Comunicació

293 les relacions: Abadia de Sant Víctor, Abadia territorial de Montecassino, Abdullah Khan (Horda d'Or), Abella de la Conca, Abu Hammu II, Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun, Acemi Oglan, Agnès Visconti, Al-Mútadid I (abbàssida del Caire), Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire), Alcúdia, Aleix III de Trebisonda, Alfons IV de Ribagorça, Alt Penedès, Amadeu VI de Savoia, Amir Husayn, An-Nàssir Hàssan, Angelo Acciaiuoli, Ankara, Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia, Antoni I della Scala, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Eger, Arquebisbat d'Esmirna, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Monreale, Arquebisbat de Nàpols, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Pisa, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Torí, Świdnica, Ave verum corpus, Azzo Alidosi, Öræfajökull, Baronia de Ribelles, Bartolomeo I della Scala, Batalla de les Aigües Blaves, Batalla de Marino, Bearn, ..., Beatriu della Scala, Beilicat de Ladik, Beilicat de Tin, Benimodo, Berenguer de Cruïlles, Bernabé Visconti, Bernat de Santcliment, Biblioteca Marciana, Biniés, Bisbat antic de Lincoln, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Aleria, Bisbat d'Alife-Caiazzo, Bisbat d'Anagni-Alatri, Bisbat d'Apt, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Isernia-Venafro, Bisbat de Brescia, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Chioggia, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Coserans, Bisbat de Digne, Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola, Bisbat de Gap, Bisbat de Girona, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Laon, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lescar, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Lombèrs, Bisbat de Mazara del Vallo, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nardò-Gallipoli, Bisbat de Nimes, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Rímini, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de Soissons, Bisbat de Tempio-Ampurias, Bisbat de Vác, Bisbat de Verdun, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Volterra, Bonna de Borbó, Bozcaada, Burgar, Buyan Suldus, Calataiud, Califat Abbàssida, Calles, Caors, Captalat de Buch, Cartoixa de Montalegre, Casal de La Rochefoucauld, Castalla, Castell de Foixà, Catedral d'Elgin, Catedral de Menorca, Catedral de Praga, Cavalcavo, Centelles (llinatge), Cigeľ, Cisma d'Occident, Comtat d'Armanyac, Comtat de Benaugès, Comtat de Carcí, Comtat de Chiny, Comtat de La Marca, Comtat de Loon, Constança d'Aragó i de Navarra, Constantí Harmenòpul, Constantí V, príncep d'Armènia, Corts de Montsó (1362-1363), Cos (Grècia), Cruïlles de Sicília, Demetri I de Moscou, Districte de Nordfriesland, Dret d'entrades i eixides, Dret de la bolla, Ducat d'Albany, Ducat de Naxos, Ducat de Neopàtria, Edirne, Eduard de Woodstock, Elionor de Sicília, Era japonesa, Ermita de Sant Amanç (Anglès), Església de Sant Julià de Boada, Església de Sant Miquel de Campanet, Esmirna, Eudòxia de Trebisonda, Farnese, Fiorenza I Sanudo, Fra Joan Ballester, Frederic III de Sicília, Galeàs II Visconti, Gastó III de Foix, Gazi Evrenos, Gbeľany, Generalitat de Catalunya, Germans de la Vida Pobra, Gherardello da Firenze, Giuliozzo Malatesta, Giustiniani, Guerra de Bàndols, Guerra dels Dos Peres, Guiu I Gonzaga, Hajji Beg, Håkon VI, Helena Cantacuzena (filla de Joan VI), Història de Còrsega, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de Noruega, Història de Roma, Història del Panjab, Hrnčiarske Zalužany, Ibn al-Khatib, Ibn Zàmrak, Illa de Rodes, Imperi de Trebisonda, Innocenci VI, Jaume de Prades i de Foix, Jaume de Santcliment, Jaume Frederic d'Aragó, Jaume I de La Marca, Jaume IV de Mallorca, Jean Soreth, Joan de Rocatallada, Joan I de La Marca, Joan I Sanudo, Joan II de Montferrat, Joan III de Trebisonda, Joan IV de Bretanya, Joan IV de Rappolstein, Joana I de Nàpols, Kanrei, Karli-Ili, Kaunas, Kíiv, Kuková, Kuldjha, La batalla de Cascina, La Saira, La Seu Vella de Lleida, Ladislau II Jagelló, Lèucada, Lehota pod Vtáčnikom, Lleonard Cubell, Lliga Hanseàtica, Llista d'abats del Mont Saint-Michel, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de califes abbàssides del Caire, Llista de cardenals naturals dels Països Catalans, Llista de comtes de Provença, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de municipis portuguesos, Llista de varvassors de Foixà, Lluís I de Tàrent, Luchino Adorno, Mahmud Khizr, Malik Muizz al-Din, Mar del Nord, Maraixi, Maria de Padilla, Mas de Prats, Merdud Khan, Millau, Mirapeis, Mont Saint-Michel, Montsó, Muhàmmad V de Gharnata, Muhàmmad VI, Niccolò Montefeltro, Nicolau Eimeric, Nicolau Rossell, Onil, Orde de cavalleria, Owain ap Gruffydd, Palau dels Papes, Palau Reial Major, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, Pau de Terrer, Pere d'Arenys, Pere de Xèrica, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pere II de La Marca, Pere Saplana, Piràmides de Gizeh, Porúbka (Žilina), President de la Generalitat de Catalunya, Província de Vínnitsia, Quios, Ribe, Rimavské Zalužany, Robert Alidosi, Romeu Sescomes, Rumèlia, Sadaijin, Sant Fost de Campsentelles, Sant Martí de Pontós, Sant Miquel de Bassegoda, Santa Maria de Montalegre, Santa Maria de Roses, Santa Pau, Santcliment, Senyoria de Grailly, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge de Calataiud, Sulduz, Taddeo di Bartolo, Taxa, Tebes (Grècia), Teià, Teodora Cantacuzena (esposa d'Aleix III), Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan), Tibi, Tractat de Liubutsk, Ullà, Varano, Vescomtat d'Illa, Vescomtat de Bearn, Vidreres, Vilanova (genealogia), Vilert, Vyšná Slaná, Wang Fu (pintor), Xaikh Muhammad Sulduz. Ampliar l'índex (243 més) » « Shrink índex

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: 1362 і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1362 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abdullah Khan (Horda d'Or)

Abdullah Khan fou kan de l'Horda d'Or, aparentment un titella designat per Mamai que probablement era un parent seu.

Nou!!: 1362 і Abdullah Khan (Horda d'Or) · Veure més »

Abella de la Conca

El terme municipal d'Abella de la Conca Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, Catalunya.

Nou!!: 1362 і Abella de la Conca · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: 1362 і Abu Hammu II · Veure més »

Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun

Abu-Zakariyyà Yahya ibn Khaldun (Tunis, 1333 - Tlemcen, desembre 1378/gener 1379) fou un polític magrebí, germà d'Abd-ar-Rahman ibn Khaldun.

Nou!!: 1362 і Abu Zakariyya Yahya Ibn Khaldun · Veure més »

Acemi Oglan

Acemi Oglan o Acemi Ocağı (àrab Adjami Oghlan) fou el nom donat als cristians reclutats pel servei de kapi kulus otomans.

Nou!!: 1362 і Acemi Oglan · Veure més »

Agnès Visconti

Agnès Visconti (en italià: Agnese Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà, 1362 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1391) fou una princesa de Milà de la família Visconti que va esdevenir senyora consort de Màntua.

Nou!!: 1362 і Agnès Visconti · Veure més »

Al-Mútadid I (abbàssida del Caire)

Abu-l-Fath Abu-Bakr al-Mútadid bi-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mútadid I (?-1362), fou califa abbàssida del Caire (1352-1362), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1362 і Al-Mútadid I (abbàssida del Caire) · Veure més »

Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mutawàkkil ala-L·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Mutawàkkil I (?-1406), fou califa abbàssida del Caire (1362-1377, 1377-1383 i 1389-1406), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1362 і Al-Mutawàkkil I (abbàssida del Caire) · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: 1362 і Alcúdia · Veure més »

Aleix III de Trebisonda

Aleix III Comnè fou el dissetè emperador de Trebisonda, que va governar en divuitè lloc durant el període 1349-1390.

Nou!!: 1362 і Aleix III de Trebisonda · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: 1362 і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: 1362 і Alt Penedès · Veure més »

Amadeu VI de Savoia

Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.

Nou!!: 1362 і Amadeu VI de Savoia · Veure més »

Amir Husayn

Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.

Nou!!: 1362 і Amir Husayn · Veure més »

An-Nàssir Hàssan

Al-Màlik an-Nàssir Badr-ad-Din Abu-l-Maali (al-)Hàssan ibn an-Nàssir Muhàmmad, més conegut simplement com a an-Nàssir Hàssan, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1347-1351 i 1354-1361).

Nou!!: 1362 і An-Nàssir Hàssan · Veure més »

Angelo Acciaiuoli

Angelo Acciaiuoli (Florència 15 d'abril de 1349-Pisa 31 de maig de 1408) fou un religiós florentí.

Nou!!: 1362 і Angelo Acciaiuoli · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: 1362 і Ankara · Veure més »

Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia

Anna Gran Comnè, o Anna de Trebisonda, en grec medieval Άννα Μεγάλη Κομνηνή, nascuda el 6 d'abril de 1357 i morta després del 30 de novembre de 1406, va ser reina consort de Geòrgia com a segona esposa del rei Bagrat V. Va ser la mare del fill petit del rei, Constantí I de Geòrgia, que després, el 1407 succeiria en el tron al seu germanastre, el rei Jordi VII de Geòrgia.

Nou!!: 1362 і Anna de Trebisonda, reina de Geòrgia · Veure més »

Antoni I della Scala

Antoni I della Scala (1362-1388) fou senyor de Verona i Vicenza.

Nou!!: 1362 і Antoni I della Scala · Veure més »

Arquebisbat d'Agrigent

Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat d'Agrigent · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat d'Eger

El palau episcopal d'Eger. XIX. Larquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat d'Eger · Veure més »

Arquebisbat d'Esmirna

Casa de la Mare de Déu a Efes. Larquebisbat d'Esmirna (llatí: Archidioecesis Smyrnensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Turquia, tot i que sense cap diòcesi sufragània.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat d'Esmirna · Veure més »

Arquebisbat de Benevent

basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »

Arquebisbat de Besançon

Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »

Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni

Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Cosenza-Bisignano

Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Monreale

Larquebisbat de Monreale (italià: arcidiocesi di Monreale; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Monreale · Veure més »

Arquebisbat de Nàpols

Larquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Nàpols · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de Pisa

Larquebisbat de Pisa (italià: arcidiocesi di Pisa; llatí: archidioecesis Pisana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica pertanyent a la regió eclesiàstica de la Toscana.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Pisa · Veure més »

Arquebisbat de Poitiers

XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Poitiers · Veure més »

Arquebisbat de Ravenna-Cervia

Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »

Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova

Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »

Arquebisbat de Rennes

bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1362 і Arquebisbat de Torí · Veure més »

Świdnica

Catedral d'Świdnica. Església de la Pau Świdnica és una ciutat polonesa al sud-oest del voivodat de Baixa Silèsia.

Nou!!: 1362 і Świdnica · Veure més »

Ave verum corpus

Ave verum corpus és un himne eucarístic curt que data del que ha estat musicat per diversos compositors; la seva creació s'atribueix al papa Innocenci VI, mort el 1362.

Nou!!: 1362 і Ave verum corpus · Veure més »

Azzo Alidosi

Azzo Alidiosi fou fill de Roberto Alidosi.

Nou!!: 1362 і Azzo Alidosi · Veure més »

Öræfajökull

LÖræfajökull és un volcà cobert de gel del sud-est d'Islàndia.

Nou!!: 1362 і Öræfajökull · Veure més »

Baronia de Ribelles

La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.

Nou!!: 1362 і Baronia de Ribelles · Veure més »

Bartolomeo I della Scala

Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.

Nou!!: 1362 і Bartolomeo I della Scala · Veure més »

Batalla de les Aigües Blaves

La batalla de les Aigües Blaves (belarús; Бітва на СініхВодах, lituà: Mūšis prie Mėlynųjų Vandenų, ucraïnès: Битва на СиніхВодах) va ser una batalla medieval que va tenir lloc en algun moment entre el 24 de setembre i el 25 de desembre de 1362 prop del Sini Vodi del riu Buh Meridional entre els exèrcits del Gran Ducat de Lituània i l'Horda d'Or.

Nou!!: 1362 і Batalla de les Aigües Blaves · Veure més »

Batalla de Marino

La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.

Nou!!: 1362 і Batalla de Marino · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: 1362 і Bearn · Veure més »

Beatriu della Scala

Beatriu della Scala, coneguda amb el nom de Beatriu Reina della Scala, (Verona 1331 - Sant'Angelo Lodigiano, Senyoriu de Milà 1384) fou una noble italiana provinent de la família Della Scala.

Nou!!: 1362 і Beatriu della Scala · Veure més »

Beilicat de Ladik

El beilicat de Ladik fou un estat turcman centrat a la ciutat de Ladik (Denizli/Laodicea del Licos) governat per la dinastia dels İnançoğulları (otomà antic Inandjoghullari).

Nou!!: 1362 і Beilicat de Ladik · Veure més »

Beilicat de Tin

Mesquita d'Isa Beg a Selçuk. El beilicat de Tin o gavella de Tin (turc: Aydınoğulları Beyliği) fou un beilicat d'Anatòlia creat vers 1307 i annexionat a l'Imperi Otomà el 1425.

Nou!!: 1362 і Beilicat de Tin · Veure més »

Benimodo

Benimodo és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1362 і Benimodo · Veure més »

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Nou!!: 1362 і Berenguer de Cruïlles · Veure més »

Bernabé Visconti

Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.

Nou!!: 1362 і Bernabé Visconti · Veure més »

Bernat de Santcliment

Bernat de Santcliment és el nom de diversos ciutadans honrats del llinatge dels Santcliment, alguns d'ells senyors de Badalona.

Nou!!: 1362 і Bernat de Santcliment · Veure més »

Biblioteca Marciana

La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món.

Nou!!: 1362 і Biblioteca Marciana · Veure més »

Biniés

Biniés és un poble de la província d'Osca, al municipi aragonès de la Canal de Berdún, a la comarca de la Jacetània i partit judicial de Jaca.

Nou!!: 1362 і Biniés · Veure més »

Bisbat antic de Lincoln

El bisbat de Lincoln (anglès: Diocese of Lincoln; llatí: Dioecesis Lincolniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1362 і Bisbat antic de Lincoln · Veure més »

Bisbat d'Acerra

El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Acerra · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Aleria

L'església de Sant Marcel a Alèria, construïda al segle XV sobre el lloc on s'alçava l'antiga catedral diocesana. El bisbat d'Aleria (francès: Diocèse d'Aléria, llatí: Dioecesis Aleriensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a frança.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Aleria · Veure més »

Bisbat d'Alife-Caiazzo

El bisbat d'Alife-Caiazzo —Diocesi di Alife-Caiazzo; Dioecesis Aliphana-Caiacensis o Caiatina — és un bisbat de l'Església catòlica sufragani de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Alife-Caiazzo · Veure més »

Bisbat d'Anagni-Alatri

La catedral de sant Pau a Alatri El bisbat d'Anagni-Alatri (italià: Diocesi di Anagni-Alatri; llatí: Dioecesis Anagnina-Alatrina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Anagni-Alatri · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Isernia-Venafro

El bisbat d'Isernia-Venafro —Diocesi di Isernia-Venafro; Dioecesis Aeserniensis-Venafrensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1362 і Bisbat d'Isernia-Venafro · Veure més »

Bisbat de Brescia

concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Brescia · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Còrdova · Veure més »

Bisbat de Cesena-Sarsina

El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »

Bisbat de Chioggia

El bisbat de Chioggia (italià: diocesi de Chioggia; llatí: Dioecesis Clodiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Chioggia · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Coserans

El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Coserans · Veure més »

Bisbat de Digne

L'ex catedral de Digne, dedicada a ''Notre-Dame-du-Bourg''. La ciutat d'Entrevaux, amb l'ex catedral en primer pla L'ex catedral de Sisteron L'ex catedral de Riez El bisbat de Digne (francès: Diocèse de Digne, llatí: Dioecesis Diniensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Digne · Veure més »

Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola

El bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola (italià: diocesi di Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola; llatí: Dioecesis Fanensis-Forosemproniensis-Calliensis-Pergulana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Fano-Fossombrone-Cagli-Pergola · Veure més »

Bisbat de Gap

Embrun, cocatedral de Notre-Dame du Réal La basílica de Nostra Senyora del Laus, construïda al lloc on van succeir-se una sèrie d'aparicions marianes el 1664. El bisbat de Gap (francès: Diocèse de Gap et d'Embrun, llatí: Dioecesis Vapincensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Gap · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato

El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.

Nou!!: 1362 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lescar

La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Lescar · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Lombèrs

Capella de sant Maià. El bisbat de Lombèrs (francès: Diocèse de Lombez, llatí: Dioecesis Lomberiensis) va ser una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa i que va ser suprimida el 1790.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Lombèrs · Veure més »

Bisbat de Mazara del Vallo

El seminari de Mazara del Vallo Columna de l'antiga església normanda El bisbat de Mazara del Vallo (italià: diocesi di Mazara del Vallo; llatí: Dioecesis Mazariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Mazara del Vallo · Veure més »

Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa

cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Nardò-Gallipoli

El bisbat de Nardò-Gallipoli —diocesi di Nardò-Gallipoli; Dioecesis Neritonensis-Gallipolitana — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Nardò-Gallipoli · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Piacenza-Bobbio

El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »

Bisbat de Rímini

El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Rímini · Veure més »

Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla

La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Soissons · Veure més »

Bisbat de Tempio-Ampurias

El bisbat de Tempio-Ampurias —diocesi di Tempio-Ampurias; Dioecesis Templensis-Ampuriensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Tempio-Ampurias · Veure més »

Bisbat de Vác

Al centro, el palazzo episcopale di Vác, i sulla sinistra la sede della biblioteca i degli archivi diocesani. Portone del palazzo episcopale. Interno della cattedrale di Vác, dietro l'altare la Visitazione, affresco di Franz Anton Maulbertsch, dello stesso autore l'affresco della cupola (1772). Il santuario mariano i basilica minore di Máriabesnyő. El bisbat de Vác (hongarès: Váci egyházmegye, llatí: Dioecesis Vaciensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat d'Eger.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Vác · Veure més »

Bisbat de Verdun

Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Verdun · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Volterra

El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1362 і Bisbat de Volterra · Veure més »

Bonna de Borbó

Bona de Borbó (1341 - Mâcon, 1402) fou una infanta de Borbó, comtessa consort de Savoia (1355-1383) i regent el 1383 i entre 1391 i 1393.

Nou!!: 1362 і Bonna de Borbó · Veure més »

Bozcaada

El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.

Nou!!: 1362 і Bozcaada · Veure més »

Burgar

Barranc del Burgar, prop del camí del Burgar Pi del Burgar, vora el Mas del Burgar Cartell a l'entrada del Mas del Burgar al terme de Reus El Burgar, antigament dit també el Brugar és una partida de terra molt gran, amb diversos masos, situada al nord de Reus, en direcció a la Selva del Camp.

Nou!!: 1362 і Burgar · Veure més »

Buyan Suldus

Buyan Suldus (+ 1362) fou cap de la tribu turcomongola dels suldus a la meitat del i va dominar el kanat de Txagatai per un temps vers 1358-1359.

Nou!!: 1362 і Buyan Suldus · Veure més »

Calataiud

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.

Nou!!: 1362 і Calataiud · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: 1362 і Califat Abbàssida · Veure més »

Calles

Calles és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1362 і Calles · Veure més »

Caors

Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.

Nou!!: 1362 і Caors · Veure més »

Captalat de Buch

El captalat de Buch (Bug en occità) fou una senyoria feudal de Gascunya.

Nou!!: 1362 і Captalat de Buch · Veure més »

Cartoixa de Montalegre

La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme municipal de Tiana, amb orígens el 1415.

Nou!!: 1362 і Cartoixa de Montalegre · Veure més »

Casal de La Rochefoucauld

'''Blasó dels senyors de La Rochefoucauld''': ''Burelat de argent i atzur amb tres espigues de gules enquadernant sobre el tot, el del cap escapçat'' (l'espiga del cap escapçada per la vora de l'escut) La casa de La Rochefoucauld és una de les més antigues i il·lustres famílies de la noblesa francesa, els orígens de la qual remunten als senyors de La Roche a Charente al segle X i XI (Proves oficials de noblesa: 1019; canviat a Rochefoucauld al.

Nou!!: 1362 і Casal de La Rochefoucauld · Veure més »

Castalla

Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: 1362 і Castalla · Veure més »

Castell de Foixà

El castell de Foixà, origen del municipi del mateix nom, va ser construït segurament a la segona meitat del, que és quan està documentat per primera vegada.

Nou!!: 1362 і Castell de Foixà · Veure més »

Catedral d'Elgin

La Catedral d'Elgin, de vegades es denomina La llanterna del Nord, és un conjunt de ruïnes històriques situades a la ciutat d'Elgin al Consell de Moray, al nord-est d'Escòcia.

Nou!!: 1362 і Catedral d'Elgin · Veure més »

Catedral de Menorca

La catedral de Santa Maria de Ciutadella és un edifici d'estil gòtic català, seu de la diòcesi de Menorca.

Nou!!: 1362 і Catedral de Menorca · Veure més »

Catedral de Praga

La Catedral de Sant Guiu (Chrám Svatého Víta o Katedrála Svatého Víta en txec) és un temple dedicat al culte catòlic situat a la ciutat de Praga (República Txeca).

Nou!!: 1362 і Catedral de Praga · Veure més »

Cavalcavo

Escut de la família Cavalcavo Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.

Nou!!: 1362 і Cavalcavo · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: 1362 і Centelles (llinatge) · Veure més »

Cigeľ

Cigeľ és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1362 і Cigeľ · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: 1362 і Cisma d'Occident · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: 1362 і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat de Benaugès

El comtat de Benauges fou una jurisdicció feudal centrada a Benauges a la Gascunya.

Nou!!: 1362 і Comtat de Benaugès · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: 1362 і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Chiny

El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.

Nou!!: 1362 і Comtat de Chiny · Veure més »

Comtat de La Marca

El comtat de La Marca - la Marcha, la Marche - fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, al Llemosí, que forma la regió històrica occitana de la Marca llemosina.

Nou!!: 1362 і Comtat de La Marca · Veure més »

Comtat de Loon

El comtat de Loon (en francès Looz) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1362 і Comtat de Loon · Veure més »

Constança d'Aragó i de Navarra

Constança d'Aragó i de Navarra (Monestir de Poblet, 1343 - Catània, 1363) fou infanta d'Aragó i reina consort de Sicília (1361-1363).

Nou!!: 1362 і Constança d'Aragó i de Navarra · Veure més »

Constantí Harmenòpul

Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.

Nou!!: 1362 і Constantí Harmenòpul · Veure més »

Constantí V, príncep d'Armènia

Constantí V o Gosdantin V, numerat també com a Constantí IV i com a Constantí III (mort 1362) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constantí IV) el 17 de novembre de 1344.

Nou!!: 1362 і Constantí V, príncep d'Armènia · Veure més »

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Nou!!: 1362 і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Nou!!: 1362 і Cos (Grècia) · Veure més »

Cruïlles de Sicília

Els Cruïlles de Sicília (Cruillas o Cruyllas, com són coneguts a Sicília) van ser una nissaga noble catalana establerta a Sicília provinent del llinatge català dels Cruïlles, relacionats amb la vila de Cruilles, a l'Empordà, Catalunya.

Nou!!: 1362 і Cruïlles de Sicília · Veure més »

Demetri I de Moscou

Dmitri Ivànovitx Donskoi (Moscou, 12 d'octubre de 1350 – Moscou, 19 de maig de 1389).

Nou!!: 1362 і Demetri I de Moscou · Veure més »

Districte de Nordfriesland

El Districte de Nordfriestland (en alemany Kreis Nordfriestland, baix alemany Kreis Noordfreesland, també en les varietats de frisó septentrional Kris Nordfraschlönj en mooring, Kreis Nuurdfresklun en fering i Nordfrislands amt en danès) és un landkreis (districte) en l'estat federal de Slesvig-Holstein (Alemanya).

Nou!!: 1362 і Districte de Nordfriesland · Veure més »

Dret d'entrades i eixides

El dret d'entrades i eixides era un impost que calia pagar per importar mercaderies o exportar-les, tant per mar com per terra.

Nou!!: 1362 і Dret d'entrades i eixides · Veure més »

Dret de la bolla

El dret de la bolla era un impost que gravava la producció de teixits, cobrat per la Diputació del General d'ençà de les Corts generals de Montsó de 1362-1363.

Nou!!: 1362 і Dret de la bolla · Veure més »

Ducat d'Albany

El Ducat d'Albany va ser un títol nobiliari que l'ortorgava la casa reial d'Escòcia, emprat de vegades pels fills joves de la família reial escocesa, i després la britànica.

Nou!!: 1362 і Ducat d'Albany · Veure més »

Ducat de Naxos

El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.

Nou!!: 1362 і Ducat de Naxos · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: 1362 і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: 1362 і Edirne · Veure més »

Eduard de Woodstock

Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.

Nou!!: 1362 і Eduard de Woodstock · Veure més »

Elionor de Sicília

Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).

Nou!!: 1362 і Elionor de Sicília · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1362 і Era japonesa · Veure més »

Ermita de Sant Amanç (Anglès)

L'ermita de Sant Amanç és un santuari al veïnat de les Masies de Sant Amanç, al municipi d'Anglès (la Selva).

Nou!!: 1362 і Ermita de Sant Amanç (Anglès) · Veure més »

Església de Sant Julià de Boada

L'església de Sant Julià de Boada és una església mossàrab catalana, situada al poble de Sant Julià de Boada, pertanyent a Palau-sator.

Nou!!: 1362 і Església de Sant Julià de Boada · Veure més »

Església de Sant Miquel de Campanet

Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla de Tel del terme de Campanet.

Nou!!: 1362 і Església de Sant Miquel de Campanet · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: 1362 і Esmirna · Veure més »

Eudòxia de Trebisonda

Eudòxia de Trebisonda o Eudòxia Gran Comnè, en grec medieval Ευδοκία Μεγάλη Κομνηνή, morta després del 4 de setembre de 1395, va ser una dama de Trebisonda i membre de la poderosa dinastia Comnè, filla de l'emperador Aleix III de Trebisonda.

Nou!!: 1362 і Eudòxia de Trebisonda · Veure més »

Farnese

Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.

Nou!!: 1362 і Farnese · Veure més »

Fiorenza I Sanudo

Fiorenza I Sanudo (?-1371) fou duquessa de Naxos, filla i successora de Joan I Sanudo el 1362.

Nou!!: 1362 і Fiorenza I Sanudo · Veure més »

Fra Joan Ballester

Joan Ballester (1305 o 1306 - Ciutat de Mallorca, 30 de setembre de 1374) fou prior general de l'orde del Carme.

Nou!!: 1362 і Fra Joan Ballester · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: 1362 і Frederic III de Sicília · Veure més »

Galeàs II Visconti

Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.

Nou!!: 1362 і Galeàs II Visconti · Veure més »

Gastó III de Foix

Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).

Nou!!: 1362 і Gastó III de Foix · Veure més »

Gazi Evrenos

Gazi Evrenos, també escrit antigament Ghazi Ewrenos, (? - Karaferya, 1417) fou un guerrer turc fill de l'emir (general) turc Isa Beg.

Nou!!: 1362 і Gazi Evrenos · Veure més »

Gbeľany

Gbeľany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1362 і Gbeľany · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: 1362 і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germans de la Vida Pobra

La Societat de Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Orde dels Frares Clarens o Pobres Eremites va ser un orde religiós originat com una reforma observant de l'orde franciscà.

Nou!!: 1362 і Germans de la Vida Pobra · Veure més »

Gherardello da Firenze

Gherardello da Firenze fou un compositor italià del Renaixement i un dels representants més notables del nou estil.

Nou!!: 1362 і Gherardello da Firenze · Veure més »

Giuliozzo Malatesta

Giuliozzo Malatesta fou fill natural de Malatesta I da Verrucchio.

Nou!!: 1362 і Giuliozzo Malatesta · Veure més »

Giustiniani

Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.

Nou!!: 1362 і Giustiniani · Veure més »

Guerra de Bàndols

Les guerres de bàndols, també conegudes com a lluites de bàndols, són una sèrie d'enfrontaments que es van donar al territori de l'actual País Basc a la darreria de l'edat mitjana.

Nou!!: 1362 і Guerra de Bàndols · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: 1362 і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guiu I Gonzaga

Gonzaga Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.

Nou!!: 1362 і Guiu I Gonzaga · Veure més »

Hajji Beg

Hajji Beg Barlas (+ 1361) fou cap de la tribu dels barles i oncle de Tamerlà.

Nou!!: 1362 і Hajji Beg · Veure més »

Håkon VI

fou rei de Noruega del 1343 fins a la seva mort i rei de Suècia entre 1362 i 1364.

Nou!!: 1362 і Håkon VI · Veure més »

Helena Cantacuzena (filla de Joan VI)

Helena Cantacuzena, en grec medieval Ελένη Καντακουζηνή, nascuda el 1333 i morta el 1396, va ser una emperadriu consort pel seu casament amb l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient Joan V Paleòleg.

Nou!!: 1362 і Helena Cantacuzena (filla de Joan VI) · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: 1362 і Història de Còrsega · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: 1362 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de Noruega

El vaixell d'Oseberg, al Museu de Vaixells Vikings d'Oslo La història de Noruega es remunta a l'alta edat mitjana, que coincideix amb la irrupció, a finals del, dels navegants vikings en la història europea amb activitats comercials, de saqueig i de colonització.

Nou!!: 1362 і Història de Noruega · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1362 і Història de Roma · Veure més »

Història del Panjab

La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.

Nou!!: 1362 і Història del Panjab · Veure més »

Hrnčiarske Zalužany

Hrnčiarske Zalužany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Banská Bystrica.

Nou!!: 1362 і Hrnčiarske Zalužany · Veure més »

Ibn al-Khatib

Ibn al-Khatib o Lissan-ad-Din ibn al-Khatib (Loja, 15 de novembre de 1313 - Fez, 1375) fou un historiador, poeta, escriptor, físic i filòsof de l'emirat de Granada.

Nou!!: 1362 і Ibn al-Khatib · Veure més »

Ibn Zàmrak

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Muhàmmad ibn Àhmad as-Surayhí, més conegut com a Ibn Zàmrak (o Ibn Zúmruk) (Granada, 1333 - entre 1394 i 1408), fou un poeta i visir de Granada.

Nou!!: 1362 і Ibn Zàmrak · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: 1362 і Illa de Rodes · Veure més »

Imperi de Trebisonda

LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.

Nou!!: 1362 і Imperi de Trebisonda · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: 1362 і Innocenci VI · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: 1362 і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume de Santcliment

Jaume (III) de Santcliment (Barcelona, segle XIV - 1368) va ser un ciutadà honrat català del llinatge dels Santcliment.

Nou!!: 1362 і Jaume de Santcliment · Veure més »

Jaume Frederic d'Aragó

Jaume Frederic d'Aragó fou el tercer comte de Salona i senyor de Loidoroki, Veteranitza i d'Egina.

Nou!!: 1362 і Jaume Frederic d'Aragó · Veure més »

Jaume I de La Marca

Jaume de Borbó (1319 - Lió; 1362), noble francès, fill de Lluís I de Borbó i Maria d'Hainaut.

Nou!!: 1362 і Jaume I de La Marca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: 1362 і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jean Soreth

Jean Soreth (Caen, 1395? - Angers, 25 de juliol de 1471) va ésser un frare carmelita normand.

Nou!!: 1362 і Jean Soreth · Veure més »

Joan de Rocatallada

Joan de Peratallada, (en occità Joan de Ròcatalhada i en llatí Johannes de Rupescissa) va ser un alquimista franciscà occità o català segons diferents posicions historiogràfiques, que morí probablement el 1362 a Avinyó.

Nou!!: 1362 і Joan de Rocatallada · Veure més »

Joan I de La Marca

Joan de Borbó (1344 - ! Vendôme, 12 de juny de 1393), noble francès, comte de La Marca, comte de Vendôme i comte de Castres.

Nou!!: 1362 і Joan I de La Marca · Veure més »

Joan I Sanudo

Joan I Sanudo (? - 1362) fou duc de Naxos, germà i successor de Nicolau I Sanudo el 1341.

Nou!!: 1362 і Joan I Sanudo · Veure més »

Joan II de Montferrat

Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.

Nou!!: 1362 і Joan II de Montferrat · Veure més »

Joan III de Trebisonda

Joan III, fou el quinzè emperador de Trebisonda, que va governar en setzè lloc durant el període 1342-1344.

Nou!!: 1362 і Joan III de Trebisonda · Veure més »

Joan IV de Bretanya

Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.

Nou!!: 1362 і Joan IV de Bretanya · Veure més »

Joan IV de Rappolstein

Joan IV de Rappolstein dit el Vell fou fill d'Enric IV de Rappolstein i va governar en indivisió amb el seu pare en els dominis de Rappolstein de les dues branques el 1338.

Nou!!: 1362 і Joan IV de Rappolstein · Veure més »

Joana I de Nàpols

Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.

Nou!!: 1362 і Joana I de Nàpols · Veure més »

Kanrei

Kanrei (管領, Kanrei) era un alt càrrec polític al Japó feudal; aquest es tradueix generalment com a ajudant del shogun o vice shogun.

Nou!!: 1362 і Kanrei · Veure més »

Karli-Ili

Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).

Nou!!: 1362 і Karli-Ili · Veure més »

Kaunas

Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.

Nou!!: 1362 і Kaunas · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: 1362 і Kíiv · Veure més »

Kuková

Kuková és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1362 і Kuková · Veure més »

Kuldjha

Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.

Nou!!: 1362 і Kuldjha · Veure més »

La batalla de Cascina

La batalla de Cascina és un fresc dissenyat per Miquel Àngel per al Palazzo Vecchio de Florència.

Nou!!: 1362 і La batalla de Cascina · Veure més »

La Saira

La Saira és una entitat de població pertanyent al municipi d'Almacelles, a la comarca del Segrià.

Nou!!: 1362 і La Saira · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: 1362 і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

Ladislau II Jagelló

Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.

Nou!!: 1362 і Ladislau II Jagelló · Veure més »

Lèucada

Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.

Nou!!: 1362 і Lèucada · Veure més »

Lehota pod Vtáčnikom

Lehota pod Vtáčnikom és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1362 і Lehota pod Vtáčnikom · Veure més »

Lleonard Cubell

Lleonard Cubell (1362-1427), marquès d'Oristany i comte del Goceà el 29 de març de 1410, i pretendent al tron d'Arborea.

Nou!!: 1362 і Lleonard Cubell · Veure més »

Lliga Hanseàtica

La Lliga Hanseàtica, Hansa alemanya o en llatí Hansa Teutonica era un gremi més o menys solt de comerciants de ciutats de la costa del mar del Nord i Bàltic des de Bruges al oest i Königsberg a l'est alemanys al mar Bàltic, amb dependències fins als països escandinaus i Anglaterra.

Nou!!: 1362 і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Llista d'abats del Mont Saint-Michel

El Mont Saint-Michel Mont Saint-Michel de nit Segle X XI al XII XVII al XVIII Segle XX A continuació hi ha una llista dels abats del Mont Saint-Michel.

Nou!!: 1362 і Llista d'abats del Mont Saint-Michel · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1362 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1362 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: 1362 і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1362 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: 1362 і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de califes abbàssides del Caire

Llista dels califes abbàssides del Caire des del trasllat de la seu califal en aquesta ciutat pels mamelucs, després del saqueig de Bagdad pels mongols, fins a l'adopció del títol califal pels soldans otomans d'Istanbul.

Nou!!: 1362 і Llista de califes abbàssides del Caire · Veure més »

Llista de cardenals naturals dels Països Catalans

En aquesta llista de cardenals naturals dels Països Catalans s'indica de cadascú el nom, la data de proclamació, el lloc i la data de naixement i mort, els càrrecs eclesiàstics i la seu, el títol o la diaconia del seu cardenalat (sempre que les dades s'escaiguin o es coneguin).

Nou!!: 1362 і Llista de cardenals naturals dels Països Catalans · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: 1362 і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1362 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: 1362 і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Nou!!: 1362 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »

Llista de municipis portuguesos

Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.

Nou!!: 1362 і Llista de municipis portuguesos · Veure més »

Llista de varvassors de Foixà

Llinatge noble dels senyors de Foixà, al comtat d'Empúries.

Nou!!: 1362 і Llista de varvassors de Foixà · Veure més »

Lluís I de Tàrent

Lluís de Tarent (1308 - Nàpols 1362), príncep de Nàpols; príncep de Tarent (1346-1362); comte de Provença i rei de Nàpols (1352-1362).

Nou!!: 1362 і Lluís I de Tàrent · Veure més »

Luchino Adorno

Luchino Adorno fou un patrici genovès vicari general de l'Església a Roma del 1352 al 1362.

Nou!!: 1362 і Luchino Adorno · Veure més »

Mahmud Khizr

Mahmud Khizr Khan fou kan de l'Horda d'Or en dates incertes entre 1359 i 1362.

Nou!!: 1362 і Mahmud Khizr · Veure més »

Malik Muizz al-Din

Màlik Muïzz-ad-Din Husayn fou màlik de la dinastia Kart d'Herat.

Nou!!: 1362 і Malik Muizz al-Din · Veure més »

Mar del Nord

La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.

Nou!!: 1362 і Mar del Nord · Veure més »

Maraixi

Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.

Nou!!: 1362 і Maraixi · Veure més »

Maria de Padilla

Maria de Padilla (vers el 1334 - Sevilla, juliol de 1361) fou la dama favorita del rei Pere I de Castella.

Nou!!: 1362 і Maria de Padilla · Veure més »

Mas de Prats

El Prat o els Prats és el nom d'una partida de la Selva del Camp que agafa el nom del Mas de Prats, on s'han localitzat restes de ceràmica romana, concretament abundants fragments de dolia i opus signinum reutilitzats als marges.

Nou!!: 1362 і Mas de Prats · Veure més »

Merdud Khan

Merdud Khan (o Merdad Khan) fou un efímer kan de l'Horda d'Or vers 1361 o 1362.

Nou!!: 1362 і Merdud Khan · Veure més »

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: 1362 і Millau · Veure més »

Mirapeis

Miralpeix (en occità Mirapeis i en francès i oficial Mirepoix) és un municipi francès del departament de l'Arieja a la regió d'Occitània, concretament està situat a la part nord-est del departament.

Nou!!: 1362 і Mirapeis · Veure més »

Mont Saint-Michel

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.

Nou!!: 1362 і Mont Saint-Michel · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: 1362 і Montsó · Veure més »

Muhàmmad V de Gharnata

Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.

Nou!!: 1362 і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »

Muhàmmad VI

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah o Muhàmmad VI "el Bermejo" (?- Tablada, prop de Sevilla, 25 d'abril de 1362) fou un rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada, que va regnar efímerament durant 22 mesos, el 1360-1362.

Nou!!: 1362 і Muhàmmad VI · Veure més »

Niccolò Montefeltro

Niccolò Montefeltro va ser fill natural de Frederic I Montefeltro.

Nou!!: 1362 і Niccolò Montefeltro · Veure més »

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Nou!!: 1362 і Nicolau Eimeric · Veure més »

Nicolau Rossell

Nicolau Rossell (Ciutat de Mallorca o Felanitx, 1314 - 23 de març de 1362).

Nou!!: 1362 і Nicolau Rossell · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: 1362 і Onil · Veure més »

Orde de cavalleria

Els ordes de cavalleria apareixen al amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en els antics ordes militars.

Nou!!: 1362 і Orde de cavalleria · Veure més »

Owain ap Gruffydd

Owain Glyndŵr o Owain Glyn Dŵr (c.1349 or 1359 – c. 1416) va ser un governant gal·lès i l'últim gal·lès natiu per mantenir el títol del Regne Unit.

Nou!!: 1362 і Owain ap Gruffydd · Veure més »

Palau dels Papes

El palau dels Papes d'Avinyó és la més gran de les construccions gòtiques de l'edat mitjana.

Nou!!: 1362 і Palau dels Papes · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: 1362 і Palau Reial Major · Veure més »

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: 1362 і Papa Urbà V · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: 1362 і Papat d'Avinyó · Veure més »

Pau de Terrer

La pau de Terrer, també coneguda com a Pau de Deza o Pau de Deça Per és un acord signat a Deza i a Terrer els dies 13 i 14 de maig de 1361, entre Pere I de Castella i Pere el Cerimoniós per posar fi a la guerra dels Dos Peres.

Nou!!: 1362 і Pau de Terrer · Veure més »

Pere d'Arenys

Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419) fou un teòleg dominicà català.

Nou!!: 1362 і Pere d'Arenys · Veure més »

Pere de Xèrica

Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.

Nou!!: 1362 і Pere de Xèrica · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1362 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: 1362 і Pere I de Castella · Veure més »

Pere II de La Marca

Pere de Borbó-la Marca (1342 - 1362), noble francès, fill primogènit de Jaume I de La Marca i Joana de Chatillon.

Nou!!: 1362 і Pere II de La Marca · Veure més »

Pere Saplana

Pere Saplana (?) va ser un frare de l'ordre dels Orde dels Predicadors resident de Barcelona que destaca per la seva traducció al català De consolatione philosophiae de Boeci.

Nou!!: 1362 і Pere Saplana · Veure més »

Piràmides de Gizeh

Les Piràmides de Gizeh (o Gizah) a Egipte es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat.

Nou!!: 1362 і Piràmides de Gizeh · Veure més »

Porúbka (Žilina)

Porúbka és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.

Nou!!: 1362 і Porúbka (Žilina) · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: 1362 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Província de Vínnitsia

Antiga torre d'aigua de Vínnitsia, avui símbol de la ciutat. La província de Vínnitsia (en ucraïnès: Ві́нницька область (Vínnyts'ka óblast); conegut també com a Вінниччина (Vínnytxtxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna. Forma part de la regió històrica de Podíl·lia (Поділля). La capital és la ciutat de Vínnitsia. Limita amb la província de Jitòmir al nord, amb les províncies de Kíev, Kirovohrad i Txerkassi a l'est, amb la província d'Odessa i Moldàvia al sud, una part de la frontera amb aquest darrer formant part de Transnístria, estat no reconegut dins Moldàvia, i amb les províncies de Txernivtsí i Khmelnitski a l'oest. La frontera estatal dins la província té una llargada de 202 km.

Nou!!: 1362 і Província de Vínnitsia · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: 1362 і Quios · Veure més »

Ribe

Ribe (en alemany Ripen) és una petita ciutat del sud-oest de Jutlàndia, Dinamarca.

Nou!!: 1362 і Ribe · Veure més »

Rimavské Zalužany

Rimavské Zalužany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1362 і Rimavské Zalužany · Veure més »

Robert Alidosi

Robert Alidosi (italià: Roberto Alidosi) fou senyor i vicari pontifici d'Imola per breu pontifícia del 29 de desembre de 1350.

Nou!!: 1362 і Robert Alidosi · Veure més »

Romeu Sescomes

Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.

Nou!!: 1362 і Romeu Sescomes · Veure més »

Rumèlia

Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.

Nou!!: 1362 і Rumèlia · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1362 і Sadaijin · Veure més »

Sant Fost de Campsentelles

Sant Fost de Campsentelles és un municipi situat a l'extrem sud de la comarca del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, a la comunitat autònoma de Catalunya, Espanya.

Nou!!: 1362 і Sant Fost de Campsentelles · Veure més »

Sant Martí de Pontós

Sant Martí de Pontós és una església del municipi de Pontós (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: 1362 і Sant Martí de Pontós · Veure més »

Sant Miquel de Bassegoda

Sant Miquel de Bassegoda és una antiga església parroquial del veïnat de Bassegoda al municipi d'Albanyà protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: 1362 і Sant Miquel de Bassegoda · Veure més »

Santa Maria de Montalegre

Santa Maria de Montalegre és una església de factura romana d'Orient i amb planta de creu llatina que forma part del conjunt arquitectònic de la Casa de la Caritat de Barcelona.

Nou!!: 1362 і Santa Maria de Montalegre · Veure més »

Santa Maria de Roses

Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).

Nou!!: 1362 і Santa Maria de Roses · Veure més »

Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: 1362 і Santa Pau · Veure més »

Santcliment

Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.

Nou!!: 1362 і Santcliment · Veure més »

Senyoria de Grailly

Armes de Joan III de Grailly La senyoria de Grailly fou una jurisdicció feudal del Regne de França, prop de Ginebra (Confederació Helvètica), al país de Gex, departament de l'Ain, que avui dia es diu Grilly.

Nou!!: 1362 і Senyoria de Grailly · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: 1362 і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Setge de Calataiud

El Setge de Calataiud de 1362 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.

Nou!!: 1362 і Setge de Calataiud · Veure més »

Sulduz

Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.

Nou!!: 1362 і Sulduz · Veure més »

Taddeo di Bartolo

Sant Sebastià, Museu de Capodimonte, Nàpols, Itàlia. Taddeo di Bartolo (Siena, 1362 - 1422), també conegut com a Taddeo Bartoli, va ser un pintor italià de l'escola senesa durant el primer Renaixement.

Nou!!: 1362 і Taddeo di Bartolo · Veure més »

Taxa

Una taxa és una classe de tributs que poden establir les administracions públiques.

Nou!!: 1362 і Taxa · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Nou!!: 1362 і Tebes (Grècia) · Veure més »

Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: 1362 і Teià · Veure més »

Teodora Cantacuzena (esposa d'Aleix III)

Teodora Cantacuzena, en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή, nascuda cap al 1340 -i morta després del 1390, va ser l'emperadriu consort d'Aleix III de Trebisonda.

Nou!!: 1362 і Teodora Cantacuzena (esposa d'Aleix III) · Veure més »

Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan)

Teodora Cantacuzena, en grec medieval Θεοδώρα Καντακουζηνή, va néixer cap al 1332 i va morir després del 1381.

Nou!!: 1362 і Teodora Cantacuzena (esposa d'Orhan) · Veure més »

Tibi

Tibi és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: 1362 і Tibi · Veure més »

Tractat de Liubutsk

El Tractat de Liubutsk va ser un tractat de pau signat a l'estiu de 1372 entre Algirdas, Gran Duc de Lituània i Dmitri Donskói, Príncep de Moscou.

Nou!!: 1362 і Tractat de Liubutsk · Veure més »

Ullà

Ullà és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: 1362 і Ullà · Veure més »

Varano

Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.

Nou!!: 1362 і Varano · Veure més »

Vescomtat d'Illa

El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.

Nou!!: 1362 і Vescomtat d'Illa · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: 1362 і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: 1362 і Vidreres · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1362 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Vilert

Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.

Nou!!: 1362 і Vilert · Veure més »

Vyšná Slaná

Vyšná Slaná és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1362 і Vyšná Slaná · Veure més »

Wang Fu (pintor)

Wang Fu (xinès simplificat: 王绂; xinès tradicional: 王紱; pinyin: Wáng Fú), també conegut com a Mengduan, Youshi i Aoshou, fou un pintor, poeta i cal·lígraf xinès que va viure sota la dinastia Ming.

Nou!!: 1362 і Wang Fu (pintor) · Veure més »

Xaikh Muhammad Sulduz

Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.

Nou!!: 1362 і Xaikh Muhammad Sulduz · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant