Accés més ràpid que el navegador!
277 les relacions: A Pobra do Brollón, Abiward, Adigués, Agnès de Navarra, Akhisar, Ala al-Din Beg, Alcoletge, Ali ibn Uways, Alidosi, Amadeu VI de Savoia, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Andrònic Asen, Anna de Lituània, Antic hospital de Reus, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Ancona-Osimo, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat d'Otranto, Arquebisbat de Bar, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Siracusa, Arquebisbat de Tours, Arquimbald de Foix, Arxidiòcesi de Nidaros, Arxiu Diocesà de Girona, As-Sàlih Hajjí, Avaristan, Železník, Barquq, Basílica de Sant Joan i Sant Pau, Basílica de Santa Pudenciana, Bíblia Farhi, Beatriu della Scala, Beilicat dels karamànides, Bernabé Visconti, ..., Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Civita Castellana, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Dol, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Grassa, Bisbat de La Rochelle i Saintes, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Nantes, Bisbat de Niça, Bisbat de Perigús, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Tarba, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Trieste, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat de Viviers, Bitola, Bonifaci Frederic d'Aragó, Bunyol, Burjita, Canal Gant-Bruges, Carles de Calàbria, Carles III de Nàpols, Castell de Bunyol, Castell de Cervelló, Castell de Palafolls, Castell de Sant Joan de Blanes, Catedral d'Elgin, Cavallers de Sant Esteve Rei, Centurió I Zacaries, Cervelló, Cesena, Ciència medieval, Comtat d'Artois, Comtat de Borgonya, Comtat de Dreux, Comtat de Nevers, Comtat de Rethel, Conestable de Castella, Convent de Sant Agustí d'Alcoi, Convent de Sant Doménec (València), Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts del Regne d'Aragó, Crònica de Pere el Cerimoniós, Croada de Despenser, Damasc, Demetri I de Moscou, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Diòcesi de Lleó, Dinastia bahrita, Dinastia Jagelló, Dinastia Valois, Ducat de Màntua, Eğirdir, El Caire, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Enric de Langenstein, Eric de Pomerània, Escola Zhengyi, Escut d'Hongria, Escut de Vistabella del Maestrat, Estivella, Felip V de França, Felipa Plantagenet, Ferran I de Portugal, Florència, Francesc Comes, Francesc I Gonzaga, Gastó III de Foix, Geoffrey Chaucer, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Guerra Civil lituana, Guerra de Bàndols, Guerra dels Dos Peres, Guerres ferrandines, Guerres otomanes a Europa, Guillem Alidosi, Guiu I Gonzaga, Hamadan, Helena Cantacuzena, Herència borgonyona, Història d'Hongria, Història d'Occitània, Història de Corfú, Història de Marràqueix, Història de Sofia, Història del Nepal, Horda d'Or, Isabel de Foix, Jacob Senleches, Jaume de Prades i de Foix, Jaume dels Baus, Jinyiwei, Joan el Caçador, Joan I de Castella, Joan I de Foix, Joan I de La Marca, Joana I de Nàpols, Joana II de Borgonya, Johan Ferrández d'Heredia, Juan de Cervantes, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Kara Mehmed, Kęstutis, Kent, Khan al-Khalili, Khandesh, Kostromà, L'Alcúdia, La Pobla de Vallbona, Ladislau II Jagelló, Laridjan, Leopold III, duc d'Àustria, Litto Alidosi, Lleó VI d'Armènia, Llinda de finestra de l'antic Hostal d'Alberiques, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'emperadors del Japó, Llista de batles de Campos, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes de Provença, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de duxs de Venècia, Llista de monarques de Polònia, Llista de Reis d'Albània, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís de la Cerda, Lluís I de Provença, Lluís II de Flandes, Lluís II Gonzaga, Lo Crestià, M. Carroça de Vilaragut, Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud, Malik Raja Ahmad, Manuel II Paleòleg, Margarida d'Oingt, Margarida I de Borgonya, Maria d'Hongria, Maria de Sicília, Maria de Valois, Maria Frederic d'Aragó, Maria I d'Hongria, Maria Keratsa de Bulgària, Marquesat de Clavesana, Mateu Cantacuzè, Mateu I de Foix, Mateu II Visconti, Mesquita d'al-Aqmar, Monarquia electiva, Monembasia, Nižná Voľa, Nicolau de Pròixida i Carròs, Nicolau Oresme, Occitània del segle XIV al XVII, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Orde dels Predicadors, Párnica, Pedro López de Ayala, Període Nanboku-chō, Pere de San Superano, Pere el Cerimoniós, Pere I de Xipre, Pere II d'Urgell, Piera, Pir Ali Badak, Potries, President de Lituània, Província de Siunia, Qalàwun, Qara Qoyunlu, Regió del Karabakh, Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser, Riba-roja de Túria, Ricard II d'Anglaterra, Rumèlia, Sadaijin, Salas (Astúries), Samogítia, Sant Marc de Roma, Sant Vicenç dels Horts, Santa Sabina (títol cardenalici), Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Segon Imperi Búlgar, Senyoria de Dampierre, Senyoria de Montpeller, Simó de Cramaud, Sofia, Soldanat Mameluc, Teodor Paleòleg, Teodora Cantacuzena (muller d'Aleix IV de Trebisonda), Toktamix, Torre del Castell (Malgrat de Mar), Traducció lingüística, Trieste, Valàquia, Valkovce, Violant de Bar, Vistabella del Maestrat, Vyšná Olšava, Winchester, Xestalgar, Zalduondo, 13 d'agost, 1358, 20 de gener. Ampliar l'índex (227 més) »
A Pobra do Brollón
A Pobra do Brollón és un municipi del sud de la província de Lugo, a Galícia.
Nou!!: 1382 і A Pobra do Brollón · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: 1382 і Abiward · Veure més »
Adigués
Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Caucas. Els adigués són un poble del nord-oest del Caucas, i viuen habitualment a Adiguèsia (23%) (una república de la Federació russa) i Karatxai-Txerkèssia (11%) (on també són anomenats "txerkessos").
Nou!!: 1382 і Adigués · Veure més »
Agnès de Navarra
Agnès de Navarra (1334 - 1396) fou infanta de Navarra i comtessa consort de Foix (1349-1391).
Nou!!: 1382 і Agnès de Navarra · Veure més »
Akhisar
Akhisar (antigament, Tiatira) és un districte i la ciutat capital d'aquest a la província de Manisa a Turquia.
Nou!!: 1382 і Akhisar · Veure més »
Ala al-Din Beg
Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1382 і Ala al-Din Beg · Veure més »
Alcoletge
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Nou!!: 1382 і Alcoletge · Veure més »
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Nou!!: 1382 і Ali ibn Uways · Veure més »
Alidosi
Els Alidosi o Alidosio foren una família feudal italiana que foren senyors sobirans d'Imola.
Nou!!: 1382 і Alidosi · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: 1382 і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: 1382 і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Andrònic Asen
Andrònic Asen Zaccaria era un senyor franc del Principat d'Acaia, un sector del Peloponès.
Nou!!: 1382 і Andrònic Asen · Veure més »
Anna de Lituània
Kęstutis i el seu fill Vytautas el Gran empresonats a Kreva per Jogaila el 1382. Kęstutis va morir en el termini d'una setmana. Vytautas va romandre tancat durant dos mesos fins que va ser salvat per la seva dona Anna. Anna — Ona — (? - 31 de juliol de 1418 Trakai) va ser Gran Duquessa de Lituània (1392 - 1418).
Nou!!: 1382 і Anna de Lituània · Veure més »
Antic hospital de Reus
L'Antic hospital de Reus és un edifici a Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1382 і Antic hospital de Reus · Veure més »
Arquebisbat catòlic d'Atenes
Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »
Arquebisbat d'Ancona-Osimo
Larquebisbat d'Ancona-Osimo (italià: Arquebisbat di Ancona-Osimo; llatí: Archidioecesis Anconitana-Auximana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat d'Ancona-Osimo · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Arquebisbat d'Otranto
Interior de la catedral d'Otranto Larquebisbat d'Otranto (italià: bisbat di Otranto; llatí: Archidioecesis Hydruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat d'Otranto · Veure més »
Arquebisbat de Bar
Larquebisbat de Bar (llatí: Archidioecesis Antibarensis) és una seu de l'Església catòlica a Montenego immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Bar · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »
Arquebisbat de Breslau
Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét
La cocatedral de l'Ascensió del Senyor a Kecskemét Larquebisbat de Kalocsa-Kecskemét (hongarès: Kalocsa-Kecskeméti főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Colocensis-Kecskemetensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 364.996 batejats sobre una població de 530.565 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Balázs Bábel.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Kalocsa-Kecskemét · Veure més »
Arquebisbat de l'Aquila
LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno · Veure més »
Arquebisbat de Siracusa
Larquebisbat de Siracusa (italià: arcidiocesi di Siracusa; llatí: Archidioecesis Syracusana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Siracusa · Veure més »
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1382 і Arquebisbat de Tours · Veure més »
Arquimbald de Foix
Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).
Nou!!: 1382 і Arquimbald de Foix · Veure més »
Arxidiòcesi de Nidaros
Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.
Nou!!: 1382 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »
Arxiu Diocesà de Girona
LArxiu Diocesà de Girona (ADG) és un arxiu eclesiàstic de titularitat privada que forma part del conjunt d'arxius històrics de CatalunyaGuía de los Archivos de la Iglesia en España.
Nou!!: 1382 і Arxiu Diocesà de Girona · Veure més »
As-Sàlih Hajjí
Al-Màlik as-Sàlih Zayn-ad-Din Hajjí ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Hajjí o com Hajjí II, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1381-1382 i 1389-1390).
Nou!!: 1382 і As-Sàlih Hajjí · Veure més »
Avaristan
Avaristan és el país dels àvars al Caucas (probablement no relacionats amb els àvars d'Europa) La zona apareix esmentada al amb un regne cristià format per la ciutat estat de Sarir que fou tributària dels alans fins al 630, i després dels khàzars fins al.
Nou!!: 1382 і Avaristan · Veure més »
Železník
Železník és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1382 і Železník · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: 1382 і Barquq · Veure més »
Basílica de Sant Joan i Sant Pau
Basílica de Sant Joan i Sant Pau Façana exterior de l'església Interior de l'església La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor.
Nou!!: 1382 і Basílica de Sant Joan i Sant Pau · Veure més »
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Nou!!: 1382 і Basílica de Santa Pudenciana · Veure més »
Bíblia Farhi
Laberint de Jericó a la ''Bíblia Farhi''. La Bíblia Farhi és un manuscrit medieval en hebreu de 1383 que reprodueix la Bíblia i alguns textos afegits, el més llarg dels quals és un diccionari hebreu-català, amb caràcters hebreus, elaborat per facilitar-ne la comprensió.
Nou!!: 1382 і Bíblia Farhi · Veure més »
Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.
Nou!!: 1382 і Beatriu della Scala · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: 1382 і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: 1382 і Bernabé Visconti · Veure més »
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Nou!!: 1382 і Bisbat antic de Londres · Veure més »
Bisbat d'Acqui
El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Acqui · Veure més »
Bisbat d'Anagni-Alatri
La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »
Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro
El bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro —diocesi di Arezzo-Cortona-Sansepolcro; Dioecesis Arretina-Cortonensis-Biturgensis seu Burgi Sancti Sepulchri — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Arezzo-Cortona-Sansepolcro · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Auxerre
XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1382 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »
Bisbat de Civita Castellana
El bisbat de la Civita Castellana —diocesi di Civita Castellana; Dioecesis Civitatis Castellanae — és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Civita Castellana · Veure més »
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »
Bisbat de Dol
Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Dol · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Grassa
El bisbe Antoine Godeau (1636-1653) El bisbat de Grassa (francès: Diocèse de Grasse, llatí: Dioecesis Grassensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Grassa · Veure més »
Bisbat de La Rochelle i Saintes
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Basílica cocatedral de Sant Pere a Saintes, anteriorment catedral del bisbat de Saintes. Saint-Pierre, anteriorment catedral del Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon. El bisbat de La Rochelle (francès: Diocèse de La Rochelle, llatí: Dioecesis Rupellensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Nou!!: 1382 і Bisbat de La Rochelle i Saintes · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Lodeva
François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Lodeva · Veure més »
Bisbat de Lombèrs
Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Lombèrs · Veure més »
Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia
El bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia - diocesi di Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia; Dioecesis Maceratensis-Tolentina-Recinetensis-Cingulana-Treiensis - és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Macerata-Tolentino-Recanati-Cingoli-Treia · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Niça
catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Niça · Veure més »
Bisbat de Perigús
Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Perigús · Veure més »
Bisbat de Poreč i Pula
El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Tarba · Veure més »
Bisbat de Tricarico
El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Tricarico · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Trieste · Veure més »
Bisbat de Vallo della Lucania
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Vallo della Lucania · Veure més »
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Bisbat de Viviers
Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1382 і Bisbat de Viviers · Veure més »
Bitola
Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.
Nou!!: 1382 і Bitola · Veure més »
Bonifaci Frederic d'Aragó
Bonifaci Frederic d'Aragó fou fill d'Alfons Frederic d'Aragó.
Nou!!: 1382 і Bonifaci Frederic d'Aragó · Veure més »
Bunyol
Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: 1382 і Bunyol · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: 1382 і Burjita · Veure més »
Canal Gant-Bruges
El Canal Gant-Brugge (també anomenat Brugse vaart o Gentse vaart) és un canal de Bèlgica que enllaça les ciutats de Gant i de Bruges.
Nou!!: 1382 і Canal Gant-Bruges · Veure més »
Carles de Calàbria
Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Nou!!: 1382 і Carles de Calàbria · Veure més »
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Nou!!: 1382 і Carles III de Nàpols · Veure més »
Castell de Bunyol
El castell de Bunyol s'estén de nord-oest a sud-est ocupant aproximadament 400 m de longitud, assentat sobre dos massissos rocosos domina la ciutat i tota la Foia de Bunyol, i és un dels més grans de la província de València.
Nou!!: 1382 і Castell de Bunyol · Veure més »
Castell de Cervelló
El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1382 і Castell de Cervelló · Veure més »
Castell de Palafolls
El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls (Maresme) i prop de la costa.
Nou!!: 1382 і Castell de Palafolls · Veure més »
Castell de Sant Joan de Blanes
El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva) en estil romànic.
Nou!!: 1382 і Castell de Sant Joan de Blanes · Veure més »
Catedral d'Elgin
La Catedral d'Elgin, de vegades es denomina La llanterna del Nord, és un conjunt de ruïnes històriques situades a la ciutat d'Elgin al Consell de Moray, al nord-est d'Escòcia.
Nou!!: 1382 і Catedral d'Elgin · Veure més »
Cavallers de Sant Esteve Rei
L'Orde de Sant Esteve d'Hongria o dels Cavallers de Sant Esteve Rei, en llatí Cruciferi Sancti Stephani Regis, fou un orde militar hospitaler fundat amitjan a Jerusalem pel rei Geza II d'Hongria amb difusió a Hongria.
Nou!!: 1382 і Cavallers de Sant Esteve Rei · Veure més »
Centurió I Zacaries
Centurione I Zaccaria fou senyor de part del Peloponès.
Nou!!: 1382 і Centurió I Zacaries · Veure més »
Cervelló
Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.
Nou!!: 1382 і Cervelló · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1382 і Cesena · Veure més »
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Nou!!: 1382 і Ciència medieval · Veure més »
Comtat d'Artois
El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.
Nou!!: 1382 і Comtat d'Artois · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: 1382 і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Dreux
Escut dels comtes de Dreux El comtat de Dreux fou un jurisdicció feudal de França, a l'antic ducat de Normandia.
Nou!!: 1382 і Comtat de Dreux · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: 1382 і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Nou!!: 1382 і Comtat de Rethel · Veure més »
Conestable de Castella
Detall de la tomba del Conestable a la Catedral de Burgos. Conestable de Castella va ser un títol de conestable creat pel rei Joan I de Castella per substituir el d'Alferes Major del Regne.
Nou!!: 1382 і Conestable de Castella · Veure més »
Convent de Sant Agustí d'Alcoi
Sant Agustí va ser un convent de l'orde de Sant Agustí que estava ubicat a la localitat d'Alcoi, al País Valencià.
Nou!!: 1382 і Convent de Sant Agustí d'Alcoi · Veure més »
Convent de Sant Doménec (València)
El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.
Nou!!: 1382 і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Nou!!: 1382 і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: 1382 і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: 1382 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Croada de Despenser
La croada del bisbe Despenser o croada del bisbe de Norwich fou una expedició militar del 1383 per assistir la ciutat de Gant contra els partidaris de l'antipapa Climent VII, liderada per Henry le Despenser.
Nou!!: 1382 і Croada de Despenser · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: 1382 і Damasc · Veure més »
Demetri I de Moscou
Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).
Nou!!: 1382 і Demetri I de Moscou · Veure més »
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Nou!!: 1382 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: 1382 і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: 1382 і Dinastia bahrita · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: 1382 і Dinastia Jagelló · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: 1382 і Dinastia Valois · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: 1382 і Ducat de Màntua · Veure més »
Eğirdir
Llac i ciutat Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya.
Nou!!: 1382 і Eğirdir · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: 1382 і El Caire · Veure més »
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Nou!!: 1382 і Elionor d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Nou!!: 1382 і Elionor de Sicília · Veure més »
Enric de Langenstein
Enric de Langenstein, també conegut com a Enric de Hesse, el Vell (Hainbuch, Hessen, c. 1325 - Viena, 11 de febrer de 1397) fou un teòleg, canonista i matemàtic alemany.
Nou!!: 1382 і Enric de Langenstein · Veure més »
Eric de Pomerània
va regnar a Noruega com a Eric III (1389-1442), a Dinamarca com a Enric VII (1396-1439), i a Suècia (1396-1439), on eventualment rebé el numeral d'Eric XIII.
Nou!!: 1382 і Eric de Pomerània · Veure més »
Escola Zhengyi
L'Escola Zhengyi, Zhengyi Dao (xinès : 正一道), que es pot traduir com a "Veritat i unitat" o "Unitat ortodoxa", és un moviment taoista que dona continuïtat a un reagrupament estratègic realitzat durant la dinastia Yuan.
Nou!!: 1382 і Escola Zhengyi · Veure més »
Escut d'Hongria
Representació de l'escut a Budapest L'escut d'Hongria fou adoptat el 3 de juliol de 1990, en substitució del vigent durant el règim comunista.
Nou!!: 1382 і Escut d'Hongria · Veure més »
Escut de Vistabella del Maestrat
L'escut de Vistabella del Maestrat és el símbol representatiu oficial de Vistabella del Maestrat, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1382 і Escut de Vistabella del Maestrat · Veure més »
Estivella
Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: 1382 і Estivella · Veure més »
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Nou!!: 1382 і Felip V de França · Veure més »
Felipa Plantagenet
Felipa Plantagenet (16 d'agost de 1355 - 5 de gener de 1382) va ser Comtessa de l'Ulster.
Nou!!: 1382 і Felipa Plantagenet · Veure més »
Ferran I de Portugal
Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.
Nou!!: 1382 і Ferran I de Portugal · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1382 і Florència · Veure més »
Francesc Comes
Probable retrat de Jaume I, al retaule de la Verge de Gràcia, de Francesc Comes, al Museu de Mallorca Francesc Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l'escola mallorquina del gòtic internacional.
Nou!!: 1382 і Francesc Comes · Veure més »
Francesc I Gonzaga
Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.
Nou!!: 1382 і Francesc I Gonzaga · Veure més »
Gastó III de Foix
Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).
Nou!!: 1382 і Gastó III de Foix · Veure més »
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Nou!!: 1382 і Geoffrey Chaucer · Veure més »
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: 1382 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic · Veure més »
Guerra Civil lituana
La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.
Nou!!: 1382 і Guerra Civil lituana · Veure més »
Guerra de Bàndols
Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.
Nou!!: 1382 і Guerra de Bàndols · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: 1382 і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerres ferrandines
Les anomenades Guerres ferrandines (en portuguès Guerras fernandinas) foren un seguit de disputes pel tron de Castella entre Ferran I de Portugal i el rei Enric II de Castella (i després amb el fill d'aquest, Joan I de Castella) després de l'assassinat de Pere I el Cruel a mans del seu mig germà Enric II.
Nou!!: 1382 і Guerres ferrandines · Veure més »
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Nou!!: 1382 і Guerres otomanes a Europa · Veure més »
Guillem Alidosi
Guillem Alidosi (italià: Guglielmo Alidosi) fou fill de Robert Alidosi.
Nou!!: 1382 і Guillem Alidosi · Veure més »
Guiu I Gonzaga
Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.
Nou!!: 1382 і Guiu I Gonzaga · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: 1382 і Hamadan · Veure més »
Helena Cantacuzena
Helena Cantacuzena era una noble dama bizantina parenta de l'emperador Joan VI Cantacuzè.
Nou!!: 1382 і Helena Cantacuzena · Veure més »
Herència borgonyona
Herència borgonyona és el nom dels territoris de la dinastia borgonyona que van acabar en mans de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó representada per Carles I, per herencia de Felip el Bell, rei consort de Castella.
Nou!!: 1382 і Herència borgonyona · Veure més »
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Nou!!: 1382 і Història d'Hongria · Veure més »
Història d'Occitània
Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.
Nou!!: 1382 і Història d'Occitània · Veure més »
Història de Corfú
L'illa de Corfú ha estat habitada des del paleolític.
Nou!!: 1382 і Història de Corfú · Veure més »
Història de Marràqueix
La història de Marràqueix comença en època musulmana.
Nou!!: 1382 і Història de Marràqueix · Veure més »
Història de Sofia
Imatge aèria de Sofia La història de Sofia es remunta a uns segles aC i arriba fins al dia d'avui, i això la converteix en una de les ciutats més antigues d'Europa que encara subsisteix.
Nou!!: 1382 і Història de Sofia · Veure més »
Història del Nepal
La història del Nepal s'estén des d'abans del, quan el país encara no estava unificat, i la seva història seria la de diferents estats que hi havia a la regió.
Nou!!: 1382 і Història del Nepal · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: 1382 і Horda d'Or · Veure més »
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Nou!!: 1382 і Isabel de Foix · Veure més »
Jacob Senleches
Jacob Senleches, també conegut com a Jacomí va ser un compositor franc - flamenc de finals del segle XIV i començament del.
Nou!!: 1382 і Jacob Senleches · Veure més »
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Nou!!: 1382 і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »
Jaume dels Baus
Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.
Nou!!: 1382 і Jaume dels Baus · Veure més »
Jinyiwei
Distintiu d'un guarda de la '''Jinyiwei''' on es llegeix: «Ma Shun, comandant de la Jinyiwei». La Jinyiwei (en xinès tradicional 錦衣衛, en xinès simplificat 锦衣卫, en pinyin Jǐnyīwèi; literalment 'la guàrdia de l'uniforme de brocat') era la policia secreta imperial al servei dels emperadors xinesos de la dinastia Ming.
Nou!!: 1382 і Jinyiwei · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: 1382 і Joan el Caçador · Veure més »
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Nou!!: 1382 і Joan I de Castella · Veure més »
Joan I de Foix
Joan I de Grailly o Joan I de Foix (1382 - Maseras, 1436) fou vescomte de Castellbò (1406-1423); comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan i Gabardà, i captal de Buch (1413-1436); vescomte de Lautrec (1425-1436); i comte de Bigorra (1415-1436).
Nou!!: 1382 і Joan I de Foix · Veure més »
Joan I de La Marca
Joan de Borbó (1344 - ! Vendôme, 12 de juny de 1393), noble francès, comte de La Marca, comte de Vendôme i comte de Castres.
Nou!!: 1382 і Joan I de La Marca · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: 1382 і Joana I de Nàpols · Veure més »
Joana II de Borgonya
i Joana I d'Artois fou comtessa de Borgonya (1307-1330), comtessa d'Artois (1329- 1330), i reina consort de França (1316-1322).
Nou!!: 1382 і Joana II de Borgonya · Veure més »
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: 1382 і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »
Juan de Cervantes
Juan de Cervantes (Lora del Río?, c. 1382 - Sevilla, 25 de novembre de 1453) va ser un religiós castellà.
Nou!!: 1382 і Juan de Cervantes · Veure més »
Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca
Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.
Nou!!: 1382 і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »
Kara Mehmed
Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).
Nou!!: 1382 і Kara Mehmed · Veure més »
Kęstutis
Retrat imaginari de Kęstutis Segell de Kęstutis de 1379 Kęstutis (en belarús: Кейстут; circa 1297 - Kreva, 3/15 d'agost de 1382) fou Duc de Trakai i Gran Duc de Lituània de 1342 a 1382, –junt amb el seu germà Algirdas (fins a 1377, i amb el seu nebot Jogaila fins a 1381–. Governava sobre els lituans i els rutès. El nom Kęstutis es deriva de l'antiga forma del nom Kęstas, apòcope de noms lituans com Kęstaras, Kęstautas (a on Kęs-ti significa «adaptar-se»). Fonts històriques escrites reflecteixen diferents pronúncies lituanes.
Nou!!: 1382 і Kęstutis · Veure més »
Kent
Kent és un comtat del sud-est d'Anglaterra.
Nou!!: 1382 і Kent · Veure més »
Khan al-Khalili
Khan al-Khalili. El khan al-Khalilí és un mercat del Caire a Egipte, la zona preferida dels visitants estrangers.
Nou!!: 1382 і Khan al-Khalili · Veure més »
Khandesh
Khandesh (en marathi i hindi: ख़ानदेश) és una regió de l'Índia central, que forma la part nord-occidental de l'estat de Maharashtra.
Nou!!: 1382 і Khandesh · Veure més »
Kostromà
Kostromà - Кострома - és una ciutat de la Rússia europea, situada a la confluència del Volga i el riu Kostromà.
Nou!!: 1382 і Kostromà · Veure més »
L'Alcúdia
L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.
Nou!!: 1382 і L'Alcúdia · Veure més »
La Pobla de Vallbona
La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1382 і La Pobla de Vallbona · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: 1382 і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: 1382 і Laridjan · Veure més »
Leopold III, duc d'Àustria
Leopold III d'Habsburg dit el Just o el Valent, (1 de novembre de 1351 - 9 de juliol de 1386), fou un noble pertanyent a la família Habsburg que fou arxiduc i duc d'Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola (i comte de Tirol) de 1365 a 1379, i després només d'Estíria, Caríntia i Carniola (conjunt conegut com a Àustria Interior) de 1379 a 1386.
Nou!!: 1382 і Leopold III, duc d'Àustria · Veure més »
Litto Alidosi
Litto Alidosi fou fill de Roberto Alidosi.
Nou!!: 1382 і Litto Alidosi · Veure més »
Lleó VI d'Armènia
Lleó VI o Levon de Lusignan (1342-29 de novembre de 1393) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharark després de l'assassinat de Constantí VI el 1373.
Nou!!: 1382 і Lleó VI d'Armènia · Veure més »
Llinda de finestra de l'antic Hostal d'Alberiques
La llinda de finestra de l'antic Hostal d'Alberiques, o d'Alberigues, és un element arquitectònic del centre de Terrassa, situat a la plaça Vella i protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: 1382 і Llinda de finestra de l'antic Hostal d'Alberiques · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1382 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: 1382 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Llista d'emperadors del Japó
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors del Japó.
Nou!!: 1382 і Llista d'emperadors del Japó · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1382 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 1382 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1382 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1382 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 1382 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Nou!!: 1382 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »
Llista de Reis d'Albània
Ensenya reial albanesa.
Nou!!: 1382 і Llista de Reis d'Albània · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: 1382 і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: 1382 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Lluís de la Cerda
Lluís de la Cerda també anomenat Lluís d'Espanya (França, 1291 - La Mota de Ròse, 5 de juliol de 1348) fou príncep o sobirà nominal de les Illes Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Nou!!: 1382 і Lluís de la Cerda · Veure més »
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: 1382 і Lluís I de Provença · Veure més »
Lluís II de Flandes
Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.
Nou!!: 1382 і Lluís II de Flandes · Veure més »
Lluís II Gonzaga
Lluís II Gonzaga, II de Màntua -en italià: Ludovico II Gonzaga- (? 1334 - Màntua, Senyoriu de Màntua, octubre de 1382) fou un noble italià de la família Gonzaga que va esdevenir senyor de Màntua entre 1369 i 1382.
Nou!!: 1382 і Lluís II Gonzaga · Veure més »
Lo Crestià
Lo Crestià (o Lo Cristià) fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis entre 1379 i 1392.
Nou!!: 1382 і Lo Crestià · Veure més »
M. Carroça de Vilaragut
M.
Nou!!: 1382 і M. Carroça de Vilaragut · Veure més »
Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud
Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud (mort el 29 de setembre de 1382) fou malik mihrabànida de Sistan del 1352 al 1380.
Nou!!: 1382 і Malik Izz al-Din ibn Rukn al-Din Mahmud · Veure més »
Malik Raja Ahmad
Malik Raja Ahmad fou el fundador de la dinastia farúquida, probable fill del wazir bahmànida Khodja Jahan que va servir amb el primer sultà bahmànida Ala al-Din Bahman Shah i amb el seu successor Muhammad I. Va ocupar el càrrec de wazir i va participar en un complot contra el sobirà (vers 1365) organitzat pel nebot del sultà, Bahram Khan Mazandarani.
Nou!!: 1382 і Malik Raja Ahmad · Veure més »
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Nou!!: 1382 і Manuel II Paleòleg · Veure més »
Margarida d'Oingt
Margarida d'Oingt, (probablement 1240 – 11 de febrer de 1310) és una religiosa cartoixana, mística i escriptora que va deixar diferents obres en llatí i francoprovençal.
Nou!!: 1382 і Margarida d'Oingt · Veure més »
Margarida I de Borgonya
Margarida de França o Margarida I de Borgonya (1309 - 9 de maig de 1382), va ser princesa de França, Comtessa de Borgonya i comtessa d'Artois de 1361 a 1382.
Nou!!: 1382 і Margarida I de Borgonya · Veure més »
Maria d'Hongria
* Maria d'Hongria (1257-1323), princesa d'Hongria i reina consort de Carles II de Nàpols.
Nou!!: 1382 і Maria d'Hongria · Veure més »
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Nou!!: 1382 і Maria de Sicília · Veure més »
Maria de Valois
Maria de Valois (1309 - 1332), princesa de França.
Nou!!: 1382 і Maria de Valois · Veure més »
Maria Frederic d'Aragó
Maria Frederic d'Aragó era filla de Lluís Frederic d'Aragó i Helena Cantacuzena i a la mort del pare el 1382 fou comtessa de Salona, senyora de Citó (Zituni) i de Siderocàstron, encara que inicialment va governar la mare mentre era menor d'edat.
Nou!!: 1382 і Maria Frederic d'Aragó · Veure més »
Maria I d'Hongria
Maria I d'Hongria (vers 1371-1395) va ser la reina d'Hongria des de 1382 fins a la seva mort.
Nou!!: 1382 і Maria I d'Hongria · Veure més »
Maria Keratsa de Bulgària
Maria Keratsa de Bulgària, en búlgar Кераца-Мария, nascuda el 1348 i morta el 1390, va ser una princesa de Bulgària que va viure durant el Segon Imperi Búlgar.
Nou!!: 1382 і Maria Keratsa de Bulgària · Veure més »
Marquesat de Clavesana
El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.
Nou!!: 1382 і Marquesat de Clavesana · Veure més »
Mateu Cantacuzè
Mateu Cantacuzè (en grec, en llatí: Mathaeus Cantacuzenus) fou coemperador de l'Imperi Romà d'Orient, nomenat pel seu pare, des del 1353 fins al 1355.
Nou!!: 1382 і Mateu Cantacuzè · Veure més »
Mateu I de Foix
Armes de Mateu I de Foix Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.
Nou!!: 1382 і Mateu I de Foix · Veure més »
Mateu II Visconti
Mateu II Visconti (1319 - Milà, Senyoriu de Milà, 1355) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1355, juntament amb els seus germans Galeàs II i Bernabé Visconti.
Nou!!: 1382 і Mateu II Visconti · Veure més »
Mesquita d'al-Aqmar
La mesquita d'al-Àqmar és una de les mesquites més interessants de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectònic conegut com Caire Històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 1382 і Mesquita d'al-Aqmar · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: 1382 і Monarquia electiva · Veure més »
Monembasia
Promontori de Monembasia, vista des del port de Gefira Badia de Monemvasia Monembasia (català medieval: Malvasia;;, també apareix Benefshe i Monvasya), és una vila medieval fortificada ubicada en una petita península de la costa est del Peloponès, a Grècia.
Nou!!: 1382 і Monembasia · Veure més »
Nižná Voľa
Nižná Voľa és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1382 і Nižná Voľa · Veure més »
Nicolau de Pròixida i Carròs
Nicolau de Pròixida i Carròs (? - ?, 1382) fou un alt funcionari reial.
Nou!!: 1382 і Nicolau de Pròixida i Carròs · Veure més »
Nicolau Oresme
Nicolau Oresme (1323-1382) va ser un erudit medieval conseller de Carles V de França i divulgador científic.
Nou!!: 1382 і Nicolau Oresme · Veure més »
Occitània del segle XIV al XVII
La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.
Nou!!: 1382 і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »
Orde de Sant Pau Primer Eremita
LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.
Nou!!: 1382 і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: 1382 і Orde dels Predicadors · Veure més »
Párnica
Párnica és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1382 і Párnica · Veure més »
Pedro López de Ayala
Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».
Nou!!: 1382 і Pedro López de Ayala · Veure més »
Període Nanboku-chō
Capitals de les Corts durant l'era Nanobukchō (Kioto al Nord, Yoshino al Sud). El és un període de la història del Japó, que abastà des de 1336 fins a 1392, en els primers anys de l'era Muromachi.
Nou!!: 1382 і Període Nanboku-chō · Veure més »
Pere de San Superano
Pere de San Superano (? - 1402) fou un dels capitans de la companyia navarresa que va operar a la Morea des del 1379 i que fou príncep d'Acaia, estat del qual fou governant des del 1386 fins a la seva mort.
Nou!!: 1382 і Pere de San Superano · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1382 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Xipre
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.
Nou!!: 1382 і Pere I de Xipre · Veure més »
Pere II d'Urgell
Escut d'Armes de Pere II d'Urgell segons l'Armorial de Gelre: partit del Senyal Reial, d'or i dos pals de gules, i el segon d'armes d'Urgell, escacat d'or i sable Pere II d'Aragó-Urgell i de Comenge, anomenat simplement Pere II d'Urgell (?, 1340 — Balaguer, 1408) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1347-1408).
Nou!!: 1382 і Pere II d'Urgell · Veure més »
Piera
Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.
Nou!!: 1382 і Piera · Veure més »
Pir Ali Badak
Pir Ali Badak - el seu nom apareix també com Budak, Buduk, Baduk i Badik - (+1382) fou un amir (general) que va servir al jalayírida Hasan Buzurg i després als muzaffàrides retornant més tard al servei dels jalayírides.
Nou!!: 1382 і Pir Ali Badak · Veure més »
Potries
Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.
Nou!!: 1382 і Potries · Veure més »
President de Lituània
El President de la República de Lituània és el cap d'Estat de Lituània.
Nou!!: 1382 і President de Lituània · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: 1382 і Província de Siunia · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: 1382 і Qalàwun · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: 1382 і Qara Qoyunlu · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: 1382 і Regió del Karabakh · Veure més »
Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser
Les restes del castell i muralles d'Albocàsser estan situats al municipi del mateix nom, de la comarca de l'Alt Maestrat, i estan catalogats en el seu conjunt com un Bé d'Interès Cultural, amb declaració genèrica i anotació ministerial número RI-51-011208 i data d'aquesta: 27 de juliol de 2004 http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble.
Nou!!: 1382 і Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser · Veure més »
Riba-roja de Túria
Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: 1382 і Riba-roja de Túria · Veure més »
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Nou!!: 1382 і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: 1382 і Rumèlia · Veure més »
Sadaijin
El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.
Nou!!: 1382 і Sadaijin · Veure més »
Salas (Astúries)
Salas és un conceyu del Principat d'Astúries al centre-occident de la regió.
Nou!!: 1382 і Salas (Astúries) · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: 1382 і Samogítia · Veure més »
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Nou!!: 1382 і Sant Marc de Roma · Veure més »
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat a 16,9 km de la Ciutat Comtal.
Nou!!: 1382 і Sant Vicenç dels Horts · Veure més »
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Nou!!: 1382 і Santa Sabina (títol cardenalici) · Veure més »
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Nou!!: 1382 і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: 1382 і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Senyoria de Dampierre
Wappen des Hauses Dampierre (Aube) La senyoria de Dampierre fou una jurisdicció feudal de Xampanya.
Nou!!: 1382 і Senyoria de Dampierre · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: 1382 і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Simó de Cramaud
Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.
Nou!!: 1382 і Simó de Cramaud · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: 1382 і Sofia · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: 1382 і Soldanat Mameluc · Veure més »
Teodor Paleòleg
Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Nou!!: 1382 і Teodor Paleòleg · Veure més »
Teodora Cantacuzena (muller d'Aleix IV de Trebisonda)
Teodora Cantacuzena Gran Comnena en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή Μεγάλη Κομνηνή, morta el 12 de novembre de 1426, va ser l'emperadriu consort d'Aleix IV de Trebisonda.
Nou!!: 1382 і Teodora Cantacuzena (muller d'Aleix IV de Trebisonda) · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: 1382 і Toktamix · Veure més »
Torre del Castell (Malgrat de Mar)
Torre del Castell de Malgrat de Mar La Torre del Castell és una torre de guaita situada dalt del Parc del Castell de Malgrat de Mar (Maresme).
Nou!!: 1382 і Torre del Castell (Malgrat de Mar) · Veure més »
Traducció lingüística
La Pedra de Rosetta Una traducció és la interpretació del significat d'un text i la seva corresponent transformació en un text equivalent que reprodueix el mateix missatge en una llengua diferent.
Nou!!: 1382 і Traducció lingüística · Veure més »
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Nou!!: 1382 і Trieste · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: 1382 і Valàquia · Veure més »
Valkovce
Valkovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1382 і Valkovce · Veure més »
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Nou!!: 1382 і Violant de Bar · Veure més »
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: 1382 і Vistabella del Maestrat · Veure més »
Vyšná Olšava
Vyšná Olšava és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1382 і Vyšná Olšava · Veure més »
Winchester
Winchester és una ciutat a l'extrem sud d'Anglaterra.
Nou!!: 1382 і Winchester · Veure més »
Xestalgar
Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: 1382 і Xestalgar · Veure més »
Zalduondo
Zalduondo és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.
Nou!!: 1382 і Zalduondo · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1382 і 13 d'agost · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: 1382 і 1358 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: 1382 і 20 de gener · Veure més »
