Accés més ràpid que el navegador!
252 les relacions: Abadia de Sant Denís, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Agnès de Castro, Albert I de Wittelsbach, Alboí della Scala, Aleix III de Trebisonda, Alfondeguilla, Alfons el Benigne, Alguerès, Alhambra, Almogàver, Amadeu VI de Savoia, An-Nàssir Hàssan, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Ankara, Armada Reial del senyor rei d'Aragó, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rennes, Arquebisbat de Sàsser, Artur II de Bretanya, As-Sàlih Sàlih, Červený Kameň, Çanakkale, Baiazet I, Baronia de Mur, Baronia de Pinós, Bartolomeo I della Scala, Batalla d'Adrianòpolis (1365), Batalla de Quart, Batalla naval de Zonklon, Batúides, Beilicats d'Anatòlia, Bernabé Visconti, Bernat de Cruïlles, Bernat II de Cabrera, Bernat III de Cabrera, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Acerra, Bisbat d'Agde, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Asti, ..., Bisbat d'Estrasburg, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino, Bisbat de Lodi, Bisbat de Luçon, Bisbat de Mottola, Bisbat de Nantes, Bisbat de Patti, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Valença, Blanca de Savoia, Bonanat Descoll, Cagli, Caiguda de Filadelfia, Caiguda de Gal·lípoli, Cal·list I, Carles de la Cerda, Carles II de Navarra, Carlo Alidosi, Català, Catedral de Friburg de Brisgòvia, Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona), Càller, Citera, Ciutat de Luxemburg, Cola di Rienzo, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Ligny, Comtat de Mortain, Comtat de Saint Pol, Comtat de Vendôme, Conquesta feudal hispànica, Constança de Castella, Constança de Sicília (desambiguació), Constança de Sicília i de Caríntia, Constantí Harmenòpul, Corona fèrria de Llombardia, Correggio, Corts de València (1354), Cos Militar de Sanitat, Decàpolis alsaciana, Della Scala, Delvina, Despotat de Morea, Diòcesi de Còria-Càceres, Diòcesi de Lleó, Dinastia bahrita, Dinastia marínida, Districte de Tumkur, Drassanes Reials de Barcelona, Ducat de Bar, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Ducat de Spoleto, Duesaigües, Dukovce, Elionor de Castella i de Portugal, Emirat de Granada, Enric III de Bar, Enric Montefeltro, Ermita de Santa Cristina, Escac d'Ognina, Escut de Sant Feliu de Guíxols, Església de l'Assumpció de Catí, Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Feltrino Montefeltro, Ferran d'Aragó i de Castella, Filipos, Filoteu Cocci, Firuz Xah Tughluq, Francesc I Gattiluso, Frares Menors Observants, Fregnano della Scala, Gal·lípoli, Galeàs II Visconti, Gherardo Starnina, Gubbio, Guerra sardo-catalana, Guerres otomanes a Europa, Guerres romano-otomanes, Guiu de Boulogne, Hissar, Història d'Isfahan, Història de Luxemburg, Història de Roma, Imperi Otomà, Irene Assèn, Irene Paleologina, Istanbul, Ivan II de Moscou, Jaume de Santcliment, Jaume I Appiani, Joan d'Aragó i de Castella, Joan de Gènova, Joan della Scala, Joan I Sanudo, Joan II de França, Joan V d'Harcourt, Joan V Paleòleg, Joan VI Cantacuzè, Joan Visconti, Joana d'Alvèrnia, Joana de Savoia, Juana de Castro, Kirjatx, Krasňany, Kvašov, L'Alguer, La Seu Vella de Lleida, Lírica galaicoportuguesa, Lesbos, Litto Alidosi, Llista d'anys, Llista de batles de Campos, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de bisbes d'Agde, Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de corts generals valencianes, Llista de duxs de Venècia, Llista de governants de Moldàvia, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Luxemburg, Margarida II d'Hainaut, Maria de Padilla, Maria de Portugal, Maria de Portugal i de Manuel, Marià IV d'Arborea, Marquesat de Gorzegno, Marquesat de Miribel, Marquesat de Novello, Mateu Cantacuzè, Mateu I Visconti, Medina de Rioseco, Mesquita d'al-Hàkim, Mesquita i madrassa d'Hasan, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Montefeltro, Mubariz al-Din Muhàmmad, Muhàmmad V de Gharnata, Murat I, Muzaffàrida, Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro, Niccolò Acciaiuoli, Niccolò Montefeltro, Niccolò Pisani, Nicolo I Gattiluso, Oratori de Santa Cristina, Orde del Cister, Orhan, Orvieto, Països Catalans, Patriarca Ortodox d'Alexandria, Península de Gal·lípoli, Pere de Clasquerí, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pere I de Portugal, Pere Tomàs (sant), Pietro della Scala, Pilos (Messènia), Plevník-Drienové, Prebost dels mercaders de París, Primera Guerra Civil castellana, Ramon de Vilanova, Reconquesta de Gal·lípoli, Regne de Ryūkyū, Regne de Sevilla, Remolar, Robert I de Bar, Roses, Rzeszów, Santuari del Tallat, Setge de l'Alguer, Siginolf I Montefeltro, Sinagoga Eliyahu Hanavi, Soldanat Mameluc, Sotsveguer, Universitat de Coïmbra, Universitat Sertoriana d'Osca, Varano, Verona, Vescomtat d'Illa, Vescomtat de Bas, Vilanova (genealogia), Visconti, Waimes, Xah Xuia, Yússuf I, Yenicekent, 12 de març, 16 de novembre, 21 de setembre. Ampliar l'índex (202 més) »
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Nou!!: 1354 і Abadia de Sant Denís · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: 1354 і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Agnès de Castro
va ser una noble castellana, membre de la poderosa família Castro, que va ser dama de companyia de Constança Manuel, i amant del seu marit, l'infant Pere de Portugal.
Nou!!: 1354 і Agnès de Castro · Veure més »
Albert I de Wittelsbach
Albert I de Wittelsbach (alemany Albrecht) (Munic 25 de juliol de 1336 - La Haia 13 de desembre de 1404) va ser un governant feudal dels comtats d'Holanda, Zelanda, i Hainaut, als Països Baixos (en tots conegut com a Albert I) i a més, va ser duc d'una part de Baviera, primer mancomunadament amb els seus cinc germans de tota Baviera, després amb dos germans de Baixa Baviera i finalment sol de Baviera-Straubing.
Nou!!: 1354 і Albert I de Wittelsbach · Veure més »
Alboí della Scala
Alboí della Scala fou fill natural de Cangrande I della Scala senyor de Verona.
Nou!!: 1354 і Alboí della Scala · Veure més »
Aleix III de Trebisonda
Aleix III Comnè fou el dissetè emperador de Trebisonda, que va governar en divuitè lloc durant el període 1349-1390.
Nou!!: 1354 і Aleix III de Trebisonda · Veure més »
Alfondeguilla
Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: 1354 і Alfondeguilla · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: 1354 і Alfons el Benigne · Veure més »
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Nou!!: 1354 і Alguerès · Veure més »
Alhambra
LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).
Nou!!: 1354 і Alhambra · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: 1354 і Almogàver · Veure més »
Amadeu VI de Savoia
Estàtua d'Amadeu VI de Savoia a la ciutat de Torí. Amadeu VI de Savoia, anomenat el comte verd, (Chambéry, Savoia 4 de gener 1334 - Campobasso, 1 de març 1383) fou comte de Savoia entre 1343 i 1383.
Nou!!: 1354 і Amadeu VI de Savoia · Veure més »
An-Nàssir Hàssan
Al-Màlik an-Nàssir Badr-ad-Din Abu-l-Maali (al-)Hàssan ibn an-Nàssir Muhàmmad, més conegut simplement com a an-Nàssir Hàssan, soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1347-1351 i 1354-1361).
Nou!!: 1354 і An-Nàssir Hàssan · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: 1354 і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: 1354 і Ankara · Veure més »
Armada Reial del senyor rei d'Aragó
L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial) fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Catalunya, l'armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat mitjana.
Nou!!: 1354 і Armada Reial del senyor rei d'Aragó · Veure més »
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Càller · Veure més »
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano · Veure més »
Arquebisbat de Foggia-Bovino
La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Lió · Veure més »
Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo
La catedral de Vieste Larquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo (italià: arcidiocesi di Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo; llatí: Archidioecesis Sipontina-Vestana-Sancti Ioannis Rotundi) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Manfredonia-Vieste-San Giovanni Rotondo · Veure més »
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela · Veure més »
Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »
Arquebisbat de Pesaro
Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova · Veure més »
Arquebisbat de Rennes
bretó de ''Roazhon''. La basílica ''Saint-Aubin'' de Rennes. XIII. L'església de ''Notre-Dame-en-Saint-Melaine'', que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana. s, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux. Larquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Rennes · Veure més »
Arquebisbat de Sàsser
Larquebisbat de Sàsser (italià: arcibisbat de Sassari; llatí: Archidioecesis Turritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Nou!!: 1354 і Arquebisbat de Sàsser · Veure més »
Artur II de Bretanya
Artur II de Bretanya (25 de juliol de 1261 - castell de L'Isle, 27 d'agost de 1312) fou duc de Bretanya del 1305 al 1312, fill de Joan II de Bretanya i de Beatriu d'Anglaterra.
Nou!!: 1354 і Artur II de Bretanya · Veure més »
As-Sàlih Sàlih
Al-Màlik as-Sàlih Salah-ad-Din Sàlih ibn an-Nàssir Muhàmmad ——, més conegut simplement com a as-Sàlih Sàlih, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1351-1354).
Nou!!: 1354 і As-Sàlih Sàlih · Veure més »
Červený Kameň
Červený Kameň és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1354 і Červený Kameň · Veure més »
Çanakkale
Costa de Çanakkale, amb la reconstrucció del cavall de Troia feta per a la pel·lícula d'aquest nom. Çanakkale o Çanak Kale és una ciutat de la costa de Turquia, a la província de Çanakkale, a la costa nord-occidental de l'Àsia Menor a la vora de l'estret dels Dardanels (anomenat Çanakkale Boğazı en turc), just al punt més estret (1250 metres) unit amb Europa per ferris.
Nou!!: 1354 і Çanakkale · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: 1354 і Baiazet I · Veure més »
Baronia de Mur
La baronia de Mur, també anomenada de Mur d'Alzina, és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.
Nou!!: 1354 і Baronia de Mur · Veure més »
Baronia de Pinós
La Baronia de Pinós fou una jurisdicció senyorial que des del va pertànyer al llinatge dels Pinós.
Nou!!: 1354 і Baronia de Pinós · Veure més »
Bartolomeo I della Scala
Bartolomeo I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: 1354 і Bartolomeo I della Scala · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1365)
La Batalla d'Adrianòpolis va resultar una victòria tàctica per a les tropes otomanes de l'emir Murad I sobre l'Imperi Romà d'Orient, en temps de l'emperador Joan V Paleòleg.
Nou!!: 1354 і Batalla d'Adrianòpolis (1365) · Veure més »
Batalla de Quart
La batalla de Quart fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: 1354 і Batalla de Quart · Veure més »
Batalla naval de Zonklon
La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: 1354 і Batalla naval de Zonklon · Veure més »
Batúides
Els batúides són els descendents de Batu Khan, fill de Jotxi i net de Genguis Khan, que fou la nissaga que va governar el kanat de l'Horda d'Or (traducció turca moderna Altin Ordu) del 1236 al 1502.
Nou!!: 1354 і Batúides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: 1354 і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Bernabé Visconti
Bernabé Visconti, també anomenat Bernabò o Barnabò (Milà, Senyoriu de Milà 1323 – Trezzo sull'Adda 1385) fou senyor de Milà entre 1349 i 1385, els primers anys al costat dels seus germans Mateu II i Galeàs.
Nou!!: 1354 і Bernabé Visconti · Veure més »
Bernat de Cruïlles
Bernat de Cruïlles (1285 - 1365) va ser un noble català.
Nou!!: 1354 і Bernat de Cruïlles · Veure més »
Bernat II de Cabrera
Reproducció de la indumentària de Bernat II de Cabrera al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella Bernat de Cabrera (? - Saragossa, 1364), vescomte de Cabrera (1328 - 1343) i (1349 - 1350) i de Bas (1335) i (1352 - 1354) fou un noble de l'aristocràcia catalana, Capità General de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó i redactor de les Ordinacions sobre lo fet de la mar.
Nou!!: 1354 і Bernat II de Cabrera · Veure més »
Bernat III de Cabrera
Bernat III de Cabrera, vescomte de Cabrera, vescomte de Bas i comte d'Osona (? – Tordehumos (Castella), 1368) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, fill segon del vescomte de Bas i de Cabrera, Bernat II de Cabrera.
Nou!!: 1354 і Bernat III de Cabrera · Veure més »
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Nou!!: 1354 і Bisbat antic de Londres · Veure més »
Bisbat d'Acerra
El bisbat d'Acerra (italià: Diocesi di Acerra; llatí: Dioecesis Acerrarum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Acerra · Veure més »
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Agde · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia
El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »
Bisbat d'Asti
El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Asti · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Orvieto-Todi
El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1354 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »
Bisbat de Carcassona
El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Carcassona · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Curlàndia
Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Curlàndia · Veure més »
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Dunkeld · Veure més »
Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino
La cocatedral de Ferentino abadia de Casamari Església abadial de Santa Maria Maggiore a Ferentino El bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino (italià: diocesi di Frosinone-Veroli-Ferentino; llatí: Dioecesis Frusinatensis-Verulana-Ferentina) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Frosinone-Veroli-Ferentino · Veure més »
Bisbat de Lodi
El bisbat de Lodi (italià: diocesi di Lodi; llatí: Dioecesis Laudensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Lodi · Veure més »
Bisbat de Luçon
Runes de l'antiga catedral de Sant Pere a Maillezais. Richelieu, bisbe de Luçon del 1606 al 1624. El bisbat de Luçon (francès: Diocèse de Luçon, llatí: Dioecesis Lucionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Luçon · Veure més »
Bisbat de Mottola
El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Mottola · Veure més »
Bisbat de Nantes
El bisbat de Nantes és una jurisdicció eclesiàstica de França fundada probablement per sant Clar (el primer bisbe) al, i que subsisteix fins a l'actualitat.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Nantes · Veure més »
Bisbat de Patti
L'estàtua de la Mare de Déu Negre, conservada al Sanctuari Diocesà de Tindari El santuari de Tindari El bisbat de Patti (italià: diocesi di Patti; llatí: Dioecesis Pactensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Patti · Veure més »
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Piacenza-Bobbio · Veure més »
Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo
cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »
Bisbat de Valença
L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1354 і Bisbat de Valença · Veure més »
Blanca de Savoia
Blanca de Savoia (Chambéry, Savoia 1331 - Pavia, Milà 1387) fou una infanta de Savoia i senyora consort de Milà.
Nou!!: 1354 і Blanca de Savoia · Veure més »
Bonanat Descoll
Bonanat Descoll fou un almirall de la Corona d'Aragó del.
Nou!!: 1354 і Bonanat Descoll · Veure més »
Cagli
Cagli és una ciutat de les Marques a Itàlia, província de Pesaro i Urbino amb uns 10.000 habitants.
Nou!!: 1354 і Cagli · Veure més »
Caiguda de Filadelfia
La caiguda de Filadelfia va ser un episodi de les guerres romano-otomanes el 1390.
Nou!!: 1354 і Caiguda de Filadelfia · Veure més »
Caiguda de Gal·lípoli
La caiguda de Gal·lípoli en mans dels otomans va ocórrer el març de 1354.
Nou!!: 1354 і Caiguda de Gal·lípoli · Veure més »
Cal·list I
Cal·list I (en Callistus, en Κάλλιστος Α') va ser un monjo del Mont Atos.
Nou!!: 1354 і Cal·list I · Veure més »
Carles de la Cerda
Carles de la Cerda, o Carles d'Espanya, dit de la Cerda, nascut cap a 1326 i mort a l'Aigle del 8 de gener del 1354, va ser conestable de França, i comte d'Angulema de 1351 a la seva mort.
Nou!!: 1354 і Carles de la Cerda · Veure més »
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Nou!!: 1354 і Carles II de Navarra · Veure més »
Carlo Alidosi
Carlo Alidosi fou fill de Litto II Alidosi.
Nou!!: 1354 і Carlo Alidosi · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: 1354 і Català · Veure més »
Catedral de Friburg de Brisgòvia
Timpà policromat del segle XV La catedral de Friburg de Brisgòvia és un edifici majoritàriament gòtic situat al nucli de Friburg de Brisgòvia, Baden-Württemberg, Alemanya.
Nou!!: 1354 і Catedral de Friburg de Brisgòvia · Veure més »
Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)
Projecte original de la catedral, segons Viollet-le-Duc. Només la part marcada en negre es va arribar a construir. Vista interior La Catedral de Sant Just i Sant Pastor és una antiga catedral de França, a la ciutat de Narbona, dins el conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona.
Nou!!: 1354 і Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona) · Veure més »
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: 1354 і Càller · Veure més »
Citera
Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.
Nou!!: 1354 і Citera · Veure més »
Ciutat de Luxemburg
Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.
Nou!!: 1354 і Ciutat de Luxemburg · Veure més »
Cola di Rienzo
''Epistolari di Cola di Rienzo'' Nicola Gabrini, més conegut com a Cola di Rienzi i Cola di Rienzo (Roma, 1313 – 1354), va ser tribú del poble romà i va proclamar a Roma una nova forma de govern inspirada en la República Romana a la qual va anomenar «El bon Estat».
Nou!!: 1354 і Cola di Rienzo · Veure més »
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Nou!!: 1354 і Comtat d'Hainaut · Veure més »
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Nou!!: 1354 і Comtat d'Holanda · Veure més »
Comtat de Ligny
Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.
Nou!!: 1354 і Comtat de Ligny · Veure més »
Comtat de Mortain
Mortain en un mapa de la Normandia històrica El comtat de Mortain fou una jurisdicció feudal centrada a la població de Mortain a Normandia.
Nou!!: 1354 і Comtat de Mortain · Veure més »
Comtat de Saint Pol
El comtat de Saint Pol fou una jurisdicció feudal del nord de França, a la regió del Ternois, al departament de Pas de Calais entre l'Artois i la Picardia, dependent del comtat de Flandes.
Nou!!: 1354 і Comtat de Saint Pol · Veure més »
Comtat de Vendôme
El comtat de Vendôme fou una jurisdicció feudal de França al pagus Vindocinensis a l'antic país dels carnuts.
Nou!!: 1354 і Comtat de Vendôme · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: 1354 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constança de Castella
Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).
Nou!!: 1354 і Constança de Castella · Veure més »
Constança de Sicília (desambiguació)
* Constança de Sicília (1249 - 1302) reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302),.
Nou!!: 1354 і Constança de Sicília (desambiguació) · Veure més »
Constança de Sicília i de Caríntia
Constança de Sicília (1324 - 1355), infanta de Sicília i regent de Sicília (1352-1354).
Nou!!: 1354 і Constança de Sicília i de Caríntia · Veure més »
Constantí Harmenòpul
Constantí Harmenòpul (en llatí Constantinus Harmenopulus) fou un funcionari i jurista romà d'Orient, que tenia el càrrec de nomofílac i era jutge a Tessalònica.
Nou!!: 1354 і Constantí Harmenòpul · Veure més »
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Nou!!: 1354 і Corona fèrria de Llombardia · Veure més »
Correggio
Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.
Nou!!: 1354 і Correggio · Veure més »
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Nou!!: 1354 і Corts de València (1354) · Veure més »
Cos Militar de Sanitat
El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.
Nou!!: 1354 і Cos Militar de Sanitat · Veure més »
Decàpolis alsaciana
La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.
Nou!!: 1354 і Decàpolis alsaciana · Veure més »
Della Scala
Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.
Nou!!: 1354 і Della Scala · Veure més »
Delvina
Delvina o Delvinë (en albanès i turc, en grec Δέλβινο, Délvino) és una ciutat del comtat de Vlorë a Albània, 16 km al nord-est de Saranda.
Nou!!: 1354 і Delvina · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: 1354 і Despotat de Morea · Veure més »
Diòcesi de Còria-Càceres
La Diòcesi de Còria-Càceres (en llatí: Diœcesis Cauriensis-Castrorum Caeciliorum) és una de les diòcesis d'Espanya pertanyent a l'Arquebisbat de Mèrida-Badajoz, en la comunitat autònoma d'Extremadura.
Nou!!: 1354 і Diòcesi de Còria-Càceres · Veure més »
Diòcesi de Lleó
La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.
Nou!!: 1354 і Diòcesi de Lleó · Veure més »
Dinastia bahrita
La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.
Nou!!: 1354 і Dinastia bahrita · Veure més »
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Nou!!: 1354 і Dinastia marínida · Veure més »
Districte de Tumkur
El districte de Tumkur (canarès ತುಮಕೂರು ಜಿಲ್ಲೆ) és una divisió administrativa de Karnataka a l'Índia amb capital a Tumkur.
Nou!!: 1354 і Districte de Tumkur · Veure més »
Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
Nou!!: 1354 і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1354 і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: 1354 і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Luxemburg
El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.
Nou!!: 1354 і Ducat de Luxemburg · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: 1354 і Ducat de Spoleto · Veure més »
Duesaigües
Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: 1354 і Duesaigües · Veure més »
Dukovce
Dukovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: 1354 і Dukovce · Veure més »
Elionor de Castella i de Portugal
, fou infanta de Castella i reina d'Aragó (1328-1336).
Nou!!: 1354 і Elionor de Castella i de Portugal · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: 1354 і Emirat de Granada · Veure més »
Enric III de Bar
Enric III de Bar, nascut el 1259, mort a Nàpols el setembre de 1302, va ser comte de Bar de 1291 a 1302.
Nou!!: 1354 і Enric III de Bar · Veure més »
Enric Montefeltro
Enric Montefeltro va ser fill de Frederic I Montefeltro.
Nou!!: 1354 і Enric Montefeltro · Veure més »
Ermita de Santa Cristina
LErmita de Santa Cristina està situada a 3,5 km del centre de la Vila de Lloret de Mar, sobre un monticle que domina la Platja de Santa Cristina.
Nou!!: 1354 і Ermita de Santa Cristina · Veure més »
Escac d'Ognina
Lescac d'Ognina fou una batalla naval combatuda al Golf de Catània el 1356 entre els partidaris del Regne de Nàpols i els partidaris del Regne de Sicília amb victòria siciliana.
Nou!!: 1354 і Escac d'Ognina · Veure més »
Escut de Sant Feliu de Guíxols
L'escut oficial de Sant Feliu de Guíxols té el següent blasonament.
Nou!!: 1354 і Escut de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Església de l'Assumpció de Catí
L'Església de l'Assumpció de Catí, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, d'estil gòtic amb afegits barrocs —situada al centre de la població, entre el carrer Major i la plaça de l'Església—, és la parròquia de la població, temple catòlic que pertany al bisbat de Tortosa.
Nou!!: 1354 і Església de l'Assumpció de Catí · Veure més »
Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols
Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.
Nou!!: 1354 і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols · Veure més »
Feltrino Montefeltro
Feltrino Montefeltro o Feltrano Montefeltro era el fill de Frederic I Montefeltro.
Nou!!: 1354 і Feltrino Montefeltro · Veure més »
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Nou!!: 1354 і Ferran d'Aragó i de Castella · Veure més »
Filipos
Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.
Nou!!: 1354 і Filipos · Veure més »
Filoteu Cocci
Filoteu Cocci (en llatí Philoteus Coccinus, en grec antic Φιλοθεύς) era patriarca de Constantinoble al.
Nou!!: 1354 і Filoteu Cocci · Veure més »
Firuz Xah Tughluq
Firuz-Xah Tughluq (?, 1309 - Jaunpur, 20 de setembre de 1388) fou un soldà de Delhi de la dinastia tuglúquida o tughlúquida (1351 - 1388).
Nou!!: 1354 і Firuz Xah Tughluq · Veure més »
Francesc I Gattiluso
Francesc I Gattiluso fou un patrici genovès que va posar al servei del romà d'Orient Joan V Paleòleg naus i homes per ajudar-lo a recuperar el tron del que havia estat desposseït (1354) i l'emperador a canvi li va donar la senyoria de Lesbos i la mà de la seva filla Maria (17 de juliol de 1355).
Nou!!: 1354 і Francesc I Gattiluso · Veure més »
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Nou!!: 1354 і Frares Menors Observants · Veure més »
Fregnano della Scala
Fregnano della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala.
Nou!!: 1354 і Fregnano della Scala · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: 1354 і Gal·lípoli · Veure més »
Galeàs II Visconti
Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.
Nou!!: 1354 і Galeàs II Visconti · Veure més »
Gherardo Starnina
Vides d'Artistes...'', de Vasari ''Dormició de la Mare de Déu'', de ''Gherardo Starnina'', Philadelphia Museum of Art Gherardo Starnina (Florència, 1354 - 1403), va ser un pintor italià.
Nou!!: 1354 і Gherardo Starnina · Veure més »
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Nou!!: 1354 і Gubbio · Veure més »
Guerra sardo-catalana
La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.
Nou!!: 1354 і Guerra sardo-catalana · Veure més »
Guerres otomanes a Europa
'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.
Nou!!: 1354 і Guerres otomanes a Europa · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1354 і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guiu de Boulogne
Guiu de Boulogne, fou cardenal i llegat apostòlic del Papa entre els regnes espanyols.
Nou!!: 1354 і Guiu de Boulogne · Veure més »
Hissar
Hissar o Hisar (hindi हिसार, Punjabi: ਹਿਸਾਰ), modernament escrit com Hisar però tradicionalment com Hissar, és una ciutat i municipi de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte d'Hisar.
Nou!!: 1354 і Hissar · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: 1354 і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de Luxemburg
(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.
Nou!!: 1354 і Història de Luxemburg · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: 1354 і Història de Roma · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: 1354 і Imperi Otomà · Veure més »
Irene Assèn
Irene Assèn, en grec medieval Ειρήνη Ασανίνα, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en casar-se amb l'emperador Joan VI Cantacuzè.
Nou!!: 1354 і Irene Assèn · Veure més »
Irene Paleologina
Irene Paleologina, morta després de l'any 1356, va ser emperadriu consort pel seu matrimoni amb l'emperador romà d'Orient Mateu Cantacuzè.
Nou!!: 1354 і Irene Paleologina · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: 1354 і Istanbul · Veure més »
Ivan II de Moscou
Ivan Ivànovitx (Moscou, 30 de març de 1326 - Moscou, 13 de novembre de 1359), anomenat el Gloriós, segon fill d'Ivan I, més conegut com a Ivan Kalita, i d'Elena, governador de les ciutats de Ruza i Zvenigorod, gran príncep de Moscou i príncep de Vladímir (1353-1359).
Nou!!: 1354 і Ivan II de Moscou · Veure més »
Jaume de Santcliment
Jaume (III) de Santcliment (Barcelona, segle XIV - 1368) va ser un ciutadà honrat català del llinatge dels Santcliment.
Nou!!: 1354 і Jaume de Santcliment · Veure més »
Jaume I Appiani
Jaume I Appiani (vers 1322 - Pisa, 5 de setembre de 1398) fou notari de Pisa, actiu en l'administració de la ciutat estat de pisa.
Nou!!: 1354 і Jaume I Appiani · Veure més »
Joan d'Aragó i de Castella
Joan d'Aragó (v 1330 - Bilbao 1358), infant d'Aragó, senyor d'Elx i senyor de Biscaia.
Nou!!: 1354 і Joan d'Aragó i de Castella · Veure més »
Joan de Gènova
Arqueta de Sant Cugat, obra de Joan de Gènova i Arnau Camprodon Joan de Gènova, conegut també com a Giovanni da Genova o Johannes de Genoa, va ser un orfebre i argenter que va treballar durant el i que es trobava establert a Perpinyà.
Nou!!: 1354 і Joan de Gènova · Veure més »
Joan della Scala
Joan della Scala fou fill natural de Mastino II della Scala.
Nou!!: 1354 і Joan della Scala · Veure més »
Joan I Sanudo
Joan I Sanudo (? - 1362) fou duc de Naxos, germà i successor de Nicolau I Sanudo el 1341.
Nou!!: 1354 і Joan I Sanudo · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: 1354 і Joan II de França · Veure més »
Joan V d'Harcourt
Joan V d'Harcourt i III d'Aumale (executat l'abril de 1356), va ser comte d'Aumale, i després segon comte d'Harcourt, vescomte de Châtellerault i senyor d'Aarschot al Ducat de Brabant.
Nou!!: 1354 і Joan V d'Harcourt · Veure més »
Joan V Paleòleg
Joan V Paleòleg (grec: Ιωάννης Παλαιολόγος, en llatí: Ioannēs V Palaiologos), (1332 – 16 de febrer del 1391) fou fill de l'emperador Andrònic III Paleòleg i de Joana de Savoia (filla del comte Amadeu V de Savoia i de Maria de Brabant).
Nou!!: 1354 і Joan V Paleòleg · Veure més »
Joan VI Cantacuzè
Joan VI Cantacuzè (en grec) (c. 1292 – 15 de juny de 1383), conegut també com a Joan V Cantacuzè, però el seu nom complet era Joan Àngel Comnè Paleòleg Cantacuzè, fou emperador romà d'Orient de facto del 1342 al 1355 i de iure del 1347 fins als primers dies del gener del 1355.
Nou!!: 1354 і Joan VI Cantacuzè · Veure més »
Joan Visconti
Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354.
Nou!!: 1354 і Joan Visconti · Veure més »
Joana d'Alvèrnia
Escut d'armes del comtat d'Alvèrnia Joana d'Alvèria (1326 - Argilly, 1361), comtessa d'Alvèrnia i Boulogne (1332-1360) i reina consort de França (1338-1361).
Nou!!: 1354 і Joana d'Alvèrnia · Veure més »
Joana de Savoia
Joana de Savoia, rebatejada Anna després del seu matrimoni, nascuda el 1306, morta cap a 1360, filla d'Amadeu V de Savoia, comte de Savoia, i de Maria de Brabant (filla de Joan I, duc de Brabant i duc de Limburg, i de Margarida de França, filla de Lluís IX de França el Sant i de Margarida de Provença.
Nou!!: 1354 і Joana de Savoia · Veure més »
Juana de Castro
Tomba de Joana de Castro a la catedral de Santiago de Compostel·la Juana de Castro (1340 - 21 d'agost de 1374) va ser una aristòcrata castellana, filla de Pedro de Castro, cavaller gallec, i d'Isabel Ponce de León.
Nou!!: 1354 і Juana de Castro · Veure més »
Kirjatx
Kirjatx (en rus Киржач) és una ciutat de la província de Vladímir, Rússia, i el centre administratiu de la regió de Kirjatx.
Nou!!: 1354 і Kirjatx · Veure més »
Krasňany
Krasňany és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Nou!!: 1354 і Krasňany · Veure més »
Kvašov
Kvašov és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1354 і Kvašov · Veure més »
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Nou!!: 1354 і L'Alguer · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: 1354 і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Lírica galaicoportuguesa
El pergamí Vindel (Llibreria Pierpont Morgan, Nova York, Vindel MS M979) La lírica galaicoportuguesa es desenvolupà en l'edat mitjana, entre els segles XII i XIV, en galaicoportugués, la llengua primitiva de la qual derivarien les variants gallega i portuguesa modernes.
Nou!!: 1354 і Lírica galaicoportuguesa · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: 1354 і Lesbos · Veure més »
Litto Alidosi
Litto Alidosi fou fill de Roberto Alidosi.
Nou!!: 1354 і Litto Alidosi · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1354 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de batles de Campos
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).
Nou!!: 1354 і Llista de batles de Campos · Veure més »
Llista de batles de Santa Maria del Camí
Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.
Nou!!: 1354 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »
Llista de bisbes d'Agde
La llista de bisbes d'Agde és la següent.
Nou!!: 1354 і Llista de bisbes d'Agde · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi
La llista de bisbes i arquebisbes d'Albi és la que segueix a sota.
Nou!!: 1354 і Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: 1354 і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: 1354 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Llista de corts generals valencianes
Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.
Nou!!: 1354 і Llista de corts generals valencianes · Veure més »
Llista de duxs de Venècia
La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.
Nou!!: 1354 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »
Llista de governants de Moldàvia
Llista de governants de Moldàvia, des de la primera menció en l'edat mitjana amb el nom de "Moldàvia", fins a la creació de Romania (el 1866, després de la unió amb Valàquia de 1859).
Nou!!: 1354 і Llista de governants de Moldàvia · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: 1354 і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: 1354 і Luxemburg · Veure més »
Margarida II d'Hainaut
Margarida II d'Hainaut (1311 - Valenciennes, 30 de setembre de 1355) va ser comtessa d'Hainaut, de 1345 a 1355, comtessa d'Holanda i de Zelanda de 1345 a 1354 sota el nom de Margarida I. Era filla de Guillem I, comte d'Holanda i Hainaut, i de Joana de Valois.
Nou!!: 1354 і Margarida II d'Hainaut · Veure més »
Maria de Padilla
Maria de Padilla (vers el 1334 - Sevilla, juliol de 1361) fou la dama favorita del rei Pere I de Castella.
Nou!!: 1354 і Maria de Padilla · Veure més »
Maria de Portugal
* Infantes de Portugal.
Nou!!: 1354 і Maria de Portugal · Veure més »
Maria de Portugal i de Manuel
Maria de Portugal (Évora, 1343-Aveiro, 1367), infanta de Portugal.
Nou!!: 1354 і Maria de Portugal i de Manuel · Veure més »
Marià IV d'Arborea
Marià IV d'Arborea el Gran (en sard: Marianu de Arbaree, 1329 -1375), fou fill d'Hug II d'Arborea i jutge d'Arborea entre el 1345 i 1375.
Nou!!: 1354 і Marià IV d'Arborea · Veure més »
Marquesat de Gorzegno
El marquesat de Gorzegno fou un estat històric d'Itàlia d'una branca dels marquesos aleràmics del Carreto de Finale, originat en el Novello.
Nou!!: 1354 і Marquesat de Gorzegno · Veure més »
Marquesat de Miribel
La senyoria de Miribel fou una jurisdicció feudal de la regió de Bugei.
Nou!!: 1354 і Marquesat de Miribel · Veure més »
Marquesat de Novello
El marquesat de Novello fou un estat feudal d'Itàlia sorgit de la divisió dels dominis del marquesos aleràmics Del Carretto, en la seva branca de Finale.
Nou!!: 1354 і Marquesat de Novello · Veure més »
Mateu Cantacuzè
Mateu Cantacuzè (en grec, en llatí: Mathaeus Cantacuzenus) fou coemperador de l'Imperi Romà d'Orient, nomenat pel seu pare, des del 1353 fins al 1355.
Nou!!: 1354 і Mateu Cantacuzè · Veure més »
Mateu I Visconti
Mateu I Visconti o Mateo Magne Visconti dit «el Gran» (Invorio, 15 d'agost de 1250 - Milà, 24 de juny de 1322) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1294 i 1322.
Nou!!: 1354 і Mateu I Visconti · Veure més »
Medina de Rioseco
Medina de Rioseco és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: 1354 і Medina de Rioseco · Veure més »
Mesquita d'al-Hàkim
La mesquita d'al-Hàkim és un dels monuments de l'arquitectura fatimita més interessants de la ciutat del Caire.
Nou!!: 1354 і Mesquita d'al-Hàkim · Veure més »
Mesquita i madrassa d'Hasan
La mesquita i madrassa d'Hàssan és un dels principals monuments islàmics d'època mameluca de la ciutat del Caire; forma part del conjunt arquitectònic conegut com a Caire històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 1354 і Mesquita i madrassa d'Hasan · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.
Nou!!: 1354 і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Nou!!: 1354 і Montefeltro · Veure més »
Mubariz al-Din Muhàmmad
Mubariz al-Din Muhammad (mort a inicis del 1364) fou emir muzaffàrida a Pèrsia, que va governar del 1314 al 1358.
Nou!!: 1354 і Mubariz al-Din Muhàmmad · Veure més »
Muhàmmad V de Gharnata
Muhàmmad V de Gharnata de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghaní bi-L·lah fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada.
Nou!!: 1354 і Muhàmmad V de Gharnata · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: 1354 і Murat I · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: 1354 і Muzaffàrida · Veure més »
Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro
Neri Montefeltro (1290-1355), anomenat Ranier Montefeltro, va ser fill de Uguccione Montefeltro.
Nou!!: 1354 і Neri Montefeltro de Borgo San Sepolcro · Veure més »
Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).
Nou!!: 1354 і Niccolò Acciaiuoli · Veure més »
Niccolò Montefeltro
Niccolò Montefeltro va ser fill natural de Frederic I Montefeltro.
Nou!!: 1354 і Niccolò Montefeltro · Veure més »
Niccolò Pisani
Niccolò Pisani fou un almirall de la República de Venècia.
Nou!!: 1354 і Niccolò Pisani · Veure més »
Nicolo I Gattiluso
Nicolo I Gattiluso fou un patrici genovès que va participar en les ordres de son germà Francesc I Gattiluso en les lluites que van permetre a Joan V Paleòleg ser emperador (1354).
Nou!!: 1354 і Nicolo I Gattiluso · Veure més »
Oratori de Santa Cristina
L'Oratori de Santa Cristina és un edifici religiós del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: 1354 і Oratori de Santa Cristina · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: 1354 і Orde del Cister · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: 1354 і Orhan · Veure més »
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.
Nou!!: 1354 і Orvieto · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: 1354 і Països Catalans · Veure més »
Patriarca Ortodox d'Alexandria
El patriarca d'Alexandria i de tot Àfrica o patriarca de l'Església Ortodoxa d'Alexandria és el cap de la jurisdicció autocèfala canònica de l'Església Ortodoxa a Egipte i a la resta de l'Àfrica.
Nou!!: 1354 і Patriarca Ortodox d'Alexandria · Veure més »
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Nou!!: 1354 і Península de Gal·lípoli · Veure més »
Pere de Clasquerí
Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1354 і Pere de Clasquerí · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: 1354 і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: 1354 і Pere I de Castella · Veure més »
Pere I de Portugal
Pere I de Portugal, dit el Cruel o el Justicier (Coïmbra, 8 d'abril de 1320 - Estremoz, 18 de gener de 1367), fou rei de Portugal (1357-1367).
Nou!!: 1354 і Pere I de Portugal · Veure més »
Pere Tomàs (sant)
Pere Tomàs (Salas de Belvés, Perigord, Aquitània, avui Dordonya, 1305 - Famagusta, Xipre, 1366) fou un carmelita, arquebisbe de Creta i patriarca llatí de Constantinoble.
Nou!!: 1354 і Pere Tomàs (sant) · Veure més »
Pietro della Scala
Pietro della Scala fou fill natural de Mastino I della Scala.
Nou!!: 1354 і Pietro della Scala · Veure més »
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Nou!!: 1354 і Pilos (Messènia) · Veure més »
Plevník-Drienové
Plevník-Drienové és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.
Nou!!: 1354 і Plevník-Drienové · Veure més »
Prebost dels mercaders de París
El prebost dels mercaders i els ''echevins'' de París el 1611. El Prebost dels mercaders de París era el cap de govern de la capital francesa durant l'Antic Règim.
Nou!!: 1354 і Prebost dels mercaders de París · Veure més »
Primera Guerra Civil castellana
La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.
Nou!!: 1354 і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »
Ramon de Vilanova
Ramon de Vilanova (fill de Marc de Vilanova), fou un dels personatges catalans més distingits de la seva època.
Nou!!: 1354 і Ramon de Vilanova · Veure més »
Reconquesta de Gal·lípoli
La reconquesta de Gal·lípoli va ser un intent reeixit per Amadeu VII de Savoia, de recuperar la Península de Gal·lípoli perduda des de la seva captura per part dels otomans el 1354, després d'un desastrós terratrèmol.
Nou!!: 1354 і Reconquesta de Gal·lípoli · Veure més »
Regne de Ryūkyū
El Regne de Ryukyu fou una monarquia independent, que governà la major part de les illes Ryukyu (al sud de l'actual arxipèlag japonès) des de principis del fins a les acaballes del XIX.
Nou!!: 1354 і Regne de Ryūkyū · Veure més »
Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Nou!!: 1354 і Regne de Sevilla · Veure més »
Remolar
Un rem modern (esquerra) i un rem tradicional de fusta (dreta). Un remolar era un menestral dedicat a la fabricació, conservació i reparació dels rems.
Nou!!: 1354 і Remolar · Veure més »
Robert I de Bar
Robert I de Bar (8 de novembre de 1344 - 12 d'abril de 1411) va ser marquès de Pont-à-Mousson i comte de Bar de 1352 a 1354, després duc de Bar de 1354 a 1411.
Nou!!: 1354 і Robert I de Bar · Veure més »
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Nou!!: 1354 і Roses · Veure més »
Rzeszów
Antiga plaça del mercat. Rzeszów o Rgèsov és una ciutat del sud-est de Polònia, capital del Voivodat de Subcarpàcia.
Nou!!: 1354 і Rzeszów · Veure més »
Santuari del Tallat
El santuari del Tallat és un antic priorat i actual santuari marià del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell).
Nou!!: 1354 і Santuari del Tallat · Veure més »
Setge de l'Alguer
El setge de l'Alguer de 1354 fou una de les batalles de la guerra veneciano-genovesa.
Nou!!: 1354 і Setge de l'Alguer · Veure més »
Siginolf I Montefeltro
Siginolf I Montefeltro (Sighinolfo conegut per Nolfo) (1290-1364) va ser fill de Frederic I Montefeltro.
Nou!!: 1354 і Siginolf I Montefeltro · Veure més »
Sinagoga Eliyahu Hanavi
La Sinagoga Eliyahu Hanavi (en àrab: كنيس إلياهو هانبي) és una sinagoga de la ciutat d'Alexandria, Egipte.
Nou!!: 1354 і Sinagoga Eliyahu Hanavi · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: 1354 і Soldanat Mameluc · Veure més »
Sotsveguer
En la Catalunya medieval, un sotsveguer era un funcionari reial amb funcions representatives i jurisdiccionals en un districte que o bé tenia, com a titular, el veguer d'un altre districte o bé era un districte que depenia, de diverses maneres, d'una vegueria reial propera (sotsvegueria).
Nou!!: 1354 і Sotsveguer · Veure més »
Universitat de Coïmbra
La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.
Nou!!: 1354 і Universitat de Coïmbra · Veure més »
Universitat Sertoriana d'Osca
La Universitat Sertoriana d'Osca va ser fundada per Pere el Cerimoniós el 12 de març de 1354 des d'Alcanyís, malgrat l'exclusivitat que havia estat atorgada per Jaume el Just a la ciutat de Lleida, única amb dret a constituir-se Studium generale en la Corona d'Aragó.
Nou!!: 1354 і Universitat Sertoriana d'Osca · Veure més »
Varano
Els Varano foren una família senyorial italiana que va governar Camerino des del fins a començaments del XVI.
Nou!!: 1354 і Varano · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: 1354 і Verona · Veure més »
Vescomtat d'Illa
El vescomtat d'Illa fou una jurisdicció feudal creada pel rei Sanç I de Mallorca amb la vila d'Illa al Rosselló, que pertanyia als Fenollet, i a més a més Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d'Amunt i Estoer.
Nou!!: 1354 і Vescomtat d'Illa · Veure més »
Vescomtat de Bas
El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.
Nou!!: 1354 і Vescomtat de Bas · Veure més »
Vilanova (genealogia)
Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.
Nou!!: 1354 і Vilanova (genealogia) · Veure més »
Visconti
Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.
Nou!!: 1354 і Visconti · Veure més »
Waimes
esquerraWaimes (Weismes en alemany, Waime en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: 1354 і Waimes · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: 1354 і Xah Xuia · Veure més »
Yússuf I
Yússuf I —en àrab يوسف, Yūsuf— (Granada, 1318 - 1354) va ser rei de Granada, el setè de la dinastia nassarita entre 1333 i 1354.
Nou!!: 1354 і Yússuf I · Veure més »
Yenicekent
Yenicekent és un municipi dependent del districte de Buldan, província de Denizli al sud-oest de Turquia.
Nou!!: 1354 і Yenicekent · Veure més »
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1354 і 12 de març · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1354 і 16 de novembre · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1354 і 21 de setembre · Veure més »
