Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

1370

Índex 1370

Sense descripció.

340 les relacions: Abadia de Tre Fontane, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Abu-l-Baqà Khàlid II, Agulhon, Alcoletge, Aldonça de Bellera, Alfafara, Alfons XI de Castella, Andrònic IV Paleòleg, Andrei Rubliov, Anjuvannam, Anna de Lituània, Antoni Ballester, Antoniotto I Adorno, Armorial de Gelre, Arnau de Pinós, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Riga, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Szczecin-Kamień, Arquebisbat de Tessalònica, Arsenal de Venècia, Artziniega, Asirgarh, Švitrigaila, Bajany, Baldo degli Ubaldi, Ballesta, Barkur, Baronia de Bellera, Bartolomea Acciaiuoli, Basílica de Santa Maria Major, Batalla de Marino, Beatriu della Scala, Benet XIII, Benicarló, Berango, Bernabé Visconti, ..., Bernat de Bearn, Bibliofàgia, Biblioteca Vaticana, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Aversa, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Caserta, Bisbat de Coserans, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Krujë, Bisbat de Laon, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lodeva, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea, Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno, Bisbat de Nola, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Pistoia, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Trivento, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Blanca de Sicília, Bocairent, Bozcaada, Bressuire, Bukharà, Camarlenc (església catòlica), Can Casals (Alella), Cardenal protodiaca, Carles II de Navarra, Carles V de França, Carrer d'Ataülf, Casa de Nemanjić, Casimir III, Castell de Castellcir, Castell de Conques, Castell de l'Ou, Castell de Talamanca, Castell de Vincennes, Castell i muralles de Requena, Catedral d'Elgin, Catedral de Girona, Catedral de Lund, Catedral de Mallorca, Catedral de Pamplona, CIDOB, Cimera Reial, Cisma d'Occident, Climent VIII de Peníscola, Comanda d'Horta, Comtat d'Auxerre, Comtat de Porhoët, Comtat de Roucy, Comtat de Tours, Consolat de Mar, Constantina (Algèria), Copríncep d'Andorra, Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371), Crònica de Pere el Cerimoniós, Dècada del 1370, Degà del Col·legi Cardenalici, Demetri I de Moscou, Dinastia, Dinastia Jagelló, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Dinastia Piast, Dinastia timúrida, Dinastia Trần, Dinastia Yuan, Districte de Firozpur, Districte de Taungoo, Dobrudja, Ducat d'Urbino, Ducat de Benavent, Ducat de Neopàtria, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, El Clascar (Bertí), El Mujal (Navars), Elionor de Guzmán, Elionor Telles de Menezes, Elisabet de Bòsnia, Eltxi Bahadur Barles, Enric IV d'Avaugour, Era japonesa, Escola borgonyona, Escola de Morava, Escut de Reus, Escut de Talarn, Església Ortodoxa Romanesa, Església parroquial de l'Assumpció de Benassal, Exèrcit romà d'Orient, Fakhr-ad-Din Màjid, Felip II de Tàrent, Ferran I de Portugal, Ferrer de Gualbes, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Frederic II Paolo Novello Montefeltro, Gabriel Adorno, Gafsa, Gazni, Gàver, Gòtic internacional, Gemäldegalerie (Berlín), Genguiskhànides, Gentile da Fabriano, Gerard Lleonard Appiani, Giovannino de Grassi, Grez-Doiceau, Großräschen, Grote Kerk (Haarlem), Guarino de Verona, Guerra de Bàndols, Guerra sardo-catalana, Guerres ferrandines, Guiu Montefeltro, Guiu XII de Laval, Harald V, Hasan Beg Khan, Hàfsida, Hintata, Història d'Hongria, Història de Belarús, Història de Còrsega, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Marràqueix, Història de Roma, Història de Suïssa, Hongwu, Hurufisme, Imperi Mongol, Isabel de la Cerda y Guzmán, Isona, Jaume Callís, Jaume Cascalls, Jaume I Appiani, Jaume II de la Marca, Jaume Marquilles, Jean Malouel, Joan de Castella, Joan de Prades, Joan de Wallenrode, Joan I de La Marca, Joan IV de Bretanya, Joan IV de Chalon, Joan Janòpul, Joan V Paleòleg, Joan XXIII de Pisa, Joana de Borbó, Joana de Navarra (reina d'Anglaterra), Joana de Valois (reina de Navarra), Johan de Barbastro, Jordi de Déu, Juana de Castro, Kanat de Txagatai, Khandesh, La Pobla de Segur (vila), La Torreta de Canals, Lascov, Lliga Hanseàtica, Llista d'anys, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de monarques de Polònia, Lluís I d'Hongria, Lluís I de Provença, Lluís II de Bar, Lorenzo Monaco, Lužany pri Topli, Lucca, Macías O Namorado, Maghrawa, Malatesta II Malatesta de Sogliano, Malik Ghiyath al-Din Pir Ali, Malik Muizz al-Din, Malik Raja Ahmad, Manresa, Manuel Cantacuzè (dèspota), Manuel II Paleòleg, Mare de Déu del Bonaire, Margarida I de Dinamarca, Margarida Malatesta, Maria Chatillon-Blois, Maria de Berry, Mariscal de França, Marquesat de Montalbán, Marquesat de Priego, Mata d'Armanyac, Mieres, Mikušovce (Banská Bystrica), Millau, Missa tridentina, Molí dels Frares (Sant Vicenç dels Horts), Monarquia electiva, Monestir de Santa Maria de Gualter, Monestir Símonov, Montefeltro, Montefiascone, Muhàmmad V de Gharnata, Muralla medieval de València, Muralles de Ponte de Lima, Nucli històric de Catí, Olaf Haakonsson, Olaf II, Orís, Orchies, Orde del Santíssim Salvador, Orfe, Palau consistorial d'Alacant, Palau de la Cité, Palau dels Papes, Papa Gregori XI, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, Patriarca Copte d'Alexandria, Pedro de Meneses, Peníscola, Penitenciari major, Pere Cerdà, Pere el Cerimoniós, Pere II d'Alençon, Pfaffenbrief, Pier Paolo Vergerio (el Vell), Portal d'en Nin, President de la Generalitat de Catalunya, Protodiaca, Rajpipla, Recinte emmurallat de Toixa, Regne de Taungoo, Retaule de Sant Esteve de Gualter, Retaule de Sant Vicenç, Revolta dels turbants vermells, Ricard II d'Anglaterra, Riudecols, Roger Bernat I de Pallars Sobirà, Roger de Llúria (almogàver), Sadaijin, Saló del Tinell, Salomó ben Reuben Bonafed, Sambucucciu d'Alandu, San Lorenzo in Damaso, Sant Celoni, Sant Joan del Laterà, Sant Mateu de Fumanya, Santa Maria de Marcèvol, Santa Maria in Trastevere, Sarai Mulk Khanum, Sâncraiu de Mureș, Senyoria de Biscaia, Septempeda, Societat, Suyurgatmix (kan), Talarn, Teodor Paleòleg, Timúrides, Tisó, Toixa, Tractat de Liubutsk, Transoxiana, Tremp (ciutat), Trenčín, Tuluva, Txerníhiv, Ubaid Zakani, Varano, Venceslau IV, Vescomtat de Châtellerault, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Pallars, Vescomtat de Thouars, Vescomtat de Vallespir, Vidreres, Vietnam, Vila-seca, Vint-i-quatre històries, 23 de juliol. Ampliar l'índex (290 més) »

Abadia de Tre Fontane

Labadia de Tre Fontane (italià: Abbazia delle Tre Fontane, traduït com a abadia de les tres fonts) és l'únic complex religiós administrat a Roma pels cistercencs que té el títol d'abadia.

Nou!!: 1370 і Abadia de Tre Fontane · Veure més »

Abu-l-Abbàs Àhmad III

Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.

Nou!!: 1370 і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »

Abu-l-Baqà Khàlid II

Abu-l-Baqà Khàlid II fou emir hàfsida de Tunis del 1369 al 1370.

Nou!!: 1370 і Abu-l-Baqà Khàlid II · Veure més »

Agulhon

Agulhon (en francès Aiguillon) és un municipi occità, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1370 і Agulhon · Veure més »

Alcoletge

Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: 1370 і Alcoletge · Veure més »

Aldonça de Bellera

Aldonça de Bellera (1370 - Rialp, 1435) fou una noble catalana.

Nou!!: 1370 і Aldonça de Bellera · Veure més »

Alfafara

Alfafara és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: 1370 і Alfafara · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: 1370 і Alfons XI de Castella · Veure més »

Andrònic IV Paleòleg

Andrònic IV Paleòleg (en grec:, en llatí) fou el fill gran de l'emperador Joan V Paleòleg i d'Helena Cantacuzena (filla de Joan VI Cantacuzè).

Nou!!: 1370 і Andrònic IV Paleòleg · Veure més »

Andrei Rubliov

Andrei Rubliov (en rus Андрей Рублёв), de vegades es fa servir la transcripció anglesa Andrei Rublev (Rússia, 1360 - 1370 - Monestir d'Andrónikov, Moscou, 29 de gener de 1427 o 1430), fou un monjo ortodox rus del, pintor, considerat el més destacat iconògraf de la Rússia medieval. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa. Rubliov és considerat com un veritable artista i creador, en el sentit ple de les paraules. No es limitava a transmetre els estereotips artesanals del disseny romà d'Orient, sinó que li va afegir un toc molt característic i, sobretot, va crear nous tipus religiosos amb un nou estil amb un nou significat espiritual.

Nou!!: 1370 і Andrei Rubliov · Veure més »

Anjuvannam

Anjuvannam fou un antic principat de Kerala a la costa Malabar.

Nou!!: 1370 і Anjuvannam · Veure més »

Anna de Lituània

Kęstutis i el seu fill Vytautas el Gran empresonats a Kreva per Jogaila el 1382. Kęstutis va morir en el termini d'una setmana. Vytautas va romandre tancat durant dos mesos fins que va ser salvat per la seva dona Anna. Anna — Ona — (? - 31 de juliol de 1418 Trakai) va ser Gran Duquessa de Lituània (1392 - 1418).

Nou!!: 1370 і Anna de Lituània · Veure més »

Antoni Ballester

va ser un arquebisbe d'Atenes (1370) i de Càller (1403) Pertanyia segurament a una influent família valenciana establerta a Tebes des dels primers temps de la conquesta catalana.

Nou!!: 1370 і Antoni Ballester · Veure més »

Antoniotto I Adorno

Antoniotto I Adorno (Gènova vers 1340 - Finale 5 de juny de 1398), fou fill d'Adornino Adorno (patrici que va ocupar alguns càrrecs a la república i va morir el 1370).

Nou!!: 1370 і Antoniotto I Adorno · Veure més »

Armorial de Gelre

foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.

Nou!!: 1370 і Armorial de Gelre · Veure més »

Arnau de Pinós

Arnau de Pinós (Bagà, 1300 - Puigcerdà, 1370) va ser un frare dominic.

Nou!!: 1370 і Arnau de Pinós · Veure més »

Arquebisbat catòlic d'Atenes

Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »

Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado

Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado · Veure més »

Arquebisbat de Besançon

Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »

Arquebisbat de Bourges

L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Bourges · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Fermo

Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Fermo · Veure més »

Arquebisbat de Florència

Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Florència · Veure més »

Arquebisbat de Malta

cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Malta · Veure més »

Arquebisbat de Patres

basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Patres · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Poitiers

XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Riga

Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Riga · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Szczecin-Kamień

La concattedrale de Sant Joan Baptista a Kamień Pomorski Larquebisbat de Szczecin-Kamień (polonès: Archidiecezja szczecińsko-kamieńska, llatí: Archidioecesis Sedinensis-Caminensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Szczecin-Kamień · Veure més »

Arquebisbat de Tessalònica

Sant Aristarc, el primer bisbe de Tessalònica. Larquebisbat de Tessalònica (llatí: Archidioecesis Thessalonicensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1370 і Arquebisbat de Tessalònica · Veure més »

Arsenal de Venècia

Vista de l'entrada a l'Arsenal, de Canaletto (1732) LArsenal de Venècia (en italià Arsenale di Venezia) és una drassana i base naval que va tenir un paper preponderant en la construcció del poder naval de la República veneciana.

Nou!!: 1370 і Arsenal de Venècia · Veure més »

Artziniega

Artziniega és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Aiara.

Nou!!: 1370 і Artziniega · Veure més »

Asirgarh

Asirgarh fou una fortalesa important situada a 20 km al nord de Burhanpur, al districte de Burhanpur a Madhya Pradesh, a les muntanyes Satpura.

Nou!!: 1370 і Asirgarh · Veure més »

Švitrigaila

Švitrigaila per Alessandro Guagnini. Švitrigaila (circa 1370 – 10 de febrer de 1452) fou el Gran Duc de Lituània de 1430 a 1432.

Nou!!: 1370 і Švitrigaila · Veure més »

Bajany

Bajany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1370 і Bajany · Veure més »

Baldo degli Ubaldi

Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327 – Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.

Nou!!: 1370 і Baldo degli Ubaldi · Veure més »

Ballesta

Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.

Nou!!: 1370 і Ballesta · Veure més »

Barkur

Barkur (o Hangarkatta) és una vila del districte d'Udupi a Karnataka capital tradicional del país de Tuluva (Tulunadu).

Nou!!: 1370 і Barkur · Veure més »

Baronia de Bellera

Escut dels barons de Bellera La Baronia de Bellera, juntament amb les baronies d'Abella, Erill i Orcau, era una de les baronies històriques de l'actual Pallars Jussà, amb extensió cap a una part del Pallars Sobirà.

Nou!!: 1370 і Baronia de Bellera · Veure més »

Bartolomea Acciaiuoli

Bartolomea Acciaiuoli (1370 - 1397) fou filla de Neri I Acciaiuoli.

Nou!!: 1370 і Bartolomea Acciaiuoli · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: 1370 і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Batalla de Marino

La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.

Nou!!: 1370 і Batalla de Marino · Veure més »

Beatriu della Scala

Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.

Nou!!: 1370 і Beatriu della Scala · Veure més »

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Nou!!: 1370 і Benet XIII · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: 1370 і Benicarló · Veure més »

Berango

Berango és un municipi de Biscaia, a la comarca d'Uribe.

Nou!!: 1370 і Berango · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: 1370 і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernat de Bearn

Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén.

Nou!!: 1370 і Bernat de Bearn · Veure més »

Bibliofàgia

miniatura La bibliofàgia és el fet de menjar llibres o documents manuscrits o impresos, per humans o altres animals.

Nou!!: 1370 і Bibliofàgia · Veure més »

Biblioteca Vaticana

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1370 і Biblioteca Vaticana · Veure més »

Bisbat d'Acqui

El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1370 і Bisbat d'Acqui · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1370 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Aversa

El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1370 і Bisbat d'Aversa · Veure més »

Bisbat de Belluno-Feltre

cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Caserta

L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Caserta · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Coutances i Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »

Bisbat de Curlàndia

Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Curlàndia · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Dunkeld

catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »

Bisbat de Gubbio

El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Gubbio · Veure més »

Bisbat de Krujë

El bisbat de Krüje (llatí: Dioecesis Croënsis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Krujë · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de Lodeva

François Matet, ''Miracle de sant Fulcrano'', (1805). L'ex palau episcopal, avui seu del municipi de Lodeva. El bisbat de Lodeva (francès: Diòcese de Lodève, llatí: Dioecesis Lotevensis) és una seu de l'Església Catòlica suprimida a França.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Lodeva · Veure més »

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Lutsk · Veure més »

Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea

La cocatedral de Tropea El bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea (italià: diocesi di Mileto-Nicotera-Tropea; llatí: Dioecesis Miletensis-Nicotriensis-Tropiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Mileto-Nicotera-Tropea · Veure més »

Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno

cocatedral de San Michele a Sarno. palau episcopal de Nocera Inferiore. Façana del palau episcopal de Sarno. Façana de la cúria diocesana, antic seminari episcopal de Nocera. El bisbat de Nocera Inferiore-Sarno (italià: diocesi di Nocera Inferiore-Sarno; llatí: Dioecesis Nucerina Paganorum-Sarnensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Nocera Inferiore-Sarno · Veure més »

Bisbat de Nola

sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Nola · Veure més »

Bisbat de Pàdua

El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Pàdua · Veure més »

Bisbat de Pistoia

El bisbat de Pistoia (italià: diocesi di Pistoia; llatí: Dioecesis Pistoriensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Florència, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Pistoia · Veure més »

Bisbat de Senigallia

El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Senigallia · Veure més »

Bisbat de Termoli-Larino

El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Termoli-Larino · Veure més »

Bisbat de Trivento

El bisbat de Triveneto (italià: diocesi di Triveneto; llatí: Dioecesis Triventina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1370 і Bisbat de Trivento · Veure més »

Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto

abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1370 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto · Veure més »

Blanca de Sicília

Blanca de Sicília (1330 - 1370), fou princesa de Sicília i comtessa consort d'Empúries (1364-1370).

Nou!!: 1370 і Blanca de Sicília · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: 1370 і Bocairent · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: 1370 і Bozcaada · Veure més »

Bressuire

Bressuire és un municipi francès, situat al departament de Deux-Sèvres i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: 1370 і Bressuire · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: 1370 і Bukharà · Veure més »

Camarlenc (església catòlica)

seu vacant. A l'Església Catòlica, el camarlenc o cambrer és un funcionari de la cort papal.

Nou!!: 1370 і Camarlenc (església catòlica) · Veure més »

Can Casals (Alella)

Can Casals és una obra del municipi d'Alella protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1370 і Can Casals (Alella) · Veure més »

Cardenal protodiaca

El cardenal protodicaca és el primer cardenal de l'orde diaconal, és a dir, el cardenal diaca nominat des de fa més temps.

Nou!!: 1370 і Cardenal protodiaca · Veure més »

Carles II de Navarra

Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).

Nou!!: 1370 і Carles II de Navarra · Veure més »

Carles V de França

Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).

Nou!!: 1370 і Carles V de França · Veure més »

Carrer d'Ataülf

El carrer d'Ataülf de Barcelona rep el seu nom del rei visigot Ataülf (mort a Barcelona el 415), qui va assolir el comandament de molt jove i va convertir Barcelona en cort i capital dels seus estats.

Nou!!: 1370 і Carrer d'Ataülf · Veure més »

Casa de Nemanjić

Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.

Nou!!: 1370 і Casa de Nemanjić · Veure més »

Casimir III

Casimir III o Casimir el Gran —Kazimierz Wielki — 1310 - 1370) fou rei de Polònia (1333-1370), era fill del rei Ladislau I el Breu i de Jadwiga de Gniezno i la Gran Polònia. Casimir és l'únic rei polonès dels dos que el reberen que ha mantingut el títol de "Gran" en la història polonesa (Boleslau I de Polònia també havia estat anomenat el Gran). Quan rebé la corona, els seus súbdits no reconeixien el seu títol anomenant-lo "rei de Cracòvia". Quan ell arribà, l'economia s'empitjorà per culpa de la guerra i el país s'anava despoblant. A la seva mort, deixava un país doblat en mida (principalment a través de l'addició de la Ucraïna d'avui, en aquell temps el Ducat d'Halicz), pròsper, ric i amb grans perspectives pel futur. Encara que se'l descriu com a rei pacífic als llibres infantils, de fet lluità victoriós en moltes guerres i estava a punt per començar-ne d'altres quan es va morir. Entre 1340 i 1352 es van lliurar diverses guerres per la successió Galítsia-Volínia. Després que Bolesław Jerzy de Mazovia fos enverinat pels nobles rutens locals el 1340, tant Casimir III de Polònia i Gediminas, el gran duc de Lituània van reclamar el regne. Després d'un conflicte prolongat, Galítsia-Volínia es va dividir entre Polònia (Galítsia) i Lituània (Volínia) i en 1352 Casimir III el Gran obté Galítsia (amb Lviv, Hàlitx, Chełm, Lutsk i Belz), Podíl·lia i una part de Volínia, i la resta de Volínia, incloent Kiev, i Podlàquia esdevenen lituanes, i els governants lituans van assumir llavors el títol sobre Rutenia. Rutènia va deixar d'existir com a estat independent. Nascut a Kowal, Casimir el Gran es casava primer amb Aldona de Lituània, la filla de Gediminas de Lituània. Després es casava amb Adelaida de Hessen, sent el començament de la seva carrera de marit bígam. Es divorciava d'Adelaida el 1356, es casava amb Cristina, es divorciava, i en quart lloc (quan com a mínim Adelaida i possiblement també Cristina encara eren vives) el 1365 es casava amb Jadwiga de Glogow i Sagan. Les seves filles foren Cunegunda (1357), que es casava amb Lluís VI el Romà, fill de Lluís IV de Baviera, i Elisabet, que es casava amb el Duc de Pomerània Bogislau V. Les seves tres filles amb la seva quarta muller eren molt joves i de legitimitat dubtosa a causa de la bigàmia del seu pare. Per una desafortunada casualitat estadística, els 5 nens que engendrava amb la seva primera i quarta muller eren filles, i així era incapaç de produir un hereu mascle legítim al seu tron. Quan Casimir, l'últim rei de la dinastia Piast de Polònia, moria el 1370, el seu nebot el rei Lluís I d'Hongria el succeïa convertint-se en rei de Polònia en la unió personal amb Hongria.

Nou!!: 1370 і Casimir III · Veure més »

Castell de Castellcir

El castell de Castellcir, o Castell Cir, és un castell romànic del terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès.

Nou!!: 1370 і Castell de Castellcir · Veure més »

Castell de Conques

El Castell de Conques és un castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà.

Nou!!: 1370 і Castell de Conques · Veure més »

Castell de l'Ou

El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.

Nou!!: 1370 і Castell de l'Ou · Veure més »

Castell de Talamanca

El Castell de Talamanca és un castell romànic situat al nucli antic de Talamanca (Bages).

Nou!!: 1370 і Castell de Talamanca · Veure més »

Castell de Vincennes

La torrassa del castell de Vincennes després de la restauració dels anys 2000. El castell de Vincennes és una fortalesa reial ubicada a Vincennes, a l'àrea metropolitana de París.

Nou!!: 1370 і Castell de Vincennes · Veure més »

Castell i muralles de Requena

El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interés cultural, que es troben al municipi de Requena (la Plana d'Utiel, província de València) amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Nou!!: 1370 і Castell i muralles de Requena · Veure més »

Catedral d'Elgin

La Catedral d'Elgin, de vegades es denomina La llanterna del Nord, és un conjunt de ruïnes històriques situades a la ciutat d'Elgin al Consell de Moray, al nord-est d'Escòcia.

Nou!!: 1370 і Catedral d'Elgin · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: 1370 і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Lund

La catedral de Lund (Lunds domkyrka) es un temple luterà de culte pertanyent a l'Església de Suècia i seu de la diòcesi de Lund.

Nou!!: 1370 і Catedral de Lund · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: 1370 і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catedral de Pamplona

Vista de l'interior del temple La Catedral de Santa María la Real de Pamplona, situada a la ciutat de Pamplona (Comunitat Foral de Navarra, Espanya), seu de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela, és un conjunt arquitectònic eclesiàstic únic, per tractar-se del complex catedralici més complet que es conserva a Espanya.

Nou!!: 1370 і Catedral de Pamplona · Veure més »

CIDOB

El Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona, conegut sobretot pel seu acrònim CIDOB, és un think tank amb seu a Barcelona dedicat a la investigació, documentació i divulgació dels continguts de les diferents àrees de les relacions internacionals i desenvolupament d'estudis.

Nou!!: 1370 і CIDOB · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: 1370 і Cimera Reial · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: 1370 і Cisma d'Occident · Veure més »

Climent VIII de Peníscola

Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.

Nou!!: 1370 і Climent VIII de Peníscola · Veure més »

Comanda d'Horta

Horta de Sant Joan. El convent de la Mare de Déu dels Àngels (actualment de Sant Salvador) i la muntanya de Santa Bàrbara al fons. La comanda d'Horta fou una de les comandes o cases de l'Orde del Temple importants de les terres de l'Ebre, i que formà part del districte de Ribera.

Nou!!: 1370 і Comanda d'Horta · Veure més »

Comtat d'Auxerre

Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.

Nou!!: 1370 і Comtat d'Auxerre · Veure més »

Comtat de Porhoët

El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.

Nou!!: 1370 і Comtat de Porhoët · Veure més »

Comtat de Roucy

El comtat de Roucy fou una jurisdicció feudal del nord de França, centrada a Roucy, departament de l'Aisne (Picardia).

Nou!!: 1370 і Comtat de Roucy · Veure més »

Comtat de Tours

El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.

Nou!!: 1370 і Comtat de Tours · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: 1370 і Consolat de Mar · Veure més »

Constantina (Algèria)

Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.

Nou!!: 1370 і Constantina (Algèria) · Veure més »

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Nou!!: 1370 і Copríncep d'Andorra · Veure més »

Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)

Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p. 493.

Nou!!: 1370 і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370) · Veure més »

Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Tarragona, Montblanc i Tortosa en 1370 - 1371, durant el període de regència de la Diputació del General.

Nou!!: 1370 і Corts de Tarragona-Montblanc-Tortosa (1370-1371) · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: 1370 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Dècada del 1370

La dècada del 1370 comprèn el període d'anys entre el 1370 i el 1379, tots dos inclosos.

Nou!!: 1370 і Dècada del 1370 · Veure més »

Degà del Col·legi Cardenalici

El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.

Nou!!: 1370 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »

Demetri I de Moscou

Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).

Nou!!: 1370 і Demetri I de Moscou · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: 1370 і Dinastia · Veure més »

Dinastia Jagelló

La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el i el.

Nou!!: 1370 і Dinastia Jagelló · Veure més »

Dinastia jalayírida

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).

Nou!!: 1370 і Dinastia jalayírida · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: 1370 і Dinastia Kart · Veure més »

Dinastia Piast

La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.

Nou!!: 1370 і Dinastia Piast · Veure més »

Dinastia timúrida

La dinastia timúrida (txagatai: تیموریان), autodenominada com Gurkani (txagatai: گورکانیان, Küregen), foren una dinastia musulmana sunnita o clan d'origen turcomongol descendent del conqueridor Tamerlà.

Nou!!: 1370 і Dinastia timúrida · Veure més »

Dinastia Trần

La dinastia Trần (Nhà Trần, 陳朝, Trần triều) va ser la dinasta imperial al Vietnam (aleshores conegut com a Đại Việt) entre el 1225 i el 1400.

Nou!!: 1370 і Dinastia Trần · Veure més »

Dinastia Yuan

La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.

Nou!!: 1370 і Dinastia Yuan · Veure més »

Districte de Firozpur

Districtes de Panjab El districte de Ferozepur o districte de Ferozpur (també districte de Ferozepore o districte de Firozpur) és una divisió administrativa del Panjab, amb capital a Firozpur (o Ferozpur o Ferozpore o Ferozepur o Ferozepore).

Nou!!: 1370 і Districte de Firozpur · Veure més »

Districte de Taungoo

El districte de Taungoo (Taung-ngu o Taungngu) és una divisió administrativa de Birmània, a la divisió de Bago.

Nou!!: 1370 і Districte de Taungoo · Veure més »

Dobrudja

Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.

Nou!!: 1370 і Dobrudja · Veure més »

Ducat d'Urbino

El Ducat d'Urbino (1443 - 1631) va ser un antic estat italià situat a la part septentrional de la regió de les Marques.

Nou!!: 1370 і Ducat d'Urbino · Veure més »

Ducat de Benavent

Escut del Ducat de Benavent El Ducat de Benavent és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que fou concedit pel rei Enric IV de Castella el 28 de gener de 1473 a favor de Rodrigo Alonso Pimentel, IV comte de Benavent, i senyor de Villalón, Mayorga, Betanzos, Allariz, Aguiar, Sandiáñez, Milmanda i Sande, i besnet de Juan Alfonso Pimentel, cavaller d'origen portuguès al servei de la Corona de Castella, a qui el rei Ferran III de Castella concedir el Comtat de Benavent.

Nou!!: 1370 і Ducat de Benavent · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: 1370 і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: 1370 і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

El Clascar (Bertí)

El Clascar, també conegut com el castell de Bertí, és una edificació en estat ruïnós del terme municipal de Sant Quirze Safaja, a la comarca catalana del Moianès.

Nou!!: 1370 і El Clascar (Bertí) · Veure més »

El Mujal (Navars)

El Mujal, (de vegades escrit incorrectament com el Mojal), és un poble del municipi de Navars, situat a l'esquerra de la riera de Mujal i al costat de l'antic camí de la sal de Cardona a Vic.

Nou!!: 1370 і El Mujal (Navars) · Veure més »

Elionor de Guzmán

Elionor de Guzmán (Sevilla, 1310 - Talavera de la Reina, 1351) fou una noble castellana amant d'Alfons XI de Castella, amb qui va tenir el futur Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: 1370 і Elionor de Guzmán · Veure més »

Elionor Telles de Menezes

Elionor Telles de Menezes (Trás-os-Montes, Portugal v 1350 - Tordesillas, Castella 1386), reina consort de Portugal (1371-1383) i regent del regne (1383-1384).

Nou!!: 1370 і Elionor Telles de Menezes · Veure més »

Elisabet de Bòsnia

Luis I d'Hongria. Obra de Sándor Liezen-Mayer, 1864. Elisabet Kotromanic o Elisabet de Bòsnia (1339 - 16 de gener de 1387), va ser una princesa de Bòsnia i Reina consort d'Hongria i Polònia, com a segona esposa del rei Lluís I d'Hongria.

Nou!!: 1370 і Elisabet de Bòsnia · Veure més »

Eltxi Bahadur Barles

Eltxi Bugha Bahadur Barles (conegut com a Eltxi Bugha, Eltxi Bahadur, Eltxi Bahadur Barles o Eltxi Bugha Barles) fou un amir dels Barles que ja el 1362 va mostrar suport a Tamerlà al que va servir durant anys.

Nou!!: 1370 і Eltxi Bahadur Barles · Veure més »

Enric IV d'Avaugour

Enric IV d'Avaugour (~1280 - 1 de febrer de 1334) fou senyor d'Avaugour a l'antic comtat de Goëlo.

Nou!!: 1370 і Enric IV d'Avaugour · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1370 і Era japonesa · Veure més »

Escola borgonyona

El compositor Guillaume Dufay a l'esquerra i Gilles Binchois L'Escola borgonyona fou un grup de compositors actius al en el que actualment és el nord i nord-est de França, Bèlgica, i els Països Baixos, centrats a la cort dels Ducs de Borgonya.

Nou!!: 1370 і Escola borgonyona · Veure més »

Escola de Morava

Monestir de Kalenić L'escola de Morava (en serbi: Моравски стил, Moravski stil) fa referència a l'estil arquitectònic i artístic romà d'Orient que s'emprà a Sèrbia, en el període de 1370 a 1459, en diferents edificis religiosos.

Nou!!: 1370 і Escola de Morava · Veure més »

Escut de Reus

Emblema de Reus, obra dels grafistes Albert i Jordi Romero assessorats per Ezequiel Gort i aprovat pel Ple Ordinari de l'Ajuntament en la sessió de 29 de maig de 1998. Escut de Reus emprat pel consistori abans dels anys 90. Actualment, no hi ha un escut de Reus oficialitzat per la Generalitat.

Nou!!: 1370 і Escut de Reus · Veure més »

Escut de Talarn

Escut oficial de Talarn L'escut oficial de Talarn té el següent blasonament: escut caironat partit: 1r de gules, una muralla d'or; 2n d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: 1370 і Escut de Talarn · Veure més »

Església Ortodoxa Romanesa

Filocalia LEsglésia Ortodoxa Romanesa (Biserica Ortodoxă Română en romanès) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: 1370 і Església Ortodoxa Romanesa · Veure més »

Església parroquial de l'Assumpció de Benassal

Lesglésia de l'Assumpció de Benassal, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un lloc de culte catalogat com Bé de Rellevància Local, amb la categoria de Monument d'interès local, amb codiː 12.02.026-008, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007).

Nou!!: 1370 і Església parroquial de l'Assumpció de Benassal · Veure més »

Exèrcit romà d'Orient

L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.

Nou!!: 1370 і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »

Fakhr-ad-Din Màjid

Fakhr-ad-Din Màjid (vers 1370-1409) fou un visir de l'Egipte mameluc.

Nou!!: 1370 і Fakhr-ad-Din Màjid · Veure més »

Felip II de Tàrent

Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.

Nou!!: 1370 і Felip II de Tàrent · Veure més »

Ferran I de Portugal

Ferran I de Portugal, dit el Bell, l'Inconscient o l'Inconstant (Santarém, 31 d'octubre de 1345 - Lisboa, 22 d'octubre de 1383), fou rei de Portugal (1367-1383), l'últim de la dinastia Borgonya.

Nou!!: 1370 і Ferran I de Portugal · Veure més »

Ferrer de Gualbes

Ferrer de Gualbes (ca. 1350 - 12 de setembre de 1423) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.

Nou!!: 1370 і Ferrer de Gualbes · Veure més »

Festes de Santa Tecla de Tarragona

Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.

Nou!!: 1370 і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »

Frederic II Paolo Novello Montefeltro

Frederic II Paolo Novello Montefeltro va ser fill de Siginolf I Montefeltro i comte titular de Montefeltro des del 1364 (el comtat romania ocupat pel cardenal Gil de Albornoz des del 1359).

Nou!!: 1370 і Frederic II Paolo Novello Montefeltro · Veure més »

Gabriel Adorno

Gabriel Adorno (Gènova, vers 1320-1383), fou un patrici genovès.

Nou!!: 1370 і Gabriel Adorno · Veure més »

Gafsa

Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.

Nou!!: 1370 і Gafsa · Veure més »

Gazni

Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: 1370 і Gazni · Veure més »

Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.

Nou!!: 1370 і Gàver · Veure més »

Gòtic internacional

Colart de Laon, '' L'oració a l'hort amb el donant Lluís I d'Orleans, vers 1405-1408, Museu del Prado El gòtic internacional és un subconjunt de l'art gòtic desenvolupat a Borgonya, Bohèmia i al nord d'Itàlia de la fi del i a l'inici del.

Nou!!: 1370 і Gòtic internacional · Veure més »

Gemäldegalerie (Berlín)

miniatura miniatura miniatura miniatura La Gemäldegalerie o pinacoteca de Berlín és un dels Museus Nacionals de Berlín situat dins el complex museïstic del Kulturforum obert el 1998.

Nou!!: 1370 і Gemäldegalerie (Berlín) · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: 1370 і Genguiskhànides · Veure més »

Gentile da Fabriano

''La coronació de la Verge'' (c. 1420), Museu J. Paul Getty, Los Angeles ''Adoració dels Reis Mags'', de Gentile da Fabriano Cal·ligrafia pseudocúfica a l'aurèola de la Verge Maria, detall de l'''Adoració dels Mags'' (1423) de Gentile da Fabriano. La cal·ligrafia està a més a més dividida per rosetes com les que apareixen als plats mamelucs.Mack, pp.65-66 Gentile da Fabriano (Gentile di Niccolò)(~1370 - ~1427) va ser un pintor italià, un dels principals exponents de l'estil gòtic internacional a Itàlia.

Nou!!: 1370 і Gentile da Fabriano · Veure més »

Gerard Lleonard Appiani

Gerard Lleonard Appiani (Pisa vers 1370-Piombino maig del 1405) fill de Jaume I Appiani fou senyor de Pisa (5 de setembre de 1398 a 1399), i senyor de Piombino, Scarlino, Populonia, Suvereto, Buriano, Abbadia al Fango, Vignale i de les illes d'Elba, Montecristo, Pianosa, Cerboli i Palmaiola succeint al seu pare el 5 de setembre de 1398 fins a la seva mort.

Nou!!: 1370 і Gerard Lleonard Appiani · Veure més »

Giovannino de Grassi

Giovannino de' Grassi (Milà, h. 1350 – 6 de juliol de 1398) va ser pintor, escultor, arquitecte i miniaturista italià gòtic.

Nou!!: 1370 і Giovannino de Grassi · Veure més »

Grez-Doiceau

Grez-Doiceau (en való Gré, neerlandès Graven) és un municipi belga del Brabant Való a la regió valona.

Nou!!: 1370 і Grez-Doiceau · Veure més »

Großräschen

Großräschen (baix sòrab: Mukrań) és una ciutat alemanya que pertany a l'estat de Brandenburg.

Nou!!: 1370 і Großräschen · Veure més »

Grote Kerk (Haarlem)

La Grote Kerk o Sint-Bavokerk és l'església més gran a la ciutat neerlandesa de Haarlem.

Nou!!: 1370 і Grote Kerk (Haarlem) · Veure més »

Guarino de Verona

'''Guarino de Verona''', presentant la traducció de la ''Geografia'' d'Estrabó Guarino de Verona o Veronese (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement italià.

Nou!!: 1370 і Guarino de Verona · Veure més »

Guerra de Bàndols

Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.

Nou!!: 1370 і Guerra de Bàndols · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: 1370 і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guerres ferrandines

Les anomenades Guerres ferrandines (en portuguès Guerras fernandinas) foren un seguit de disputes pel tron de Castella entre Ferran I de Portugal i el rei Enric II de Castella (i després amb el fill d'aquest, Joan I de Castella) després de l'assassinat de Pere I el Cruel a mans del seu mig germà Enric II.

Nou!!: 1370 і Guerres ferrandines · Veure més »

Guiu Montefeltro

Guiu Montefeltro va ser fill de Frederic II Paolo Novello Montefeltro.

Nou!!: 1370 і Guiu Montefeltro · Veure més »

Guiu XII de Laval

Armes portades per Guy XII de Laval en el moment del Segon tractat de Guérande (1381)). ''Esquarterat d'or amb creu de gules cantonada de setze alerons de blau ordenats 2 i 2 i carregada de cinc petxines de plata (Laval) i de gules sembrat de flors de lliri d'or (Châteaubriant). '' Guy XII de Laval o Joan de Laval (nascut després de 1327 - 21 d'abril de 1412) fou senyor de Laval, Vescomte de Rennes, baró de Vitré, senyor de Gavere i Acquigny castellà de Désert, i governador de Bretanya.

Nou!!: 1370 і Guiu XII de Laval · Veure més »

Harald V

Harald V de Noruega és rei de Noruega des de l'any 1991 en què succeí al seu pare, el rei Olaf V. Harald és el tercer rei de Noruega des que el país obtingué la independència l'any 1905.

Nou!!: 1370 і Harald V · Veure més »

Hasan Beg Khan

Hasan Beg Khan fou kan de l'Horda d'Or, probablement germà i successor d'Aziz Xaikh vers 1367.

Nou!!: 1370 і Hasan Beg Khan · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: 1370 і Hàfsida · Veure més »

Hintata

Els hintata foren una confederació amaziga de l'Atles central al Marroc, del gran grup Masmuda.

Nou!!: 1370 і Hintata · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: 1370 і Història d'Hongria · Veure més »

Història de Belarús

Belarús és un dels últims estats d'Europa que s'ha constituït com a nació, atès que els mateixos belarussos no han estat considerats més que a partir del segle XX com un vertader poble.

Nou!!: 1370 і Història de Belarús · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: 1370 і Història de Còrsega · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: 1370 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: 1370 і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1370 і Història de Roma · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: 1370 і Història de Suïssa · Veure més »

Hongwu

Zhu Yuanzhang, Hongwu o Hung-wu –en xinès: 朱元璋– (21 de setembre de 1328 – 24 de juny de 1398) fou l'emperador fundador de la dinastia Ming de la Xina.

Nou!!: 1370 і Hongwu · Veure més »

Hurufisme

El hurufisme (en àrab حروفية, Hurufiyya, adjectiu hurufí) fou un corrent sufí de caràcter cabalístic que es va desenvolupar en zones de l'occident de Pèrsia i Azerbaidjan durant els segles  i. "Huruf" significa literalment 'lletres', ja que es considerava que cadascuna tenia un paper essencial per a l'obtenció de l'amor i la bellesa en l'univers.

Nou!!: 1370 і Hurufisme · Veure més »

Imperi Mongol

L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.

Nou!!: 1370 і Imperi Mongol · Veure més »

Isabel de la Cerda y Guzmán

Isabel de la Cerda y Guzmán (ca. 1327 - ca. 1385) va ser una noble castellana.

Nou!!: 1370 і Isabel de la Cerda y Guzmán · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: 1370 і Isona · Veure més »

Jaume Callís

Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.

Nou!!: 1370 і Jaume Callís · Veure més »

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Nou!!: 1370 і Jaume Cascalls · Veure més »

Jaume I Appiani

Jaume I Appiani (vers 1322 - Pisa, 5 de setembre de 1398) fou notari de Pisa, actiu en l'administració de la ciutat estat de pisa.

Nou!!: 1370 і Jaume I Appiani · Veure més »

Jaume II de la Marca

Jaume de Borbó-la Marca (1370 - Besançon; 24 de setembre de 1438), noble francès, fill de Joan I de la Marca i de Catalina de Vendôme.

Nou!!: 1370 і Jaume II de la Marca · Veure més »

Jaume Marquilles

Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.

Nou!!: 1370 і Jaume Marquilles · Veure més »

Jean Malouel

Jean Malouel, també anomenat Jan Maelwael (Nimega, cap a 1370 - Dijon, 1414-1415) fou un pintor franc-flamenc.

Nou!!: 1370 і Jean Malouel · Veure més »

Joan de Castella

Joan de Castella (Burgos, 1359 - Batalla d'Aljubarrota, Portugal, 1385) fou un Infant delRegne de Castella i Lleó.

Nou!!: 1370 і Joan de Castella · Veure més »

Joan de Prades

Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).

Nou!!: 1370 і Joan de Prades · Veure més »

Joan de Wallenrode

Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort. Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic. Escut dels Wallenrode Joan va estudiar a Viena (1391) i Bolonya (1392). Abans d'esdevenir príncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomàtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romanogermànic, com a financer de la família dels Wittelsbach. El 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Tan bon punt fou nomenat com a papa únic, Martí V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomàtiques.

Nou!!: 1370 і Joan de Wallenrode · Veure més »

Joan I de La Marca

Joan de Borbó (1344 - ! Vendôme, 12 de juny de 1393), noble francès, comte de La Marca, comte de Vendôme i comte de Castres.

Nou!!: 1370 і Joan I de La Marca · Veure més »

Joan IV de Bretanya

Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.

Nou!!: 1370 і Joan IV de Bretanya · Veure més »

Joan IV de Chalon

Joan de Chalon IV d'Auxerre (1335 - 1370) fou un noble francès comte de facto (formalment regent-administrador) d'Auxerre i senyor de Rochefort.

Nou!!: 1370 і Joan IV de Chalon · Veure més »

Joan Janòpul

Joan Janòpul (en llatí Joannes Janopulus o Junopulus) fou un jurista bizantí.

Nou!!: 1370 і Joan Janòpul · Veure més »

Joan V Paleòleg

Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).

Nou!!: 1370 і Joan V Paleòleg · Veure més »

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Nou!!: 1370 і Joan XXIII de Pisa · Veure més »

Joana de Borbó

Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).

Nou!!: 1370 і Joana de Borbó · Veure més »

Joana de Navarra (reina d'Anglaterra)

Enric IV a la catedral de Canterbury Joana de Navarra (Pamplona, 10 de juliol de 1370 - Havering Bower, Essex, 9 de juliol de 1437) fou infanta de Navarra i duquessa consort de Bretanya i reina consort d'Anglaterra.

Nou!!: 1370 і Joana de Navarra (reina d'Anglaterra) · Veure més »

Joana de Valois (reina de Navarra)

Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).

Nou!!: 1370 і Joana de Valois (reina de Navarra) · Veure més »

Johan de Barbastro

Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre).

Nou!!: 1370 і Johan de Barbastro · Veure més »

Jordi de Déu

Fragment procedent del Panteó Reial de Poblet, obra de Jordi de Déu (Musée National du Moyen Age, París) Jordi de Déu (Messina, - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec.

Nou!!: 1370 і Jordi de Déu · Veure més »

Juana de Castro

Tomba de Joana de Castro a la catedral de Santiago de Compostel·la Juana de Castro (1340 - 21 d'agost de 1374) va ser una aristòcrata castellana, filla de Pedro de Castro, cavaller gallec, i d'Isabel Ponce de León.

Nou!!: 1370 і Juana de Castro · Veure més »

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: 1370 і Kanat de Txagatai · Veure més »

Khandesh

Khandesh (en marathi i hindi: ख़ानदेश) és una regió de l'Índia central, que forma la part nord-occidental de l'estat de Maharashtra.

Nou!!: 1370 і Khandesh · Veure més »

La Pobla de Segur (vila)

La vila des de Puimanyons La vila, des de migdia La vila de la Pobla de Segur és el cap del municipi del mateix nom.

Nou!!: 1370 і La Pobla de Segur (vila) · Veure més »

La Torreta de Canals

La Torreta de Canals (coneguda també com a la Torre de Canals o la Torre de Calixt) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1370 і La Torreta de Canals · Veure més »

Lascov

Lascov és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1370 і Lascov · Veure més »

Lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.

Nou!!: 1370 і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1370 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1370 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1370 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1370 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: 1370 і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1370 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: 1370 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Nou!!: 1370 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1370 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Lluís I d'Hongria

Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.

Nou!!: 1370 і Lluís I d'Hongria · Veure més »

Lluís I de Provença

Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: 1370 і Lluís I de Provença · Veure més »

Lluís II de Bar

Lluís II de Bar (1370 /1375 - 26 de juny de 1430) fou cardenal-duc de Bar.

Nou!!: 1370 і Lluís II de Bar · Veure més »

Lorenzo Monaco

Mare de Déu entronitzada Lorenzo Monaco (Siena, c. 1370 - Florència, 1425), nascut Piero di Giovanni, fou un pintor i miniaturista florentí.

Nou!!: 1370 і Lorenzo Monaco · Veure més »

Lužany pri Topli

Lužany pri Topli és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1370 і Lužany pri Topli · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: 1370 і Lucca · Veure més »

Macías O Namorado

Macías O Namorado (fl. 1340-1370), de nom real Matías Cascallar i Guisande, fou un joglar de Padrón, del que no se sap gaire de la seva vida.

Nou!!: 1370 і Macías O Namorado · Veure més »

Maghrawa

Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.

Nou!!: 1370 і Maghrawa · Veure més »

Malatesta II Malatesta de Sogliano

Malatesta II Malatesta de Sogliano fou fill de Joan II Malatesta de Sogliano.

Nou!!: 1370 і Malatesta II Malatesta de Sogliano · Veure més »

Malik Ghiyath al-Din Pir Ali

Màlik Ghiyath-ad-Din Pir Alí fou el darrer malik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: 1370 і Malik Ghiyath al-Din Pir Ali · Veure més »

Malik Muizz al-Din

Màlik Muïzz-ad-Din Husayn fou màlik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: 1370 і Malik Muizz al-Din · Veure més »

Malik Raja Ahmad

Malik Raja Ahmad fou el fundador de la dinastia farúquida, probable fill del wazir bahmànida Khodja Jahan que va servir amb el primer sultà bahmànida Ala al-Din Bahman Shah i amb el seu successor Muhammad I. Va ocupar el càrrec de wazir i va participar en un complot contra el sobirà (vers 1365) organitzat pel nebot del sultà, Bahram Khan Mazandarani.

Nou!!: 1370 і Malik Raja Ahmad · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: 1370 і Manresa · Veure més »

Manuel Cantacuzè (dèspota)

Manuel Cantacuzè (en grec:, Manouēl Kantakouzēnos), fou el primer governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota; el seu govern va durar des del 25 d'octubre del 1349 fins a la seva mort lluitant contra l'exèrcit del Principat d'Acaia.

Nou!!: 1370 і Manuel Cantacuzè (dèspota) · Veure més »

Manuel II Paleòleg

Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.

Nou!!: 1370 і Manuel II Paleòleg · Veure més »

Mare de Déu del Bonaire

Santa Maria de Bonaria a Cagliari. La Mare de Déu del Bonaire és una de les advocacions marianes de la Benaventurada Verge Maria.

Nou!!: 1370 і Mare de Déu del Bonaire · Veure més »

Margarida I de Dinamarca

, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).

Nou!!: 1370 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »

Margarida Malatesta

Malatesta. Margarida Malatesta (en italià: Margherita Malatesti) (1370 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1399) fou una princesa de la Dinastia Malatesta que va esdevenir senyora consort de Màntua.

Nou!!: 1370 і Margarida Malatesta · Veure més »

Maria Chatillon-Blois

Maria Chatillon-Blois (1345 - 1407), duquessa consort d'Anjou (1360-1384), comtessa consort de Provença i reina consort de Nàpols (1383-1384).

Nou!!: 1370 і Maria Chatillon-Blois · Veure més »

Maria de Berry

Maria de Berry, nascuda el 1370, morta el juny de 1434 a Lió, fou duquessa d'Alvèrnia, i comtessa de Montpensier; era la filla de Joan I de Berry duc de Berry i de Joana d'Armanyac.

Nou!!: 1370 і Maria de Berry · Veure més »

Mariscal de França

El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.

Nou!!: 1370 і Mariscal de França · Veure més »

Marquesat de Montalbán

El marquesat de Montalbán és un títol nobiliari espanyol creat l'any 1603 per Felip III de Castella en favor de Pedro Fernández de Córdoba, I marquès de Priego, que fa referència a la localitat de Montalbán de Córdoba.

Nou!!: 1370 і Marquesat de Montalbán · Veure més »

Marquesat de Priego

El Marquesat de Priego és un títol nobiliari espanyol amb Grandesa d'Espanya, que fa referència a la localitat andalusa de Priego de Córdoba.

Nou!!: 1370 і Marquesat de Priego · Veure més »

Mata d'Armanyac

Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.

Nou!!: 1370 і Mata d'Armanyac · Veure més »

Mieres

Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².

Nou!!: 1370 і Mieres · Veure més »

Mikušovce (Banská Bystrica)

Mikušovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1370 і Mikušovce (Banská Bystrica) · Veure més »

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: 1370 і Millau · Veure més »

Missa tridentina

Consagració del Calze a la missa tradicional. L'altar disposat per oficiar la missa segons la forma extraordinària, mirant a orient. La missa tridentina és el ritual de la missa del ritu romà de l'Església Catòlica, com s'hi descriu les edicions successives del missal romà que van ser promulgades des 1570 a 1962.

Nou!!: 1370 і Missa tridentina · Veure més »

Molí dels Frares (Sant Vicenç dels Horts)

El Molí dels Frares és un antic mas construït al, essent una de les construccions més antigues i de més valor històric de la ciutat de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), protegit com a bé cultural d'interès local del municipi.

Nou!!: 1370 і Molí dels Frares (Sant Vicenç dels Horts) · Veure més »

Monarquia electiva

La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.

Nou!!: 1370 і Monarquia electiva · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Nou!!: 1370 і Monestir de Santa Maria de Gualter · Veure més »

Monestir Símonov

XIX mostrant una vista del monestir L'aparença singular de les torres del monestir no té paral·lel a Rússia El monestir Símonov (Симонов монастырь) es troba a la ciutat russa de Moscou i va ser establert el 1370 pel monjo Fiodor, nebot i deixeble de Sergi de Ràdonej.

Nou!!: 1370 і Monestir Símonov · Veure més »

Montefeltro

Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.

Nou!!: 1370 і Montefeltro · Veure més »

Montefiascone

Montefiascone és un municipi italià de 13.520 habitants de la província de Viterbo; a una distància de Viterbo de 15 km i és terra de producció de vins DOC.

Nou!!: 1370 і Montefiascone · Veure més »

Muhàmmad V de Gharnata

Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: 1370 і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »

Muralla medieval de València

Torres de Quart Inici de la demolició, 20 febrer de 1865, al costat de la Porta del Real La muralla medieval de València era un perímetre emmurallat que va envoltar la ciutat de València (País Valencià) des que va ser aixecada per ordre de Pere IV d'Aragó entre 1356 i 1370, http://www.jdiezarnal.com/valenciamurallasvalencia.html fins al seu enderrocament en el a iniciativa del governador civil Ciril Amorós.

Nou!!: 1370 і Muralla medieval de València · Veure més »

Muralles de Ponte de Lima

Muralles de Ponte de Lima: arc de la Porta Nova Muralles de Ponte de Lima: Torre de Sâo Paulo Torre de Sâo Paulo: vista des del Pont Vell Les muralles de Ponte de Lima es troben a la freguesia de Ponte de Lima, vila i municipi del mateix nom, al districte de Viana do Castelo, a Portugal.

Nou!!: 1370 і Muralles de Ponte de Lima · Veure més »

Nucli històric de Catí

El Conjunt Històric de Catí està situat al centre de la població de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: 1370 і Nucli històric de Catí · Veure més »

Olaf Haakonsson

va ser rei de Dinamarca des del 1376 (Oluf II) i rei de Noruega des de 1380 (Olav IV).

Nou!!: 1370 і Olaf Haakonsson · Veure més »

Olaf II

* Olaf II de Noruega el Sant, també conegut com el Valerós (995 - 29 de juliol de 1030), rei de Noruega.

Nou!!: 1370 і Olaf II · Veure més »

Orís

Orís és un municipi de la comarca d'Osona, amb capital a Can Branques.

Nou!!: 1370 і Orís · Veure més »

Orchies

Ubicació d'Orchies dins del cantó i el districte Orchies (en neerlandès (rar) Oorschie) és una ciutat que es troba actualment a França i una antiga senyoria del comtat de Flandes, a la Flandria Gallica o Flandes de parla francesa.

Nou!!: 1370 і Orchies · Veure més »

Orde del Santíssim Salvador

LOrde del Santíssim Salvador de Santa Brígida (en llatí Ordo Sanctissimi Salvatoris Sanctae Brigittae) és un institut religiós femení de dret pontifici. Les germanes d'aquesta congregació religiosa, anomenades popularment brigidines, fan servir les sigles O.SS.S. a continuació del seu nom.

Nou!!: 1370 і Orde del Santíssim Salvador · Veure més »

Orfe

oli sobre tela, 1885 Un orfe (del) és un nen els pares del qual han mort.

Nou!!: 1370 і Orfe · Veure més »

Palau consistorial d'Alacant

El Palau consistorial d'Alacant és un edifici administratiu seu central de l'Ajuntament de la ciutat, d'estil barroc i construït entre 1701 i 1780, que se situa entre la plaça de l'Ajuntament i la plaça de la Santíssima Faç.

Nou!!: 1370 і Palau consistorial d'Alacant · Veure més »

Palau de la Cité

Santa Capella, al mig el castell reial amb la torre de l'homenatge sobresortint i la Gran Sala a l'esquerra. El Palau de la Cité va ser la seu del poder dels reis de França entre el i el.

Nou!!: 1370 і Palau de la Cité · Veure més »

Palau dels Papes

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: 1370 і Palau dels Papes · Veure més »

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Nou!!: 1370 і Papa Gregori XI · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: 1370 і Papa Urbà V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: 1370 і Papat d'Avinyó · Veure més »

Patriarca Copte d'Alexandria

El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.

Nou!!: 1370 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »

Pedro de Meneses

Escut d'armes de D. Pedro de Meneses, 1 Comte de Vila Real. Don Pedro de Meneses, 3 Senyor i 1 Comte de Vila Real i 2 Comte de Viana de l'Alentejo (c. 1370 – Ceuta, 22 de setembre de 1437) va ser un militar i noble portuguès, fill de D. João Afonso Telo de Meneses, 1º Comte de Viana de l'Alentejo, i de la seva dona Major Portocarrero, 2a Senyora de Vila Real, i net de D. João Afonso Telo de Meneses, Comte de Ourém.

Nou!!: 1370 і Pedro de Meneses · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1370 і Peníscola · Veure més »

Penitenciari major

Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.

Nou!!: 1370 і Penitenciari major · Veure més »

Pere Cerdà

Pere Cerdà (Cotlliure, 1370 - Graus, Osca, 1422) va ser un frare dominic català.

Nou!!: 1370 і Pere Cerdà · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1370 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere II d'Alençon

Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.

Nou!!: 1370 і Pere II d'Alençon · Veure més »

Pfaffenbrief

La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zúric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris).

Nou!!: 1370 і Pfaffenbrief · Veure més »

Pier Paolo Vergerio (el Vell)

Pier Paolo Vergerio el Vell (Capodistria, 23 de juliol de 1370 - Budapest, 8 de juliol de 1444 o 1445) fou un humanista, estadista i advocat de dret canònic.

Nou!!: 1370 і Pier Paolo Vergerio (el Vell) · Veure més »

Portal d'en Nin

El Portal d'en Nin, o Portal d'en Negrell, és un monument del municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1370 і Portal d'en Nin · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1370 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Protodiaca

Retrat d'un protodiaca ortodox, obra d'Ilià Repin, 1877 (Galeria Tretiakov, Moscou). Un protodiaca, paraula derivada del significat grec proto, primera i diakonos, diaca, és un títol utilitzat a les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Nou!!: 1370 і Protodiaca · Veure més »

Rajpipla

Rajpipla (Rajpeepla) fou un estat tributari protegit a l'agència de Rewa Kantha, presidència de Bombai.

Nou!!: 1370 і Rajpipla · Veure més »

Recinte emmurallat de Toixa

El Recinte emmurallat de Toixa és un bé d'interès cultural compost pels elements que subsisteixen de les muralles de Toixa (València).

Nou!!: 1370 і Recinte emmurallat de Toixa · Veure més »

Regne de Taungoo

El regne de Taungoo fou un estat independent del sud de la moderna Birmània, amb capital a la ciutat de Taungoo (Toungoo, Taung-ngu).

Nou!!: 1370 і Regne de Taungoo · Veure més »

Retaule de Sant Esteve de Gualter

El Retaule de Sant Esteve de Gualter és un retaule italo-gòtic pintat per Jaume Serra el 1385 que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya, provinent del monestir de Gualter, a la Baronia de Rialb.

Nou!!: 1370 і Retaule de Sant Esteve de Gualter · Veure més »

Retaule de Sant Vicenç

El Retaule de Sant Vicenç (o Vicent), realitzat per l'anomenat mestre d'Estopanyà, és un conjunt de taules pintades al tremp i daurades amb pa d'or.

Nou!!: 1370 і Retaule de Sant Vicenç · Veure més »

Revolta dels turbants vermells

La Revolta dels turbants vermells va ser un aixecament auspiciat per la Societat del Lotus Blanc que entre 1351 i 1368 van desestabilitzar la dinastia Yuan a la Xina arribant a provocar la seva caiguda.

Nou!!: 1370 і Revolta dels turbants vermells · Veure més »

Ricard II d'Anglaterra

Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.

Nou!!: 1370 і Ricard II d'Anglaterra · Veure més »

Riudecols

Riudecols és un municipi de Catalunya situat al Camp de Tarragona, a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: 1370 і Riudecols · Veure més »

Roger Bernat I de Pallars Sobirà

Roger Bernat I de Pallars-Mataplana i de Foix-Castellbò (1370 - 1424) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1416 - 1424).

Nou!!: 1370 і Roger Bernat I de Pallars Sobirà · Veure més »

Roger de Llúria (almogàver)

Roger de Llúria (Neopàtria, 1321? - Tebes, 1370) fou un mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria.

Nou!!: 1370 і Roger de Llúria (almogàver) · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1370 і Sadaijin · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: 1370 і Saló del Tinell · Veure més »

Salomó ben Reuben Bonafed

Salomó ben Reuben Bonafed, conegut també com a Astruc Bonafeu (1370-1448) fou un poeta jueu català.

Nou!!: 1370 і Salomó ben Reuben Bonafed · Veure més »

Sambucucciu d'Alandu

Sambucuccio d'Alando fou un líder camperol cors del, originari d'Alando.

Nou!!: 1370 і Sambucucciu d'Alandu · Veure més »

San Lorenzo in Damaso

San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.

Nou!!: 1370 і San Lorenzo in Damaso · Veure més »

Sant Celoni

Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

Nou!!: 1370 і Sant Celoni · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: 1370 і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Mateu de Fumanya

Sant Mateu de Fumanya és una església romànica que hi ha al nucli de Fumanya, al terme municipal de Fígols, al Berguedà.

Nou!!: 1370 і Sant Mateu de Fumanya · Veure més »

Santa Maria de Marcèvol

El priorat. A l'esquerra, l'església El priorat de Santa Maria de Marcèvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altiplà que domina la vall del Tet i mira cap al Canigó.

Nou!!: 1370 і Santa Maria de Marcèvol · Veure més »

Santa Maria in Trastevere

La Basílica de Santa Maria in Trastevere és una església de Roma situada al barri del Trastevere.

Nou!!: 1370 і Santa Maria in Trastevere · Veure més »

Sarai Mulk Khanum

Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.

Nou!!: 1370 і Sarai Mulk Khanum · Veure més »

Sâncraiu de Mureș

Sâncraiu de Mureș Weichseldorf o Marosszentkirály és un municipi a Romania, a la Província de Mureș.

Nou!!: 1370 і Sâncraiu de Mureș · Veure més »

Senyoria de Biscaia

XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).

Nou!!: 1370 і Senyoria de Biscaia · Veure més »

Septempeda

Septempeda, (Σεπτέμπεδα segons Estrabó i Claudi Ptolemeu) va ser una ciutat de Picenum, moderna San Severino Marche a uns 50 km al sud-oest d'Ancona, i a la part alta de la vall del riu Potenza.

Nou!!: 1370 і Septempeda · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: 1370 і Societat · Veure més »

Suyurgatmix (kan)

Suyurgatmix o Soyurghatmix o Syorgatmix (+ 1384) fou kan del Kanat de Txagatai (1370–1384).

Nou!!: 1370 і Suyurgatmix (kan) · Veure més »

Talarn

Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: 1370 і Talarn · Veure més »

Teodor Paleòleg

Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.

Nou!!: 1370 і Teodor Paleòleg · Veure més »

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Nou!!: 1370 і Timúrides · Veure més »

Tisó

L'espasa Tisó és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.

Nou!!: 1370 і Tisó · Veure més »

Toixa

Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1370 і Toixa · Veure més »

Tractat de Liubutsk

El Tractat de Liubutsk va ser un tractat de pau signat a l'estiu de 1372 entre Algirdas, Gran Duc de Lituània i Dmitri Donskói, Príncep de Moscou.

Nou!!: 1370 і Tractat de Liubutsk · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: 1370 і Transoxiana · Veure més »

Tremp (ciutat)

La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.

Nou!!: 1370 і Tremp (ciutat) · Veure més »

Trenčín

Trenčín (Trentxín) és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1370 і Trenčín · Veure més »

Tuluva

Tuluva fou un antic regne del sud de l'Índia entre els Ghats Occidentals i la mar i entre els rius Kalyanapur i Chan- dragiri, amb una línia costanera d'uns 130 km.

Nou!!: 1370 і Tuluva · Veure més »

Txerníhiv

Txerníhiv (Чернігів) és una ciutat d'Ucraïna i la capital administrativa de l'Óblast de Txerníhiv.

Nou!!: 1370 і Txerníhiv · Veure més »

Ubaid Zakani

Nejam od-Din Obeyde Zâkâni, o simplement Ubaid Zakani (?-1370), va ser un poeta i satíric persa del.

Nou!!: 1370 і Ubaid Zakani · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1370 і Varano · Veure més »

Venceslau IV

Venceslau de Luxemburg (Nuremberg, 26 de febrer de 1361 – Praga, 16 d'agost de 1419), va ser escollit el 1376 rei de Germània (Rei dels Romans, com a Venceslau I) i heretà el 1378 el títol de Rei de Bohèmia (com a Venceslau IV).

Nou!!: 1370 і Venceslau IV · Veure més »

Vescomtat de Châtellerault

El vescomtat de Châtellerault fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: 1370 і Vescomtat de Châtellerault · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: 1370 і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Pallars

Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.

Nou!!: 1370 і Vescomtat de Pallars · Veure més »

Vescomtat de Thouars

El vescomtat de Thouars fou una jurisdicció feudal d'Aquitània amb capital al castell de Thouars.

Nou!!: 1370 і Vescomtat de Thouars · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: 1370 і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: 1370 і Vidreres · Veure més »

Vietnam

El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.

Nou!!: 1370 і Vietnam · Veure més »

Vila-seca

Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.

Nou!!: 1370 і Vila-seca · Veure més »

Vint-i-quatre històries

Les Vint-i-quatre històries són una col·lecció de llibres històrics xinesos que cobreixen un període de protohistòria i història que va del 3000 aC fins a la dinastia Ming en el.

Nou!!: 1370 і Vint-i-quatre històries · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1370 і 23 de juliol · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »