Accés més ràpid que el navegador!
236 les relacions: Abadia de Cava, Abadia territorial de Montecassino, Abu Hammu II, Abu-Ishaq Ibrahim II, Abu-l-Abbàs Àhmad III, Abu-Zayyan Muhàmmad, Ajamil de Cameros, Al-Àixraf Xaban, Ala al-Din Ali Beg, Ala al-Din Beg, Albert della Scala, Alda d'Este, Alfons Frederic d'Aragó, Aljama, Amadeu VI de Savoia, Anna de Luxemburg, Aramunt (antic municipi), Arellano, Arnau Roger III de Pallars Sobirà, Arnedillo, Arquebisbat antic de Canterbury, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Embrun, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Cracòvia, Arquebisbat de Marsella, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Ayerbe, Azeitão, Azzo Alidosi, Çanakkale, Baglan, Bagrat V de Geòrgia, Bajerovce, Barquq, Basílica de la Mare de Déu del Lledó, Batalla de Montiel, Batalla de Nájera, Batalla naval de La Rochelle (1372), Bayram Khoja, Bíblia Farhi, Beatriu della Scala, Benet XII, Bermeo, Bernabé Visconti, Bernat de Santcliment, Bertrando Alidosi, Bisbat antic de Bath i Wells, Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti, ..., Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat d'Ocier, Bisbat d'Usès, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Gap, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Krujë, Bisbat de Locri-Gerace, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Nantes, Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis, Bisbat de Rímini, Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux, Bisbat de Savona-Noli, Bisbat de Winchester, Blanca de Nàpols, Call, Campanet, Carles de Calàbria, Carles II de Navarra, Carles V de França, Castell de Xarafull, Castelló de la Plana, Castellet de Xinorla, Catedral d'Amiens, Catedral de Tortosa, Cavalcavo, Ciutat de Dongola, Companyia navarresa, Comtat de Chiny, Comtat de Ligny, Comtat de Loon, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Saarbrücken, Comtat de Soissons, Comtat de Zelanda, Crònica de Pere el Cerimoniós, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Degà del Col·legi Cardenalici, Dobrudja, Ducat de Màntua, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Eduard de Woodstock, Elda, Ermita Mas de Tous, Escut de Lituània, Escut de Sabadell, Escut de Terrassa, Església de Sant Francesc (Xàtiva), Felip Dalmau I de Rocabertí, Felip II de Tàrent, Firuz Xah Tughluq, Foncea, Fra Joan Ballester, Franc Comtat, Francesc Bacó, Francesc de Gualbes, Francesc de Santcliment (ambaixador), Francesc I Gonzaga, Genoelselderen, Geoffrey Chaucer, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Granollers, Guernica, Guerra dels Dos Peres, Guerra sardo-catalana, Guillem de Guimerà i d'Abella, Guillem de Torrelles i Marquet, Guiu II Polentani, Gujarat, Hàfsida, Heinrich Seuse, Hiriberri (Aezkoa), Història d'Alacant, Història de Malta, Hornos de Moncalvillo, Hug Roger I de Pallars Sobirà, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imperi Otomà, Irlanda celta, Irlanda normanda, Isabel de la Cerda y Guzmán, Isabel de Valois i de Luxemburg, Jan van Eyck, Jaume de Santcliment, Jaume Serra, Jaunutis, Joan Alfons de Xèrica, Joan d'Arkel, Joan Galeàs Visconti, Joan I de La Marca, Joan IV de Bretanya, Joana de Borbó, Joana de Valois (reina de Navarra), Joana Manuel, Kanrei, Kastamonu, Khidr Yasauri, Latakia, Lippo Alidosi, Litto Alidosi, Lleonci Pilat, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants de Bretanya, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de reis de Castella, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lluís II Gonzaga, Lumbreras, Manuel II Paleòleg, Margarida de Comenge, Margarida I de Dinamarca, Maria de Valois, Mariscal de França, Marquès de la Romana, Marquesat de Villena, Massa Trabària, Mataplana (llinatge), Miran Xah, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Mosquerola, Mudgal, Muhàmmad V de Gharnata, Munilla, Nalda, Nefó d'Alexandria, Nicolau Eimeric, Nindar, Novaliches, Orde de Sant Jeroni, Oriola, Otó V de Wittelsbach, Paiporta, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Pàtria del Friül, Pedro López de Ayala, Pere I de Castella, Pere II d'Alençon, Plaça gran de Sibiu, Pomòrie, Primera Guerra Civil castellana, Principat de Lieja, Qara Qoyunlu, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Ramon de Llupià-Bages, Ramon de Vilanova, Recinte emmurallat de Montblanc, Reconquesta de Gal·lípoli, Reconquesta Tudor d'Irlanda, Regne d'Hongria (medieval), Sabadell, Saix, Salamina, San Pietro in Vincoli, Santa Maria de Lavaix, Santa Prassede (títol cardenalici), Sarria (municipi), Senyoriu d'Irlanda, Senyoriu de Cameros, Taddeo Gaddi, Torre de Bernat de So, Torre en Cameros, Torrecilla en Cameros, Trebiñu, Txulapain, Ultzama, Urtx (llinatge), Valentina Visconti, Valls, Ventrosa, Vilanova (genealogia), Villanueva de Cameros, Villoslada de Cameros, Viniegra de Abajo, Viniegra de Arriba, Visconti, Volínia, Wellen, Xah Xuia, Zarzosa, 16 de març. Ampliar l'índex (186 més) »
Abadia de Cava
L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.
Nou!!: 1366 і Abadia de Cava · Veure més »
Abadia territorial de Montecassino
Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1366 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Nou!!: 1366 і Abu Hammu II · Veure més »
Abu-Ishaq Ibrahim II
Abu-Ishaq Ibrahim II o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Abu-Bakr (? - 1369) fou emir hàfsida de Tunis del 1350 al 1369.
Nou!!: 1366 і Abu-Ishaq Ibrahim II · Veure més »
Abu-l-Abbàs Àhmad III
Abu-l-Abbàs Àhmad III fou emir hàfsida de Constantina i després de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hàfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394.
Nou!!: 1366 і Abu-l-Abbàs Àhmad III · Veure més »
Abu-Zayyan Muhàmmad
Abu-Zayyan Muhàmmad al-Kubbi ibn Abu-Saïd Uthman ibn Abu-Yahya Yaghmuràssan, fou un príncep abdalwadita les rebel·lions del qual van marcar el període entre 1360 i 1375.
Nou!!: 1366 і Abu-Zayyan Muhàmmad · Veure més »
Ajamil de Cameros
Ajamil és un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya).
Nou!!: 1366 і Ajamil de Cameros · Veure més »
Al-Àixraf Xaban
Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Xaban, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1363 - 1377).
Nou!!: 1366 і Al-Àixraf Xaban · Veure més »
Ala al-Din Ali Beg
Ala al-Din Ali Beg fou emir d'Eretna a Kayseri.
Nou!!: 1366 і Ala al-Din Ali Beg · Veure més »
Ala al-Din Beg
Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides.
Nou!!: 1366 і Ala al-Din Beg · Veure més »
Albert della Scala
Albert della Scala fou fill natural de Josep della Scala.
Nou!!: 1366 і Albert della Scala · Veure més »
Alda d'Este
Escut d'armes dels Este. Alda d'Este (Ferrara, Senyoriu de Ferrara, 18 de juliol de 1333 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1381) fou una noble italiana membre de la Dinastia Este que va esdevenir senyora consort de Màntua.
Nou!!: 1366 і Alda d'Este · Veure més »
Alfons Frederic d'Aragó
Alfons Frederic d'Aragó (Anfós Frederic, en les fonts clàssiques), fill bastard de Frederic II de Sicília, fou vicari general de la Companyia catalana d'Orient entre els anys 1317 i 1330 (Catània, Sicília, 1294 - ?, d. 1338).
Nou!!: 1366 і Alfons Frederic d'Aragó · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: 1366 і Aljama · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: 1366 і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
Anna de Luxemburg
Anna de Luxemburg, també coneguda com a Anna de Bohèmia, (Praga, 11 de maig de 1366 - Londres, 7 de juny de 1394) va ser una aristòcrata bohèmia, reina consort d'Anglaterra i la primera esposa de Ricard II.
Nou!!: 1366 і Anna de Luxemburg · Veure més »
Aramunt (antic municipi)
L'antic municipi d'Aramunt, a la comarca del Pallars Jussà, perdé la seva independència municipal el 1969, quan fou afegit al terme municipal de Pallars Jussà.
Nou!!: 1366 і Aramunt (antic municipi) · Veure més »
Arellano
Arellano és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella.
Nou!!: 1366 і Arellano · Veure més »
Arnau Roger III de Pallars Sobirà
Arnau Roger de Pallars-Mataplana i Cruïlles (1347 - 1369) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1366 - 1369).
Nou!!: 1366 і Arnau Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Arnedillo
Arnedillo és un municipi de la Rioja.
Nou!!: 1366 і Arnedillo · Veure més »
Arquebisbat antic de Canterbury
Sant Agustí de Canterbury Enric II Thomas Cranmer Larquebisbat de Canterbury (anglès: Archdiocese of Canterbury; llatí: Archidioecesis Cantuariensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat antic de Canterbury · Veure més »
Arquebisbat d'Avinyó
Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »
Arquebisbat d'Embrun
XII. L' arquebisbat d'Embrun o d'Ambrun en occità fou una jurisdicció eclesiàstica a la Provença.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat d'Embrun · Veure més »
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »
Arquebisbat de Cracòvia
La Universitat Pontifícia Joan Pau II, instituïda pel Papa Joan Pau II al 1981 com a Acadèmia Pontifícia Teològica. El santuari de la Divina Misericordia de Cracovia-Lagiewniki, dedicat a vida i a la memòria de santa Faustina Kowalska. El seminari diocesà de Cracòvia. Escut de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Cracòvia és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat de Cracòvia · Veure més »
Arquebisbat de Marsella
basilica della Madonna della Guardia domina la città di Marsiglia abbazia di San Vittore Resti del antica cattedrale di Marsiglia, chiamata ''église de la vieille Major'' Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat de Marsella · Veure més »
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1366 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »
Ayerbe
Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.
Nou!!: 1366 і Ayerbe · Veure més »
Azeitão
Azeitâo, oficialment Unió de les ''freguesies'' d'Azeitão (Sâo Lourenço i Sâo Simão), és una freguesia portuguesa del municipi de Setúbal, amb 69,32 km² d'àrea i 21.022 habitants.
Nou!!: 1366 і Azeitão · Veure més »
Azzo Alidosi
Azzo Alidiosi fou fill de Roberto Alidosi.
Nou!!: 1366 і Azzo Alidosi · Veure més »
Çanakkale
Costa de Çanakkale, amb la reconstrucció del cavall de Troia feta per a la pel·lícula d'aquest nom. Çanakkale o Çanak Kale és una ciutat de la costa de Turquia, a la província de Çanakkale, a la costa nord-occidental de l'Àsia Menor a la vora de l'estret dels Dardanels (anomenat Çanakkale Boğazı en turc), just al punt més estret (1250 metres) unit amb Europa per ferris.
Nou!!: 1366 і Çanakkale · Veure més »
Baglan
Baglan és una taluka al districte de Nasik en l'estat indi de Maharashtra.
Nou!!: 1366 і Baglan · Veure més »
Bagrat V de Geòrgia
Bagrat V conegut com el gran fou rei de Geòrgia del 1360 al 1393.
Nou!!: 1366 і Bagrat V de Geòrgia · Veure més »
Bajerovce
Bajerovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1366 і Bajerovce · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: 1366 і Barquq · Veure més »
Basílica de la Mare de Déu del Lledó
El santuari-basílica (des de 1993) de la Mare de Déu del Lledó està en plena horta de la Plana, a un quilòmetre de Castelló, en el conegut com a "camí Lledó".
Nou!!: 1366 і Basílica de la Mare de Déu del Lledó · Veure més »
Batalla de Montiel
La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.
Nou!!: 1366 і Batalla de Montiel · Veure més »
Batalla de Nájera
La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Nou!!: 1366 і Batalla de Nájera · Veure més »
Batalla naval de La Rochelle (1372)
La batalla naval de La Rochelle va tenir lloc el 22 de juny de 1372 entre una esquadra anglesa i una altra castellana, amb victòria de la segona, davant les costes de la ciutat de La Rochelle.
Nou!!: 1366 і Batalla naval de La Rochelle (1372) · Veure més »
Bayram Khoja
Bayram Khodja (+ 1380) fou emir dels qara qoyunlu, el primer que va gaudir d'un poder per damunt de la direcció de la tribu.
Nou!!: 1366 і Bayram Khoja · Veure més »
Bíblia Farhi
Laberint de Jericó a la ''Bíblia Farhi''. La Bíblia Farhi és un manuscrit medieval en hebreu de 1383 que reprodueix la Bíblia i alguns textos afegits, el més llarg dels quals és un diccionari hebreu-català, amb caràcters hebreus, elaborat per facilitar-ne la comprensió.
Nou!!: 1366 і Bíblia Farhi · Veure més »
Beatriu della Scala
Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.
Nou!!: 1366 і Beatriu della Scala · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: 1366 і Benet XII · Veure més »
Bermeo
Bermeo és un municipi de la comarca de Busturialdea-Urdaibai, en la província de Biscaia, País Basc, i és la localitat més poblada de la comarca del Urdaibai, amb prop de 17.000 habitants.
Nou!!: 1366 і Bermeo · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: 1366 і Bernabé Visconti · Veure més »
Bernat de Santcliment
Bernat de Santcliment és el nom de diversos ciutadans honrats del llinatge dels Santcliment, alguns d'ells senyors de Badalona.
Nou!!: 1366 і Bernat de Santcliment · Veure més »
Bertrando Alidosi
Bertrando Alidosi fou fill de Roberto Alidosi.
Nou!!: 1366 і Bertrando Alidosi · Veure més »
Bisbat antic de Bath i Wells
La catedral de Wells. Restes de l'abadia de Glastonbury. Mapa de les diòcesis anglosaxones d'Anglaterra. XII. XVIII de la cartoixa de Hinton, fundada el 1232. El bisbat de Bath i Wells (anglès: Diocese of Bath and Wells; llatí: Dioecesis Bathoniensis et Wellensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1366 і Bisbat antic de Bath i Wells · Veure més »
Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti
La catedral de Santa Maria Assunta a Gravina in Puglia La catedral de Sant'Eustachio a Acquaviva delle Fonti El bisbat d'Ales-Terralba (italià: Diocesi di Ales-Terralba; llatí: Dioecesis Uxellensis-Terralbensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Oristany, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1366 і Bisbat d'Altamura-Gravina-Acquaviva delle Fonti · Veure més »
Bisbat d'Isernia-Venafro
El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1366 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »
Bisbat d'Ocier
L'antiga catedral de Bisarchio o Bisarcio El bisbat d'Ocier (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.
Nou!!: 1366 і Bisbat d'Ocier · Veure més »
Bisbat d'Usès
El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.
Nou!!: 1366 і Bisbat d'Usès · Veure més »
Bisbat de Cavaillon
XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Cavaillon · Veure més »
Bisbat de Gap
Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Gap · Veure més »
Bisbat de Glandèves
La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Glandèves · Veure més »
Bisbat de Krujë
El bisbat de Krüje (llatí: Dioecesis Croënsis) és una seu suprimida i titular de l'Església catòlica a Albània.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Krujë · Veure més »
Bisbat de Locri-Gerace
El bisbat de Locri-Gerace (diocesi di Locri-Gerace, Dioecesis Locrensis-Hieracensis -Sanctae Mariae de Pulsi)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 122.000 batejats d'un total 133.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Oliva.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Locri-Gerace · Veure més »
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Lucera-Troia · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis
L'antic palau episcopal de Pàmies, vist des del campanar de la catedral, i avui seu de l'ajuntament. XII. El bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis (francès: Diocèse de Pamiers, Couserans et Mirepoix; llatí: Dioecesis Apamiensis-Conseranensis-Mirapicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Pàmies, Coserans i Mirapeis · Veure més »
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Rímini · Veure més »
Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux
XII). XII. El bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux (francès: Diocèse de Saint-Paul-Trois-Châteaux, llatí: Dioecesis Tricastrinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Saint-Paul-Trois-Châteaux · Veure més »
Bisbat de Savona-Noli
El bisbat de Savona-Noli (italià: diocesi di Savona-Noli; llatí: Dioecesis Savonensis-Naulensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Savona-Noli · Veure més »
Bisbat de Winchester
XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.
Nou!!: 1366 і Bisbat de Winchester · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: 1366 і Blanca de Nàpols · Veure més »
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Nou!!: 1366 і Call · Veure més »
Campanet
Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.
Nou!!: 1366 і Campanet · Veure més »
Carles de Calàbria
Escut d'armes de Carles de Calàbria Carles de Calàbria (1298 - Nàpols 1328), príncep de Nàpols i duc de Calàbria.
Nou!!: 1366 і Carles de Calàbria · Veure més »
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Nou!!: 1366 і Carles II de Navarra · Veure més »
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Nou!!: 1366 і Carles V de França · Veure més »
Castell de Xarafull
El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.
Nou!!: 1366 і Castell de Xarafull · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: 1366 і Castelló de la Plana · Veure més »
Castellet de Xinorla
El Castellet de Xinorla, o Torre de Xinosa, és una torre fortificada d'origen musulmà ubicada al terme municipal de Monòver, al Vinalopó Mitjà.
Nou!!: 1366 і Castellet de Xinorla · Veure més »
Catedral d'Amiens
La catedral d'Amiens (en francès: Cathédrale Notre-Dame d'Amiens) és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu que es troba a la ciutat d'Amiens, en el departament del Somme; és la més gran de França pel seu volum interior, d'uns 200.000 m³.
Nou!!: 1366 і Catedral d'Amiens · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: 1366 і Catedral de Tortosa · Veure més »
Cavalcavo
Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.
Nou!!: 1366 і Cavalcavo · Veure més »
Ciutat de Dongola
Dongola és una ciutat del Sudan, capital de la ''wilaya'' del Nord del Sudan, a la vora del riu Nil.
Nou!!: 1366 і Ciutat de Dongola · Veure més »
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Nou!!: 1366 і Companyia navarresa · Veure més »
Comtat de Chiny
El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.
Nou!!: 1366 і Comtat de Chiny · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: 1366 і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Loon
El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1366 і Comtat de Loon · Veure més »
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Nou!!: 1366 і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »
Comtat de Saarbrücken
El comtat de Saarbrücken fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'aquest nom esmentada per primer cop el 960 i 977.
Nou!!: 1366 і Comtat de Saarbrücken · Veure més »
Comtat de Soissons
Comtat de Soissons fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a la població de Soissons.
Nou!!: 1366 і Comtat de Soissons · Veure més »
Comtat de Zelanda
Mapa del comtat de Zelanda El Comtat de Zelanda era un comtat, format per a una sèrie d'illes als estuaris de l'Escalda, del Mosa i del Rin.
Nou!!: 1366 і Comtat de Zelanda · Veure més »
Crònica de Pere el Cerimoniós
enllaç.
Nou!!: 1366 і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Nou!!: 1366 і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Nou!!: 1366 і Degà del Col·legi Cardenalici · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: 1366 і Dobrudja · Veure més »
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Nou!!: 1366 і Ducat de Màntua · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: 1366 і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Nou!!: 1366 і Eduard de Woodstock · Veure més »
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Nou!!: 1366 і Elda · Veure més »
Ermita Mas de Tous
L'ermita de Mas de Tous, és una ermita declarada Bé de Rellevància Local, de forma genèrica i segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb el codi identificatiu:46.11.202-004.
Nou!!: 1366 і Ermita Mas de Tous · Veure més »
Escut de Lituània
Lescut de Lituània és el tradicional de gules, carregat amb un cavaller amb armadura damunt un cavall sallent, tot d'argent, empunyant una espasa també d'argent guarnida d'or i sostenint un escut d'atzur carregat amb una creu patriarcal d'or; el cavall va ensellat i guarnit d'atzur, amb els bollons i els estreps d'or.
Nou!!: 1366 і Escut de Lituània · Veure més »
Escut de Sabadell
L'escut oficial de Sabadell té el següent blasonament.
Nou!!: 1366 і Escut de Sabadell · Veure més »
Escut de Terrassa
L'escut oficial de Terrassa té el següent blasonament.
Nou!!: 1366 і Escut de Terrassa · Veure més »
Església de Sant Francesc (Xàtiva)
L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.
Nou!!: 1366 і Església de Sant Francesc (Xàtiva) · Veure més »
Felip Dalmau I de Rocabertí
Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Nou!!: 1366 і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »
Felip II de Tàrent
Felip II de Tàrent (1329-25 de novembre, 1374) fou príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí des del 1364 al 1374.
Nou!!: 1366 і Felip II de Tàrent · Veure més »
Firuz Xah Tughluq
Firuz-Xah Tughluq (?, 1309 - Jaunpur, 20 de setembre de 1388) fou un soldà de Delhi de la dinastia tuglúquida o tughlúquida (1351 - 1388).
Nou!!: 1366 і Firuz Xah Tughluq · Veure més »
Foncea
Foncea és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1366 і Foncea · Veure més »
Fra Joan Ballester
Joan Ballester (1305 o 1306 - Ciutat de Mallorca, 30 de setembre de 1374) fou prior general de l'orde del Carme.
Nou!!: 1366 і Fra Joan Ballester · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: 1366 і Franc Comtat · Veure més »
Francesc Bacó
Francesc Bacó, o Franciscus de Bachone o també Francis de Bachone (Girona, ? - Camprodon, 8 d'agost de 1372), fou un religiós carmelita català, professor de teologia a París.
Nou!!: 1366 і Francesc Bacó · Veure més »
Francesc de Gualbes
Francesc de Gualbes (m. dècada de 1380) va ser un mercader i ciutadà de Barcelona pertanyent al llinatge dels Gualbes.
Nou!!: 1366 і Francesc de Gualbes · Veure més »
Francesc de Santcliment (ambaixador)
Francesc de Santcliment (Lleida, - 1366), senyor de Sarroca, d'Alcarràs, Montagut i Llardecans, va ser un cavaller i ambaixador català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: 1366 і Francesc de Santcliment (ambaixador) · Veure més »
Francesc I Gonzaga
Francesc I Gonzaga o Francesc I de Màntua (en italià: Francesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1366 - íd. 1407) fou un condottiero italià que va ser senyor de Màntua entre 1382 i 1407.
Nou!!: 1366 і Francesc I Gonzaga · Veure més »
Genoelselderen
Genoelselderen és un nucli del municipi de Riemst a la província de Limburg a Bèlgica.
Nou!!: 1366 і Genoelselderen · Veure més »
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.
Nou!!: 1366 і Geoffrey Chaucer · Veure més »
Gloriosa ensenya de l'Oriol
Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.
Nou!!: 1366 і Gloriosa ensenya de l'Oriol · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: 1366 і Granollers · Veure més »
Guernica
Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.
Nou!!: 1366 і Guernica · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: 1366 і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerra sardo-catalana
La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.
Nou!!: 1366 і Guerra sardo-catalana · Veure més »
Guillem de Guimerà i d'Abella
Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.
Nou!!: 1366 і Guillem de Guimerà i d'Abella · Veure més »
Guillem de Torrelles i Marquet
Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.
Nou!!: 1366 і Guillem de Torrelles i Marquet · Veure més »
Guiu II Polentani
Guiu II Polentani el jove, també conegut com a Guiu Novello Polentani fou nebot i successor de Lambert I Polentani el 1316.
Nou!!: 1366 і Guiu II Polentani · Veure més »
Gujarat
El Gujarat és un dels estats de la Unió Índia.
Nou!!: 1366 і Gujarat · Veure més »
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Nou!!: 1366 і Hàfsida · Veure més »
Heinrich Seuse
Henrich Seuse, també anomenat Amandus, nom que va adoptar en els seus escrits, o en la seva forma llatinitzada Henricus Suso (Überlingen, 21 de març de 1300 - Ulm, 25 de gener de 1366) fou un frare dominic, pensador, teòleg i místic alemany.
Nou!!: 1366 і Heinrich Seuse · Veure més »
Hiriberri (Aezkoa)
Hiriberri (oficialment bilingüe Hiriberri/Villanueva de Aezkoa) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: 1366 і Hiriberri (Aezkoa) · Veure més »
Història d'Alacant
Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.
Nou!!: 1366 і Història d'Alacant · Veure més »
Història de Malta
temple megalític de Ħaġar Qim ''Domus Romana'' de l'antiga Melite Philippe Villiers de L'Isle-Adam pren possessió de Malta (26 d'octubre de 1530) L'illa de Malta ha tingut una història molt rica, lligada a la seva posició estratègica a la Mediterrània i marcada per la influència de l'Orde de Malta i l'ocupació britànica.
Nou!!: 1366 і Història de Malta · Veure més »
Hornos de Moncalvillo
Hornos de Moncalvillo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.
Nou!!: 1366 і Hornos de Moncalvillo · Veure més »
Hug Roger I de Pallars Sobirà
Hug Roger I de Pallars-Mataplana i Cardona (1322 - 1366) fou comte de Pallars Sobirà i senyor d'Urtx (1350 - 1366).
Nou!!: 1366 і Hug Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Nou!!: 1366 і Imad al-Din Sultan Ahmad · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: 1366 і Imperi Otomà · Veure més »
Irlanda celta
Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.
Nou!!: 1366 і Irlanda celta · Veure més »
Irlanda normanda
Una torre prop de Quin (Clare). Els normands van consolidar la seva presència a Irlanda construint centenars de castells i torres com aquesta. El Castell de Trim (1169-) és la major construcció del període Irlanda en 1014. Un mosaic de regnes. Zones sota control normand en 1300. La Irlanda normanda comprèn el període medieval tardà a l'illa d'Irlanda, marcat per la invasió cambro-normanda que va sofrir des de 1169 fins a 1171, quan Enric II d'Anglaterra va desembarcar a Waterford i la va proclamar «Ciutat Reial».
Nou!!: 1366 і Irlanda normanda · Veure més »
Isabel de la Cerda y Guzmán
Isabel de la Cerda y Guzmán (ca. 1327 - ca. 1385) va ser una noble castellana.
Nou!!: 1366 і Isabel de la Cerda y Guzmán · Veure més »
Isabel de Valois i de Luxemburg
Isabel de Valois (Vincennes, Regne de França, 1348 - Pavia, Senyoriu de Milà, 1372) fou una princesa de França que es casà amb l'hereu del Senyoriu de Milà.
Nou!!: 1366 і Isabel de Valois i de Luxemburg · Veure més »
Jan van Eyck
Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges.
Nou!!: 1366 і Jan van Eyck · Veure més »
Jaume de Santcliment
Jaume (III) de Santcliment (Barcelona, segle XIV - 1368) va ser un ciutadà honrat català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: 1366 і Jaume de Santcliment · Veure més »
Jaume Serra
Detall del ''retaule del Sant Esperit'', de Jaume Serra, a la Seu de Manresa Jaume Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic.
Nou!!: 1366 і Jaume Serra · Veure més »
Jaunutis
Jaunutis (belarús: Яўнут; literalment home jove; batejat: Ioann, "Jawnuta", "Joan" o "Ivan"; ca. 1300 - després 1366) va ser Gran Duc de Lituània des de la mort del seu pare Gediminas el 1341 fins que va ser deposat pels seus germans grans Algirdas i Kęstutis el 1345.
Nou!!: 1366 і Jaunutis · Veure més »
Joan Alfons de Xèrica
Joan Alfons de Xèrica (? - 1369) era fill il·legítim de Pere de Xèrica i la seva amistançada María Pérez.
Nou!!: 1366 і Joan Alfons de Xèrica · Veure més »
Joan d'Arkel
Joan d'Arkel (en neerlandès Johan van Arkel) (nascut el 1314 - mort a Lieja l'1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i príncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.
Nou!!: 1366 і Joan d'Arkel · Veure més »
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Nou!!: 1366 і Joan Galeàs Visconti · Veure més »
Joan I de La Marca
Joan de Borbó (1344 - ! Vendôme, 12 de juny de 1393), noble francès, comte de La Marca, comte de Vendôme i comte de Castres.
Nou!!: 1366 і Joan I de La Marca · Veure més »
Joan IV de Bretanya
Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.
Nou!!: 1366 і Joan IV de Bretanya · Veure més »
Joana de Borbó
Joana de Borbó (Vincennes, França, 1338 – París, 1378) fou infanta de Borbó i reina consort de França (1364-1378).
Nou!!: 1366 і Joana de Borbó · Veure més »
Joana de Valois (reina de Navarra)
Joana de França o Joana de Valois (Châteauneuf-sur-Loire, Regne de França, 24 de juny de 1343 - Evreux, Navarra, 3 de novembre de 1373), princesa francesa i reina consort de Navarra (1351 - 1373).
Nou!!: 1366 і Joana de Valois (reina de Navarra) · Veure més »
Joana Manuel
Joana Manuel (ca. 1333/1339–Salamanca, 27 de maig de 1381) va ser reina consort de Castella.
Nou!!: 1366 і Joana Manuel · Veure més »
Kanrei
Kanrei (管領, Kanrei) era un alt càrrec polític al Japó feudal; aquest es tradueix generalment com a ajudant del shogun o vice shogun.
Nou!!: 1366 і Kanrei · Veure més »
Kastamonu
Kastamonu és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kastamonu i del districte de Kastamonu.
Nou!!: 1366 і Kastamonu · Veure més »
Khidr Yasauri
Khidr Yasauri o Khidr Yusuri (+1366) fou un amir turcomongol del tuman dels yasauris, que pasturava als territoris al nord de Samarcanda incloent probablement Bukharà.
Nou!!: 1366 і Khidr Yasauri · Veure més »
Latakia
Latakia, Ladakia o Latàquia és una localitat costanera de Síria, al nord del Líban.
Nou!!: 1366 і Latakia · Veure més »
Lippo Alidosi
Lippo Alidosi fou fill de Roberto Alidosi.
Nou!!: 1366 і Lippo Alidosi · Veure més »
Litto Alidosi
Litto Alidosi fou fill de Roberto Alidosi.
Nou!!: 1366 і Litto Alidosi · Veure més »
Lleonci Pilat
Lleonci Pilat (mort el 1366) (Llatí: Leontius Pilatus, Grec: Λεόντιος Πιλάτος, Leontios Pilatos, Italià: Leonzio Pilato), fou un monjo i erudit calabrès, i un dels primers promotors de l'estudi del grec a Europa occidental.
Nou!!: 1366 і Lleonci Pilat · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1366 і Llista d'anys · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Nou!!: 1366 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1366 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1366 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1366 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Nou!!: 1366 і Llista de governants de Bretanya · Veure més »
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Nou!!: 1366 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: 1366 і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.
Nou!!: 1366 і Llista dels arquebisbes de Canterbury · Veure més »
Lluís II Gonzaga
Lluís II Gonzaga, II de Màntua -en italià: Ludovico II Gonzaga- (? 1334 - Màntua, Senyoriu de Màntua, octubre de 1382) fou un noble italià de la família Gonzaga que va esdevenir senyor de Màntua entre 1369 i 1382.
Nou!!: 1366 і Lluís II Gonzaga · Veure més »
Lumbreras
Lumbreras és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana a Camero Nuevo, limitant el seu terme amb la província de Sòria.
Nou!!: 1366 і Lumbreras · Veure més »
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Nou!!: 1366 і Manuel II Paleòleg · Veure més »
Margarida de Comenge
Margarida de Comenge (1365/1366 - Poitiers, estiu de 1443) va ser comtessa de Comenge del 1375 al 1443.
Nou!!: 1366 і Margarida de Comenge · Veure més »
Margarida I de Dinamarca
, nascuda Margrete Valdemarsdatter, fou reina de Dinamarca i Noruega (entre 1387 i 1412), i de Suècia (de 1389 a 1412).
Nou!!: 1366 і Margarida I de Dinamarca · Veure més »
Maria de Valois
Maria de Valois (1309 - 1332), princesa de França.
Nou!!: 1366 і Maria de Valois · Veure més »
Mariscal de França
El bastó de mariscal de França. El títol de mariscal de França és la més alta distinció militar francesa.
Nou!!: 1366 і Mariscal de França · Veure més »
Marquès de la Romana
Marquès de la Romana és un títol nobiliari atorgat pel rei Felip V a Josep Caro Maça de Liçana i Roca el 16 de juny de 1739 pels seus mèrits en la Guerra de Successió a favor de la causa del duc d'Anjou.
Nou!!: 1366 і Marquès de la Romana · Veure més »
Marquesat de Villena
Escut del marquesat de Villena Castell de la Talaia, a Villena, Alacant El Marquesat de Villena és un títol nobiliari espanyol concedit per Joan II de Castella, el 12 de novembre de 1445 a Juan Pacheco, que a més era Gran Mestre de l'Orde de Santiago, Avançat Major de Castella al Regne de Múrcia i posteriorment primer duc d'Escalona.
Nou!!: 1366 і Marquesat de Villena · Veure més »
Massa Trabària
Massa Trabària és el nom donat a la regió muntanyosa entre els Alps de Luna i la part oriental dels Apenins, que inclou les valls del Metaure, del Foglia i l'Isauro.
Nou!!: 1366 і Massa Trabària · Veure més »
Mataplana (llinatge)
Escut d'armes del llinatge dels Mataplana (segons l'Armorial de Gelre) Els Mataplana eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens dels quals es remunten a la Llegenda dels Nou Barons de la Fama.
Nou!!: 1366 і Mataplana (llinatge) · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: 1366 і Miran Xah · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: 1366 і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Mosquerola
Mosquerola (en xurro, Mosquerhuela; en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.
Nou!!: 1366 і Mosquerola · Veure més »
Mudgal
Mudgal (en kannada: ಮುದಗಲ್) és un panchayat town a la taluka de Lingsugur (districte de Raichur) a l'estat de Karnataka.
Nou!!: 1366 і Mudgal · Veure més »
Muhàmmad V de Gharnata
Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.
Nou!!: 1366 і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »
Munilla
Munilla és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Baixa.
Nou!!: 1366 і Munilla · Veure més »
Nalda
Nalda és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.
Nou!!: 1366 і Nalda · Veure més »
Nefó d'Alexandria
Nefó d'Alexandria va ser patriarca Ortodox d'Alexandria de l'any 1366 al 1385.
Nou!!: 1366 і Nefó d'Alexandria · Veure més »
Nicolau Eimeric
Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.
Nou!!: 1366 і Nicolau Eimeric · Veure més »
Nindar
Nindar o Nindhar fou un estat tributari protegit, una thikana feudatària de Jaipur formada per set pobles, governada pel subclan Sheobramhpota del clan Rajawat dels kacchwaha.
Nou!!: 1366 і Nindar · Veure més »
Novaliches
Novaliches és una població que pertany al terme municipal de Xèrica (Alt Palància, País Valencià), de la qual està ubicada a dos quilòmetres en direcció est, a la vora del barranc de Benafer.
Nou!!: 1366 і Novaliches · Veure més »
Orde de Sant Jeroni
LOrde de sant Jeroni (Ordo Sancti Hieronymi) és un orde religiós de tipus monàstic fundat el 1373 a San Bartolomé de Lupiana, a partir d'una comunitat d'anacoretes castellans.
Nou!!: 1366 і Orde de Sant Jeroni · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: 1366 і Oriola · Veure més »
Otó V de Wittelsbach
Otó V de Wittelsbach (1346 - 15 de novembre de 1379) fou duc de Baviera (com a Otó VII per ser el setè d'aquest nom al capdavant del Ducat, però també Otó V per ser el cinquè de la dinastia Wittelsbach); també fou marcgravi i elector de Brandenburg com Otó V. Otó era el quart fill de l'emperador Lluís IV i de la seva segona esposa, Margarida d'Avesnes, comtessa d'Hainaut, d'Holanda i Zelanda.
Nou!!: 1366 і Otó V de Wittelsbach · Veure més »
Paiporta
Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: 1366 і Paiporta · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 1366 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Nou!!: 1366 і Pàtria del Friül · Veure més »
Pedro López de Ayala
Tomba de Pedro López de Ayala i de la seva esposa Elionor de Guzmán Pedro López de Ayala (Vitòria, Àlaba, 1332 - Calahorra, La Rioja, 4 d'abril de 1407) fou un polític, poeta i historiador castellà, conegut com «el Canciller».
Nou!!: 1366 і Pedro López de Ayala · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: 1366 і Pere I de Castella · Veure més »
Pere II d'Alençon
Pere II d'Alençon (Pere II de Valois, comte d'Alençon), nascut el 1340, mort a Argentan el 20 de setembre de 1404, comte d'Alençon, de Perche i de Porhoët, fill de Carles II d'Alençon, comte d'Alençon i de Perche, i de Maria de La Cerda.
Nou!!: 1366 і Pere II d'Alençon · Veure més »
Plaça gran de Sibiu
la torre del Consell Palau de l'Ajuntament i l'església catòlica romana "Santa Trinitat" Palau Brukenthal L'estàtua de Sant Joan de Nepomuc La plaça gran de Sibiu (en alemany Großer Ring) és la plaça central de Sibiu, existent des del 1366, amb la finalització del tercer cinturó de fortificacions de la ciutat.
Nou!!: 1366 і Plaça gran de Sibiu · Veure més »
Pomòrie
Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.
Nou!!: 1366 і Pomòrie · Veure més »
Primera Guerra Civil castellana
La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.
Nou!!: 1366 і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1366 і Principat de Lieja · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: 1366 і Qara Qoyunlu · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: 1366 і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Ramon de Llupià-Bages
Ramon de Llupià-Bages (Ramon de Llupià, Ramon de Bages) (~1340-1420) fou un cavaller rossellonès, un dels millors capitans catalans del seu temps.
Nou!!: 1366 і Ramon de Llupià-Bages · Veure més »
Ramon de Vilanova
Ramon de Vilanova (fill de Marc de Vilanova), fou un dels personatges catalans més distingits de la seva època.
Nou!!: 1366 і Ramon de Vilanova · Veure més »
Recinte emmurallat de Montblanc
El recinte emmurallat de Montblanc és format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli històric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barberà.
Nou!!: 1366 і Recinte emmurallat de Montblanc · Veure més »
Reconquesta de Gal·lípoli
La reconquesta de Gal·lípoli va ser un intent reeixit per Amadeu VII de Savoia, de recuperar la Península de Gal·lípoli perduda des de la seva captura per part dels otomans el 1354, després d'un desastrós terratrèmol.
Nou!!: 1366 і Reconquesta de Gal·lípoli · Veure més »
Reconquesta Tudor d'Irlanda
pàgines.
Nou!!: 1366 і Reconquesta Tudor d'Irlanda · Veure més »
Regne d'Hongria (medieval)
El Regne d'Hongria es formà a partir de l'antic Principat d'Hongria, amb la coronació d'Esteve I l'any 1000.
Nou!!: 1366 і Regne d'Hongria (medieval) · Veure més »
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Nou!!: 1366 і Sabadell · Veure més »
Saix
Saix (IPA), en castellà i oficialment Sax (IPA:, evolució a partir de la pronúncia antiga de) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: 1366 і Saix · Veure més »
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Nou!!: 1366 і Salamina · Veure més »
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Nou!!: 1366 і San Pietro in Vincoli · Veure més »
Santa Maria de Lavaix
Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).
Nou!!: 1366 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »
Santa Prassede (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.
Nou!!: 1366 і Santa Prassede (títol cardenalici) · Veure més »
Sarria (municipi)
Sarria és un municipi i capital de la comarca de Sarria de la província de Lugo, a Galícia i està dintre de la ruta del Camí francès de Sant Jaume.
Nou!!: 1366 і Sarria (municipi) · Veure més »
Senyoriu d'Irlanda
El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupà l'illa d'Irlanda i que existí entre el i el, moment en el qual passà a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.
Nou!!: 1366 і Senyoriu d'Irlanda · Veure més »
Senyoriu de Cameros
El senyoriu de Cameros va ser creat cap a 1040 per Garcia Sanxes III "El de Nájera", rei de Pamplona i per la seva dona Estefania de Foix, filla dels Bernat I de Foix, rebent-lo Fortún Ochoa, membre de la poderosa família Fortún, descendents del comte got Casi i dels Fortún, últims reis de la primera dinastia de Pamplona (dinastia Iñiga), i parents dels Banu Qasi de Tudela.
Nou!!: 1366 і Senyoriu de Cameros · Veure més »
Taddeo Gaddi
L'''Apparició de l'àngel als pastors'' (1338) és considerada la primera escena nocturna de l'art occidental que ens haja arribat (Santa Croce, Florència) Taddeo Gaddi (1295 - 1366) va ser un pintor italià del.
Nou!!: 1366 і Taddeo Gaddi · Veure més »
Torre de Bernat de So
La Torre de Bernat de So és un edifici militar defensiu, probablement del, situat al costat de l'església Nostra Senyora dels Àngels de Llívia.
Nou!!: 1366 і Torre de Bernat de So · Veure més »
Torre en Cameros
Torre en Cameros és un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya).
Nou!!: 1366 і Torre en Cameros · Veure més »
Torrecilla en Cameros
Torrecilla en Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
Nou!!: 1366 і Torrecilla en Cameros · Veure més »
Trebiñu
Trebiñu (en castellà i oficialment, Treviño) és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.
Nou!!: 1366 і Trebiñu · Veure més »
Txulapain
Txulapain (cooficialment en castellà Juslapeña) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.
Nou!!: 1366 і Txulapain · Veure més »
Ultzama
Ultzama (en basc i oficialment) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Ultzamaldea, dins la merindad de Pamplona.
Nou!!: 1366 і Ultzama · Veure més »
Urtx (llinatge)
Els Urtx eren un llinatge de l'aristocràcia militar catalana probablement eixit del casal vescomtal de Cerdanya-Conflent.
Nou!!: 1366 і Urtx (llinatge) · Veure més »
Valentina Visconti
Valentina Visconti (Milà 1366 - Blois 1408), va ser infanta de Milà i duquessa consort d'Orleans i Valois (1392-1407).
Nou!!: 1366 і Valentina Visconti · Veure més »
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: 1366 і Valls · Veure més »
Ventrosa
Ventrosa és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1366 і Ventrosa · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: 1366 і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Villanueva de Cameros
Villanueva de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
Nou!!: 1366 і Villanueva de Cameros · Veure més »
Villoslada de Cameros
Villoslada de Cameros és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
Nou!!: 1366 і Villoslada de Cameros · Veure més »
Viniegra de Abajo
Viniegra de Abajo és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1366 і Viniegra de Abajo · Veure més »
Viniegra de Arriba
Viniegra de Arriba és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: 1366 і Viniegra de Arriba · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: 1366 і Visconti · Veure més »
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Nou!!: 1366 і Volínia · Veure més »
Wellen
Wellen (en limburguès Wuèlle of Wille) és una municipi de Bèlgica que té aproximadament 7.000 habitants.
Nou!!: 1366 і Wellen · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: 1366 і Xah Xuia · Veure més »
Zarzosa
Zarzosa és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Baixa.
Nou!!: 1366 і Zarzosa · Veure més »
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1366 і 16 de març · Veure més »
