Accés més ràpid que el navegador!
254 les relacions: Adil Shah Jalayir, Ahdal, Al-Àixraf Xaban, Al-Mansur Alà-ad-Din Alí, Al-Mustàssim (abbàssida del Caire), Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire), Algirdas, Alta Lusàcia, Alytus, Amadeu VII de Savoia, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Andrea di Bonaiuto, Andrei de Pólotsk, Angelina de Marsciano, Aragó (cognom), Arnau (abat de Sant Quirze), Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de l'Aquila, Arquebisbat de Lublin, Arquebisbat de Matera-Irsina, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Veszprém, Artur II de Bretanya, Astorgi I Manfredi, Avinyó (Valclusa), Àqaba, Baiona, Bandera de València, Banu l-Kanz, Barquq, Basílica de Sant Climent del Laterà, Batalla de Marino, Bayram Khoja, Beatriu de Xèrica i d'Arborea, Beguines i begards, Bertinoro, Beverley, Bisbat d'Accia, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Autun, Bisbat de Baiona, ..., Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Fiesole, Bisbat de Forlì-Bertinoro, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Győr, Bisbat de Kíiv-Jitòmir, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lisieux, Bisbat de Meaux, Bisbat de Parma, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Teano-Calvi, Bisbat de Terni-Narni-Amelia, Bisbat de Valença, Bisbat de Vic, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bolsena, Bonna de Berry, Butlla, Califat Abbàssida, Camarlenc (església catòlica), Carles III de Nàpols, Carles V de França, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Cassanhas, Castell de Carisbrooke, Catedral d'Oriola, Còdex de Laurenci, Cesena, Chiara Gambacorta, Cisma d'Occident, Climent VII d'Avinyó, Companyia navarresa, Comtat de Chester, Comtat de Dreux, Comtat de Mortain, Comtat de Perche, Comtat del Maine, Concili de Pisa, Concili de Viena, Constança Claramunt de Sicília, Convent del Carme (València), Coronatge, Corrado III Trinci, Correggio, Corts de Barcelona (1377-1378), Crònica de Morea, Crònica de Nèstor, Demetri I de Moscou, Dinastia bahrita, Dinastia Jagelló, Dinastia jalayírida, Dinastia Trần, Districte de Thana, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ducat de València, Edat mitjana, Eduard III d'Anglaterra, Eduard III de Bar, Elisabet de Caríntia, Ermita de Sant Joan de Blanes, Ermita de Santa Anna (Xàtiva), Escut de Bòsnia i Hercegovina, Escut de Collbató, Escut de València, Escuts amb el Senyal Reial, Església de l'Assumpció de Catí, Església de Sant Francesc (Xàtiva), Església del Salvador (València), Església major d'Ulm, Estudiantina, Faenza, Família jerònima, Filippo Brunelleschi, Frederic III de Sicília, Galceran de Besora i de Cartellà, Garcia Fernández de Heredia, Gombrèn, Guerra Civil lituana, Guerra Civil lituana (1389-1392), Guerra de Chioggia, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guidantonio I Montefeltro, Guillaume de Machaut, Guillem Alidosi, Guillem de Guimerà i d'Abella, Hankovce (Bardejov), Història d'Anglaterra, Història de Bòsnia i Hercegovina, Història de Còrsega, Història de Corea, Història de Corea del Sud, Història de les Illes Canàries, Història de les inundacions de Girona, Història de Reus, Història de Roma, Ibn Ghurab, Illa de Wight, Jikji, Joan el Caçador, Joan I de Portugal, Joan III Malatesta de Sogliano, Joana de Borbó, Johan Ferrández d'Heredia, John Hawkwood, Kochanovce (Bardejov), Konkan, La Grallera, Ladislau I de Nàpols, Ladislau II Jagelló, Lazis, Llista d'anys, Llista d'emperadors de Mèxic, Llista de batles de Campos, Llista de califes abbàssides del Caire, Llista de comtes de Provença, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de governants de Moldàvia, Llista de monarques britànics, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llotja de la Seda, Lluís I de Provença, Lluís II de Provença, Macari de Constantinoble, Makuria, Malé Leváre, Maria Chatillon-Blois, Maria de Sicília, Marià IV d'Arborea, Marià V d'Arborea, Mascalvó, Mata d'Armanyac, Mateu Guimerà d'Agrigent, Monestir de Ravanica, Muhàmmad Bulak Khan, Nolfo II Montefeltro, Nuno Álvares Pereira, Orde de Sant Pau Primer Eremita, Palau dels Papes, Papa Climent V, Papa Gregori XI, Papat d'Avinyó, Parc Nacional Piatra Craiului, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Alençon, Pere II de Sicília, Pere III de Grevalosa, Plantagenet, Pobres Eremites de Sant Jeroni, Portal de Barcelona (Cardona), Príncep de Gal·les, President de la Generalitat de Catalunya, President de Lituània, Qara Qoyunlu, Ramon d'Escales, Reconquesta de Gal·lípoli, Regne d'Anglaterra, Renaixement, Ricard II d'Anglaterra, Riudecols, Robert de Juliac, Sala de Jurats i Justícies, Sant Miquel de Sorba, Santa Maria de Rye, Senyera del País Valencià, Senyoriu d'Irlanda, Setge d'Avinyó (1398-1403), Setge de Baiona, Sibil·la de Fortià, Soldanat Mameluc, Sultanat de Palembang, Sylvester Budes, Tabriz, Tamerlà, Tecnologia de la dinastia Song, Tecnologia medieval, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Timur Malik, Tipus (tipografia), Toktamix, Torrent (Baix Empordà), Tractat de Liubutsk, Trincia II Trinci, Universitat de Coïmbra, Urbà VI, Varano, Vescomtat de Narbona, Vietnam, Vilafortuny, Warnant-Dreye, Xah Rukh (timúrida), 14 de gener, 1446, 15 d'abril, 21 de juny, 30 de juny. Ampliar l'índex (204 més) »
Adil Shah Jalayir
Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
Nou!!: 1377 і Adil Shah Jalayir · Veure més »
Ahdal
Els al-Àhdal o Mahàdila foren una família de sàyyids que visqueren al sud-oest de la península Aràbiga, descendents del sisè imam alida Jàfar as-Sàdiq.
Nou!!: 1377 і Ahdal · Veure més »
Al-Àixraf Xaban
Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1363 - 1377).
Nou!!: 1377 і Al-Àixraf Xaban · Veure més »
Al-Mansur Alà-ad-Din Alí
Al-Màlik al-Mansur Alà-ad-Din Alí ibn Xaban, més conegut simplement com al-Mansur Alí o al-Mansur Alà-ad-Din Alí (el Caire, 1368 - Egipte, 19 de maig de 1381), fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1377-1381).
Nou!!: 1377 і Al-Mansur Alà-ad-Din Alí · Veure més »
Al-Mustàssim (abbàssida del Caire)
Abu-Yahya Zakariya al-Mústassim bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mústassim, califa abbàssida del Caire (1377 i 1386-1389), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: 1377 і Al-Mustàssim (abbàssida del Caire) · Veure més »
Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mutawàkkil ala-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mutawàkkil I (?-1406), fou califa abbàssida del Caire (1362-1377, 1377-1383 i 1389-1406), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.
Nou!!: 1377 і Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire) · Veure més »
Algirdas
Algirdas, Gran duc de Lituània Segell de Olgierd (Algirdas). 1366 Algirdas (també Olgierd o Olgerdo) (1296 - maig de 1377) va ser el príncep de Kreva i Vítebsk, a més a més de gran duc de Lituània.
Nou!!: 1377 і Algirdas · Veure més »
Alta Lusàcia
L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.
Nou!!: 1377 і Alta Lusàcia · Veure més »
Alytus
Alytus és una ciutat amb drets de municipi del sud de Lituània, capital del districte municipal homònim.
Nou!!: 1377 і Alytus · Veure més »
Amadeu VII de Savoia
Amadeu VII de Savoia, anomenat el Comte Roig, (Chambéry, Savoia 1360 - íd. 1391) fou el comte de Savoia entre 1383 i 1391.
Nou!!: 1377 і Amadeu VII de Savoia · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: 1377 і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Andrea di Bonaiuto
''Esaltazione dell'ordine domenicano'' (detall) Andrea di Bonaiuto, Andrea Bonaiuti o Andrea da Firenze (Florència 1343 - 1377) va ser un pintor italià.
Nou!!: 1377 і Andrea di Bonaiuto · Veure més »
Andrei de Pólotsk
Andrei de Pólotsk (en belarús: Андрэй Альгердавіч, a lituà: Andrius Algirdaitis, nascut circa 1325 — 12 d'agost de 1399 a la batalla del riu Vorskla) era el fill gran d'Algirdas, Gran Duc de Lituània, i la seva primera dona Maria de Vítebsk.
Nou!!: 1377 і Andrei de Pólotsk · Veure més »
Angelina de Marsciano
Angelina de Marsciano (Montegiove, prop d'Orvieto, Toscana, 1377 - Foligno, 1435) fou una vídua i monja italiana, fundadora de la congregació de les Germanes Franciscanes de la Beata Angelina, i considerada per alguns com la fundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc.
Nou!!: 1377 і Angelina de Marsciano · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: 1377 і Aragó (cognom) · Veure més »
Arnau (abat de Sant Quirze)
Arnau fou abat del monestir Sant Quirze de Colera entre 1377 i 1384.
Nou!!: 1377 і Arnau (abat de Sant Quirze) · Veure més »
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat d'Acerenza · Veure més »
Arquebisbat d'Eger
El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »
Arquebisbat d'Oristany
Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »
Arquebisbat de Bari-Bitonto
Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de Gènova
Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Gènova · Veure més »
Arquebisbat de l'Aquila
LArquebisbat de l'Aquila (italià: arcidiocesi dell'Aquila) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica de la regió eclesiàstica Abruços-Molise, a Itàlia.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de l'Aquila · Veure més »
Arquebisbat de Lublin
L'església dels Sants Apòstols de Chełm, que va ser catedral de la diòcesi del 1664 al 1773. jesuïtes de Krasnystaw; l'església de Sant Francesc Xavier va ser catedral de la diòcesi di Chełm del 1773 al 1805. L'acadèmia de Zamość, fundada el 1600, que serví com a primer seminari de la diòcesi de Chełm. El seminari arxiepiscopal de Lublin. La universitat catòlica ''Joan Pau II'' de Lublin. Larquebisbat de Lublin (polonès: Archidiecezja lubelska; llatí: Archidioecesis Lublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Lublin · Veure més »
Arquebisbat de Matera-Irsina
Larquebisbat de Matera-Irsina (italià: arcidiocesi di Matera-Irsina; llatí: Archidioecesis Materanensis-Montis Pelusii) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Matera-Irsina · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Rossano-Cariati
Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Rossano-Cariati · Veure més »
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »
Arquebisbat de Veszprém
El palau arxiepiscopal de Veszprém. La basílica menor de Santa Teresa de Keszthely. Vista aèria de l'abadia cistercenca de Zirc. Larquebisbat de Veszprém (hongarès: Veszprémi főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Veszprimiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.
Nou!!: 1377 і Arquebisbat de Veszprém · Veure més »
Artur II de Bretanya
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.
Nou!!: 1377 і Artur II de Bretanya · Veure més »
Astorgi I Manfredi
Astorgi I Manfredi (Astorgio I Manfredi) va ser fill de Joan Manfredi.
Nou!!: 1377 і Astorgi I Manfredi · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: 1377 і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Àqaba
Àqaba o al-Àqaba és una ciutat costanera de Jordània, capital de la governació d'Àqaba, a l'anomenat golf d'Àqaba, i és l'únic port de Jordània a la mar Roja.
Nou!!: 1377 і Àqaba · Veure més »
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Nou!!: 1377 і Baiona · Veure més »
Bandera de València
La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.
Nou!!: 1377 і Bandera de València · Veure més »
Banu l-Kanz
Els Banu l-Kanz fou un clan àrab de la tribu rabia que van emigrar al a la regió d'Assuan on es van barrejar amb beges locals, i van acabar dominant les mines d'or d'al-Allaki.
Nou!!: 1377 і Banu l-Kanz · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: 1377 і Barquq · Veure més »
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Nou!!: 1377 і Basílica de Sant Climent del Laterà · Veure més »
Batalla de Marino
La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.
Nou!!: 1377 і Batalla de Marino · Veure més »
Bayram Khoja
Bayram Khodja (+ 1380) fou emir dels qara qoyunlu, el primer que va gaudir d'un poder per damunt de la direcció de la tribu.
Nou!!: 1377 і Bayram Khoja · Veure més »
Beatriu de Xèrica i d'Arborea
Beatriu de Xèrica i d'Arborea (? - 1373) era una de les filles de Pere de Xèrica i Bonaventura d'Arborea.
Nou!!: 1377 і Beatriu de Xèrica i d'Arborea · Veure més »
Beguines i begards
Beguina, gravat xilogràfic de ''Des dodes dantz''. Lübeck, 1489. Beguina i begard foren els noms que, des del, es feren servir per anomenar els membres d'associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1377 і Beguines i begards · Veure més »
Bertinoro
Bertinoro és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, situada entre Cesena i Forlì (a 16 km de Forlì, i entre ambdues ciutats la de Forlimpopoli) amb uns 10.000 habitants.
Nou!!: 1377 і Bertinoro · Veure més »
Beverley
Beverley (pronunciat /ˈbivɚ.li/) és una ciutat del Regne Unit, capital del comtat d'East Riding of Yorkshire, al nord-est d'Anglaterra.
Nou!!: 1377 і Beverley · Veure més »
Bisbat d'Accia
Il convento di Sant'Antonio di Casabianca. El bisbat d'Accia (francès: Diocèse d'Accia, llatí: Dioecesis Acciensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.
Nou!!: 1377 і Bisbat d'Accia · Veure més »
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1377 і Bisbat d'Aosta · Veure més »
Bisbat d'Autun
Leodegari. L'ex catedral de Sant Vincenç a Mâcon. L'ex catedral de Sant Vincenç a Chalon-sur-Saône. La basílica de Paray-le-Monial que allotjà santa Margherita Maria Alacoque. El bisbat d'Autun (francès: Diòcese d'Autun, llatí: Dioecesis Augustodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: 1377 і Bisbat d'Autun · Veure més »
Bisbat de Baiona
catedral de l'Assumpció de Maria a Lescar Oloron El Santuari de Nostra Senyora de Bétharram, on el 1835 e prevere de la diòcesi Michel Garicoïts fundà la congregació dels Preveres del Sagrat Cor de Jesús de Bétharram. El bisbat de Baiona (francès: Diocèse de Bayonne, Lescar et Oloron, llatí: Dioecesis Baionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Baiona · Veure més »
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »
Bisbat de Fiesole
El bisbat de Fiesole (italià: diocesi di Fiesole; llatí: Dioecesis Faesulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Fiesole · Veure més »
Bisbat de Forlì-Bertinoro
La cocatedral de Bertinoro. La catedral de Forlì L'església de Ronco L'església del Seminari episcopal de Bertinoro Basílica menore de San Rufillo. L'església de Coccolia Façana de l'Abadia de Sant'Ellero L'església de Castrocaro Terme El bisbat de Forlì-Bertinoro (italià: diocesi di Forlì-Bertinoro; llatí: Dioecesis Foroliviensis-Brittinoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Forlì-Bertinoro · Veure més »
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Gubbio · Veure més »
Bisbat de Győr
El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Győr · Veure més »
Bisbat de Kíiv-Jitòmir
El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitalij Kryvyc'kyj, S.D.B.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Kíiv-Jitòmir · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Lisieux
El costat nord-est de l'ex catedral de Sant Pere. capítol de la catedral Jean-Baptiste-René Le Bas de Fresne com a residència privada. L'església de Sant Jaume de Lisieux. El bisbat de Lisieux fou una divisió episcopal de França amb seu a la ciutat de Lisieux a Normandia.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Lisieux · Veure més »
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Meaux · Veure més »
Bisbat de Parma
Davallament de la creu'' de Benedetto Antelami dins de la catedral de Parma. L'església de San Bernard de ll'abadia de Fontevivo. El baptisteri de Parma. palau episcopal. El bisbat de Parma (italià: diocesi di Parma; llatí: Dioecesis Parmensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Parma · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de Teano-Calvi
El bisbat de Teano-Calvi (italià: diocesi di Teano-Calvi; llatí: Dioecesis Theanensis-Calvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Teano-Calvi · Veure més »
Bisbat de Terni-Narni-Amelia
El bisbat de Terni-Narni-Amelia (italià: Diocesi di Terni-Narni-Amelia; llatí: Dioecesis Interamnensis-Narniensis-Amerina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Terni-Narni-Amelia · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Valença · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Vic · Veure més »
Bisbat de Viena del Delfinat
Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1377 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1377 і Bisbat suburbicari d'Òstia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1377 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Bolsena
Bolsena és una ciutat d'Itàlia a la província de Viterbo de la regió del Laci, a la vora del llac anomenat també de Bolsena.
Nou!!: 1377 і Bolsena · Veure més »
Bonna de Berry
Bonna de Berry (1365 - Carlat, França 1435) fou una infanta de Berry, comtessa consort de Savoia i comtessa consort d'Armanyac.
Nou!!: 1377 і Bonna de Berry · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: 1377 і Butlla · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: 1377 і Califat Abbàssida · Veure més »
Camarlenc (església catòlica)
seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.
Nou!!: 1377 і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Nou!!: 1377 і Carles III de Nàpols · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: 1377 і Carles V de França · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: 1377 і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: 1377 і Casal de Barcelona · Veure més »
Cassanhas
Cassanhas (en francès Cassaignes) és una vila de la regió d'Occitània, departament de l'Aude, districte (arrondissement) de Limós, cantó de Coisan.
Nou!!: 1377 і Cassanhas · Veure més »
Castell de Carisbrooke
El castell de Carisbrooke (en anglès Carisbrooke Castle) és una històrica fortificació situada a Carisbrooke, prop de Newport, a l'Illa de Wight.
Nou!!: 1377 і Castell de Carisbrooke · Veure més »
Catedral d'Oriola
La Santa Església Catedral del Salvador és la catedral de la diòcesi Oriola-Alacant, a Oriola a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: 1377 і Catedral d'Oriola · Veure més »
Còdex de Laurenci
El Còdex de Laurenci (en rus: Лаврентьевский список, Лаврентьевская летопись) és una compilació de cròniques que inclou la més antiga versió de la Crònica de Nèstor i les seues continuacions, sobretot relatant els esdeveniments del Principat de Vladímir-Súzdal.
Nou!!: 1377 і Còdex de Laurenci · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: 1377 і Cesena · Veure més »
Chiara Gambacorta
Chiara Gambacorta o Gambacorti (Florència?, 1362 - Pisa, 17 d'abril de 1420) fou una jove d'una poderosa família pisana, monja i abadessa dominica.
Nou!!: 1377 і Chiara Gambacorta · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: 1377 і Cisma d'Occident · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: 1377 і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Nou!!: 1377 і Companyia navarresa · Veure més »
Comtat de Chester
Armes del Comte de Chester: ''Azur, amb 3 garbes de blat El comtat de Chester fou una antiga jurisdicció de l'Anglaterra normanda centrada a Chester.
Nou!!: 1377 і Comtat de Chester · Veure més »
Comtat de Dreux
Escut dels comtes de Dreux El comtat de Dreux fou un jurisdicció feudal de França, a l'antic ducat de Normandia.
Nou!!: 1377 і Comtat de Dreux · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1377 і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Perche
El comtat de Perche o comtat del Perche fou una jurisdicció feudal de França a la regió del Perche (Sylva Pertica).
Nou!!: 1377 і Comtat de Perche · Veure més »
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Nou!!: 1377 і Comtat del Maine · Veure més »
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Nou!!: 1377 і Concili de Pisa · Veure més »
Concili de Viena
El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.
Nou!!: 1377 і Concili de Viena · Veure més »
Constança Claramunt de Sicília
Constança de Claramunt (en català), Constanza Chiaramonti (en sicilià) o Costanza Chiaramonte o Chiaromonte (en italià) (1377 circa – 1423), fou una reina de Nàpols, de Sicília i d'Hongria, pertanyent a la família catalana dels Claramunt, establerta a Sicília a partir del control de l'illa per part del rei català Pere el Gran, després l'episodi de les Vespres Sicilianes.
Nou!!: 1377 і Constança Claramunt de Sicília · Veure més »
Convent del Carme (València)
El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.
Nou!!: 1377 і Convent del Carme (València) · Veure més »
Coronatge
El coronatge era un impost demanat pel monarca per a pagar les despeses derivades de la coronació del rei o de la reina.
Nou!!: 1377 і Coronatge · Veure més »
Corrado III Trinci
Corrado III Trinci fou fill d'Ugolino II Novello.
Nou!!: 1377 і Corrado III Trinci · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1377 і Correggio · Veure més »
Corts de Barcelona (1377-1378)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona, en 1377-1378, sent President de la Generalitat en Guillem de Guimerà i d'Abella.
Nou!!: 1377 і Corts de Barcelona (1377-1378) · Veure més »
Crònica de Morea
La Crònica de Morea (en grec: Το χρονικόν τουΜορέως) és un extens text del o del qual existeixen quatre versions; la primera en francès medieval, la segona en grec medieval, la tercera en italià i la quarta en aragonès.
Nou!!: 1377 і Crònica de Morea · Veure més »
Crònica de Nèstor
La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ, transliterat Pověstĭ vremęnĭnyhŭ lětŭ; Апо́весць міну́лыхчасо́ў, en alfabet łacinka belarús Apovieść minulych časoŭ; По́весть временны́хлет, transcrit Póvest vremennikh let; По́вість мину́лихліт, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment 'Relat dels anys passats') és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113.
Nou!!: 1377 і Crònica de Nèstor · Veure més »
Demetri I de Moscou
Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).
Nou!!: 1377 і Demetri I de Moscou · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: 1377 і Dinastia bahrita · Veure més »
Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.
Nou!!: 1377 і Dinastia Jagelló · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: 1377 і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Trần
La dinastia Trần (Nhà Trần, 陳朝, Trần triều) va ser la dinasta imperial al Vietnam (aleshores conegut com a Đại Việt) entre el 1225 i el 1400.
Nou!!: 1377 і Dinastia Trần · Veure més »
Districte de Thana
El districte de Thana (maratha |ठाणे जिल्हा) és una divisió administrativa de Maharashtra amb capital a Thana (o Thane) que li dona nom i antigament Shristhanaka, capital dels silahares.
Nou!!: 1377 і Districte de Thana · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: 1377 і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Nou!!: 1377 і Ducat de Neopàtria · Veure més »
Ducat de València
El ducat de València és un títol nobiliari creat el 26 de novembre de 1847 per Isabel II a favor del capità general Ramón María Narváez y Campos per a recompensar els serveis del desembarcament de Narváez a València (1843) on va sotmetre als últims reductes esparteristes.
Nou!!: 1377 і Ducat de València · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: 1377 і Edat mitjana · Veure més »
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Nou!!: 1377 і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »
Eduard III de Bar
Eduard III de Bar (finals de juny de 1377 - 25 d'octubre de 1415, Agincourt) va ser marquès de Pont-à-Mousson de 1399 a 1415 i duc de Bar de 1411 a 1415.
Nou!!: 1377 і Eduard III de Bar · Veure més »
Elisabet de Caríntia
Elisabet de Caríntia (1298 Goerz, Àustria - v. 1349), reina consort de Sicília (1337-1342).
Nou!!: 1377 і Elisabet de Caríntia · Veure més »
Ermita de Sant Joan de Blanes
L'Ermita de Sant Joan de Blanes és una església del municipi de Blanes (Selva).
Nou!!: 1377 і Ermita de Sant Joan de Blanes · Veure més »
Ermita de Santa Anna (Xàtiva)
L'Ermita de Santa Anna és al cim del turó de Santa Anna, en un enclavament territorial pertanyent al municipi de Xàtiva (València), però al qual s'accedeix travessant el municipi veí de La Llosa de Ranes i prenent el camí dels Banys de Santa Ana.
Nou!!: 1377 і Ermita de Santa Anna (Xàtiva) · Veure més »
Escut de Bòsnia i Hercegovina
L'escut de Bòsnia i Hercegovina fou adoptat el 1998 en substitució de l'antic disseny usat des del 1992, arran de la independència.
Nou!!: 1377 і Escut de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Escut de Collbató
L'escut oficial de Collbató té el següent blasonament.
Nou!!: 1377 і Escut de Collbató · Veure més »
Escut de València
L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.
Nou!!: 1377 і Escut de València · Veure més »
Escuts amb el Senyal Reial
Aquest és un llistat de diferents Escuts amb el Senyal Reial, amb les seves imatges.
Nou!!: 1377 і Escuts amb el Senyal Reial · Veure més »
Església de l'Assumpció de Catí
L'Església de l'Assumpció de Catí, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil gòtic amb afegits barrocs —situada al centre de la població, entre el carrer Major i la plaça de l'Església—, és la parròquia de la població, temple catòlic que pertany al bisbat de Tortosa.
Nou!!: 1377 і Església de l'Assumpció de Catí · Veure més »
Església de Sant Francesc (Xàtiva)
L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.
Nou!!: 1377 і Església de Sant Francesc (Xàtiva) · Veure més »
Església del Salvador (València)
La Reial Església del Santíssim Crist del Salvador o Església del Salvador és una de les tretze esglésies amb què Jaume I va dotar a la ciutat, encara que és una de les que més transformacions ha sofert.
Nou!!: 1377 і Església del Salvador (València) · Veure més »
Església major d'Ulm
Lesglésia major d'Ulm fou l'església principal de l'antiga ciutat lliure imperial d'Ulm, a Alemanya.
Nou!!: 1377 і Església major d'Ulm · Veure més »
Estudiantina
Estudiantina de Sevilla a Badajoz (2007). Una estudiantina és una germandat d'estudiants universitaris pròpia d'Espanya, Portugal, els Països Baixos, Amèrica central o Amèrica del sud, que duen una combinació de vestits antics i que interpreten temes musicals del folklore europeu i hispanoamericà, fent ús generalment de cordòfons.
Nou!!: 1377 і Estudiantina · Veure més »
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Nou!!: 1377 і Faenza · Veure més »
Família jerònima
La família jerònima és el conjunt de comunitats i ordes religiosos cristians, masculins i femenins, que posats sota l'advocació de Sant Jeroni d'Estridó segueixen les directrius i el carisma que aquest autor dona en alguns escrits, formant-ne una regla o combinant-les amb altres regles.
Nou!!: 1377 і Família jerònima · Veure més »
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.
Nou!!: 1377 і Filippo Brunelleschi · Veure més »
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Nou!!: 1377 і Frederic III de Sicília · Veure més »
Galceran de Besora i de Cartellà
Galceran de Besora i de Cartellà, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1377-1378, nomenat per les Corts de Barcelona (1377).
Nou!!: 1377 і Galceran de Besora i de Cartellà · Veure més »
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Nou!!: 1377 і Garcia Fernández de Heredia · Veure més »
Gombrèn
Gombrèn és un municipi català de la comarca del Ripollès, situat al nord-oest de la regió de l'Alt Ter.
Nou!!: 1377 і Gombrèn · Veure més »
Guerra Civil lituana
La Guerra Civil lituana de 1381 a 1384 va ser la primera lluita entre els cosins Ladislau II Jagelló, Gran Duc de Lituània i posteriorment Rei de Polònia, i Vitautas.
Nou!!: 1377 і Guerra Civil lituana · Veure més »
Guerra Civil lituana (1389-1392)
La Guerra civil lituana de 1389-1392 va ser el segon conflicte civil entre Jogaila, rei de Polònia i Gran Duc de Lituània, i el seu cosí Vitautas el Gran.
Nou!!: 1377 і Guerra Civil lituana (1389-1392) · Veure més »
Guerra de Chioggia
La Guerra de Chioggia va ser una de les guerres més dures d'entre les esdevingudes entre la República de Gènova i la República de Venècia (Guerra venecianogenovesa), que va tenir lloc entre els anys 1376 i 1381.
Nou!!: 1377 і Guerra de Chioggia · Veure més »
Guerra de la Independència d'Escòcia
Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.
Nou!!: 1377 і Guerra de la Independència d'Escòcia · Veure més »
Guidantonio I Montefeltro
Guidantonio I Montefeltro ((Urbino 1377-Urbino 1443) va ser fill d'Antoni II Montefeltro. Va succeir al seu pare com a comte de Montefeltro (amb els annexes títols de senyor de San Leo i Cantiano) i d'Urbino el 1404 i va ser confirmat com a vicari pontifici d'Urbino, Cagli i Gubbio per butlla del 16 de maig de. El 1408 va ser nomenat vicari pontifici d'Assís (amb Bastia Umbra, Spello i Nocera Umbra però les dues darreres les va cedir el juliol de 1416 a Braccio di Montone). Fou capità de l'exèrcit del rei de Nàpols (1408) i gran conestable del Regne de Nàpols (abril 1409). El gener del 1410 va ser nomenat vicari pontifici a Forlimpopoli. El maig del 1412 va ser nomenat capità de l'exèrcit de l'antipapa Joan XXIII. El setembre de 1413 va haver de cedir Forlimpopoli als Ordelaffi, però en va ser reconegut de nou senyor el maig de 1419 a canvi d'un pagament de dotze mil florins. L'antipapa li va concedir Forli el setembre del 1413 però mai va dominar la ciutat. El gener de 1419 el Papa el va elevar a duc d'Urbino, títol de caràcter vitalici, i gonfanoner de l'Església. El 25 d'abril del 1420 va ser nomenat vicari pontifici dels estats dels Feltreschi i senyor sobirà de Frontone. El 1424 va rebre el rectorat pontifici de Massa Trabaria i el vicariat pontifici de Castel Durante per butlla del 12 de maig de 1424, com a dot de la seva muller, però en va ser expulsat el 1426 per la població local fidel als Brancaleoni. El gener del 1424 va ser nomenat capità de l'exèrcit de Venècia. El 16 de març de 1429 va ser creat comte de Castel Durante i el 1430 va arrabassar als Brancaleoni Sassocorvaro, Lunano e Montelucco. El 3 de setembre de 1430 va ser nomenat capità general de l'exèrcit de Florència però va renunciar al càrrec l'11 de desembre del 1430. El setembre de 1431 va ser nomenat senyor sobirà de Città di Castello i la va conservar fins al novembre del 1432. El 1435 va ser nomenat senyor sobirà de Pergola i de Mongtone (aquesta darrera la va rebre l'agost de 1435 però la va retornar aviat a Carlo di Montone). El 1443 el Papa Eugeni IV li va donar en feu Sant’Angelo in Vado, Mercatello sul Metauro i Lamole. Va morir a Urbino el 22 de febrer de 1443 i va ser enterrat a l'església de Sant Donat. Es va casar dues vegades, la primera el setembre de 1397 amb Rengarda Malatesta, filla de Galeotto Malatesta, senyor de Rímini, Fano, Fossombrone i Cesena, que va ser repudiada el 1424. La segona el 23 de gener de 1424 amb Caterina Colonna, filla de Llorenç Onofre Colonna, comte d'Alba. Va deixar cinc fills legítims i quatre naturals: Agnesina, Oddo Antonio II Montefeltro, Violant Montefeltro, Sveva Montefeltro, Raffello (mort jove), Frederic (mort jove), Pere (Capità de cavalleria de l'exèrcit del duc de Milà des del 1439), Frederic III Montefeltro i Aura Feltria (casada vers el 1420 amb Bernardino Ubaldini della Carda, senyor de Vespolate, i morta el 1437). Categoria:Comtes de Montefeltro Categoria:Ducs d'Urbino Categoria:Persones d'Urbino Categoria:Morts a Urbino.
Nou!!: 1377 і Guidantonio I Montefeltro · Veure més »
Guillaume de Machaut
La Natura ofereix a '''Machaut''' (el de la dreta) tres infants: Sentit, Retòrica i Música(Miniatura del segle XIV). Guillaume de Machaut (c. 1300-1377), de vegades escrit Machault, va ser el més cèlebre escriptor i compositor francès del.
Nou!!: 1377 і Guillaume de Machaut · Veure més »
Guillem Alidosi
Guillem Alidosi (italià: Guglielmo Alidosi) fou fill de Robert Alidosi.
Nou!!: 1377 і Guillem Alidosi · Veure més »
Guillem de Guimerà i d'Abella
Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.
Nou!!: 1377 і Guillem de Guimerà i d'Abella · Veure més »
Hankovce (Bardejov)
Hankovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1377 і Hankovce (Bardejov) · Veure més »
Història d'Anglaterra
Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.
Nou!!: 1377 і Història d'Anglaterra · Veure més »
Història de Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans.
Nou!!: 1377 і Història de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Història de Còrsega
Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.
Nou!!: 1377 і Història de Còrsega · Veure més »
Història de Corea
20px Aquest article tracta sobre la història de Corea fins a la seva divisió el 1948.
Nou!!: 1377 і Història de Corea · Veure més »
Història de Corea del Sud
20px Aquest article tracta sobre la història de Corea del Sud des de la seva fundació el 1948.
Nou!!: 1377 і Història de Corea del Sud · Veure més »
Història de les Illes Canàries
Mapa de les Illes Canàries La història de les Illes Canàries és molt antiga, ja que eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes.
Nou!!: 1377 і Història de les Illes Canàries · Veure més »
Història de les inundacions de Girona
Al llarg de la història hi ha hagut moltes inundacions a Girona.
Nou!!: 1377 і Història de les inundacions de Girona · Veure més »
Història de Reus
A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Nou!!: 1377 і Història de Reus · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: 1377 і Història de Roma · Veure més »
Ibn Ghurab
Sad-ad-Din Ibrahim ibn Abd-ar-Razzaq ibn Ghurab, més conegut simplement com a Ibn Ghurab (ca. 1377-1406) fou un home d'estat del Soldanat Mameluc, dirigent efectiu del país per algun temps.
Nou!!: 1377 і Ibn Ghurab · Veure més »
Illa de Wight
L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.
Nou!!: 1377 і Illa de Wight · Veure més »
Jikji
Jikji és el títol abreviat d'un llibre budista coreà imprès l'any 1377 durant la Dinastia Goryeo.
Nou!!: 1377 і Jikji · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: 1377 і Joan el Caçador · Veure més »
Joan I de Portugal
Joan I de Portugal, dit el Gran o el de Bona Memòria (Lisboa, 1357 - ibíd., 1433) fou rei de Portugal (1385-1433), el primer de la dinastia Avís.
Nou!!: 1377 і Joan I de Portugal · Veure més »
Joan III Malatesta de Sogliano
Joan III Malatesta de Sogliano (1377 - 1442) conegut per Zanne (el seu nom en dialecte romanyol) fou fill de Malatesta II Malatesta de Sogliano.
Nou!!: 1377 і Joan III Malatesta de Sogliano · Veure més »
Joana de Borbó
Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Nou!!: 1377 і Joana de Borbó · Veure més »
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: 1377 і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »
John Hawkwood
Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.
Nou!!: 1377 і John Hawkwood · Veure més »
Kochanovce (Bardejov)
Kochanovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1377 і Kochanovce (Bardejov) · Veure més »
Konkan
Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.
Nou!!: 1377 і Konkan · Veure més »
La Grallera
La Grallera és una vila avui desapareguda de la comarca del Segrià, ubicada geogràficament a cavall entre els termes municipals de Torrefarrera, Torre-serona i Benavent de Segrià.
Nou!!: 1377 і La Grallera · Veure més »
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Nou!!: 1377 і Ladislau I de Nàpols · Veure més »
Ladislau II Jagelló
Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.
Nou!!: 1377 і Ladislau II Jagelló · Veure més »
Lazis
Els lazis o lazes (llatí: laci, grec Λἁσοι) foren una tribu caucàsica unificada vers finals del o primera meitat del.
Nou!!: 1377 і Lazis · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1377 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'emperadors de Mèxic
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.
Nou!!: 1377 і Llista d'emperadors de Mèxic · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1377 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de califes abbàssides del Caire
Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.
Nou!!: 1377 і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: 1377 і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Nou!!: 1377 і Llista de comtes i ducs d'Anjou · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1377 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: 1377 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Llista de governants de Moldàvia
Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).
Nou!!: 1377 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: 1377 і Llista de monarques britànics · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: 1377 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: 1377 і Llista de reis de València · Veure més »
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Nou!!: 1377 і Llotja de la Seda · Veure més »
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Nou!!: 1377 і Lluís I de Provença · Veure més »
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Nou!!: 1377 і Lluís II de Provença · Veure més »
Macari de Constantinoble
Macari I de Constantinoble (en llatí Macarius, en grec antic Μακάριος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 1376 al 1379 i per segona vegada del 1390 al 1391.
Nou!!: 1377 і Macari de Constantinoble · Veure més »
Makuria
Mapa de Makuria i altres regnes cristians de Núbia Makuria (nubià antic:;;; o) fou un regne de la part central de Núbia entre Nobàtia i Aloa.
Nou!!: 1377 і Makuria · Veure més »
Malé Leváre
Malé Leváre és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Bratislava, a l'extrem occidental del país, prop de la frontera amb Àustria.
Nou!!: 1377 і Malé Leváre · Veure més »
Maria Chatillon-Blois
Maria Chatillon-Blois (1345 - 1407), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provença i reina consort de Nàpols (1383-1384).
Nou!!: 1377 і Maria Chatillon-Blois · Veure més »
Maria de Sicília
Maria de Sicília (Catània, 1363 – Lentini, 1401) fou reina de Sicília (1377-1401), filla i hereva de Frederic el Senzill.
Nou!!: 1377 і Maria de Sicília · Veure més »
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Nou!!: 1377 і Marià IV d'Arborea · Veure més »
Marià V d'Arborea
Maria V d'Arborea fou fill de Leonor d'Arborea i de Brancaleone Doria.
Nou!!: 1377 і Marià V d'Arborea · Veure més »
Mascalvó
Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.
Nou!!: 1377 і Mascalvó · Veure més »
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Nou!!: 1377 і Mata d'Armanyac · Veure més »
Mateu Guimerà d'Agrigent
Mateu Guimerà (Agrigent, Sicília, ca. 1377 - Palerm, 7 de gener de 1450) va ser un frare franciscà, un dels principals impulsors de la reforma dels franciscans observants i bisbe d'Agrigent.
Nou!!: 1377 і Mateu Guimerà d'Agrigent · Veure més »
Monestir de Ravanica
Església de l'Ascensió al Monestir de Ravanica El monestir de Ravanica (en serbi: Манастир Раваница, Manastir Ravanica) és un monestir ortodox sèrbi situat a le muntanyes de Kučaj, prop de Ćuprija, a la Sèrbia central.
Nou!!: 1377 і Monestir de Ravanica · Veure més »
Muhàmmad Bulak Khan
Muhàmmad Bulak Khan (Mohammed Bülak, Muhàmmad Sultan, a les monedes anomenat Muhàmmad Khan, Bulak Khan, Ghiyath al-Din Muhàmmad Khan o Ghiyath al-Din Muhàmmad Bulak Khan) fou kan de l'Horda d'Or en oposició als kans de Nova Sarai, i protegit per Mamai.
Nou!!: 1377 і Muhàmmad Bulak Khan · Veure més »
Nolfo II Montefeltro
Nolfo II Montefeltro va ser fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro.
Nou!!: 1377 і Nolfo II Montefeltro · Veure més »
Nuno Álvares Pereira
Nuno Álvares Pereira o, en religió, Nuno de Santa Maria, conegut com el Sant Conestable (Flor da Rosa, 24 de juny de 1360 - Lisboa, 1 de novembre de 1431) va ser un general portuguès, noble que va tenir un paper fonamental en la lluita del Regne de Portugal contra el Regne de Castella entre 1383 i 1385, que va consolidar la independència de Portugal.
Nou!!: 1377 і Nuno Álvares Pereira · Veure més »
Orde de Sant Pau Primer Eremita
LOrde de Sant Pau Primer Eremita (en llatí: Ordo Sancti Pauli Primi Eremitae) és un orde monàstic catòlic fundat el a Hongria per Eusebi d'Esztergom.
Nou!!: 1377 і Orde de Sant Pau Primer Eremita · Veure més »
Palau dels Papes
El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.
Nou!!: 1377 і Palau dels Papes · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: 1377 і Papa Climent V · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: 1377 і Papa Gregori XI · Veure més »
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Nou!!: 1377 і Papat d'Avinyó · Veure més »
Parc Nacional Piatra Craiului
El Parc Nacional Piatra Craiului és una zona protegida d'interès nacional que correspon a la UICN (parc nacional) de segona categoria, situada als territoris dels comtats d'Argeș (6.967 ha) i Brașov (7.806 ha) de Romania.
Nou!!: 1377 і Parc Nacional Piatra Craiului · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1377 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere II d'Alençon
Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.
Nou!!: 1377 і Pere II d'Alençon · Veure més »
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Nou!!: 1377 і Pere II de Sicília · Veure més »
Pere III de Grevalosa
Pere III de Grevalosa fou un noble català, Senyor de Castellar, fill de Pere II de Grevalosa i la seva dona Francesca.
Nou!!: 1377 і Pere III de Grevalosa · Veure més »
Plantagenet
Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.
Nou!!: 1377 і Plantagenet · Veure més »
Pobres Eremites de Sant Jeroni
Els Pobres Eremites de Sant Jeroni o Congregació del Beat Pere de Pisa de l'Orde dels Eremites de Sant Jeroni, en italià Poveri eremiti della Congregazione di frate Pietro da Pisa. i en llatí Ordo Fratrum Eremitarum S. Hieronymi Congregationis b. Petri de Pisis i també anomenats Eremites de Fra Pere de Pisa i, a Itàlia, Girolamiti (jeronimites), van ésser un orde religiós de tipus semieremític, fundat el 1377 per Pere Gambacorta de Pisa.
Nou!!: 1377 і Pobres Eremites de Sant Jeroni · Veure més »
Portal de Barcelona (Cardona)
El Portal de Barcelona o Portal de Nostra Senyora de la Pietat és un dels portals d'accés que hi havia a la muralla que envoltava la vila de Cardona.
Nou!!: 1377 і Portal de Barcelona (Cardona) · Veure més »
Príncep de Gal·les
Guillem, l'actual Príncep de Gal·les El títol de Príncep de Gal·les és, des de 1301, el títol de l'hereu de la monarquia britànica.
Nou!!: 1377 і Príncep de Gal·les · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1377 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
President de Lituània
El President de la República de Lituània és el cap d'Estat de Lituània.
Nou!!: 1377 і President de Lituània · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: 1377 і Qara Qoyunlu · Veure més »
Ramon d'Escales
Sepulcre del bisbe Escales Ramon d'Escales Ros d'Ursino (? - † 1398, Barcelona) fou bisbe de Barcelona i Elna.
Nou!!: 1377 і Ramon d'Escales · Veure més »
Reconquesta de Gal·lípoli
La reconquesta de Gal·lípoli va ser un intent reeixit per Amadeu VII de Savoia, de recuperar la Península de Gal·lípoli perduda des de la seva captura per part dels otomans el 1354, després d'un desastrós terratrèmol.
Nou!!: 1377 і Reconquesta de Gal·lípoli · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: 1377 і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: 1377 і Renaixement · Veure més »
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Nou!!: 1377 і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »
Riudecols
Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1377 і Riudecols · Veure més »
Robert de Juliac
Robert de Juliac o Robert de Juilly fou el 31è Mestre de l'Hospital des de 1374 fins a 1377.
Nou!!: 1377 і Robert de Juliac · Veure més »
Sala de Jurats i Justícies
La Sala de Jurats i Justícies de Teulada (Marina Alta, País Valencià), construïda en la segona dècada del, en un moment d'expansió urbana, econòmica i demogràfica de la vila.
Nou!!: 1377 і Sala de Jurats i Justícies · Veure més »
Sant Miquel de Sorba
Sant Miquel de Sorba és una església preromànica del nucli de Sorba, al municipi de Montmajor, al Berguedà que està dedicada al culte catòlic que pertany a la parròquia de Santa Maria de Sorba.
Nou!!: 1377 і Sant Miquel de Sorba · Veure més »
Santa Maria de Rye
L'església de Santa Maria de Rye ha dominat durant gairebé 900 anys el turó en el qual la ciutat vella de Rye, East Sussex, està ubicada.
Nou!!: 1377 і Santa Maria de Rye · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: 1377 і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyoriu d'Irlanda
El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.
Nou!!: 1377 і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »
Setge d'Avinyó (1398-1403)
El Setge d'Avinyó de 1398 a 1403 fou un dels combats del Cisma d'Occident.
Nou!!: 1377 і Setge d'Avinyó (1398-1403) · Veure més »
Setge de Baiona
El Setge de Baiona de 1374 fou una de les batalles de la guerra dels Cent Anys.
Nou!!: 1377 і Setge de Baiona · Veure més »
Sibil·la de Fortià
Sibil·la de Fortià, anomenada la Fortiana (o Forciana) (?, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1377 - 1387).
Nou!!: 1377 і Sibil·la de Fortià · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: 1377 і Soldanat Mameluc · Veure més »
Sultanat de Palembang
El sultanat de Palembang fou un estat que va existir fins al 1825 al sud-est de l'illa de Sumatra.
Nou!!: 1377 і Sultanat de Palembang · Veure més »
Sylvester Budes
Sylvester Budes fou el líder d'un grup de mercenaris bretons del.
Nou!!: 1377 і Sylvester Budes · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: 1377 і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: 1377 і Tamerlà · Veure més »
Tecnologia de la dinastia Song
Resclosa d'un canal a França; es considera que aquest tipus d'estructures es van inventar a la Xina durant la dinastia Song. La dinastia Song (960—1279 dC) va aportar significatius avenços tecnològics molts dels quals van ser fruit del treball de funcionaris estatals talentosos, reclutats pel govern a través dels anomenats exàmens imperials.
Nou!!: 1377 і Tecnologia de la dinastia Song · Veure més »
Tecnologia medieval
XV. hanseàtic de Danzig. La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià.
Nou!!: 1377 і Tecnologia medieval · Veure més »
Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats
Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.
Nou!!: 1377 і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »
Timur Malik
Timur Malik (Temür Malik) fou kan de l'Horda Oriental (Horda Blava a les fonts turcomongoles i russes i Horda Blanca a les fonts perses) coneguda com a ulus d'Orda.
Nou!!: 1377 і Timur Malik · Veure més »
Tipus (tipografia)
Mostres de tipus de lletra d'una composició tipogràfica per William Caslon, fundador, tret de la ''Cyclopaedia'' de 1728 En tipografia, el tipus, caràcter tipogràfic o, col·loquialment, tipo és una peça metàl·lica (generalment un aliatge amb base de plom) en forma de paral·lelepípede que du en relleu una lletra o signe.
Nou!!: 1377 і Tipus (tipografia) · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: 1377 і Toktamix · Veure més »
Torrent (Baix Empordà)
Torrent és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: 1377 і Torrent (Baix Empordà) · Veure més »
Tractat de Liubutsk
El Tractat de Liubutsk va ser un tractat de pau signat a l'estiu de 1372 entre Algirdas, Gran Duc de Lituània i Dmitri Donskói, Príncep de Moscou.
Nou!!: 1377 і Tractat de Liubutsk · Veure més »
Trincia II Trinci
Trincia II Trinci fou fill d'Ugolino II Novello.
Nou!!: 1377 і Trincia II Trinci · Veure més »
Universitat de Coïmbra
La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.
Nou!!: 1377 і Universitat de Coïmbra · Veure més »
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Nou!!: 1377 і Urbà VI · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1377 і Varano · Veure més »
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Nou!!: 1377 і Vescomtat de Narbona · Veure més »
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Nou!!: 1377 і Vietnam · Veure més »
Vilafortuny
Vilafortuny és un antic nucli de població, actualment en terme de Cambrils.
Nou!!: 1377 і Vilafortuny · Veure més »
Warnant-Dreye
Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.
Nou!!: 1377 і Warnant-Dreye · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: 1377 і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1377 і 14 de gener · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: 1377 і 1446 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1377 і 15 d'abril · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1377 і 21 de juny · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1377 і 30 de juny · Veure més »
