montserrat, al nord de la població homònima, a la comarca del Baix Llobregat, a la falda del cim de Puigventós.
Nou!!: 1386 і Masia de Puigventós · Veure més »
Massanassa
Massanassa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: 1386 і Massanassa · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: 1386 і Milà · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: 1386 і Miran Xah · Veure més »
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Nou!!: 1386 і Mkhargrdzéli · Veure més »
Monestir de Batalha
Santa Maria da Vitória na Batalha, conegut comunament com a Monestir de Batalha, és un monestir dominicà situat a la ciutat portuguesa de Batalha, al Districte de Leiria.
Nou!!: 1386 і Monestir de Batalha · Veure més »
Monestir de Ravanica
Església de l'Ascensió al Monestir de Ravanica El monestir de Ravanica (en serbi: Манастир Раваница, Manastir Ravanica) és un monestir ortodox sèrbi situat a le muntanyes de Kučaj, prop de Ćuprija, a la Sèrbia central.
Nou!!: 1386 і Monestir de Ravanica · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: 1386 і Mongòlia · Veure més »
Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.
Nou!!: 1386 і Mont Saint-Michel · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1386 і Montefeltro · Veure més »
Museu Picasso de Barcelona
El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.
Nou!!: 1386 і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »
Nicolo I Gattiluso
Nicolo I Gattiluso fou un patrici genovès que va participar en les ordres de son germà Francesc I Gattiluso en les lluites que van permetre a Joan V Paleòleg ser emperador (1354).
Nou!!: 1386 і Nicolo I Gattiluso · Veure més »
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Nou!!: 1386 і Novel·la · Veure més »
Parets del Vallès
Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: 1386 і Parets del Vallès · Veure més »
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: 1386 і Paterna · Veure més »
Pedro López de Ayala
Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».
Nou!!: 1386 і Pedro López de Ayala · Veure més »
Pere de San Superano
Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.
Nou!!: 1386 і Pere de San Superano · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1386 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: 1386 і Pere II d'Urgell · Veure més »
Pino II Ordelaffi
Pino II Ordelaffi fou fill de Giovanni Ordelaffi, germà de Sinibald I Ordelaffi, i de Tadea Malatesta.
Nou!!: 1386 і Pino II Ordelaffi · Veure més »
Poša
Poša és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1386 і Poša · Veure més »
Portada/article desembre 14
Categoria:Articles del dia de desembre de la portada 600k.
Nou!!: 1386 і Portada/article desembre 14 · Veure més »
Principat de Valàquia
Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.
Nou!!: 1386 і Principat de Valàquia · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: 1386 і Província de Lorestan · Veure més »
Ramon d'Escales
Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.
Nou!!: 1386 і Ramon d'Escales · Veure més »
Ràtzia de 1386
La Ràtzia de 1386 fou una campanya de l'Emirat de Gharnata contra el Regne de València.
Nou!!: 1386 і Ràtzia de 1386 · Veure més »
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Nou!!: 1386 і Regne de Geòrgia · Veure més »
Regne de Ruanda
El Regne de Banyarwanda (conegut generalment com a Regne de Ruanda) fou fundat vers el segle XV per una tribu de pastors, els tutsis, ocupant més o menys la meitat del modern estat de Ruanda.
Nou!!: 1386 і Regne de Ruanda · Veure més »
Reial Estament Militar del Principat de Girona
El Reial Estament Militar del Principat de Girona és una de les reials corporacions nobiliàries espanyoles, amb seu a Girona.
Nou!!: 1386 і Reial Estament Militar del Principat de Girona · Veure més »
Rellotge
Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.
Nou!!: 1386 і Rellotge · Veure més »
Riudecols
Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1386 і Riudecols · Veure més »
Sala de Jurats i Justícies
La Sala de Jurats i Justícies de Teulada (Marina Alta, País Valencià), construïda en la segona dècada del, en un moment d'expansió urbana, econòmica i demogràfica de la vila.
Nou!!: 1386 і Sala de Jurats i Justícies · Veure més »
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Nou!!: 1386 і Samotràcia · Veure més »
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Nou!!: 1386 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »
Sant Erkenwald (poema)
Sant Erkenwald és un poema al·literatiu del s. XIV, presumptament compost al 1386.
Nou!!: 1386 і Sant Erkenwald (poema) · Veure més »
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron
Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou un monestir de jerònims situat a les envistes de Barcelona, a la muntanya de la Vall d'Hebron, dins l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, als vessants meridionals de la serra de Collserola.
Nou!!: 1386 і Sant Jeroni de la Vall d'Hebron · Veure més »
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Nou!!: 1386 і Sant Marc de Roma · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: 1386 і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.
Nou!!: 1386 і Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Santa Maria d'Oló
Santa Maria d'Oló és un poble a l'extrem nord de la comarca del Moianès, en un territori molt accidentat, drenat per les rieres Gavarresa i d'Oló, principalment, i també per la de Malrubí, afluent de la primera.
Nou!!: 1386 і Santa Maria d'Oló · Veure més »
Santa Maria de l'Estany
El claustre El monestir de Santa Maria de l'Estany està situat en el poble de l'Estany, dins del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Moianès.
Nou!!: 1386 і Santa Maria de l'Estany · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: 1386 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Senyoria de Chantilly
Chantilly fou una antiga senyoria del regne de França centrada al castell de Chantilly, i amb la vila i el domini que l'envoltaven.
Nou!!: 1386 і Senyoria de Chantilly · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: 1386 і Shōgun · Veure més »
Shogunat Ashikaga
El va ser el segon règim feudal militar establert pels shōguns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins al 1573.
Nou!!: 1386 і Shogunat Ashikaga · Veure més »
Silická Jablonica
Silická Jablonica és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1386 і Silická Jablonica · Veure més »
Sinibald I Ordelaffi
Sinibald I Ordelaffi (1336-1386) fou fill de Francesc II Ordelaffi.
Nou!!: 1386 і Sinibald I Ordelaffi · Veure més »
Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401)
La situació política a l'Imperi Otomà així com el seu entorn, prèvia a la guerra amb Tamerlà, i les negociacions entre les dues parts, ajuda a entendre que va portar a la guerra el 1402.
Nou!!: 1386 і Situació política del Imperi Otomà i l'entorn (1401) · Veure més »
Skirgaila
Representació de Skirgaila, del segle XVI Skirgaila (en belarús: Скіргайла;, també conegut com a Ivan; circa 1353 o 1354 - Kíev, 11 de gener de 1397; batejat el 1383/1384 com Casimiro) va ser regent del Gran Ducat de Lituània per al seu germà Jogaila des de 1386 a 1392.
Nou!!: 1386 і Skirgaila · Veure més »
Sobrestrada (Avià)
Sobrestrada (o Subastrada) és una masia que hi ha al nord del municipi d'Avià, al Baix Berguedà.
Nou!!: 1386 і Sobrestrada (Avià) · Veure més »
Svätoplukovo
Svätoplukovo és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Nou!!: 1386 і Svätoplukovo · Veure més »
Svätuš
Svätuš és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1386 і Svätuš · Veure més »
Sylt
Imatge de satèl·lit de Sylt Sylt (alemany: Sylt, danès: Sild, frisó: Söl) és la més gran de les Illes Frisones.
Nou!!: 1386 і Sylt · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: 1386 і Tamerlà · Veure més »
The Last Duel
The Last Duel, és un film històric de suspens i drama dirigit per Ridley Scott.
Nou!!: 1386 і The Last Duel · Veure més »
Torreta d'Elda
La Torreta d'Elda és una edificació defensiva medieval situada al terme del municipi d'Elda, al Vinalopó Mitjà.
Nou!!: 1386 і Torreta d'Elda · Veure més »
Tractat anglo-portuguès de 1373
El Tractat anglo-portuguès es un tractat pel qual Anglaterra i Portugal acorden crear una aliança militar.
Nou!!: 1386 і Tractat anglo-portuguès de 1373 · Veure més »
Turie
Turie és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1386 і Turie · Veure més »
Ugolino III Trinci
Ugolino III Trinci fou fill de Trincia II Trinci, i fou gonfanoner de justícia i capità del poble de Foligno des del 1386, vicari pontifici de Foligno i Nocera des del 1405.
Nou!!: 1386 і Ugolino III Trinci · Veure més »
Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.
Nou!!: 1386 і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1386 і Varano · Veure més »
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Nou!!: 1386 і Vescomtat de Pallars · Veure més »
Vescomtat de Xelva
El Vescomtat de Xelva és una antiga jurisdicció senyorial del Regne de València i un títol nobiliari.
Nou!!: 1386 і Vescomtat de Xelva · Veure més »
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: 1386 і Xèrica · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: 1386 і 1422 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1386 і 16 de setembre · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1386 і 19 d'octubre · Veure més »
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1386 і 27 d'abril · Veure més »
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1386 і 31 d'agost · Veure més »
